Punkis Decimonòniques | 05x08 | Orlando

# Un puc d'assimonòlicas, un pot que es de demas victorienes, tants de 21. Comença el capítol dedicat a Orlando de Virginia Woolf. D'aquí parlem avui. Avui us parlaré amb de Virginia Woolf, però també de la música que va inspirar Orlando. És a dir, viteçac Birbest. Vita, va néixer l'any 1892, en el sí d'una de les famílies aristocràtiques més importants de la història en la Terra, el Sacville West. Vineixen una casa espectacular, un dels 5 estéis més grans i rics de tota en la Terra, el que estàig de noll, a quén? Un condomínica, la renalizavet, primera, havia regalat a Toma Sacville, al segle 16. Vita Sacville West era filla única delet guardallon el Sacville West III, baró de Sacville, i de Victoria José Fadolores Catalina Sacville West. Tenim els mateixos cognoms, haureu d'adoïts sabiamén que eren cosins. Però per mantenir el padrimoni dins de la família, es van casar. La mare de la Vita era la filla i l'Ejítima del Baró, la lluny el Sacville West, i el seu pare era l'area del titul i, per tant, de noll. La història és una mica laidimeri i maciocrawli, però em defegito que la mare era l'Ejítima, ja que. La seva àvia era la Pepita de Oliva, una cantaur a Malagueña, i a Man, permanent del Baró de la lluny el Sacville West. Vita li dedicaria una novel·la a la seva àvia Pepita. Quinar-te. Però la Vita era filla única, la única nena en una casa enorme. De nit, rundeva sola amb un canalòbre explorant els antics passadissos i les cambres, imaginava que els iopars del seu escut familiar que estava per tot arreu prenien vida. Vastima Noll i en Parla, com si fos el seu enamorat, ho passa molt malament quan s'adona que perdrà la casa, perquè com que és una dona no poter del titul, la que va llegada. Sempre viuran llorant-la. Vita estava enamorada al seu passat familiar, tan romàntic i tan antic que es remontava abans de l'època i de l'Alrina. El seu pare, en absència d'onareu, criaria la Vita com si ho fos, transmaten l'itant l'amor per la casa i com els seus deures, que comporta el titul, de petita era una tomboy, amb el masculin i dominava els altres nens. La vocació de la Vita era la descriptora. Des de Dullacent, comença a escriure els nostres altes de Noll i representa les primeres obres de teatre davant d'un públic imaginari. La seva primera obra de teatre, Charterton, l'auto imprimèixer al poble, sigui rautòdital de fatal, fatal, Vita. És sobre un poeta del segle 17, que suïscida quan té 17 anys, els mateixos que té ella quan escriu. Quan la Vita va fer a ser presentació societa de l'ondres i interactu amb els joves, s'adona que ella, per qui s'endesitges, és per les noies. En què comença a tenir relacions? La Vita, a diferència les demas victorienes al·legans, com la seva mare, tendia a m'agafar la seva feminitat i a adoptar comportaments masculins a l'hora de fer l'acord altres noies. Però estimades, en el món d'aïd abans de la primera guerra mundial, una noia aristocrata s'hauria de casa. I ho va fer amb el Jaron Nicolson, una aristocrata i diplomàtic anglès, amb qui tindria dos fills, i aquí acompanyarà els seus viatges pel món, entre d'altres, quan el destinant com em vaixar a Constantinopla. Subtí, el Virginia Subtí. Tot el que feia la Vita era no convencional. Una nobla socialitè que escrivia llibres que es venien com xurros, mantenia relacions amb dones, tenia un matrimoni obert amb el seu marit, que el seu torn se llitaven bombes, es vestia amb roba masculina en en més subint en pantalons que no posen faldillers. La Vita no volia ser només l'esposa d'un diplomàtic i una mare. La Vita sentia que tenia dues cares, la de la Gran Dama i la de la Gita. Virginia Wolfe, el seu torn amb el seu marit, l'Eonar era el centre del grup d'abruc de Bromusbury. On hi havia moltes relacions complexes. Hi ha espai per moltes relacions en la vida d'algú. Diria, Virginia, Leonardo, en coneixen la Vita. Bueno. Quan es van conèixer, una paraestant al grup d'abruc de Bromusbury i l'altra paraestà un matrimoni aristocratí cover, amb dues tenia una situació propria operpícia comence a tenir una relació sentimental. A tot el seu enamorament i van dedicar al capí del anterior, que us recomanem que recupereu, quan s'ha guia escoltant aquesta episodia tan purada, sin capisodi, no me recordo. I si no ho senti, et podria marxar. Exacte. En resum. Després de conèixer, en un supà, es comença a veure subint i se enamoren. La Vita va obrir un home en la Virginia, que a causa els abusos sexuals que havia patit des de petita per seus germanestres estava molt encaada a nivell sexual. A les cibes cartes també veiem com parlar amb la literatura i del procés creatiu i com van creixen les dues com autores. Virginia comença a escriure Orlando 5 anys més tard després d'haver conegut la Vita. Quan ja ha acabat la seva relació més física i la relació sentimental s'estava començant en t'arbolir per la gel·lusia que sentia Virginia. Ja que a Vita tenia altres parelles més activa sexualment. Vigini va escriure a Vita dient-li que portaven temps amb un blu queig creatiu, fins que una tarda es va seure i va començar a veure les paraules. Orlando, una biografia, li pregunta. I si Orlando fos tu, el teu cos i la teva men, com et sentiries? T'importaria? Digues si o no? Tenim les següents entrades al diari de Virginia Woolf, al diari d'una escritora a traducció de l'Azudina, 5 d'octubre de 1927. Una biografia que comença a l'any 1500 i arriba fins al dia de avui. Es dirà Orlando. Vita. Només amb un canvi de sexe. 22 d'octubre. M'he advocat una mica fortivament, però amb tota la passió a Orlando, una biografia. No tenia gaire idea de sobre què seria la història, però em vaig sentir tan allò, quan vaig començar a pensar-hi, que vaig ser més feliç que feia mesos. Com si m'ha gués posat el sol o ja que sobra un cuchí. I després de dos dies vaig deixar davant de tota la programació i em vaig llibre a la purejolla d'aquesta farsa, que em fa gaudir com no he gaudit mai res. Allà anit vaig escriure fins que em va agafar mitjmal de cap. Estic escrivint Orlando en un estil mitj de paraudia, molt clar i senzill, de manera que tothom entendrà cada paraula. Però l'equilibri entrevalitat i fantasia ha de ser curós. Es basant la vita, la baioletrefússis, Lord Lashel's, no, etc. Vindre, novembre. Suposo que l'espina d'orcel de la meva tardó és això. Orlando. Quan esquil crítica no sento mai res de semblant. Avui començat al tercer capítol. Neprengré? Potser m'ha sabromet per aprendre res, però m'ha agradat aquestes frases senzilles i que tot sigui tan extern per variar. 22 de mes de 1928. Sí, ja està fet. Orlando. Comence't al 8 d'octubre, com una broma, ara més aviat és macellar pel meu gust. Potser es treven 3 dues aigües, macellar per una broma i m'assefríbol per ser un llibre serios. Descriptor Orlando, tot i que comença a una mica de des d'Idiya i de rabia, acaba estimant el personatge. Quan definitivament acaba el llibre, li demana la vida si és real o si s'ha la inventat a ella. A partir d'aquí comença un joc amb bandien que al final de la seva amics t'arriba quan es publique el llibre. Diu el 38 de maig. En Leonardo, s'ha presorlando més seriosament del que jo s'esperava, diu que en sers aspectes és millor que el far. Que bordes aspectes més interessants té un llig amb més fare amb la vida i és més potent. La veritat és que el vaig començar com una broma i el vaig continuar més seriosament, per això li m'enco una mica de certa unitat. I diu que és molt original. I, efectivament, es publique el llibre i Virginia no sap exactament què passarà ni com reaccionar la vida, ni com canviar la seva amistat. Sabem això sí que Virginia li va enviar una exemplar a la vida i que poc més tard li va regalar amb un escrit en qual d'ornat. La reacció de la vida, un cop i aigie, que en el que es va enviar amb un escrit en qual d'ornat, la teva l'estat, la teva l'estat, la teva l'estat, que ha acabat altra cosa que he fet fins ara. És com un bé la ambgem les incrustades i es quichat amb pètes de rosa. Et meto que no soc imparcial. Hi ha parts que em fan plorar, parts que em fan riure, tot ell menjuerna i em desconserta. M'empipa que no siguis aquí, perquè el podríem llegir a l'hora. Aquesta nit amb prou feines ha dormit de l'emoció i m'he llabat com si fos el món i versari, o el meu casament, o algun o que és especial. Benu, sé. Em sembla un llibre única en la literatura anglésia, perquè ho té tot. Abentures amorosas, humor anginyors, seriusitat, ballesa, imaginació, estil. Em s'hi retom esbrau ni suif't com a pare. Em sento infinitament onrada per haver estat al punt de partida de tot plat i molt humil. També vas crir una carta virginial mateix a l'Octubre. Per ara només et puc dir que estic completament enlluiernada, embruixada, encisada, sóc de l'afecte d'un encantari. Em sembla el llibre més bonic, s'ha vi i ric que hi hagi etmai. Virginia, de debò, no sé què dir. Avital i costa trobar les paraules per escriure una carta de l'emocionada que està. És per culpa teva, per haver-me emocionat tant i haver-me enllornat per complet, que les més facultats m'han abandonat i m'han deixat a la interferia. A més, has inventat una nova forma de fonar-se a sísma, o confesso, estic enamorada de Durlando. Això és un inconvenient que no havia previst. Virginia, estimadíssima, només et puc donar les gràcies per febrer tots aquests trossors. Amb els seus programes, passatja sobre no, m'ha laïde siguis. A més, hi ha un detall molt important de temporalitat perquè acabava de morir el pare de la vida i per tant. Per ella suposava perdre no el per sempre. Aquest dol d'estorn a un i, "Jorlando" és la manera que té Virginia de retornar en i no el. El fill de la vida va dir que Orlando era la carta de mord més llarg i bonica mai escrita. Orlando és vida. Vita va arribar a posar amb diferents vestits de diferents èpoques per les il·luscions d'orlando. Orlando va suposar un canvi en la seva relació. Va ser la manera de Virginia de marcar per sempre la vida de vida. Que podria tenir altres amants, però cap tindria la rellevança intelectual ni podria competir amb el gèner artístic de Virginia. La publicació de Orlando va ser un éxit comercial que va agafar la Virginia a l'honor per sorpresar. Fos pel morgo i pel s'afreig que provocava llegir sobre la vida, un aït que ha l'aristòcret, o fos per la curiositat de llegir una novel·la que tractava de manera tant trencadora a la identitat de gènera i el desig, tot l'ondres volia llegir Orlando. I actualment encara és importantíssim tenir aquest referent. Sí, sí. Què vas escriure? M'agraden per feina, avui parlarem Orlando, i per fer-ho hem de dir la d'ició del cercle de aviana amb una fantàstica traducció de Marta Peró. I no era fàcil, no? No, no, no. Perquè Orlando és un llibre singular des de la primera pàgina. Tenim un retrat de Orlando de petit. Després, una dicatoria que aquestes alçades no crec que surpren que ningú, a Vita Sacville Best. Va ser d'un producte una greja tots els amics que la n'ajuda a t'escriure aquest llibre. On, basicament, ens trobem amb grans autors de la literatura i les de "Mes aviat morts", com els que hi maraden, com Walter Scott o Milibronte, i la plena major del grup de Blonsbury, tenim la Vanessa i el seu marit Clive Bell, Alíem Foster, Gerald Fry, Duncan Grant, Linton Stratchy, etc. I també tenim el cosí de la Vita, "Let Warsaw Que Will Best". Anem a la primera frase, que és supericònica i una declaració d'intensions. Ei, perquè no podia haver-hi cap dubte sobre el seu sexe, encara que la moda de l'època el dissimul·lés una mica. Orlandes a les golfes del Gran Casalot inspirat en Nol. La Vita passava hores en aquelles golfes de Dolacenja Gín, escrivint interpretant obres de teatre per un públic n'existent. Vita vas escriure extensament sobre la creix en Nol i va convidar a la Virginia a passar-hi uns dies, doncs era una part molt important per ella. La família Orlando arremonta segles enrere en la seva nobleza, igual que a la de la Vita, l'escuta al dictal Sackville i sorten justament els joves que hi aiginava que prenien vida i la companyaven en les cibes passejades per les cames de sublíades de Nol. Comencem a l'obra parlant de què forlando i no fa una altra cosa que amigues a escriure, tenim un protagonista que no només és a escritor, sinó que escriu amb llaujaresa, que és com Virginia d'escrivia, l'escriptura de Vita. És interessant perquè Orlando és vita físicament, Orlando és vita en la seva Androgynia, però Orlando també és vita en la seva escritura. Cosa que permet a Virginia una altra vegada és una mica, que t'afaltona amb la Vita, posen amb manifest que no és tan bona escritora com hauria. Però, a l'hora, com anatllant la seva complexitat de la seva persona, potser Virginia li agradava més vita com a personatge, que no va ser com a persona, o jugue, quan t'aramorés d'algú que només t'agrada més la hip, però el personatge que va a persona. És interessant que en aquesta cursa infernal d'Orlando, que està fent tarda, rebre la reina, que així, el principi, és que es trau una mala cuina que escriu, i no és un nòplis, sinó només un escritor, que a més a més no venien vestit. S'hi no que és una persona asseguda profundament concentrada en allò que està fent. Com quina un amició? Aquesta analogia em sembla interessant i tot en un compte que acaba de dir-nos que a Orlando es distrava escrivint. I aquí, esposa de manifest, un escritor, absolutament absurd per la seva feina. La família de l'habitat Sackville West, el Sackville, havien optingut noll justament de la reina Elizabeth. Aquí, Orlando diu, la gran casa monàstica que havia sigut propietat de l'arcavisva i després del rei al Parador Orlando. El castell de Noll era enorme, dirigent d'or, però molts afegitors es es avalienci posterius. Havia estat originalment un palau de l'arcavisva que havia coronat a enricter-se, que l'havia comprat al 1456. Enric Vuita, senyor Redflac, l'expropia i passa ser una residència reial, no era tonto. La fa servir per les caseres i, residèix, fins i tot, la seva filla Mari, de la que després serà la Blodimeri, mentre s'estava divorciant de la reina Catalina D'Aragó. També hi va passar nits la reina Elizabeth I, que el va regalar finalment a la família Sackville. En diferents moments de la novel·la, senyora dient quina campbra ha dormit que la rei passant, fins i tot per la reina victòria i el rei consor, el que creu que ha trencat els llençols no vull saber fer què. Fins arribar al rei aduar. Les Sackville's van fer cricher la propietat i li van donar totes les maravallos espeses d'ars i moviliari interior. Ten moltíssimes habitacions. Vita, romanticza, van val número concret, 365. Tels marlets medievals i la nescentista que va incorporar la família Sackville. Una cosa que em sembla interessant de la traducció és que habitualment traduïm la reina Elizabeth per la reina Elizabeth. I que en aquest cas no és traduït si no que és material Elizabeth. Em sembla una interessant a l'acció, que és una figura proïcònica que em parlo confondre-la. I una cosa que també em sembla interessantíssima és que l'Orlando rep una feina i el favor de la reina alerta per guapo. O sigui per guapo, però perquè té una ballesa androgyna, que també és important. I una tradem a què diu, "Orlando es ingenu però no inocent". És a dir que s'entén que ja el noi coneix, bíblicament és a diconeix el sexe. Una altra cosa important és que la reina al fàmbit de l'ordre de la garroteira, que és l'ordre de cavalleria més antiga del regno unit, funda de part al guardar-se, i que anuncia alerta als seus membres nous al dia de Sant Jordi. I tot això ho fa per la seva cara bonica, literalment. "Orlando" és més propé a la gent del poble perquè té una avia d'origeno mil, com la vita que tenia la pipita, la cantadora. Un tema constant "Orlando" és el tema de la classe i les crítiques a la aristocràcia, una classe en de cadència i anacrònica en el moment que Virginia escriba "Orlando". Passada ja la primera guerra mundial i la revolucion industrial. Travesa tota el llibre fins al present, que en el que està i d'orlando en suspens en el temps, en contrast amb l'ondres que va evolucionar i modernitzant-se. "Orlando", "bèi", "joba" i "ric", i amb unes cames tan magnífices com les d'avita, té molt d'exit amb les dones. Treem que primer compromís i després un segon prou metatge, aquest cas amb la fa billa. Perquè aquesta dona dona una païsa a un coquet espanyel. Mà! D'aquí i amb mi Maxi ingredients, puc protectionar en��osa Immaffe en el nom stedar aquest centre d'una llibre. En el llar, tornant allà de tota llibre. La reinal·liza a vets, mord, veient, orlando, fent un petó a una jove. I puja entrón al seu na vot, al fill de la seva rival, la reina Maria de Escòcia. El régimes era obertament homosexual i catòlic, un canvi heavy en la corta anglès de la reina verja mega protestant. Per la coronació, coincidint amb la gran gelada, ve la comitiva de l'embaixa de la Moscú. Entre ells apareix patinant sobre el gel un noi. Ai no, una noia, a la gana i s'aductora. La princesa, Maruixa, a Està Lídia Sinobsca, de Cmar, Nataixa i Liana Romanovic. Curdo el nom. I poc Rus. L'orlando tot i està ara promès amb la adecuada Lady of Rosina, dinant amb la princesa Moscú Vita Sadona que no estima mai ningú fins ara. La princesa Rusa està sorpresa per la vulgaritat de la corta anglès. I hem de conversar que tenen en Francesc i que, per tant, als del costat no entenen, li preguntar si de bo que ja figurar ridícules la reina si el rei sempre va vellatant i quindes que és fachendes és en George Dove Liers, que era la mà en oficial del rei. Lady of Rosina és el nom que li ha posat Orlando a la seva promesa als unets que escriu, seguint el costum de la mordcortès, que es diu realment Lady Margaret Obreien o Darrell O'Reilly, Ticonell, que dió que crec que dos és una mica escurseix. No fa pinta. Gent, no, no, no, no. A la princesa Rusa li posen el sobrenom de Sasha. Una episodió molt important en la vida de la vida de Saguilves va ser la seva relació amb la també escritora Aristócrata, n'hi vei d'A Aristócrata que la mare d'aquesta senyora era la mà en del rei a Doar i socialite en humanada Bayolet Trefussis. Quan es van fugar a París, la Bayolet en humanava la vida com Mitja, que era un diminutiu de Maidimitri i la vida la en humanava ella com Lusca. Tenien diminutius russos. Va ser la feira morosa més important de la vida abans de conèixer la Virginia i que gairebé destrosa la seva vida. El marit de la vida estava molt preocupat amb la Virginia, ara la vida no tornés a perdre el cap així. Com heu de d'avui, la Sasha està inspirada en la biolet. Puc dir un cotí que no té res a veure amb Orlando? Sí. Sempre ha favor. La germana de la Bayolet, la Sonia, és l'àvia de l'actual reina Camila. No! De fet, els que ho vis de Cran recordaré que la primera frase que li deu la Camila és "Savies", la meva basàvia era la manda del teu rebasàvi? No, puc creure. Perdó, sí, és que no. Bueno, fortíssimes. Bastanguapo, el moment meta que escriu la Virginia per explicar el final de la gran gelada, comença tot amb una representació dotelló de Shakespeare, que és una de les havers de la gent. i els veus més violentes de Shakespeare, o no té l'esforç, absolutament potser, fins al punt d'escañar la matà a la dona castima. I durant aquesta obra, Orlandoli demana la saixa, que es fogin junts. I quan ella no apareix el punt de la meja nit, orlandoli té una taca de ràbia i se'n va al riu, i veu com el desglas tan clar final de la tapa. Per sort, no es caña ningú. -Is Orlandol furiósso o no?-No, no. I fins ara, i no sabem. Després d'aquela princesa, Rosela van donir, i a la passada dormint una setmana. Els meches no saben com diagnosticar-lo, i li recepten remèixer absolutament contradictors. Virginia tenia una molt malopinió dels meches, ja que en la seva adolescència havien justificat els abusos sexuals dels sujarmants grans, com una manera d'aigurar les tensions per la malaltia que ha de ser opara. O per tractar els seus problemes de salut mental, li prohibien llegir i escriure la única cosa que li donava, a l'agria, i fins i tot de volien arribar en un psiquiatric. Orlandol cava en un pau de malangia. Deixen a cor i tornen al seu castell, on es passa les hores, llegint. I encara pitjor. Comence a escriure. El destret d'un home ric que té casals i vestial, has esitrava de lli, i que així tot escriu llibres, és extremament digna de llàstima. Donaria fins l'últim centim tan malignes al seu germen per escriure un llibret i fer-se famós. Però aníem tot l'hora del peru no podria comprar el trasor d'un bers ben fet. Llavors, es consumés i cal malalt, se li fa un al servei. Ha traspassat les portes de la mort, ja vis les flames de l'infer. El ríx no pòn escrobra bé. És una crítica no gairebalada a l'avita. Ens trobem davant d'un cas del que jo enomeno a Fècta Turgèniev. M'explico. D'opstallíps, que li tenia una profund d'enveja i tíria al Turgèniev perquè sobre de ser ríc guapo. Ja he vist tòcrata a sobre el tio escrivi a bé. Llavors, arribem a punt de que Orland. És amb això, o què? Orlando, convita, escriuen des de tu les cens, obres de teatre, que també, en l'Orlando, imprimé jo, o tu impriméix en el poble et que depèn de no el. Al narradó ens porta el present. La natura que recrea la confusió i el misteri, de manera que ni tan sols avui, primer de novembre de 19.27, no sabem per què puja amb el pistadal. Orlando, al van assaltar l'envisió, una bruixa, la poesia, una fatillera. El desitx de fama, una maratrio. Els seus abans passats acumulan moltes gistes i molta glòria, però en què, de només una calavera, comparat amb el que deixa la obra d'un poeta, la inmortalitat. És més dura la batalla del poeta contra la llingua anglèsa que l'alca vellé contra els infidels. Orlando, de zitja, he també perteny aquesta raça sagrada més que la noble, que era un escritor innat més conaristo crata. Convida a casa seva, el poeta, ni crini, i quan coneixen persona, passa el que passa quan coneixes amb molts scriptors, es despep. Jo sempre crec que és millor no coneix els autors. Va dir ella que la més pública ho torns morts. El poeta resulta ser una persona no gaire agraciada i que només reparen els seus dolors i la gran conspiració que hi ha contra ell i caica, la gran poesia va ser la grega, ja ha passat la glòria. Virgínia jugant aquest sentiment de que el temps passat sempre va ser millor i que la gran epocalitarià va ser l'antarior. En aquest cas, rebogge la literatura al disabatina. L'època d'aurada de fet per la literatura anglèsa i glorifica la literatura grega. I que és molt dur, escriure sense tenir una pensió trimestral. Aquí veiem la poc instant econòmica de la Virgínia Wolf, que havia d'escriure articles de crítica constantment per poder sobreviure i tenia molt poc temps per escriure el que realment li agradava. Però m'asura que comença a parlar dels seus amics scriptors, com Shakespeare, Marló, les anècdotes es bonfins interessants, i l'Orlanda S'adona que és capaç de fer interessant una tàc de faridura o una recepta de una manida aquest escritor. Li sorprèn que estigui tan desconecta de la vida rural. No té cap mena de coneixement mínim sobre agricultura bàsica. Com per exemple, es pensa que les tronges creixen de terra i els naps dels arbres, i es sent només cómoda a ciutat. L'esperit del poeta ha s'exegiat que es seva i totes les animals que hi viuen. El comparem amb els seus amics nobles, tan forts i valents físicament, però tan mandrosos i poruks mentalment. El poeta, malgratot, és una persona profundament expansiva i surollosa, que, a humorament, no sé, pronunciar el francès, com pot dir, "Glorio", en lloc d'Aj, o sigui, em parla molt més això. Has d'una importància constantment, i fa una miqueta d'afecte de l'estractor de la cuina. No te sap fins aquí, en punt estàvem olestant fins que deixes de sentir-lo. I quan l'Orlanda ja no sap com demanar-li, que en Marci ell li diu que ha de marxar perquè el que estem no pot escriure. I l'Orlando deixa marxar perquè una mica no pot, més amb ell pròl i promet la pensió. I el poeta, li retornar la hospitalitat de manera bastant barruera. Fa un poema sobre ell i les seves manies. Quan el Llegeix Orlando decideix que ja no vol saber res més dels homes. Demano un criat que vagi a Noruega a comprar-li un parec de el "Howns Norwex". Has escoltat els seus caprichos. És un comentari, i és l'úterment gratuït. Quan tu i a Llegeixes aquest nom i diu que aquí no m'ha d'agrosar, doncs és un gos enorme entre un llop i un pastò, l'Eman. I que la vita tenia que s'asseba si sincurs haus i surts a forses retrats de segure les escades de la seva torra i s'abalina amb uns pantalons que aconseguaven les seves cames meravalloses acompanyades d'un net, "Howns entre flors i plantes". Recordem que a mi, en el moment que Virginia escriu Orlando, jux havia comprat si sin curs, ja estava més pendent del seu jardín, reconegut quan la cabaria de fet com un dels més bonics d'Anglaterra que no pas descriure o de la Virginia. I que és més recordada pel seu jardins i la seva literatura sobre jardins que no com a escritora de noveltes. De sabot dels poetes i de les dones, crema que hagi tota la seva producció, tota no. Salva el raure. I només li queden dues coses en les que pot confiar, els gossos i la natura, un llabre i un rosé. Surcada dia passa ja fins al seu raure acompanyat dels seus gossos i va passant el temps cada dia igual. Entre una letària contemplativa que contrasta molt amb la seva juventut, força i veiesa. Finalment decideix que mai més escriure per agradar en ni grini o a la mosa a partir d'ara escriure només per agradar-se si mateix. Les precises d'escripció entre la casa són d'escripció de noll amb les seves 365 habitacions. Orlando es planteja que realment és més important si en onim i contribuir en l'esplando de la gran casa. Orlando deixa la poesia, que es dedica en cosa i ànima, amobla la casa i dissenyar el jardí. No em podem evitar fer parallelismes amb la vida, que després de haver estat a escritora que s'aboca a la construcció i en els jardins de Cicin Hors. No podrem saber mai què passava dins del cap aro de la vida, però no deixa ser bonic que després deia Giorlando, amb aquesta toca de detenció, escrivís les seves dues obres mestres, els adverdiants i tota la pocia pagada. El Orlando comença a organitzar grans supes i festes, però quan estan en plena avullació, estan que la seva habitació persegui escrivint el raure. Un dia un home travesa el seu peti privat, una dona alta i noble, l'arxido que és a Harryt, d'aquí també tenim un rata de l'adició. Que tenia les cames més ben fetes que mai hi ha gent sostingut el cos d'un noble, ja s'ha dit. Bueno, les cames de la vida? També. Quan l'Arxidoquesa s'ajup per ajustar-li la Sivella, les maravalloses cames darrere el Orlando, aquest senc es despertó un altre cop un foc en ell. Malgrat que ella sigui una dona més gran, amb els ulls sortits, i vestida passada de moda una mica ridícula. Però, ai, la mort té dues cares. Un és blanc que allisa, però l'altra és la luxúria. Més gran amb els ulls sortits, i vestida passada de moda, que és com anar a la Virginia, i la Virginia respecta a vida. És interessant aquesta idea de que la luxúria el persegueix, sobretot tenien en compte que la relació que té Virginia amb el sexe. És que el com que li costa i a més li porta mal recors en molts moments. Però referida a la vida, és una de les coses que li provoca una gelusia exagerada. Em sembla interessant que expliciti i projecte en Orlando el que evita no sempre és capaç de fer, no rendir-se les passions. Així, Orlando, fots corrents. Però l'Arxidoquesa continua a l'Orlando. Veient que no pot fugir d'aquesta situació, li demana el rei Carles que l'envia constant i noble com ha embaixado. Vita havia acompanyat el somarit en els seus viatges com a diplomàtic justament a constant i noble. Hem vist per tant que ja mord el James, i que era el seu fill, el rei Carles, que va pujar el tronc, l'any 1625. Hem conegut per tant tres monarques, la lísabet, el James i el Carles, ja veiem que alguna cosa extraña està passant amb Orlando i el pas del temps. Orlando i les seves magnifiques cames, evidentment, desperten l'admiració de tu toma constant i noble. El rei ha agraït per el seu servei, les seves cames, li ha torgat al titó "Ladoc". En el moment de la celebració, juxtoc on li posen la corona, els turcs atacen i esclat el caus. L'endemà, quan hi ha encarador, veiem Orlando, s'ha casat ni més niments que amb una vellarina jitana de para desconegut, enomenada "Rocina Pepita". I clar, o sigui, aquí ja és descara del tema. Recordem que la vida de la Vita es deia "Papita del Liba" i era una vella hora d'oligen a Espanyol. Vita estava molt obsessionada amb la vida d'aquesta avia. Ella considerava que la havia marcat amb la seva manera de ser, migdama, migditana. Però Orlando porta més de 7 dies dormint i no es desperta. I ho farà amb cos de dona. Era dir que no havia llegit mai Orlando, pensava que aquest canvi es produeia molt abans i m'assurprets que hi ha portessin més de 100 pages. Però és que a més a més quan passa és donar aquesta mena de Somni on Orlando relació amb 3 personalles. Poresa, castadat i modèstia. Jo no puc dir això sense pensar inavitablement a la ciutat de les dames de la fila de la Fomadeva al Cristina Pisant i que potser hi ha gent català que el carrer on la seva protagonista caés la mateixa autora, la Cristina Pisant, rebles aparicions de 3 dames, que són la raó, la rectitud, i la justícia. És important aquest llibre i el relació, perquè aquesta obra, el text en què pisant escriu, han resposta a un altre manuscrit medieval, el remand de la Ros, i que, basicament, deixava les dones molt i molt malparades, tractant-les com un objecte. De pisant escriure, si totes les dames, que és un llibre, on respond totes les crítiques, fent servir també aquesta forma alegòrica de somni i fer una defensa feminista de la capacitat i en directe de les dones. Em sembla superinteressant que la Guolfasi servi les tres aparicions, com si fos insantes, que és el mateix que està passant el somni i estén depissant per donar-la a la transformació d'Orlando i d'aquí a manera. -L'Orlando era una dona, no es pot negar. El canvi de sexe tot i que li alterava el futur no alteraven res la seva identitat. L'Orlando va ser un home fins que va tenir 30 anys i a vosts es va tornar a una dona i sempre més ho ha sigut. -Vale, anem al tema de la identitat de General Virginigual perquè és interessant. Entenem, identitat de General, com la percepció que té una persona sobre si mateixa i el seu propi genera a partir del sistema de categorització de la societat. En una societat occidental, com la que vivim i vivia Virginia, entenem que es tracta de les categories home i dona. Que avui en dia podríem parlar de no haver allisme, però no és el cas del text, vale. Per tant, en el seu moment, Virginia viu i escriu en un món que no, si on s'entén, que les identitats són o veomes o ve dones. I que a més de més estan bastant fixades. La identitat de General no té res a veure amb l'orientació sexual, és a dir, amb qui te'n vas allid o aquí desitges, ni amb l'expressió de General. És a dir, les coses que fas que culturalment estan associades a un gènere o a un altre. Com, per exemple, que una dona li agradin molt els esposos de contacte, diguem-ne, o que decideixi no posar-se mai faldilles, això no acaba de concordar amb la seva exposió de General. Ara que no tenim entès, podem parlar de la percepció que tenia Virginia del tema. Virginia hi havia demostrat que les expectatives socials perquè fa a les dones era una imposició i, per tant, podem assumir que defensava que la idea que el gènere és un constructe i, malgrat que no ho explicitat, i no ho explica d'aquesta manera, en cap cas, sí que construix els seus personanges d'aquesta perspectiva. Virginia de Fensa que el gènere no és important i que s'ha de trecendi. Més aviat de Fensa que tots els seus humans tenen a dins una part masculina i una de femenina, i que en el fons, això és el que diu Orlando. T'ha li fot quina aparència i quins genitals tingui, l'ànima és la mateixa. Aquesta idea que en realitat és supermoderna, s'assemna moltíssima que teuritzarà, junit vat l'erdesprez, amb aquesta idea de que el gènere és performatiu, és a dir que no el tens, sinó que el performes, l'exerceixes. I ja forma part de la primera transformació d'Orlando, que sinada. He de dir que a mi la lectura de la transformació d'Orlando em va decepcionar una mica perquè la tenia molt idealitzada i esperava que fos com a mínim com la de la Silor Món. "Moderde Cristal de la Luna! Crescormació!" Però en qualsevol cas, és prou espectacular. Al sol, les trompetes es va extingir. I l'Orlando era ja, dret completament no. Capès aroma, des d'acabar començar el món, no estat mai tan radiant. La seva forma combinava en un sol cos la força d'un home i la gràcia d'una dona. El dubl dels muris s'havia proposat trencar amb totes les restriccions de la moral victuriana, que era especialment puritana, i sobretot amb tot allò relacionat amb la sexualitat i el cos no. Ara, és que veure un turmei era un escàndol. A partir del comentari de l'estratxi a la Vanessa, l'any 1910, quan li pregunta si la taca blanca a la roba de semen, es baixen totes les barreiras. I comencen a fer això, o sigui? I comencen a parlar obertament de sexe i dels cosos. Que tenia una ofició en "a" sovint "no", era ni més ni menys que d'un cangran. M'ha. Deixeu m'aventurar-me a sospitar que segurament tots els membres se la graven que fos ell i no pas el Cliffberg, que en avatats sovint "no". Com Virginia Woolf va convidar per primer cop a ties de lluita, passant cap de setmana, em veig li vaig escriure "bring no close". Que si bé era un abrum a partir-li, que no portés roba, jo es podria imaginar quina idea tenien sobre la llibertat quan parlaven de noesa i de sexe. Tot el que hauran de marxar de la ciutat, i sonés a un rubel d'alitans. Li tenen ser recel perquè pateixen amb el tia anglèsa, l'amor per la naturalesa. S'ha de ser la necessitat de escriure sobre la balles del paisatge, però no teni papen i tinta. La vida és recordada per la seva poesia sobre el paisatge de Ken i sobre els seus llibres de jardinaria. Virginia, a través del pensament dels llitannos, fa una crítica molt certera a la noblesa. Un home que ara fes el que havien fet als seus abans passats, feia 300 o 400 anys, seria considerat i en especial, a la seva propera família, un vulgarà revista, un aventuré, un nou ric. Orranda, deixeix els llitannos després del moment místic on té una visió gairebé mágica, el treballada, i se embarcada a camí en la terra. Per primer cop, es va ser de dona amb un vestit preciós, sí, propoc, pràctic, i que la fa depèn de les homes. Si s'hauria de tirar el mar, no podria anar. Auria de depèn de la protecció d'un mariner, i aquesta dependència masculina la desagrada. També hi ha el tema de la castellat fa menina. S'ha de protegir per sobre de tot. I el canvi de papes en el frir teix i la seducció. Com veu el capitar? Sena el foc que va sentir el primer cop que va veure la princesa de russa. Però ja vol era aïc i perseguia. I ara és perseguida. Però clar, no pot jugar amb tan facilment com abans, ja que serà considerada una puta pelzómes per fer el mateix que com a home li era per més. S'adona que ara he de començar a respectar l'opini de l'altre sexe encara que la trovi mostruosa. Recorda com quan n'era una home jove i deia que les dones havien de ser obadiens i virtuoses, guena performades i exquisitament vestides. I ara, haure de patir aquestes exigències en cap pròpio. També s'adona que les dones no són així per naturalesa, sinó que només per netquiria aquestes gràcies sense les quals no poden gaudir de cap de les delicis de la vida amb una disciplina fatigosa. I enumerat totes les coses que ha de fer una dona per estar llista i tot el temps que li roba el dia. I això, per desgràcia, segueixen absolutament d'actual. Per poder gaudir d'una mínima acceptació social i laboral hem de dedicar moltes hores de la nostra vida, hores més arablement perdudes, està boniques i presentables. A dia d'avui està comprovat que hi ha una clara relació entre l'especte físic de la dona i el sou que pot arribar a cobrar en el món corporatiu. Orlando no està incomodant amb el cos de la dona, sinó amb la mirada masculina. Ara s'ha d'apar de la mirada dels homes, poresa que està d'at modèstia. S'ha donat també de tots els drets que perdrà com a dona un cop trafici el terreng les. Ara només podré servir el té i demanar els senyors com els agrada. Començen fedar-se molt amb els homes, tan orgullós que havia estat i del seu sexe, per tot el que fan passar les dones i negar-li els drets els estudis. Ei, equipats amb totes les seves armes, negant-nos a nosaltres el coneixement del alphabet. En el seu fluxa de pensament va passant d'un sexe, l'altre, com si realment no pertenies a cap dels dos. Era una dona, coneixia els secrets i les fableixes de tots dos. Aquesta analogia que fa mal té és interessant, perquè és una de les coses que també ha fet una gamba pròpia, temporada dos capítoló, on fa servir el menjar de les coses femenines en comparació amb les masculines i es passa molta estona parlant de galetes. En servir el menjar de prunes, sí, per fer. Serbia el menjar o el té, no és només el fet de fer-ho, sinó també el fet de ser servicial, el fet de estar al servei dels homes i de ser dicista mèticament i sistémicament a la seva voluntat. Tot aquestes reivindicacions de la educació femenina, que tot i que la ubica, sí que les enrere també era de plena actualitat a l'època de Virginia Woolf, que recordem que no havia pogut anar a l'aniversitat per molt brillant que fos i a ser de galetes coneixement castigues a diferència al seu germans homes. Tot això també està molt lligat amb una cambra pròpia i amb l'experiència a l'universitat quan li privéixen a entrar a l'hiblioteca o trapitjar la géspa. Finalment, exclama. Gràcies a Déu que soc una dona. A l'edició, tot seguit trobem la imatge d'orlando quan va tornar a Anglaterra i és la vita amb els seus icònics cuirets de perles. "Rebutjar" i "sadir". "Què delicios, per seguir i conquerir, què glorios, per sebre i rauna, que soblem". Tornem a Anglaterra com una dona que és molt diferent que tornar com una home significa distinció i poder. Doncs ben segó que treparia un noble ric i cobernaria mitjard Scheir. Però també significaria convencionalisme, esclavitud, engany, negació de l'amor, grillons de les cames, arruïns els llavis i frenar la llengua. Orlando se'n morsionan tornaveur a la seva terra, la seva ciutat, i se li neguen els ulls de llàgrimes. I primer, s'esforça a contenir, fins que recorda que eres apropiat con una dona plòria. Virginia no critica el patriarcat només per tot el mal i constranyament que té contra la dona. Amb aquest escena, per exemple, també, es posa les limitacions que té pels homes que no els permet plorar. Però entre pitjor terreny les, orlando de cobrès, que des part en tres processos. Primer, que era morta i, per tant, no podia posar-hi que apropietat. Segon, que era una dona, que havia ser el mateix. I tercer, que era un du congles que sabia que had anat amb una tal Rosina Pepita, ballarina i que havia tingut tres fills, i que aquests fills havien declarat que el seu pare era mort i reclamaran totes les seves propietats. Quan arriba a casa, gossos cèrbols de fet, si buscà imatges de no el veureu, que hi ha moltíssim cèrbols i servei la reconeixen. No hi ha cap dubte que és orlando. Senyor, senyora, senyora? Forca en cap que el servei no dubte que sigui ella, però en canvi han passat molts anys perquè els seus fills són prou grans com per reclamar les propietats. Bueno, no t'ha tema. Sí, hi crie cuervos, eh? On dels temes més importants de Orlando és el canvi de sexe, però tot sovint, la gent ho havia que fa uns canvi de temps espectaculars. I que es passeja per la història, que la gent del seu entorn la reconeix i aquí, ningú hagi res. Resulta que l'estàs parant encara l'Arxidoquesa de la que havia fugit. M'ho hauré. Però ell és. Resulta que sempre havia estat un home. Un arxido grumanès que li declara l'amor a terme d'una manera una mica ridícula. Si això és l'amor i alguna cosa absolutament ridícula, en l'amor. vol refusar l'arxidoc pasadet, però clar, ara no pot fer servir l'espasa ni la força. I res més, però també el que d'arriba fa una noia per a través de sobre un pasat que no accepta un nou per esporta. Oriem de portar més sovint, en grípos a les buchacas noies. Sí. O, però va farim el paraules de desdèng i rien ser deï. I com que això no funciona, intenta caure del padarstal·l'on la col·locat fet trampa al joc. És molt interessant això, perquè no deixa de ser una marca de gènere molt important. Les normes no funcionen igual per tothom. Ordandó, quan és una dona, per a els drets i per a la capacitat de rebutjar una home. I, per tant, l'única pot fer és fer que sigui ell qui la rebutge. Per això és tan important que la primera vegada que fa trampa ell faci veure que no passa res i li digui que la perdona. Perquè és quan ella veu que, si no és una cosa molt àvida, no molt pública o que el deixi molt enridicó, no és l'entrar a desobra. Una dona podia ser tramposa. El dolenta sempre i quan ho fos portes en dins. I no ho sabés ningú si el seu marituturàrava. S'ha volgut de que la dona del senzor no només ha de ser un ràdic si no acaba de semblar, doncs potser només ho hauria de semblar. Virginia ens parla de la importància de la roba. Sobre com ens perceben a la nostra altres mateixes i ens perceben als altres. Per diaris i les cartes de Virginia, sabem que li donava molta importància de la roba i sentia molt insegura amb moltes vegades per el seu aspecte i el seu malgos vestint. El caràcter dollandó també canvia segons si porta pantalons que es pot moure jelment i té una mayiura per agafar l'espasa o porta faldilles que tindrà sempre una mal ocupada per subjectar els detides espatlles. Virginia es planteja si o a maidona portessin la mateixa roba si es miraria niguat del món. I això és també totalment vigent. I just d'espreis d'això, Virginia es planteja al molt de los de tot plegat i ens diu la diferència entre sexes és feliçment de gran profunditat. Per molt que el sexe, siguin diferents, estan entre mezclats. En tots els essors humans hi ha una certa basillació d'un sexe a l'altra. I sovint només és la roba la que dona a imatge a doma o de dona. Mentre que el sexe de sota, és en contra de la que es mostra la superficie. Aquí ens diu això i després ho fa salvia per explicar-nos que ho rendo feia moltes coses que fan bé els homes, però que era sensible com només ho pot ser una dona. Us poso un exemple perquè això era una de les obsessions de Virginia i així, aquí, explicitem una cosa que després va desenvolupar molt ampliament a les zones. Ella defensava que les homes i les dones estan formats per dues parts, una de les masculines i la femenina, i que deixen que una o altra creixin més en funció de la societat. Aquest fet, que no es l'han desprendreix d'aquest canvi de sexe, a les zones, la caba de desenvolupant del tot, a partir d'aquesta mateixa idea, però ho farà established el que hi ha a no mena parelles de veus andrógines, que en un príncipe estan clarament diferents a les entròmones i dones, fins que s'acaben diluïn en una sola veu que no és ni una cosa ni l'altra. Virginia defensava que l'art, l'escriptura, per ser completa ha de poder veure de totes dues bessants, i així, ser més home o més dona en funció del que l'art demani. És superinteressant perquè t'hi vols dir a explicitar-te, perquè a les zones, a tot això no sóc explicita, s'ha de deduir, i és brillant, però és duríssim de llegir. La biografa d'Orlando ens diu que no és d'escriure la societat de l'època a la reina Anna, la societat Huistot, i a l'hora no és res. La societat és el valoratge més poderós del món i la societat ni t'enxaves a la existeix. Només s'han poden ocupar monstres com els poetes i els novelistes. I en fa gràcia perquè poc després vites criuria els adòrdians, que és justament un retrat fantàstic de la societat anglèsa de l'època d'ordiana. També és interessant perquè explica no només què és la societat, sinó què és la societat per les dones. És a dir, aquesta barreja de coses que s'han de fer perquè toquen i aquesta sensació que queda s'aduida per no s'exactament ni per aquí, ni per què. Virginia també planteja la complexitat de fer una biografia històrica. Virginia, mentre es escribió Orlando, estava fascinada amb la història de França de Jules Michelet, un llibre que va ser revolucionari perquè se n'alava per primera vegada, que havíem de mirar la història no només des del punt de vista del rei i en para dos, dels grans homes, i si no també des del punt de vista de la gent normal. Mentre el llegés, Virginia li diu a Clive Bell que li xaca moltíssim la complexitat a l'hora d'escriure sobre història, com capturar l'experiència l'individu en un altre temps. Ho té per això, Virginia, inclou un escritor de classe baixa que va apareixent de tant en tant quan Orlando reflexiona sobre l'escriptura i que sempre és el mateix. Tot i que no tenim ni el nom, ni res més que una aparència i una aparició de tant en tant. Orlando té un espanyel, la pipin, la fotografia de la vita i la Virginia, sorten amb espanyels dels braços. Estem al juny de 1712 quan Orlando es pregunta que que li passa i només la sent la pipin. Entre ells dos hi havia la simpatia més sencera que hi pot haver-hi entre un gos i la seva mestreça. No es pot negar que la modessa dels animals pot ser un gran impediment per la subtilesa d'una conversa. Orlando, però s'adona que no tinguat cap conversa amb la gent de l'alta societat que no forré que no li hagués pogut dir la pipin. Tinc gana, tinc fred, fes m'empató. I amb això no em té prou. Dono una última oportunitat a la societat quan la conviden els alorns de la Ley d'Ierra que agaudèixen de la fama de ser els més interessants i enginyosos. Orlando no trobaré els d'enginyos ni interessant aquesta gent que en principi són les més brillants del país. Fins que un dia ve un poeta, l'exander pop, i fa una cosa que trenca l'encantari, tres comentaris enginyosos seguits. I el convida a casa. I no hi ha res més temerari que convida un poeta a casa. En fa molta gràcia els comentaris que va fer el l'acte contemporàni, com parlar del genis i diu, "Totica ara que està malaltia serà dedicat a les higués britàniques i diuen que el difund l'Ordeninson va ser l'última persona que la va patir". Deixem per terra tots els seus scriptors quatenis, ja que l'Ordeninson fó un gran d'ici impueta genial de la pica victoriana que va morir el 1892. Orlando es famiga de grans scriptors genials com pop, Adison o Swift, però que es guarden el seu geni per els seus llibres. Orlando segueix en la recerca de la vida i dona'man. I aquí la Virginia anreveu un secret molt important, que és molt important que sàpiguen totes les noies des de ben jovenetes. Que pel món com poeta li dediqui els seus versos, jo i el seu criteri, li demani els seus comentaris i veig el seu té, això no vol dir que respecti les seves opinions ni que admiri el seu enteniment. Wolf està abordant a pop com un classic, però revisant-lo des d'una perspectiva moderna i feminista. Una cambra pròpia utilitza justament les idees de poc com exemple de les idees contra les quals han de jutre les scriptores. No la meva interessa en aquest Parlament i és altra vegada aquesta idea que les dones necessiten fer-se amb unes altres armes portat de poder-se en sortir. Pensa que a Virginia li falta uns mesos per escriure una cambra povia que l'escriure a la tardora de 1928, just quan s'hagi publicat orlando, però que ja està fins les dos o unes de uns 20 senyors. Per això aquí parla d'aquesta frustració d'orlando que no poten bells i que la fan sentir estúpida. Aquesta analogia que triués l'orchestre fill que les dones només són criatures grosses i la seva resposta feta per la narradora que les criatures tenen sempre el visi de sentir allò que es diu d'elles i a vegades fins i tot la gosadia de fer-se grans és brillant i és una mostra més del pensament polític que fa a Ministeri de Virginia Woolf. Farta intelectuals, es posa la seva antigarrava de jove noble i sort el carrer de nit. Estrova amb una jove que el porta a la seva cambra disposada a satisfer el seus instins virils. Quan orlando li confessa que és una dona, s'acabal té a tre i comencen a parlar. Li presenta les seves amigues i orlando comença a assistir a les converses de les dones. He de dir que he sentit molt trait, amb veure que els prejudicis que tenien fa 100 anys segueixen sinó l'actuals, que les dones només saben parlar d'homes i que si no no tenen res d'aquí parlar, que són incapaces de sentir afecta per cap altra dona i estrenen una grana versió entre ells. Simplement, afirmarem que orlando supassava molt bé en compañar d'altres dones i deixarem els senyors que els agradaten fer-ho la tescada mostrar que això és impossible. És evident que aquesta defensa avalada de la sororitat que està fent la Virginia és altra vegada la resposta als atacs i els menys preus que errà avien. Però, amigues, si avui en diar a moltes de les pel·lícules, no passen el test de BEC, veden fa 100 anys encara menys. També és interessant que orlando faci aquests canvis en les seves relacions i passi de relacionar-se amb reines a relacionar-se amb prostitutes. Si em sembla brillant, parla de com demostren aquests canvis de classe social. Orlando comença a canviar de sexe amb el subint. Amb aquest recurs podia obtenir una doble cuillita, omentaven els plays de la vida, i es multiplicaven les experiències. Cambiaven els rectituds del pantaló, parlant de les faldilles, i es sabria l'amor de tots dos sexes. Recordeu que estem en 1928 i la wolf gens està parlant de relacions cuir, de genera fluid, visic solitat amb tota normalitat. Que és veritat que el seu grupet de blots volia la majoria eren o homosexuals o bisexuals i en resum tots enumerats d'un can gran. Però això era un petituàtic, el context històric no era gaire propíssim. Just quan estava acabant d'escreure Orlando, va haver-hi un cas bastant bèstia que va s'exager a la societat britànica. Va haver-hi una força per secusió judicial per a opcionalitat a un llibre, de "Well of London" és, de "Rite Clif Hall", on hi ha pareixia una relació homosexual entre dues dones. Van fer destruir tots els exemplars i els situles dels diaris deien que preferíem fer pendre a cita els seus fills que haixar els llibres. Ja que era mench tòxic. Virginia i Lempforster es van involucrar molt en la defensa del llibre. I justament, en Fuster no va gus a publicar morís una història d'amor amb un homosexual en la Terra d'Ordiana en vida. El llor Orlando és publicat un mes més tard, que el di que les relacions amoroses a Orlando no són explicitament sàfiques sinó que hi hagi de genera fluid. En quan vestir-se com un home, la vida havia fugit amb la seva mare, la Baiolet, a París, i es passava a Java, ella vestida a home, fins a dillu, portant a la seva novia a les festes. A Virginia s'havia vestit també una vegada a home. En aquest cas va ser perfect estar una broma a l'Arma d'Anglèsa, en què la Virginia es va disfressar de Pins a Pafrica. No enterem molt en aquest tassumpte i a què involucra fer Black Fays i va popularitzar el terma "da" bonge-bonga. No va ser el seu moment més brillant, clarament. Arriba al segle XIX i el temps canviar, es fa més fred, més umit, blau més, va haver-hi un altre vegada, Una miniglació. La Virginia ens exposa com afecta el temps mateix. que en el caràcter i com la humitat, arriben també al Còriol's Caps de la gent. Aseparen els sexes totalment. La vida de la dona consisteix a parir 12 o 15 fills, i així es creien per i Britànica. Poc després, a una cambra pròpia, Virginia es creuria amb alocuencia de què passaria si la dona es dediqués a fer negocis i no a pari fills, reivindicant el dret de les dones a poder participar en l'espai públic. Jo has augmentat en altres capítols que la societat victoriana era molt més tancada de la regència, i que per exemple, per aquest motiu, la que s'endrà a Austin, havia cremat les cartes de la gent, per no patir la cancel·lació victoriana. També hem anat veient aquest canvi en el tracte dels sexes, més proper i igualitaria les obres d'Austin que no em pasen les de les brontes. Ten la Virginia, com la vita, ben neixa i la seva infància, va ser les acaballes de l'època victoriana. A l'època victoriana, els temps han canviat, i Orlando ja no pot anar amb patelons, adonar amb bambles, faldilles, amb un mirinyac, que és una pesa de roba interior infernal, que es portava solt les faldilles, una mena de cos de valena, que permet en aquest encadriment amb plàstic, que complica moltíssima mobilitat, quan no pots ni passar per la porta, literalment. És un infern. Orlando, nota que tothom s'ha obsessionat amb el matrimoni. Ella volia la vida i una màn, no la vida i un marit. Orlando havia estat predisposada a l'esperita de la GBatia, i el de la restauració, i el del segle de 8. Però el victoria se li fa especialment antipàtic. Les faldilles són les més incòmodes, i limiten més que mai al moviment. I comença a tenir un pensament intrusiu. Tothom té pareia menjor. Mentre jo soc mestreçat, tot això, soc soltera, no tinc pareia, estic sola. Abans, unes pensaves mai aquestes coses. Actualment, encara som areos de la mentalitat victoriana, i s'aducar les dones perquè tinguin aquest mateix pensament intrusiu, i senting que capèxit personal o professional no estan important com casar-se. Vita, que sabia perfectament que era l'esviant, que tot i sé rica i noble va haver de passar parlàro i fer la presentació de societat al acord i casar-se per context social. En aquella època hi havia la creança que a Virginia s'havia de casar per poder tenir estabilitat econòmica i estabilitat mental. I és cas amb el Leonardo, que li assegura que la deixarà seguint escriure i portaran una vida plena i intelectualment. Orlando, estona mica així. Ho ha de dejar més mal, Hasmen. # Mores de llenats so long, to find me. Demà su, per favor. Quan esteig així ho ha de gilisme, Hasmen, de cop creu que el seu baritablemor és el naturalesa i s'avocalitarà almen sobre una brugera, i Josep Ors coneix una manera totalment romàntica a un jove que va acabar. Es plumet en vermell "Maduc", "Bonthrop", "Sharmadin", un nom romàntic com n'hi ha pocs. A veure, un moment. Per a l'examen, per les nostres amigues estimades, aquí presents i les que han descoltat a casa. Aquí està fent referència, aquí la Virginia. No? No? No serà en "Maduc", un huilo vivo, "Vui di". És un romàntic, és un intens, és el Salvador, la nostra protagonista, quan està presa, per la natura, i ver, escatar-la d'un turment torsat, acabar-hi i la enamora al segon. I gairebé, a l'hora, com dos segles més tard. Arriba la sentència sobre els seus plats. Recopera per fi la casa, tot i que estarà lligada al matrimoni, i a la sentència masculina. Virginia, torneix-hi, no el per sempre, a l'avita. I una altra cosa que l'interessant d'aquesta relació és que tant m'ompunsa estimen i suexplicen, es reconèixen l'una a l'altra que no són només una dona si no també un home i viceversa. Ja sé que és molt pesada i que us ho estiguen explicant això 57 vegades avui, però això reafirme una altra vegada aquesta idea de l'entrugina literària que la Virginia defensava encaridament. És interessant perquè en aquest cas no està parlant d'identitat de gènere si no d'expressió de gènere. És a dir, que l'Orlando i el Shell podien expressar i sentir i ser qui vulguessin, encara que això no encaixis amb els expectatives que la societat tenia del seu gènere. Virginia compare els moviments segurs d'Orlando amb els d'un baixer i a tota bella, amb noblesa i farmesa, igual que compare l'avita. I a la seva maduresa, el seu curatge, l'ardanar a tota bella en el tamar, mentre jo vaig amb un mort per aigües estancades. Salsalben, Ei, ha de marxar a navegar altra cop que el cap dels hornos es casen urgentment. Però què vol dir aquesta casada? Què és realment un matrimoni? No sé cap formegatge al dit anular. Si el meu marit espasse la vida navegant, és un matrimoni. Si t'agrada el teu marit, és un matrimoni. Si t'agrada altres persones, és un matrimoni. I si en cada desitges, més que res al món escrobra poesia, és un matrimoni. Tant la vida, com la Virginia, estaven casades amb homes que estimaven a la seva manera. Però ara en matrimonis una mica diferents. La vida i en Jarl, com L'Orlando i en Shell, també passen épocas separats quan ella estava destinada a viatges diplomàtics i també els agradaven altres persones. I més que res del món, a la vida alegre de la escrobra. En una època on no estava gaire ben vist con a dona i menys casada escrivis. Si la princesa russa estava basada en la vaig o lett, el menmaduc estava basat amb el Jarl, Nicolson, i en la seva relació tan afable i carinyosa que la Virginia t'enlava sorprendre. Ho veig a per a escrit, en una escursió que vam fer entre els dos matrimonis. La vida i el Leonardo devan ser més grans i criats en nomorar el victurian a més estricta anaven assegudats ben rígits separats al tren que descoelseu saient sense tocar-se. Quan la vida es va mitja estirar posant el cap carinyosament a la falda Alharol per dormir. Aquesta complicitat, intimitat i mostra de feta pública la va sorprendre moltíssim. Durant aquest viatge en tren, també passaria un altre fenomen. Una clipsi. No deixa fascinar-me que el moment en el que Orlando s'adona que no podrà estar amb la saixa, sigui també durant una clipsi. Orlando fa una reverència a l'esperit dels seus temps, saca-sat. La transacció entre un escritor i l'esperit del temps és infiniment delicada i tota la fortuna a les seves obres depèn d'una bona entesa entre tots dos. Aquesta reflexió de Virginia Wolf és molt important. Ja no hi ha lluita contra la seva època, és de la seva època, però segueixent de desembre. I, per tant, ara pot escriure. I escriu. Escriu. Escriu. És interessant, també, veure com en representa aquest moment virginia. Orlando escriu i, per tant, la seva vida és profundament aborrida. No faré que sigui remarcable pel seu pel seu biògraf. Però com que és una dona no passa res. Perquè, dius, Virginia, que en el cas de les dones, l'acció es pot substituir per l'amor. Aquesta idea que l'amor és l'opi de les dones és interessantíssima. Però és que, a més, després reble el clau i diu "cam sort", i passa la falera de escriure, i aquesta dama escriure i es deixarà de ser d'uí per un guard de bosc. Jo de dic que la primera. Sí, aquesta vegada quan rellegia, vaig fer un bot, i vaig anar a mirar quan s'havia publicat la mandela i diigiat, de l'hi. I o sorpresa són del mateix any. Però, el regno unit, això no és el poder llegir fins a 1960. De vos no sé si hi ha una influència aquí, però em sembla molt interessant aquesta idea, perquè, al fons, convertés la dona a casa borreix i buscà una mand en un cliché literari. Però l'Harland no, no busco un guard de bosc, sinó que escriu. Fins que acaba el manuscrit del rau, tindre les seves mans la responsabilitat que els altres alies llegin, ja que els roses i els gossos no s'han llegit. Va, l'ondres a correcuita, arriba ràpid, doncs en inventat el tren, que per a altra banda, l'Harland no treballava bo i n'havia. L'ondres estan plen avullissos. I quan ja arriba, què es troba? Amb el crític, què escriptor que l'havia causat el gran disgust, el Nick Grini. Avui, esqueixa que els escriptors d'ara no valen res, que estan pagat per givre tès i escriu un qualsevol cosa per pagar les factures, que l'època de l'ogló va ser la lís abatina. N'orlando està decepcionada. I ja pensava que la literatura és disfarmada com el vent, ardent com el foc, valors com el llam, una cosa ràn, incalculable, intempestiva, i a resulta que la literatura era un senyor gran, amb vestit gris que parlava d'adoceses. Te'ns ens hanix més tard, llegir a gara un altre poema de l'Orlandó. Però aquest cop no només el troba bo, sinó que creu que s'ha de ditar. Home! I aquí, es nota moltíssim, que la Virginia Wolf, amb més descriptora, és editora. I ens fa un petit repàs de confuncion al sector. Tindrà un 10% dels 3 d'autòfins arribats 2011, i avò és un 15. Avui ha d'escriure una carta a la crític, una visita a l'altra. Només divertit és que han passat, literalment, 100 anys i el sector segueix funcionant igual com a editoros. Per a Orlandó és un shock. Ara, per pocs diners, pots comprar l'obra completa a Shakespeare, mentre quan hi era jove, un llibre era un producte de luxe només a la base de la distocràcia. La democratització, la literatura, és una de les coses més bones que ha portat al progres. Virginia era crítica literària, editora i escritora. Per els seus diaris, durant l'època que escribió Orlandó, veiem que t'estava la feina de crítica. Però si pogués escriure pel meu anuari, no escriuria mai més cap article, que extraordinariament ha joñat de la meva voluntat, però potent per dret pròpig per ser a estar torlando, com si ho hagués aperta tot a una banda per poder existir. Sí, un repeteixo, una tarda feliç, especialment feliç. Virginia és realment feliç escrivint les seves noveles i no troba aquest gaudi en els articles de crítica. Que per altra banda els necessita per pagar les factures. Orlandó es planteja. Com podria ser crítica i escriure la millor presa en l'esclés, el meu temps? A fer poñetes? Sí, una cosa. Lo de comprar tots els llibres importants a criteri de llibre té. O sigui, el meu somni humit de llibre té la ciut per m'ha de fer. Vale, Orlandó és mare i el result amb un llibre té. No només s'ho ofereix després d'un moment caot i hipuètic que no acaba de dir massa res, abans de degenerar-nos una sentació que alguna cosa està punt de fer un canvi gros. Però no patiu que. O sigui, orlando és la mare de les dones riques davants, i que ho diu i la criatura no tornarà a apareixer que en més moment com si no existeix. Això sí. Ho deixa palès perquè, com deia amb la pisada anterior, aquestes no de les coses que Virginia mitgemva ja va de la vida, perquè ella no havia sigut mare i en canvi, hi havia una dona de bo, dit per Virginia, perquè era mare. Per fi acaba l'epoca victòriana. El rièduar ha succedit el trò. Comence l'epoca d'ordiana, en la que es van conèixer i enamorar la vida i la Virginia. Un època caurlando li recorda més el segle de 8. Per primera vegada comencen a agafar protagonisme i a reivindicar els seus drets sectors de la població que sempre havien cagat a l'ombra. Com els treballadors o les dones del dret de vot, és l'epoca de les sofregets. # Oi, les cadenas, # hay que romper # en una lucha por mi besera. # L'època victòriana de Xeria ha enrere l'epoca victòriana amb la mort del pare, deixant la casa de Haidt Park i en Anna Viura, amb el seu germans el buemi barri de Blonsbury. Orlando està al present, és a dir, a l'octubre de 1928. Orlando guanya un prèmix important pel seu poema al rau. La vita va guanya un prèmix importantíssim el prèmix, Hot Roden, per delant. Virginia, clarament, sempre que ens parla del rau, està fent referències a delant. Un poema feita partida geòrgiques de Virgili. Recordem l'obsessió del Juevo Orlando i Xavier Li amb la poesia grega. Dividit en quatre seccions, una perca d'estació, documentant el cicre de l'agricultura al llarg d'un any. És una l'ègia al seu que en Natal, un imner nostàgic al paisat garroral i les seves tradicions. Retomanatge als mètodes de agricultura antics i fa servir un llenguatge archaic per tal d'escriure una batalla entre l'home i la terra. El final és un exemple més de l'escriptura de Virginia quan es posa intensa. És una barreja de prosa poètica, és un caust temporal, és tot plegat un can al pas del temps, i el final d'un trajecte i d'un camí. La circolaritat de l'obra que ens torna a portar al mateix reuran tot comença és, en el fons, una altra manera de fer-nos notar al pas del temps. Orlando ha fet molts canvis, ha perdonat en el temps, els canvis de generat, però la casa que no ha perdut i que ha convertit en Santuari i sobretot, la natura que no ha deixat mai d'admirar i que la connecta amb la poesia romana com sempre. Perquè Orlando és un escriptura o escriptura, un poeta ha fotut total, perquè és una dona tot allora i perquè igual que la bona poesia és capaç de parturant el temps, més allà del materialisme i de tots els canvis històrics, com el rure, Orlando, romana el seu lloc. Orlando, sembla que Virginia vulgui repassar els temes que l'obsessionaven. Com podem veure els seus diaris i les cartes, i fins i tot com es desenvoluparia més endavant, a llibres com una compra pròpia o les zones. Temes com la importància tenidinés per poder escriure i dedicar-se a literatura, la societat i com es comporta un trobada suposadament interessant, com els homes neguen els drets i l'educació les dones, com la roba fa que et percebint diferent i també com limites nostres moviments, com les dones de l'epoca victòria, sembla que només tinguin una funció, portar fís al món, entre d'altres. Virginia escriu meravellós amb NB i és capaç de convertir aquesta obra que comença com un joc en un obra mestre. Un obra que repassar la història té contingut i missatge feminista, jua constalment amb el acto i explicitada a tascada l'autocom a biògraf en un joc metalitarari amb ell, parlada tot el que vol, i a més, li regala a la seva amiga i eman un final on aquí sí, recupera a casa seva. No és només una carta d'amor molt llarga, és també un dels regals més bonic que s'han fet mai. Oh. Què m'apres de vull? Vinga, va. Què m'apres de vull? Us he resumim amb 5 punts. Pou número 1. Caurelando és la carta d'amor més llarga i bonica de la història, dedicada a Vita Sacville Best. Pou número 2. La capita és Orlando i que era la manera de Virginia de regalar-li no el per sempre. Pou número 3. Pou Orlando, per la identitat de gènere i de la seva parfum artivitat, molt abans de que el femenisme modern inventi que ets conceptes. Pou número 4. Aquest Virginia vol començar amb Orlando una creuada per la seva defensa de l'Androgynian Lard, com a forma suprema en de la seva manifestació, relitreu a tota la vida. Pou número 5. Caurelando segueix gent sempre Orlando, el que canvia és la percepció que tenen els altres segons el seu sexe. Pou nens. Enrosa ja està. # En la caixa ja està. # Ina il·lusión. # Quina alegria. Sacada. El propé capítol el dedicarem al retor del soldat de Rebekauest. El Drisco, no l'hem decidit. I us ho direm per xaix a seguir uns apunques de simonònic, i la data no que hi ha aquí, no que toca. I la data serà. no tenim el. no tenim la data. El llibre sí, allà. Doncs la data també és escrobrem, perquè ens hem oblidat de posar. Hem posat la data, vull dir, vull te'n m'has perdó. Perdó, neu. Bueno, va. Nosaltres som la Carlatta Freixaneti, la Blanca Pujals. Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos un cop més. Moltes gràcies a la gent que ho ha fet possible. El joc per acollir-nos. El Marçal Turó per fer-nos una bonic. Ara ja s'ha salvado per posar les bavetes als separadors. Els filles europees per seguir-nos juli a guilar per la cinto inicial. I a les buc, per salir-nos les cançons pel separador i per aquesta cinto final que la zona. Gràcies per venir per escoltar-nos. (aplaudiments) # Que penso a fer posar-nos filles i deixe d'altrear. # Un cop ara per tu es morona com el sal a vida. # Com la nit, està perdida i totes. # El joc per acollir-nos i ara, te'n ho facin. # Si ara res d'a, tots els bonitos, ara, # que es que ens haig de posar quan s'ha huïde. # Ara ja s'ha subit, ara ja no ho farà. # Si has passat un dia, és hora de soldar. # M'ha sentat un reu, m'ha sentit un bon. # I qui no ho entendi, totes les bavetes, # i ara ja s'ha de posar-nos filles i ara, # que és que ens haig de posar quan s'ha huïde. # Si ara res d'a, m'hi s'ha sufrint passant. # Que es cançare quan s'ha huïde. # Si ara res d'a, tots els bonitos, ara, # que es cançare quan s'ha huïde. # Que es cançare quan s'ha huïde.