Punkis Decimonòniques | 05 x 06 | Homenets

# Un punt quís de simonòrices, un pot que es de demas victorienes, t'enstrei clavintiu. # Comença el capital dedicat a humanets de l'Uizamei Alcot. # De qui parlem avui? Amiga, s'ha huiat parlem del Lluísamei Alcot, que anés l'any 1832 ha germant una fila d'Alfia Pantsilvania als Estats Units. La infància de Lluísa Mella Alcot va ser molt atípica. La seva mare era una dona interessantíssima. Una de les primeres treballadors socials, l'activista i sufragista es deia Abimei, que va portar la carregada a tota la família. El pare de la Lluísa era el pedagoc, escritó i filòsuf membre el moviment resan d'antalista l'amos Bronson Alcot. La nomanarem Bronson perquè és com es feia dir. La Lluísa es va criant un enviant lliure pensador i progressista, mentre el pare volia canviar la manera en què s'aducava els nens. L'avi volia canviar la manera "la Ibi", perdó, si no l'avi, si no l'ha a "la Ibi", volia canviar la manera com es tractava la gent. El seu pare tenia una visió molt idealista a la vida, i va poder que la seva família es centrés en la troixement espiritual, encara que això comportés viure a la pobresa. Bronson veneix a connectar-te amb el sí d'una família per a llesa pràcticament i lletrada. Gairebé no podés estir l'escola, ja que molts dies el necessitava el camp. Com passàvem la majoria de nois d'aquelles zones, on es donava una cosa molt curiosa, les noies acaben reben més a educació i a què no s'altaven tantes classes per treballar. Això sí, per sort, la seva mare, el van senyar llegir. Ell i el seu cosí van començar un procés de ser el feducació. Van començar a recollectar tots els llibres possibles. Amb la ajuda econòmica de tots els veïns van aconseguir llegir i estudiar moltíssim. Tinc amb en compte que en aquella època era molt limitat l'exés dels llibres. D'acidés marxar el sud on creia que la gent era més ignorant que el nord i no notarien que li faltaven corajaments. Per començar a treballar de professor. Però quan arribar allà es troba un xoc de realitat, la gent és molt més refinada i té unes grans mansions que no havien vist mai al nord fruit evidentment de l'esclavatge. Va haver de treballar a la vano d'envolant. Moltes vegades el convidaven a quedar-se a les mansions, però daltre no, i es cada fora amb els esclaves. I va poder observar les seves pares noses condicions de vida i el tracte horrible que revien. La experiència va marcar-lo profundament. Seria un gran defensor de l'aborissió de l'esclavitud. El capdat de 5 anys torna al nord. I ara sí, comença a treballar de professor. Ens sembla mitjansament crític i jox de prenentatge. Mai val ser la mà ni pagava el capdent quan no s'aprenia les normes de gramàtica. Aquesta manera d'actuar era massa novedosa, massa suspitosa. Els pares treien els alumnes de les seves classes. Això sí, va cridar l'atenció de membres del moviment d'educació progressista i van convidar el que els expliqués la seva visió. En concret, el va convidar a casa seva el senyor Sam May, a conècticat, i qui va obrir la porta de casa. La seva germana, la digaïl May, o coneguda comava o marmi, en sona, no? Era una família prominent, tot i que s'havien pogut per mal les inversions. Era una família feliç i tenia la casa plena de llibres. Havien permès que l'haves assistit a l'escola amb el seu germà, entendem que no com alumneu oficial i després l'avien educat a casa. Promets que anivèi acadèmic, sobretot volien caprainguistes, que esdoméstiques per poder portar una casa i atrore un marit. Quan es van conèixers van enamorar i es van prometre ràpidament. La l'UIS de May va tenir la mala sort d'aneixa entre l'AN, que la lena ideal que complia tots els requésits de bona nena, obadi en iplàcida, i la petit a veg, que era una enllà de terra. La l'UIS era puc femenina i molt muguda. Només volia explorar, pregunta coses i no ho vei. Per un educador que creia, en obrilament dels joves, és una mica raro que no sapigués com aplicar-ho a la seva apropia filla, que el treia de puja gera i la castigava constantment. L'Imole està abans de sives preguntes, la seva revaldia i de subadiència. La família no parava de modar-se o t'encava l'escola, feia el fora del pare per massa modern. Abans de fer, 6 anys, la Lluís havia viscut a 12 cases diferents. Els pares estaven molt implicats en causes socials com els drets de les dones i la bolicisme, i van arribar a correpari físic per fer-ho. Era una més a més tresandentalistes, que era un moviment espiritual que creia que tothom podia arribar a la seva millor versió, i, alhora, ajudades altres a arribar-hi. El pare va fundar un escòl experimental de temper-lescul. El tresandentalisme era una linea pensament que es va desenvolupar en obang la terra. En essència entén que deu es treure la natura en lloc d'una organització religiosa, i que els individus, com a part de la natura, eren per si bons i era la societat que els corrompia. Valorava la intuïció, com un doca va ni a natural, més que no l'intellectualisme i el coneixement memorístic, valorava en altra suficiència i comunitat autònomes que no pass les grans ciutats, animava els nens a ser independents i a ser creatius. Al contrari dels mètodes d'ensenyament de l'època que consistien en memoritzar i escriurem moltíssimes vegades la ISO, el pare creia que era millor que prenguéssim en una combinació de jocs de prenentatges guiats i converses morals i religioses. Creia que els nens eren criatures perfectes que venien d'un regne celestial, i que en la seva educació, com més temps estigués i n'exposats a la bondat humana, eren menys temps per aprendre la crualtat de la societat. El principi de tempos colvan a molt bé, eren uns 25 alumnes i la majoria en fills de famílies tresandentalistes de la zona. El pare va publicar un llibre recullin les converses religioses que havia tingut els seus alumnes, per mostrar com va funcionar el seu mètode. Mira, ho que em pensament tan reflexiu que tenen sobre la religió. Però el públic no va rebre gens bé. M'en considerarà que els nens estaven creant el seu propi en l'isit sobre la Biblia. A més, en aquestes converses, era massa transparent amb els nens amb les seves preguntes sobre la concepció, el neixement o la circumcisió. Bàsicament comença a fer educació sexual abans d'aquí existís. Cosa que per ser sí que apareixen les escritures, però l'associat del segle d'inauda bóston no estava preparada per aquesta mena de converses. Va passar a tenir uns alumnes a l'escola. La insaguen va acceptar una alumna a fredescendent. I això va ser massa per aquella societat que es deia progressista i que anaven contra l'esclavatge. Al final, tenies 5 alumnes, 3 dels quals eren les seves filles. L'ana, que era inspiració de l'emèc, del vice-amer, l'esperació de l'Ejou, i la Liza Beth, que era l'inspiració de la Veth. L'O de la Veth no es van corregar, eh? Bueno, evidentment va haver de tancar l'escola amb un gran deuteu. Pots després van deixar l'emèc, que és l'inspiració de l'Aimí i la germana més refinada. Al para va començar creure que era indignat, treballar pels altres per guanyadines, i se'm mana en la terra, on tenia molts seguidors i va tenir una idea brillant. Creia una comunitat autòpica. La 1.843 torna amb un altre filósof, el Charles Lane. Amb els fons dels seus seguidors van comprar un tarrè, amb els xocets, amb una granja, i van fundar una comunitat autòpica en un menada frits. Hi. En aquesta comuna només menjaven verdures que creixien cap a dalt. Mai les que creixien cap a baix, com les patates, les postanades. No prenen que fer, ni té, ni el col. No tenien ni que la facció ni heu a caldent. I només feien servir el lli, i aquest coto provenia l'esclavatge, i la llana provenia de les vacas. Aviam, això de re, jo no ho vaig tant. De les vacas. Ai, te les ho ve, ja és que he dit, perdó. De pensar, si fan llana de les vacas igual sí que estem fet. I ho vaig, sí. Voleu, quin fred de viant passar les pobres criatures? Total, que la l'UJ ha tenia 10 anys. Tenia un caracte molt fort i era molt environmental, amb bastants excessos i canvis d'humor. La seva mare, per fer-li, t'arapiava començar a recomendar-les escriure els seus sentiments en un diari, o una mare i deixava notes. Però que ens dirien, ho vers a tota la família. Anem els xals. Jo, amb incòstia, aquest personatge, perquè, a mi, està pirat, perquè per tenir a cabís que, sin com els xakers, els homes separats de les dones, i, a més a més, creia que la família de sang no havia ser llegant més important, afrit-la a la pràctica, eren les dones i els nens que cultivaven de terra. Mentre els homes tenien profundes converses filosòfiques. Una feina que, a més a més, era especialment dura, ja que van impusar que, a més a més de no menjar ni els animals, ni el que produïen, com la llet i la llana, que són famosos les vacas per produïen. Tamboc els deixava que fessin servir els animals per conrear. Així que, a més a més, era una feina corpeoral per elles. Perquè, evidentment, ho feien elles. La mare està fins als collons d'aquesta bogeria. Els filòsos, fins i tot, s'estan senseg de la comuna, que, deien que, a més a més, les dones no està per més que tinguéssim opinions més enllà de temes d'omestics. I, a més a més, és que havia treballat ella i la seva espigies per mantenir la comuna. La Luisa, no m'exfranya, quan diria, calen tres dones per tenir cura d'un filòsos. Això sí. Un l'única per bona és que l'educació, tampoc, o tu, d'ox, acabat a tenir la Luisa, va tenir coses molt positives. Aquí tenia moltes més hibertats com a dona que no hagués tingut a qualsevol altra família. Era una nena molt tomboy i tenia comportaments que, que, si no, he estat molt marvistos, en qualsevol altra lloc. A tot això, la mare, la sanadora, no tenen prou menjar per passar a l'hivern, ja que no tenen prou esconeixements de greu cultura i havien plantat quan no tocava. I les normes, en general, no tenien cap mena de sentit, així que, en menys d'un any, la comuna deixada ser sostenible. I la mare, d'hivern, això ja n'hi ha prou i se'm m'emporten els nens amb mi. La família. Al dut això, la va, per sort, rep, una harem-sia. I compra una casa a concord, massa xiuçets. La Luísa va veure allà dels 12 als 15 anys. A la casa acollena a tothom que ho necessites. També els esclaves que fugien del sud, i això era bastant perillós. El pare veia cada filla com un projecte, que d'una era encoregida seguir les seves passions. La meia podia de voixar l'esperet de l'habitació, i la Luísa ja ja es cruret en convolgués. A diferència, les dones de la seva època tenia una campra pròpia amb una taula on escriure. La casa era visitada per molts escriptors importants de la època, també t'han d'antar listes. Amics del seu pare, que a més a més discretament, els ajudaven econòmicament, com en Alnazadi El Javron, el Henry de Vílturo, o el Ralph Waldo Emerson. Aquestes visites van influir molt en l'educació de la jove a Luísa. Una cosa divertida és que la Luísa va tenir un creix enorme amb el suro, que se l'emportava d'escursió per la muntanya, ella que li agradava tantíssim corre la era lliure, i després va tenir un creix més gran amb l'Emerson. Aviam, tenint en compte que el suro no era gaire partidari de la gent personal, doncs entendem aquest canvi de creix. # Tu t'ho heu de dir. Dos senyors amb unes promineix de dia, que em estan mirant fotos i de un idò. La Una i la Luísa van començar a treballar per ajudar a mantenir la família, a instància de la mare que els buscava fa inetes. El pare estava indignat amb que treballessin, perquè considerava indignat que obrarà per treballar. A veure, amori. Et només treballava al camp, perquè la família subsistís amb la producció pròpia. La Luísa comença a obresionar-se els 15 anys amb cada guanyadineix i pagar les factures, i comença a escriure per mantenir la família. La Luísa també va començar a portar un escolt a destiu. Que va ser un nexit perquè explicava molts contes sobre la natura. En paraules de Emerson Badi és la poeta dels nens, coneix els seus ángels. Però per molt que les fies esforcesin, tenint el pare sense treballar, que estan més del que haurien per mantenir els seus principis, perquè, per exemple, el lli era molt més cal que el coutó. I acollís sempre tota la gent que es trobaven al final no vam poder mantenir la casa i enda marxar bostón. On per sòrel els amics de la mare li creen una feina feta mida que havia fet com la primera treballadora social. Sembla que donetes és com una fantasia de què hagués passat si s'hagués encadat en aquella casa concord. La Luísa me i va seguir treballant tota la vida per provar-hi la seva família para, a les germans, no vots, com la mare de la casa que es considerava. Quan la Luísa me i va a la guerra treballada infermera, el seu pare va dir que enviava el seu únic fill de la guerra. La Luísa enviava cartes de casa explicant que passava realment la duresa de la guerra i el sacrificis del soldat. El realisme del seu retrat no tenia res a veure amb la propaganda de la glòria bélica. El pare va començar a ensenyar les cartes a tottom i fins i tot les van arribar a publicar. La Luísa pretenia nars a la Carolina del Sud a fer de professora de esclaves lliberats, però causa de la febre t'hi fuidea que va agafar a fent de infermera no hi va poder anar. Més endavant, això sí, un editor li demanaria que ha fet una història per anenes que m'entingués aquest tò realista de les cartes de l'hospital. La diferència dels personeges de la Luísa Mai, amb els que es publicava l'època, és que són realistes, per any actuant com nens reals, no són anys els piadorsos i perfectes de fet, a l'època s'alertava que això era un llibre que no era prou cristia. Publica donetes i és un èxit absolut. Ben, dos milers de llibres en dues setmanes i l'editori de mana que es crieu una següent. La Luísa és que era tan treballadora la tia que escrivíem les dues mans o si on es carre la dreta, va tenir enllestit en 5 setmanes aquelles donetes que també va ser un èxit absolut. La Luísa s'havien cariñat amb aquesta germana que no deixaven de ser al capyalafí les seves. Els diners que guanyàvem aquestes publicacions poten els de n'auro pavre-se, la germana mai, perquè aquesta pugui desenvolupar la seva carrera com artista. Durant el viatge, comença a escriure un bonet. Però li van mal les notícies de casa, amb el seu conyat Joan, i a tornar a mèrica a fer-se carreg de l'ana i els nabots. A diferència de la jove, la Luísa mai, mai es va casar. La Luísa va rebre dues propostes serioses de matrimoni per això. Una de ellas era d'un home ric i amable i va adoptar-se acceptar-ho ja que podria mantenir per fi la seva família. La seva mare li va dir que no sacrificés per tots, que s'havia de casar només per amor. A més, la Luísa va dir, "Estim a massa la meva llibertat, com per entregar-la un home mortal." En aquella època, la propietat de la dona passava a sedal home. Ella en tenia el matrimoni com una transacció econòmica, ja que hi havia molt poques feines que les dones tingués sin permes fer. Ella es guanyava bé la vida. Economicament no l'interessa va pas lligar-se contractualment amb un home que tingués poder sobre els seus comptes i menja encara sobre la seva llibertat. A més, hi havia marits que no deixaven escriure les seves dones i pública. La Luísa Mai era, per sobre a tot, una escritora. Quan m'aconseguim a ser a Gràcia Selaix a la XI de Donetes, es poden implicar més en qüestions socials. Va començar a colaborar amb el diari feminista de "Omens Journal" i va sistir el Congrés de la dona de Nova York del 1875. Va lluit a Paldera de Sofragi i Universal Famani i va ser la primera dona a votar a Concord. # Cantaran al ser mai llorél # Per fin! # # Cantaran boquer! # En 1873, vas escriure. M'agrada ajudar les dones a series mateixes. I aquesta és la meva opinió, la millor manera de resoltar la qüestió femanina. És en nostra deura fer qualsevol cosa i fer-la bé. I no crec que ningú pugui anar a negar-nos-ho. A donetes, el cot permet a les seves protagonistes treballar. Per seguir els seus somnis, preferir una trimonia per a molt sincera abans que per a estatus. Fa que ara jo, escàxim el professor va er, que es pobra, però superintel·ligent, i l'estimula inte l'actualment. I no amb el Lori, que si que és ric, però no està enamorada, amb què exageria un estat social més el? La germana esmarx escriuen, actuen, pinten, viatgen llurament, funden escoles, amb l'objectiu de 100 milions persones, i, alhora, sense oblidar mai als altres. La l'UIsaba tenim molt bona relació amb els seus novots. En 47 anys va adoptar la filla de la seva germana gran, Mai, la Imi, que va morir poc després del part. Confiava tant en les dos d'educadora de la seva germana que havia deixat disposat que, si li passava res, en ells de veure amb ella. La nena es deia com ella, risamei, i tothom la nomenava Lulú. Aquests de res anys, entre els problemes de salut i que es dedicava totalment a l'educació de Lulú, veix amb la seva producció artística. S'estanix més tard de la publicació d'umanets, publicar-la la secuela, els nois de la jou. La l'UIsaba dividi la seva erencia, que era "quantiosa", ja que gràcies a els res de la saga de donetes, havies de vingut molt rica, a part iguals entre els seus novots. Vau veurem que els novots tira un paper important en el llibre d'avui. Sí, sí, però què vas criure? # Ja una escala trapeu, no recorda l'esquia rives # de la porta només és de vi. # Penseu que comença amb 10 més 2, però és que el llibre em dona totalment aquestes valls. Avui parlarem d'umanets, la tercera part de donetes. Arribem a pamplet, des dels ulls d'anet, un nen afamat, mord a fred i malaltó, que han viet els senyolaurents, que era que no es vei senyolaurents sinó l'Ori. Confliel és una casa plena de nenes i alegria. Ràpidament, el venen a saludar la deis i el d'emi, els fís de la mec. Recordem que al final de caies donetes, la jo sabia casat amb el professor Baer, en lloc de mal l'auri convoli en les fans. A la l'UIsaba moltíssim que alguns lectors l'unic que gessin a extreta de donetes, fos amb qui sabia de casar la jo. La joia i el professor Baer s'avien conegut a Nova York i tenen una relació molt estimular l'intelactualment. Quan la tieta marx mord li deixa a la jove la seva menció, plan field. D'acideixen fundar-hi una escola. Decisió que recorda molt a la dels pares de la Lluísa Mai, quan decideixen obrir l'escola de Temple. Un centre basat en de llura expressió i en les somciors responsabilitats per part dels alumnes, que posaven pràctics els principis del tercer d'antalisme, que en tenia l'individualisme, com una constant millora d'un mateix combinat amb la consciència d'una germana universal i una unió amb la natura. Hi ha aquests no els principis que trobem també aquí a l'escola. A més de més, de l'experiència com alumna, a de Temple, en aquest llibre també hi veiem les experiències a l'escola de la Comuncia Fritzland i també l'experiència pròpia com a mestre i institutriu. Quan la Lluísa escriu humanets, ja havia escrit moltes històries dedicades a nens i joves amb un transform moral i educatiu. Descoverem que la joia professor Baer tenen dos fills i que on dels es diuteri, que és com li deia carinyos amb el jo al llor. O que havíem. Sí, molt culli, però també hem semblat una mica. o sigui que n'ha anat a l'escola vella suant, quan volia posar-l'el seu bé bé Siranen Ejota, Edward Jacob. La joia els Baer fan sentir el nat superprotegit i molt acollit a la casa. Un sentiment caly típic que tenen segreda de donetes. La història del poble nat sembla sortir de l'adikents. Mal vivia com a músic de carrer, tocant amb el seu pare, i dormint el ras, fins que el pare es mori li prenden el viulí. Fins que el lòris el troba malà, l'hiorfa. L'ambia planfel, ell i la mona la jo, que la culli. La jo pensa que és un nen malà, l'isolitar i que necessita just el que ella li agradó fer-hi. La calida és a donar llar i la mort donar mare. Li donen un viulí al nat i tots s'adonen que aquest nen té un dos especial per la música. Tots els nens esvalotat se toren de cop a escoltar-lo, no per en atenció a la seva roba per racada i bruta. Veuen en ell un gène de la música. Esposa'n tots a tocar, a hi cantar, tots plegats, fins que el poble nat, emocionat, estrenca i esposa plora de emoció. Al rinten, li posen un pillama de frenela, li donen un xeroparlatós, li donen paraules de mor i el poble nat, sinc que és el cel. Aquesta sena tan bonica posen valor Unes condicions. i una morca donem per socusar-te la infància, però que no tothom l'estem. Abans de anar a dormir, fa una guerra de cúxins, i a anar a tastar molts noves, cosa hi deixin fer? La jove responde que, mira, nosaltres no creiem que s'hagi de margar la vida dels petits amb massa sormes i massa estudi. I aquí comença una constant del llibre, la jove, pedagoga. La jove, al principi va prohibir les festes, però no va servir de re. Per tant, arribar-la a una cor amb veïs, cada dissabte, al vespre, podrem fer festa i els altres dies en canvi, anirà a dormir tranquil·lament. És molt important no tractar els nens com retressats, ni si ho té una llita d'horestric, de sense cap mena sentit. El segon capítol, la Lluís, ens presenta els nois que hi ha a Plenfelt. En frances, és un nou vot de professor Baer de 16 anys, un "alamanctípic", corpulent, ros i aficionatre a lectura, que el diet està preparant per anar a la universitat i la dieta li dona la mort de la mare. És que em fa molta gràcia perquè va dir en cada escudo un bé per explicar el seu caràcter. L'Emil, en canvi, és més temperamental, inquiet i em prenador. Em vols sòmni d'enrollar-se en un baixell perquè té sang de "Beesby Kings". El Demi, Lavi March, ha cultivat la seva jovement, amb la tendresa sàvia d'un nou pitagures. Sense t'avalar-lo amb llissons llarges, ha preses a memòria com un llorum, si no, ajudant-lo desambulopant naturalitat. Recordeu-me que el senyor March estava inspirat amb el seu propi pare, i que aquest es havia encarregat de l'educació de la Luisa de la seva germana i cofeia amb el métod sucràtic. Fins no fa gaire, el métod ensenyament era prendre de memòria i recitar. Era normar la frase, la frase, la letra, consangre entre. Per tant, imagineu proposa fer això fa tens anys. Era molt trencador. El nen realment es diu "Jón", com el seu pare. Un detallet és que el marit de l'an, o sigui de la "Mec real", es deia "Jón", i que el nabot de la Luisa també s'hi deia. Per tant, mantel-sos noms. Provaré una cosa. Suopren bastant que en Demi estigui a plan fil, si els seus pareres estan vius i sants i viuen ben a prop. I a més a més, el "Jón era tu, de l'Ori", però tot té el seu sentit. El Demi és un noi extraordinari amb brillant i ben plantat, molt l'actu amb el cap de fantasies. Els seus pareres praten que aconsegueixi equilibrar el seu moment interior amb una vida social rica exterior, perquè no es devingui un nen per acus que després es penseix rapidament, perquè la seva ànima ha florit massa d'hora. Per això, decideixen enviar-lo pamflet, perquè relacionien més nens, perquè desambulúpig el seu cantó més pràctic i no es quedi tan cap a la seva mena. La seva persona, la Dei-Si, és una mini-mec, superfamania i de estrany, tot allò que es considerava en tesques femanines, els dos bessons s'adoren. Treben també en dic un nen ja perú, diable, escana, profondament torta. I diu, "Adeu-li és igual, perquè l'ànima la tinc ben recta, encara que les que no la tinc i torsada". El senyor Baer havia castigat aquí, s'havia rigut del seu defecte físic i ja no ho entorret a fer. S'acentren en la seva bondat i el seu bon caràcter. Però també tenen un nen que és una mica endiable, el Toni Banks, és superentre maliat i fa trastades de l'alçada d'un campana. O sigui, hi ha una pobra cuinera amb oratge a les gallines. Ja, ja, ja, jo m'obros. Aquesta escola és una escola especial. El senyor Baer considera que sí, perilletí, al grec, i les matemàtiques estan molt bé, però que també és molt important el coneixement d'un mateix, l'autonomia i l'autocontrol. I realment estem davant d'una jove adulta que recorda molt més de la marmi que no passa un allò de la sent. La jove fa servir un diari per cadenent, per tal de fer examen de consciència amb aquests. Aquest procediment es feia servir a l'escola del supera Fritzland, però hi hagi a gins les notes en públic, i en canvi, la jove fa examen de consciència amb cadenent per separat de manera setmanal. Moltes idees del metodocatiu dels Baers semblen una mica un Montessori més freinet, però pensem com un manet va ser publicat al 1871, mentre que Maria Montessori no va néixer fins al lany 1870, i se li estic freinet al 1896. És molt important que tingui un mínim servei a la casa. Mentre que la Luisa va creixer, si m'he de tenir, i sempre va haver de fer totes les taisques de la casa, tenia servir el que separava de ser super-super-pauperrim. Per això, a donetes i posar la Hanna, que tot i que són una família enpobrida, tenen una persona que els ajuda. I aquí tenim a Ràstia, la cuinera negra, la tata, la informera de la maña, així com en cil·les que treballa fora els camps. El nat, pràcticament, no s'objeixi, però té la intenció de estudiar molt i aprendre tot el que pugui. Aquest missatge de self-education i de millor edum mateix és el central del transcendent elisme i de la novel·la. A més, el senyor Baer és un molt bon mestre, té molta paciència i no pega mai els alumnes, com el para de la Luisa. Un altre métod que prenda el seu para és el del Càstic Reverse, que utilitza a de tempel escull, i a què que toma era contrari el Càstic Físic, que és el que farà amb el nat, dient-li que algú el pege, el professor Baer i no l'enraves. A l'escola tenen animals i un hortet, que ha descuteu un animal i conreia algun hortalista, aprenen a ser responsables tant de les vesties com de les plantes que ha de ser deixant conreia. I sorten a l'aule, tenen una relació molt més propera amb la natura. El senyor Baer dedica cada setmana un temps de qualitat en cada alumna. La simpatia és una qualitat molt tendra, i en aquest record del món feia maravilles. I el diumenge grans i joves, negres i blancs, compartien cants dominicals. El detall de negres és molt important en la època, és que era molt transgressor, recordem que la seva família s'havia jugat molts cops la pell per les seves conviccions a volistes i la igualtat racial. El d'Emi li explica el nat al nou testament, i és interessantíssim veure com es centra en la per més bonica i en el més edat ja més important, que ser sectors americans m'agra amb el goutu oblidar. Que a Jesús estima va tothom i protegir els pobres. Aquí els nens tenen una visió molt més propera a la viblia, com els nens de Temple. Un altre cosa important, que intenta el professor vaer, és que els alumnes no només es dediquin a jo, que els agrada i s'els donarà bé, vol potenciar les seves passions, però a l'hora amb una equilibria, no vol quedar descuidint les resta de matèries. També valora que hi ha més coses a part de prendre les normes d'ortografia i aritmètica, que el coneixement d'un mateix i saber contenir les emocions és tan important com el calcol. I que és molt important no riures d'algú perquè no sap alguna coses, i a que en aquesta vergonya desencoratge els alumnes a posar-se, si s'hi van una mica més tard. El pobre nat no puguem a l'escola, i el seu pare li pagava païses, però ara no anvien a ningú riut de la seva ignorància, i un tothom més amable, està més chil·lusionat amb a pendre tot el que pugui. La autoprenentatge i intenta ser la millor versió d'un mateix són dos piles fonamentals del pensament del para de la Luísa. Això sí, una gran diferència entre el seu pare i el professor vaer és amb els diners. Mentre que el senyor Alcott veia amoral, treballa per diners, el professor vaer als estan senyant des de ben petits que seurent de baldre per a his mateixes, i per tant, els encoratge fa qualsevol esforç d'independència. Així llenents que venen nous de les cibes gallines, cucs per la pesca, llenat, evidentment, toquen el violim. La jove és moltes coses, però no és feminista com l'entenem avui en dia. I això vol dir que hi ha algunes coses que veïlla que potser ens poden fer ruf alnes, però recordem que era molt avançada pel seu temps. Per exemple, una cosa que li diu el papa vaer és que no li agraden els nens que no són molt masculins, encara que ella no els hi dirà mai amb ells. Aquí jo crec que afecta molt a algú personal de la propera Luísa, que era molt cavallot i no li agradaven les nenes, a perder a ser veixar manes. De fet, ella deia que no podia ser amigada un nen fins que no l'ha guanyat a una cursa, i que no li agradaven els jox de les nenes. També veiem com tractarà de d'aigis. La d'aigisa, com a personatge, és interessant, és la basa de l'edemis, una lina supercompleient, però la joosa dona que és una miqueta fava i que li fa falta espabilar-se. I un dia, quan està molt estant l'àstia, perquè vol cuina amb ella, la jofre ho prenda a decidir de fer-le un regal. I li construixen una cuineta que funciona, sigui de dream, vol que s'espabili i a l'hora que estigui preparada per ser una bona mestreça de casa. També és una manera que troba la jove de fer que els nens la deixin jugant amb els seus jox, ja que com que és una nena, per exemple, no la deixin jugar pilota. Els capgira la norma de que les nens no poden jugant amb els nens. Quan diu que té un regal sorpresa per la d'aïcil, però clar, no poden jugar, perquè com que no poden jugant nens i nens, d'acop tots els nens són superemables amb la d'aïcil i la inclouen a tots els jox. La cuineta és un joc brutal. El primer capítol no apareix a molta gràcia perquè tot el que n'entafé és un desastre. Sí, endavant amb el joc simbòlic, però si ara us haguessi demanjar els pastícies de plastilina, perquè teòricament són com estibles o sigui terror. Si el manjar que preparen a d'aïcis seran recordeu, els penellets que feia amb el col·le i que els portaves a casa i els pares feien moníssim i màgicament desapareixent, això tot el estona. Però és molt chulo perquè la Jodajides ha profit a cada moment per ensenyar-los coses i amb la cuina ha prenent molta química, per exemple. En nat està tan content de la seva acollida, que decideix que el seu amicor, que ja havia conviscut en una altra moment, corre la mateixa sort. Quan en d'an arriba la Jod i el professor va a erfliven una miqueta perquè en nateres després escobertes per per d'aïcid, però en d'an, no. Però decideixen forres perquè veuen que en nat té moltes moltes ganes de ajudar. El problema és que el d'an no està tan disposat a fer bondat com en nat. I és un nen que no para de liar-la, però no liar-la amb l'emplan bé com en Tommy, perquè és un trastogros però amb un cor. El d'an sembla que tingui mala fe i em fa diverses de brosses. Primer de tot, m'untò una varallà. I en aquesta escola estan prohibides les varalles. El professor va a er, encoratge l'agrocici i el jox, que sigui en forres quan escau en hiés fan mal, però les varalles per diversió consideres tupides i brutals. I endant, enriu d'aquesta norma. El professor va a er considerar les varalles salvatges i el fa plantejar si mateix i l'experiment no els hi sortirà massa car. És un nen que no sembla tenir massa afecta res ni a ningú, però que en canvi és super dol·les i super tendrem en tèdia, el filpetit dels vaers. I és aquest en part del motiu pel qual li donen un altre oportunitat després de la varallà, però la pau de la poc. El cap d'uns dies muntò una mena de corredor de tolos amb la power a vaca de la casa, i això fa que es guanyin una bronca monumental perquè ha estat corred als amels animals i això no estullerà plen fill. L'hivern una tercera oportunitat prondent tornar a liar-la i aquesta vegada es passa perquè acaba provocant un incendi a casa quan munta una. una tinta de poca era amb cerveza i puros. Cosa que fa que el domi hi ha anat tins síntoxic i una mica, i que en pomi s'endugi un dels puros mitja pagà, la habitació i la excrema, ell, la habitació i una mica tandemi. I això sí que no es patolarà gens al fan fora, però no del tot. Perquè l'ambient a la centre del senyor Page, un amic dels bares, facilitzat en casos difícils, donen dants a escapar el cap de molt poquet. Endangé t'he 14 anys, i he estat exposat massa anys a la crualtat i la maltat. Ara estava sent una mala influència per als altres nens. Els fa molta pena, però no podia seguir a panflet. L'espèsteia d'experiment fallit, la jove es queda amb ganes de provar sort d'un altre vegada, però la decidés fa un joc una miqueta més segü. La jove recorda que es creuen que l'educació dels humanets i les donetes ha de ser conjunta, i que no ho estan posant gairem pràctica si només tenen com anena, la dei-sí. I a un altre anena, la nann, que és una altra pell a fort, la seva mare acaba de morir i el pare no sàpagna exactament com gestionar-la. La jove decidés que és un bon moment per portar-la a casa, perquè pot ajudar a la deis i a ser menys figa flò, i la deis i pot ajudar a nann, a ser una miqueta menys cavallot. La jove té molt clar que la mitja de l'escència de l'enseñament es basen com es poden ajudar uns als altres als nens quan estan junts. La jove es va reflectir d'anar algunes coses que faran nann, i també per això t'entendi a l'interès en tenir-la a casa. És molt tendre com intent fer el que feia la seva mare amb ella. I nosaltres la marmi ens encanta, o sigui que sempre fa bordo posar-la com exemple. El vaer accept. Tot i que encara són amics caldat de l'experiència al ensen diari d'en. La jo no es perdona a veure'l'ha deixat marxar. La nann és una nena supermoguda i que posen dubte que les nenes no puguin fer segons quines coses. Els idiobals nens que correm, els que ells els demostrar que no plora per molt mal que es faci, o sigui, la nena que estrenés una força de la natura. La nann a més a més sembla molt autobiogràfica. Jo us hem comentat que la propia Luisa era supermoguda, li encantava corre i jugava més amb els nens que no amb les nenes. I no es feia mica donant nens fins que no el guanyés d'una cursa. De fet, és que ara sembla molt normal això de corra per gust, i per fer espóren la data adulta. Però en aquella època era molt raro això de corra. O sigui, el Drift Luisa meia el cot que has encantat l'estrava. Una experiència real de la Luisa que haurem en la nann era febèure que era un caball, tot corrent tirant d'un carló en siguin a les seves germanes. Un detallet que em sembla molt cull és que va tejir a la nena com en ann. El diminutiu que feia servir per la seves germanen quan eren petites. Quan el seu bau no ha arribat de l'estació, la nann decideixen a relobar-la, ell em mateixa. I fa un trajectat llargíssim i de sola caminant, perquè el pare sempre diu que no deixi mai la feina per més tard. Com que els nois la repten constantment a fer la mateixa que ells, el senyor a vaig decideix fer-ho també, i la repte ha cemillò estudiant que la resta. I aquí també els posa les coses difícils demostrant que les nens poden fer les coses igual que els nens i algunes, fins i tot millor. La nann es beneficia moltíssim d'aquest canvi d'envien, i cada dia creix més que passi la millor versió de Llama Teixa, que deixa es tractar el tercer endentalisme. El 8 capítol em sembla super interessant, perquè aquí la Luisa es desammascara absolutament. S'hi som conscients que aquest llibre és un fan service. S'hi es un llibre que escriu perquè les seves lectures li demanen més droga de la seva, i per tant ella decideix donar-nos al que demanem, per això i perquè també li paguen, ens enganyem. I en alguns moments, per tant, el que fa és simplement. O sigui, deixar que els personatges es mostrin el comson. Però o sigui, es pot ser més descala de caixó. Com que aquesta història no té un argument concret, més enllà descriure no escoltes escenes de la vida pamfriel per l'entrateniment d'unes quantes personetes en aquest capítol passejarem i explicarem algunes de les distraccions dels nois de la senyora jo. S'oplico els meus onerables lectors que confin que la majoria els incidents que s'hi relaten estan extrets de la vida real. De fet, precisament els que són més extranvòtics són els més reals. És interessant, també, per l'autoconsència del texten sí. És a dir, la Luisa és conscient que hi ha una part de les seves lectures que ells són els seus llibres joanils, guanyes, no són tan joves. Però alhora és interessant complant de ja els lectors més joves capagades els llibres no tenen un argument, que són només un retau de personatges i que no passa res, que l'argomen és opcional. Aquestes anècdotes que passen en el capítol número 8 inclouen un sacrifici d'anines, alguns incidents i dos clubs com els dels grans. Això sí, separats per gènere. En un moment del capítol, la jo parla d'unes criatures que s'inventen, els brocs. I diu que s'assemblen a les estranyes criatures que descriu el Peter Wilkins. I si us ho he picat de curiositat, a referèixer un llibre que es diu de la "Eiffan Adventures" de Peter Wilkins, que és un llibre escrit per "Rover el Partoc", i que és una mena de barreja entre "Rover's Un Cruzo" i les vegades de "Gullivert", escrit a finals del segle d'Iguid, i que va tenir molt d'exet en el seu moment, fins al punt que va ser traduït a la la mañia i el francès. La jove intenta aducar moralment els nens sense renyar-los, si no et traves d'històries amb moralina, deixen que arribin a la conclusió d'ismeteixos, com per exemple, la història de les monjetes pel nas. El tracta com és ser racionals i no com a criatures estúpides. La nena deisi decideixen muntar un ball, i és interessant, perquè malgrats serà molt clades, els donos grans i les donos joves. Amb una invitació pel "Demy", el "Nath" i el "Tomi", de jo més formal. Que rebutjarien si no fos perquè la posdata conteu una última frase que els desperta l'interès. I tots els nois s'han de portar bé si volen tastar les coses tan bones que hem preparat. Conviden els nois per poder ballar amb ells, i això també genera una mica de drama, perquè els només hi van, perquè els convidin. # Què fes. # Tint. # Els confirmo que vindrem si es plau, tinguin menjant abundància, i apareixen moníssims amb amb modats, amb cois i barrets de paper. Però quan en "Domi" roba les coques, tot acaba fatal. Els nois els fancen dint molt, molt malament, a les noies, i la tieta ja ho arrenyà molt i, més greu en cara, decideix ignorar-los durant uns quants dies. Eis, tristos per haver perdut la companyia de les noies, demanant consell al Parabair per tornar guanyar-se el seu favor. I fabrica en un estel sorpresa per a Calescuna, inclés de la jo. I el sembola tots plegats en armonia en una escena preciosa on la jove recorda que feia ella de petita amb granta Andrés. Aquesta sorpresa funciona la mar de bé, i passa en una tarda deliciosa. La jo, els indica que, si no et també les davaniment, que n'organitza tels nois, és perquè les convidades, les noies, s'han comportat molt bé. Aquest comentari és suficient perquè els nens fascinatocrítica s'adonin que vencions desagraïts i passin vergonya. Arriba l'estiu i el Juliol fan menys classes i passen més eston a la era lliure, seguint un cop més les teories del Parabair de la Luísa que donava importància l'exercici i les activitats a la era lliure en l'educació. I finalment, i per sorpresa de ningú, andant l'insendiarit torna, redimit, baldat i ferit. I, evidentment, els vaer que tenen un cor enorme la cuya en casa altra vegada. Si puc transformar aquest noi, això l'ha abret en un bon home serà el millor que he fet a la vida. Era molt necessària la seva tornada, perquè jo crec que tots ens havíem quedat amb un sabor de boca bastant agra. La Luísa ens exposa com els nens es mereixen una segona oportunitat i com amb amor d'un educació senyada, poden arribar a arredreçar-se. El pobre d'an és orfa i he tingut una vida molt dura. Està exposat a la bondat, ajuda a la educació, segons els tersandant-talistes. Endant torna molt benedit i amb un peu fet pols. Doncs ha caigut d'un mur i va de segui caminant per la seva tornada, planfiel. La jo li fa d'infermera. Em sembla molt maco que la Luísa, amb més de les seves experiències, com a pedagolga, també a bo que la seva experiència com a infemera. La jo, el cuida nit i dia, refrescandila la ferida mentre hi dorm. Mostran que les cures són un treball 24 a 7. Endant torna també amb una nova afició, l'interès per la natura i pels animals que es coden ell. I el tenim transformat en un petit naturalista. Aquesta afició és molt sana i la jo, si deixen coragar-la. M'encanta perquè ha deixat de ser el d'anlí al sentiari per d'an naturalista. Saber, està bé, està bé. Acceptem. La jo, somia amb un d'an naturalista i un nat violinista, tal com somiaven a parella un futur brillant d'escriptora. Però ara somia pels altres. I potser per això aquest somnis va anar a acabar fent la realitat, perquè la caritat és una base excel·lent sobre la qual construirem. La propia Luís havia assumiat amb una caritat aescriptora parella i amb una carrera de pintora per la seva germana. Aquí, de fet, havia ajudat econòmicament a seguir la seva avocació pagant els estudis, primer a Boston i després a Europa. La meia va arribar a expulsar dues vegades al Salud de Paris i tenia una carrera prometadora per davant. La nova passió naturalista d'aldant és fantàstica per distreu, retorn la convalescència, i que no li agrada gaire ghi i encara de fons llit uns dies. A més, és una manera molt bonica de prendre junts. El Nati Aldemi li van portant insectes, escarvats, pedres allet. El d'an els explica que quan estava al centre al senyor Page va conèixer el senyor Haid, un naturalista que el convidava anar amb ell al bosca busca i observa animals. Això ens recorda molt l'experiència de adolescent de la Luísa. Quan el duró, el famós filoosfters en d'antalista i naturalista se l'emportava d'escursió per la muntanya, observar la natura. L'Ajo li proposo en joquiat perquè segueix investigant la natura, i el moment per aprendre les içons d'altres de segneatures que no l'interessen. Tenim com a premi més que l'aixos per guardar els seus insectes i pedres. Ell està molt sorprès i li fa patiga, no la molestina seves andròmines. Ell respond que sí que li agraden, però és que més a més, encara que no m'agradeixin, et deixaria els que l'aixos igualment, perquè respecto els patits tresors dels nens i penso que cal tractar-los amb consideració. Sí, un cop més, l'Ajo, se n'anatia ben sedíssima, que tracta els nens com ser racionals amb gustos propis i amb respecte, tenint en compte que cada escut els seus interessos i que no tenen que se'ls mateixos que els pares. No em claté a dir "va, veure'ls", i se'n fot una mica de l'Ajo, dient que sembla la senyora de la cançó, en català de traducció és la valseñora Valleta que vivien una sabatona, i que ens hem anat xulíssima la traducció, però en anglès són així. "There was an old woman who lived in a shoe." "She had so many children she didn't know what to do." El lòrri decideix que ha arribat al moment de fer alguna cosa més parendant, i com que les cucheres no hi estaven res ningú, decideix convertir-les en el museu del tronquet. Si teniu canalla a prop, se m'hauré de quin llibre estic vala. Aquí s'expliques subtilment que l'escola dels bares funciona perquè hi ha una bona factor del darrere que hi posa diners. Que a més a més és en l'Ori. La Luisa era més realista que el seu pare. I és important que reconegui que aquesta topia no seria possible sinó amb macenes de les interessat. Al Museu és un espai on els nanosi posen totes les coses que van troben i que mereixen ser exposades. De la mateixa manera, i van subint, i un cop per se'n van a fan exposiciós horals molt cookies sense a Cartulina el diumenge a la tarda, per explicar el que en apreso a un tema concret. En aquest mateix capítol veiem com en l'Ori encara s'han fotut en tant de la idea de la jove barrejar els nens i les nens a les classes. Un dia els nens volen en la discussió busquant a vius. I el Rob insistés molt que hi també hi volen amb. I finalment, el Lajó li dona per més. La discussió va molt bé. Fins que el Rob i l'Anant esperten del grup. L'Anant, cuidarà d'aig, tenen les navius, estrenen una vaca que m'unyeixen i s'adormen al camp, fins que els troben. Està inspirat en una experiència de la Luísa quan es va perdre quan tenia 4 anys, perquè va fugir corrents de casa per ensenyar les seves sabates noves verdes. Com a mare he de dir que ja hi hagi de la muna angoixa existencial molt més de norma que quan el vaig llegir per primera vegada fa 12 anys. Ara bé, la fe absolutament desmasurada i sega del Rob. En que la seva marona, el trobaria i el cuidaria estan absolutament entendridora que les arma qualsevol. És que més de més, el molt cookies no ha tret els navius perquè hi ha prou més de la seva mare que no en tocaria ni un. Si es pot ser més mono, va dir que també és molt, molt bonic que sigui endant jo juntament amb la jo, aquí trobar els nens, perquè és un altre dels moments que el fa redimir-se. Però el més bonic de tot, el més entendridor, el que m'ha fet plorar, perquè soc una fava, va ser en Rob plorant un cop i és a casa perquè se quan s'ha donat que s'ha sabiat perdut i perquè diu, és que tenia tanta feina, a pas en poc que no tinc temps i ara vull plorar, perquè no m'agrada la pèra, o sigui, de veritat, és que no puc, o sigui. I per acabar, et trobaria la gribeta, perquè no m'agabat. Quan la jo se'm va dormir, està rebentada i pujar a l'escala, tots els nens vaallant per ajudar-la a pujar. I ella triandant i diu, quan el meu fos el seu fill, i ella li respond, tu s'ha de ser el meu fill gran, o sigui, mira, de veritat, una no és de pedra, i això és un llibre de fan service, i jo soc víctima d'aquest any. O sigui, Luisa, per favor! La jo decideix disciplinar els fugitius. L'allanant a la pota d'un sofà. La mare de la Luisa també la havia llegada una vegada de petita a una cadira, perquè per en què se no es capaça corrents després de l'ansur que li havia donat quan es va perdre per la de les sabates. Suposem que a la Luisa va considerar que va funcionar bé en vella mateixa, i que la va ajudar a valorar la llibertat. Tot i que a mi m'ha incomodat una mica, o sigui. En Rob intenta ser solidari i està lligat amb ella. Jo, ara de cop penso que igual no és tan mai. En Rob té una conversa brutal, a on la seva mare li demana per la seva consciència, i ell li respond, suposo que és una consciència tan petita que no m'amoïna prou perquè la senti. A la llista de coses que hem de fer a jo, perquè els nens es portin bé, ja porten la ves, la filla del l'Ori i Lémi, la de l'entant, perquè és la princesa de la casa, i tots la donen, l'anen els mostres més delicades, els nens van més nets, tot el m'esporta millor, i malgrat que els bares són conscients que no és una cosa que pugui durar, per sempre més, és un moment et dol. La ves és una minia i mi, la seva l'agència de Lika des, és una bona influència per els nens. Però a senyor a Bares, sap que la Pau no pot durar molt de temps. I al cap de poc hi ha un drama épic. Aviam, en tom de unes gallines molt productives i ters diners de vendre els aos guardats en una guardiola. I un dia ho comentem en Nat, que és el seu soci de reculliós, i al cap de poc els diners de Tomi desapareixen. Com que Nat és l'única, perent, menys avia, on en en els diners de banda del Tomi, la cuzenell i el noi tot i que segura que no estat ell, rebles conseqüències com si ho hagués fet. No hi ha càstic, però els altres diferent el buit, i en Tomi deixa de ser el seu soci. L'única que està el seu cosat és la deisi que el defensa infinitament. En un moment donat, en net, ponxant Nat, o sigui, "Hola, els nom s'explòs, em van anar amb pitjor i a panxo". I en net, a cuza, el d'an sense saber que el teu darrere i tenen raons a copes de mà, diguem-ne. Sí com sigui, bé, el fot d'alteves d'una regra, i el fot de la iguala, a fot de la iguala. Sí com sigui, de cop, els diners tornen a pareix, i enllà et és exculpat del robatori. Però la cosa és complica, perquè és el de que els diners han aparegut, perquè en d'an s'ha venut en llibre per tornar-los. I quan el professor va er la demanda que per què ho ha fet, i en panadeix, endant, diu que no. I després dels dies de drama i de decepció, el pobra d'an, es d'estapa, un altre vegada del pastís, perquè resulta que no havia sigut ell que havia robat res, sinó que havia sigut en ja que havia robat els diners, i que endant només havia composat en fals per protegir en net. O sigui, aquest nen el final resulta de les repas. La Luisa troba en mecanismes narratius per explicar moltes coses amb poc temps, i que els donen els personatges. Ens va fer en una activitació i, alhora, els fa creixer. És interessant, perquè està presentant d'una manera diferent, però el treballada un retau de situacions diverses. Per l'emcil es ploua del moment dels feministes, que es marca la Luisa amb la Nenna i la Deysi, perquè la Nenna està tipa de fer-es a les diners, i diu que ella vol fer-es els nois, que ells sí que les necessiten. La Deysi, en canvi, no en sabia res dels dels de les dones. Ella feia tot el que volia silenciosament, i ningú no hi posava cap objecció, perquè no us hava mai fer res, i en què quedes fora del seu abans, si no que se'n donar-se'n, em preveu el tot poderos dret de la seva influència per obtenir els altres qualsevol privilegi del que fos digna. Hem volgut molt interessant construir la Deysi des d'aquesta perspectiva, perquè sí que és una lena que fa bastant el que vol. No només perquè el que ella vol està bastant aliniada amb el paper de dona que li corresponden a la seva boca, sinó també perquè juga amb el fet de poder convertir ser una influència. O sigui, jo recordo la meva vasavia, dient-me, el dia que tinguis un marit, deixo el que es pensi que m'ana, però que només s'opensi. Em sembla que la Deysi és de no mi que t'achí. Totalment. L'Anant encambi ho intenta tot i és una partita salvatge. Fins que la jo detecta que li agrada ser útil als altres i la convertéix en la doctora de Trepella, que cura els seus companys, fins que el seu pare decideix, per via la jo, deixar la estudia medicina. No feia gaire que les dones podien estudiar medicina. De fet, la primera dona que va estudiar medicinos estàs units va ser l'Elisabet Blackwell i es va agraduar a la 19.9. És a dir, poc més de 20 anys abans de la publicació del llibre. Quan es publica humanets, hi ha tres universitats americans que accepten dones de la seva carrera, teotic evidentment en un escola banda dels homes, i fins i tot s'agradu et fa poc la primera doctora negra. Elhora és important el fet que l'Anant, que té fama de caballot i de poc femenina, sigui una persona inclinada de la medicina, que no deixa de ser la manera científica de dedicar-se a cuidar els altres. És interessant també, perquè això està passant en el vengleterra. I, per tant, si no estem massa llundons passadonetes i no vostem, això passa massa xúsets, que és un i va bé el segle 17, el judicis de salem contra les dones, que van ser considerades bruixes. Que en el cas de les bruixes de salem, el que va passar és que es va jutjar en en els molt jovenetes, perquè es podria estar en una puta campana, i probablement van jutjar en en els ambapilepsia, però també van jutjar a dones més grans que intentaven ajudar-les d'un al·luzerves remayeres, perquè la bruixa era i la medicina sempre n'estan parentades, perquè ja han emparat massa vegades de com les dones fannos o a la medicina es comordeixen ciència i per tant, se les considera bruixes. I és per això que és tan important que, anant que és la més atravida, o sigui, volen ser més jo. Unes altres que també passen pels altres són el Nadia en Tommy, que decideixen gastar els seus altres talvis en fer regals del d'un, un microscopi i un casapapallones. És molt bonic com expliquen que els diners han de servir per fer els altres de manera desinteressada i no per acumular-los. Anden i el Demi tenen una conversa espiritual molt tendres sobre com tenen organitzat al cap, on el Demi explica que veu el seu cap com si fos una habitació plena de caleixos. El Demi també és a dona que tinguut una infància molt diferent. De seva, ha estat marcada per la mort de la família que l'anar ajudat a ordenar el seu cap a ropla de caleixos, mentre que el Demi ha estat molt dura i trista. Després d'aquesta conversa, la jo, que passa per allà, l'encoratge tenir-hi una bona relació, perquè, com us hem comentat moltes vegades, en aquesta escola els nens ajuden trobant l'equilibri als uns amb els altres. Una altra cosa que passa és que el Demi està cansant de ser sempre el mateix joc, és un Nadula sent desbocat i que de cop li costa més no fugir corrents. La jo, el que fa per que estigui tranquil, és fer-lo fer servir de misetge. El papa va er, el fat allà ja ja, però, finalment, serà el poltre al l'auri caldant, sent-t'ho sodeix, a donar, el que el farà prendre del tot la paciència i esgotar-se prou com per no sortir corrents. Així, com per poder demostrar que és un noi com cal. Amb el cap a i don de les redaccions i torno al format, ens mostra una altra vegada al catalac de persones. I, alhora, ens posa de manifest, que allò que havíem promès que farien els nens quan inauguran al Museu ho estan complin. Així veiem com es desenvolupen tots ells perquè fa la natura, quines obrisons tenen, que els fa vibrar, i, alhora, veiem com entra tots en fan entregar el microescopi al dant. El capítol de les cuillites ens permet veure els fills dels professors va eri la jo en el seu moment més grassiu. I ens posem manifest el treballada que cal saber-te, sabates de paper, perquè en Robi en Teddy, són tots dos les cigales del compte, i en un cuillit les nous quan tocava ni els esquirols, i els estan fotent la cuillita en l'aire. Suposo que després de la desestrosa experiència a Fritzlán, volia transmetre que era important que s'ha pigut sin coltivar i cuida l'or quan tocava. No seria on hi ha bradal, l'Uizalmeia Alcots, sense un moment estràgic, així que el pobre a Jon Brook, el parada del 10.000 a Daisy, el marit de la merc, pobre, ens deixa. És un capítol supertrist i molt tendròm, veiem els nois molt tristos indentants ser responsables mentre el professor no hi és, i on es veiem sobre tot maravallats perquè en Jon era un home boi un rat que no buscava la seva glòria en cap cas. Per això aquest comptable, que no sembla que hagi de ser l'or i de ningú, es converteixen al de tots els nens. Elhora és preciós i tristíssim que la merc, el Lidemà, i el professor va er, que porti els nois perquè els feus fills no se sentint sols durant l'enterrament i que cantin una cançó tot junts. La merc és una mare abnagada de tot i de tot, i quan la Joli diu que com pot suportar-ho, respond que la mort que han tingut li de noforces per tot. I a més a més descobrirem que en Jon va ser bo fins al final i que va deixar la merc i els seus fills # # no m'hi caminà reclats, perquè no us he faltés de res. M'agrad que em la seva mort, a Nemi comença a voleu guanyar diners per fer-se a carregre la seva mare i la seva germana. És més mono. És tan mono. El marit de la seva germana ha anat, també en un menaat jo, i que la inspiració del personatge va morir quan hi estava escrivint el llibre de viatge per a Europa, amb la seva germana, a Mai. El capítol del boten del foc ens presenta un joc chulíssim que es joven els nens que consisteixen a tracar la primera persona que passa per la sala on d'estant, i exigir-li que els expliqui una història. De aquesta manera, aband a les històries morals de la jo i el professor va descoverem una història dels cil·les, al moso, que resulta que és un ore i de guerra. I també apareix en Rob, que explica un conte maravallós que diu així. Una vegada hi havia una senyora que va tenir un millà de fills i un dels que he de patir-t'hi vol, ella va pujar d'al i li va dir, no és de sortir el pati, però ell va sortir i va caure el po, i es va fagar, es va mullir, i quan li demanen si ja està, diuen-ho, i no, i no s'hau en a part, i és que quan va caure el po, el va agafar el va en molt i campa, i el va fer cada maddi, perquè s'ha caès i pode fer llavors, Jenny. Però sabeu què? Doncs que donem descomensa per Nadal. I aquest acaba per acció de gràcies. I és que en aquestes històries tenen aquest component com de temporada, d'estar llegats a una festivitat, i de fer-nos passar el temps de manera marcada per a la menys que podem reconèixer, facilment que les fa absolutament de nissim. En aquest llibre assistim a la feste acció de gràcies, i la Luisa té aquesta màgia especial de fer-nos partícies de l'emoció, i la il·lusió amb la que es preparen els dia als nens i adults. On tots hi ha participat amb els fills dels seus hors, els seus animals, les hores cuinant, una cosa que pareix molt subint el llibre i que no gens autobiógràfica és la presència de carn. En tenim que va creixar vegetariana i ara em volia menjar carn. La feste acció de gràcies és potser la mes icònica dels les tets units, amb una història tan curta tenien poques elaboracions. L'incon havia fet la festa nacional, feia menys de guany, quan la Luisa escriu humanets. I suposo que per això, encara és necessàri que expliqui les tèrries peregrins i en què consisteix el dia, que estava acabant de consolidar-se en l'imaginaria mèrica. A més, la celebració inclou un convidat molt especial, el senyor Hayes, l'explorada naturalista, que en tant, tant, mira i que va conèixer com m'afogir, i que més li proposarà d'endur-se l'expedició amb ell en l'america dels ulls d'aquí un temps. Però també inclou un espectacle, un tothom i tècabuda, una venta fospreciosa i una carbassa gigantina, i que elaboracions diverses d'entratuts per fer l'apat i per fer del dia una festa. El final del dia, amb la Joia Llori, per l'endudocació i amb la Joia Rotrayelli, que s'en fotessin d'ella, quan es va parlar de fa una escola, és pura magia, perquè en carn amb molt bé, el que és una professora. Algo que mira els seus alumnes, els escoltes, intenta fer d'ells el millor, perquè no només veu, al moment, sinó que veu el que poden arribar-se i viu per trasllos del camí per arribar-hi. És molt bonic veure com la Jo, exposar el seu amic del l'ànima, al Llori, la seva utopia escolar. Ara ja no té tantes espires i uns fantasiuses per els nens, es donarà per satisfeta si són persones honestes. Home nets, més que una novel·la, és un recuid històries que ens serveix per exposar-nos l'educació en la que creia la Luísa Jo, que era millor pel desenvolupament feliç de les criatures, i reivindica les escoles mixtes ja que poden influenciar-se els uns als altres molt positivament. I potser és el més bonic d'aquesta obra, no només els nens, sinó els bares, que és un can de amor a la gent que companya les criatures de fer-se grans i a descobrir-se. I que ho faxplicar en un tipus de pedagogia que nosaltres avui en dia ens hem de modernar respectuosa i que en aquells moments era senzillament utòpica. Quina estat la teva màgia, jo? Els estimat, simplement, i he deixat que s'han adonessin. La morin condicional dels bares és el motor de aquesta escola utòpica. # Què me prens avui? Vinga, va, que me prens avui us ho resumim amb 5 puntets. Funt número 1. Com menets l'etersera per de donetes, on seguim la vida de la jo, ara casada, portant per enflent un escòl experimental per nens. Punt número 2, que l'UIs de M/E, el que et va voler exposar els metodes educatius que promulgava el trasendentalisme, basats en la recerca constant de la millor o don mateix, amb jox i metodes socratics, no memorístics, i sense exercir la violència amb els nens. Punt número 3, que es basen de seves experiències vitals de patita com alumna de temple escorguia, flitzlant i després amb les seves propies com a mestre i tutora. Punt número 4, que l'UIs de M/E, el que et va servir recursos diferents per explicar-nos una història molt cural d'una manera molt senzilla. Punt número 5, que és un canal amor que el respecte als nens i les nenes, atractar-los amb el sou, i sense condescendència, i un exemple del que són els bons nostres. Punt onens, indesionista. I n'agrúció. I n'agrilla. El proper capítol, el dedicaré a la redidació de la Virginia Sec Will Best i la Virginia World. I ho recomanem l'alectro de les cartes, els teniu allà d'arrere, a les cartes de mor, que tenen entre elles. I el res cotxarà. Lila. U les parem aquí, el joc, el dimegres 18 demars, un més just. Nosaltres som la carlota freshenet i la blanca Pujals. Moltes gràcies per acompanyar-nos un cop més. Moltes gràcies a tota la gent que ho ha fet possible. El joc per acollir-nos. El reulor gany és per fer-nos una bonic. A l'aer, s'ha abató per posar les bavetes al separador. A les filles europees, per s'ha dit "Nos Julia Guilal", per les cinto inicial. I ara es va passar dir-nos les teves cançons per al separador i perquè estàs en tofina al caràsona i a vosaltres. -Va, va, estar-valli. -Va, estar-valli. # Si teniu al nit, tres, que venco a fer. # # Ara em sé que tu viva i se'n ho puc parar. # Si has passat un mitre, és hora de solar. # No te has tratat de ui, no te has tratat de ui. # I qui no ho entendi, no li faco. # La vida és un dos dies, no li he sortit. # Al cas, no li haganes, ara em veu les ets. # Si ara resta, mi son tan sol i passa. # Que estiguen sare guanyant i ells. # Si ara resta, jo ets tan sol i passa. # Si has passat un mitre, me'n se'n ho puc dir. # Si has passat un mitre, me'n se'n ho puc dir.