Punkis Decimonòniques | 05 x 05 | El dia de cap d'any

# Un punt quís de simonònices, un pot que es de demas victorienes, tant estic la 21. # # Començar el capítol dedicat, el dia de cap d'any, David Warton. # D'aquí parlem avui. # # Estima des amigats, ja conèixeré, Duarton, perquè us l'hem parlat moltes vegades, però anem a fer una repassadeta, vau. Era una nenes sú, pertímida, i una mica rara, preferia llegir que no pels juguen les altres nenes. No l'interessa a l'altre societat per desesperació absoluta de la seva mare. Ella volia llegir i escriure. I fins als 23 anys va estar en perill de la seva l'altre societat, perquè no trobava en marit i estava en risc de ser pitjor que una parella, una soltarona sense remei. # Edyd Warton és un cas bastancuriós. Era un escritor aquí de petita se li va prohibir la lectura. Quan tenia 9 anys gairebé mort de tifos, la seva mare pensava que s'havia de veritat massa que us ha de la malaltia, i li va prohibir res que la pogués fatigar intelectualment. Finalment, pobreta va poder accedir a la fantàstica biblioteca del seu pare. I de fet, no publicaria la seva primera novel·la fins que no hagués mort la seva mare. En l'alta societat de la Guil de Teig ho siguin imaginèu-vos si ja estàvem a la membisc, una dona treballers, imagineu que escrivis la família no estava gens impressionada amb els exlucitararis de la edit. Els seus cosins, que eren tots de grans clans de la Guil de Teig i a més a més amb qui m'entenia una relació superpropera i fins i tot de mi estat, preferia ignore el tema que et d'aquí fos una escritora d'exit. Vaig. El seu pare era cosit dels actors i dels renas liers, una de les famílies més antigues d'origeno l'Andes, o sigui de les primeres que van arribar a Nova York. A més a dir, els que mireu de Guil de Teig, els van ride de la vida real, la família de la mare descendia d'ogan als francesos que havien arribat a 1686. La família de la edit guardon per tant de per de para, com de per de mare, estava superconnectada amb els clans originals del món. Però què vol dir a dir, el de societat de Nova York? Doncs, basicament, un grup molt reduït de gent molt rica que anaven de festa als uns a casa dels altres, tot el dia, no, no, no, no, no, però no treballaven gens, i eren tota la zona, ells mateix us totes les tornen a insol·lescares. Eren molt pocs, volien ser, els de sempre, i no volien nou rics. Ni un món, ni un món, ni un món, ni els rics, els nous, apropseu perquè eren vulgar-se i degradaven la seva idea del que era l'altre societat de "Noé Bayol". Edit guardon va creixer més Europa que Nova York, i a calços pares van marxar per les dificultats econòmiques que va comportar un crec econòmic. És a dir, volíem seguir vivint a cos de rei i Europa, no ens eren possible. És l'època on la ètit desenvolupa la seva sensibilitat artística va quedar impressionada per tota la ballesa i la cultura europea. Quan va tornar a Nova York, li va s'uptar la lletgesa i la brutícia de la ciutat. Com és possible a viure Washington Square després d'haver estat a Roma per Isolòndres? Es va casar amb un ricat xonemàrica de l'Almonei i oficialment vivien entre Newport i Nova York, però el matrimoni, en paraules de l'Edit guardon, només tenia una cosa en comú, algús per la transromància. Vietgeven molt a Europa, i es van instalar una llarg atemporada a Paris. En tenen detractiu que tenia a Paris, era una ciutat que permetia les dones crear coses intellectuals, a diferència de Nova York, que no només no s'esperava, sinó que més era poc desitjable. La societat parisina no podia existir sense l'altre literatura, i ella era benvinguda a tots els salons. A Paris podia parlar i estimar amb llibertat, viure molt menys en cotillada que a Nova York on s'observava literalment cada un dels seus moviments. A Nova York era malvista per seme s'afreda i puc compléen perquè no reia les gràcies dels homes. Durant la seva estat a Paris, la vi polaritat del seu marit s'agreu a molt, a més dels seus constants, a fer-se extremetinomònials, i de pulir-se el patrimoni d'Edit. En tot això es va obligada a demanar el divorci i aprofita les lleis de privacitat franceses perquè no es faci públic. Els Estats Units hagués sortit a les portades de tots els diaris. "Warton no era gaire partidari al patrimoni. En un relat seu diu, des de sabentat, que el jorn i les susens en suïsieta aquest dissapte. Què dius, com s'han casat?" La moral de nena de Casa Bona, la Guil de Teig de la Guarton, va fer que trigués moltíssim aprendre aquesta decisió del divorci, fins que ja no va ser sostenible al patrimoni, ja que l'havien educat per veure malament el divorci. "Warton estava en contra dels no-Rix que estava enintentant d'adurir-se en l'alta societat de Nova York, de l'Almoneix, entre que hi ha persones que havien ahir a xacat els gratessers de la cinquena vinguda o n'avants no hi havia res. La senyora Astor, la vella reina de la Guil de Teig i el senyor Macalister van de limitar quines eren les famílies de l'Almoneix, la crem de la crem de l'alta societat Nova Yorkesa, els 400. A Nova York hi havia les famílies de Númoneix que intentaven comprar la seva entrada a l'alta societat, com els van dervill, el Roquefeller, els Morgan o Dupont, que van fer els seus diners amb els farrucarrills, el Patròli i la Industria, en canvi la família Aledit Warton l'havia fet el real estate, que és el que es considerava, el Moneix, és a dir, rendí, és com una llengua. En el final de la primera guerra mundial acaba també el món que hi ha coneixia. Com altres autors, s'hi hem nostalgia el món de la seva infància i fins i tot el de la joven tot dels seus pares, anterior a la revolució industrial i els nous rics que va portar aquesta. Comence situar les seves obres de la Nova York dels seus pares, abans de la que les noves fortunes ho canviessin tot. Édit considera que la gent de Númoneix havia espatllat Nova York que hi havia engerat l'esquena a la cultura del anticultinent, a la cultura europea, i en general a la cultura. És curios que, quan comença a escriure sobre Nova York de la seva infància, a la Guil de Teig, ho fa instalar de París. Escriu llibres, com l'ha de la inocència, que li han dedicat dos capítols, temporada 4, a episodis 10 i 11, o el New York, que és un recuí de quatre noveles breus que retraten quatre dècades de la Guil de Teig. Una dona soltera recorda els anys 1850, i li han dedicat una episodia, temporada 3, capitolú, i el dia de cap d'any, avui. Recorda els 1870. Aquesta nobre la vereu, per tant, està situada a la Nova York de la Guil de Teig. Aquest nom no se la ha inventat, tant Julián Felogués, per la sèrie, molt important. Si no, que és un terme que el va crear, marc tui al 1873. De Guil de Teig, a "Tel of Today". On volia evidenciar que podia semblar una època d'aurada, però que si rescaves una miqueta no era ormesis, era una capa molt fina d'aurada, construïda sobre la desigualtat, l'exploitació laboral i el treball infantil. Tot ens estàs una moltíssima i part desgràcia. Crec que estem vivint una segona Guil de Teig, una època de grans desigualtats amb els rics més rics que mai. A més a més, és que el president dels Estats Units sembla que s'hagi proposat en carnal a part més ironica el terme de Guil de Teig amb la Cambra Oval, que no sé si ho vis com està, però és la cosa més nou rica, això ni d'aurats per tot arreu que vism mai. O sigui, literalment, està comprenguarniments per tema i els està revestint amb pador. Bueno, també, el també està revestint de fer-ho. T'agrada, sí. Mireu la foto a Twitter, perquè fa una mica de basarda. I està fent reformes per construir una sala de veis amb una decoració que és "Romanof" o una vi. Actualment, no només hi ha més desigualtats econòmiques i discriminacions si ho racial, crec que millor que no entrem a tot el que està passant a Minasota, o ens posarem a plorar, sinó que a més no hi ha messenes. O sigui, abans, al menys, quan algú era escarrosament ric, doncs el menys feia un estació de trens, com la gra als central de l'estació, de Nova York, un museu, com el met, d'una bau n'ha de la universitat, no sé, queta cosa de la que portaven a la Butxaca, coses que una mica retornaven la seva rica és a la comunitat. Ara, aquesta gent escarrosament rica, suga-s'tenen llocs i, en coses, megachones, les vacances dels gelbethos, no només cútra que hem vist mai. Hem de pensar que a més a més hi ha molta crítica a la Guil de Teig de les Igualtats, però és que el primer "Villonari" no existi fins al 1916, que va ser el Roquefeller. Quan la Guil de Teig ja havia acabat, saps com que "Villonari" és tenim avui? A veure. "Villonari" és per tot 3.000. Però són "Villonari" és en plan als "Villonaires" dels Estats Units, que són mil milionaris, exactament, no, 1 milió de milions, va, vull dir que també. Va, et torna a marar, Guil de Teig, que va ser una època de l'humiombre, però va sense dos, va ser sense dubte, l'època de màxim creixement de la ciutat de Noa York. Va estar marcada per les desigualtats i la disquemiósia racial, que pel "Immigrants" que arribaven dir-la en d'Itàlia. Les dones tenien molt poques i vértets civils, i a més, estaven sortmeses a normes socials més estrictes, casi, que les de l'època victoriana, perquè mentre escau Europa, ja estava en plena època aduardiana, o la de l'època, els americans, sempre, més papistes que el papa, i a més a més, si barregem, però t'està en spolt més, però encara més, eren més puritants que els victorians més estrictes d'en Joan Reira, més conegu el de Teig, extractava d'un Aquildet Cage, si una gavia d'aurada, per les dones. Durant l'Aguila de Teig es comença a celebrar i a ser icònic al capdany a la ciutat de Noa York. Actualment, segueixen super típica la celebració de Tams'Escuere, i també forma part de la cultura pop, per exemple, al final, en Harry Metzali, amb el discurs més bonic del món de Willy Cristal. És increïble. A fronts, també hi ha moments supericònics quan el jou i se les empesca per rodant a tots els amics de tal manera que el xenriri la mònica es puguin fer un petó quan està en sortint per segret. O a la pel·lià 6 en de City quan la Carri va passar el capdany malgrat la neu amb la miranda l'única vegada que la Carri és bona amiga. Segurament. L'Eguil de Tates va fer amb el capdany el mateix que havia fet amb acció de gràcies, convertir-ho en una festa festuosa per fer show-off. Els permeti organitzar fes festes festuoses i molts electes amb "Invitenció" no en l'eo, si que només amb "Invitation". Vais que incluien supass amb 8 plats, després farà la digestió. Rius de xampany, fins que el rei llogia donés les duts de la nit deixen un any enrere i començant un de nou. De fet, la raó per la qual el dia capdany és l'uda genem, té a veure amb Juli César, que va nominar el primer mes de l'any per a Déu Janus, el Déu rumar dels no's comensaments, Janus té dues cares, la caràlde abans i la caràlde rera, per poder mirar el passat i el futur. La agressió a aquestes festes de capdany, evidentment, estem a la Guil de Tates, és que fosin festes privades amb convidats selectes, l'alta societat no veia res més volcar que una festa d'entrada pública, per exemple, en un hotel. No us penseu que el dia següent a aquesta gina escadava a casa a passar la mona, eh? El dia de capdany era el dia de fe visites, se n'ha vist a tots els seus amics, i a vosaltres sabíem en diré, però una cosa, si tothom està a visita, quis queda a casa per rebre les visites. Doncs feien que els homes enessin de visita i les dones escadaven a casa a rebre. Segons textos de l'època, l'uau era rebre més visites que la teva veïna. Era el dia que es podia començar a marcar qui seria la noia de moda d'aquell any, la que raveix més visites, o si una mica el dei món de la season. Sí. El seu calendari social comence a ocupar-se a partir del dia d'acció de gràcies, seguia amb les festes de nadal i s'hi argava fins a nef, obré fins a arribar a la cua esma. La època de l'Aguil de Tates s'ha tendit arumentitzat, sobretot, perquè els americans per tenir una història tan curta que al final per fer un period d'rama o vas de la guerra independència o a la civil, o a la teix, no tenim les opcions. Però he dit, Huarton, ens mostra cada rera de l'estètica dels vestits preciosos i les cases impressionants, hi ha moltíssima violència social. Hi ha glups tan cats en els que qualsevol moment pot ser expulsat ser-sos de la norma, per exemple, ser divorciers. He dit, "la va experimentar i l'exposen les seves obres". L'alta societat que sembla tan acollidora i tan educada dona l'esquena quan considera que has faltat els principis que la regeixen. L'honor i la família tenen un paper importantíssim. Tan, que això al final és que sembla més el padrino o el soprano que no pots anar a història a l'aigua del deteg. L'ostracisme cap a la dona és un tema recurrent de la seva obra, com a l'altre, la inocència, una dona soltera o el dia a cap d'any. Per recrear l'atmosfera de Nova York del 70, la Huarton va tenir la ajuda a la seva amiga i cuñada, Manny, Cadwalder, Jones, amb qui compartia recors i referents culturals. Un moment, Jones. Sí, la família de Quipira, Puede Jones, és que de fet l'expressió, el nom de la sèrie, Quipina, Puede, Cardeixans, ve d'aquí. El nom original de EditWarton abans de casar-se era Edit New World Jones, i era coneguda com a "Posic Jones". Els mateixos Jones que havien posat de moda la preïscite, la tietàvia de EditWarton, la senyora Elizabeth. Va, ara sí, dic bé. Schmermron, Jones, era la bella reina de les festes de Nova York. Era d'Iorigina, el Gancs, la senyora, el actor, quan va rebre la lense, donar rei al nord, és demanjada, va decidir que construiria la seva gran menció allà. I que poden fer, en faria tres mes, i que les posaria a llogar, ja que sabia que la gent volia viure al seu costat. Ella, influent ser, posant de moda, saps, alguna espai sense de Nova York. I, en amb els llogués, doncs van, uniria fent caràix com si no fosigava la senyora més rica de la ciutat. Us heu d'imaginar una Nova York molt diferent, quan només era la ella demanjada sense esfaltar i amb cames al voltant. Sí, sí, però què vas criure? O sigui, pocos coses més intenses que començar a un llibre amb un incendi. Sí, sisplau, a oxivit, i n'hi hagi trape d'antíssim. Jo crec que si alguna cosa defineix aquest llibre és la tensió constant. Comencem pel principi. Ens trobem el dia de cap d'any, en una casa, on s'està salabrant una mena de "i situ", Nadal repatit sense dolçus, sembla, o sigui, épic. I estem veient la història des de la perspectiva d'un ent pre-adolescent que està recordant la situació. Quan comença aquesta història, aquests xaval han recordat que quan la seva mare parlava de l'Elisija es del din com una dona dolenta i la jutge moltíssim. No només la jutge, sinó que la primeríssima frase del llibre és "hera dolenta". Sempre ho va ser. Es veia en un hotel de la cinquena vinguda. Aquí hi ha algú amb molt dòdia comulata dintre, eh? En dos paragraphs la guardon, gens ha fet una radiografia super crítica de la hipocrasià a la Guel de Teix, i crec que a més a més va profitar a partir un parei de dals que per la seva mare i les dones com ella. Vaig dir que aquestes paraules amb un esbofèc que podria haver estripat la flessada blanca de Nadal que els seus dits de xíen sense parar. Era típic de la seva mare, està sempre ocupada amb bones accions, mentre deixaven a paraules cruells. Wow! Muerto en critica la hipocrasià en la caritat i la pilentropia de la classe alta, que considerava que es tractava d'exhibicionisme moral, que estava entraktant de fardada bondat i era simplement per ser admirades, ella volia ser útil ajuda de debò, i sobretot durant la primera guerra mundial ho va fer moltíssim. Torne'm a llibre. Era dolenta, sempre ho va ser. Es veia en el hotel de la cinquena vinguda. Amb aquesta primera frase també critica les dones que no practiquen la sororitat, sinó que constreien encara més la gàbia de normes socials restrictives que pa les dones, i que al final són complices del patriarcat de la Guil de Teix i fa nostre cisme social a les dones que es desvien del camí. Un dels primers recors de la edit era anar amb la seva mare per la cinquena vinguda, i com li va fer gir el cap per donar l'esquena a la manual d'un banque. Per la mare al narrador és important que concreti l'hotel, el detall del jo que exacte importa la gent de la vella nova i orc. A més, és important que sigui justament aquí i no qualsevol altre hotel d'un barri més amagat, és més greu que sigui el cor de la cinquena vinguda, el new dels 400 dolmones i de la Guil de Teix. L'hotel de la cinquena vinguda va costar 2 milions per construir-se i va trigar 3 anys, construït a la 23 amb la cinquena vinguda ocupava una mansana sencera. La area era coneguda com nomant, que significava North of Madison Square. Ràpidament va adquirir la reputació de ser un dels hotels més elegants i va es de venir un hub social de l'èlid cultural i política de Nova York. Feit de mau vista, amb Marbella Blanc, va ser el primer a instalar un esensor dels Estats Units. Ho heu? I tenia tota mena de comunitats. Fins i tot va dormir el príncep de Gales, que va dir que era més gran i més bonic que va aquí campales. Vol dir. Ai, percentu d'herbos que com tota la vida va passar de moda. Ja no podeu reservar una habitació al luxo hotel. El van tancar i el van endarrucar el 4 de abril de 1998. Un ratuïa. Bueno, anem una mica tard que ha rotat tu i jo. Sempre anem una mica tard a l'hotel amb el victorian, es bueno. Al darrer dia, que estava obert, els últims hòsties es van gastar en el bar de l'hotel 7.000 dolares amb agudes, que amb la inflexió vindrien a ser gairebé 250.000 dolares. Perquè com tota la vida, l'hotel va passar de moda. El narrodó ens diu, des del present, que actualment seria igual en quin hotel estrovesim. I que el vei estirto el Jackson li respondrien. S'haurien pogut veure el meu ben mig de la 5.000. I a tothom li hagués estat igual. Aquest nom? No, no, això de l'estiu. En zona, perquè són unes alumnes molt aplicades, i us recordeu que era un dels personatges importants de la inocència. L'Hedit Warton va teixint tot un món literari amb personatges que van apareixent, com l'estirto el Jackson o el senyor Buford. Estava inspirat en un dels personatges més importants i populars de la Guil de Tets. El senyor Madalister és a dir, el Minion amb Vigotti, de la senyora Aixtor. Magnífic, personatge per altra banda. Ens trobem en una sala plena de família i alguns amics que venen de visita i que sobretot la canalla estan aborrits com un nostre, amb l'única finalitat de mirar per la finestra i veure coses que passen i passen molt poques coses on és. Perquè estem al dia de cap d'any, és a dir, ho degené. I aquesta família encara seguia el bé i costumul endès de reunir-se a casa per celebrar el dia plegats. El estirto el Jackson dirà després de que passi de moda que només ho feien les famílies de ascendència o l'endesa. Com es van derluiden? Alerta, torna a sortir un nom important en el món Warton. Són l'aristo crecia de Nova York, el primer esglot de la piramide social, aquí recorria la mademolència. Ara la gent ja no reparca cap d'any, però la seva família tampoc veu clar això de marxafor de la ciutat a l'hivern. Quan fa tan de freta al camp? Què passa? Llavors, ja anem a la ciutat i parten la vigida dels bombers podria ser un entrataniment bogíssim imaginat. L'hotel hagi estat de cap acaiguda. Ara si ho estegen polítics i gent de l'Uest, és a dir, gent que ara malalt n'errador considera equiparables en els febets o de l'incuens. A més, o, què vulgar? Acullen una celebració compartida, una festa, per aquesta altra societat, una festa en un hotel, era que el com terrible. A l'hotel hi ha gent de tot tipus i per què ens deixa veure i a dones de reputació més o menys dubtosa. Es va deixar en denid quan es deia, reben senyors, és a dir, no es diu obertament que sigui impostidutos o demas de comparació. però sí ens inua. S'enfoten els adults i les noies, sobretot, com amb vestides elles, sobretot, i dels ideels de vestits de nit, s'endedi amb ja què? Ben, en fi. El contrast és quan l'àvia pobra. Aquí són tots a casa l'àvia, no li fa ni puc, que és ningú. Aquí ningú no li ha de menjar d'opinió. El recorda que quan ella era jove, aquesta era la roba que es portava. I algú recorda que és com es va deixar avui en dia perís. Però el més gros encara està per arribar. I és que de cop no ho ano a dona, que no va vestir de com una pí, i no només això, sinó que la reconeixen, és la lís i has el dintre. Aquí ha un tema tenir en compte, i és que collons fot tot aquest gèl·l'hi mirant per la finestra, com si fos la tele. I sobretot, perquè ningú no diuràs de això de tenir les finestres sense curtines amb el fred, que fotia i els recursos per les que el fa les que tenien, que era en pocs. Com sabeu, uns desprimes d'establir-se. A Nova York van ser els olandesos. I dels van quedar moltes coses entre elles, la relació amb les curtines. Està sempre les bones, escusa per posar-lo. Què tenen els olandesos amb les curtines? Doncs, amigues, us ho explico. Els olandesos són calvinistes. Els calvinistes són els prudestants més estrictes, coses que feia que una part de la seva cultura i de la seva moral, els hagués de fer demostrar el món que ells no tenien res a m'agra. Això volia dir que les seves cases tampoc, i així amb les curtines o sense curtines, mostrava la seva unes edat i la pureza de les seves cases. I, precisament, per això, en aquesta casa, totes amb les finestres sense curtines, com si això fos el més normal del món. Cardats de fred, però purs d'ànima. Malgrat la Lísi, J.S. del Dan, si intenta tapar la Carambalvel, la tieta al narrador, la Sabina Hueson, que havia fet la mistera Eston, que dicta qui està in i qui està fora, la raconegut i repeteix el seu nom amb desaprovació, que fa un dels seus entre aquelles dones en polla i nades. Però no només surre la Lísi de que totel, darrere seu, també surt, el Henry Prest. A Henry Prest és un home ric, solté, ben plantat. I una miqueta, Home Niser. Com diria l'abrit ni? En "Hadi, tan públic que no es vol casar", totes li posen i és un truant, però un senyor, també. Posava, totes li ponen, eh? Totes li ponen, totes li posen, però totes li posen, però no t'ho n'hi ha mica tots. Les dues coses, tot, tot, tot, bal. Ja està, no sé què hi hagi dit. El Gui, era una mica més sensual. Bueno, jo què sé. Perdó. El cosigran en J.S. té superidure la teatre en Henry Prest. Combina totes les qualitats, mentals i físiques, que conformen una figura d'home de món. Fins i tot té millor cigars que el mufort. -Dombré. -Crapolada, no ric de la de la inocència. El cosigiu que us és la mena d'home, aquí acudiries si mai em fiqués en un home volig del qual no em vulgués que la família sense avances. Aquesta idea, evidentment, en classe la sang de la família, que no volen imaginar-se en jubert en volicat en camp mena de fervosc. Però el nostre narrador en Henry és que n'hi l'avis està massa captivat amb l'Elisie. En aquest moment és quan estrenca una mica tot plegat en aquesta casa feia d'espectadors, perquè fins al moment en que l'Elisie ha sortit de l'hotel. Era rarurarurarurarurarur. Però el que ha borr sortia la darrera, això ja fa suspita massa. Tot la família està en shock i està turbada. De fet, el narrador tot i ser un nen percep que la seva mare està molt transbalsada. Perquè en aquesta casa no només hi ha la família, però la barret, si no que també hi ha el rei dels afrets, l'estimat estilet en jaxen. S'ha vist, es fa un silenci estranyíssim i molt violent, perquè de cop sentent que si surt a l'un d'arrea d'altra és que aquí ja marro i, per tant, no hi ha dubte i hi ha un escàndol gros gros. I ara sí, per fi, algú encara que sí una criatura, es fixa en els bombers que és el que havíem vingut a mirar. # Al diment bombero, con la manca. # # Vía prou. Parlant dels bombers que són un tema important, perquè eren un show. El tema és que en aquella època justa es va formar el metropolitans Faire Department. El cos de bombers municipal, després d'uns quants anys de tenir-ne un, que era un cos de voluntaris que acabaven generant una mena de crisi. Finalment, s'establesxen, unificant també els casos de Nova York i de Brooklyn, un cos de bombers que cobren tines per fer la seva feina, està bastant bé pagar-li la gent si vols que faci la seva feina. És una cosa que passa. Molt lletor. Sí que com sigui, el cos de bombers era evidentment un cos que només de senyors acabà, amb uns cotxes d'aquestes que portaven les màquines de la por del damunt, i un equipament espectacular que feia que els nens igual que avui en dia, si veu en un camió de bombers, pare en el Chicago de la Terra acaben de cul, i no p'n res més que mirarlos. El següent capítol, que llegirà amb després d'aquesta cabilla, i el llegirà amb des de la perspectiva de ella. Absolutament desquiciada, per saber si l'han vist o no l'han vist. La Lisi es para la cantonada, la cinquena vinguda amb Medicson Square, en marchat en direccions opposades, està sola en mitjum múnio de gent, i ja per fi no correpari, i reflexiona sobre què ha passat. M'encanta que aquest llibre dona tots els detalls dels carrers i els llocs exactes, en les noveles de Guarton, "No va York" és un personatge més. La Lisi és plenament consent de tot, del parell de Sevista i d'aquí viu el davant del hotel, i no només això si no calés semblat veure els que vell gergentats de l'estire de Jackson. El problema és que no han pogut sortir separats, ni ella pogut sortir per la porta de darrere, com habitualment. Mentre tornar a casa caminar no es planteja com camina una dona que no dubta de si mateixa. Però, a l'hora, és molt conscient que si algú pot fer barillar la seva vida és el més trà del safredge. S'han tornat a casa i per a pel camí a comprar flors. Descobrim que està casada, i que està pensant un excusa per el marit. És sentit els carrers de bombers, tombant pel carrer 23, i mi enat el darrere correcuita, just el que hauria fet ell en altres temps. La Lisi viu el carrè 30.U. La veia guardia, els avis del narrador, no s'atrevien a passar del carrè 30, però poc a poc la ciutat anirà creixint cap allà. Ens venen al camí, i és màgic veure com descriu Brut White. Doncs i espectacle, és com fer un viatge en el temps de luxe. Mentre arriba a casa, arriba com. o sigui, no toco com el pit, l'hipesa menys. No. o sigui, com no només és a casa, sinó que s'acena a casa. Però quan entra i pregunta pel seu marit, la criada li diu que sordit a veure l'incendi, i llavors sí, li agafen tots els males. Nosaltres ja sabem que li fa poc a la gent vista amb una mà. Però el que no sabien fins al moment és que el seu marit està malal i que no li convés sortir el carrè. Sopta Baurac, com de genuinament preocupada, està per la seva salut, i com dona mil ordres, perquè, quan torni, tingui totes les comoditats que es trobi la salavem calenta a Monté, i li deixeu en Gerrumb les flors més belles a Munram. No és el que t'esperes d'una dona que, presentament, està amb el Playboy de Nova York. L'edit, recordem, que, més de brillant, escriptora, era una gran decoradora d'interiors i va escriure molts llibres molt influents sobre el tema. Doncs ens comença a descriure la seva habitació. I amb això també ens situa econòmicament la Lisi. Ha hagut de fer mans i manigues perquè que des d'una habitació prou de 100, relligant amb molta trassa, ratais de rendes i Mussolina. El marit estava sorpres de com havia pogut crear un monument anateri i també, amb només l'últim cheque de la seva madrastra. La Lisi no és una dona que s'ha ferre les antigues tradicions, havia sigut de les primeres dones de Nova York, a fer el té cada tard a les 5, i a canviar-se de roba de carrer i posar-se amb estrita especial per prendre-la. Perquè això depèn del té a les 5 de la tarda i relativament nou. Ho va començar a fer a principis del 1840 en la terra l'educació a B etfor, que seria l'havia fet, a veure, és que aquesta dona se li feia molt llarg això de dinar a les 12, i esperà fins a les 8 per sopar. I, com que li agafa vegana, doncs va començar a agafar el costum de demanar un té acompanyat d'un pastisset i una mica de pambentega, així per picar algú. Bona, no. En aquest m'ha deixat a apucar, al llor sang, jo us podeu imaginar que es va inventar, no? I, però penseu que en el moment, era una cosa raríssima i molt malvista, això dependerà el té amb menjar-me en ja tard. Però la d'oquesa va començar a convidar a les seves amigues a fer aquest costum. Entre elles, la reina victòria. Vaig. I al final es va copa acabar popularitzant entre l'aristocràcia, creant tot un fenomen social. La gent convidava a les amistats a prendre el té. Acompanyat, quan veieu aquestes tres pisos, a sota i al s'han vist just salats, els segonals escons amb armelada, i per últim els dolços. Com a solia tractar d'unes d'aveniment més íntim on només anaven familiars i amics íntims permetia les dones amb fitriones canviar-se d'abastit per un de més senzí i casual. I fins i tot, això és molt fora, nenes, fins i tot anà sense curser. Sí, no calia afectar de sol, perquè la reacció ha estat genuina, perquè era la primera vegada en secles. Era una oportunitat perfect d'abastit més llurament. Quan, finalment, arribo al marit, descobrim que la torna de casa ni més ni menys que l'estil de l'Artenxaxen. Perquè quan la vista allà, la més per allà el mig, l'encreïdat i el descalfarça, a casa dels pàrret, i, finalment, poso l'entorrada d'un cotxe. Ella encara presa del pànic, per dins, té l'escosa d'estar tornen de visita a una cosina i li diu que ella també ha visli en sentit. El marit allogia les roses que ella ha deixat a la biblioteca, però diu que es faran malbé en l'ambientansec, i que és millor que se les posia ella amb el vestit de nit com vagi a casa a les senyors xatters. Ella li diu que no hi ha ni rapaz, doncs ella no hi pot anar, i li diu que no pateixi que escalarà ella a gina a casa. Aquest estireia ronça, de qui és que de les roses ens hem anat un detall molt bonic, i que ens indica que aquesta parella s'estima. Els dos volen que l'altre tingui el millor. I també ens indica que ella és una majora rosa que vol que la seva dona supassivé i gaudèixers de veniment socials. I per tant, no és que d'inviques de malalts no acabes a casa de la senyora xotters. Recordeu que la de la inocència anava a casa d'un adama, que no era els d'huments del ves, per a que no era de super altra societat, que feia ballades musicals, no sé què ens on dos. Doncs és la senyora xotters, la mateixa. I aquí les ballades, per això, i ja són tot una institució, i ningú no dubte que la societat hi hagi d'ana. Total, que ens presenten els senyors, el dintre com una malalt, però també com una persona molt affabla i com un gran l'actu. Que considera la lectura, com un passat temps, però que no li dona el valor que té per la seu marit. Ella s'adona que la passió. per la lectura del seu marit, a fegir a la conversa un encana especial, que era difícil de definir. I em sembla que és una definició molt bonica i exacta de la sensació que tens com parles amb algú que hi hagi. No saps si bé què és, però hi ha que el com de més especial. Mentre parlen, el veu cada vegada més débil i no pot evitar recordar amb moltíssima pena al passat, a l'home que era no fa gaire abans d'estar malalt. Ell es queda més dormit i ella el mira en panic de no saber del tot si la vist. Si saps què ha fet i com reaccionaries si ho sabés si ho hagués fet. I aquesta por la fa dubtar de si realment conegir el seu marit. L'Alisi va a la festa de la Zonsa de la nit. Si recordem que el dia abans havia estat cap d'any, no sigui la nit de cap d'any, que durant el dia de cap d'any el dia ho s'ha passat el dia, fent mil coses amb un incendent gloss, ja no se m'han o una festa de la Zonsa de la nit. O sigui, jo des de l'època de la Universitat, que no tinc aquesta energia social. I la Zonsa de la nit estic dormint des de fa 20 anys. Però, allà. Aquestes festes, jo us hem comentat que començaven tardíssim i acaben tardíssim per poder demostrar que tu el dia següent et podies quedar llit perquè no vies de treballar perquè eres dolmonei. A la menció de la senyora XIII s'hi troba a l'altre societat i això inclou l'Alisi. Has el din, l'estilet d'on Jaq, són la senyora Guesson i evidentment en Henry Prest. L'Alisi fa una reflexió que ens torna a aportar a pensar en la meia de la innocència. Quan diu que a les dones de la seva edat han passat. De la Canva infantil al matrimoni, com si l'esportessin el collive d'un braçol full rat de rosa a un altre. Ells considera diferent aquestes nolletes encantadores. Ell hi ha té una certa edat. La Lisi considera que la majoria de dones de la seva edat eren criatures en l'ard de la vida. Algun instins salvatge a tu protecció, n'ho haurit per l'experiència sempre la havia fet estar més a la guait i atenta. La Lisi prefaria no haver anat aquesta festa, però el seu marit ha insistit moltíssim. Que havia d'anar amb el seu vestit de vellut negre i les roses que vol que sopa si bé i les festes de la senyora, xutters són les més divertides. La Lisi es presenta, após tu, divina amb un mòniu signat que són els mònios aquests que fets a l'alçada del platell i que no es veu com s'aguanta l'estructura del pantinat, aquests com supermarques. I no es piesperen no trobar-se si es plau, per favor, si es plau, en Henry Prest, però evidentment ell és. També hi ha la tieta del nostre anarrador, la Sabina Wesson, que és una dona imponent, i que havia trencat amb la tradició i havia acceptat les invitations de les senyora, xutters, des de l'inici. Ella trenceta. La Lisi intenta anar per la envella i de cop, la Sabina Wesson ha desaparegut completament del seu costat, és a dir, però al revés. Això, en Henry se costa la Lisi i intenta parlar envella i ell li demana insistentment que marxi, perquè no es vegin junts. Mentre ell i demana insistentment, que perquè s'ha posat la rosa escaporta en lloc de les flors que ell ha enviat. I aquí ell ha estat una mica de bives de intencets. Però mira tu, jo què sé, veràs, sabe. Ella l'insisteix, que no li ha vist més flosa casa. A la de la inocència, ella va veure també com l'Artser enviava sempre flors molt pures de la meia, i com comencen viar roses grotes de dolents, que. L'acció de la de la inocència està tan besituada a la década dels 1870, i per això veiem els mateixos personatges amb més o menys la mateixa d'aiposició. En aquella època era molt important el llenguatge de les flors. Segons quins tipus de flors enviaves de segons qui volia dir una cosa o altra, tenia moltes intencions. El Henry l'esta també en unes roses d'uns colors molts bius a casa. Això és molt temarari, perquè és una dona casada i a més a més a casa viu amb el marit, que si ho veu, podríem interpretar molt bé que volen dir aquestes flors. I per això la Lisi, el repren. En aquesta festa, les tíres d'ongeixen li fa més cas de normal per primera vegada la vida. És tot ben curios, que seria costa i l'estilerton juice quan el Henry s'envar, per parlar amb ella quan mai ho han fet a soles. I evidentment parlant de l'incendi i com demàble a estar té i de tornar al seu marit a casa. La pobra Lisi, a s'està sobranalitzant així des de fora, pensant tota l'estona que heu reedit i que no hauria dit per semblar natural. Ha de dir que ha vist l'incendi? Sota la parella freda, cada vegada està més nerviosa. I quan li demana si està bé i ja li diu si si si si, i s'ha't xecat, comença a caminar per la sala i es troba de fit a fit a la senyora Wesson. Sap que aquest moment és crucial. Segons l'actitud que tingui en veia, voldrà dir si la vista o no, si està salvada, o està com demnada per sempre a l'ostracisme social. I quan va parlar amb la senyora Wesson, ella desapareix. La Lisi s'hà sent fora per primera vegada pel desaire de la Wesson, que per el treball d'Òssi i quina judini, quina artida desapareixa, quan ho sent es planteja si això és el que li passarà a partir d'ara. I si això és el que s'acena. La societat acaba a girar-li l'esquena. I el senyor Prest, que podria ser un refugi, està l'altra punta de la sala fent-li la cord a l'attractiva senyora Lajman. I la resposta de Lisi és ni més ni menys que voldrà s'ha aflirte ja a Wesson. Jo sé a cuenta que sí, no que no havia ets. La Lisi trien juberd Wesson, al noi que us hem comentat el principi que admirava el Prest, i que justament l'area de la Sabina Wesson. I li fa una revarència exagerada. I, com l'estilerton Jackson, li fa més que escamer. També us sap. Ella reacciona. M'hem volgut nollet. Espero que m'acompanyis el menjador a mateix. M'he passat tota la tarda a la intemperia, contemplant l'incendi de l'hotel de la cinquena vinguda. A partir d'aquí va cobrir-in se les esquenes fins oblidar-se de tot, centrada només en el friteg i en el seu poder de seducció. Ràpidament, té el jove i poca cosa al juberd els seus peus. Absolutament imnotitjat. Ja el té. No diré res d'aquí la vis sortint el luteu. I és aquí on descobrim que aquest és el seu superpoder, i a l'hora la seva creu. La Lisi sap fer que els homes li facin cas, que estiguin pendents de ella i que li vulguin fer la curt. L'espress de la festa, la Lisi torna a casa i ens explica quina és la seva relació amb el seu marit. La Lisi sap que ha comportat aquesta actitud de la Sabina Wesson, una de les líder socials del seu cercle. Recordem com tema recorrent de la Edwardon era l'ostracisme social que peles dones que es desviaven del camí mercat. La Lisi, suspes d'aquines possibilitats té contra els Wesson. Són un clan molt més gran. Ella només compta amb els Haseldins, que segurament m'està erien més que contents de deixar-la caure. I els Winter, doncs ella soltera, era Lisi Winter. Descobrim doncs que és filla d'un clan més petit i menys poderós, i que el seu pare era un rebarent que va fer coses una miqueta fosques i va perdre la fortuna, i que ella la va collir una tieta, la tieta manda, esperant tenir una nena com que fos com un gosfaldé, i que es va trobar amb una joveneta que enamorava el joves al seu pas. Pins d'aquí moment, la Lisi havia autun a vida ràn, amb una infància nòmada, es troba amb un internat de bruseles quan l'avant rescatar per portar-la a New York, abans d'aquella colli la tieta manda. Hi hagi algés per a la lísmes amb la vida de la lòdit, com que la Lisi també va creix a Europa i no va tornar fins que genera una joveneta a New York. La tieta manda, cada cop, l'hi té més mania. Doncs dona en satisfeta de mena com és la presència de la Lisi que no compler les seves expectatives limolista. Un dia, desapreixant les claus i no dubta la Lisi. Ja deu estar basada d'aquests a fer-se'n filla d'aquí. La Lisi es queda blanca de tanta crualtat i cridar. Prou! I és just en aquest moment en què pareix el nabot preferit de la senyorament i de tota la família. Anxals, has el d'en Lurguí del Plan. I és un cop de realitat per la Lisi. S'adona que és una noia que no entenis 5 i que depèn de la qualitat dels altres. Amb un pare que no la pot ajudar i que més aviat li van malament a la seva reputació perquè ella s'aprolem a economics i problemes sentimentals. Guardo n'ens mostra la situació de moltíssimes joves que no podien fer altra cosa que casar-se si no tenien cap familiar que les m'entingués. La Lisi s'adona que depèn de la caritat de la tieta amant, però que no pot seguir vivint en bella després de ver la cosat de lladre injustament, doncs, obviamente, les claus apareixen. Només hi ha una solució. En una setmana ja està compromès amb els xals. Però malgrat, l'oprecipitat de que va ser la seva unió, la realitat és que ha estat un matrimoni que s'entès extraordinàriament bé. Una harmonia completa, una felicitat conjugal que diria a tots tui. Gaudèixen de 6 anys de felicitat d'una vida professional atrefagada com et volia d'exit combinada amb una vida social plena, fins que recau en la malaltia d'acord que creien curada. Per què en xals havia desafiat el corfragil dels xals del din? Si una cosa que m'hi hau flipat és que d'acord parlant del cor dels xals del din, de la goto dels no sé qui, del fetge dels no sé cuantos, com si les malalties fossin a l'èmcia igual que les joies, i a veure les malalties ho són, però amb un orgull, si es plau familiar, també porten els robins de la tieta, té la gota, no, la gota no s'ha fet com si fos una perla. En xals poc a poc vas de venir en ballet i per tant els seus ingressos van mingvar. En xals no pateix per imatèix, sinó per la lísi, no la vol privada res. Vol seguir proporcionant la seva dona a jo que s'ha vas atateny. No entenc que la lísi no l'importa, hei estar educat en la vella a Nova York i havia presumit tant de la vellesa i la la gància de la seva dona de l'ho bé que li quedaven als vestits cares, de la bona infitriona que era els supes. De cop, apareix en xals de la seva càmbra i la lísi no saps si ve a confrontar la concedona que té un atac. No sabre mai si la venia a acusar o venia a demanar la seva ajuda. Quan es mitja recupera un moment, hei la mira i li demana amb tota la sinceritat que es desprena un moment així. Amor meu, amor meu. Així, gut, feliç. És que heu de galina, ara mateix. Hem passat 6 mesos des de la mort d'en xals. La lísi després de la temporada d'Europa, a tornar a ser a casa, a casa de la senyora ment, doncs l'havia arris que t'enxals feia no guany. Torna d'Europa absolutament fet a caldó pel dol i li haurà de ser a la llunyada. La família aprovava tan aquest aspecte trist, s'està portant com toca, d'acord amb les normes socials que esperen d'una viuda trista i endulada. I i unies de l'estir acaben tot comença. Com fa pocs dies que et tornat a Nova York, la visita, ni més ni menys, que en Henry Prest, no es veuen des del dia a cap d'any i li diu. Bé, has d'admetre que he sigut passiem. En Henry li ha estat escrivint, però ella no li ha respost, i se'l veu disgustat pel dol visible de l'alisi. Veu com has debat entre les formes socials i el record de l'última trobada. En Henry porten els anèixers de Serp. I ara pot ser, ens emenona una mica curios, jo te'n dic a matària, per una anèida aquest. Però el epocò picturiana era en Procumuns. Fins al punt que justament era l'anèica va fer servir el príncep Albert per demanar-li madrimoni a la reina victòria. Era un Serp, amb un esmeral del centre i dos rubins per ulls. En Henry està procontent amb comenat tot. Creu que han tingut una sort fau l'osa. No els han descobert, i ara ella per fi és lliure. Ara poden estar junts. Quan jo dic prou és prou. La nostra erlisi entra en modo cony i diu que ella vol seguir sent lliure. Naturalment, creus que vull en cada n'art, vull que siguis tan lliure com vulguis. Lliura per estimar-me tan com vulguis. Vull dir jo, jo. Aviam, cal dir que aquesta frase em va fer molta gràcia. Sí, em sembla una de les respostes més negacionistes a unes carbasses. Però no estan tenint gens a l'Alisi. No té cap intenció de casar-se amb ell, ni de si la seva manual oficial, ni de recaprendre, que em venen de relació carnal. I li demana matrimoni, ja directament em blanci a estar. Matrimoni. La Lisi es fot a riure, i és tota ella la imatge de la condosandència. Intenta suavitzar-ho, pobre fill. I li diu que mira que quina coincidència, que aquí és on hi havia demanat matrimoni al seu marit? Veiem que el Henry no entés res del matrimoni de la Lisi. Es pensa que era una cara agada de què es volia escapar, i que hi hagi hagut dia només dels moments que estaven junts. I aquí hem de dir que la culpa és de la Lisi. Que sí, que el noi és cragut, eh? Però aquí ha estat la Lisi qui l'havia fet creure que l'estimava. Però a la Lisi trenc amb tot aquest encàn quan li diu. Ves pensar que era una mandes esperada quan només era una prostituta cara. Això ho fas la dignitat del Henry, que amb el grat, que era la seva mà, però la prohibida, el que li agradava de la Lisi és que sempre mantenia la seva condició de demà. El que ella necessitava era diners per la seva comoditat, metges infermeres per la seva malaltia, mentre caia i patia per ella, perquè no la volia privat de luxes i vida social. Necessitaves diners per pagar-ho tot. En Henry, aquí tot això intentes salvar el seu orgull ferit. Ella estava en una situació complicada, i ella va ajudar a un honor rebre el seu amor. Però la Lisi aquí ja està totalment desencaada en nada, i no s'ha deixat aquesta galantaria. No estic hagut mai aquest privilegi. # Esto no es lo que no te lo voy. # Huarton ens deixa molt clar que una dona en la situació de la Lisi sense família, ni maneres un rades de guanyar-se la vida, sense estudis, no oficis, la única cosa que pot fer és prostituir-se. D'una manera més o menys elegant, però només hi ha una sortida. Però el Henry insisteix. Li ha estat donant una sortida. Com pensà viure si no? No entro a les diners? Però la Lisi, que fins a aquell moment, ens hauria pogut semblar una mica superficial i una demà socialitè que només li agraden els bons vestits, les festes, sentir-te s'ha admirada. Li diu que ella, li són iguals els diners, que només els volia per ser un marit. Siguem de dir que aquest senyor en està posant molt nerviós. Pod parar ja d'incistir. No és no, filméu, entarem alguna cosa. S'hi ha d'un etcarbassa, i a més d'una manera bastant fort. La dona que et pensaves que t'estimava, t'ha estat utilitzant, vull dir que a rinjo ho ho ho he quedat. No passa res. Però ara insisteix per un altre via. Bé, no ha provat en altra cosa. Sabi. El dia de cap d'any ens vam veure. I si no hagués mort aquest dia el teu marit, a ella hauria de ser en condemnat a l'ostracisme social. I insisteix que no s'adona les dificultats que està punta passar i que li vol evitar. Un home que ha tingut la mala fortuna de comprometre a una dona està obligat per un hor. Que en moment més pritchart, on s'ha sentat, no? Encara que ell no l'estimés si hauria de casa igualment, vol salvar la seva reputació. La Lisi s'hent molt lluny dels visprincipis en els que es basa la vida al Henry. I no té cap mena d'intensió de viure una vida sota que ets principis. Pobre Henry, que no veus que tanmen foten totes les senyores vueson. Si tot no veyor que em vol condenar l'ostracisme, endavant. Tornem al present del nostre narrador. Ha tornat a nova llor després de Harvard, el seu cosí en jubert li proposa d'anar a l'opera amb la senyora Hasaldin. És la dona més esplèndida que conec. Després, anirem a fer un re supò a casa seva. És la casa més esplèndida que conec. Aiem, els acus del jubert són una lingüístic, són una mica limitats. Jo crec que no només lingüístics, perquè aquest fa 20 de set no hi més bàsic a la taula de l'u. Els cosins van assopar a de Niker Boker amb un ampolla de Pomeri. Mare, què és això? Dos conceptes. El Pomeri és un champagne. Però el nom de Niker Boker em va cridar molt l'atenció perquè fa poc vaig veure una sèrie esplèndida que era una barreja a Guil de Teig i de Pit que es diu "Denic". I l'acció transcorra justament a de Niker Boker Hospital, on es mostra la cara més fosca a Guil de Teig i els avanços Médics de l'època. De Niker Boker Club, que no hospital, era conegut com "Denic", també. I és encara avui en dia un club d'acaballés a Nova York, fundat al 1871, i de fet es considera el club més exclusiu del rostat d'units. El termen Niker Boker ve en part per l'escriptor Washington Irwin, del seu donip de Dietrichs Niker Boker, és si no anim de un patricit de Nova York. És a dir, una mica com un joc abocams per dir un pic de Barcelona. T'he tal, sí que, sí que. El narrador està absolutament amb sisat amb l'Isi, és alguna cosa més que una ballesa simple de la Joan Tut. És un encant calculat treballat acabat amb múltiples per anys. I aquí la edit fa un can a la ballesa madura molt necessari. Ens diu. Així, que podia haver dones aquí no els fes simpoles potes de gai, dones que la palidesa els envallís, que es poguéssim permetre que una o dues canes d'estar que sinó entre la seva que ballera fosca, i amb bons risc que admiressim, amb malenculia mentre sonrà i enitxerraven, però les hores, els nollets no tenien cap mena a salvació. Tot i que el narrador està acostumat a los indiscriminat de la paraula esplendit. Per pel del júber, reconèix que la lísi ho és d'esplendida, i és normal que s'enegirin a morar al seu cosí. Descobrim que pot permetre una joja de l'òpera perquè ha anat els diners de la seva cosina, s'essitli a Winter, però està sola la joja, no hi ve cap altra d'ama. En la vella nova lloc, tu t'om sabia que pensa d'una dona que eres vista sola a l'òpera. La lísi, pel seu origen social, està en una posició entre mitj, és una d'ama que hi desaltres dames no relacionen, però tampoc està prohibit per la deia davant d'altres dames, que, si que ho estava, per exemple, de les amants a les prostituces o fiscials. El re supons de la lísi sí que ja s'hi estàixen algunes dames, joves, boniques i trivials, que han cansat de la seva monota en la prosparitat, que anaven a viure a plays i l'hiïsits com ara fumar, per l'enllivatat, o s'ha acompanyades de matiner la molt coxa del jove de moda. Però no n'hi havia gaire, els d'animes acusarà les de la vella nova iork. El cerque social de la senyora ha estat consistia, principalmente, d'olmes. Aquests tipus de dones i es davantiments tenen molt attractiu per un jovenet resen sortint de l'ou com del protagonista. M'encanta la guarda en decoradora. Sí, perquè diu. La coqueteria més perillosa d'una dona pot no ser com vestig, sinó com t'organitzes de la sala d'estar. La l'actura està també un tema relativament important en aquest llibre. El charl giege moltíssim, però la lísi no és capaç de gaudir tant del plaer de la l'actura, preferir les cartes o cosí. El narrador li sorprèn veure tantíssims llibres del saló. Com? A més, aquesta d'esa. giegeix. Ràpidament, descobreix que no hi ha gieix, però que guarda prop els llibres que hei més estimada. Com va morir, pensava que, amb caderem les llibres, els podria ghi i el trobaré allà. En una nena imatge absolutament preciosa i el narrador veu perfectament la morin finit que segueix sentint la lísi pel record del seu marit. El narrador havia sentit històries que l'avien fet competir-se la disòrma trimonial de la lísi, que justificaven que hagués buscat console en altres braços, no s'esperava aquest amor tan pur i tendre pel marit. Si bé la lísi és incapàç de gieixir un llibre, és capaç de gieixir els cors de la gent. I és la mancança de pretensions literàries el que la fan justament tan encantadora. La lísi està cansada de rebre només a mòriis d'esits per part dels homes. Li agradaria un sentiment de mistats, una companyia, està extremament sola. I en aquest moment, en aquest moment, que el narrador té aquesta mena de enamorament juvenil, ella decideix explicar-le la seva història real. Fa una mica la sensació que és des d'aquesta distància, des d'aquest. Decidir fer-le de tieta a un noi que podria intentar enamorar que decideix obrir-li el cor. I és supertendre i bonic que vulgui sincerar-se amb el nostre narrador. Ens mostra una vulnerabilitat que fins al moment ha decidit si bé no amagar, si obvia, fer veure que no existia i això li ha permès sobre viure. La lísi podria triantre seguir vivint una vida sort de les normes de l'alta societat de la Guil de Teig, ser una donar respectable i popular si es casàvem al gent repress. O ser fidel al record del seu estima en marit i viure lliure. I un de les normes ridícules que no deixaven a una dona per la lliurement i viure lliurement. # La lliure i segona. # Liure. Després d'aquest moment, tan aroig a la seva vida no hi ha res que pugui viure l'altura. Ha tingut el moment pic de la seva existència i era res de la seva vida quotidiana i m'adioca, arriba l'alçada. La pobra l'ISI no ha tingut cap altre. que ser l'infidèr la seus últims mesos de vida. Però en cop mort, va expiar la seva traició amb una rigidez de conducta per la qual no demanava que precompensa més que la seva propia satisfacció interior. El cercle de la Lísia amb els anys es va reduir i baixant de nivell. Els joves es van casant i apareixen homes més vulgars que no són acceptats als els cercles socials. La Lísia fa veure que no se n'adona, però és conscient de la diferència. Recorda que la gent que ara trobes aquí ve per amb habilitat. Soc una dona gran i ja no tinc en compte res més. La Lísia, que haureu menys malaltat i quan el narrador la va veure, troba la porta un capella catòlic. És molt important que sigui catòlic i no protestant, que el perdó forma molt més per de la visió catòlica. Malgrat la morça costa, la Lísia troba consol en aquests moments. Pot explicar els seus pecats i expiar-se, pot explicar el seu sacrifici per el seu estimatxals, pot trobar con sol i perdó. I a més, el cap allà també li dono una esperança. Sapones els xals. I com, a ben redimit el seu pecat, ella podrà tornar amb ell, el cel, i es retrobarà. La Lísia, cada dia, té més ganes d'empendre el seu viatge. Fins que, finalment, el pren. No només és important la religió en sí, sinó sobretot pel contrast abist mal, amb aquesta tradició protestant, que condemna l'infern per una mala mirada, sense possibilitat de redemció que cap tipus. Recordem que ens trobem a Nova York, que tota aquesta gent són descendents de l'Andesos, és a dir que el vinistes és a dir els més húlicans dels protestants. M'agrada moltíssim que en aquesta novel·la t'embreu de la Huarton sigui capaç de tractar tant's temes amb tanta profunditat. Us nomenem uns quants. Primè, los tracísmes socials de les dones que se aparten del camí mercat. Los tracísmes que ella mateixa es veure a sotmesa quan va voler divorciar-se al seu marit infidel i que l'havia dit la pida de la fortuna. Es va haver a divorciar a França per a l'estat d'acord. El segon la doble vara de Madrid que hi ha la societat de la Guilla de Deix. Home es ve que tenien amb en sense problema i podien allargar l'assulteria fent el playboy i que fins i tot era ben vist i desitjable. 3. Què passa amb les dones que són tan atractives que els homes només les desitgen i que no són capaços d'un taulari una amistat i que d'enredorides només l'àmbit amorós? Un cop rebutjat aquests homes la solitud que comporta si en estat expulsades de l'entor femení i, per tant, tampoc tenen amb anemigues. Hi ha una ballesa inoceni juvenil però hi ha una ballesa més perillosa. La ballesa calculada i madura. Un altre tema, el cinque, que ja vida més enllà a la primera ballesa juvenil, que una dona té molts més atractius, més interessants i pot seguir sent atractiva moltíssims anys. Un altre cosa que no ens podem refiar de les aparències, això és alguna cosa que també es pot aplicar 100% i més tenint en compte les xarxes socials. No tot és el que sembla, darrere hi ha persones amb les interiors i una parella que pot semblar ideal a les fotos d'Instagram pot portar-se com algú. Un altre tema, que passa després de haver viscut un moment transcendental, la vida continua i no es pot seguir amb aquest clímax. Un altre calma, el matrimoni és l'única sortida per una nova i allò va sense mitjans per no ser una morta de gana. I per últim, la relació catalica, com a console, i la importància l'expecció dels pecats i del perdó. Si això, em sent pagines i escatges. No ho geria. Què va per a avui? Ninc a va, que m'apresavui, us ho resume amb 5 puntets. Un número 1, que ha dit Guarthon, recorda la nova llor de la seva infància de la Guil de Teig, quan aquest món ja desaparegut. Un número 2, que a la Guarthon creu un univers liderària de la seva nova llor, o en band repatint-se diferents personatges que són arquatives i basats en personatge reals, com les tirartons Jackson, el bufor, de "Sallor a Shutters". Un número 3, que les dones joves, sinó tenien una família que la vulguis mantenint, només tenien una sortida per no ser unes mortes de gana. El matrimoni. I només es podien valdr-te dels seus encants i veiesa. Un número 4, que no tota la que sembla, que no hem de fer cas només els afrejos i que la vida intima i privada de les persones pot ser molt diferent. Un número 5, que la moral és una, i és la de cadascú, i que la moral social, quan estem profundament hipòcrita, normalment no fa bé ningú. Bueno, on és? Això ja està. Bueno, no s'acaba aquí, eh? El propi capítol, el dedicarem a un menès. A un menès. Un mereu menets. De l'Uiça, amb el Ja, el cot. El tenim allà d'Arerà. Ah, va, vol dir l'usió. Rescoat. Anirem de l'úmnes victorians, curbats, camis, escommies, escomfiem amb vosaltres. Un esparem aquí, el joc, el dimecrest i 8 de febre. Nosaltres som la garlota fregenet i la blanc capujals. Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos un cop més. Moltes gràcies a tota la gent que ha fet això possible. El joc per acollir-nos. El reu l'orgarlés per fer majals botonets. A l'aerà de la conservador, proposava a les separadors. A les fies europees per seguir no juli a guilar, per la cintu inicial. I ara es volgui poder seguir una seva escançó en els separadors i per aquesta cinta final que ara són. Llavors altres, tres per venir. Ara em saps un llibre i ja no ho parà. Si has passat un llibre, és una de la sol·la. Vaig a veure el que faig el llibre. I que no ho sé ni com ho fa. A mi és un llibre. A mi és un llibre. A mi és un llibre. A mi és un llibre. A les fies europees per seguir no juli a guilar, per la cintu inicial.