Punkis Decimonòniques | 05 x 01 | Seny i sentiment (2)

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] Venezuela. perquè visqués. Perdona, no tenies tal vis, perquè visqués, sin les dones, un cop i morís. Només tenien pagats dos mesos de lloguer. I ara què podíem fer? On i de què viuran? El 18.6 instal·lent en una llargada en Polar de Southampton, amb la família del seu germà franc, que estava molt a prop de la base de la Marina Postmuth, i això els formatiadora es subinà al seu germà en Fran com els xaels que estaven a la Marina. La inseguretat teconòmica sempre em bleia el cor, don viurien, no deixen espai mental a la gent per escriure. No us parlarem de tots els seus germans, perquè no tenim temps, però recordeu que ja vam dedicar un capítol a la gent austin, temporadatres, capítol 6. Ens entrem només en aquells que tenen un impacte real a la senti sentiment. Anem al tercer germà, l'Edward Osten Knight, que va ser adoptat per un cosicuard als austin, el Thomas Knight, que no tenia fills i que es van carinyar malent. El 1809 es debé si dèdua en Knight. I pot oferir a la seva german, a la seva mare i germanes, una cotxe dins de la finca que havia ratat per què hi visquin. De fet, és un extravactualment al Museu de G. No. Si us plau, potser més literalment la germana es deixa vosanan a la cotxe dels parents. Totalment. La gent, per fi, tornava a estar a Hamshair. El contacte on havia passat la seva infància i joven tot. Gràcies a la tranquil·litat econòmica que els dona a estac a la germana, la gent, torna a reprendre la seva tasca de creació literària. I començar a revisar el manuscrit de senti sentiment que va ser acceptat per un editor al 1808. Això sí, la gent hauria de sumir el risc o econòmics si això no funcionava. I podem dir que sí que va funcionar. No només perquè sense enjumestar estiguem aquí comentant el jo com una sala plena, sinó perquè va ser l'inici de la seva carrera com a escritora. L'èxit de senti sentiment, les perornaria a revisar el manuscrit de joven tot primeres impressions, que seria el guai i prejudici, i que signaria com va ideal sor o ser of sense en sensibilitat. Sí, sí, però què vas escriure? Vale, l'hemaltema. S'èxit sentiment és una braca parlar de moltíssimes coses, com totes les de la gent, perquè era una hefei necessita parlar de tot el jo que afectava el seu entorn, que és el que fa les grans artistes. Precisament per això l'obra comença parlant d'un desmonament, soltus pic. Era gent que no sigui la fundadora dels índica de llogades, no, però sí que li serveix per parlar de la lliga de les erencies i de la situació d'absolut desemparament de les dones quan moria la figura masculina que la sustentava econòmicament. La lliga de les erencies és una llei de 1870 i després de 1882, que permetia perfi que les dones de la teixin alguna cosa que fos seva. En cas contrari, doncs, depanien del mascle que tinguéssim més a prop i les proveïtats passaven al mal. En aquest cas, per tant, la casa no havien viscut les d'ajud tota la vida, passaven al seu germà n'estra jo, fill del primer matrimoni del seu pare. En Joan és un idiota que només pensa en els diners i la seva dona, la Fani és una. En realitat, és una dona que vol que tot que digui pel seu fill, però fan de timent de la resta i fa fatal, mal a mare. Però no us he presentat a les d'ajud, perdó. La senyada de ajud és una dona tan parlamental, l'èlienor és una persona prudent i asseñada i la marian és com sa mare promés llista i més intensa, i la marga et que és una llena pobreta. Podem considerar que es basa vagament a negar la seva germana que s'endre. L'èlienor representa que s'endre com la germana més asseñada, continguda i reservada, a més posició aplica les normes socials i la marian hauria mateixa com la germana més emocional i amb més tendència a passar-se les normes socials per forro. No té una gran admiració de la gent que perseig de la seva germana que s'endres a la fractitat d'obre. Sempre favorés la contensió de l'èlienor i també una crítica a la mare d'ajud que favorés i encoratges comportaments sentimentals i romàntics de la marian, en lloc de favorir la prudència d'agrèlienor. Jean Austen escriu en un moment algit del romanticisme, i aquí totes les presents sentim calfrets que d'acopca veiem, Jean Austen que ha t'agoritza com a escritura romàntica, i a que justament Austen feia sàtira de l'afecte de la literatura romàntica entre els lactors poques senyats. I a següentiment trobem el seu màxim esponent amb el personatge de la marian. Tot i coincidir-hi en el temps, Jean Austen cal fora del romanticisme. Austen no intenta abraçar tots els escenaris de la vida. Sap quins pot transformar en art i està segura, telecombideia, a la Cassandra, una de les seves cartes, que frecassaria en qualsevol altra. Posar el centre l'ambit familiar i quant d'idea de dins de les cases. Ens parla de la vida de les dones, però és que això ens pot semblar molt evident, però els seus contemporànics romàntics i gòtics estan parlant de castís medievals, de fantasmes, de guerres i de justes. En quan els homes, no els presenten l'exercicia de la seva professió, si no, en una tertulia familiar, uns supacres de uns amics, una sortida al cam, ens presenta la seva faceta familiar i social. Això no vol dir que ignorei la seva posició econòmica i professional. Però només ens parla de la part que afecta la trama. Si no sabem res de com es va guanyar la vida al coronel brandon a les indies, però sí que ens explica que té una situació econòmica favorable. La gent no vinguta per la història romàntica, de dames pàlides, desvalgudes, ni d'arais cavallarosos. Avinguta a fer crítiques social i a parlar de diners. L'ís que més ho fa, literalment, des de la primera pàgina. Excusant el motó per qual es varallen i es trencan des de facet les les famílies, les alancies. M'he arregut en diners com a d'un d'aig. A senyor Dajbot s'havia anat amb la consciència tranquil·la abans de morir, pensant que la seva esposa i la seva filla tendríem una estabilitat econòmica assegurada, ja que en aquest demòr fa prometre el seu figre en que vaig llarir a parelles. I hei, sincupromet de debò, eh, i tinc tanció de fer-ho. Però gent, no estem estiu en dels meus calças de la literatura. Les posa l'Enjunt Dajbot, la Fani, estan total desacord que vulgui agafar 3.000 lliures del patrimoni del seu fill estimat, li demana que sorrepens-hi. I proposa una pensió vitalícia per la mare, i aquí la Fani ens deixen a una perla. Si t'hi fixes, la gent no és molt mai quan reporne alguna pensió vitalícia. Teniu una coñada mega tòxica i que només pensen la seva família l'uclear, no ens pot evitar recordar l'experiència de la propria gèin amb la seva coñada Meri, donar-la al seu germà gèins, que literalment les va fer fora de casa, i que en cap moment els hi veu fari que tornessin quan es queden al carrer, quan moro al pare. Abans no marxin de Norlan, bé de visita, el germà de la Fani, l'edwarferrer, que és l'areu i una ambiesa amb icaçonsfú, no ens agañem. Però que sembla que apreciar el ior. És una parella que seria fàctipless si no fos per la seva diferència de fortunes. Però és una disparitat econòmica relativa. Ja que l'edwar depèn de la seva mare, tot i se'l figran, no pot decidir sobre la fortuna familiar, i és la mare quitté la paraula final, i posaria molts entre vants aquelles casets, amb una dona que no tingui gran fortuna. L'edwar no compleja les expectatives socials que la mare i la germana té tan enanei. Es agradaria que fos una home de bon, un polític o un advocat. L'edwar és un noi més casual sense gran transvicions, però t'engiré una petita en raó que sí que puntem a neres. Quan la mare d'Ajbos deixa s'entrar en el seu pròpid o l'o, s'adona de l'afecte cresixent entre l'edwar i l'edwar, i decideix a ergar més l'estada Norlan. D'un andis espai perquè es coneguin més i s'enamorin. La mare ràpidament li agafa afecta com veu que estot contra a la cunyada, la fanin. I amb una conversa veiem que la mare d'Ajbos i la Marian són bastades. L'edwar li diu que creu que la preseria quan el conegui més, ja hi replica, que la preseria no podria sentir cap a ell un sentiment d'afecte inferior a l'estimació. Potser li agafaràs a afecta. Encara no sé quina diferència hi ha entre l'afecte i l'estimació. La Marian ens hauria de dir que jo no podria ser a un home que no tingués un gust que coincidis plenament amb el meu. Sí, és que poble o no, està envolta, de dintensem. Però. La Marian considera que l'edwar és molt agradable, però no és l'home ideal. Li falta alguna cosa. No és gairebé implantat. No té cap de les gràcies que hauria esperat en l'home que és el que es vulgués prometre amb una veja hermana. Els ulls li falta aquell esperit, aquella flama, que se n'hi ha a la nalhora intel·ligència i virtud. A més, considera que no té bon cos artístic i que només l'agraden els dibuixos de l'Alienor perquè l'admira ella. Però espereu, espereu que encara hi ha algú pitjor. Quina poca empenta i quin mala era veigil et do ara i al vespre. A veure, senti que his ver sosten bonics que tant sovint quasi m'han fet plorar d'emoció. Escindit amb aquella calma imperturbable, aquella indiferència és garifosa. Per la Marian és molt, molt, molt greu que no l'emoció ni copter. Un poeta romàntic que, per cert, també s'hi taria la Fani Price amb Mansfield Park, en un moment molt intens. Marian considera que les dues naturales es enden ajuntes haurien de compartir tots els meus sentiments, ens haurien de cactivar els mateixos llibres la mateixa música. La Marian, en cert moment, no pot evitar dir-li, quina pena el inor que li adorn no tinguis pel dibuix. L'Eli no orflipa i li acaba responent. Marian, no deus pensar que és una persona de malgos, no? Diria que no. Perquè el tractes molt ben i perquè si pensessis i perquè si ho pensessis, no sabries ser tan educada amb ell. Sí, d'acord. Sabem que la Marian és una dolacent. Però gens mostra que no té cap interès amb mantenir les aparències ni ens seguir les normes socials. Quali desagrada el go perquè el trobo pot sensible i elegant no té cap problema en fer l'inota i en ser una maleducada. I la Pau Brael i el inor pobreta haurà d'anar disculpant de seva germana al llarg de tota la novel·la. Abé, el podem tornar a preciar la diferència de caràcter entre les dues germanes. Diu, no penso negar que el tinguen gran estima i que no em desagrada, diu l'Eli no, parlant de l'edor. per fer res. La presia i no li desagradava que n'arribes a ser de freda, Elinor. Aquesta conversa ens ha rebut per diverses coses. Genocina era una bèstia, construir personatges amb molt poquet i expliquen poc i fent que els mostres sinils sols i aquí ens estem mostrant per una banda de la disparitat de caràcter entre les dues germanes i, alhora, estaposen les bases del que serà el seu distanciament. És a dir, la manera com se'n fronten les seves relacions amoroses serà en part l'eixentral del llibre i en alguns moments la creu de totes dues. També ens mostra com acte exterioritzant els seus sentiments, mentre el Lélienor és reservada, continguda, i li fa vergonya mostrar els seus sentiments i els minimitzes a la Mariana, lliagrada parlar-ne i exhibir-ne la seva profunditat. La Mariana i la Mariana ja havien donat per suposat el seu prometatge, però Lélienor no només exposar les dificultats econòmiques, sinó que també dubte que hi senti resparella més enllà d'una bonic amistat. No té cap seguretat que hei correspondi als seus sentiments. La Fani també comença a sospitar que estenen enamorats i decidés per repartir-te amb la sota. L'ideixa clar, a la Mara de Déix-Buth Caella i la seva mare, tenen grans esperances per el futur matrimoni del seu germà. Com dient, Lélienor no es prou i que anuen paït i més al meu germà. Això és massa per l'orruïda de Mara. Lélienor no ha de passar ni un dia més exposada a aquesta mena de insinuacions. Total que marxa de Norla ni se'n va anar a Barton, a un cotet que els lloguen amb molt bon preu uns parenys llunyants. Sergió en mi del to, el cotet és una home que els vol bé, és un panxa content que té una dona molt estirada que els pensen als seus nens i una soga a la senyora Jenings, que és una xafardera entrañable. A les germanes de Déix-Buth, com a les austen, els cau del cel una petita cotxe que la salva de viure la indigencia. Com és que amb dues cases tenien una cotxe de panent de la casa central? Per influencia el romanticisme, es va posar la moda que les famílies riques tingues-in una casa de cam amb un interior, amb com a itats modernes, però un exterior que ha voc una vida vocòlica rural, amb una teula de paia o uns porticons vers. Quan arriben i veuen que és una casa de cam normal, i no una menció campestra que no tenia els elements. que no té cap dels elements rústics romàtics per romatius ni tensols, el lligabós que han fillat de la paret és una mica sapsionant, no ens no agarem. La casa és a Déix-Buenxaire, per tant és ben lluny de sàx i per tant d'aquests parens i de la pena de veure el seu estima d'Norland amb mans d'aquesta mestreça. A menys de marxar, la senyora de Ashwood, ha profita per convidar a l'edó, explicitament, davant de la faní. Quan marxen, poden endur-se peces personals, com roba de taula, argentaria, veixella i llibres, ha desgrat de la faní que també ho volia parella. No deixa res, no deixa res. A l'estima de la Pobre, la gent, poden endur-se amb ell al seu piano, a diferència a Ginausten, que va haver de malvendre el seu quan van marxar d'estima. Ja que era poc pràctic i econòmic, endur-se els amb ells. Però el que encara li va doldre més a la Pobre Ginausten va ser vendre alguns dels llibres de la biblioteca familiar. Quan van aviorar la cotxe del seu germà, a l'estima de la Pobre Ginausten, a la Pobre Ginausten, va ser vendre alguns dels llibres de la biblioteca familiar. La gent va ser per fi a casa. A mi sentim-me també veurem que es comencen a sentir com a casa quan ens donen el piano i quan pengen els dibuixers de Lelya Nora Almanjador. Lelya Nora, com la Cassandra, té més tira de la pintura, mentre és que la Mariana, com la Gina, a la música. Perquè el descriure no ho deixem per repartir els regles de la Mariana. Això no és arta, espanyol. La Mariana és un personatge que ha austen utilitzats per tractar els temes de debat sobre l'educació de les joves i els seus dons, que és considera com una accomplisha d'yonguomen. La Mariana fa més del amb la música del que s'espera d'una jove educada, però no l'utilitza com una arma de seducció. No confia, per exemple, l'Amèrica Ofora amb L'Arpa amb els Fil Park. Tot i que és un llenguatge entre ella i a Willowby i, evidentment, atrau amb Brandon. Però tampoc ho fa per lluir-se inte l'actualment de manera artificial, com si que feia la pobra a Mary Bennett. La música recareix pràctica de moltes hores, que a l'hem hagut, hauria d'haver disposat de fer. Aquestes hores de pràctica solitàries formen part de la personalitat de la Mariana. Ella no és preocupa de la música de manera acadèmica o social, sinó de manera artística, de manera romàntica, per estar amb contacte amb els seus sentiments i connectant amb els altres. Les noies joves per formaven romanticisme via la música. Recordeu que és un moment en què la gent anava a l'òper a xerrar i no escolta la música, en què poca gent comença a tenir sensibilitat musical i escoltar-la. Això fa que l'actual època, quan veuen el Brandon, que s'en presenta, com una persona que escolta la música, sigui molt més interessant i sensible. La majoria de la novel·la veiem l'acció més del punt de vista de la Lleonor, i un dels pocs moments que veiem el punt de vista de la Mariana, és justament quan aprecie que el Brandon l'escolti de debò. A la casa grans sempre hi ha convidats, a ser jo el millor del ton i agrada la vida social, i ben ràpid els vol presentar a tothom. Sobre tots gent jove, però de moment només els ha pogut presentar un veí, un bon amic seu, el coronavirus el Brandon, una marri, una mica tassitur, i encara soltè tot i jo tenia 35 anys, un vell. La senyora Geggins, la seva sogra, que està de visita, ara que ja té les filles ben casades, no té res més a fer quina intenta a les filles dels altres. Jo té claríssim, el coronavirus el Brandon està perduda menenamorat de la Mariana. Home, sí. És que fan molt bona parella, i era ric, i era ben plantada. Bueno, a descobeus. Aquests personatges comencen a ser un cómic realif. Fins que en ser moments ens comencen a fer una mica pesadets per posar-se una mica massa en els assumtes dels altres. Tot el que comença a la rutina de les d'ajut a la casa nova, i la Mariana, que és una intensa, es dedica a fer passeixades pel tarrenz. En una d'aquestes estals són tormell i apareix un caballet que la rescata. I és la cena més purament romàntica de Genausten, un primer en contra que ho té tot. Pluga, la de Missell en destret, el que veieu ben plantat i distingut, que encaixem l'arói de les seves fantasies que la rescata. I la porta a coi com si fos una frincessa a casa, i que s'assegura que estigui bé. Sí, és que qualsevol podria sortir mal para de aquesta trobada. Però és que imagina, us la marian que té aquest temparament romàntic. I aquest és el senyor John Werobi. Us ho ha fixat que portem, literalment, 50 pagines i han sortit. 3 senyors que es diuen John. 3. 3. Això podria ser una madrurada, però a mi es no ho és. Es explica una cosa. Durant la epoca de la Regència, hi havia signoms que els portava molta gent. Aquest signoms els portava 60% de la població. I el nom és popular, John, el tenia al 20% dels senyors de la epoca. I hi havia un 20% de la població de la epoca de la Regència que es die el John. I un altra 20% que es die a Merit, també us ho dic. Això és un animalada, per això tots els diuen John. No sóc inventat. Aquí era de Josepzi, és a tots les cases. I de Maria Johnny. Que els amegos deien que de Maria s'nèbria, i havia fins a les combraries. Potser. Aquí també. A la primera visita de la marian, descobreix que no només encaixa físicament amb el seu ideal, també interiorment amb dos adorant la música i el vai. Els agraran els mateixos autors, els mateixos llibres, els mateixos passatges. I quan no consideren les seves diferències, encara són més herdoroses i intenses. L'Eleanor se n'en fot una mica. A la gent que coneixes l'opinió del senyor Willowy, sobre quasi tots els temes importants, saps què pensa de Couter i d'escot. Però com es fedura? A aquesta relació, si li queda tanc de presa tots els temes de conversa, en Willowy, per Perseba, els fa nota que valen fort i la relació i les ve a veure cada dia. I esgeixen, parlen i cantenjons. Ei, a més, i esgeixen veu alta amb molta passió i sentiment. Què més podria demanar la marian? O sigui, recordeu la definició d'una idea que ens hem fet 30 segons. Sembla ser que estan fets un parla altra i així un mostre nobertament. Fins el punt que tothom comença a sumir que escazarà ni que ha de fer-hi ja estan promesos. Això li fa molta gràcia a tothom, accepta el coronavirus que es mira a la marian amb ullets. El problema del coronavirus, el coronavirus, que ell té 35 anys i la marian 17, és un vell perquè porta armilles de Fernella. Quines del problema que té la marian amb les armilles de Fernella i que declara dramàticament, doncs que les associen amb el romatisme i els dolors de la gent anciana. Però què ens vol dir aquí realment, J.Nausten? Doncs que el coronel és una mà pràctic, i que l'armilla de Fernella la portava en típicament a la milícia i a la marina, com una mena de semerreta interior, és una mena de semerreta interior, sota l'uniforma per abrigar-se. Mentre que els romàntics, com la marian o el huirovi, prefereixen posar en perill la seva salut a la fa no pulmonia, en més i a algú és, i en el cas de les dolors, fins i tot es mullaven els vestits finissins perquè se repessin el cos. No, una altra tema, per de que no cal posar-se en el perigle salut per la performació, una altra cosa amb la qual no estem d'acord és una diferència de tan bèstia, malgrat que els actors de l'època no veient tant així perquè les noies a partir dels 7 anys es considerava que no estaven en edat per d'Amoreixa, però, però, com a persones que hi hem creuat la frontera dels 30, tampoc estem d'acord amb una perspectiva de la marian, d'en Brando, que és un ancial a les portes de la mort, ni. A veure el moment que hi ha un faig 30 a 5 aquestes setmanes, que el nen no és una mica. Jo crec que m'ha reientes passat ni que una dona no pugui espirar estimar passat els 27. J.Nausten es fixa molt suïn amb aquest limit de la dels 27 anys. "I'm 27 years old, I have no money and no prospects, I'm already a burden to my parents and I'm frightened." La xerla Lucas i la Anelio tenen aquesta edat. i ella tenia 26 anys com va fer un viatge a les esforços. per en últim intent per salvar-la de l'esultaries, com que és el límit 27. Obviamente, la gent també ens posarà amb precedents de la situació econòmica. Doncs, Jon, Willoby. Jon. Tot i que s'ens presenta com un jove, haureu despreocupat i romàntic no té assegura de la seva fortuna. Depèn de la seva tieta, la veïna rica que viu a l'enjam, que està massa débil de salut per fer vida social. El problema és que la tieta pot canviar el seu testament en força vol moment, i, per tant, a respondre a les expectatives també en matrimoni, que un altre cop vol que sigui avantatges. Aquí tothom està penent, de penent. La marian tot i si una jove a la gana educada i venida bona família no ha quedat en una situació econòmica gaire tractiva. La seva dot és més aviat minça, i només, com tant, la seva veïsa, els seus dons i la seva repotació. I aquesta darrere t'ha dit com viàvis a l'Elia, no haurem més d'una ocasió, es pot veure a taca, si segueix tenir un actitud tan insensata amb en Willow. La comparativa entre el Willow i el coronavirus fa parell pels en molts moments, però la marian, que és tot sentiment i adolescència, i, per tant, vol una mà jove i guapo i amb qui comparteix a fissió. No pot anar a culpa. No, no, bé, bé, no, la cosa tal. En canvi, l'Elia no arbeu que el coronavirus no és una bona persona, que és més madu i més assañat. I entenc que en realitat seria un bon partit per sejar, no? L'Elia no és a dona que enbren donen realment estan enamorat de la marian, i que si té una aire de reserva, és conseqüència d'alguna mena de presió de l'ànima, tosada per un desengany. Com que a Llea i Norte el seu amor anorlan, estableix amb el coronavirus una relació de mi estat molt bonica, que ens cali permetrar a ell preguntar si la marian té presjudició sobre els primers amores. I a Llea no erpòlè legalment, diga que la germana és una intensa. La marian, per per se, no entenc com Llea i Norte no estava tu deitristíssima perquè l'Edwan no els ha vingut a visitar encara. La germana està clar que encara no s'entena. No, no només creen Willowby el primer fac bo i de la història, sinó que iniciarà el seu triangle morós per excel·lència, el fac bo i l'homebo. Però la gràcia és que el principi mai sabem quissar aquí. Jo ja m'agrada. Amb el Willowby i el Brandon, però també ho veurem a l'Emergui. Préjudici, per favor, prejudici amb el Willi, camin d'Arsi, amb el seu pare, amb el Henry Crow, o fari l'Edom, amb un Bertram. A mi sentiment és l'única vegada que veiem un personatge a enamorar-se bojament d'algú sense coneixer-lo realment. Normalment, els enamoren per do, coneixer-lo realment. Normalment, els enamoraments venen després de moltes pàgines de coneixença, errors, orgóis i prejudicis. -T'agrada, que estàs. -T'agrada, molt bé, t'agrada. Mariana, sena'm Willow. Mariana, l'he dit que tal·lana ja. La Mariana. Sena'm hora d'en Willow, i des del 1.0, perquè compleix amb tots els seus requésits, d'ara irromàntic, però ni el romantissisme, ni en Willow, li fan cap bé la Mariana. Treu en el pitjor deia, estona agocèntrica, impulsiva, maleducada, gens empàtica ni considerada amb els de més, i amb els de més inclou la pobra elió, n'or. És molt suspitós, ho sé de dir, és molt ara que estem entre amigues, és molt suspitós que en Willow, espòsia crítica sense venietom, el coronel brandom. I ho fa perquè és una persona recta i emseny. I això fa que senti recercar paï, perquè fa que recente resalti el mes als seus d'afectes. Vallem que en Willow, no li fa cap bé la Mariana amb el seu canvi d'actitud, amb els del coronel brandom, el principi, quan el col·leix, tot i que li pugui fer pal, com el platandent, el respecte inte l'actualment, i aquest lúnic que quan li demanen, que toqui el piano, l'escolta i li comobla seva actuació. Ara en canvi el crítica dient que no té bongus musical i sensibilitat artística. La Mariana es trei a ella mateixa i santeix en tot el que digui el Willow. Fata el. També veiem com li segueix la veta a intentar agradar-li quan resta importància a l'estada del capita brandom a les indies, gairebé en fotença, i d'una l'entendre que la seva fortuna és menja legant perquè és de neu monei. A usted ens constructen Willow, un jove arreu frivol que només pensen divertir-se i que s'envar sus gossos caríssims amb el coronel brandom, una mefa de sí mateix que s'ha guanyat la seva propia fortuna. Una cosa no entra a la crítica al colonialisme, que es podria fer perquè no acabarem avui, deixem per un altre capitol. I a un moment, que ens adonem que el Willow o sigui que s'està passant el tio ja de romant-ti i que està portant massa lluny al flirtetx, quan li regala, ni més ni menys que un que va a la Mariana. És fatal. Però és que més o més, és que no té en compte que la família no el podrà mantenir. No. A més o més, a l'Elionor també li sembla poc a adequat socialment acceptar un regal del cu a qui coneixen des de fa tampoc. I la Mariana responde. És cert que el conec dona fuga ire. Però li tinc molta més confiança que cap a altra persona que conec, tret de la mamà i a tu. El que ha terminat la familiaritat amb algú no són ni al temps ni les circumstàncies, sinó la finalitat. 7 anys pocs pot ser poc temps per dues persones perquè dues persones s'agafin confiança, mentre que par de uns altres amb 7 dies ni a prou. I aquí, però no va gada, una mica d'acord, estem amb la Mariana. Ja, tu i el 7 dies, i ara amb la Mariana. Sí, sí, sí, sí. Saps si no m'ho veu per dir? Això és mi de dir. No, no, no, això és mi de dir. L'hi ha que van tornar en el que va, però el Willowi li diu "adressança a ella", amb el seu nom de Pila, el nom de Pila i "pro", cosa que només es fa entre família i o promesos, bueno, o. Que no pateixi. Que quan es múdip, per instal·lar-se, a una casa més definitiva, el que vellissarà a la casa definitiva, per donar-li l'avient d'vinguda, com dient quan et múdip a casa meva, com esposa, com vulguendi. Entre mits d'aquí ha passat una cosa molt estranya, que és com diuen que tenien pensat fer una excursió quan està de una punta sortir, el coronavirus no en reponec a carta i se n'ha d'anar urgenment a l'ondres i no dona cap mena d'explicació. A ningú. La senyora Geggins insisteix que es deu tractar d'alguna cosa relacionada amb la senyora Eta Williams, la seva filla natural. Què? Com? Què? D'acord. Sí, o sigui, perdó. Això ens encaixa zero amb el personal, ja que ens hauria estat construint fins ara. Mm-hm. Però escoltim. Decideixen igualment passar subert. I la Mariana i el Wilovi se'n van amb el suixaret, exhibint un comportament només acceptable entre promesos, i és que més a més se'n van sols fins a la l'enjam. L'ensenya que es seva creant expectatives d'aquests serà m'estressa. L'Elionor, obviamente, que és la única que té seny, li fot una obron que és espectacular per haver tingut un comportament tampoc apropiat, ja que s'està donant lloc a moltíssims comentaris, impertinents. Bé, en cap a cert, se li reguisca absolutament a la Mariana. Mm-hm. Recordem com la pobra que s'han de haver renyat a la Gina Austin per ser ofrir-teix public amb el L'Efroy. El descaró del Wilovi la Mariana és tal que ell l'italia un floc de cabells per dorro a sobre. Cosa que era costum de l'època, i que encara s'orca aquests cabells eren del cap, perquè amigues, i havia aquí regalada peus de xona, i si els del cap fan fàstic els altres no us explico. De fet, jo crec que us ho hem comentat una vegada. El Wilovi amb uns de les coses, on hi ha una cocaarda, que és una d'aquests d'escos que es posen al barret, amb el públic de les amants de George Quart. Us ho comentem perquè no hi ha neu, eh? No cal que hi ha neu, no fa falta. L'Eli anor no entén perquè guardem silenci sobre el seu possible prometatge, però per la seva actitud tothom dona, per suposat que estan promesos. És per això que quan el cap d'uns dies el Wilovi apareix, per dir que de marxalondres i es troba sola, la Mariana quan tornen a samarre i les germanes es pensen que ja demanen matrimoni, però es troben amb ella tristíssima perquè no sap quan tornen a veure'ns. La Mariana es passa els dies desolada, passejam pel càms d'Alenham i a gent llibres que havien llegit plecats, i tocan les partitures que ell havia donat, a ries de mor que cantaven a drets. En aquella època, les partitures eren molt cares, i tot sovint la gent l'escopiàvem amb el Wilovi, li fa copies de partitures per tocar plecats. O sigui, la versió de cinema onica de fer una playlist de Spotify i ella, pobret, se l'està escoltant, on repit. És una dramàtica, en fi. És mariant la primera emo de la història, també ho podrien parlar-ne. Paremment, ja estan, per culpa d'un comentari de la Marga, la petita que ningú s'en recorda, però que també hi és tothom a part, em pensa que a l'Elinor té una relació amb un senyor que el nom comença amb EFA. Aquesta broma durarà setmanes. I poc a poc tothom en idem-hi, ja somint que a l'Elinor té alguna cosa pendent amb l'Eduar, fer res. I per fi, se veu qui bé de visita. Ai, L'Eduar! Per la del rí de Roma. Però estona mica fred i tessitur. A més, ja fa dues setmanes que estava de bon xeir, i no vingut fins ara. Sí, aquí ha estat visitant. M'ha marit amb l'hi preguntar per si ho ha estimat no erlen. Que deu estar ara tot en. Perdó, encara deu estar tot el bos, que els camins, plens de folles seces. Ja recorda i a mateixa passejant entre remolins de folles seces, tot arromàntica, ara segon que els hi fenosa i les escombren i les oculten. L'Elinor, divertitíssima, posa fre al romanticisme de la Mariana. No tothom té aquest de dir i que tens tu per les folles seces. En aquesta brou visita de l'Eduar, en què es mostra força trist i contradictori, les germanes es fixen que porten una nei amb un flot de cabells. Que els nus no sé que els hi passava els fos de cabells, però m'estava una famica fàstic. Però és que a més, el tio els diu que són de la fan i de ser germana, però és que el to no encaixa gens. Per soportar la pena de la seva marxa, L'Elinor fa el contrari que l'ameriant o que passa tot el dia i ocultar-la al màxim. Abartons i arriben a les cocinars llunyants de la família, que es diu en estil, que són les germanes més odioses de genòstins. L'any i l'Alussi i Estil són incultes, tenen poca classe, i les germanes de l'Ajunt veuen clarament que són unes aprofitades. I si aguantar-les no fos prou, arriben moment que l'Alussi estil, li confessa l'Elinor, que està proposa, "Més ance, crèta amb l'Edoor Ferrarz". Per això, això hagi captat el micròfon. Per favor. Ah! És que m'encanta perquè no sé qui està més sorpresa si Lélianor o les lactores. A més, perquè pensem, es deu referir al Robert Ferrar a la teva mare. Sí, segur. I la gent juguera més d'una vegada amb aquesta confesió. L'Edoor ens decepciona totalment. Si com a permès talentimitat amb Lélianor si estava promès? També ens s'obtat que l'Agi confiat tant ràpida aquest secret. Si és tan important, però com la família no para de febrometes sobre el senyor Talefa, la lússica no estonta, ha llegat caps i ha volgut mercat arreny. Que fa per quedar bé com un arribal, seguríssim. Però també aprofitarà per torturar-la durant la major part de la història. L'Edoor, de principi, no sóc acaba de creure, però no pot fer més que acaba sumint, que és cert. Descobrim que el floc de Cabells de la Nei era seu. I que havia estat amb ella aquelles dues setmanes. I que arribat tant trist perquè les poques perspectives que tenen de poder-se casar del moment. I suaden passar sola. Primer de vent, perquè va promès de la Lússi, i perquè la Mariana està fet a pols, perquè el vull la marxar, i no vol contribuir a la seva pena. Aquí hi ha un parell de moments de crualtat de la Mariana, parlant de la seva pena. I dient a Lélianor que no la pot entendre, que són especialment cruels amb ella, i que reaforcen aquesta idea de la distància entre les dues germanes. No ho sé, però no ho sé. No ho sé, però la Lússi és un tross de gata, m'ha volat terrorificar que ajuda a construir aquesta idea que les dones no poden ser amigues entre elles, perquè sempre s'acaben traïn. I tampoc parlem de perquè Lélianor mente la seva paraula davant de la persona que no coneix en el que descarrega el seu dones a germana, que la podria arregulsa. Comença la segona part que realment es podria dir senyes tuïcisme. Perquè poble Lélianor, quanta gina de gestionar i que he complicat amb els seus sentiments. Però és també la part més divertida, perquè accedimos pensaments d'una Lélianor totalment en Shane Ned, en les seves converses amb la Lússi. Amb la Austen acostumem a tenir un arribat de Carlem Bingley, la Marie Crawford, la Jean Fairfax, però la més divertida i la més facilitat de dir, estarem d'acord que és la Lússi Estil. És que la tia és superfalse i sempre té una gent de culta, mentre que, per exemple, la Jor la xarlo Lucas no és casa per amor, però sí, per ser el Preservation, la Lússi Estil es vol casar per ser el Fremotxon. No vol que ningú li tregui la fortuna de l'Areau dels Ferres, de l'Areau. Important, portant i oïtano des de Carle Duar era un popil a casa del seu oncle. M'entenint el prometet gen secret per no fer enfadar la mare que el desadraria. Per tant, prefereix, està renunci. perdó. Prefereix, està separats a renunciar a l'Areau dels Ferres. Com el teu? Comviades per la senyora Gennics? La Mariano intentarà contactar repetidament per carta amb el Willowby. Esperant una visita ara que són a l'ondres. I aquí l'austen descriu perfectament el que eres coneix com. Gosting. I aquí el cabró del Willowby no respondrà cap carta ni les visitarà. Finalment, success, l'inhabitable. La Mariano es troba en una festa amb el Willowby i passa d'ella del putt. És cruel i desconsiderat. I quan ella li demana explicacions, ell li respond una carta. Fem veure què és ella, que es va inventar la relació de Catania. I diu que està comprovès amb una altra dona. Aquí sí que la Mariano estrenca del tot i vol tornar a casa seva. Per favor, amb la mamà sigui com sigui. M'han entert per què senti tu no i absolutament no sé com el actor és el tema amb la no. I el que ens molesta més amb l'enviolència és la llum de gàcia que li fa a la Mariano. Fem li creure que tot això que passa a tentre ells no està en real. I fins i tot és cruel amb la tria d'ella en guatge per tornar-li les seves cartes i el cabell. Referència al floc de cabell que em va ofer present. Dispenso. Sí, com si li hagués volgut una ella de motu pròpid, quan vam veure que era aquí li tallava. No és capaç de dir-li que no es pot casar amb ella, perquè és un materialista de merda i que no es pot casar amb una noia rica, perquè si no la seva tia a l'hiatadora de la pensió i no podria portar segui. No podria seguir perdó, però és una nerviosa del enfado. I no podria seguir portant el tren de vida que porta. Per fi, és d'estapa que mai ha estat tromésos i que més a més els actes de la Mariano han estat socialment molt poc correctes. És un de la sent meure a compreacció en cada escone, perquè si veure a Mariano està destrossada, l'Elea no era l'animar, mostrar-se orgullosa i ja no deixar que això l'afecti, digníssima ella, i la Mariano respond que et pensa deixar-se afectat en com li fa si falta. La Mariano està enca la seva cambra amb la seva pena per evitar veure el coronel Brandon, que realment de fet esperava veure la sola Llea i honor per explicar-li a profitant la seva bonicament estat de la qual ens són molt fanss i confiança la seva història personal. El coronel Brandon li va entranca el cor, perquè es va enamorar d'una noia que li correspondia, però que el seu pare va casar amb sujar-me que la maltrectava, fantàstic. Es van divorciar i va tenir una filla i legítima, que va acabar morint i va acabar ella, la dona, aquesta morint malaltar els seus braços després de passar moltes penes. Aquesta filla és la noia de qui el coronel es fa carreg, i que tu demà es pensa que és filla seva, quan no és així. Doncs aquesta jove va conèixer el Guilovi, i no només la va conèixer, sinó que el molt ràdia. # I fa humanut, I expecto del infierno, maltita sabandija, # cuento daño me ha hecho. # Aquesta rata la va deixar embarassada i m'ha reconegut a filla. Ah! Ah! Ah! El coronel Brandon encàmim ens demostre que és un personatge humil, que no li importa atacar la seva bona repotació si acàmbi aconsegueix ful bé. Deix a creure tothom que la senyora de builiams es figui a seva natural, que en l'època era una vergonya total, per així, podem mantenir-la. Per la notícia, l'embaràs va haver de marxar correns a que hi passà t'obre que no tenien per què marxava. És que el Guilovi encara es pitjor que ens pensaven, perquè ha va embarassat i ha vendonat una nena de 15 anys. Eh! Pues que més, el Brandon es va obligat a retar-lo a duel. Cap dels dos resulta ferir i, per això, no ha t'has sentit les notícies. És que més a més, siguis que pobra home suesta callant per no interposar-se a ir personalment a la felicitat de la mariana amb el Guilovi. Ai, ai, ai, pubra. És que no, és que no, no, no, no, buc. L'Eleonor, evidentment, li ha explicat tota la mariana. Que realment ha sent més dolguda per haver de renunciar a la idea que s'havia format del senyor Guilovi que no haver de renunciar al seu amor. És molt important. L'Ele no desposa la zona, intentant que aquí ningú parli del Guilovi. Tot i que no hi ha manera que no li arribin a ella o a la mariana informació en sobre el casament d'aquests pobres. És que tots estan tenint dignats amb ell, perquè havia estat tot tan públic i notòric que no poden parar de criticarlo. I al final, doncs acaba preferint la tranquil·litat de la senyora, que hi ha bord de la senyora a mi, del ton, que no diur real. Com diu L'Eleonor, L'Eleonor va arribar a la conclusió que per consolar era més necessaria una bona educació que no pas un bon cor. És que, i fa. Tot aquest temps que porten a l'Onis, L'Eleonor està patint per no trobar-se amb el seu germanastre, i amb l'Eleonor, per aquí fins ara, hi ha conseqüitabilitat. Però arriba el seu germà i, se'l menja, empatat, perquè el Joan de Jostret els nassos de no només a dar-les a veure, si no de fer-lo saber que està molt content de saber que estan tan bé fora de què s'asseba. Que és maco, eh? A més, ara que la gent desenvolupa el personatge, ens donen tendre que és una persona absolutament obsessionada amb els diners, abans de donar els nassos, que fa exactament el que li diu. No només el seva dona, si no sobretot, la seva sogra. Que tot el que fas és pavot. Un exemple que m'encanta, que és una tonteria, però jo crec que ens definis molt bé aquest senyor, perquè quan vol saber informació ho pregunta tal qual. Qui és el coronel Brandon? Rick. Del Chil. I sí, estimada, estindre els cuyons de retrobrals i que s'hagin endut el parament de taula i de la roba de llit. I una cosa que em sembla absolutament vergunyosa, és que no convida a la seva germana de casa, però sí que conviden a les estil que acaben de conèixer. Hi ha un moment absolutament de l'Iran amb la senyora Ferrer's a casa seva a Londres, on ha convidat a tothom adinar i jo no espassar l'estona menys preant l'Aleanor, perquè sap que és perillosa d'enomorar a l'Edo Art, que prou d'entment no és a casa. I sense ser conscient que té la promesa de la seu fill d'ina, la taula, perquè també hi ha l'Alusia. I a moment, a moment, a moment, a moment, a les seves milions d'Aleanor i la senyora Ferrer's quan sap d'aquí són els menys preant. I la Mariana, recordem que aquestes dues no estan en un moment, s'alta la defensa de la seva germana al fins a un punt que em sembla preciós, perquè de la família s'empot i però no s'empot sentir, i que per molt que ells no estiguin en un moment la Mariana no poteu la ra que ningú menys preirà de la seva germana. I menys aquesta senyora. Per molt que la pobrella no era una cosa fatal. Això no és la sena més incòmode, perquè la cosa va a més. I una sena pitjor, que és quan L'Edoar ve a visitar L'Edoar i es troba que està amb l'Alusia, que ha vingut a rastregar-li a la cara l'èxit del dia abans. És que el millor és tot. És que arriba la Mariana, pobra nena que no sap res, i comença a perlí tots els compliments de L'Edoar. Ai, que està guapa, Edoar, i que està marca. Aquesta no hi ha marxes, no? L'Alusia va no em fins un cristo. Em puc la l'opinió en un moment. Sí, sabem que l'Alusia és una xunga de rible, però L'Edoar, o sigui, se va rebolar 100, però no trancar el compromís en cap moment, i el que és pitjor seguir alimentant les esperances de l'Alusia llarg de 4 anys, o sigui fatal, no hi ha que et noi, o sigui, no és el que anivèc més esmolat del calat. I jo estic com a ensuda que es margeu algun lloc. L'Edward jo crec que és l'Arauí equipitjori en sentat al pas del temps. No clarament, perquè en el moment la Austen valorava molt la seva integritat mantenint la seva paraula i el seu compromís. Però és igual, perquè tot havia explotat quan la Nestid, la germana de la Lússim, revela que la Lússi i l'Edward estan promesos. La confusió provoca dues expulsions. La germana és estil de casals ferres, que per cert, és bastant cómica. I la d'Edward de la família, perquè no vol trencar el compromís amb la Lússim. La mare fareu en robert, i l'Edward marxa l'hondre al germanat. I l'Edward marxa a Oxford, a veure si es pot arreglar la cosa ordenant a sesardot. Quera, de fet, la seva voluntat és del principi, però que la mare no aprovava. La d'edir no la de fer el corfort, feurà que no passa res i per fi, per fi. Li pot confesar a la Mariana que fa més oscosa. Aquesta confusió farà que les dues germanas s'acostin una mica més i que torni a confiar més l'un. Penseu que en la importància que tenia la relació de germanas per la gent amb la Cassandra, precisament, i, per tant, com era d'important que l'Eleu ni la Mariana estigués unides. I apareix el coronel que, comogut per la separació dels joves amants, no és visita per o fari, generosament la seva rectoria l'Edward. I li demana a la pobre Eleu Nor que li digui. L'Eleu no les justes disposes, que li ho han de cop apareix a la porta per la porta i li es pot explicar en directe a Maripau. Per tant, ara ja no hi haurà cap impediment perquè es puguin casar. L'Edward serà l'home de la Lúcia. L'Eleu Nor visita el seu germà, que li diu que la senyora Ferrer ara pensa que tenia el fill que ha estat amb l'Eleu Nor. No hauria estat amb la idea, veien el que s'ha trobat. Amiga, també hi és present en Robert. Que deixa clar que la Lúcia és barruera i etge vulgar. Que vam de senari? I d'envià amb les dejout el coronel Brandon i la senyora Genghi, la seva filla de la Charlotte Palmer i el seu marit, que és més sécones per denyar, acliblen que és la manera que troben les dejout perquè la senyora Genghi ens es escusi de deixar la sola l'ondres i tornar a casa seva de la barra. Perci, una mama, eh? La Mariano s'ha descuidat tant en de seva pena que, combinat amb les llargues, passejar romàntiques amb mal temps i no trobar les mitges mullades i aquestes coses, cau greument malalta. Com que la Charlotte Palmer ha acabat de tenir una criatura i no vol contagiar-se del que sigui que tingue la Mariano, marxar-hi deixant a les dejout i a la senyora Genghi, amb el Colornel, a cada seva. Jo de dic que, a més, no de marxar, de que has de deixar alguna dintre, em sembla una bogeria, però endavant amb les seves costums, tu. Que el destaca l'art de redemció de la senyora Genghi, que des de que les coses es posen complicades estalli per les germanes i l'esquí de moltíssim. La pobra Mariano es posa de l'irada de febre, s'espan tant tant que pensen que es morirà, com venen que es prodent que el Colornel Brandon veja buscat la senyora d'aix-but. I quan l'Ellena està esperant que arribi la seva mare, no pareix ella, sinó que pareix. # Rata de dos petons, # descolla blando a ti. I ho fa per confacer-li, Lellena, que, quanta la seva voluntat, es van enamorar de la Mariano i que es penedeix de ver-se casat amb un altre part diners i que li passarà tota la vida a ver-se equivocat. Que em sembla molt castig per alguna rada així, però mira, ja està bé i capa't així una mica. # Perquè un bicho rastrego # a un cinton más mal dito, comparado contigo. # Sé que da muy chiquito. Total, que quan marxa la seva pareix, la senyora d'aix-but i el Colornel, i l'esvolta que la Mariana està millorant a més a més, el Colornel li ha confasat a la senyora d'aix-but que està enamorat perdudament de la Mariano. I la senyora d'aix-but els vol casat. Sí, o sí, i està convençuda que aconseguirà que es va en el cor de la seva nena, de com mira la diferència de la tia no l'important ningú. Em mesura que abans a la recuperació, l'Alieno és conscient que li ha d'explicar a la seva germana que el Guilo vien a ta veure-la, i que arriba un moment que quan no ho fa. que quan ho fa, i li explica, finalment, rep una resposta que no s'espera. Perquè la Mariana, amb això de posar-se malaltat, ha madrat i s'ha donat que s'ha de temperamental li anà amb el Colornel a ma, potser no és la millor idea. I li demana a discolpes de l'Alienor per tot el que li ha fet passar. Vís que una mica l'erda redemció ha de personatge. Al cap d'uns dies, ha pareix un criat que diu que vise el senyor Ferres, que ja s'ha casat. I l'Alienor es pobreta, es que ha de fer-te caldo, però com sempre aguanta com pot. I en dia tot d'una, ha pareix de d'or per allà com qui me busca volets? # Soc que ruva lloc i sempre estic content. # Així és igual. I has explicat que aquí, sóc a la dona de l'ús sí, no és ell! És la seva germana en reverts! Potesti! I que. Que ell ha en realitat, posava aviat posat per allà. a demana a l'Alienor. No! I arribi a bon final, on tot d'una, a tot amb l'insent, la més normal del món, no que és quasi l'Alienor i l'Eva. No, no, que l'Amerian s'ha caït, que s'ha de m'ocorrer! Doncs, jo, que sí! Que sí amb la sí, que és un trobant de paït, que està en moledíssim de l'Amerian, però jo no sé si cola, que és vulgui, que és allà amb ell, però així, mira, mira, això ets que així tenim. A les dues germanes vivint, i ara ve de costat casades amb els dos germes que mirem, i demanaran amics per tota la vida. Sí, amb la sí. Ja està. Perquè tot això, per ser. o sigui, el l'Edoar s'ha de casar. ahir s'ha de quedar amb la Barroquia, perquè la Mara Ferres no castiga el Robert per casar-se amb la Lúcia. No. I segueixi en l'Areu en lloc de l'Edoar. Bueno. A tot això, la gent ens diu que amb el gratot, la Marian, s'ha acabant enamorant d'un home que porta a hermilla de Franella. (ri) Que tancat! El principi de la novel·la sembla que la Marian serà el main character. Però a mesura que avançar a llibre, L'Ellllanor es comporta-ish amb l'absoluta protagonista. Malgrat que mai ningú tingui en compte el seu sentiments i la seva pena. L'Ellanor permita un hòl des d'auteur complex com una catedral i la mare no ajuda. L'itòca fec de cap de família, pensant la necessitat de la seva germana, és com si fos sin de seves filles, cuidat amb la mare, és gestionar les comptes de la família. Hi ha diferència del seu germà, Joan, ella no té cap fons d'ingressos a gestionar o sigui, de fer el màxim amb el mínim. Ens fa mal, veure a patir la Marian, ens fa mal el gostim califal Willowby i veure a la pràcticament morir. Austen dona Marian un alliçó més dura que cap altra personatge de la seva obra, que estiga el seu romanticisme, que estiga el seu agust en trisme, no ve cuidat prou de la germana que estava amb el cor trencat, ni cuidar-se prou a ella mateixa. Marian no serà mai més la mateixa, perdrà aquesta febre impulsiva i no estrenarà deixant-ho així per els sentiments. Però sobretot, aquí que estiga, tot i que no prou, aquí que estigue és en Willowby, perquè el Willowby no contava en amorosa de la Marian, i haure d'observar tota la vida com ells, perquè som veïns, com ella és feliç amb un altre home de més al sedemoral, i com aquesta felicitat se li vas capa de les mans per haver estat un cràpula i haver-se d'uïtes juvenetes. Una altra cosa curiosa del catàrat de tipus de mares que ens mostra. La fani és la mare que es preocupa con amicament del seu fill, la senyora Mí del Tón, que és la mare que tracta els seus fills, la senyora Palmer, que és una mare bastant normal, el marit i la relació de merda que tenen, i per últim, la senyora d'aixot, que és una mare amb una clara plera de predirecció per una de les seves filles, igual que la senyora Ferres amb els seus fills, però que aprena apreciar les qualitats de totes dues, no com la Ferres, que no anem per la hetgaiera, i veia, per això, veia pedaços de forts d'una. És interessant, aquesta manera de mostrar els tipus de mares diferents, tenint en compte que la gent no va ser mai mare i que la seva relació amb la seva mare era bastant complicada. Sí. A senyor Santiment, les nostres protagonistes no són les mateixes que quan comencen a la llibre. L'Ellénor ha s'ha dit davant el Santiment i l'Emerian davant el seny. Compre nens així millor una altra i arribant a un punt de equilibri per ser felices. Perquè aquest llibre, realment, no va sobre els homes, va, sobre elles. Què m'apres avui? Tenga l'estimades que m'apres avui us ho resume amb 5 puntets. Pum número 1, que Gina Austen volia alertar dels pareis del romanticisme entre el juvent. Pum número 2, que el 1800, ja ens parlaven del gosting, del llum de gas i dels facbóis. Pum número 3, que seny Santiment va ser la seva primera euro publicada i va ser un éxital que la va animar a seguir publicant. Gràcies a Déu. Pum número 4, que la germana es dejo, són una mica la gent i la caçandra, i això fa que encara les estimen més. Pum número 5, que les nostres protagonistes no són les mateixes que quan comença a l'obra, el seny deixa pas el sentiment i el sentiment del seny. Aquí llibri. M'enunem, no en això ja està. # Això ja està, se'n va que això ja està. # I la il·lusió, i la veritat. # I la qual m'hi veig, # em prena per a més que hi ha un blau. I el propé capítol, el dedicaré amb de Bonlea, la segona part d'en de les teules verdes. El tenir ballada a darrere si voleu comprar-lo, també teniu seny sentiment a sus fàl·lusió. I el res que ho seran, con los de tarda, verd, marró, o crea, com les fules de d'Aterdo, amigues. Us esperem aquí el Joc, el 15 de d'octubre, que fa les de gentes. 15 de d'octubre, aquí el Joc. Doncs amigues, nosaltres som la Carlota Prejanet i l'Ablanca Pujals. Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos un cop més. Moltes gràcies a tota la gent que ha fet això possible, el Joc per acollir-nos. El Joc dii per fer-nos una bonic. La Lleia és el bado per posar aquestes baguetes al separador. A les filles europees per sedir-nos Juli Aguilar per les Intonicials, i a les mucs, per ser-hi. de dir-li les cançons per separar dos i aquesta sinta final ja hi ha gent a Austen i a vosaltres per veure uns d'altres! Estàs escoltant un pot que es produït per Joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca 275. Restaurant, cuc de l'arria i factoria cultural.