Punkis Decimonòniques | 04 x 11 | L'edat de la innocència (2a part)

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] que ha estat una altra part de la seva vida. Una mica pobren en ric, que com és ric, no pot fer el que voldria i té enveja la llibertat del jove professor, que t'hi tot i que és prop obre i malviu no passa gaire intelectual. Que considera que la vida de les idees és l'única que va la pena viure. Com és nota que no ha passat mai gana, eh? El pobre professor li demana si hi hauria que posibilitat laboral per ella no va llorque, pensant que en una gran capital hi hauria més avogació cultural. No. Em va molt content de la conversa amb el professor, per fi estimular-te intelectualment i ell vol convidar a sopar. Però li fa poc a la meva i el consideri vulgar. I, efectivament, és així. Ja, i li disgusta aquest judici. Però li comença a fer poc. Aquella tendència fixar-se massa en les coses que li desagrada bandellia. El cap de. ja, el cap de vai, perdó. El seu punt de vista sempre havia sigut el mateix. I era el de tota la gent que s'havia creat. I que sempre havia considerat tan necessari com una clígia. Fins feia uns quants mesos, i havia conegut-me una dona de 100 que vagi a la vida d'una altra madera. I si una home, és casat, havien de ser necessàriament amb una dona de 100. S'acaba la lluna de mel i tornen a. Entre la feina i la nova casa, la rutina, a l'Archer se li passen els mesos volents, fins que arriben a l'estiu. I com cada any van a níupor ara casats. A l'Archer li havia agafat una dèria que volia anar a unes cabanyes en mig de la natura, a una alla remota al costat de mèin per veure la vida salvatge i un paisatge de necessador. O sigui, pots parar de ser un pígipi alternatiu per favor. I la mèy està l'ocinant supersoptada, ja que sempre li havien cantat níupor i portava mil anys en any com a soltem. I que el níupor era. ja que níupor era un estiguajavant totes les famílies del món, eh? On ens transporta aquesta cançó. És molt bo, perquè de cop tenim, el primer cap pitó de la segona temporada de Gossipuel, on tots van de blanca a la Guaid Party als Hamstons, doncs tenim l'omateix, però níupor. La mateixa gent demanjata se'n va níupor, vestits amb roba blanca, però això sí, aquí és una competició de tir a l'Archer. Níupor, basicament, era un puto por de esclau, on també es feien esfer al mesfetes amb gris de valena, que és una cosa que crec que havia de saber, però que arriba un moment que ha decidit deixar enferir petits cotets al rics, que volen anar a passar uns dies a prop del mar. I ja vols arribar a guilladeig i passen de ser casetes a la platja a ser mans. I així res humidet. Primer, s'havies tibujat a ser a toga. La gent volia anar a lloc sense, i abans anaven a lli perquè tenien aigües termals. I podríem dir que va passar una miqueta, l'omateix que em va t'hi embritxar, amb el britxat que no em brait, doncs. La gent anava lli per veure les aigües i els espais. Era una ciutat rasor. Després se'n van a níupor perquè té platja i ara està més de moda, però els vans demar. No hi ha accessibilitat amb tren, a diferència a ser a toga, però sí que hi ha por, com a Nova York. Abans de la guerra civil, la majoria de la riquesa, estava al sud, quan acaba, està al nord. I és el nord en comença el creixement industrial i els ferrocarrils. I què fa la gent amb diners? Doncs gastar-los. I comencen a fer aquestes grans cases, mirant el mar de níupor. Però el moment definitiu és quan la Carolina Estor, la reina de la Guideteig, decideix comprar-se una casa níupor. I a partir d'aquí, és afecta a domina, perquè aquí voldrà també una casa níupor, doncs l'ha va van derver. I si i a l'ha vol, tot els van derver voldrà una casa níupor. Aquesta senyora seran molt compatitives. A veure, aquí tenia la menció més gran i més bonica. El segle d'inòu tenim els homes amb les seves ambicions professionals i a les dones només els cadàver posibla la tasca de Homemaker. I a la Guideteig tenim unes dones excepcionals i ambicoses que faran les cases com un art, amb un interès per l'arquitectura i l'interiorisme. Però bueno, tornem. Estem en plena competició a Tira d'Arc, que era més. no sé si ho sabia, però el més popular que el Tennis, que es considerava que era massa ruda. La Mai destaca sent la més destra i amb la seva figura de deesa poderosa. Un moment, recordem el moment del meu fort dient que el Tira en Marc és l'únic que cosa que la meia encertarà. Sí, quina mala hòstia que he dit a Toma. El Núlen, com a marit, sofent. La Mai amb el subestit blanc i la figura fina, guanyar la competició, complint un cop més amb les expectatives que tenen de ella com es posa jove perfecte. Veiem constantment com la Mai fa i de fet excel·lèix en tot el que socialment se espera de ella. Però tenim allà la senyora Mingot, que té a l'herena casa, que ha anat amb les blancs, aquest aports, molt a passar d'estiu, perquè tenen menys diners. En Núlen la va buscar perquè pugem tothom. En instàncies de la seva via, que es passa el dia punxant, punxant i punxant. I quan la veu de lluny no s'atreveix, i a boca deixa agra un altre balada. Perquè l'Arc, no només és un cobard, és algú pitjor, un intenset. Que no puc, no puc. Decideix que només anirà a salud de l'Aulents, si agira mirar-lo abans de què passi el valet. Sí, portes més o sense veure-la, i ara que tens l'oportunitat no fas per una vagina d'allà, i a més a més, ho adores de simbolisme. És dòstia, aquest senyor. Insoportable. Quan tornen a parlar de l'Elen, en Núlen Sada, que la Mai ha canviat el píniu sobre la seva cosina, o com a mínim té una mica de ressentiment, està més tensa quan parlar de ella, i per primera vegada sembla com si la culpes per no haver tornat amb el seu marit. Però encara és molt subtil. En personatge habitual de Núport és el professor Emerson Stillerton, un revolucionari perquè treballa. Femigues. És arqueòleg, però és abart d'acidar-se, activament, viure tot l'any al lloc d'estiu edge. I tothom al va veure i el respecte una mica, una mica, l'ajust, perquè la seva dona és una de gonets. És a dir que té pedigri. La ristocràcia de la Guil de Teix. Exacte. I malgrat que no els entenen, i els critiquen perquè s'entesten a ser diferents, que és la pitjor ofensa del món mundial, es renda respecta perquè com que té pedigri, la gas de fer, les demanjar patates. Aquesta gent apareixen aquí per justificar que se'ls ha de navegre i aquesta visita li donarà una excusa a l'Archer per marxar a fer el creep. L'Archer s'ha casat perquè duia la llum del Sama Furber. M'explico. A la Guil de Teix estem citant molt sexe en de City, però és que també passa en Ua York, que és de xeble directe. I realment han canviat les cosetes molt poquetes. La miranda, brillentment, exexpoza que els homes són com taxes. Quan estan disponibles la seva llum es de beberda. Seixen un dia i decidem que estan preparats per sentar cap i tenir fís i en lleguen la llum. I la següent dona que els encaixa cap pujo el taxi és la que es casen. I aquí, la Edith, ens diu que a l'Archer, s'havia casat com la majoria de joves perquè havia conegut una noia absolutament encantadora en el moment que una seria de aventura sentimental sense objectiu acaben amb un descontentament precipitat. I ella representava la pau. Estabilitat, la companjonia i la sensació que ha de vagar a més ferma d'un obligació ineludible. L'Archer no acaben caixant amb els costums rígits dels Willen, que no acaben d'entendre la manera d'estiu aixecar de l'Archer. Això de no organitzar-se el dia mental de la seva i perdre el temps i a gent. Per un moment, per la del moment, del moment està el que er del niúlen per acabar a mirar si troba l'elent a la casa de porzmull. Dispensim, però no la troba. I un parent, jo no paré en l'Idiú, que s'ha anat a boston. I un val Archer corrents. Effectivament, on val Archer? El retrat de la ciutat és superacorat. És una ciutat que no entén la calor. Com vost. no, pitjor que vostre. I per tant, esfon. Quan anfa? I ella es troba l'elent per primer cop des de la conversa que en diant tingut i es pro-estraig. Resulta que el seu marit li ha enviat una missari per demanar-li que tornien bé i li ha ofert una suma considerable de diners, però ella la rebutjat. I marxa en junts a fer un passeig, a fan un ferri, a benedinar. Bàsicament, fan demans per uns atocars. En aquesta conversa, jo en un moment que l'elent és totalment brillant quan diu. Em sembla ridícula, a veure d'escobert a América, només per convertible en una copia d'una altra país. És dur, perquè aquí en Nibland, després d'aquesta conversa, estona a raralar com el Giliboll i els integral que és, posen senzillals del meu fort, que no havia paraugut a la coci d'esdefeia molta estona, i va fer amb preguntes insidiosos que l'elent fins que li diu provocador, que perquè no són torna a Europa, i ella li responden amb tota la sinceritat que el desarme, que pot ser per ell. L'elent és que té la seranitat d'una dona que està absolutament de tornar a de tot i que es pot permetre fer el que li demana la societat i sentir el que vol. I a més, són com dir-ho. En aquest sentit, la seva conversa és molt poderosa, perquè és ella, que l'hi ha estat d'anar al treballada, que li sembla molt bé que s'estimin, però que ella no vol ser la responsable de ruïna la vida de la seva cosina. Per tant, poden ser amics i veures, però mai dels maïs no passa res. I no sé si ja fins aquí pones, o és sustainable, això, amigues. Però el sé que ha vingut una relació així de platònica, sense una mica de feyer, feyer, jo diria que no s'ha guantari a gaire, però vaja. Aquest cas ens permet veure una altra vegada com en ni una estaria disposada a fer qualsevol cosa per l'elent i és ella aquí a depós de ser-hi per tots dos. És interessant, també, perquè el professor francés de cop ens apareix per tot arreu. S'altreva bostun, s'altreva a no a iorc, i cada vegada que el trova i a l'elent per allà. A bostun no li diu res perquè no està segur que sigui ell, però quan estreno no trobo a no a iorc l'Archer insisteja a veuràs i queda en perdi anar. I parlen, i li explica que el professor és a l'amèrica de part del Compte Olenski. Amb l'amició de aconseguir que l'elent tornien béll. És interessant, per això. Si el més interessant és que un cop la vista li demana a l'Archer que la convencid de no tornar amb el seu marit, perquè diu que ell la vista europea patint i malgrat que a l'amèrica sigui menys feliç del que ell es pensava com a mínim per tant allà. Donar moltíssimes vibes que el Compte la maltracta bastant, en aquest moment, perquè si està en el nou veyor gairebé exiliada de la seva família i de la seva classe, està millor que amb el seu marit, és que alguna cosa molt fosca passa amb el Compte, perquè ho vegi un dels seus secretaris personals. En donar l'impressió que la vida de la LN a Europa podria m'amplorar l'ambaldia i de la lloguetera vulfelja. Totalment. També és cert que sort, o sigui, sort-os dic, que el seriodari amic fesa o t'ho acomiada, perquè, realment, o sigui, quina manera de negligir la seva tasca. Si tenies una lluja de wajop i ho estàs fet fatal. Com que no hi hagi unes coses, no hi hagi unes coses. d'estar quedant un link que té una mica regulero. Abans d'aquest detall, aquesta conversa serveix perquè n'hi ha un senador ni que o weight, la resta de la família està intentant que se'n torni a Europa, amb el compte. És gros, perquè en realitat el que ens mostra és que la família ha de la família alsifanosa. Pudi entolarar un emprenyada de l'Ellen. Una visita potser una mica massa llarga, però quan aconsegueixin treure-li del cap al divorci, sembla que tot es pot arreglar. Ara bé, quan veuen que realment es queda a l'amèrica i que comença a fer la vida a la seva vida allà, i que no té cap mena d'intensió de tornar a la seva vida abans, és com si el núvol de l'escàndol possible planeix sobre els seus caps i necessita fer-la fora. I per impedir un escàndol només hi ha dues opcions. O veure a Fan Tornau Europa o a la Fan Fora de la família. Quan tornen de vacances, s'adonen que està passant el que semblava imposible. No va llor que està canviant. O comença a veure en petits detalls. Per exemple, les senyores ja no guarden dos anys als vestits que venen de Paris abans d'estrenar-los. Dos anys. Hi, no, com ho ve. ¿Què passa a la xarpella? ¿Què? Si jo s'ortum la tiqueta posada com compro el gono, sí que van. Mentre que la roba dels homes havia canviat i s'havia simplificat molt amb la guerra i independència, la de les dones seguiria sent molt complicada fins als 20. Quan literalment perden 4,5 quilos, 4 quilos i mig tallances que veis i soprimint capes de roba. Sí, molt més iogera. Els homes havien suprimit les robes de color als diferents altfits per diverses ocasions, per exemple, a la roba de casa o de baix. I joies i complements bonics. Es vam veure substituit per "Wall Street" per "Stratxes Foscos", "Res" que fos massa bé, "Tratxes" que eren adequats per parlar de negocis o "calcular crédits y rentes". Tot i que van seguir portant complements com "rayoches", "barrets" i "guans de pei", la paradó de la riquesa de l'home era "traves" del vestuari i de les joies de la seva dona. Era una prova viven de l'èxit del seu marit. Vos imagina un magnet amb una tiara i un cuireit de 8 voltes de perles. No serà fins les flappers que la capital de la moda serà nou a llor. "Fins i a bors era a Paris". Si bé en a la llor que et xicago, comença a ver i molta industrial text i on m'anufacturaven els vestits, la gent de l'altre societat seguia comprens els vestits que danya a Paris. El disseny, per tant, seguia sent a la capital a Paris. Les botiques de Nova York envieven compredors a les desfilares de Paris. Si exactament confanaran les marques de fesfàixons, portaven uns quants vestits de Paris que venien com originals. I també han fet diverses copies en diferents qualitats per vendre els també a diferents preus. La gent rica de San Francisco de Nova York en ha venat a la nova. o de xicago en ha venat a Nova York, a comprar la roba. Un altre dels canvis és que d'acordol, les candoles ballades de dimenge, doncs ara estan super acceptades per tothom. I a l'escol de l'Ixana ningú. Les dones del clan Archer, que podríem dir, que són al Moido Lors de la Parda Olmona i més contrària als canvis, culpen a la Ellen, per haver estat la primera anària i la mare de l'Archer Dio. Que sempre havia pensat que la gent com la Comtesa Olensca, que ha vingut ambienza d'istocràtics, ens haurien de ajudar a mantenir les nostres diferències socials en com t'es dignurar-les. I la meia esposa vermella quan se n'alseu no. L'olensca ha perdut el suport de la família Mingot, fins i tot de la seva avia, ha refusat a tornar amb el seu marit. L'Ellen ha trobat el seu nivell entre la gent que escrivia, i ha increïble, però ser que l'Ellen, amb totes les seves oportunitats i els seus privilegits, s'hauria convertit simplement amb una boemia. Les senyores parlant d'aïm una barreja de retinsencia i menyspreu. M'adamolents que té molt dèxit amb els senyors. Uuuh! Els mecanismes socials subtils de l'alta societat de Nova York ja s'han posat en marxa per effectuar el seu estracisme. L'Archer fa quatre mesos que no es veuen m'adamolents que ha tornat a viure a Washington, ell ha demanat quan es tornà a la navegura i ell ha dit que. No encara. Des de llavors, no s'havien tornat a comunicar. Ja hi havia construit dins seu una mena de Santuari on ella sella en un tron en mitj de pensaments i en els secrets. D'ami que en mica, aquella Santuari, es va convertint en la cenari de la vida veritable, de les seves únices activitats racionals, i portava llibres que hi hagi, idees i els sentiments que el no drien, les seves opinions i els seus somnis. I estimats, esclata una gran tragèdia dintre d'aquella societat. El banc d'embufort fa fallida. Tot el altre societat es veu esquitzada en més o menys mesura. I ara, tots d'aquells que s'havien aprofitat de les seves esplendides festes, ligeren l'esquena. Si bé havien tolerat els escandols de les amants d'embufort, això, gés massa. La nova llor de l'Archer tolerava la hipocresia en les relacions privades, però en les costions financeres exigia una un estudat diàfana impecable. La Regina Bufort demana ajuda a la matriar que dels mingots. La simple idea d'una dona recorren a la família per encobrir la de son refinancera del seu marit era inadmissible. Ja que era la única cosa que la família. Com institució no podia fer, sigui que patrino baibs, totalment, és fortíssim. Parla del problema del Bufort és que no els preocuparia gens si no fos que la seva dona, la Regina, és una cuina de l'Ellen. I per tant, és una de les seves. No sé com ha anat la història perquè no ens donen context, però fa molta pinta de la seva noia que es va casar per diners amb un home que tenia d'oros, però no tenia classe. I que li ha permès d'entrar en un cercle que daltre manera no hauria pogut exadir-hi. I com l'Archeòleg que els pren una cuina en aquest cas es veu en més subint i és menys diferent que ells, però les conseqüències són molt pitjors per tothom. Perquè recordem que el Bufort porta tota llibre picant pedrem l'Ellen a veure si la pot llegar sense tenir gaire èxit. I a més a més és un nou ric extravagant. I a un moment que em sembla sublim i que demostra al treballar de les tupides de l'Archeòleg, i és quan està tenint una conversa amb el senyor Jaxon i estan parlant de les infinitats del Bufort i el Léferts, i el Jaxon insinua que m'adamorem o l'Emsca i el Bufort s'entenen o s'entenien. I el Palangana de Núlen no pot més, i si tu l'Archeòleg cremava amb una ira inutil. Estava exactament en la situació d'un home que està segur que està fent una estupidesa, sent perfectament conscient des del principi que està fent una estupidesa. Em sembla brillant per per de la wardona. Aquesta manera anirà de demostrar-nos la psicologia del personalatge, perquè recordem que tot això està escrit en tercera persona per des del punt de vista de l'Archeòleg. Tenim un arredor unicient però amb uns olfocos. I que amagrat tot es permet deixar-lo com un imbésil, que és el que és el que és per a l'altra banda. Aquesta conversa és rellevant perquè és la campanya en Núlen a anar a veure l'Ellen si o si i passi el que passi. I ja ho sabeu que no hi ha respicció que la presa per algú que té un pla, i és que així, amigues, és com s'enganxabans a un mentider que un cos. Un moment de presiació per la croltat de l'altre societat de Nova York, quan ens expliquen què passa amb l'Arrègina Bufort quan demana clámencia i ajuda a la seva avia, dient "projom-dic-reginadales" i diuen "at dellaus veufort" quan ell et cobria de joies i et continuaràs dient "veufort" ara que t'acoberta vergonya". # No m'estranya, que és corse, si digués que era l'hora més dura, eh? Comencem a veure que la meia té més caràcter i més mal·laució que ens pensàvem, sobretot, amb com gestiona la visita a l'Arrègina Washington, amb una excusa de merda i com al fa una capaillí perquè es creu de una olentsca cada tornà perquè la reclama la seva avia mingut. Evidentment, el Nil, el Nil, intenta jornar el viatge perquè la Nova York i veure l'olentsca i, evidentment, la meia al pill. No li feia tan mal diuen a mentida la meia com veure la fingint que no l'avien xampat. Femal, femal. Rascat. En Nil en va buscar la olentsca a l'estació. A "Dejou's of Mir", de l'Edit Warton, comença la novel·la també amb una cena a l'estació d'una dona baixant al tren. Recordan un cop més molt a l'inici de la carènina. Ei li diu, sempre és com si et veies per primera vegada. És que són els intents, sóc tio. És que, bueno, i l'Artser que tampoc pot més li diu, si no està sega, has de veure que això no pot durar. Que no pot durar? Que estiguem junts, sense estar junts. Sí, m'ha joat. No puguessin, no puguessin. No puguessin. Ja va, però. Ningú t'ha obligat a casar-te amb la meia i si estigu m'ha vas un altre. I és que més, és que era gafes el que ruaja la meia per anar a lligar amb un altre. O sigui, però. -Segutem. -Preu! Bueno, o sigui, comence el capí del dient que encara li durar el burnís de la boda. O sigui, es potser més els candalors. És que fomfàstic, aquest noi. Bueno, i aviam, què fem amb aquesta situació? Perquè, com va dient, Toni a fom? I aquí es dona una conversa molt complicada que no treben cap solució. I en Núlen, baix el carruatge plorant tot de maquinc. Com més el Xonga, en la qual altra vegada, per sorpresa de ningú, també l'Ele ens demosta que ella és una dona de món que ha patit aviat ja mire't a la gorgona de cara de madusa, i que va llavegur cap també. I que en Núlen, que a mi és un pipió, la gorgona s'ha apnicorda s'ha sabat. I no només això, sinó que ell explica els seus plans, i ell li recorda que no es poden divorciar i que ella no vol ser de seva mans. I el fet que va rolar-hi, gila, paraula, amant. Que és una cosa que estava absolutament batada, és molt cru. Però és que a més a més li digui que passi el que passi, sigui el segon segon del món, això els perseira, i que no ho vol és encara més dur. Quan torna a casa, es trobem una meïtrista i demacrada. L'han educat per no tenir cap mena de retret per ser un marit, però és evident que entenc. -Aigua. -Es que ve, vamos. -Però tenim. El Núlen has queixat de que no ho pugui verbarir. i no hi hagi unes coses que no es poden fer. No hi hagi unes coses que no es poden fer. Per veure la seva estimada nova York. New York, New York. Un moment. És Archer Willian, vull l'an, perdó. És. m'hi haurí posat el nom de la dona. És Archer Newlan, la versió Guil de Teix de Carri Bradshaw. O sigui, aquests agobius no us recorden moltíssim el moment de sufocom de Idan perquè està sinó infidel amb el Vic. Em falta molt de context. Però no, estimades, el nívan és molt pitjor. Perquè li ha agafat "tala, la gavi, o que comença a desitjar". Que la meia estigui morta. És que ara pot parlar d'això, un normal. A més a més, aquest tema de "desitjar la mort" del conjuger és recorrer-ne les ores de la Huarton en un conte trobem una esposa que pensa. No sóc la Santa que et creus. Tot el que faig estem barinat pel espalmals pensaments. A cada hora desitjo que mori. Quan se'n va res ho perquè li passi algú. Quan torna, em dic a mi mateixa. Encara segueix aquí. Quan escolto que la gent moren accidents penso. Però per què no pot ser? Quan hi ha gent que els habitualis es diaria "s'penso". Però si tenia la seva edat, crec que la Huarton devia tenir sentiments una mica similar a respectar el seu marit, el que li fotia els totjos amb tot quís, i els exterioritzàquim. La senyora Manson Mingot ja passà tot. O sigui, m'encantava aquesta senyora que ella no fa veure que ha hagut des dels típics entre teniments de coixir. I aquestes els ha de mirar, posir a l'estic, per fingir que m'interessa les punts de coixir i que estàs merdes. És interessant aquest contrast amb la pobra a mi i que encara de fe veure que l'interessa pobret a coixir les punts de coixir per ser un marit imbècil. La conversa és el seu únic esbergiment per la senyora Mingot Cadiu. El cap de vai, el matrimoni, és el matrimoni. I els diners són els diners. Ten una cosa com l'altra, molt útils a la seva manera. Té un pomari en el rojo i aquesta senyora, perdo hebre. Però quan es va retrobar amb la olença, va dir "o sigui et meu". Tornar-te en canvi amb aquella gàvia, mai a la vida. La senyora Mingot ara s'ha repenteix de haver estat tan ferm amb ella i a ver l'he retirat la signació. Vol que vingui a viure amb ella. Una cosa que em molesta aquest llibre, en general, pot ser transversal també, és que tinguem aquests tresos de dona amb un mitja merda com l'Archer. La olença, quan senta s'ha sabent de com l'associatat està girant l'esquena a l'esposa amb ufor, que es cuina llunyena seva, decideixen anar-la a veure. Es va casar amb un poca vergonya, el llibre traolàvia, sí, com jo. I tota la família vol que tornin bé. Si vas tan gros, el d'alidi del Archer, torno al Archer, perquè és un invéssir, decideix com ella a nira a buscar l'Elin i a nira a junts a la fi del món. Perquè ella seguríssim que farà el que ell vol, perquè seguríssim que ells del que ell també desitja i com se l'endurà al Japó. No és vanar el que l'Archer volguen al Japó. M'explico. Durant la Guélete i les Estats Units apareix una mena de fascinació vers l'Orient, en particular amb el Japó, en una nada japonisme. Això va afectar la moda, l'art i l'estatica, en general, per tant, va fer que el rics ha nascin d'aviat el Japó. És a dir, que ni tan sols en això està senyoriginal perquè està somiat fugir el lloc de moda. És que és un cotret, no puc, no puc. No s'ha pot. En el petit món de l'Archer, ningú no es regga d'una dona enganyada i sí que es mostraven ser menys preu pel somers que continuaven en peitant faldilles un cop casats. Hi havia una època de la vida destinada a feltronera, però només una. Em sembla molt interessant aquesta reflexió sobre l'adultèri que tenint d'una dona que havia patit aquest adultèri public inutori. L'Archer sempre ha menys preat els homes adultes com en l'Efers, que més a més és que és el més hipócritat, tots aquest tio. Hi ha que serà una autodomina, un pilar de l'emoral i fa ser mons sobre la finalitat, mentre que a tothom és coneixador de les seves aventures extrema, trimonials. La hipocràgia que em perrem pan per la de la inocència de la vella no veyorc. És important, dicim que quan els veuen el mig del carrer, passen per allà, ni més ni menys que el L'Efers i els Givers. I tots dos fan veure que no els han vist. I la guarda no ens diu, era la mena de complicitat masculina que ell practicava sovint. I jo, jo que està posant de manifest una mena de solidaritat masculina que encara es practica avui en dia. Es vol veure soles amb l'olensca, però ja li responda a Nova York. Aquí no hi ha esclesies, ni un moments. Al final han quedat al Museu Matropolità, que encara és molt poca cosa i diu, "algun dia això serà un grau museu, suposo". Però és. Aquí, quasi. I un altre moment rellevant que és quan l'Ele li demana que vol de ella, perquè sap que si no li donar alguna cosa, no acabarà mai aquesta tortura. I li proposa d'estegions una vegada i així deixar-ho estar per sempre. Aneu-la a dir-ho que no, que el que haurien de fer és fugiplagats, però l'Ele no vol destrossar la vida dels que li han ajudat a fer la seva. Aneu-la en senc, que si estiguéssim junts una vegada, ja vols l'hauria de deixar marxar i tornar amb el seu marit. Aneu-la en sembla que no vol, però finalment li diu que sí, i l'Ele li donarà un termini, de m'ha passat. És. Després de saber que estaran junts, que en diu l'entorn a casa, i es trobarà mai i una mica tobeta, i ell li deixen a la frase que més indica que una relació no va haver, que és avui no m'has fet cap petó. I em sembla una punyala del cor tan bèstia. La pòrra a mi ve de passar una llarg a estona amb l'Ele. I li diu que és tan encantadora i que ha fet ja tant de temps que no tenien una conversa de d'abans, i tu com a l'acte, saps que l'Ele en ve de quedar amb l'Archer que tristcaran d'aquí dos dies, sigui. a l'Ejad li. L'Archer veu la meva clarament alterada i pensa, "Odi a la Ellen". Tornem a l'Alte Societat de Nova York. Els banderluyen han tornat pitant a la ciutat quan els arriben a la notícia de la feïda del banc d'ambufor. Saps de fer saber que el que us enquè aquella sum de deplorable havia somit l'Alte Societat feia que la seva presència a la ciutat fos més necessària que mai. Ell ja amb la capa de superman també. Bueno, però això no t'he fet. La mare d'Alte els insta tornar. No es pot permetre que la gent com la senyora la molts extruders, que és la que muntà les farres d'aquestes dels d'huments, es pensi que poden ocupar el lloc de la Regina de la Regina Bufor. Són precisament aquests moments en que la gent nova, és a dir, no un món, aprofiten per guanyar-se una posició entre nosaltres. De ben aquesta crida, no tenen altra opció que tornar a Nova York, i obrir les portes de casa seva al supas per l'estrena de l'òpera. De manera cíclica, en aquest atent retorn, ens trobem a la primera interpretació de fos de la temporada. El propi archer és fos tiar en els seus desitjos, però és un dir-la tant que no gosa deixar-se endupareis. L'Archer no vis la seva dona des de nit quan li demanaven el pató, perquè ha pirat tot el dia a fer feina sense importància el bofet i es troben directament el supà de casa als Banderluyen. Parlem de la Olensca, que ha perdut el favor dels Banderluyen per haver anat, a veure la Regina Buford amb el cotxe de la seva àvia. I diré, oi, això que la importància té? Nosaltres tothom en Nova York, reconèix que és el cotxe de la senyora Mingot, ha parcat tota l'estona castellí dins, ha parcat el cotxe de manera ostentosa a la porta de la casa dels Buford, un rastafadors. La Olensca està fent una declaració d'intentacions, està mostrant suport incondicional. Estan a la l'òpera, l'Archer observe la meia. Tornen a la blanca, com fa dos anys, i, de fet, reconeix el seu vestit de novia, era costuma la bella Nova York, llui durant dos anys, al vestit després de casats. I no la havia tornat a lluir, i ha triat justament avui per fer-ho. I crec que s'agraeix igual dins el senc que quan es va casar. Tot i com una mica més trista. I què pensa, l'Archer? Nosaltres no pensen que està fent infel·lís a unaànima candidàcia sincera, que es va feria trencar el prometatge i a llevar-lo. L'Archer és una guista i pensa que té ganes de dir-li la veritat i demanar-li a la llibertat que un dia havia rebutjat. Ara que ja s'han casat i que hi ha llegat el seu destia i per sempre, o si és que és per matar-lo. Em permetre una altra. "Bassa! Cobanta, pecaboll! Bassa!" I a més és que a Archer li dona per fer un nomaret i decideix marxar de l'òpera amb ijaria, cosa totalment privida en el seu món, amb l'excuse d'un mal de cap. Quan estan pujant els esglons de la casa, la meva içali estripe al vestit de novia i saliomple de fangla faldilla. Molt subtil, realment. Quan arriben a casa, ella segueix palida i l'àngüida, però amb una força interior. I decideix que arribat al moment de dir-li la veritat sobre la mademolència, però quan treu el seu nom, passa el que no s'esperava. La meva, dir-li que la ellen, s'han torn a Europa i que no val la pena parlar de ella. I fins i tot li mostra la nota que li han viat que té una posdata que sembla escritament per l'Archer. Si algun dels meus amics em vol fer canviar d'idea, Els pots dir que. que serà completament inútil. L'Archer no entén res perquè has criat això i perquè ha decidit marxar de cop i perquè tot ho ha decidit tornar a Europa. Però la Mai ens mostra que és molt més llestral que semblava. En la conversa íntima de nit, cosa havíem explicat d'amor a la Mai, ha jugat molt bé les seves cartes per fer sentir la carregada consciència a la LN. Li vaig dir que em semblava que no havia sigut justa amb ella, que no sempre havia entès les d'oïfíss, que havia separat ella viure aquí. Sola, entrem entre. perdó. Sola, entre tanta gent, que era emparenç i a l'hora d'esconeguts, que sentien amb el dret de criticar-la, tot i que sovint no es feien el carreg de les seves circumstàncies. Jo sabia que tu eren els l'únic amic, amb qui sempre podia comptar. I li vaig voler fer saber que tu i jo eren iguals en tot el que sentim, i d'optant a fegeix. Va entendre. perquè jo li volia dir això, en sembla que ho entén tot. Com dient. Amiga! Sí, com sigui la meva, entén que mig no veia que es pensa que el seu marit i la seva cocina són amants, i m'agra tot decideix muntar una festa de comiat per la seva cocina. Una senyora, eh? Una feia. Sí, m'agraina, entre que el barret. Aquesta decisió ens indica que ella és plenament concienda tot, que no deixarà de ser una d'a'ma la gant pàcia i el que passa, i que més a més, la seva cocina marxarà amb el favor de la família, perquè ella és magnànima, i som passada tot deixant que els culpables que ho sap absolutament tot. I a mi tot i això, com hi ha de sentació que a l'edem, en cap cas, no vol fer arribar a la seva cocina. El primer sopar com a parella casada és una fita important, perquè a casa han fet molt sopar informals, convien a dos o tres parelles de joves casats, però no un sopar formal. I què comporta? Doncs per exemple, que les invitacions s'han descriure entre ser a persona, un xef contractat i dos criats per estats. I és molt important el pel rume? Home, és que el pons rume és el que donar el toc d'extinció, no és el mateix, si no, per tot el que implica, significava anac o tortuga, dues sopes, un espostes fredes i unes calentes, escolt complet i maniga curta, i convidats d'importència proporcional. Els banderluïen accedaixen a venir, i ja sabem que no fan cas i mai, o sigui que és molt excepcional i una mostra de suport a la meï. Els dos consobre de les tines crivi en els noms de l'estària, tels amb riberts d'aurats, la hi demana moltíssims detalls de com era aquesta mena de sopar. Es nota en aquests detalls que el llibre no està escrit en el moment contemporània de l'acció, i que vol deixar constància als lectors futurs de tot a caïbme i món. Fadeu dies. Jo sé, l'únic pot que és de literatura, que són a fades i es va atlar anar. Ja hi ha hagut un fortíssim. Fadeu dies que l'olents que ha marxat de Nova York, i hei no s'ha pigut res deia a part de que li ha retornat la clavombollicada. Això, que, obviamente, era una manera de posar fia a la merda aquesta que tenien i decidiries donar-li un altre significat. Escolteu. A veure, ella torna a Europa, ¿vale? Però no torna massa un marit, per tant, i la seguida fent un pas irrevocable. I ella no el podria rebutjar, ens ho acabem a espectacular, eh? En aquest joc si l'encions entra amb dos, i sent que té la jugada mestre. Mira, i estem com acaben. L'Archer. És que. L'Archer no voldrà això de fer un sopar de comiat, però la mei li diu que ja ho ha decidit. Veu per significar tenent la família, i a taca, i a perdó, i a cata, sense caixar-se. Ja hem vist en moltes ocasions que la mei està molt més segura en el seu paper, que li toca representar en la societat, i com, de fet, té molt més pes que no passei en aquesta, que no se'n refien i el mantenen al marge de moltes converses, i arribar al tamot xubal. La segona part podem considerar que va més sobre l'Archer adonant-se, gràcies a la influència de l'Aulès, que, tot el somon, era una construcció social. I es veurà especialment aquest vespre. La Oluentsca està poca favorida i pàlida en el sopar, però l'Archer l'estima més que mai i està convençut a seguir-la. La meu de Molensca és Morena, de Cabéis i pàlida, com una punky, però també, com la pròpia, edituartón, fins i tot, en el físic és un reflex de Yamatecha. Ara que la Oluentsca té un bitllet a tornada a Europa, tots han enjegat els mecanismes per recuperar el seu bon nom i donar-li un bot comiat. En val·legància i consciència, en el veïcó de Nova York era l'aplèc tripar-la al voltant d'una paren que estava en a punt de ser eliminada de la tribo. Un altre tema central en l'obra, i que també arriba a la seva puto-a o sí en el sopar, és la lluita del individu contra el grup, contra la família. Com l'individu per la llibertat d'actuar, fins i tot de pensar, per seguir les normes que dicta el grup. En aquest sopar, l'Archer Sadaona, que, als convidats, Ei i la Oluentsca, han estat amb uns tot aquests mesos i que han confabulat a favor de la meia per fer fora la Oluentsca. Era la manera que tenia la vella Nova York de matar sense basament de sang. La manera en què actuava la gent que tenia més l'escándol que la malaltia, que posava el decorum per sobre el coratge, que considerava que no hi havia res de tan maleducació, com les escenes, accepta el comportament d'aquí les havia provocades. -Forte. -Es mògros, es mògros. L'Archer s'acent com un presonet al centre d'un camdomes armats. I nota que els comentaris que fan sobre el voufort i la seva dona són una adpertència del que li passarà a Ei si s'aparta del camí. L'Oluentsca i el poble senyor van dir-lo, que ja no s'apomfigar-se, parlant dels vets amb trena, França, i versi a una mica de numeret, i diu que ell té la intenció de viatjar molt aviat. En una mena de baix sincronitzat, tots els convidats s'afanyen per a fegir d'esmergar randoms per oblidar ràpid al comentari d'esforat de l'Archer. En la conversa de senyors amb els cigarros, tornem a tenir un altre moment antimumone i total. Si l'altra societat volia obrir les portes a donar-les vulgars, el mal no era gran, però els guans dubtosos. Ara bé, si s'acostoma a batulara, homes d'origen obscur i riquesa tèrbola, els resultats seria la desintegració total. En una data no gairei llunyant. La Huerta considerava que els fonaments del seu món es veien en parir per les noves fortunes que feien trontullar les veies estructures. Els de n'hi un món, es volien infiltrar en aquest món casant els seus fills amb els ares de les famílies del món. En aquesta línia van als comentaris profètics del de Ferz, que diuen. Si seguim en aquest pas, veurem com els nostres fills es varàient perquè els convidin a les cases dels estafadors i es casen amb els fills bors d'ambufò. Però l'Edit vol fer una crítica també a la societat de la veia i el de Tegs, perquè davant d'aquests comentaris tan grandil ho quens d'enlefert sobre les infecialitats d'ambufò i les possibles fills i legítims en estil tèrgexon comenten bé el baixa, que és justament en de Ferz, qui en té un. En Núlan, em va sentir en les converses altres voltant com un rius sense sentit que no sabia comparar. I s'adona que no només tots pensen que es amantarà l'olents que, si no que la seva dona, també s'opensa. Quan s'acomiadà d'alarxer, li agafen tots els meus, i torna a fer-ho nomaret, quan l'alents que li diu "Adeu", i respon el tísim perquè tothom ho senti. Adeu. Pens veure amb aviat a París? Ella, però, al menge ràpida, i respon, "Oi, si tu i la meva i poguéssiu venir". Sí, Archer, ets un inconscient i un insensat, o sigui, acabés de assistir el sacrifici de la pobra, ell, i nosaltres corregeres més que donar-los més motius per saps crificar-los, sigui potser més ruc. I la nit acaba amb un gust encara més agradols, quan abans de comiar d'arça, en de fer-s que acaba de fer tot el discurs moralista sobre els senyors amb amants i que ha participat, directament, el sacrifici de l'alents, que per ser la seva falsa amant, li demana justament a Archer, que acaba de boicotejar la relació, si pot fer-li de cómplice i dic que sopem plegats, l'endemà. I ens imaginem perquè necessita aquesta cortada. Quan acabar el sopar, la meva i vol quedar-se comentant l'exit del primer sopar. Però hi és clata que no pot més, que se m'haurà d'una temporada. I ell diu que s'ha d'abraver d'emportant bé, perquè dubte que els metges la deixin viatjar. I descobrirem que la meva està embarassada de l'Archer. I com que ella ho sap, i ja és mare, si més no psicològicament, ja està pensant molt més de la meva, dels seus fills que en qualsevol altra cosa. La meva, ho sap de segudes d'aquest matí, que serem mare, però la ell en li va dir 15 dies que estaven embarassada en aquesta conversa íntima que no parem repatir que va tenir. Jo confessa triunfant a l'Archer. I per mi aquest és el moment clau de l'obra. D'acobrir que la meva i savia perfectament el que es feia i sobretot que no era tan inocent, com semblava. S'han porat els pes d'agallina. És que és fortíssima la meva i. I de cop. S'agafo el capítol, i el capítol següent, que per mi era un tencament perfecte, però de cop em passat 25 anys. En tinc 3 fills, endales, l'amèrie i el bil. Endales no és dedical del dret o els negocis, com el seu pare, sinó l'arquitectura. Endales es sortit amb les matixes inquietuts artístiques que es cal archer, i fa una feina que l'onplamol, i que segurament hagués un plèrmol més al seu pare, si s'hi hagués pogut dedicar en joc de nafe veure que feia d'advocat. Recordem el rebutscat per provocar el pèrner que ho haurà. L'edit, a més de la literatura, adueva l'arquitectura i la desindiciós i catellibres i el més del tema meravellosos. L'Archer no aconsegueix rellevant la vida política, dilatant de mena com és. Però acaba sent un bon ciutadà i la seva opinió estés sempre en compte en aquesta nova lloc que va creixent i transformar-se. Aquest final és supercinomatogràfic, o si és que et vas imaginant com la sena nova lloc que cada cop està més construïda. La mòbria ha canviat. Tot i que la mèdia no se'n va donar, va deixar el món pensar en que era un lloc bo i ple de famílies amoroses. Mors salvan la vida del sofí d'una nomenia i l'Archer la plora sincerament. A s'actu un marit fidel i, com pensa Raul Enska, ho fa com la protagonista d'un llibre o d'un quadre. La seva filla, Meri, se sembla molt a la seva mare, previu la vida de manera més oberta i tolerant. L'Archer, des de la seva lluita, a la plena de mòbles passat de moda, i coses bones aquest nou ordre, que permet a la seva filla viure d'una manera menys en costatada i constranyida que la seva mare. Llavors rebu una trucada de llarg a distància d'andales, que el convidaviatge junts para Europa per veure en Jordi'n Sitalians, però no en carrega. Descobrirem que el seu fill està promès amb la Faní, veu fort. Al Archer s'opensa això el viatge, perquè ha perdut el costum de viatge, ja que la mèdia no li agradava. Només havíem fet el gran tur quan l'Andal ha sabia graduat. I, obviamente, misteriosament, s'havia obiat del recorregut, França, perquè recordem que vivia França, no? Ara que hi ha fa dos anys que l'Amigues morta, els físl anomenava ja. Els petits, tot i que es sortit esportistes, com la mare, l'anomenà visitar amb els eus. Però l'Archer és que és tan Archer, que és tan dilatant i home superfluca, no fa. Ara que té la llibertat, que t'anonciava, no fa res. El pitjor de complir el deure era que deixaven capacitat per fer res més. Si més no, a aquesta era la idea que tenien els homes de la seva generació. La dicutomia entre el vell al mal, tan marcada a la seva època, deixava poc espai per la imaginació, que encadava del patit mono, nei, s'havia criat i de les normes que l'havien dublagat i farmat. Recorda la professia és un negre de refers. Si seguim aquest pas, veurem com les nostres filles escas en els físbots d'en Bufor, i descobrim que la Fani és la filla Bordanduf d'en Bufor, després de la falla del banque de la mort de la seva esposa a la Regina, s'havia casat amb la Fani Rinc, la que era la seva amant des de feia temps en què ja tenien una filla i la gítima, la Fani. Havien marxat de Nova York i havien viscut pel món, quan la Fani es queda órfana, torna a Nova York, i s'adueja a tothom i qualco havia fet la madamolència. Però els temps que s'havia de canviat i ningú li importa el seu passat ni els arros dels seus pares, i l'Archer està encantat que el sofí predilecte i arreu, es casi amb una jove tan encantadora i llista. Actualment, la gent estava massa enfaïnada per preocupar-se gaire als veïns, que no ha importat si tenia el passat d'any. Un detallet de la vio de la Huarton és que amb la seva primera jove en tot va ser cortejada per un areu de ni un monei de seva mare, però. m'ha posat fia que t'interès del fido un magnet dels hotels. La mare va dir que mai per matria, que posicis en el peu a casa seva, ni en el nàpolèo dels hotels, que així la nomenaven al pare, ni la seva esposa, la juza final dels hotels. La edit, finalment, es va casar amb qui tocava, un areu d'una família del món i amb una trasfàn, i no va ser gens feliç amb aquest matrimoni ple de infidelitats i després es públics. Si ve la olentsca, és clarament, el seu alter ego potser hi ha més madu, pots divorci i tota l'estigma social que va rebre per a divorciar-se, crec que també tota aquesta història, la Regina Bufford, té amb les infidelitats públices del marit, té una mena de tota l'alta societat, comentant-les un resido de la seva juventot. Finalment, per a i fi, va anar a Paris. Quan escriu la obra, edituarton té 57 anys, la mateixa edat que aniu l'en aquest capitol final. Potser em vol que a la l'Archer, l'anyor de Paris, davant de la guerra, hi ho veiem amb el tema dels hotels i dels palauys que hi li agradaria anar. Un de d'aïmès de la olentsca, que és un mirei de la propia edit, és que viu el mateix barri on vivia l'edituarton, on escriptor i personatge, assistien els culturals més interessants de Paris, amb els scriptors i artistes més brillants de la BLEPOC. He de dir que tot l'hòdic a pel desgracet del Núlen va passar a tona miqueta amb aquest final, perquè, realment, edituarton és una jefa quan el mostra una vegada a més, es sent un covard al final del llibre. O sigui, que el seu fill de les escasim, una filla del bofort em sembla bastant ben trobat, però que quan són de viatge a Paris, en un moment el fill i digui de anar a veure la protectora de la seva promesa i que evidentment, aquesta protectora sigui ni més ni menys que madano l'enca, i que ell no s'atreveixi a mirar-la a la cara, em sembla excel·lent. Més que res, perquè qualsevol altra cosa, implicaria un art de redemció per una rata de clavaguerre que no es mereix absolutament res. I alerta, no estic dient jo, que en ni una n'agués de ser fidel o infidel amb la meia o que hagués de fer una cosa o altre amb l'Ellen, però que sigui tan idiota i tan covard, que sigui nelles dues qui sempre prengui les decisions per ell, el deixen condemnat a ser amb els personeges més imbècils de l'aritrat de l'americana. Fins i tot, amb la meia i ja m'ho haurà, l'edit, la ressuscitat en aquesta conversa per tornar a demostrar que sabia molt bé el que es feia. I que li donava mil voltes a l'Archer. El fill i diu que, s'ha escoltat l'olensca, és la dona per la qual ho hagués enxegat tot, però que no ho va fer. I que ho sap per la mare, que abans d'envorir li havia dit que el pare amb el pare estaria en segurs per sempre, perquè una vegada que ella t'ho havia demanat havia renunciat a la que més volies. L'Archer es quedin joc i reclama que no li havia demanat mai. El fill i diu que ja sap que no es deien redirec también, però que prou que s'entenien amb les mirades, els pensaments més íntims, però que realment veiem que l'Amèixi entén molt més i molt millor a l'Archer que no passa a l'Ingreves. L'Archer ja hi hagi malament, ja m'han estingut moltíssim a l'Amèixi. El que també està demostrant és que l'altre societat de la Guil de Teig era un grup fet de silenci, de sacrets i de codis, on era molt més important el que no es deia que no pas el que estic a s'explicitava. I, per sort, endales ja ho veu com una cosa del passat. Fins i tot sense saber de la missa de la meitat. Amb aquesta fresa és finals de la segona meitat, veiem en acabar la novel·la com realment és l'Amèixi. Totes les seves intervencions et careixen un altre sentit. I, de fet, us recomano una segona lectura, se ven al final i veiem quines el significat real de les seves paraules i fins on s'havia. Com la meia, a partir del casament, fa servir la seva inocència com un arma. Un exemple boníssim és quan descobria l'Archer amb el cas fals per a Nahuash, i d'acop no cal quan ve la Ellen. Hem anat seguint la obra amb aquest narrador, un nissient que deixava veure només com pensava i les opinions de l'Archer. Quines agafa per sorpresa la profunditat i la força de la meia. Nejueu a la meia i entenc que ens pot semblar fort, però crec que es pot entendre. I havia complerem la seva part amb tot el que s'esperava i s'exigia d'ella. Quan et cases amb algú, no només triés la persona, també triés l'estil de vida que comporta. L'Archer tenia la possibilitat de triar entre les dues i els dos estils de vida que representaven, i tot i que podies ir ja a la vida més artística i europea de la Ellen, li pesa més la vida de l'alta societat de Nova York, que representa la meia. I per molt que potser, segueixi estimant la Ellen, el seu caràcter és un dilatant, es troba atrapat per unes normes i unes convencions, i tot i estan en una posició privilegiada, no s'atreveja a revelar-se i trencar-les. Està amb la Ellen, li hagués exigit, transverdei les normes, i això no estava disposat a fer-ho. Al final del llibre veiem que aquelles antigues normes durant poc temps més vigents, i que tots aquests costums i convencions que abans eren tan importants i guiaven la seva vida amb per d'udra i avància en molt pocs anys, i aquest és justament un altre als temes centrals de la novel·la. L'Archer, tampoc no gosa, fer res artístic ni d'una vida política, només ha viscut de rentes i fent veure que era advocat. Em sembla molt crítica als homes que tenien el privilegi i riqueses i no feien re per contribuir a la seva societat. Guarda on deia que ara seva família es prolongava la nit dels temps i que no tenia cap mèrit ni polític ni cívic ni militar, que no havia fet res més que com la propietats i riquesa. Considerava que la seva família no havia fet prou mèrit, per ser considerat si ho tenien importants. Un altre, els temes de fons més enllà de la tria de la mòria, el deure entre la l'Ele i la meia, i tot aquesta transforç de la frustració que és normal sentir quan es d'una vida convencional i és una vocació artística. Si no s'aconsegueix a t'hi fer, aquest interès via laboral, l'artxer i altres persones ho intenten via sentimental, buscat sentir aquesta connexió intellectual, i no vull dir que hi hagi res dolent amb això. Prellevors, no et casis amb algú que estaldu contra Ari i la facis patir i la culpis per ser com és des un principi que t'havia dit que era. El tancament d'aquesta novel·la és perfecta. I tenedones que a la édit s'havia molt bé que s'estava construint, des de la primera pàgina és una constracció literària molt ben tramada. Si mirem els seus manuscrites, veiem notes o emprueveven diferents finals alternatius. En un fins i tot, incluia l'artxer i la elefugança, però va decidir amb el bon criteri sincerament aquest. I aquest és un final perfecte, anivèli un erratiu i demissatge. Abans d'acabar, podrien fer un petit rap a totes les vegades que la dada de la nocia ha paregut en la cultura popular? Un altre cop, 60 de citi, evidentment, perquè en el primer capítol, la carri dió, "Welcome to the edge of the un innocence". "Welcome to the edge of un innocence". Segona. "Gossip Girl". "Of course". Perquè tenim un capítol increïble, enumanat "The edge of the dissonants", en què representa la dada i nocència a l'institut on la vler fa de mademolència, la sarena fa de mei i el d'an, fa de niu la narcher, o sigui, chef kiss, però és que encara m'hi lloran perquè el net, interpretar el bufort, ha venda parlar de la vergonya de ruinar-se en família. I tercer, un múmen icònic va ser l'any passat quan per la metgala van anunciar el dress code de la Guil de Teix amb un fotograma de l'adaptació des que va ser el que va ser el que va ser el que va ser el que va ser. que es veia a la meia amb un vestit blanc i sonrient. Què me pres avui? Vinga, que me pres avui us ho resumim amb 5 puntets. Un número 1. Caledit Huarton va deixar un testimoni extraordinari de la de teure de Nova York, us en el moment de canvi amb les cens del new money. Un número 2 que no soportem a l'Archerniulan i el seu bolidol, la seva immobilitat per un fal sentiment de deura i no són normes socials que estan a punt de canviar. Punt número 3, que entre la primera paren hauria de sobre tot la inocència forçada en les dones, aquesta segona part va més sobre l'Archern a donar-se que tot el somon és una constructe social que més a més, aquestes normes que l'han immobilitzat, estan a punt de perdre tota la importància. Punt número 4, que ara més i lo lents que són més atrosos de dona per poca cosa tira tant a l'Archern, que en realitat, dones així i de patits, perdones així de potents, ni a per totes bandes, i que encara sol que la literatura és aquí per recordar-nos-ho. Punt número 5, que el món de la Guil de Teig tenia coses bones, però que el nom munt en les noves normes socials menys estrictes per les dones i en més possibilitats professionals per satisfel·les i en quets intellectuals també. Bueno, anem-s, això ja està. # Això ja està, és una situació. # # I la infeció, i la alegria. # Ser que. # Tornarem o no, perquè no hem renovat. # Els setembre. # Els parem que sí, que ens torni de deixar el puesto, i que hi poguem ser. Jo perdem per parlar de seny sentiment de Gina Oestén per celebrar el seu de 150 aniversari. Perquè jo ho hem fet, però estava molt verd, dels valeu, sí que. Ara hi tornem. Bueno, i Gina, us tendes 150 aniversari. Exacte, no escoles importantes. I el 3 que ho serà, res de func. Valeu? Doncs què? Som-hi? Bona amigues. Nosaltres som la Carnaut de Frejénet, i li hablen capullars. Moltes gràcies per haver-nos per acompanyar-nos un cop més. Moltes gràcies a tota la gent que ho ha fet tot, avui possible. Moltes gràcies al joc per acollir-nos. Moltes gràcies al Jordi, per fer-me als botonets. Ara la veia Salvador per posar les vau a trobar els separadors, a les filles europees, per seguir-nos juli a guilar, per la cinto inicial, a les vuc per seguir-nos les seves cançons per separadors, i aquesta insta. I a vosaltres per venir i per escoltar-nos. Gràcies. Estàs escoltant un pot que es produït per Joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca 275. Restaurant, cuc de l'arria i factoria cultural.