Punkis Decimonòniques | 04 x 10 | L'edat de la innocència (1a part)

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] against that no riggs. que estava nintentant introduir-se l'altre societat de Nova York o el Monei, entre que hi és persones que havien aixecat els gratassels de la 5a a la vinguda o no abans no hi havia res. Huarton critica aquests verteginos a senors social que feia que personatges comundin a per aixecin del Norrés. Al final de la seva vida, va voler passar com temes amb aquesta gent de Niu Monei que tan li havia marcat la juventut. Huarton, mai va criticar el divorci, de fet, no era gaire partidari al matrimoni. En un altre relat seu dium, desesavantat que en Joan i Necessó ensensoi si et aquest dissabte. Què dius, com? Senzillet. La senyora Estón, la vella reina de la Guilla de Dates i el senyor Macarister van demanar quines eren les famílies del Monei. La crem de la crem de l'altre societat Nova Yorkesa. Els 400. A Nova York hi havia les famílies de Niu Monei que intentaven comprelar-se a entrar a l'altre societat, com els van dervill de Roquefeller, els Morgano, els DuPont, que van fer els diners amb els ferrocarrils, el Patròli i la Industria. No em enri el State, com la família Olmonei de la Huarton. La senyora Estón considerava que les famílies de Niu Monei no podien compre ni la classe ni la seva entre els 400. Però sabeu què podien compre'n diners? Un títol. Un aristocrat europeu sulté amb la necessitat d'un a d'Eva amb una bona dot per mantenir les grans mansions ingleses. I clar, ni la senyora Estón, guisabàdica no, on du, quan l'ort. És molt curios el que va passar que estàs una concreta d'amèrica, ja que el nord, justament, eren els més revolucionaris independentistes, contrares de tot allò ingles, i que van lluitar més per deixar de ser una colònia i diferenciar-se dels inglesos. De fet, és fort perquè aquest esparit, en certa manera, es manté i, justament, aquestes zones són les més democrades. Però la Guilla Tegs sembla que ha quedat molt lluny a la guerra indapandència. Volen reproduir la societat anglèsa, però en aquest trasllat acaben sent més papistes que papa i generen més les persones negatives d'aquesta societat victorial i histocràtica. S'han molt més els nobs i clacistes, afecten moltíssim a la llibertat personal i sexual de les dones. I malgrata la guerra indapandència, bien lluitat per desempegar-se de la monarquia i la noblesa, ara estrenen obcessionats amb els tituls nobiliaris. Començen així les princeses del dólar. Les mares concertaven els matrimonis de les seves filles amb a reusar històcrates per assegurar un lloc destacat de la família entre l'alta societat de Nova York. Les més famoses serien de consuelo a Endervil i la mare del Wiston Charcil. Nomardar a consuelo, la gloria a Endervil, és la mongmana que ha de ser el primer conductor general, fins al punt que va arribar a vendre de tais d'aquí n'allensaria, portaria la seva filla a la nit de bodes a la revista boga en exclusiva. Sí, sí, però què va escriure? Vale, amigues. He dit porto una esnoltora molt total, profundament intel·ligent i molt conscient de per aquí escriu. Està fent una crítica violenta de la seva societat i a més de això ho fa amb gràcia, amb malallet i esperant que els seus lectors la puguin entendre. Precisament per això, quan construïs personatges, els aprofita. Perquè ens entenguem. Quan tot el que han escrit el senyar dels anells i el Hobbit, ens fan treant un món i a partir d'aquí tots entenem que recicli personatges, oi? Doncs ja fa el mateix. Escriu uns personatges que són i seran relativament fàcils de identificar amb persones reals de la nova llarga de la seva època i els trobem en diversos dels seus llibres. No és que faci servir un cliché de personatge, és que fa servir exactament el mateix personatge. Un exemple clar és l'estiver d'Otjaxson, que és una mica del senyor que dictava aquesta babavera més i que no a la societat de nova llarga de la seva època, o per exemple la família Mingot? No heu de començar, juzen-en un dels moments més emblemàtics de la Guilla Tets. El principi de la lluita entre l'acadèmia i la meva apòlita noperà. La lluita radicalment entre l'olmone i el new mone. La academia era petita i incòmode, que fos tan petita era un limit que a la gent del monei els anava molt bé. Així no hi havia mai lloges disponibles per els nou rics, davant de la reiterada negativa d'una llogja per per de la senyora Astor, a la gloria Banderbid, la gloria que no s'alipusava res per davant, va tirar pel dret i va fer un note atradalo per a més semblant els grans teatres europeus i l'està construït on queda espai, més enllà dels carrers de la 40 a una distància remota del centre de la ciutat. Això, si teniu curiositat, està explicat molt divertit a d'Eguil de Teix, i a part també tenim una versió catalana entre els del teatre principal versos dels del diàseu, que estic esperant que TV3 faci una sèrie. Jo ho deixo aquí. A la que ve fins fan cas en aquesta casa, alguna vegada la vida. Bueno, total, que estem a la década dels 70. Ve'm llegir una de la soldera que estava ubicada a la década del 60. Llavors, això comença un vespre a divers, quan tota la bona societat no veyor que és a dolmonei, està a la academia per escoltar faust. Faust és una opera amb 5 actes de Charles Gunot, vull dir-ho, veix-ho, vas atender la llegenda i en l'obra d'aquest, va ser estrenada al teatre líbric de Paris en 1859. Pensa que la majoria de les trenes de la faena de Paris o a Vienna i després arribaven als Estatolins. Tot i que avui en dia anem a l'opera tenint un respecte reverencial a la música i els artistes i mirem malament el que desenvolica el caramalet o no para de tossí, això és relativament nou. A l'opera era més important d'espectes social que no pas la música. La gent de bé arreunia i sobretot es deixava veure l'opera. Per què les llocs de Liceu són tan baixes? Les vam fer aixecs pressament perquè es poguéssim veure millor els cas i arreuurets vestits de les senyores. Perdó parlar del Liceu, ja hi estic. A les llocs és tothom per a parlar durant l'ària de la margarida. La gent estava xerra meca menys en els moments més épics. La feina al pobre compositor era crear i estrament deshi épiques perquè la penya callés i escoltés durant uns minuts. En el moment de la feina, la feina de les seves minuts, brillant, diu, "Ave, descobert que els americans volen fugir de l'entreteniment encara més de pressa del que hi volen arribar". És que no para, per aquí, per les verles. Ens presenta el niú la Narcher, un solte, el Monei, que viu amb la seva mare i la seva germana, que segueix amb uis, clubs, les normes socials. Arriba a tarda l'opera, quan podria haver arribat sobret i que ha sopat a l'acet, perquè és el que s'estila pel que està de moda. No ho ha casat, però no s'ho sorties fins les 11. Per no arribar a marçador del cop i et quedaves en l'habitació de segaudeta amb la l'autofitial, que hi ha japon, és que no em canviat res. I, de més, arribar per què, en el fons, era un dilatant. I pensar en un plaer iminent, subindipròdia una satisfacció més sublim que la complement del plaer. A veure. A veure. I ens hi ho tanc. Ja, sí, sí, però ho no. L'edit esqueixa de la tonteria que una inalterable i qüestionable llet del món musical exigia que el text alemany de les operes franceses cantat per un artist suèc, estraduïs a l'italiar, perquè el públic en glòpar l'an el pugui s'entendre més bé. No para, no para. No para, no para. Doncs que aquesta convenció absurda també li sembla bé, en això. Com totes les altres que hi ha de seva vida en societat. La mademnil son canta, per tant, enitaliar. # Mama, mama, mama, mama, mama, mama. # És a dir, "m'estime" o "no m'estima". L'Archer mira a setis fet, com la meïd, de seva jove promesa, se'musiona. Les galtes se li tornen roses i acaris-s'hi a les flús blances, com el seu vestit. Tot el n'ajueu a virtuosa i delicada, com un ideal femení, blanca, rossa, sensible, edolsa, una jove virginal. L'Aixer, amb més experiències sexual que ella, i orgullos, això pensa que amb entre les emocionen faos, la meïd, no s'imagina de què va tot això. I comença a projectar el viatge a Novis, amb les obres mestres que tindrà el privilegi, viure'l, descobrir-lo. I això és molt refutut, perquè no vol que la seva dona sigui un ignorant, però vol que ella, gràcies a la il·luminadora companyia, deia i desenvolupo un tracte social, lluny en lliure, viu que li permet i estar alçada als altres dones casades respectables. En aquesta escena, tant al principi, ja ent explica el tema de fons de l'obra. D'aquesta inocència forçada de les noies, una inocència artificial, que era realment una ignorància imposada, una virginitat que anava més enllà de la carnal, sinó de la ignorància del desig, de la voluntat de tenir, coses de noies amb una mentalitat de nenes predolescents, d'una bondat i una candidès artificial imposada. Era més important la parella de bondat i virginitat que no pas educar-les moralment. Les noies de classe alta vivien fins als 18 anys pràcticament en reclusió dins de la casa, educades per les mares, i per experts en diferents materies, que es davall, llenguos europees, provenen lluvianades del món. De fet, de consolo van dervill que tenia el coll llargíssim, com un signa, veia que estava segura que això era de gut a les hores que la seva mare havia obligada a estar amb les que tenen ben recta, amb vestries per fer-la encara més recta, aprenent llenguos del anticontinent. El debat de les joves, al vell al seu honor, o sigui la apuesta de l'argo, els 18 anys la feia en un vestit blanc de tull o gaza, que mostrés la seva virginitat, inocència i pureza, en contra de les vestits i empants de les dones casades, fetes de materiales més sensuals, com la seda. Els homes no tenien aquest debut, i s'entrenen amb la societat sense cap formalitat. En ni un llant, considera que ha llegit més, viatjat més, i pensat més que la resta senyora de l'òpera, que gràcies a la solidaritat masculina són una mena de massa que guien què s'ha de fer a Nova York. Seria problemàtic i de malgús, volen en compt en voli actuar per com t'ha propi en temes morals i en relacions sentimentals. Una cosa als homes de laïd, guarden són libre, és a dir, els costa molt prendre decisions. A la lletja de l'esmingot, arriba una jove que crida la atenció de tots els senyors pel seu aspecte més europeu i aristocràtic, més teatrel. És la cosina de la meï, la contesta o l'entsca. Però que el seu nom i títol no us engany, és Nova York és de socarrerl. Fins i tot, de petit, a jugò amb el Newland, ha tornat a Nova York, després d'un fracàs matrimonial, ha hagut descapat el seu marit, un compt de pollonès, per la seva afició a l'alcol i a les amants. No són una mica de títoc, guartó, n'ha això? Però està mal a aquest edat, i una odena separada és igual que fins a la gent a les seves motius, es deveu una paria social immediatament. La seva via, però. que és la senyora Mingot, una figura important en l'altre societat s'ha proposat que l'associatat labraci sense recances. L'Archer tot i que, sin petites, evidentment amb els motius per deixar el marit, li fa una mica de noza que hagi aparegut just ara, portant a descandol a la família a la seva meia. Però decidés fer-se l'arói, el pot l'autocompleença. Avançarà amb denúncia del primatatge, avui mateix, fent costat així la família Archer, els Mingot. Eiduarton ens fa una guia molt útil per les lectors de segle 21 dels costums i les morts de la Guil de Teix. Ens explica que la família Beaufort cada any, el primer vai, després de l'estrany. Perdó, fa cada any, el primer vai, després de l'estrany a la opera. I que és de les poques cases que té una serra de vai. Una sala, per tant, que només s'utilitza un dia a l'any i que està la resta de dies tan cadres a les fosces, sí, com dos tants dos i desiguals això. Els origens del senyor Beaufort són poc clas, però s'ha casat amb una mingot, té una casa splendida i el cap de la fi fa una de les mios fa una miola es fa res de l'any. Sempre dona un supass, a diferència que amb Mingot o Archer, trobes de fi la delfi i rescalfades, veig clicot, tèbid, amb ins donany, els convidats estan tranquil·les. Doncs a can Beaufort es menjant exalvatge calent i vins de reserva. Així que tothom ignore els obescurs dirigents del senyor Beaufort, i a què com diu la mare de l'Archer? Tothom té alguna persona ordinaria predilecta. Recordem que Eiduarton també era de curadora i que té un llibre sobre la decoració molt rellevant. És extraordinària la manera com en la que ens guia per la casa, senyora no es que es va desdissenyar des d'un inici, per tenir un senyor de ballingclós. I, per tant, ja tenia pensat un recorregut per arribar, i passant per un enfilar allà, salons, Albert Mar, el Carmesi, el botóndor, en aquest darrere, havia tingut l'attraviment de penjar la molt victuriós al polemic no de volgeró. El niúlen està nerviós, li fa poc els minguts a treveix i no portar la cuina al ball. Quan arribar a casa, estrava la senyora, que es portaria la mal i la meia a pondre al cel·lo de ball. Les noia es joves porten d'aiemes de flors modistes, com n'infes virginals, mentre que les dones casades, al·legant-s'plomais, i a dors amb cap als cabells i guança tinaits. La seva meia, meia, segueix portant un pom de mugeta a la mà. El mugeta és una flor blanca, molt senzilla, bonica i fragile, campanetes blanques petites que significan la poresa, la felicitat, la sinceritat i la primavera. La meia està anunciant el seu compromís, el seu amics, i hi ha una fort d'exitació. Hi ha resta anunciat per de gils del Newland, però a ell, en el fons, li agradaria que el seu compromís hagués anunciat d'una manera més pura, tal com és la seva felicitat. Es miren amb complicitat. S'entenen amb les mirades. Es posen a ballar. Sona el de No Viblau. La gafa contra sí, està convençut que les primeres hores del prometatge tenien alguna cosa greu i segrada. Siguiar, ser potser més intenset i romàntic i el sentit de romantissisme. La comptes solem que no s'ha travitat a venir al ball. I tot i que fan veure que el motiu es troba però ho ha llegat al vestit els dos saben per què. La meia li demana que la informi del seu pronatatge. El dia següent visita en la casa de la matriarca, la senyora Mingot, que estan contra del costum america que agindeconeixes més. Que allà es coneixen des de nens. Vol fer a boda a casa seva abans de quaresma. Això era irregular i mal vist, però s'acceptava si es comptava amb el suport d'una gran dema com la senyora Mingot. I ja no es pot moure, repatut el mà a casa seva. I han contrat totes les normes nova i orqueses ho fa a la plantavaixa i en la seva apropi habitació. Tot sovint estirada. He dit "Warton feia el matej a la seva casa amb els 8 xusets". He dit "Warton, a diferència a les sofregistes, no busquen la llibertat cap a un fora sinó cap a dins". N'hi haurien estat una presó amb aquest marit, ha consegues la seva llibertat i viure amb les seves normes. La senyora Mingot ha viscut temps a França, a la França, el segon imperi. He adacurat la seva habitació com els americans imaginant per les novel·les franceses que és una cambra d'una dona que repa amb ens. I n'esperadament, entre el saló, la Madame Olens, que ha acompanyat del Julius Bafort l'Hosta de Nitt. Tenei com la senyora Mingot són freds, dominants, i es salten les compensions, i desedeixen qui entra i no a la seva petita i tanca de societat. La meia i l'Artser considera un error que la cosina s'ha deixat veure en hora punta passellant per la cinquena vinguda. Abans de separar-se la l'enconvida l'Artser a que la vagi a veure, i s'exalta, i considera que deus un costumor europeu això de n'aveure senyores casades. Els Artser conviden a les tirat d'Artser i Jaxon a supa, que de seva. I malgrat que en teoria el supa és per parlar del casament del niúlen, tots saben que el que està en busca de saber què em pensa el rei del gust de Nova York, del que ha fet la comptesa o l'insca. És o no és un escàndor que passeig in una dona així. Deixo que parli un segon del Jaxon i de confoncionar en aquesta gent. Era el gordo del bon gust, era la persona amb qui s'hauria de parlar, per saber què estava bé i què no. I què està passant cada moment en Nova York? No és exactament ell, però podia estar clarament inspirat en Word Mechanister, que era un senyor que no només era un ric de Nova York, que dictava les normes del bon gust, sinó com dia les va dictar tan seriosament, que les vas clonar molt llibre. Era un tio molt influent, però no podem dir que sigui exactament la mateixa persona, perquè el nostre estil Jaxon no estava casat, cosa que el Word Mechanister sí. Si no que té una germana aquí envia de missària subint. Però torna el sopar, on descobrim que la Eleonolens va ser presentada en societat Bastidat de Satinegra, cosa que evidentment és Ascanda Losa. No necessitat, home, el blanc, el color virginal i de pureza, i totes les dones han de aparentar la fins al matrimoni, que una noia és presentida en societat Bastidat de Negra no és excepcionalment. I gens dona pistes que, des de adolescent, ha estat una persona aquí no l'interessa gaire, seguir les regles. I a dues escoles de pensament en les famílies fundacional, els Mingot i els Manson, que valorin el menjar la roba i els diners, i els Archer, Núlan, Valder, Luyen, que valorin més viatge de la horticultura i la bona literatura, que desdeñen les formes més gruïeres de ple·l. Has de triar, per tant, entre menjar anèxsal vaig a Tortuga i vins de Reserva o tenir una conversa sobre paisatges al pins i novetats literàries. A Sanyo Jaxon supren amb conya. Estic una mica hagut tots, des de l'últim sopar que els l'obel Mingot m'aniria via el rei gym de la d'Alin. D'Archer, ocupat tot el pis de dalt, mentre que la mare i la filla, s'encaveixen en les habitacions més estretes de baix. La lliduarton en el seu llibre interiorisme declarava, molts en la línia que ens després expuseria la wolf amb la cambra pròpia, que les dones també necessiten habitacions per si soles i intimitat, que no fos insales que es fes inservida a passar d'is, independentment de la seva classe social. Mare i filla, quan viatzen, busquen veix paisatges, no art ni arquitectura, perquè consideren que això és massa interactual i està reservat pel somers. A dure-ni van eren, de sobreneneren, núlen, que en el fons i a l'hiagrada que casa seva respecti l'autoritat d'un home. És a dir, la seva. Si molt patria el catató, pè a aquí i el nostre Archer. Quan parlen el senyor bofot, la mare deixa entendre que és millor no parlar de la seva història davant de la seva filla, perquè és una noia soltera. Quan en realitat fa temps que l'he enxplicat tots els detalls, m'han privat, veiem tota la estona aquesta necessitat de crear aquesta falsa aparència i no sé si hi ha macollada de totes les noies solteres. En nulen, es comença a buscar ja amb que exigeixin a la ellen passades a Perseauda i viure amb barconya. No és culpa seva, que el somerit sigui un cràpula. En aquest sopar, en què es venia fatal, perquè el senyor Archer és una rància, com una mala cosa, i a un moment on han de parlar de la comptesa o l'entsca i de com vol demanar el divorci. Mare, veus el moment en què quan es diu la paraula, divorci? La senyora Archer desprelculpa per si ho han sentit els criats. I aquí en nulen per primera vegada es posiciona de una manera minimament polèmica, dient que espera que la consegèixi i dient que les dones haurien de ser lliures, te lliures com nosaltres. Nulen Archer, té fers al lliader. En els m'has sentit la paraula, eh? Exacte, les que espinta les ungles de negra i després tal. En aquest matrimon i fallit fa que en nulen es planteixi molt curiosament com vol que sigui el seu matrimon. M'ha emna, amb la meia, aquesta necessitat de construir una complicitat evidentment desigual, on ell li enseña quina manera de donar intel·ligent vol. Perquè, amigues, com diu la blanca, els homes de la Guarton, volen idolen, i tot el que està. tot els està malament amigès, però ja els vagarà, ja els hi tugarà. Ell no està content que la mà i no s'apigar res de la vida, entenc-hi. El que toca potser la vol dir una mica tan més vida. Més experimentada? Ja estic posant nerviosa. En nulen veu com han acabat els matrimons dels seus coneguts i temps que passarà el mateix. Estàs sincerament enamorat. Tot i que d'una manera plàcida, et mirar la seva vellesa, gràcia, habilitat per muntar caball. Malt! La seva gilitat en el sóc. I en el seu interestímit per gibres, i les idees que comença a desenvolupar sota el guiatge de ell. És franca, ja hi ha l'hivalenta, i considera que té sentit de l'humor. Téu per què? Perquè això és de mostra, perquè arribo amb les seves hormes. Mira, d'avoritat. Bueno, és que l'Archer és una representació tan exacta i tan irritant de certa masculinitat. L'Archer malaeja les avies i les tietes per haver creat aquesta inocència falsa que sostenta exclusivament en el desconneixement. Ah! Ei, en cap moment, se repenteix del seu passat, ni preferiria arribar a verge el matrimoni. Sabem que ha tingut una relació amb una dona casada força temps i que era proconeguda, i a que fins i tot la seva mare la desaprobava. Pensem si hagués estat al revés, hagués estat inadmisible, o sigui, en fi, la hipocresia. La família Mingot decideix fer un superformal de presentació a la Compteza Olensca i conviden a diferents membres de les famílies més importants, que es condéis com una mena d'enbaixador representant dels diferents grupets socials. Però passa una cosa molt forta. Només accepten de invitació als bofors i el senyor Jackson. La resta deixa en clar que no volen acceptar la Olensca en l'alta Societat Nova Yorkesa. La huortor no deixa de fer-nos bord a la manera claríssima com és la suïdata de Nova York de la Guileteig, a que aquestes famílies que marquen no només la moda, sinó el funcionament correcte del seu món petit. Quival, qui no val i qui escriu la història. # Who lives who dies who tells your story. És per això que si en Núlan vol que el seu prou m'ha de ja no queda atacat per la història del divorci de la cuina de la seva promesa, 3 equidicteus que els ha passat a la separació. Enda a veure una d'aquesta espocada d'histògrat de la boca, i que havia refusat la invitació al Supa, la senyora Bander-Luyden. La guarda un en què explica que l'associatat és una piràmide. A la base hi ha el que la senyora Arche era nomena la gent corrent, en famílies respectables com els espaisers, els lefers o el Jackson, que havien assendit per sobre el seu nivell, per matrimoni, amb un dels clans que arrenaven l'Oya. Després hi ha un grup compacte i dominant, amb els mingots, els níulen, els xíbers i els manson, i molta gent pensava que ja no hi havia res més adult, però hi ha per sobre encara les famílies d'originalistocràtic en el sentit autèntic de la paraula. Mentre que els avis i vers avis de la resta van amigrar per qüestions econòmiques i eren comerciants anglèsos o lendesos que van venir a fer fortuna, i havien tingut fins i tot papers importants en la guerra independència, per exemple, la vida de la Huarton va tenir un paper reallabant, i era un recordat a l'Oy i ella estava molt orgullosa, i tota la vida volia lluitar l'interesse des de l'amitació. Per ser útil el seu país i borrar la vergonya, el seu pares que caixen a la guerra, ho faria durant la primera guerra mundial amb llibres que es propaden d'ístics amb proamèrica, sin reporte de la guerra, ajionar les dones sense mitjans, fins al punt que li va valdr la creu d'un ordre de la República França. P'amal. Però hi ha tres famílies princeses que sí. Perdó, hi ha tres famílies que sí que tenen origins aristocràtics, els fagonet, els l'ànics i els van derluyen, descendents directes del primer governador lendès de Manhattan, que es teven emparatats abans de la guerra d'independència amb uns consmembres de la aristocràcia França i Britànica que encara segueixen tenir en relació. Manhattan de fet l'havien fundat els holandesos i era nomenada no va emster d'enfins que la van conquerits Britànics. Bé, amigues, la senyora Bander-Loyden és Gallega. O sigui. No és Gallega de Vallamonyeira, si no, Gallega d'actituds. Ara m'hauria perdut, jo. És una senyora, que no saps mai si puja o baixa, que no sigui dir que sí, o sigui dir que no, que no es compromet mai, tot i que diuen que té una certa tendència a ser indulgient. Llavors, la Bàbèura i després de tot, a la història, de no saber per no negafar-la, decideix ser clarament amb l'Enerolència i incloure l'ansuïtat. Clar que sí. He dit guardon, es deixa molt clar que els afrets, amigues, és cosa de mas. Bàsicament perquè ells suporten per metre i perquè tenen la capacitat de moures al seu gust i, per tant, de xerrar del que els idoni la gana. No com elles. L'Artser porta una excusa que és un s'afrets, ni veia expert. Perquè tot ha estat culpa del Larry Léfers. Ah, sí. Molt agafat, en pinces, però tot ha estat culpa de ell, un dels convidats que han hagat la invitació. Diu que ha hagut de fer aquesta exhibició moral per amagar la seva ibaixesa. El Léfers no pertenia mans. La seva dona ja comença a suspitar que hagué passat algo. I per això somre la boca davant d'ell i ha perdut mostrar la seva moral impecable. Tot el nou veyor, que és un cràpula, menys la seva pobre dona que ha viu enganyadíssima. Fa servir a la Madamolentsca de parellams. Els Léfers recordem que estan persotant la piràmia social i, per tant, no podem acceptar que es pronunciis sobre la condició social del Guperdal i molt menys del Google que havia la fia estamparentat amb els archers ara per matrimoni. Ja que a més a més la mare de l'Artser és la novo de els banderluyen, per tant, també és una ofensa pareix, els tops de la piràmia de. el tribunal suprem dels árbitres de la moda. Posa en un plat perfecte per ingròrel socialment definitivament. Els banderluyen faran una selectíssima recepció en un ordom parell, el doctor de Sanostri, i convideren a la Madamolentsca. Léfner ha estat una lena molt bonica. Tot i encara consideren que està desmillorada. Els seus pares eren molt estimats en alta societat i solíem viatjar molt pel continent. Léfner, per tant, s'ha criat molt a Europa, com la propia Edyth. Quan va cada or, fent la va adoptar la seva tieta, meu d'ora Manson, una mica extravagant i que solia que es perdò i que solia salta les normes i que s'havia divorciat diverses vegades. El cap d'uns anys, just després del debat de l'Elen, desapareixen a Europa. El cap d'un temps arriba a la notícia que l'Elen es va casar amb un compte polonès que havia conegut en un vei a les tuyeries i que tenia residències principis principesques a París, a Nissa i a Florencia. L'usaguen que arriba és que el matrimoni acabà sin un desastre i que torna a buscar en repos i oblid entre la seva gent. Com l'ha dit, per tant, L'Elen passa la seva jove en tu, entre els millors ambients de París i viu un matrimoni absolutament desastreu. Quan arriba el famós supa, en Niu l'enconsidera que ell encara té que el com de magnètic. L'Elen i el convidat estrella el duc i es coneixi en Nissa i anava a sovina a casa seva. Després de parlar a l'1 estona, decideix anar per la amb en Niu l'en. I ho fa contravenint totes les normes i a què? A Salons de Nova York no era habitual con a dames a xequés i deixésse-lo un senyor per buscar-la a companyar d'una altra. La tiquet exigia que es pareixin mòbil com un estatua, que els homes que desitjaven conversen veia s'han de ser en succeïn l'un al altre al seu costat. L'Elen i en Niu l'en parlant d'una estona llarga per primera vegada. Ell es morda ganes de saber més coses d'ella. I ella li demana com demorat n'està de la seva cosina. L'Elen, de pregunta, si els han arrangat el matrimoni o si s'han trobat ells, oblidant que mèrica no són regèn els matrimonis, oblidat moltes coses i vol tornar-se una americana completa. Que tornarà a arranger matrimonis amb Aristocrates seran els pares de Niu Monei o hi una altra crítica que fa aquí la edic, com que no la cosa. Tot el que quan s'acomiaden no sap com es troba el Niu l'en convidat a casa de d'ella. En Niu l'enseguiria com fos. Això sí, observa amb satisfacció, com els lerfers i altres que havien denegat la invitació, ara fan cua per presentar els seus respectes a la contesta o l'ensca. Entri un fad. La imitació del N el troba amb malpeu. No saps si accepta-ho, no, però la corisidat matalgat i se n'hi va. El capgui a la fi, si en anunciat el seu compromís i eres oficialment un home promès i menjiu, és per culpa de la Elen. I la meï, esquiria demanat que sigui especialment amb el amb ella, no? Per tant, es va justificat. No només a fer la visita, si només a no comenteu la meï. I una altra vegada és importantíssima, al passat interiorista de la guardon, com fa això de descriure'ns el destí de l'Artser, que el destí de l'Artser està absolutament sallat. Mi tancòls potria el barri on voldria viure, ni el color de l'esparer de casa seva. Ojo, no per dins, si no per fora, perquè les societat els demana que visquin en un tipus concret, de casa concret i en un barri concret. I no només això, en una casa qualsevol, amigues, sinó que hais una casa de color de merda d'oca, que també tenen la seva història. El fet que això tot això li passi pel cap, mentre està esperant que l'Elenolents, que la citat a casa seva paregui, en una casa en un barri de reputació dubtosa, no és important. Una menió necessitliana, el deixe sol, esperant a una sala plena de quadres italians que no es capes de reconèixer. Ei, que es creu tan intel·lectual, que se'n va patar russkin. Al nom de Jon Russkin, veurem que va sortir en sovint. Era un crític d'art anglès que va revaloritzar l'armadiaval especialment algòtic, i va de conèixer els anglèsos al centre dels anglosecs, on es perdó l'Arta-Lià. I va ser el primer en reconèixer als prerafelites, malgrat un deis que hauria fet endadona, però això és un altre cotí. Aquesta sala té un atmosfera diferent al que coneix, es sen de fet, i un de nova York. És una campanya envolvant un reflex de l'Elen i el sou molt interior. És com entrar a una campanya secreta. La edituarton va escriure que la naturaleza de les dones és com una norma, és com una casa enorme plena d'habitacions, i només accedem a les primeres habitacions, mai a les habitacions secretes. En donar a impresió que aquí l'Archer està entren a la campanya secreta de l'Elen. L'Archer comença a sentir-se ridicules per Andla. Finalment, el soroll d'un cotxe que veis anglès del Julius Bofor i observe per la finestra com vaixen a l'Aulensca. Ei, diré una cosa que ho dureia, i ella, diré que no. Recordem que ja l'havia vist passejant bé i anteriorment. Per fi, entra amb l'Aulensca a l'habitació, i ei no pot evitar fer un comentari molèst. Tenia poc i no recordessis l'hora. Amb Bofor, deu ser molt interessant. Ei, i a l'hi fa gràcia el comentari. I en situacions com aquestes veiem com ella té molt més món que no passei. Per molt següent i viscut que es pensi que és per haver tingut una manca zata i per haver fet algun viatge a Europa, com un turista americà. L'Elen explica d'en tranquil·la, on l'ha dut amb Bofor de passejant, i que l'ha portat a mirar cases, perquè, dic en que el barri no és el pròpio de parella, l'Elen ho posa en dubte, i quan li demana l'Archer que passa amb aquell barri, l'única resposta que ell pot donar és que no està de moda. I, evidentment, és un recomint de merda, però és el que impera no va llorque. I si l'Elen vol viure en societat, ha de fer el que és que s'anyir-se a aquesta mena de recles. En aquest moment, en Núla Narcher comença a veure que ell també viu en una seta de la inocència particular, potser no és virginal i inocent, perquè fa als plaes carnalts, però no s'ha plantejat mai seriosament fer res que no sigui el que li tocaria. S'ha de casar? Buscar una dona que en caixa exactament amb els plans que el món té perill. A la tenir una feina, doncs tindrà la feina que s'espera d'un jove en la seva posició, i així amb tots filles. Tinc una conversa sobre la ciutat de Nova York, que és molt interessant, perquè et xoca en primera vegada. Em fa la sensació que, per en Núla, no va llorque és com una part de sí, és com a membre més de la família. I jo ho sabeu que la família se pot mal, però no se'n pot sentir. Ella en parla com d'un ciutat més, perquè i per en Núla, la ciutat és un personatge. És més conecenari. Confon la ciutat mateix amb la seva societat. i això és important. El que ha estat a l'aigua és que la gent de l'Ara no es pot fer. La gent de l'Ara no es pot fer. El que ha estat a l'Ara no es pot fer. Amb el pom de l'edit i sof de meia. Si no podem ser més. Estat casualitat. També un de dir. Estat casualitat. Una cosa important, el primer impuls de l'Archer, amb veure les roses d'aurades, havia estat amb viària a la meia en lloc del ram de muget. Però s'adona que no fan parelles, si tu. Aquella vellesa era massa forta, massa sensual. I també està perpetuant en la meia i l'estat de la inocència. En de seva novia virginal i a tèria, no li està permeten ser l'unès sensual. Tornem un altre cop al tema de Charlo Tray. Landama, però en Niulen s'adona que la pot ha bé liat i quan queda amb la meia i per passejar, li explica que li van viat a flors a la seva cuina. I la meia li agraeix perquè és un animal pura i inocent. En aquell moment i per primera vegada, en Niulen li planteja si el seu prometatge no li semblen massa llarg. I si no podien mirar davant sal casament. I la meia li diu que no es veu capaç de convencer-la amb arguments class. Perquè no és prou intel·ligent. Però li dono l'argument definitiu i li diu que aquella conversa és vulgar. En una societat com aquesta, en fins i tot viuran el barri que no toca, et pot condemnar, avançar un casament perquè sí et pot fer la vida impossible. Em sembla duríssim per això. La d'usualitat i la naturalitat amb què la meia assumeix, que no és prou intel·ligent per discutir amb la persona amb què ha de compartir la resta de la seva vida. Condemnada ha perdre sistematicament totes les discusions. En Niulen estrenen una mena a contradicció constant. Nés conscient que la seva insistència es capaça, no tenia solt a dir volta, però ara li sembla infantil les reaccions de la meia. I és desespera preguntant-se quan les noies fines començaven a tenir bé el pròpia, rúmia. Suposo que mai, sinó els hi permetem. Li fa por que el dia que es casin li pugui treure i li pugui treure la vena dels ulls i pugui mirar el món, ja no tingui capacitat per veure res. De tant, de generacions de dones a les qual s'ha negat la visió del món pròpia. Em molesta moltíssim l'actitud de l'Archer. Es fa molta por, doncs, se vulgar? Què em vol treure de molestar així la meia? Retroré la meia que és víctima d'un sistema del qual i se'n beneficia, em sembla d'òstia, i d'anem petit inconsieni a Gocèntric, de resposta de ella, però em sembla molt intel·ligent, i desambascar-la la hipocràcia de Narcher. No podria sofrir per descumptat. I tu, tampoc. Aquest i tu, tampoc, és brillant. És excel·lent. Aquell dia, la tauciota t'està totalment escandalitzada per un tema amb els carrualles. Un dels primers records de l'edit Warton era anar amb la seva mare en carruatge per la 5a. Quan de cop li va tapar els ulls i van girar-se totalment per donar-les que no en el carruatge. Hi ha una senyora que era la manda un banque conegut. Fins aquest punt de violència podria arribar a l'extrecisme social en la guil de teix de la infància de l'edit. El segon que sabem és que en diuen rep una bronca, que és seva, perquè m'adamonents que ha anat a casa de la senyora de l'Emul Struders a sentir música en diumenge al vespre. No et reixeu, sabíem, perquè l'havien comiat al davant ell que no es va fer. El que hem de fer és que ho ve, és molt ni un món, ho ve que és una persona de molt mala reputació. Jo de fet, em vaig pensar de la moda, de la querida. Sí, com sigui quan la senyora, el que el ho sabia, li fot una bronca perquè no ho ha anat impedir. Quan a n'hi una no es defensa dient, que no estic comprometre la senyora amb la comptesa o l'entsca. La resposta és que es casarà amb algú de la seva família, i que per tant és la seva responsabilitat. El que és cantalitzat és que aquests diumenges fa el mateix, el que és fa a la resta de capítols europees. La mare s'indica. Jo només sé que hi havia una dona que es van filar una taula i va cantar les coses que canten els llocs on vestu a París. I la gent fumava i va viatxar en paig. Un cop més, una hipocràcia brutal. La mare i tothom s'apaquinament de llocs van algeves no veur que es us com van a París. I no per això es veu per res a pactar la seva reputació. La mare reafirme. Això no és París ni Londres. I la madamolentsca ha de seguir més que ningú les normes de Nova York, que per alguna cosa ha fugit de la mena de vida d'Europa. Una cosa que m'ha fascinat ha sigut d'aquesta reputació familiar. No és només que el que faci el guau afecti a la seva reputació, sinó que traspassa a famílies generacions i una sèrie de graus de parentiu que es capa a la nostra logíca actual. En ni una en podria tenir problemes perquè la cocin de la seva promesa té pensat divorciar-se. És una seritat moralment molt estricta i en això es nota moltíssima al per religiós. Penseu que els Estats Units estan construïts a partir de tarat religiósos que no volien a Europa. Són protestants bastant passats de voltes que sorten de Europa d'espires de la reforma l'Oterana perquè consideren que el que s'està fent a Europa és poc. És interessant veure que la moral protestant no inclou aquesta idea de perdó i no es poden confacer i rebre el perdó com els catòlics i per això els seus actes i els de tota la seva família els afecten. No només mentre visquin, sinó també quan es morin. Potser anem al tema. Recordeu que van ser menciut que en l'hiúlen treballa. Doncs efectivament, escalfa la cadira en un despatxat bocats, com la majoria de joves de la seva classe. I a més escorius que avui han d'hi encarassir una professió del món i treballar d'advocant en un despatxat gent rica en coneguts o compostos. El seu cap, el senyor Letterbler, té una feina especial per ell. I és ni més ni menys que convence amb a demolents que de no demanar el divorci. El senyor Letterbler és sense acament adulta un senyor, com cal, un home dels seus temps, i per tant té exactament zero unitats de ganes de posar-se en cap mena de problema. Penseu i té molt malallet que el seu nom és un joc de paraules. Letterbler vol dir l'ocupant de la llei. Si em sembla tan brillant, que ens hagi colat això aquí i mitgem en el donem. Ella, el Newland fa dies que ha habit a la Olentsca que la seva reunió va ser massa íntima i no se la vol jugar. I a més, ja veig que és un tross de dona que s'han sortit de totes les situacions amb molta facilitat. I que, per tant, no necessita que la defensi algú tenint significant com ell. Pensa que les coses europees deuen ser molt més complicades. Aquí, diberèixen les dones entre les que et cases i les que et diverteixes, la Madonna i la puta. Aquesta divisió, ja es podria haver quedat en aquell detegc, sincerament. I va tenir una aventura amb una dona casada. I això li havia donat una hora de aventure. Però que t'aguraït ja en aquesta dona amb la segona divisió. La meia en canvi és de les que et cases. En Newland intenta negar-se a que t'acabin de ser exactament correct, però no li donem a més opció. I es troba a vendre com menys a la cuina de que el del divorci amiga no passarà. Entretes motius perquè la seva pròpia família no ho consentiria. I perquè consideren que havien posat l'Octeia Atlònic per mig, doncs ja anirà prou, que no fa falta més. A més, a més. A més, a més, de les facir el Madrid Moni. Després d'una estireia ronça amb el seu cap, en Newland es compromet a si més no parlar-ne amb la de Molensca. Abans de visitar-la, sopem el cap i mireu, mira, no sé. Em fa molta gràcia, això de veure els menus. Em sembla un luxe que la edit, els detalles, i poguem ser bé, saber en què consistia un sopar a casa d'un advocat ric. Tenim una sopa d'ostres. Sabó que. com Cogombrets, anèxel vaig a Angeleia de Groseia i Mayonés a Dapi, de post, teníem postres, copes de porto i cigars. Si ven ni ulen al principi, estava d'acord amb el que això del divorci posmirà un parcal quan ho s'han exposat pel seu socibé i egoista reaccionat tot el contrari defensant la llibertat de l'olens que. Marxar rapid de lli i observe sus veïns com van als cel·los dels seus amics pel carrer. Veu que amb el Juli amb ufort agafa el seu carruatge en l'es i suposo, doncs, que deu aquestes hores de bona visita a la seva mà. De que a mi comença a reflexionar també sobre el panorama intelectual de Nova York. Quan la seva mare era jova, els artistes era senyors i dels trobes als salons. Actualment, viuen vides més modemies i el marge, i no frecuenten els salons de les senyores. Es pregunta també quin devia ser el món de mademolents que a Europa amb molts més artistes i converses molt més intelectuals. És l'època dels famosos salons de París que tan lli agradaven i havia frequentat la nostra edit. Tu t'agrada parlar amb ella amb l'olens que es trobàvem amb ufort allà i no pot començar a tenir la conversa que volia tenir amb ella fins que ell no marxa. Està ràbios. I entre el saló amb la voluntat de fer-le el neutral buforca fanosa. Tenen una conversa sobre artistes i poins dos exposicions i ella ho troba falta. Però ho ha deixat davant de per encaixar més, l'Arser LiDU. No seràs mai com tota la gent. Ai, no m'ho diguis això. Si s'ha vist com de testuce diferent, l'Ais de Sva Santís sempre també diferent. I també havia frequentat molt el continent sobre tot París amb els salons literaris i artístics que a vegades ens fan més avidens les semblances entre l'olens que i l'Aerith. L'exiliada autosoficient de nou a iur que és enaixement prouropeia d'esperit i sortida d'un matrimoni infelís. Però aquí l'Arser ens ha vingut a parlar, a temes l'agals. Quan l'Idemana quines el motiu pel qual vol el divorci, ella viviu que perquè n'ha estat començada nou i podessi lliure. # Veuress a lliure, lliure. # I ell diu que això no estaria bé. Evidentment l'Idemana que perquè no hauria d'estar per més el divorci i ell diu que tot i que és legal no és costum i que més en una societat tan petita com l'alta de la societat de nou a iur que no permetria. És una societat petita i qui dicta les normes temoralanticuades. En lloc, com a no a lloc, podria fer tan mal on divorci. Per molt que estigues fonamentat com el cas de la nostra olència. Recordeu que ha dit guardon bàtiga moltíssima divorciar-se del seu marit cràpula. Malgrat, tenit tots els motius del món per l'educació rebuda i els prejudicis i industrials social que arrabria. De fet, quan es va divorciar i haus de comentar la carlota que ho va fer a França per evitar l'escandol, perquè hagués sortit els diaris. És maravallós a la resposta de l'Erendi, però la meva llibertat no és res. Ah, ara, amiga, ara comença a entendre que vol dir que s'ha de haver tornat a casa. La següent escena que ens trobem al teatre, on estan representant de showground. Un obra de teatre, Irlandesa, de Dion Bocicolt. És un obra que va ser molt popular a Nova York a l'època i és interessant com la guardonatge explica altra vegada que és una vellor que és una colla de mal educats que fa en servir el teatre com a pati de jocs i que només li fan casa de les escenes emblemàtiques que us us juro que jo, això, sigui que això passei a avui en dia. Encara, tant anys després, només fa el voler dir que no m'ha volgut ser en una societat i la civilització i això em posa dos punts trista. Què vols que us digui? Tot el que ens explica la escena clau o no m'ha enamorat en acomiadar-se tot que les cintes de cabell de la seva enamorada sense aquella uvegi i en ningú la no això li fa pensar en Madame Olensca. Per molt que això no sigui el seu cas perquè ell no i repeteixo. No, no, repeteixo no està enamorat, no, de Madame Olensca. En cap cas no li fa pensar en ella i el que s'esuposa que serà perquè la hagut de convencer de renunciar el divorci i ella ho acceptat. La família Mingot està molt agraïda i orgullosa en Núlen. La seva avia no entén perquè vol tornar a ser la ellen Mingot. Perquè voldria tornar-se una solterona, o sigui, l'opit jo, que et pot passar en aquest món, quan pots ser una dona a casa de i comptessa. La escena al comiat dels enamorats i el recorda la ellen l'entorbat tant que es disposa sortir al teatre. Com veu, no, jo et ja, en bofort, els lefer i a la comptesa Olensca, el conviden a seure amb ells. Comenta el lavallès de les escenes enamorats i ella li demana sota boxa. Si creu que demà el matí, el protagonista li enviarà un ram de roses groges. Les dues vegades que la visitat, després d'aquesta estrova d'estan íntimes, en Núlen li enviat un ram de roses groges sense cap terjeta. Com vulguen dir que l'ha pillat fortíssim? Sí, és tan jaifal, ellen també aquí en aquest moment. He irreconeix que també ho ha pensat. I d'acord, posar la ellen li pujin els colors, que enviarà ràpid la conversa parlant de la meia. Perquè la meia marxata, amb els seus pares al sud, per ta moure la bronquitis del senyor, i li ha demanat el niulant que es faci carregre't de l'Ellen. L'Ellen ara li demana que què va quan no està amb la meia? I ell li responda amb moltíssima jeta que refugi en la feina cosa que sabem que és una mantida com un vien de cua. La meia li ha demanat el niulant que cuida i deia, perquè sap que és senzola i desgraciada. És la única que té la clarividència per veure-ho. I que troba faltar la cultura europea, les converses interessants, els artistes, les exposicions, la música i la meia considera que només pot tenir aquestes converses amb el niulant. La seva àvia no entenc perquè no enteu prou, en fes-te si roba. En sortida del teatre, el niulant es troba amb un amic, en Winsett, que és un tio intel·ligent i que treballa de periodista, sempre ha mentit a provocada són dues coses que van juntes, i que no és de l'altre societat, però és una persona molt llesta. Clarament, no és de l'altre societat, perquè és veï de l'Elonolensca, en aquell barri del qual la volen fer a marxar, siguin com sigui. Ens diu que realment és una home de lletres, però n'has escolt i, no porten a men, en un món que no necessitava lletres. Després de haver publicat un llibre amb excuses i desvaloracions literàries i haver se menjat la ició censera empatates, havia hagut de deixar la seva vocació i dedicar-se a ser periodista. Bé, en concret, correcto d'una revista sent mal, perdones amb patrons i històries romàntiques. O sigui, els somniats de l'actual. Tornem a veure la crítica a la Huarton, el món de Nova York, cadona l'esquena, la cultura, i per tant, està com demà t'alfrecàs. Fagrà que sempre pensem que abans un sí que es podria haver dedicat a les lletres, però la realitat és que tenia una situació tan o més precària que l'actual. Cap dels dos, no encaixen de societat, però no hauria de ser ni a la que el niu l'enalmenix, el ric i lliure, que hauria de dedicar-se a la política, i diu que ni parlar-ne, i no sap conferent en tendre que un senyor mai n'esfica en política. Un senyor es limita quedar-se a casa i abstanir-se. En Winzet Parla demigrar com d'un somni sent molt conscient que no veyor que no hi podrà ser mai més res del que és. I en canvi, en niu l'anesperem la idea de l'amigració gairebé com una ofensa, com si marxar de nou veyor posen otra maritat, perquè no és el que fa en els senyors. És molt fort a la relació de mor que tenen niu l'anem la ciutat, que per molt que n'hagi marxat per fer el turista o fer el seu turp a Europa, en és molt conscient que no veyor que és el seu lloc al món. El dia següent ha arribat a tarte el despatx, perquè ha estat buscant roses groges. És que. Aviam! Aviam! Aviam! Aviam! Aviam! Aviam! I s'adona que realment, o sigui, que ningú li importa que sigui un o puntual, i li envahéix una exesperació subtada per la sofisticada benalitat de la seva vida. Quin sentit té que estiguen en cada dia el despatx, ha fet el teatri i de que treballa, en lloc d'estam la meia a la platja. Tot per mantenir unes appearances absurdes que l'exigés, que en teniu una feina, però que l'hora no fos una activitat curua per fer diners. També us haurà fixat que el llibre quedin després de haver sopat i que totes les festes comencen tardíssim, cap a les deu, i que la gent trendi no arribava fins les 11 i mitja, i que aquesta festes se hi ha ergan fins a l'alba. Això era una manera més de demostrar que no havies de matinar per treballar. Només a queis del món i es podien permetre quedar-se fins les tantes farrejant, els de neu món i s'avien de xecadora, i amb el cap clar per poder treballar. Si escalitarem el men, els feien un walk of shame que peles dues, tres, quan havien de marxar. Aquest nivell d'absurditat va arribar a la societat de l'aquell deteg. Arriba anar a 5 vies a la setmana durant la season. Encara és més ridícul quan pensem que ho estaven fent per imitar els avisaris tocràstics anglésos, que ho feien per diferents ser als seu torn de la working class, jugant a celors i ladies. L'emvia, un missatge de mademolentsca, per cada que ja tarda, però triga tres dies en saber res deia. Vaig fugir l'endemà d'haver-te vist el teatre. Ja sabem quina conversa va tenir el teatre, on comencen a posar les cartes sobre la tola amb dos. I aquests bons amics m'han acollit. Necessitava tranquil·la per pensar. Per pensar en què, el nen. O sigui, en el teu divorci, on creies que estàs fotent el primer de la teva cosina que t'ha acollit amb els braços oberts. Ja acabem bon. Tant de bo, facis aquí amb nosaltres. Per què n'he anat marxat amb els banders l'uïden a passar uns dies fora i ell per sorpres de allà de ningú? Va, veure, la. Estrovan en mig de la neu. I tot caminant, tenen una conversa, ja que recada a significat. Sabia que vindries. Això vol dir que volies que vingués. No puc més. No puc més. Ara ja està a favor de crida. Volen parlar soles, però la ellen, és que això de que no hi ha cap recó a una casa americana on es pugui estar soles. Tornem a la necessitat dintimità't que reclamava la edic. Acaba en trobar una casa t'hajat ja seny, entre n'hi dos sols. Ella riu, i reconeix que no es pot sentir desgraciada si hi ha zei. Sí, jo crec que aquí, el frir tets, a la ellen, s'ha de estar en un de les mans molt fort. No hi seré gaire temps, diuen, ja hi ha contrata que. Ja ho sé, però no soc previsora, visca el moment. Quan soc feliç? Aquestes paraules penetren dins seus com una temptació. # # # Sí. Aquesta fun de passar, en aquesta cabanya secreta. Aquells dos sols amb la llarda foc. Tot en la resta anabat, o sigui, està sent tan romàntic, tot plegat, fins que. Fins que d'acord, pel sinterrom, amb el fort, fent un comentari sobre alerta. El telèfon. Vale, eh. diu. Dien, si aquest aparell que han inventat per parlar a través d'un fill, estigués més perfeccionat, que no hauria pogut dir des de la ciutat tot això. I ara, m'estaria rostir en els peus de la llarda foc, en comptes de verta de perseguir amb la neu fins als llanols. A veure, que han revitat això, a l'estadien amb la llet, perquè està ja l'hòs de trobar-la amb la mandi, però va ja l'avanció telèfon a mi, va ser una prilla. Després del moment incomoda, sabem que realment la Ellen no havia informat el bufor donera, però que ella ha vingut a cercar-la amb una excusa bastant justeta. És per el bufor que ha fugit de nova llor, la Ellen. Amb un bufor s'està molt esbagades malparat en aquesta obra, i crec que no és casualitat que sigui justament l'unic personatge que no ve d'una d'inestia del món i els seus origen són incerts. Però ha fet fortuna i s'ha casat amb els famílies més importants, la Ellen i dius que es t'avancen contra els nou rics, i s'ha de cansastigre l'artant que pot passar si els deixes entrar. Després d'aquesta trobada de si deix que ja n'hi ha provo d'entà, Ellen, ignora la nota de la Ellen que li demana que el vol veure amb un amb un i explica amb tu. Amb un i explica amb tu molt a frances, és terrible. El que necessita és veure la meia i li demana el seu cap per mi per marxar a s'ha negociat, on si trobem els seus pares. Tu del que quan arriba a la meia està flipant, vivis de veure la llar. I els pares també. Però tothom està tan agraït de la seva gestió amb la mademolents que perquè no demanil el divorci i el que he fet també, que els sembla molt bé que hi hagi les vacances de la platja, la mare esqueixa que està massa aeropitza de la Ellen. De tant en tant, això sí, gestis forar, ser de tant en tant, té sortides que no puc evitar que em caigui bé. Com aquí, quan defensa a la Olensca dient, però la societat europea no és gaire favorable al dimorsi. La Contesa Olensca es pensava que demanava la llibertat a nirien més d'acord amb les idees americanes. Pams! Quina crítica tan fina a la hipocràcia i el puritanisme america. L'Archer és crítica amb aquesta societat que prefereix fer de la màndia d'un home, com en vofort, que no pas la dona d'un home de 100 si aconseguis el divorci. Una me de 100 com tu, xaval. Sin dignament la falsa inocència a la mare de la meia. I només espera que la meia d'aquí uns anys no tingui aquesta mena de inocència que s'agegui al pensament contra la imaginació. Amb la meia i per això tot va bé. I d'acab que ho comença a demanar-li si no poden avançar el casament i li proposa donar a passar la setmana santa a Sevilla. # Cuando pasó por el puente triana contigo mi camilla. # Tu tal és que hau sigut una fantasia. Quan la meia i veu que ell va ser dius a mena amb això de mansar el casament i anar a passar la setmana santa a Sevilla, li van desar si és perquè ell no està seguda a voler sa cas amb ella. Si es casen ja i ell està adoptant, serà la manera de que ha deixit adoptar. El que es fa per no anar a santa a Sevilla. O más que no m'estranya. Amb aquest estil de narrador i ura indirecte, tot de la estona hem estat seguint els pensaments tan nulant i la meia se ens havia presentat inocent i segue tot el que sentia i pensava ell. Si el que es fa per anar a santa a Sevilla, el que es fa per anar a santa a Sevilla, el que es fa per anar a santa a Sevilla, sinó perquè en ell n'interessa un altre. Hem vist una veï molt valenta i generosa, amb molta força que captivat en Núllan. Però, com veu que tot està calmat, torna a ser la nena i no sent amb gestos estudiats davants. La meïsa dona de decepció de ell, el tornarà al personatge, però pobretes són molts anys adócturnament i no sap com gestionar-ho. Quan en Núllan torna a nou a lloc resulta, que m'adamolents que anet a conèixer la seva mare per preguntar-li on era. Ell és preocupa perquè la seva mare la pròvi, per algun motiu explicable. No només ha passat, sinó que se mare ha aprofitat per recordant que la meï és la dona ideal i ell respon que les dues cosines no s'assemblen gens. En Núllan va veure la senyora a la meïsa, la meïsa i la pòts per so a dies, però és de la meï, perquè es deixin casar-se abans. La senyora a miïsa és que cap dels miïsos volen ser diferents, i que només s'assembla ella a la ell. Per què coi no et vas casar amb la meva petita a ell? Ell diu i li respon que no hi era. O sigui, quin moment més tens i sobretot quin necessari per per d'una avia de les dues? Quina hi estima. I ara ja es massa tard la seva vida està acabada. Això diu la avia, et he de la. Però és que no em té prou perquè quan apareix la ell en llitorn a fer el mateix comentari de perquè no s'ha casat amb ella. La senyora a miïngot renya l'Archer per haver-se anat corrents els pòts de l'ableda de la meï per avançar el matrimoni. Aquesta és la tecnica que havia fet servir i seu propi pare amb la seva mare per casar-se ràpid. I ja van deixar els 8 mesos. Aviam! Aviam, s'entremnos. Ens està deixant entendre que deixi intentar fer pescos abans de rams amb la meï que s'esperi una micaeta que no passa res. Així t'enlanda mai amb l'oblenc que casa seva. I quan arriba si troba un panorama sorprendent, la meva dormingoti compañia que a l'Ida m'han ajudat a l'Archer perquè convence la meï per tornar a Europa amb l'oblenc. Allí té joies, quadres, vellesa, art, i sobretot el respecte i el contacte amb gent interessant. L'edit, com la me de molensca, aquesta mena del terego, també està interessada en el ser pesartist i quint interactuals europeus. Ei! És nega ajudar-la. El Comtólents, que ha indat que la família l'ajudes a la persona a l'Ellen de Turna amb ell. I ella diu que ni de coña. En ni una ni explicar l'Ellen que vol abansar el cas a menar amb la meï i que ella li ha demanat si és que està enamorat d'un altre dona. I que prefereix un prometet jallar per donar-li temps per pensar si prefereix anar-se amb un altre dona. Bueno, ja vols resumint patir, patir, i que s'acaben llenca que està enamorat l'un d'un altre. I que ella renunciat el seu divorci parei, que no vol portar-li que per goñar ella a la meï, ella plora, ella braça, ja es besen, el nul en pensa, que ella encara es lliure, i que ella encara no demanat el divorci. És de les hores quan ell li diu que ho caig que està molt bé que s'estimin però que això no canviia absolutament res, que precisament per això el seu destí està fixat i el que hem de fer que descu és seguim la seva vida. # Ara que ja no estimos, # per favor sigues follides. I després d'aquesta escena ell s'entornà a casa amb el cor del rebeix i es troba a muntere gramada la meï que diu que els pares concenten abansar el casament i ens deixa a munt final amb Clifjanger Incloss, amb el farr, descullonat, explicant-les a germana, que si no passa res d'aquí un mes, es casa. M'envatge llegim. No puc més! No puc més! Tinc molt nerviosa, llora. Què m'ha pres d'avui? Vinga, va. Us has resumim amb 5 punts. Punt Maru, que l'ha dit guardon, construïg una constellació a personatges per retratar l'haguit de teix que ens acompanya en totes les seves obres. Punt #2, que aneu la narcher com pateix molt fort per ser el primer aliade de la literatura. Punt #3, que ha dit guardon, va voler deixar un fill al retrat de la nova llor de la seva infància, abans de l'arribada de les noves fortunes de la revolució industrial. Punt #4, que ha dit guardon exposta a la violència de l'ostracisme social a l'altre societat, aquí a tothom que s'hortís de la norma. Punt #5, que volia denunciar la falsa de la inocència a la que somatia a les joves americanes. Punt #5, que això ja està. # Llucia. # # Nema que va la grilla # # perquè us esperem aquí, el dia 11 de juny, el joc, i ho farem per parlar de la segona meitat, la innocència de dittuartón, # Dres cot, Guil de Teix, o si us vull a topa, de "Blanc i d'aurat". "Bon amigues, nosaltres som la Blanca Pujals. " I la Carlota preixem un dia amb el revés. Ja, ja ho sé. Moltes gràcies a tots per acompanyar-nos. Un cop més. Moltes gràcies a totom que ha fet possible que això passi aixecar aquí a hui, moltes gràcies al joc per acollir-nos, el Carles Gran Carles, per fer-me jocs botonets, a la d'aquestes al separadors, a les filles europees, per s'ha dit "Nos Juli Aguilar", per les cinto inocial, i a les buc per s'ha dit "Nos les seves cançons per separadors", i per aquesta cinto final que sona. I a vosaltres, les seves per venir per escoltar-nos. # L'ambient de la segona meitat, la meitat, és un que corria a la gana, # s'ha anat de fer, i ara és la. # Nosotros bonitos años, que es cansa el mando y de. Estàs escoltant un pot que es produït per Joc Barcelona, ens trobaràs el carrer Mallorca 275, restaurant Cuc de l'Aria i Factoria Cultural.