Punkis Decimonòniques | 04 x 08 | La llogatera de Wildfell Hall (2a part)

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] Recurdem que aquest problema que és de 1848. Es pot ser més bonquí d'assemonònic? No, no. Com va saber que estava mortalment malalta, l'Anna va acceptar. Ja l'he fots cap a l'Anna, l'Anna. L'Anna va acceptar la seva fi. Amb curatge, el Carice Viegreu era nou que ha pogut fer més coses per fer el bé i reformar la societat. Volia seguir escrivint llibres que defensessin i m'ostresin les injustícies socials de l'Epoca Victuriana. A diferència de la seva germana, m'hi dic que no havia volgut saber absolutament res d'amèdges l'anva lluitar per allargat com fos possible de seva vida. Els medicaments no funcionaven i va intentar un últim remei. Anà, a Scarborough, que era famós per extractaments de salut d'aigua i a del seu espà. Segurament l'Anna no creia de debò que les aigües la salvarien, però era una darrere oportunitat de visitar a Scarborough, a això pronunciar millor la carlota. Scarborough. Un poble de la costa que havia visitat sovint amb el Rovinson, ja hi havia estat la primera vegada que havia vist el mar, vista que li va causar una fort imprensió. L'encantava passejar per la platja observant la imbencitat del mar. Si imaginava, dues dones més al seu costat observant les onades eren la llora de tieta i la mare que pràcticament no havia conegut. De petita, compartia habitació amb la seva tieta i li explicava les històries de la seva juventut, de quan les dues germanes branguer passaven dies felissos a pensar a la costa de cornoalles. A les dues obres de l'any apareix el mar en moment important. Agnès Gray, en l'última i preciosa escena, de retrobada amb el Weston. I a la llogatera, jo us vam comentar en el altre capítol en l'escursió que fan. # M'embar, embar, embar. # (riu) -Això és el que portem a matar, el que en dir és un serió. -Això és un serió. S'ha apta trobar el mar en una obra de la germana esbronte i més si la comparem amb sims o gineir, que no surt, que no surt en dels entons més rurals. L'anpassaria als seus de res dies molt tranquil·la, i fins i tot quan sabia que només li quedaven hores, el doctor que la batendra diria que mai no havia vist una mort tan tranquila. Va demanar a la L en Nàcic, que fos una germana per la Charlotte després de la seva absència. La Charlotte estava absolutament histèrica, com veient la vida de la seva germana se pagaba. Li va dedicar la seva últimes paraules. Tinc escuratge a Charlotte. Tinc escuratge. Pensa gallina cada vegada, o sigui de veritat? No puc. Això faig a caer, ara sí. Però què vas crure? Bueno, vinga. Quan comença, aquesta segona part, tenim una gelent totalment decepcionada amb enllànt, i veu que no pot com tan bé com a marit, però segueixen estimant. Ei, per fi, ha començat a tenir apreciant el nen, però la vissia massa. La gelent està preocupada. Com aconseguirà que el seu fill respecte el seu pare, però no segueixi el seu exemple? La definició que fa. El que espera el handinton, d'un esposa, fas garrifà, i aquest és exactament el que està endamanant, es de la red pill. Obrecometes, estimar-hi del nen i quedar-se a casa. Algo que espera el marit, la entre té i procura fer-lo sentir comuda en tots els sentits, possible, mentre ei decideix estar-se'n vella. I que un cop se'n va, ha de vetllar pel seus interessos, domestics o de qualsevol mena. I espara pacientment que torni, independentment del que hagi estat fent ei mentre estant. Tu, del que per primer, tenim una fuga d'enhan d'inc de l'ongress, que s'allarga tot l'estiu, practicament, ells se'n va fer un esic on de brilagost. La gelent està a casa. Em la reitja el que descobrim que no només la seva creada, sinó que també és la persona que la va crear a ella i que ara creia el seu fill. La Arthur és la seva alegria, però també li fa patir perquè no vol que. és un pareci un mal exemple per ell. La gelent està sorpresa perquè no troba faltar gaire el seu marit, i a més a més es fa carreg de la casa, i dels llogates i dels terrenys. La gelent està determinada a estar al dia, tot el que pugui fer-se a carreg, amb els seus propis diners dels deutas del seu marit. És que no només la deixe sol a fer les tasques que es cricucaria ell, sinó que a més a més se'n va malgastar diners a l'ondres, mentre ella es priva de moltes comuditats per estar al dia. El senyor Gerberaik, vei "Amic" i cada cop més admirador de la gelent, torna a l'ondres molt de sabutament amb en Handenton, no entenc com tenir-ho tot una casa preciosa, una donant cantadura, i un fill adorable no valora aquesta felicitat d'omestica i es deixa pervertir per tots els vissis d'alondres. Per ell s'ha vingut que, malgrat, li diu a la gelent a cada tard que torna a la setmana que ve, i a llibre el Gerberaik, des d'un principi que la seva intenció era quedar-se a londres, fins al juny. Això faré molt a la gelent, i nosaltres veiem que estàs en víctima de maltractament psicològic. Però, pobreta, el carcin alegre quan torna a casa en Handenton, i a més escobiamen, pos-tornar fet caldo. Cosa que ja podíem començar a suspitar capaçeria perquè la milicent devia estar amb ja en varias cartes de manàndia a la gelent que fes tornar al seu marit, perquè era una influència terrible per el marit pròpio al jatters-li. Veiem que en Handenton comença a tractar molt malament al servei. L'anbron té, volia expulsar en les seves obres que aquest comportament d'esputa i violent cap al servei, les dones o els animals de ser zomers de cada classe, com ja va fer també amb Agnes Gray. L'Arthur segueix amb comportaments de necessíste amb el tractador. Fa fora el nen del menjador perquè plora, perquè pobra nèndia estan sortint les dents. La mare va un estoneta doncs a fer-li companyia a la criatura. I quan torna, l'Arthur-li retau que l'hagi deixat sol. Després d'aquí l'ha vendonat mesos, gens i poc ridència, no sembla que ens anirà. Diu, i li diu, "He viscut més en aquests quatre mesos, gelent que tu en tota la teva existència i més del que viuràs fins al final dels teus dies. És que la diferència les experiències, les que podien excedir com home i com a dona, eren avismals. O veiem amb les seves propiers cards, el branbol i la germanes, amb les temporades que hi ha d'afesta a l'ondres, que estan sals diners de la família, mentre elles han de fer feines que ho diuen i privant-se de tot. La gelent s'adona que pel handington el vi ja no és només un acompanyament per plaer social, que ara és un alcòlic i que recorre el vi, com si fos una medicina per la de pressió. La gelent cuida el seu marit, l'entreté i la llunyals vissis. Enbron té posen valor a la maixina labor que recarés cuida d'una dicta, i quin impacte tan important té en la seva recuperació la feina de la gelent. La gelent, quan va veure la seva tieta, té molta poca elifàcil i jo ja t'ho vaig dir, però la pobra dona no li retreu res. Es preocupa molt per ella i això també incomoda la gelent que intenta amagar tots els defectes del seu marit. Que no són pocs. No. També va visitar el seu pare, que està greu ment malar i el seu germà. Una cosa que ens sorprèn, com a l'actores del 2025, és que diu, "El meu marit em va donar permís per anar a visitar, sigui fortíssim que haguessin de demanar permís al marit per anar a veure la família". En Handington poc a poc a poc s'ha recuperat, però quan arriba la primavera, puc tornar a marxar l'ondres. Que tot i que tot i que havien quedat, que n'hi li han junts, aprofita, doncs que ja està de visita que és el pare per marxar sol. Aquest cop, però no es vol desmadratant. Però no us ho imagineu que és per una cosa bona, eh? És perquè és un presumit i perquè saps que els excessos tenen efectes en el seu cos i en el seu rostre. Ja no està en jove ni tan prim. El pare de la gelen mor. I seguint amb els seus comportaments narcissistes, el Handington limolesta que la gelen estigui trista i de dol. Una cosa important que descobrim és que el pare de la gelen a mordel col·lisma. Recurdem que, curiosament, el pare dels senyolòrens havien mordel mateix, que és volitat? Al arso, fa una cosa imperdonable. No deixa la gelen assistir al funeral del seu pare ni anar a fer companyia al seu germafrèderic a la gana que, casi, no els coneix. Per la temporada de casa, tornem de visita, alguna cosa que ja passi goya, el grupet d'amigets tronera d'en Handington, amb les seves esposes, que per un cantó, que bé, retrobar-se amb la milicent. Però per l'altra, o sigui, veia pal l'estúpida i em perdonereu per l'estúpida de la navella. Bueno, tots els esposos per mantenir el seu marit ha llunyat dels excesos amb l'alcol sense orrandes del primer dia que arriben. Una cosa que soc bueno que us ubiquem és que en la terra d'aquella època hi havia un costum, que és que un cop acabaven un àpat, els homes escadaven a part, va haver-ne l'alcols, mentre les dones els esperaven va haver-te. En el moment en què els homes decidèixen abandonar la sala i anem les dones, és molt indicada. El primer és en l'allor, boro. Que et no? Que ve molt ràpid perquè ja no veu. Això de sep, a la seva dona, la navella. Que troba poc viril i preferiria que fos un viciós. Això surprend molt a la milicent i a la gelen que ho patessin. Després d'enjar a la llet que ha aconseguit, sortia amb els forços, diu "ara sóc el paradís". Però per arribar-hi, m'he hagut d'obrir el pas entre la sang i el foc. Quan apareixen, la resta va agudíssims al saló, on són les dues dones, el Jatersley fa un número et deplorable. I la seva esposa comença a plorar. Ella és negada i llibert que plora, i ella gafa pel bràs. Al germà la milicent intenta intercedir, però li dona un cop que quasi el tirat terra. Serà la gelen que li confusarà els motius per els quals la milicent plora, la pena i la vergonya. En dedicar a l'artur a tot això també està en un estat paño, panos i fa bastant la vergonya de la gelen. La gelen i la milicent pateixen molt pel possible d'estida, la seva germà, de la germana d'aquesta, la jove és tergèrbigraïb. És gairebé, com si patís més, per la meva possible decepció, per la seva possible decepció que per la meva apropia. Ah, quina crualtat que segueix de sentir com em sent jo ara, que així de coneix el que coneix jo. La gelen no vol que és quasi de pardines ni per rank. La milicent d'idea no pateixis que això, la meva germana té unes idees del matrimoni molt romàntiques, però la gelen tampoc no li satisfà. Diu-lo, les idees romàntiques no li serviran. Jo vull que tingui les autèntiques. I a què sabia que s'haet per amor? Ja sabem com li estanant. L'únic que cosa bona que tenen aquests moments, per això són els escenes de la milicent i la gelen reconeixen-se com a iguals com a amigues. És molt bonic, per exemple, veure com la filla gran de la mirissenes diuen. A mi em fa la sensació ho ha buscat i no he trobat exactament com anava, però per costum que els nens es deien com el seu pare, no fos cas, i que en canvi les nens, com que no varien per res, el nom el deixava entriar la mare. I per això no anin a la mirissenes pot dir com la seva amigues timada. És durant aquestes converses, mentre els nens juen que la jelen pot veure la mirissen i reconèixer en la pena de l'altra la seva pròpia. Són dones amargades per col·lvolar els seus marits borrachos, un més maltrat de l'olocarà altra. En una conversa molt intimei, trista, la jelen li reconèixer la milicent, tot el que pateix, la milicent plora per la seva amiga. És un moment molt bonic i que mostra la mista entre dues dones, cosa que si ve passen a abundància a la vida real, treu que costa trobar molt reflectit en la ficció. En Jadarri tot això ja ho m'encarreconèixer la jelen al maltractament que per la seva dona li diu, estic com en sud que la maltracto de vegades quan he vagut massa. I es queda tan ampla, eh, el fill de potó? El desespera que la seva dona sigui bona i que no li retregui mai res del seu comportament. La jelen li recorda que és exactament el que ella que volia, i respon. No sempre hauríem de tenir el que desitgem, perquè una mica ens fa malbé per dins, oi? I això és aplicable a tots els homes privilegiats d'aquesta novel·la. La milicent representa l'ideal femenida dona victoriana, sempre dòcil, sempre obadiant, sempre amor pel seu marit, mai esqueixa quan es porta malament, i m'agrada haver complert amb tot el que l'associatat li ha dit que ha de fer, fins i tot casant-se amb qui la família l'indicava és infeliz. I tampoc he recompensat els homes fos d'ovaïdek, de caixar-se del mal comportament del seu marit. En jatres li esqueixen. Com puc no fer el tronera si ella reacciona igual, tant si el fets vundat com un bon cristac, com un bon cristiac, com si deixo anar al malànima que soc per naturalesa? I una forta falta de comunicació, en aquesta parella, a causa de l'educació, ja que ella ha estat educada per no caixar-se i acceptar tot el que faci el marit. I quan no pot evitar plorar o estar trista, i no entenc que ella és justament la causa, per als estreb's i se'n revien bé. La gelent li vol fer entendre amb els seus excessos, que amb els seus excessos és impossible fer-se només malacima teix, que està causant també d'olò a les persones. A de ser conscient que hi ha persones que depenen de ell, igual que el que es depenien d'en bran. El que ens fa patir és que després de llegir aquesta conversa on veiem que el Jatterslei és un tio egoista, maltractador, violent i viciós, tots estiguin d'acord que en Jatterslei, és deu vegades pitjor. Avui ben ben, fa patir. Ens presenta i ombs i hombres del Jatterslei, per exemple, que està boge amb la seva nena, i que quan la veu, es posen a jugar a riure i a crida. Però quan la nena plora, el pare s'han desentén rapidament d'una lala a la mare. Aquí també hi ha un tema, i és que s'han de dir que té 26 anys, o sigui, encara, és molt jove, poc format, potser una mica massa per separa. O sigui, jo crec que això ens ho semblarà mateix, però en aquell moment et anin en compte que l'esperança de vida, amb el sigues de vida, amb 16 anys, havien d'estar formats per 100 pares, perquè aquesta gent, o sigui, el 60 anys, eren ancianíssims. Rebesaves. Del hand in tone també s'han presenten épocas en les que són bones, i que la Jelen està content també, com a narradora, l'anfa a que el com molt modern, i és exposat també els grisos, no els dibuixen personatges blancs o negres, i això fa que pugui m'entendre perquè la Jelen està enamorada i perquè aguanta tant. Però s'està punent d'estar pont per tís. I quin pastís, amigues, quin pastís! Agafau-vos. El hand in tone i la novel·la estan tenint una fer a casa seva. Jo sap, tothom, mengeia i el marit i la innocent mil·listen. Això marca un punt i filen en la seva relació per la Jelen. L'hi demana que la deixi marxar amb el que li queda a la seva fortuna i amb el seu fill. I sinega, i ella s'ha de quedar a casa. Com soportaré els mesos i els anys de la meva vida a futura en compañada que tome el meu pitjor, amic. Brutalíssim al final de "Em quina cara m'enfrontaré a tots ells", però he de recordar que no soc jo la culpable. "Don't cry for me Argentina, it's the truth in my life." El hand in tone no té cap mena de problema de reconèixer que li ha posat les valles de la seva dona, perquè seguríssim que no és la primera vegada. Si jo crec que el Califa més malalt a la Jelen, que no és tonta, no és que ho faci, si no que ho faci, a casa seva, i amb una de les seves convidades. La conversa entre ells dues és duríssima, perquè la novela és una patarda insolent, i a més a més, però tens fer a la Jelen per boja, però la Jelen és més llista que ningú, i té un moment mai brutal, perquè diu. Les passejades de la lluny de la lluny m'agraden tant com a bus, i resulta que els matolls són on dels meus records preferits. De aquesta manera, les 30 aquest moment peles de gates, el altre no té res més a fer que reconeix a la fer i callar la boca. La novela li demanes si us plau que no digui res al seu marit per evitar l'escandol públic que farà el que sigui, accepta tallar la recebada relació amb el jantintor. Clar que sí. La Jelen es compromet a no dir res, però per estar alviar-se tots l'escandol, i què fanéis com li que els responden a aquests favor? No els li comencen a retragar a la cara al seu offer quan estan sols. La Jelen, malgrat tot, segueix ferma, i no accedés a capavençament del Jher Brave, que la tracta amb respecte i admiració. La Jelen, molt aviamen, li acaben dient que el millor que pot fer si tan l'estima és oblidar-la i diu que si l'estima una mica que la deixaran pau. Descobrim el motiu del canvi, el comportament de les últimes setmanes del jantintor. Que t'havia esfixat que havia deixat de veure tant. Hi ha naves de cop pel bon camí. I era perquè li havia demanat la novela. Això és com tu, una hostia, perquè la novela li havia demanat quan la pobra Jelen li havia demanat tantíssimes vegades, marxen els convidats i es queden sols. Ella torna a proposa una separació. I sinega, però sinega per les tevenaries del veinat, que no es pogués dir que era tan mala vestia que la seva dona no soportava viure amb veï. Comença unainga convivència en el qual ja no hi ha trampa. La Jelen es dedica a ser la mestreçada de la casa, la mare del seu fill, i a intentar que el seu pare no el corrompi. Però ja no diuen intentar ni estimar el seu marit, ni sobretot reformar-lo, que això era moltes hores. És sorbrenent veure la sang freda de la Jelen en aquest moment, perquè tot i que pugui estar destrossada, perdint, decidis fer exactament el que s'espera de ella, però de portar un for i bro. Per la Jelen és molt d'ubeure com el grat es trenca les vanyes per criar el seu fill, la criatura prefereixi estar amb el seu pare. Li fa patir la mala influència que pot tenir sobre ell, cada cop que arrega el reny, la criatura, per alguna malifeta, al nen, troben el pare una complicitat que ha desfat tota la seva feina. A tot això és cansadíssim, com la pobre Jelen més a més, ha de subordar el passat i la salladó d'or, horror, que no ha parat encara, que profita la vinantesa que no està el jadinton per tornar a fer un avançament, que ja rebutjar rapidament. I a vos el comença a tractar amb fredor. A tot això, la esteix horror i la germaneta amb tota la seva inocència, no fa més que intentar que interactu i, en el seu germà i la seva amiga, fins al punt de ser insolent, tant que la seva mare i el seu germà li acaben dient, que és una mala educada. Però, sí, el Harbreg ha profita per revelar-li que el somarit està cas de la novela, i que si ella no s'ha plantejat venjar-se, com dient, i ella torna insistic que no s'oplantejaria mai. Però ho ama. A partir d'aquest moment, la Jelen tàia les visites a casa dels Harb Gréves i procuren a sempre acompanyada per la Rachel, per evitar trobar-se el sol a pels camins quan va a fer els seus deures com a senyora. Ens ho diu així com la passada, l'an, però veiem com la Jelen té cura de la gent que dependeja. Visites els malalts, de gent que està de dol, la escola, t'escaç que el somarit, obviamente, des de té, però en nada fa reloindres o a la visita de casa, a la casa del Lord, per deixar-se en dur per tots els vissis. Però, en Harbreg va aprofitar un dia que es troba la Jelen sol a la per dia. Un dia, eh? Per declarar-se-li. O sigui, té unes bives de s'ajador o em plan. Sí, és la que ens ho més va s'ajador a història, que en el favor. No, que ja ho ja. Corta el cantor de l'Oscina. No, és un senyor. Fins el punt que la Jelen acaba el capitol dient "gràcies a Déu que m'han he desnyurat". Perquè el tio s'en va a París. Però no patiu, que no s'ha acabat mai les desgràcies, que això sembla un capitol de. el cor de la ciutat. I a la Xolla passi golla ha fet en porada de casa, a Can Huntington. Total. La Jelen se demange la navella, però li diu el seu marit, que si nota cap indici de la seva relació entre ells, l'Horlora, l'Horlora, sense cap mena de la piatat. I durant uns dies, per mirar-se, m'agradaria la funciona, fins que l'Horlora. A veure, aquest senyor va dos anys tard. És diesel, però a final se la entera. O les corregir el sol. Tu del que s'han fet tantíssim el tio, que s'acaba renyant, acaba renyant la Jelen, perquè està de la mig. El pobre l'Horlora, portat dos anys enganyant-lo a la cara la dona i una mica intim. Si està enfadat amb la Jelen per averli ocultat, fins que s'ha de donar, doncs que ella també deu haver petit la seva part. La gran diferència és que ella és home. Per tant, és lliure de separar-se, endureç els seus fills, i fer-l que vulgui. No, petiu que ja apareix l'orjat de l'Helià, a proposa-li el lloguer, que es va tenir en duerem el Jàntic, doncs. I així posem filla història. Però per sort l'orlaboró té prou cap com per dir-li, mirant-ho. El Mati Saguén marxen, però el Jàntic encara té els collons de comiar d'Arcadian. Jo no vendonaria mai un vell amic per una esposa. Pots quedar-te a la meva, si vols. I em sembla amb l'Arie bonic. No tinc paraules, en fi. El matrimoni Lógbor es separa sense dir el motiu. La navella porta una vida alegre, mentre el Lógború es queda, el que esteu amb la tutela dels fills. I que havia començat en el capítol anterior, i jo no recordaré, sent la val a la part duda de tots els amics, el més ludo apata, l'alcòlic, druga dicta, acabat redimint-se al primer. La redemció veurem que és un tema clau de l'obra. L'olóború i la Jelen estrenen en la mateixa situació, però poden adoptar solucions legals molt diferents, per fer-te un home i una dona. La Jelen no vol deixar el sofí i l'agalment al pare és quitté la tutela. Si tom-nos en l'època, fins la llei de 1870, el Regne Unit, una dona casada, no tenia existència. i de la seva feina, l'hi pertanyen legalment el marit. A tot això, la Jelenbeu, que és massa barillós, que hi ha el seu fill en aquestes idees que ha de fugir de casa, com sigui. I es planteja començar una nova vida als Estats Units. Considera començar a vendre els seus quadres i viurem a la seva feina. I és un lloc de la seva feina. És un lloc de la seva feina. Però en Handington va acabar dient que ell no tenia dona. I que si posu a ella, s'ha de passar per la pedra colsevol. Els seus amics que ell no tenia cap mena de problema. I no val molt sumnorplegic del Jardéif. I li diu a la Jellén que ell vol protegir-la com vulguen dir que s'ha de volfollar fortíssim. Preneu nota si m'hi voleu fer una insinuació hot-victuriana. Li diu. A mi em va dir que el que era el protector, un auto. O sí, amb la medicia certesa. Que si no veu del cel, no veu del cel, hagués declarat. Tots dos formareu una sola carn. Mentre la estagna fa n'enforça. El senyor Jardéif encaixa perfectament amb el que era catalogue com un "nice guy". Que es creu que és bo. I que per això té dreta que l'estimis i està amb tu sexualment. Quan tu rebutges les seves aproximacions sexuals i el poses a la Franzón, deven el rebutge, es intentar estacionar després de tot el que hem fet per tu. Podu dir, Serr? Hem començat a catalogar aquest prototip fa pocs anys. I per això surprenden la moderna del llant, que el va identificar i analitzar perfectament el 1800. Enbron-te, va caminar, perquè per a més, ningú en gomen, pogués corra. Mentre ell està a costanza una mica massa, la gelen una mica gairebé forçant, la capa de la finestra, des de baix, el glims vi que també hi era, encara que només fos per fer bulto, perquè va aquests xabals només serveix per fer bulto i noza. I coses dolent, i coses dolentes tot malament. Veure. Fata-l. I va buscar el gand, doncs, perquè veig i com no és seva dona l'estació sinin fidel. I això em va recordar moltíssim a una cena molt similar amb el soror i per no res, de Shakespeare. Ona cuzen a la dolça a ero, també amb una rara la finestra, i van corrents a buscar el Claudi. L'Anna i L'Emily solien caminar pel zern fins a casa de Ponden Hall, per hi agir la seva rica biblioteca, on tenien ni més ni menys que el Shakespeare firs folium. -Oi. -Una d'Issusia. Una d'Issió, de 1623, amb totes les obres de Shakespeare. L'Anna més, per hi agir molt Shakespeare després d'escriure a Knes Grey. De fet, també el veien directament citat en dues ocasions de la llogatera. Una, ho fa el hand, per justificar que els homes són més infidels. Per molt que presumem, ja va mic meu, els homes són més febles i arreuxats, més indecisos i volubles, i perdem el nord més aviat que les dones, citant ni de reis. I l'altra seran hater's lei, que això ança de que la dona és débil, esfon i no fa cap senyal, que és una cita d'enric, sisè. No crec que sigui a casualitat que siguin dos dels personatges més terenbanes als que citen a Shakespeare, mostran que són persones cultes i que han tingut accés a no de coassió previlegeada, però que s'han deixat s'aduir pel esvisis. Com el seu germà? Bueno, tornem a la senda, perquè menys de la teva camcquim Shakespeare, els homes pujen correns. I clar, estant de casera i per tant, van armats. A tot això, la gelenarà fa un cabreig cosmic, em sembla causada d'una cosa que no faria ni boja, bàsicament, obliga al jardí a explicar-li els que està van allà, que quan ella ha intentat forçar-la i que se ha resistit i que li ha dit mil vegades que no vol saber res d'ell, i acaba de manant-li. El Jarder, que si en algun moment alguna cosa ha de haver sigut infidel, el seu marit, ell defensa amb el seu honor, perquè sé per què ell s'ha blabritat. Mai s'imaginava que arribaria el dia que hauria de aguantat tantes ofenses i insults i molt menys demas els quals s'atribueix la condició de que veies. Tornem a tenir una crítica de classes de l'an, no per ser nobles són moralment superiors. Però això ja és el límit de la gelen, ja no pot més, i el pla de fugir ha de ser ja. Això que decideix explicar-la a reitzen, la seva vida creada confident i maïnadaera, i a reitzen que més o més bona que ningú li diu que ho queï, però que ella se'n van vella i amb el nen. Que no es pensa de xaçols. Estimem a la reitzen moltíssim. Moltíssim. Hi ha un moment d'oríssim aquí quan el nen li diu, "Mama, perquè ets dolenta". I la gelença, a la dona, que el seu marit està fent tot el possible per posar el nen en contra seva. És un cas que a reitzen de violència bicaria, és a dir, insultar-ho amb el parlà de la mare dels fills, per tant d'inflingidor o a l'altre, en tant de maltractar-la directament, en aquest cas, el fan d'Ingdon ho fa així, perquè sap que la gelen ja no sent res per ell. Per això, la gelena de si deix, que es posarà pintar i a vendre els seus quadres i d'aquesta manera, aconseguirà sobreviure. Ho té tot molt ben pensat, però coment la rora de escriure el diari. I de escriure el diari, la mateixa vida, i el seu marit han dormit cap, que també aquí, aquest, com a la fila meva, si una miqueta de per favor. En Hannington es desperta, la gelen el diari, i dona ordres de crama-ro tot, i ensultant-la i amadassar a la Rachel. També li treu la tescadministradora de la finca, que és la realitat una feina que hauria estat en feina i per ser. Per què no pugui tenir cap control sobre els diners? I, per tant, independència, a partir d'ara, si necessita diners, li haure de demanar expressament a ell i justificar en el gasto. Ell li retreu que pretend que és educar el sofí per convertir-se en un brut comercial americà o en un pintor captari, captaire, ella diu, sí, per aconseguir que no sigui un caballet com el seu pare. Un cop al Hannington, torno marxar, la gelen decidir es pretre mesures dràstiques pel que fa al nen. Si no pot fugir, com a mínim, aconseguirà que agafi fàstic els vicis del seu pare. Ser dona que el nen li agrada massa alvi per la seva edat, i tenint en compte la causa de mort del seu pare i l'edicció al Hannington, això, molt bé, no pinta. És una criatura i ja està acostumat al vi, al conyac, a la ginebra, o sigui més d'esquerra. I per ell és habitual prendre en el diari. I ho aconseguirà, a la de la tealla alvi, si fent servir tartelemètic. Això, basicament és això que és l'otra. Jo he buscat, fa molta gràcia. És tarteig d'antimoni i potà, si no sé si ho t'estat mai al potà, si hi ha que te cagas. I és un vomitiu que és la servida de la d'Admigiana i que es fa servir per tractar la lismaniósis. És una cosa que no saps que existeix fins que et quedes embarassada, que jo ho sé, t'hi va nojo que la lismaniósis la pots agafar. És una cosa molt estranya. El que aconsegueix, és que cada vegada calent, veu vi, tingue ganes de vomitar i sentim alament. I aquesta manera que enviarà completament la relació del nen amb l'alcó, és el punt de manassar-lo amb donar-la al colco quan es porta malament. Aviam, a nivell de creant-se respectuosa, em sembla que la realitat és una miqueta xunga. Però he de dir que és efectiu. Tambó que és normal tenir un nen alcòlic. No, clar, no, clar, vull dir, també. I és temps de bon, que hi ha d'haver de ser. Sí, sí, sí. La gelent té una idea que ha podrat a terme amb l'ajudar al seu germà. La vella menció en banèxa està buida i encara no ha caigut completament en decadència. Si li deixés un pareí de cambre, si podria instal·lar com una esconeguda amb el seu fill, en total reclusió, i que és un indret molt solitari, i el veinat és escàs. Es guanyarà la vida venent als quadres que el seu germà negociarà la venta. Clar, i aquí, o sigui, és que ja estem llegant molts cops, o sigui. El seu germà, frederic, clarament, és el senyor Lorenz. Fins ara ens ha aviat la nat, però sí, és així. En Handingon ha tot això, va i bé, i és un dels moments en el que ell no hi és, que l'ha de convidar el seu germà, que s'està a casa de ella, 15 dies, que ells aprofiten per parlar i per tenir més relacions que molts en gendròriors, les coses com són. I ella l'explica quina merda la marit. I la poca li fa que el sofí s'ha cavitem gran el seu pare si s'ha guieixen vivint amb ell, que preferiria mil cops que s'assembles amb envençant un criat que no el seu pare, un caballet. Li demana el seu germà que la juida fugida del país. El seu germà li diu que ha de fugir del país ni parlar-ne, però que si no hi ha més remei, arreglarà una de les ales de la mansió de la mare per fer-la habitable i la deixarà anar a viure i que si s'ha d'escapar, puc-ho faci. Però amb el gratot, ella li promet que per poc que pugui es quedarà gràcia seva. La gelente un forcent d'aldeura i una de les coses que li sabria més greu davant d'un agrès de ell és deixar el seu llogatès, també deixar les seves amigues la germana esgergrat. L'ester, Josea Dona, a Josea Tornat de la seva primera temporada, la ciutat, però torna sense marit, perquè ha rebutjat un senyor molt ric que li havia rengat la seva mare, perquè era molt bé i molt desagradable. Sí, la pobra és ser agrèif, sent Billy Pandiada per la seva mare per no voler sa casa, i tant de milicent com la geren dient li que no es casis i no no està com en sud, és fortíssim aquest moment. Gràcies a Déu, la gelent és molt acceptiva. Si t'has de casar amb una home que no t'agrada, tant per tant podries vendre't d'esclava. Si la teva mare i el teu germà no tracta amb ell, sempre els vols deixar, però recorda que amb un marit hi està resigada per tota la vida. Recordeu que fa molts pocs anys que existeix el divorci i encara més el que es diu "Not Fall Divors", que per ser els republicans del projecte 2025 el volen tornar aquest model pel Estats Units que fa petita. La gelent també li ha señala que no només es casi per amor, que tingui en compte les circumstàncies. Recordeu molt el discurs de la tieta de l'altra capitol. Sí. L'Ester Senadona, la Hester, perdó, senadona que ta nella, com la seva germana, no són felices del matrimoni. Si em sembla molt necessari a nivell social, que la gelet li digui, "Recorde que tens dret a la protecció i el suport de la teva mare i el teu germà, encara que sembla que ells el rei. Ojo que té, tenim una cursiva tens dret, posant de manifest, la llei, perdavant de tot, i recordant-se les seves lectures contemporanes que aquest dret el tenien". Pots després la milícia ni el seu marit visitant la família i la Gelenia, el Jatersley, tenen una conversa molt important. En Jatersley li demana la Gelen si vol que torni el seu marit i ella li diu que no. Ells reconeix que s'ha cansat tant, Jattington, perquè és un corrupte. I d'aquí la Gelenia profita, per dir-li que, portant-se malament com a esporta, li fem ara la milícia, que porta des de casa en casa patint parell i que encara que no li digui mai, li està fent mal. I potser per la sinceritat, o potser perquè ja venia per disposat de casa, en Jatersley prena la determinació de cuida a la seva dona i de deixar de fer el taranbana. I així? Mira, el dona ha parreformat. L'Anna ens ha presentat aquests dos amics en Jatersley i en Jattington, per a l'Elemen, d'una o una finestra oberta, la redemció de que he escudatitzin i tenen principis murals. Perquè, malgrat el Jatersley, ha fet el taranbana temes valors que no pas en Jattington, encara està temps de salvar-se i radimir-se i fer el bé a la seva dona els seus fills, que la Gelenia més li ha fet notar que no volen que creixin com ell. I a la gent que dependei. La redemció era un tema que preocupava moltíssim al·lant. I ho podríem dir que l'annte dues obsessions, la redemció i fer repengar la gent del rellegge de llar de foc quan estan pensadosos. Ho he fixat. Quan desbagades passa això llar de llar de llibert? Aquesta gent ho ha sigut de veritat. Són de la col·lada de dramàtics, perquè estan totes les tones així. Vale? Cap el rellegge de llar de foc s'han de cremar. Això és el teu escoltes. Potser potser faig, s'ha fet el que tenim una xamanella i que per això té molta gràcia a les dos apoyen, no s'ha de xamanella per això. És una matícíssima, de veritat. En Hanenton torna a casa, ha fet un cristo, com sempre. I a més a més li diu que ja ni ha probable d'això d'educar ella mateixa el va dir d'Arthur, i que li portar un institut riu. És que s'ha fet molt de greu perquè la gelent troba moltíssima felicitat i s'esmerça moltíssima en l'educació el petit Arthur. I a part, bueno, quin institut triu. Ui! Més diferent, el acte és greu que els erriba. És que la senyora de Mayer és una nana que dona molt pocs de tals, i molta molt vegues de les seves feines anteriors, i és absolutament indulgènable Arthur, a la gelent li costa poquíssima detectar que la noia és la manda, el seu marit i que se l'han dut amb una excusa barata cap a casa seva, i això és el que les poran a marxar definitivament cap a Will Felt Hall. # Com una potra salva, que en el que m'he de fer, no pierdes sentido. I ara sí que sí, que la gelent com una potra salva, que fots definitivament de casa seva, deixant enrere al maltractador i la prostitut riu, ell hi ha d'opter en el nom de senyora greu. A mi és de fa tanta que. És que m'agrada molt, o sigui, prostitut riu, m'agrada molt. Perdoneu, agafa el nom de senyora Graham, que és el cognom de soltera de la seva mare, recordem que les dones coneixen a casaven, agafa el cognom del marit, perquè passaven a ser propiedat del marit, per tant és un moment de reafirmació agafa el nom de senyora greu, i és bestéix de dol per semblar una viuda. S'en va tranquil·la amb la seva consciència, perquè ha guantat tot el que era moralment, possible. I s'en va, Roma Will Felt Hall, decideu a fer-se passar per la llogatera de la casa del seu germà, i sense dimar a ningú qui és ni qui és la relació tenen entre ells, guanyant-se la vida venen als seus quadres, és molt important que aquesta afirmació d'independència es mantindrà a si mateixa i sobira a camisola. Ella, que ha recut entre totes comoditats, també ha agnès greu veiem un moment de afirmació d'independència amb l'acnès quan decideix en afidència i tot riu. Aim sembla un reflex del sentiment de la propia, que ha des de petita l'aviant tingut més protegida per ser la petita, i va sobte tots com va decidir que se n'anava a treballar fora de casa. Però els veïns de la casa són una colla de cotillas, i no la deixen empau. I a més a més, de parell un jove molt atractiu, que ania prou com per fer-les arrancar totes les darrere espèjines del diari, que li han donat el Gilbert. Tot tant, hem arribat al final del diari, que han deixat absolutament fora de joc, com vençuts que aquí havia un reconeixement del seu amor cap al Gilbert, i com no pot ser d'altra manera torna-me al Gilbert, tot això, que hem fet un impàs molt fort, no ho ha fet altra cosa que sortiu volant, i anar-se a trobar la seva enamorada. Abans teníem dubtes de quins sentiments podiet anir la gel en cap al Gilbert, ja que sempre l'havia rebutjat i l'havia posat a la Franzón, però ara que hem llegit la seva història, sentim que no li hauria deixat llegit tot això, si no tingués molta confiança nei i una gran estima. Una gran diferència amb les novel·les de Gena Austin és que aquí no només tenim els sentiments i reflexions interiors deies, sinó que també tenim els sentiments i el POV-Days. Jo fa de manera molt creïble, i aquest també tenen les seves pas problemàtiques, típicament masculines, no són, ara, és perfectes. Ens trobem amb una història, un clarament de protagonista, és ella, però en canvi, qui l'explica, qui ens expliques un home. Això és una cosa que fan algunes autores, fins i tot avui en dia, si no mireu de Handmaid-Cel, per exemple, oi, a Gilo, hem partat de donar a velocitat a un text com aquest. Jo fan, per demostrar-no, no sé si ha tot el presió a ver les dones. Siguir l'Angleterra Editoriana o uns estats units per allòsament semblants al govern feixista de tramp. La trobada entre el Guilbert i la Gelen és evidentment emotiva, el que li passa. Això em sembla molt, molt, molt, molt, molt ben escrit, si és brillant, el que li passa a Llobert quan veurà "Rage" que és que té temptacions de tractar-la en familiaritat, és un recurs que ens funciona molt bé en els altres com a l'actors, perquè és exactament el mateix que en està passant a nosaltres. És cert que la retrobada és molt, molt tendra, però, a moment, al moment, el Cristià, que ets una mica passat de voltes, o sigui, què li passa a la Gelen? Aquesta merda que es trobarà amb una altra regna? O sigui, molt bé, o sigui, o a favor que la gent tingui a la seva feia, a la seva escola, i s'entén que està convençant per no llançar els assaços del Guilbert, però què merdes? O sigui, què vol dir jo de fer-lo sentiment per voler una mica tot de morta rana al poble noi? Però no patiu que s'acaben funent en una abraçada passionada. En Guilbert s'en va de vull fer el jolt, amb la promesa no tornar a veure es més, i no escriures durant 6 mesos. En Guilbert, s'en cadena a disculpar-se amb el germaníssim, el senyor Frederic Lorenz. La disculpa, però no comença bé. O sigui, a veure, també és normal. És normal tenir en compte que l'última vegada que s'han vist al jibolles del Guilbert li ha fotat el cap. El poble Lorenz, que a més a més està malalt, pel referedat que la pilha és a la prúges, després de la fotada, no el vol deixar passar. I, en veure, el tremolatant que no saps si és febre o és de por. Però en capa que he dit que totu-m'ho sap tot, és bastant bonic a l'arrelació que hi ha entre les dos. No sé. no sé per la prou de les exactes. És una paciència. Que té el Lorenz amb el Guilbert. Tot se deia que ni havia per trencar-li la cara d'entrada. Totalment. Una cosa que diferencia molt al Guilbert de l'Arzur és que el Guilbert millora molt com a persona des de que coneixen la gelent. No té la seva bona influència en canvi l'Arzur, no. I això ja ens indica que estan més destinats a fer bona parella. De fet, la gelent també és capaç de portar cap al bon camí al Jatgesley. Si no aconsegueix amb el hand, no és perquè la gelent no sigui molt fort, ni si és merci molt. És perquè el hand, doncs, és el diable. Té un buit alànima que res és suficiente per omplir-lo ni els luxes, ni els viatges, ni els amics, les festes, la dona perfecta, el filla d'horables, les amants. Tot i els canvis positius, el Guilbert de vegades és una mica massa apassionar quan diu les coses, però també veiem que té bon cor i bones intencions. I aconsella al seu ara ja amic Lorenz que no segueixi fent d'acord a la senyora de Wilson, perquè la senyora de Wilson i la Liza són desfons de xefardaries falses sobre la seva germana. La gelent ha intentat viure la seva vida sense fer-me la ningú i no l'han deixat en pau. L'han ens demostrat que les persones que creen rumors falsos diuen que amb el parlant són dolentes i que la gelent no ha fet res per mereix la duda del poble. A partir d'aquí, el Guilbert anirà a saber que la gelent està bé, tot i que sembla que fluïg, en una certa manera, fins que la Liza, el meu guord, li diu "te fanera", que la senyora agraïa no era viuda, sinó que havia fugit del marit, però que ara ha tornat amb ell. A veure, a Guilbert aquí es mord el susto, i va veure a Lorenz i, efectivament, la gelent ha tornat amb el seu marit a cuidarlo perquè està absolutament demacrat. Perquè ha caigut del que vei i no s'ha venc si se'n sortirà. Totom l'ha abandonat i necessita que el guall puïdi. En Guilbert es aprova que hagi anat prou l'haure's en canvi, no. Està té aquí la visada i encara té fe en què pugui rehabilitar-se. És important la diferència entre inventar setafeneries i parlar entre dones. Feia segles que el patriarcat, a través de l'església, deia que el fet deixar far de ja, o que les dones per les sinintre elles era de mala cristiana. L'an sap que és l'únic instrument que tenen les dones per protegir-se és la paraula, no la força física. Que es prohibís moralment aixar far deig era clarament per evitar que les dones expliquessin la veritat tu presiva i violenta que vivien dins de casa. La cara veritable dels seus marits o per ensomes. La reputació de quants homes depèn de que unes quantes dones restinen silenci. Crec que veia que aquest llibre sota una llum molt negativa el xefarde just que s'inventen la l'Ais, la Senyora Tavuildson, que estan utilitzant de mala manera la paraula. Però en canvi, el Guilbert de Mana, a la gelent que li deixa explicar la veritat a la seva germana i a la mare sobre la història. I això ja no és un sofregi inventat, és la veritat i, per tant, una arma. Engellent, no reconeix la gelent de ton fet pols que està. I quan ho fa ella li diu que té el seu fill i que li deixarà veure si s'ignem a un document donar-li per a mi per marxar ella i el nen quan ella vulgui. Veiem l'obsessió piatos a Dalán de no no oportunitat més. He vingut a donar-te a console i la ajuda que el teu estat recareix. I si aband de del cos puc beneficiar alguna manera a teva ànima, si puc despertar un ser sentit de contricció, la gelent li està donant una altra oportunitat si es porta bé. No per tu, una parella, no patiu, però si ha conviure, i això, com a lactós, que hem patit amb ella, i hem vist tot el que li ha costat escapar-se en sap molt de greu que sigui tan magnànima i torniguiada per seus sentiments piatosos. La gelent és creient i ha fet un vot. Em fa molta gràcia perquè en un moment la gelent diu que quan s'agra a la arzor, està més tranquil. I t'ha fet que el du literalment no rega. En fa tanta gràcia, la sang n'hi ha. En Gilbert li demana el Frederic si pot demanar la gelent de rebalar la veritat sobre la seva persona, a la seva germana rous i a la seva mare. I ella li dono per mi. Em sembla brillant perquè hi ha un moment en què el pobre Frederic ja està fins als nassos de jugar al joc d'un telèfon i deixeix deixar-li les lliures cardes de la veritat. i el Guilbert em planta això amb el pau. Mira, tu deixo aquí i tu faràs tu. Ja faràs. A tot això, l'Ester Hargley encara no s'ha casat. I a més a més, es dedica a amaneçar a Samara cada vegada, aquella l'hi diu que s'ha de casar, dient que s'ha de casar de si, que s'ha de ser segrest gurchant-la, fugirei a vergonya la família, guanyant-me jo, mateixa la vida. O sigui, l'obrillant que em sembla que acaba sent aquesta juganeta, jugant al seu favor la carta de la vergonya social, o sigui, bravíssima. Bravíssima. Una cosa que em sembla molt mortal que falen és tanca tots els fills i anen els explicants sempre que ha passat totes les personelles. Sí, ja és com. Aquests mirà, posi a estar. I a més a més, tu diu, no tornaré per la més dill, és per tant, tu explico ja. Meri, miro-art, a tot això s'ha casat a Madrid, serà content perquè els bones sempre acaben junts i tenen prèmix, perquè si s'han comportat bé com és el cas d'aquests dos, som molt molt, som al cubit, sencassà, i està s'estima en fora d'hiors. Ens recorda molt, la Jaina Austin i els seus finals, que aquí preserven la puntat de acabar bé en una pagina i he deu. En aquestes cardes que tenen el Gilbert explica que la Jaina està cuidant del seu marit, que va tenir entre Caiguda i sobretot malgrat que ella el cuida, perquè és la seva obligació, ell segueix culpant-la del que li passa, siguin que sigui. És una dicta amb totes les de la llei i es comporta com a tal. Ten moments de peneniment i agraïment infinit cap a qui el cuida, fa prou meses vanes que no pot complir, i després tornen-ho borreixar, i es fa mal i llavors tornen a culpac del cuida, donar-ho els uns mals i llavors conescula, tornen-ho, comence. Va, ni ser claviciós. En aquests moments veiem que el Jather s'hi torna a veure el seu antic amic, i el veiem reformat, és el moment du, perquè a més en Huntington està tan fet pols, està tan fet pols, que vola la Jaina el seu costat tota la estona, i ha d'enviar el petit Arthur amb els seus veïns i amics, i a la Rachel perquè no se'n pot fer carreg. En aquesta escripció, el malà l'ha dictat en necessitat i observant, sense fer difícil, no pensar que devies ser molt somlant el que patien les germanes amb el Branwell. Ni el seu amic ni la Jelén no aconsegueixen que es panedeixi sincerament del que ha fet allar dels anys, i l'únic que el manté mínimament no va d'in el que diu la Almeida és el terror de la mort que té. En Huntington és agudista i cruel, i fins i tot, a les portes de la mort no deixa la Jelén que descansi ni mengi, ni dormi, ni prèngi la irrefress, perquè és el seu dolor com per a tambal meu. Però ara que la mort s'ha costat de debò, també té pol a la vida més enllà, i el judici després de la mort s'ha ferre la Jelén com si pogués salvar la seva nima pacadora. La Jelén s'hi estes que ella no pot redimir, és feina de Déu lliure de pacat que hi ha enredimeixi del malignat. Us hem comentat que un tema que preocupava molt a l'any era si totes les animals podien anar al cel, també les que havien pacat i les addictes, doncs l'alcolisme o l'idexió lòpia, com la seu germà, es veia com un defecte moral. L'any ens diu, en la veuda de la llogatera, que Déu no ho dia res del que ha creat, i que, al ultim, li considerar la marcer. Si bé, ara és un tema que potser no està tan sobre la teula, a l'època es preocupa molt la vida al més enllà i l'èxies al cel. I aquí veiem com l'any ens exposa l'universalisme. Bueno, tot el que això va durant, i el Guíver t'arriba un moment que acabava de dir que el senyor Handington es mori, perquè no pot més. Tot això, la Jelén i el Guíver s'avien promès que si el cap de 6 mesos de marxa ella encara es volia en tant es podrien escriure. I arriba al mes de febrer i en Guíver vol dir escriure, però no pot fer. O no sé, otra vez, entre les coses, perquè es pensa que ella ha oblidat, perquè si no, el feré diria dir alguna cosa, no? Perquè més hi ha una altra tema, la diferència de classe i de riquesa. La Jelén ja no és la llugatera Wilf El Hall, la humil viuda que havien de casa mitja en runes que es guanyar la vida pintant, és la Jelén Handington, la mestreça de Gris Deil, Manor, una senyora de classe alta amb una mansió i gent al seu carreg. En Guíver sospita que el marit hagi posat una clausulant altestament per la qual la Jelén no es pugui tornar a casa. I és que això és exactament el que havia passat amb la senyora Robinson, amb el Brandwood, que quan es va morir el seu marit va excusar que no es podia casar ara que hem britat i estava llura per fer-ho. Després es va descobrir que era mentida i que s'havia acabat casant per d'endines amb un baronet pel seu titol nobiliari. Cosa que va acabar sumint amb la desesperació i endedicció en Brandwood. Perquè a més el parallelisme és clar quan pensem que el sujarmà havia conegut la senyora Robinson a costant-se també a través del fill d'aquesta, com el Gilbert a través del petit Arthur. I que aquesta també era de d'at, rank i riquesa superior. A tot això, Morgló, que havia creat la Jelén i ella marxa cuidar la seva tieta. I quan el Gilbert li pregunta el Lorenz, que on és a aquella casa, no li donaràs coses concretes. En Gilbert està sent encara més orgullós i sospictible. En el moment present que escriu el llibre, ja ha pres a ser més alegre, asseñat i indulgint amb els veïns per influència de la Jelén. A tot això, a Frederick Marche, una temporada dient que va veure la senyora hermana i que després hi ha parlant. No és que s'estigui opusant a la seva unió, però tampoc li està posant tan fàcil com el Gilbert Valdria, i aquí, com a lectures, ens estem començant a posar una mica nerviosa. Sí. Pel que a mi la n'ha aprofita per explicar-nos que el Lorenz va aconseguir divorciar-se de la navella, que va caure en desgràcia a la navella, i que s'ha tornat a casa amb una dona molt piatosa i que la fets molt feliç. I no és casual que la segona dona no sigui especialment vella ni rica a diferència de la navella, que sí tenia que estes virtuts però creu una pèrfida. La seva vàlua està en el seu seny i en la seva integritat moral. El malva, disim, Grims, viet que no m'ha apareixin de tant en tant, pots també va demà l'amplit jo i acaba el seu esdien és una molt ridícula en una varalla de borrattos pel joc. El d'estiu. El Hatter's Lake, que ja ha aviat pel bon camí, després de l'ensur de la mort del Handington, a seu company de grès, que es acaba de reformar-se tot elment, passant a ser una persona valorada a la seva comunitat i amb una família feliç. El Gilbert intenta evitar tant com pot la casa del Bicari, i que no li ha perdonat com atractat a la Jelen. Quan es va destapar la veritat, el Bicari va considerar que igualment havia fet mal fet davant d'un al marit, i que si realment era tan greu, posava de anunciat. Osona? Mira, sabem que el pare de l'anbronte, davant d'un cas similar, havia recomanat tot el contrari, que, abans de l'amplit, i prioritzés la integritat, la seva integritat i la seus fís. L'an no per pistonada per fer una crítica als Bicaris i Pocrites. L'Eyes de mi el World, per això, aprofita que estrau el Gilbert per explicar-li que has sentit di que la Jelen es torna a casa amb el Jari Grief. Bueno, i quan veu que el Gilbert està afectat, a més a més val a tiesa amb fot, encara es va mal al cot, mira, fillat. És bastant terrible aquest moment. I a més, a més, el Gilbert decideix que mira, aprendre pel sac tot i que se'n va buscar-la i a intentar impòdia el casament. És que quines tres de tres xiquis. És a més. A seguir, es que li passa tot el poble Gilbert. Tempesta neu inclosa. El viatge acabant de rellunçar massa, que sembla que vagi en bremfe, poble xaval. I quan arriba a l'església, i ja massa escarruatges que li empedeixen al pas, i a més arriba, quan us estan sortint els noves de l'església, i ja porta la cara mig de Pada Paldabeli, i resulta que aquí s'ha casat, és, en Frederic Llorenç, amb l'Ester Hargreyf. # A. # A la mulla. # I, mira, amigues, dos més de ben casats i ben empalallats. Sòvidons! Realment l'han basistit a les coses, a les escoles dels finals, ben tancades de la Austen. Ara toca anar a veure la Jelen. De camí, el seu company de viatge di explica que coneix de tota l'àvid del Hargreyf, doncs treballa per la seva família. Ja el descriu com un garret, un orgullós, i que tracta malament de gent. S'ha acabat casant amb una viuda per diners, que, pobra dona, ja comença a descobrir que no era pas el jove que es pensava, i que es tracta amb fatal. Veiem com la Jelen tenia raó de no confiar ni voler, també, una mica com la fan i preis amb el Harry Crawford, al final de Mansfield Park. Li explica també com ha quedat el testament d'en Handenton. Li ha donat el control total de grans de grans del menor, fins que la llogatera, fins que el seu fill sigui major d'adat. Amb aquest testament he de dir que li dona un final una mica redactó al Handenton. No he de cosa que podria donar en diners. També descobreix que el seu oncle li va deixar tot parella, per la Jelen, per tant, a l'Alguí Lbert està ralladíssim, perquè ella potser no només la oblidat, sinó que a més és riquíssima i superbom partit. I ara seguríssim que ja no vol saber res d'ell. Els companys de Carruat ja fem broma que no tindran cap oportunitat amb ells, aquí presents. I aquest segó que només es voldrà, que s'ambun noble. Però per sort i com sembla, qui salva aquesta història és el padità Arthur, perquè reconeix el Guilbert repanjat una treballada en la jove menella, si no en un pal del camí, m'entraven amb el Carruatge. I la Jelen el fa pujar el Carruatge i li presenta la tieta, i es busca un escusa per quedar-se ells dos sols. I aquí hi ha un perdoneu, però el Guilbert es guilipolles. Li fa el 10 minutets. Ah, per favor. O sigui, no s'obsitir-li la no-señora fànticten. A més a més, hi ha un moment que ella li regala una rosa de Nadal, que és una floreta oblanca i preciosa, i li diu que sí la vol, i ell no ho és agafar-la. I a la Jelen li sembla que les tarros mojant perquè el fill més la falta de sang a les denes, i necessita que com sempre sigui ella, que li digui les coses clares, i li posi fàcil, perquè li digui que sí i biota, que s'agraeixen a morar de ell, i que fàcil favor de estar al seu costat. Home! Home! He dit que la cena de l'entregar la rosa, imbéssim la preciosa, com el símbol del seu cor. No hauria hagit ja la rosa. La Jelen diu en una frase l'altra tema central que ens volia transmitre l'an, a part del tema de la redemció, la seva altra obsessió és demostrar que el rank social no comporta per si sol el seu demoral. Ens diu, les diferències en qüestió de l'insde ranc, neixement i fortuna no són més capols, comparades amb la concordança del pensament, de bandadors cors i dues animes que s'estimen i es comprenen. La Jelen ja està tan un caballet, amb qui s'aliproposen totes les col·lítats morals, i en canvi, ha resultat ser el malait diable. Treuen un gran G, l'esademoral d'ingna parella. A partir d'aquell moment tot és més fàcil, i ens queden 5 paginetes, on explica que es queden a viure amb la tieta, perquè està molt gran, i que el partit d'arzur ja s'ha fet un home, en un moment i s'ha casat i hi ha grans dins, menor amb la Jelen Jelen Jelen, i que s'estimen molt. És que són uns cookies. -Són uns cookies. -Ja està. A la tieta, a diferència del seu anterior promotat, la veritat és que la veritat és que es prometi en el marca. Ja que veu anèixer les col·lítats de caràcter que consideren necessaris per no veure. Això és la bona previsió d'una felicitat futura que de fet es compleix. Viu en plegats en harmonia i felicitat a Estàngel Llei. En Gilbert renunciar la seva granja en favor de la seva germà fergos. Catótica al principi del llibre, no teníem gairees experiències en ell, acabant de la sensat crecis l'amor que té per la seva promesa, una noia asseñada i bona. Un personatge més que s'acaba d'arrimint per l'amor i per sec de la seva dona ara entenc la gràraseña d'un crític senyor o molt ofès que ha dit es agradava que l'obra presentés les dones com els superiors en totes les qualitats, moralment, intelectualment per sobre dels homes. A part ens indica que el Gilbert és un home de construït de debò i ha deixat tot per la seva esposa, que és merrica. Em sembla absolutament brillant com tant que el llibre a tornar a la dina i si parlant amb aquest interlocutor silent, que jo no sé si ho recordava o que era el seu cunyat, però jo m'han aviat oblidat del tot. No, és que és veritat. Sí, és veritat. Molt bé, la blanca i l'havien de dir que li ho dic. Em recorda molt les compassions del senyor Harry són de la gàrsquil. I acabem aquesta impresionant història després de 599, 579 pàgines a les quals ho juro que no li sobra ni una coma, una a les grans virtuts del llan i que la fa molt moderna és que s'aditava a consciència tallant tot allò que no fos necessari. A diferència de la seva germana, a Charlotte sorri no et sorrim. Què m'apres de vull? Tinc a la queden m'apres de vull, us ho resolim amb 5 puntets. Pond número 1, que el retrat massa fidel del comportament d'una dicta va fer que la Charlotte prohibís que el llibre a redités. Pond número 2, que l'an volia deixar clas electors que la noblesa de caràcter no navegada al ranc social i la sanc. Si no, a la moral i l'educació de cadascú, que l'an creia en la redemció, cadè o els porten al a tots. Pond número 4, que l'an ens ha vist els problemes que pot portar l'alcolisme i una vida i sensiós i sense moral a una família. Pond número 5, que l'an ens deixa a tots els personeges ben ligats i a la història del tot tencada. On guanyen els bons i els dolents són castigats. Bueno, nens, això és tants, nens! Us esperem el dia 9 de abril. Aquí el joc. I ho farem per parlar de. Persoció de Genocin. El tenim allà si el voleu comprar. Tenim grèsco d'aquesta vegada, heu de venir de blau. Com el mar i el mar, com la mort. Bueno, nosaltres som d'aquests l'ota de feixen eti la blanca. Moltes gràcies per acompanyar-nos un cop més. Mirgros és el joc, per acollir-nos el Jordi P, per fer-me als botonets, a la Lai El Salvador, per posar les bovetes dels separadors, de les fies europees, per s'ha dit "Nos Juli Aguilar", per la Sinta Innocial, i a les boucs per s'ha dit "Ruassé" als que ens són els separadors i per què estàs sinto final el cara a zona. I a tots vosaltres! Gràcies per venir! # S'ha de fer res, i ara és d'un cop boniposa. # # És que ens hauré fots de huir. #