Punkis Decimonòniques | 04 x 07 | La llogatera de Wildfell Hall (1a part)

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] el tren aquest de una símequeda. Ja, ja. La senyora Collindia explica que el seu marit l'havia deixat en la indigència, si superpobre amb el ties benèries, i que havia hagut de trasidar-se amb el cister per treballar per poder criar els seus fills. Quan es publica la llogetera, va ser un èxit de vendes, encara més que genera o que sims borrascosos. Es va esgotar en només 6 setmanes. (cruc) Probablement. Probablement, també vam molestar molt els crítics, que l'haventit ja de "Disgusting, revolting, o brutal". Una reseña que volia ser una crítica de l'època en flipa. Li desagrada que l'obra presenti les dones com a superiors en totes les qualitats, moralment, intel·lectualment, per sobre dels homes. A dia d'avui, la llogetera es considera per els crítics una de les primeres obres del feminisme. La llogetera hi ha una crítica a l'alcolisme i a l'ús del lau d'un a l'alcòlica que es fa a partir del òpi i que també conté clau i canyella. És que l'alcòlica és més morfina, tot bé. Les feies servir com analges i que en teoria, però es va acabar fent servir per finalitzats lúdiques, i, evidentment, va acabar fatal. El lau d'anés el que va fer perdre el Branwell i la Nila i Mill i van estar cuidant d'ell, mentre s'auto-destruïa, a base d'a. (sospira) Drogar-se. Fantàstic. A més de l'autorestrucció per l'alcòlica, l'alcòlica també podem veure en diverses famílies com es miu amb el més el germanoi, que per què hi pugui d'una vida comuda o fins i tot, i senciosa, la germana s'endapatit moltes privacions i fa totes les tasques, perquè el nen no es m'agrini un dit. Mentre en Branwell havia tingut l'oportunitat de rebronar un educació superior i centredant les dars, no va profitar si no que més a més vam anar a guanyar tots els diners i el vam fer fora totes les feines on li intentava col·locar el seu pare. La Mill i el cuida, perquè és la seva feina i la xarro del considera la seva creu. L'any, que era la preferida del Branwell, perquè s'havien criat junts, patia molt parei i se la van portar a casa amb el senyor Robinson per donar classe al figre. M'han olat les punquies i ja sabeu que aquesta història acaba fatal. Així que tenim les tres germanes treballant l'any la xarro de casa i la M i l'hi ha d'intradacasa, per mantenir-li n'util del germà que s'estava autodestruint. Un any després de la mort prematura de l'any, la xarro de fa una cosa bastant surprenenent i imperdonable. Va prohibir la repoblicació de la llogatera de Wittfeld Hall. La xarro de la Clara, l'any 1859, Wittfeld Hall em sembla poc desitjable de preservar. La tria del tema en aquesta obra és un error espocacolata amb el personatge gustos i idees d'una autora anauja. Condemnant pràcticament a l'oblitalan, tots subint la gent directament ignora que hi hagi una tarsera germana brontè. Diuen que era una manera de protegir la seva germana. Però la seva decisió de posar límits només a l'obra de l'any i no a l'edalèmily, que també tractava temes violents i controversa en l'època, és bastant fort. Es diu que no li va perdonar que vas exlar a l'alcolisme al brànguel, però és que, si ens porres coses, veia amb en Hitler, que també cauen un po de autodestrucció i l'alcolisme com el seu germà. La llogatera va tornar a les llibraries per un edito que va veure una oportunitat de negoci, no tots els hait-te som dolents de debò. I va dir-te una versió molt barata, on retallava moltes parts. Per tant, va quedar lli una mena llibra bastant dolentot perquè es que faltava la mitat. Però és que l'obestia, que el lloc és que fins al 70, només es podia trobar la versió retallada. I no va ser fins llibors que alguns estudiosos es van adonar que no era la versió completa. I a dia d'avui, 2025, a UK, t'has de fixar bé amb quina compra. En serio? Fortíssim, no nostra no. Suspitosament, han desaparecut totes les cartes de l'an. I gran part de la seva producció poética que havia fet amb la Emilia Gondol, la Charlotte comença a crear una imatge falsa al voltant de l'an. Crea la menor, però no només de d'at, eh? També de intel·ligència i de caràcter literari. Que pobretta, era molt bona noia, però que poca cosa més. La gent de l'an, la nomenen la m'ha blant. Va arribar a aditar els seus poemes tant que canviava literalment el seu significat, venint una imatge molt piatosa i bleda de l'an, una mica com amb la nostra Emilia Dickinson. A dia d'avui, l'an és considerada l'an, més rebel, que pas de revindicar la independència a les dones, la consciència de classe, i com l'alcol pot tenir conseqüències de bastadores per les famílies. Portant a la violència d'umàstica. Em deia que això és imperdonable a dia d'avui i que tot i que sigui una rona norma per part de la Charlotte, el fet de bé, practicament, reribuixat la imatge que d'entenim de la seva germana, sabem que ho va fer perquè la societat l'hauria desestimat a ella, que era la que estava viva com a autora. Sí, sí, però què vas criure? Avui parlarem de la seva obra mestra, la lloguatera Wulf El Hor. "An bronce era l'actora i admiradora de la Jaina Austin, i una cosa que em va fer molta gràcia al primer capítol és que té clar resçons del primer capítol d'orgull i prejudici". Ens trobem una família, comentant que la casa bona a la contrada per fi està llogada. Però, eh. Aquí ens trobem amb històries amb un to molt diferent. En aquest llibre agafem molts temes que hi havia esboçat a Gnés Gréi de les famílies en les que treballava a Gnés i els desenvolupen més. Sobretot, en l'oncle malvat que portava el nen de la primera casa cap al mal camí, animant-lo a pagals animals i a veure a vi, o amb la nena que seria de casa amb homes cràpoles que demaltrec tal. Vale, parlarem al moment de l'estructura de la novel·la. Estrató de la novel·la pistola, cosa que ens marca molt la manera d'escriure. Us hem explicat moltes vegades la importància de les novel·les a pistolas d'intradere a la escritura fet de perdones. Les dones escriuen novel·la perquè és un gènere projóve com per no estar consolidat com a tal, ni tenia el pes que tenia en la poesia i el teatre. I, per altra banda, les fan-apistolars, perquè és a través de les cartes que les dones escriuen i que les dones escriuen que mantén el seu vinc amb la seva família un cop casades. Per tant, totes les quissà van llegir i escriure tenen una certa formació sobre com escriurà una carta. Per tant, s'ha sentat menys impostores i escriurant també a través d'aquestes cartes. Però l'altre moment del llibre, que fins ara ho ha llegit, fins per avui, és un diari. Aquest diari ens permetre entre altres coses fer un canvi de bona relativa. Penseu que es tracta com jo us hem dit d'un tema controvertit. És important, per tant, aquesta unidireccionalitat amb la que ens trobem. Ten per per del narrador que escriu cartes i no en veiem les respostes com del diari, que és personal i dirigit a ningú. Per què? Doncs per què ens tots dos casos el que estem fent és eliminar el judici per per dels altres. A les cartes no en sabem res, perquè el nostre interlocutor és silent. I amb el diari tampoc, el que estem llegint en el fons, està pensat per no ser ravellat a ningú. I, per tant, tampoc no espera més judici que el de la propi autora. La nera molt conscient de fins aquí impun, el que estava escrivint era potencialment escandalós. Tots que feia que, procurit a explicar-ho també, des de una perspectiva decorosa, tot i que no s'estalvia que mena de detall. En la primera trobada del Gilbert Marca amb la senyora Gragham, veiem que ella, com a mare, es sent molt turbada de veure que un home agafem violència el seu fill, la confosa. Això hi ens donar pistes que aquí hi ha algú malament. Una altra cosa que destaca d'aquesta tini, és la constant de gent ficança en tot i donant consells no sollicitats de com se ha creat el teu fill. Mira, és que ara mateix estic una mica d'estancipl amb aquest tema. Una cosa calleu. # I am the. # I am the. # I am the. Gràcies. Tutom és el millor pare i la millor marada al món abans de tenir criatures. Calleu una miqueta. Amb Carinyo, ja està. La Jelen fa molta pedagogia moderna en comparació amb la resta dels seus veïns, perquè no li donar el qual el seu fill, el respecte i li explica les coses. Bàsics. Bàsics. Tot bé. Fentzen de qui no sé, t'estan venint en Gretére i en aquella època, el normal era que els fills dels rics, els ducs, el que no fossin els pares, és a dir les institutrius, però no només això. És a dir, el regne unit és bastant habitual o era fins fons quants anys avui dia, sí, sé que la veintiu. Que els nens no interacúessin amb els adults de la seva família, fins gairebé 6 anys. El regne unit és un dels països amb més persones que tenen dificultats d'expressió i dificultats de llenguatge saber-es tan motores com cognitives. I una de les coses més importants és que l'any 2023, per primera vegada, les persones amb dificultats motores, van sobrepassar les que tenien dificultats cognitives o bé relacionals. -Va, és a dir, per primera vegada. -Ara la vegada, això es fa dos anys. Perquè el que era habitual era no parlar els nens fins que no anaven a escola, que allà hi hagi els 6 anys, i eren capes de segureta o la taula. Això feia que els nens, molts subinsexperents infatal, no formés infrases o no es detectés altres tipus de dificultats, una dyslexia, qualsevol altra cosa. I aquí tenim el petit Arthur, senyores, parlant correctament, relacionant-se amb tothom, així, bona feina, d'agògic, gelentes, avançat dels teus compatriotes dels anys, 90. -Todo bien. -És que és fortíssim. La senyora Greja no vol deixar mai el seu fissol de cap de les maneres, i té molt clar com el vol educar. Hi ha un llenó de les temptacions, i he de. Perdó. Hi ha un llenó de les temptacions tot el que ha disiguit possible, malgrat la insistencia de la mare d'Anglbert. En aquesta conversa, ja veiem que la misteriosa llogueta és molt llista. Li fa veure que el que està dient són vaganades, que no li ha d'explicar com educar el seu fiss. En canvi, la senyora marca amb molts mostres, que és bastant soca. Que diu el primer que li passa pel cap sense cap mena de. sense donar i cap mena de volta, i que és molt prepotent. L'insisteixen moltíssim que vingui a la festa que faran, i la llogueta era deixar clar que no assistirà a festes. En restant pintant com una dona molt estreta i puritana, cosa que xoca molt amb la seva aparència, jo veia. En la festa en qüestió, l'an ens presenta a través de les descripcions del Gilbert als veïns de la zona. I veiem que és molt vulguament percial al de seva opinió. Els personals que es prenen el temps de presentar-nos és el que ballar. És un senyor amb unes estrongu opinions, molt estrongue, i molt opinions, i, basicament, veiem que és un llusor maria dels que volen sentar a cated a la tota l'estona, i que s'ha fet cap allà perquè no es podria fer el que sigui del poble. És un senyor a qui li agrada, influïen els altres i m'amà. Espaix a parlar a casa, es va vencer a la cerveza llena, i d'un any i som demoral, perquè ha aconseguit fer de la seva ficció de denòpidions de merda, no desitjades al seu ofici. Però a nivell de personatge em sembla superinteressant per dos motius. Per no banda, perquè ens permet cops al teu i el pensament majoritaria de l'època sobre les vissis, l'educació, l'alcò, que contrasta a la normalment amb la gelent, accentuant encara més que és por estera. I per altra banda, perquè és un personatge que, si el l'actu de l'època era prou viu i prou crític, és que la mena un tallaço. Els reflexes dels que no pensen gaire, i només diuen el que s'obvi, i ara ens serveix com a contraponomerístic. L'anem a escriure amb fotre-se'n, i és molt intel·ligent perquè si els lectors ho llegien així, veien que la mena d'aquí era la llissomora que ella estava intentant posar en el seu llibre. Recurdem que l'an era molt crític amb cert tipus de bicaris. Jo, amb Iza, Agnes Grei, on dibuixen dos exemples molt diferents, mostran un idea amb el Mister Wester, i tot allò que no ha de fer un recto amb el Mister Hat. Aquí veiem un altre exemple, tot allò que no funcionava amb certs bicaris de la església. La nena era la més piatosa i la més involucrada les tascades que es quedés un volupava en la seva comunitat com a filla de bicaris de les tres germanes. I, justament, per això, també era la més crítica amb els bicaris i pocrites. Aquí hi ha un altre veï i el senyor L'Arens, que és amalúnic que coneix davant de la senyora Gragem, i, de fet, és que hi ha llogat Will Faljol. Però quan la mare del Gilbert intenta demanar-li més info he canviat ràpidament de tema. Només fa una referència, després del discurs brutal, del bicari, que parla de les beneficis de donar el col als nens. Aquí, el senyor L'Arens posa una mica de seny dió, però no trobeu que si un nent té una tirada natural per la interparància, per la culpa dels seus pares o amb passats, posem per cas, i a vosaltres sí, que és recomanable en certes precauacions. Però aquesta reflexió, per la passavuda, per les restes assistents, pensant que es refereix el seu propi pare. Quan hi pregunten Gilbert per l'opinió que té sobre la llogatera, aquest font judici sobre ella, que, realment, és tan aplicable el que li has de fer en la comunitat que és brillant. Diu, en fa l'efecte que és una dona que t'endeja a fer judicis precipitats i que després se ferrem tosuderia. I heu de retorçar tot per fer-ho en queixar amb les seves opinions per a consegudes. Després de la tapa més alegre i lliure de la regència, amb l'època victoriana, la societat es torna molt més puritàna i pocrita i tancada. Amb efectes molt opresius per les dones, que es taven subjectes a un escrutini constant i eren objectes de fort judicis, sota una moral estrictíssima. Mentre que els homes tot sovint, diem una dubla vida. A l'època victoriana, més puritàna, es donen també les depravacions més foscues. L'han brontet ens mostra la presó social que reponadona sola que decideix viure sota els seus principis, com tot el poble l'estat jutjant, totes les tones fent judicis preconceguts simplement perquè no li donar la gana de passar parlàro i fer la pilota, els capellà i les matriarques puritànes. Un altre personatge interessant és l'Elaïsa, la qui s'en presenta com la primera enamora de la nostra narrador, és la filla del capellà, és una n'hi ha moníssima i graciosa, no és el ganibet, més esmolat del que l'Aix, les coses com són. Però tampoc no li fa massa falta, i seria una meravellosa esposa florerucia a L'Iguilver Bulgués. Ara bé, a la mare no li fa ni miga, il·lusió que si casi, tot i que L'Iguilver ha porfita cada miga o que has jo que té per fotre l'allimà soltivament, s'obtimenten. Sí, molt victoria, tot l'ha hagut. En bront ens exposa que ja hi havia amb amb boys al 1800. Dequestes que pensen que no hi ha cap dona, que serà prou. que no hi haurà mai cap dona, que serà prou per el seu fiet perfecte. L'Aix, d'una nena mona, estoveta i es deixa portat totalment, és filla de son pare. Això vol dir que L'Iguilver li anirà fent gràcia, fins que quan he guia a la gelena, a la nostra llogadera, i llavors la trobiu una obede sola llada. I quan es deia que l'onia a la gelena, llavors no la vol traure ni en pintura i la posarà del rabés, cosa que tampoc no em sembla justa. Vull dir, a veure, no està sent superllesta, però tampoc no cal tractar-la com un drabbrut. Un altres personagens que també està pensat per fer de contraponomerístic, és el germà petit d'Alguí, verd del fergust. Un amena de adolescent que té un pare llavofatades i que, basicament, no fa res. És interessant que ens protegeix aquest personatge com a contrapunt d'Alguí, verd de la rosa, per establir les dinàmiques familiars i reivindicar una miqueta al vape de cadascuna aquesta família. Alguí, verd de fa carreg de la gent de familiari, és una me'responsable, tot això una enda a la mama. La rosa és una tia superllesta i que s'ha de fer carreg de la casa, si més no dego arnar-la, però el fergust és que no ha de fer res, si és un cràpola patitós, sense ser una altrícula, però tampoc no té ni fiscini ben afici. És com una mena de dandida províncies. Per sort, no està del tot corromput de moment. I només farem servir per tenir converses incomodes, però ara ens mostra una vegada més com que no vol la cosa, que passa quan no li dones una tasca o una feina algú. En la primera visita formal del Gírbert i la seva germana rosa, la llogetera o infelgol, els habrat, per sorpresa seva, a l'estudi en lloc de la sala. L'estudi està ple de estris per pintar i on que va llet. La germana esbronte i en rànguel pintaven molt. La ràbia ha format part de la seva educació, i de fet, en rànguel, després de cancel·lar els plans de ser un brill en escritor, va voler ser un célebre pintó. No ho va aconseguir i m'atava les perles amb l'alcòl i el lauda. Però cal dir que tots envisen obres seva, no ho sabia, però tots envisen obres seva al retrat de les tres germanes que hi ha un nom res borrada al va fer el branguel, i la taca borrosa és a imateix que es basborra del retrat. És bastant metaphoric, perquè realment es basborrat també d'alar, com si em fos conscient que no estava l'alcada intelectual i artística de la seva germana. Però una vegada, les dones no n'estat a part d'es de l'art i en estatelles que entrecentit, a diferència a la germana de Mozart o a Clara Schuman, o fins i tot a la germana imaginària, de Shakespeare que apuntava Virginia Woolf. Aquí per un cop són elles que han passat a la història. Ara em emocionat i tot. Es conserva encara alguns retrets de la Charlotte, un que va fer a la nostra estimada, i un altre que va fer a la Joan Pibon de Capallac, que no m'explica. -Oi, sí! -Als ulls d'aquella poca ara, potser no tant. A G&A, veiem com la Charlotte dotarà la G&A telen pictòric. Però si la G&A pintava per ple, veiem que la nostra llogatera no. L'AN també dibuixava molt bé. I en conservem alguns dibuixos que us hem compartit a les xarxes. A G&A es greia i aviam vist com la germana gran de l'AN, la Meri, s'ha guanyat la vida dibuixant. Un institut riu havia d'acer de "strapintant" fins a un serni vei, ja que havia d'ensenyar els seus alumnes a fer-ho, però tampoc no es esperava deia que excel·lis. Tot i això, tan l'AN, com la Charlotte, sí que van accedir com a pintores, igual que dues de les seves protagonistes mexicòniques, Jane Neir i la nostra llogatera. Aquí l'actitud de la llogatera és molt intrigant. En Gilbert estava observant el quadre del paisatge de Winfell Hall, i li preguntar que, per què li ha posat un titul inventat a la casa. Descobrim que la llogatera envies els quadres al hondes, que envia per guanyar diners, i que fa el seu el nom del lloc i la signatura, perquè els seus amics del món, de fora, no puguin seguir-li la pista i trobar-la. Super misterios. Sinterrom la conversa de cop, aquí ha fagint més misteris, perquè pareix per la finestra un home misterios. En Gilbert aprofita per tefoneix els quadres, i troba el retrat del nen, i un altre retrat que estava magat i girat. I tot ens fa pensar que és el pare de la criatura. Quan la llogatera torna, li arranca el quadre de les mans molt enfadada. M'han enlat a parlar del nen i el gos. La manera que t'he de presentar-los, el Gilbert i el nen, diguem-ne, i a la llogatera és a través del nen, i no només això, sinó quedar-tort coneix i salut del Gilbert, perquè amb qui vol jugar és amb el gos del Gilbert. A més a més, el gos del Gilbert es diu Sancho. I està. Referència claríssima a la companya del Quixot, el Sancho Panta, i que és una manera de donar-nos dades sobre el seu amo. Aquí ens podem imaginar com un Quixot. En realitat, i a més o ara que abans de la trama, veiem que el Gilbert és tan inocent com el Quixot i igual de capaç de muntar sa pel·l i sell xol. Però tornem al Sancho. Ja us em comentar el capítol sobre la família abronte que en aquella casa hi havia un munt de gossos. És molt bonic perquè a més a més en aquest cas, o als gossos si comgem el cadallet, es converteixen en un personatge més de la història, i no en un personatge qualsevol, si no en un facilitador. Ens hem facilitat una persona que vegi a dir per a les modernes, es plau, crees sinergies, i permet que entre grups o persones diverses s'està ableixin vincles afectius o afectius. No, no. Si no et sembla de aquestes empreses, s'hi ha subortes. És ràbia ara. Els gossos són un element de contacte. Són a la manera que el Gilbert de coneixer el Arthur i de començar les converses. Són un element amable, no verbal i intuitiu, que mostrarà els protagonistes al camí a l'hora de relacionar-se. També és interessant veure qui tracta els animals allà de la novel·la i qui no. El Gilbert adorar els gossos, l'Arthur, els cuida, i els tornava a les cadallets, i en canvi en Handington els maltracta. L'an subtil. També ho vam veure a Agnes Gréi. Les persones que són cruells amb els animals són cruells també amb les dones i amb els servei. És un reflex de la seva anime. En Gilbert s'adona que cada cop ha sent més seduït per la llogatera. I que pot ser la seva mare tenir raó. I que hi havia que el còmol món més enllà d'una l'Aisah. Milward amb qui podria gaudir molt més de la seva companyia. La l'Aisah abans li semblava encantadora, però és una dona que és una frívola. Però faré una dona més madura i seriosa, com la senyora agraja. Comenceu a buscar cada dia la seva companyia? Provo que han trobat esfortuïtes en les seves paixes llades per els dents. Si a Ginaus tendrena la natura era amable i ordenada, més al sud d'Anglaterra, amb les brontes la natura és agrista i salvatge. Tornem a les passejades pels hèrms, com a ciutvores coses, on tenien molta importància aquests passejos de la càci i en Hitcliffe. "Winfell Hall" és massa solitària i desolada. Els vespre es assenalvent i amagant i dolant per les veies càmbres ruinoses, que un plan de pensaments fonestos i temors a la nostra gelent. Però amb el grec tot parella aquesta casa és un refugi. Un refugi? De què? De què? Tornem al tema de la mare. Vallem com el Gilbert ha estat mi mat des de sempre i com el tracta diferent que la seva germana. Quan el Gilbert arriba a casa de llogater a tar, no només li ha guardat el teclec alent i una madalena també calenta, sinó que quan el Gilbert troba a Calte-Stegualit, li diu a la Rose que el torni a fer. La Rose és queixa. Això, en tota la raó, la que està diferència a tracta que té en Val Nén, aviciant-lo. I faria menys mal, si no fos la realitat de moltes famílies al món a dia de avui. La situació que descriu no puc evitar que em faci pensar en la que d'avia passar a casa les brontes, amb totes les germanes desbivinça pel germà, bren. L'an ens exposa a les situacions per aquest l'acte arribi solet a les conclusions que no són justes. No és partidària d'una discursos i d'irta que és de pensar. L'an no tracta a manera condescendent l'acte. El propi Gilbert reconeix que, si no fos per les raus, que es queixa, no sabria mai tota la tesa femenina que hi ha darrere de la seva comunitat per sobre de tot. Ni sabria fins a quin punt, ha d'estar agraït per tot el que se'n abansen perquè hi estigui cómoda i amb els seus desitjos. Un altre cop, la tesa invisible de les dones i la carregamental de portar una casa no remunerà de i molt menys reconeguda. La mare pensa que, respecte a la seva futura vida conjugal, la teta feina és complaurat de tu mateix i. perdó. La mare pensa que, de respecte a una futura esposa, la seva feina serà complaurat de tu mateix. La teva feina serà complaurat de tu mateix i la seva complaurat de tu. Tres que us maten malament. Discurs m'agra a tu pensi. És fort, perquè a 2025, molts homes estan defensant el discurs de la tradwif que hi ha criticava l'anbronte al mil-witzens. En qualsevol cas, en Gilbert ha decidit que no es casarà mai. Ni amb la l'aïsa, ni amb la llogatera. Com si tinguis, és que ha posibilitat de decidir el teu llogatera. Però ho he dit. En Gilbert té un altre germà, en fergos, que és un poca solta i un sòmines, i que parla amb propotència i es fica un nom de manen. Sembla que l'an ens vulgui mostrar què passa quan educes a un fi com ho fa la mare marca. Pots tenir sort i que et surt i un nen esaniat i sensible. Com el Gilbert, però no és mal, és que et surt i un poca solta, com el fergos. La relació del Gilbert marca amb el senyor Llua és de frenemi. L'iterrespecte i sap que és l'unic amb qui realment podria mantenir una mista de iguals. Però l'hora, el senc és un rival. De fet, ha senyat o garrit quan diu que no vindrà l'escursió a la platja. Perquè un dels branes són convidre a la llogatera que van enrerem per la discussió una platja que li ha de servir per agafar inspiració per a les nostres. Ella i Valdria en la sola, però no sap com m'estraven en tien comitiva. És una mica d'ú el moment en què el Gilbert li diu que voldria ensenyar-li el lloc i la automàtica menida i no mira jo i vull en la sola. I n'hi ha una cosa enllà d'altra, perquè acaba passant el que és un dones corusió conjunt de 27 persones. És important perquè en aquest obre, els canvi de senaris són molt necessaris perquè els personatges canviin el seu pensament. En aquest cas, sobre el Dr. Gilbert, sempre ens encanta en aquests canvi de senes que les nostres autores aprofiten els moviments i les passejades per mostrernos altres facetes dels personatges. Vobrem com la senyora Greja no es volen fer el carruatge, i això acaba portant a que el va d'itar-tort amb el camí durant moltes tones, més que re, perquè el pobrenent no li fa cap giració en el carruatge amb gent que no coneix. Això la portarà a ella a fer la veja part del camí amb els homes, cosa que la deixaran les dones que van amb el carruatge, a espai per posar-la verdíssima. L'únic que no és la única que no es posa criticar i des de dir que les seves coses és la senyora de milgward que és la pobra que està més pendent de la criatura. Tot de l'escursió el Gilbert no pot treure els dits de la senyora Greja, i li encanta parlar amb ella. I quan està n'adassacorten alguna cosa, li sap greu pensar que pot haver perdut la seva bona opinió. De troba més vella que mai, amb el ben marí a la cara, i dir que, bueno, m'has sorprès molt, perquè em sembla molt joc per la peca victoria, no? Total. No havia estat mai tan preciosa. I el meu cor no sabia farre't mai tenir ella com en aquell moment. Si ens haguessin deixat tots els sobts durant dos minuts més, no puc dir quines haurien estat les conseqüències. També fa gràcia quan penses que ella o sigui té molt més món que no passei, que no ha sortit, literalment, de les faldries de la seva mare. L'an és boníssima, fent que aquest narredó, masculí jove, sigui poc confiable, totalment embruixat per un tros de dona. Em recordo moltíssim a la cuina reig, de la seva de morir, i que per ser dir-hi en dedica un capítol. I que més a més era molt fan de tot allò relacionat amb les germanes brontet tant que vas curar una biografia al bràngoer, que li ha trobat, perquè no hi hagi tingut molta curiositat. També veiem com la senyora gràja m'entè bastant les distàncies amb ell, tota l'estona. Però si algú sabem, és que el Gilbert és persistent. Passat. Així que m'agrad que la senyora gràja s'hagi apartat de tot el grup, per tenir una bona vista per fer unes gors, el Gilbert la va buscar. És el seu costat que pobra noia es fot un susto amb ell limonis quan la pareja copa el Gilbert. I veiem que és molt espantadissa, tot i que encara no cal entendre el motiu. En Gilbert és molt insistent i no la deixa gaire en pau. També li retreu que no li hagi deixat el seu carreglar-se'n, i veiem que la senyora gràja ha vist en la senyora de mil guar qualitats més adequades pel carreg del seu nen. El moment de seguit, quan s'aparten, de la gent és purament romantica en el sentit de. El caminant sobre el mar de boira, perquè hi ha un joc de miralles bastant gros aquí. La senyora gràja ha estat en un estant de l'assumal paisatge i el Gilbert ha estat en un estant de l'assum amb ella. És preciós. També és el moment en el qual parlen de com ella pinta i de la seva relació amb l'art, i és molt important que ell em parli perquè la seva relació són molt profundes i molt interessants. I un moment que no és aquí, és en una altra edu, que ell li diu que l'hi sap molt de greu, que l'allumal reflecteixi a les fulles, perquè és massa preciós, i no sap que no podrà reflectir-ho mai en els seus quadres. Un altre cosa interessant en aquest sentit és que el lloc que descriu en aquest moment, en aquesta excursió a la platja, és el paisatge que es veia a la casa d'estiu aixec del Rovinçson, la família en Quiranfaya de Institutiu, a Escàrbora, i en barrives crilo un poema preciós, que he traduit de manera absolutament matursera i en perdonareu. Però dir alguna cosa així, com. "Voltria poder veure com lo sea, foteja, les cúmades de les seves onades, en revolins de rosada". "Voltria poder veure com les seves orgulloses on es estavellen i sentir el rugit salvatge del seu trobui". És tan bona. És que és més que més que més. És que és més que més que més que més que més que més. En Gilbert és propietari d'una finca rural, i d'un exemple als seus treballadors amb la seva propia feina, no té cap problema de remengar-se i treballar amb veïs al camp, a diferència del seu germà en fer-los que no ho ha fet mai. El tema de les classes socials és molt important per l'en. Ella era de la gentri i era treballadora, i en les cases que va de treballar eren per no rics a la primera casa i a classe alta amb el Robinson, es va atrevir amb les seves obres a expusar una gran veritat, que no pels simples fet de ser noble i ric, un era exemple de moral a seguir per la resta de la societat i als pobres, que a la bondat i la moral no venen d'una de per la classe, sinó per l'educació i la reflexió. En Gilbert està convençut que la senyora Greja és vidua, i que deu tenir alguna terminació contra d'un segon matrimoni i per a consebuda abans de conèixer la ella, sigui perquè estima et massa o perquè ha acabat fart al marit primer, res, a veure amb ell. No, no, no. La senyora Greja no ha sent mai cómuda per l'anda coses íntimes, però sí, per l'endard de poesia, de literatura, de música, en Gilbert per tenir algunes cusames per anar-la a veure, perquè ja pobrenent no sap què fer. I, alhora, per tenir un gest bonic perquè està enamoradíssim, decideix regalar-lo en llibre, mar mi món de Walter Scott, que ella havia expressat de passada el desitge de llegir-lo. És important que regalis justament un llibre i les relacions que tenen els personatges amb els llibres. En aquest cas a més a més, és un poema romant i que és un llibre seriós. Per tant, encara que sigui un poema que parla de mort, és una mort de reis i de nobles. És a dir, un llibre que mereix-se llegit i no no veure les senyuretes. Això rellevant perquè no deixa demostrar-nos que el Gilbert està considerant prou a la llogatera com per regalar-li un llibre seriós. Un llibre que un senyor vulgui ella, i, per tant, posada manifest que la considera una persona intel·ligent i intelectualment validat. Que no és poca cosa. En Gilbert i la senyora Graja s'han donat la manda diverses ocasions des de cas coneixen i aquest han caixada han atabolucionant. Primer, un han caixada freda i violenta. Després, un han caixada més natural. Hi ha ara després del regal, un han caixada factuosa. Tan, que en Gilbert té la tentació d'endur-se la seva mà i vasar-la. En Gilbert li estem a la fan carinyo. Però també la caga aquest noi. Perquè aquest punt. Bueno, o sigui, això de no li faré gust i que la laisa. Si no que cada cop li farem anys visites perquè hi ha soletes en Adoni, han lloc d'enfrontar-la a la conversa. A veure, que també eren d'hi. Jo, aquí, les punquies no són cap fans de la laisa, perquè no es capçant-te. Perquè com que s'ha donat que el Gilbert està captivat amb la senyora Graja, posa lleny el foc, traïn uns a frets, que molesta molt el Gilbert. Quines de relació entre la senyora Graja i el senyor Lorenz el poble en va ple. En el següent dinar de tota la comunitat, la senyora Graja, acaba sent el centre, això far d'arries que sense cap fonament es donen per un fet, que es donen perfect, mostran molt bé com funcionen els rumors. I en Gilbert està en plan. # No vull saber l'eure. # Ei, decideix que no es creure res. I fa una visita a la senyora Graja amb una excusa de ridicula un cop més. En ser moment li agafa la mà. I sembla que ella està gus, però ràpidament li canviarà la cara i el posa en una frenzó demanual. A partir d'ara seran a mix. I si vol continuar veient-la, no podria tornar a fer més cap preposició. Quan s'entorn a casa, es troba amb el senyor Lorenz, ja es dona una cena força violenta i masculina. O li pregunta que per què va tantar, a veure la de llogatera, mentre el llité agafat el pòni amb la veritat sense deixar-lo moure's. La cena la interrompà el bicari, que el rei ja perquè s'estan parellant per la llogatera, que més a més aquesta dona no sumareix. I aquí el Berlis respond força irat, anunto molt pocada a quad per tractar un bicari, mostrant que és un jove impactuós i temperantar. una mica a adolescència. Aquest moment em va semblar una cosa tan cotre i a adolescència em vas plantar. A veure, no hi he quitat pensat que ets. Ella no li has donat cap mena a privilegi ni a missatge de captives i el Gilbert del seu momentet de adolescència de senyora i de adolescència ninc. La mica decideix que ha de fiscalitzar la equivisita de la dona d'aquí. Ell està enamorat sense que ell ha d'anar amb pistols de agradar-les de tornar a seguir d'aquí. Que acabo de posar en el fren, sóc de dir. Calla, palangana, hombre, ja. La mistet. Però és que clar, aquest poble té tela, eh? Que la mistet entre el Gilbert i la senyora Greja també es comença a ser els afrets de tota la comunitat i la seva pobra germana Rose el dissuedeix perquè va aixer, perquè va aixer veure, no? Priebors, els visita al bicàric, el bicàric, el José María, que jo estic farta. Farta el prou. Perquè els ve di que acaba de naveure la senyora gràja per renyar-la per els rumors que hi creu que, evidentment, són certs. Malgrat ella ho ha anat molt sèdiamen. Anima a les seves filles i fís, no teniric cap mena de contacte. I això ja, mira, això ja es massa pel Gilbert. Així que surt de camí a Will Fajor. Clar que sí. Es dona una gran declaració de sentiments per part del Gilbert. La Jelen s'adona que han anat massa lluny. Malgrat que ella hauria entant et posar fred, però en el fons li agradava la seva companyia i no s'esperava que els seus sentiments fosint tan sincés. La Jelen no pot acceptar-los sense avans explicar-li el seu passat. Que d'enpaldiessà buen perquè li expliqui tot. I de camí que pa casa el Gilbert diu, "Ai, bueno, no, la vull tornar a veure." Si de camí s'ha anat sense uns sons i veu que està el senyor Lorenz i la Jelen passejant molt a prop. S'han de conversar amb Agat. Això no s'ha fet mai escoltar amb Agat, jo ho vam veure. No, ho fa tal, ho fa tal, ho fa tal. Però bueno, què diuen? On trobaria és un lloc millor, però tan elliat, tan a prop de mi. Sí, és que això té cap importància. Sí, sí, sí. Tot el que podria deia dir ja si m'agressin deixar tranquil·la. Però és que hi ha un vagis, Jelen, i ara les mateixes molèsties. No puc resignar perdre. Jelen amb tu, o venir-te a veure. I a tot arreu, trobarem tefanes estupits com els d'aquí. Això, a veure, és bastant suspitos, perquè més a més veu com s'agafen, efectuosament, i això destrossa, literalment, els nervis del Gilbert, que has quedat en casa i no va a la cita. I es queda més molts dies, en casa a casa, fins que finalment surt. És que aquí es troba. Pujadet el seu pòn i gris. Potser el lòrens. I, evidentment, has donat una situació, com jo es pot imaginar, terrible i una mica cómica de l'uridícula, que és en que el Gilbert tot ho fas, rebióset i ressentit, li acabat donant una fuitada al lòrens, que el tire del pòni, o sigui, és que l'actitud del Gilbert aquí és péssima i ens va anar a una mica de basar-te. Quan el meu aterra de cop insisteix en ajudar-lo, i curar-lo i pujar-lo al pòni i al lòrens li diu haver-te aixabar-lo. I això m'empao. Però és que ja vols soffen. Perquè no va ser ajuda. Un cop plan, un cop més, l'anen de mostra que és una narradora sublim. Perquè tot això ho estem veient des del punt de vista en narrador, que és el Gilbert, en cap moment, condemna la seva acció, sinó que som nosaltres, com a actiós, que estem flipant. Ja us enitem, que era important a veure una narrativa en aquesta obra, i ho és perquè des de la primera persona, es va dir que es des d'enxer explicar gairebé tot, una tema el judici que per propi és, es va dir que tenim una perspectiva molt més personal i que no busc a justificar els motius pels quals es personatges actuen com ho fan. Cosa que si que faria falta, si aquesta matixa sena estigui explicada en tercera persona. En Gilbert, amb el grató, ens explica això, anys després, i tot i que s'esuposa que és una persona més madura, s'hauria de mostrar ni una gruna de panadiment. En fi, senyors vinc, senyor, suposo. Quan va veure la senyora Greja, li retreu que li ha trencat el cor. Que, no ho he fet un mal, que a nivell ni ningú podre reparar mai, el corromput la fresco i la promesa de la juventut, jo he convertut la meva vida en un hèrmi no-spit. Ni que visc, que 100 anys, no em referia d'aquest cop de bastador. L'han transmit molt bé la primera vegada que trenca el cor i m'he citat un noi, i sembla que no et podres recuperar-te mai més d'aquestes tocades. Gràma, dic. Que jo crec que d'aví està una mica reproduïnd, o que d'aví ha pensat, seu germà, branguel, que estava tot depresiu amb el cor trencat per rebutjar la senyora Robinson, ella per explicar-se, li dona el seu diari personal. Aquest recorso del diari és molt interessant. I, primerament, perquè a mi em va semblar que era una bona manera, una molt bona manera, de fet, diria que l'única, de demostrar-nos dels pensaments de la jalan sense filtre. Però precisament, per això, em va semblar zero, em va semblar una nivell de trama. És a dir, quina senyora victoriana per molt abansada el seu temps que fos, de seria llegir el seu diari algú, altra? Doncs, amigues, estava servidora completament equivocada. Resulta que el diari, que la idea del diari, com una cosa íntima i que no sabia de compartir amb ningú, sinó que sabia de cramada, després de la mort d'un mateix, és una cosa molt més contemporària del que sembla. Aquest és una idea del segle ving, anys 30, en teoria. Hem de relleir que a victoriana els diaris tenen dos objectius. Per una banda, un motiu religiós era la manera de seguir el viatge espiritual d'aquests escu. I, per l'altra, era la manera de mantenir un registre de pensaments i de les emocions d'aquests escu per compartir-los amb les persones del cercle més íntim. Normalment amb la família i amb els amics. A més a més, subien estàvem acompanyats de dibuços o dels elements que arregullen. Els victorians fent escrap boquing, amigues. En alguns articles en llegit fins i tot, que els comparen amb les nostres ciaces socials. És que és una mica Twitter, no? Sí, però igual ens han flipat una mica, o sigui, no sé, digo. Però és que era una xipa, el que fa la. Aquesta idea de amballí. Sí, sí que era una xipa, perquè. Aquesta idea de amballell ho ha viscut. Sí que és una cosa que feien en les diaris que s'han vien de compartir. De fet, no sé si recordaré-ho que la pot, en port de 3 dels brits, ja, tot. El Collines de B, escritor, per un motiu insospitat, i publica ni més ni menys que el seu diari de viatge. Sí, com sigui, el fet que la Jellé li deixi el seu diari, i li va demostrar que hi ha una confiança i una familiaritat que no deixen de ser sorpranents. S'ha de tenir en compte que quan el llegim, viuarem coses molt íntimes i que fan bastant a l'argonllar de compartir. En aquest cas, i m'agradar les costums de l'època, sembla molt més un diari del segle XXI que no un Instagram de l'època victòria. La història havia començat amb les cartes de la tardor de 1827. El diari encitua el juin de 1821. Una jove en Jellén comença a caixar-se de que la vida arralcàm les pès d'un estad a la ciutat, se li fa insípida. Recordeu que l'any era fan de la Jellé Nostín, i aquests fracament ens està recordant molt amb ensfer el parc. On volia avisar els joves dels parís, dels vicis de la vida l'ondres, versos la vida bona i equilibrada al camp. La tieta és un tamarral. L'any no està al viet referències a les obres d'Ostin, on les tietes seran molt importants, perquè tenien en compte que ja no havia tingut mai massa bona relació amb se'mara ens ha posat la proposa, la millor tieta de la món, i així ho refractia a les seves obres. Estan parlant de "Genostín", però amb l'onde també. I aquí tenim l'inici del diàleg de la Jellé, una tieta providencial. D'acord. No és dolça i amable com les tietes de la gent, perquè no es pot tenir tot en aquesta vida, però, a veure, si una dona molt més aixuta, és la veu de la consciència de la Jellé, i la seva guia moral. Encara que ja no n'hi fa sin i potíssim cas, la tieta intentarà salvar-la de cima deixa mentre pugui. L'any bryó en té va ser l'única de la germana que es vaca de casa amb el branbol, mentre la germana s'estaven a l'internat infecta, i ella es vaca de la seva tieta, amb qui va tenir una molt bona relació. La tieta branbol era seca i dura, però va deixar-ho tot i es va modar després de la mort de la seva germana a l'avicaria per fer-se carreg dels germans i educar-los. I és que són molt fans d'aquesta tieta, per qui es queda bastant punky. Quan va morir, va deixar tots els seus vens en erencia a les germanes. I no al nen, perquè trobava que ja agradaria produr el seu pare i que més a més era home. I es podia guanyar la vida treballant per imatèix, no? Això es va permetre un temps d'independència econòmica que van aprofitar molt i molt bé. Escrivint les seves obras mestres. Tieta Branguelt, t'has fet maravallosa. La tieta de la Gelen fa una reflexió ironica i brillant. Què reflex total de l'època? De fet, se suposa que no t'has de voler casar amb ningú, fins que no t'ho heu demanit, la fecta d'una noia no s'ha d'obtenir mai sense buscar-lo. En realitat, continua sent un pensament estesa entre molta gent a l'hora de llegar, i és que no té desperdici red el que diu. La vellesa, juntament amb els diners, és la qualitat que més atreu la pitjor mena d'homes. I en conseqüència, a costuma comportar una infinitat de problemes aquí la posaix. És que està donant tots com seis, cada bo, l'actura obligatòria a totes les adolescents, o sigui, formació sentimental parlant, bron té. Poc t'imagines el patiment que t'esperaria si m'haiat que ha sigut amb un home amb l'home més ben plantat, més avill i externament agradable del món per després descobrir que és un repobre i un inútil. O encara només sigui un benet, inservible. La Jelen comença el seu diari parlant dels perdandents de merda que devan esdeconeix el handington. Són massa bells, massa borrits, massa pesats i massa llegus. Una fantasia, també, de perdandents. I a més de més hi ha una diferència que, com a la Jelen, ens fa bastanta basarda, i en petit zem molt amb el seu rebut, però que l'Epoca Victuriana era més que acceptable. Però la que tens i estèix que són bones persones i que la tracterien amb respecte. Ok, Mr. Collins? Excellent, bulb potatoes. I l'insistèix, aquest accepti la proposta de matrimoni del senyor Borjan, que recordem que té 40 anys i ella dibuït. "Arriba policia", sisplau. I no accepta la seva negativa. I l'insistèix moltíssim, a la gana que pot perdonar els seus defectes i a aquella nira educant. I que al final restatríem perquè jo veig guapa. Ok, vaja, tenen les pensacions. Em la Jelen ben aviat rebreu més propostes de matrimoni. M'agrata els instants de la tieta de evitar-los, perquè és que literalment es posa en plan qual guardes paldes, quan es planta al mig de la conversa amb el handenton. La tieta li dona un toc de tensió a la Jelen. I li fa veure que no té cap sentit que tingui més seny ella, que té deuenig més que un jove, que ente. Perdó, no té cap sentit que hi ha tingui més seny quan és més jove, deuenig més jove que no passei. La pobra gelin està en el punt de. "Ai, que en fàximo, sigui jo el salvaré, que pobreta meva, o sigui, totes i podem caure, però clar, en aquesta època, t'hi casaves i no quedava com una negta, fos que del teu passat, que riusar amb les amigues, un divendres amb unes copetes de vi. La tieta, l'intent a revelar la seva naturalesa real, és un cràpola. Ha tingut a fer-se amb dones casades, i es lliure els vici sense cap mena de reserva. La pobra gelin diu, doncs, que. i el salvarà. No saps el patiment que entrauràs, de llegar el teu destí al donoma com aquest. La tieta aprofitarà excusa de que el seu marit està pitjor de la gota per endur-se al cam. Venllum del handington, i que així l'oblidi. Però la gelin. Aïll, la gelin només pensen bé. Bé, en la idea que s'ha fet bé, perquè evidentment no podria mai estima a la mà que es descriu la seva tieta, però és que és equivocada. El que ella visen bé no pot ser pas producta només de la seva imaginació. A més o la que anem veient com abans al obra, que va llem als parils reals que té el handington. Però la gelin no està fora de parir el cam, perquè el seu tiet té la fantàstica idea de convidar tots els pretenders de la gelin a casa per aprofitar la temporada de casa. I a la tieta, evidentment, no li faca apgràcia que hagi convidat amb handington. Vallem que té comportaments d'anar-se a sista, que estiguen a la gelin fent l'hi-albuit quan ho fem el seu urgoy i flerteja amb una altra jove a la seva cara per fer-lo mal. Però, finalment, sí declara. Dient-li, que diferència de la joveneta d'altra que feia a casa, la novel·la Wilmot, que és una paonia cridanera, i que és una pressiós herrosa silvestre parlada de rosa. I que l'estima fins al punt de la bogeria. Jo crec que la germana esbronte tenia una certa fissió per les rosa silvestres. La nat té un poema pressiós. Aquí les traduccions són matuseres totes, que diu, "quino gosa, tu cales, que no gosa, tu cales espines, no hauria de desitjar la rosa". L'Emily té un poema que comença així. L'amor és com un rosa i salvatge. La mista, com l'abra grevol. El grevol és fos quan floreix la natra rosa. Però aquí florarà més constantment. I conservem també una cuarela de la Charlotte d'una rosa silvestre. # Que una rosa es un, que rosa es un, que rosa. # En definitiva, una rosa en la rosa. En Jondintó, li demana matrimones d'una manera molt passional. I he de dir que per mi fins i tot violenta, que no és gaire bon pressatge del que vindrà. I ja tot i que reconeix estimar-lo, li diu que abans necessita per a l'hormar seus oncles. I, a més, quan estan alli, amb molt reos al baje, que apareix la tieta. En tantes emocions, la nostra gelen esposa plorar. No depenen ni de poder fer-me de la seva tieta, sinó per la turbació que li causen tan sentiments, tomultuosos. I aquí l'an ens està presentant una protagonista molt diferent en la que havíem vist Agnes Grey, que era la bondat i la rectitud moral feta persona. La Agnes mai s'hauria fixat amb una mà com el Jondintó. La gelen és una protagonista menys perfecta. És bona i amb caràcter, però és una noia que s'ha deixat en lluher-ne. M'agrada molt que ens exposi una protagonista tan humana, que no pot evitar enamorar-se d'algú que sap que no és el tot bo, i que és possible que no li faci gaire bé. Però no pot evitar per molt que ho racionalitzi. També són importants els circumstàncies de la gelen i per aquesta carrega dels sostiets. A veure què dir, passa aquesta nena, és orfa, què ja ha passat aquí? Doncs és orfa, però de mare. Però el seu pare, un cop de morir la dona, es va despreucupar de ella i van carregar la seva educació a la tieta. Tothom tinguut tot la mort que li pot donar aquesta, no deia deixar de ser una persona que rebut el rebut del seu pare. I potser més vulnerable a buscar la provació i acaure els per anys dels encans malicioses d'un home manipulador com el Jondintó. I bueno, és que la coguia del Jondintó o sigui, és que són de la mateixa corda. El que hem de fer és que la teva tarda molt ràpid que la tieta té raó. El seu amic, en l'ort, en perdonarà una vea pronunciació. L'obra. L'obra. Ho he buscat. L'obra. Avingut. Avingut a buscar esposa. Rica i desinformada. Que es pensi que també la pot canviar. Ha dit l'apidat a les cartes la seva fortuna i necessita amb urgència una esposa riquida. Rica, com la nave la haurmut, per exemple. La gelen culpa qualsevol menjar el Jondintó en els seus defectes. Aquest grupet de mixtcràpoles d'aquí, i ja la partarà portant-lo cap al bé i els seus pares. El pare per haver-li negat tots els lliures inocents i en conseqüència el va predisposar contra la mena de límit i una mare vaneta que el va concentrir fins l'extrem. És important veure que les reflexions que ja té la gelen en els 18 anys respecte l'educació dels nens. La gelen m'hi diu que si el Jondintó no es provo, ella tindrà la bondat pels dos. La tieta i la mare fins aquí han posat de sacrificar-se. Us deia que la tieta intenta salvar-la de si mateixa i a pilota passada és molt fàcil de veure. De debò que avui en dia com a l'actoros adultes, només amb aquesta conversa veiem claríssim que això acabarà fatal pel bon cor de la gelen i la seva inocència i valentia absurdeia. És que t'he dit 8 anys. És que s'ha d'escascar. És que s'ha de fer clàtals de fotre. A més a més, s'ha tenit molta l'eliterari perquè sigui temps caraïble que aquesta gelen és la mateixa que havien des del punt de vista del Gilbert. Té un punt adictiu i és molt excitant pel l'actor perquè volem anar a descobrir'n de seva història i com era ella abans. També és molt atractiu, l'ambient que descriu és més refinat i elegant, ric en definitiva. La mare de l'any era d'una molt bona família, força més adinerada abans de casar-se amb el Patrick, bronte. I va haver de deixar totes les luxes quan es va casar amb ell per amor. Quan m'or la seva germana, a qui enomenen la "Aunt Brownwell", la tieta Brownwell, és qui cria a l'any i l'explica les històries de la seva joven, de la seva mare, que contrasten força amb la vida austera i allunyada de la vida que ens m'ho apolita, que dien el Howard. A més, durant les èpoques que va treballar com institutriu, vo'ho fer per famílies riques. Per tant, l'any també tenia força coneixement d'aquest món de primer amunt. El seu tiet li parla de fers econòmics, com ens imaginàvem a dir la pidat una bona part de la seva fortuna. Però no patiu, eh? S'ha guaiixin rica. I ella, segurament, pot tenir una bona dot també. Veiem que tenen un actitud molt diferent el tiet i la tieta, en general, en la manera d'entendre les persones i els valors. No deixe ser a Juggeta Guardia, perdonareu, que hagi convidat a casa seva a la que seria a joves amb tanta fama de cràpoles com ell i a l'orhanden, l'orborjot d'aquest. De fet, és encara pitjor, perquè els convida i licaven malament, perquè es passa tot el diacritical. Les vull dir que ja me'ls demanis, l'ho investiga i el que s'ha de ser per convidar la gent que et cau malament. A més, una que passa en les pàgines en aquest episodi anem a entendre què vol dir la tieta quan la Gelle li diu que ella sí que va tenir un bon madrimoni. La pobra tieta es va borrir mortalment, però com a mínim no es va casar amb un fil de puta. És alguna cosa? Una altra cosa que la fa una víctima perfecta és la manca d'amigues. Ha crescut forsellada només de la Mélicent, ha d'acceptar que l'altre d'ambat d'un ordre de la boda sigui la fa vella, que no es suporta perquè no té més amigues. Jo, i a mi, la Mélicent no li fa cap gràcia que hagi acceptat el handi, i ella és merrècta i veu clarament com més ell amb tots els seus defectes. Els amics del handi, tampoc estan gaire contents amb aquesta unió. Els estàixi fan la guitarra, con del grupet, es casi i deixi a venir de farre. Veiem un forc contraes de com passaven de joventut i zieles. Els joves fan el que repulat tranquil·lament i dilapiden la fortuna de la seva família, mentre ells ho estan recloses de casa o sota la tenta mirada d'una caràvina. L'Arthur ens explica la que haigut el seu amic en Lockwood. No sé per què m'he posat tota la rastona de Roger, que no. Per tota la fortuna, en el joc, i a més a més la promesa l'odeixa per rignutil i és donar a la bauda. Demà ens explica com no només el grupet de mics del club no va en fer repar a ajudar-lo, sinó que a més a més, al tantar van i li instaven a veure, perquè si no posa el xafar del mot de farre si està veient tot trist, i com és l'Arthur justament qui més el temps. Veiem el baritabla caràcter del Arthur, i la Gelen es pot fer una miqueta. Dorlou Wood diu que deixa l'alcord, però realment ja he entrat a l'espiral de destrucció, ha començat amb el laudem. Aquest descens els infants, el visi, l'alcord, l'alcord, va rejatar amb un cor trencat, és el que l'an havia presenciat amb el seu germà estimat, branwell. Després de que el deixés de senyora Robinson i frustat per la seva manca d'exitant les arts, es va donar a la bauda i a l'alcord, mentre que les seves germanes al cuidaven sense aprovar mai ni una gota i treballaven per mantenir-lo. Els efectes de la l'alcord van arribar 7 besties, conenit va cremar sense voler la seva habitació, i gairebé la casa, a partir d'aquí moment, el pare bronte havia dormit amb ell. Sí, perquè més o més, una de les coses que fan els opiàcis és que quan vas fins les selles, de vegades pots vomitar i un morifagat en el teu bròbibament. Espressiós. I a més a més, que en aquesta conversa, l'Arthur li traïs si no s'opconcién i diu, "Un anit en una de les nostres orgies". Vull dir, en un dels nostres seràus. Sí, "retclac". Gévi, aquella nit veuen que té unes sobredors deida a l'Audem, i l'Arthur li dono un ampolle de cuñac. Clar que sí. El programa acaba amb un atac apopleptic, amb una febre a celebrar greu. La Gelen, o si està aquí puto flipant, em plant que cuyons, és de la seva intervenció de més a més com a dimoni, temptador i de la frivoritat, amb la qual li parlà del tema o si enfoten el xarol. En aquest moment, ja, el Lord Lockwook per fi, decideix a llunyar-se sabiament del grup i buscar un esposa rica amb qui pagats de autes i que li doni un lloc al món i un setit de la vida. Hi ha esta reunat, sí, però encara conserva la casa familiar i un títol de l'alt, però per a moltes. A tot això, la dieta constant és que a la Gelen, els cas i amb ell, malgrat, saber que la farà infelir-se, perquè ella ve un mes enllà de la enamorament de la jova. I està sent absolutament. que no hi hagi de ser. No hi hagi de ser. No hi hagi de ser. No hi hagi de ser. No hi hagi de ser. La gelen arriba de gilbert. Que posis en de rural. I que es cuidés de la seva granja. Que és la ocupació que té en Gilbert. Quan comença la temporada de la casa, decideix que el millor que pot fer és convidar alguns dels seus amics. La tria dels seus amics no és ni casual ni no sent. El Lord Lord Lord, el seu amic sempre està vivint al limite en les seves adiccions, la seva dona, amb qui ella el fan dintre en flirteges sistemàticament, i dos amics més que són uns palanganes. I aquí és de nou moment. És un guait loto segona temporada brutal, perquè tenim les dues parelles amb la novela. Ara, Lady Lockwood, perquè s'han casat, que està super descaradament flirtegant amb la dur, i es nota que els dos es produeix un plaet en el firtegg com el mal que provoca els seus espaisos. La gelen si podria tornar. Perquè amb els amics el Jardelèf que intentar flirtegiar amb la gelen cosa que ella no voldrà i que tallaran segles de bon principi. És de si deja ser una bona infidriona, però no jugar el joc. Malgrat que en un moment donat explicita que seria molt fàcil fer servir el Jardelè i far posar-los al seu marit i que ell ja està servir amb sa fata de la plata. L'Arzur no deixa de flirtegiar amb la novela, però l'imul·lesta molt que la gelen parlem al Jardelbreg, no perquè sospítica pot haver flirtegg en sual, sinó perquè veu que la gelen gaudeix de la conversa amb el Jardelbreg, perquè té més bon gust i es pot parlar de més coses més interessants que no pas amb ell, i no és suport que trobis cap mena de ple·a que no vinguïdei. El Jardel viu a prop i un dia va anar a visitar la seva mare i les seves germanes. Veiem que és un tio que viu per sobre de les seves possibilitats perquè eren deixat. La seva mare és pitjor que la del Gilbert, que ja és d'hi amigues, i el consenteix perquè tingui el mateix que els seus amics més rics, i ho fa endetriment de les seves germanes. Aquí és clau que la gelen escrigui un diari i així pugui criticar obertament el fet que les dones de la casa estiguin passant penuries per tal que el seu germà caloteni. Fins i d'hi va anar fins a la lluita. i pugui far d'una vida regalada que realment no es pot permetre. Una mica el repartiment ha quitat i donen res. La mare està setis feta, perquè ja he col·locat la pobra milicent. Les dones de la casa són una càrrega per culpa de la malaconomia de la mare centrem les aparances i en l'unic feli. I a un moment, t'has absolutament demancial en el capitol d'una marifeta, on el handington ha retrat de com el grandici infill de puta quins. Fa dies que la nevera i el handington estan flir de llànvis a menys dissimuladament, el l'overlòl posa malacar i la gelen intenten oposar-la, però s'aleguen que no està comuda. La nevera té una virtud que la gelen no té, cantat divinament i toca molt bé el piano. I això li agrada molt el handington. La gelen fins i tot en algun moment parla en parla no només amb jalousies, sinó també amb penes sincera, perquè sap que és una cosa que no pot compartir amb el seu marit i que ell el fa felís. Una nevera de la teva taula amb el handington, el costat passant-li les pages i mirar el amb la ambadalit, els enganxen fent-li ell i un potò a la madella. És a dir, els enganxen fent manetes. El handington somriu mitjos comploguts de verli fet mal i la nevera de la fàcara de festiga jaada perquè els enganxat. Però a més no m'ho has recaptit posar penediment. Aquí veiem el comportament del maltractador. S'ha donat que ella va estar passant malament, li demana si li té gaire recúnia, ella no diu res i a les hores muntona disculpa tant absolutament acregirada que només pot ser una burla. Seja nolla, implora, bla. I quan veu que no està fent afecte a les hores si la persagueix li diu que aquest feit no té cap importància i que aquí estima és a ella. La gelen ha profita per retreure-li un altre que fa temps que li preocupa. La Arthur veu massa i s'està convertint en un mal costum. Però no obstant això, la seva actitud d'avui no és causa del excessi del vi. Ei intenta restar-li importància al fet i reonar que en qualsevol cas la seva naturalesa masculina és diferent. La dona és constant per naturalesa i estima només a un per sempre, cada tenir clamencia amb els homes. La gelen intenta aguantar ferma perquè sap que si s'adèix ell s'anaprofitarà, però no deixa de ser una nall a jove allà del seu entorn i necessitarà de demor i partant el perdona. La pobra gelen ha de passar moltes hores amb la pérfida de la navella, soles, i aquest són les uniques dones. La nama, la navella, li restrega la cara que l'anitant a l'hàndit doncs a gifrir-te ja tan bé i diu que el seu marit això no faria mai. Perquè és senyoració parella i perquè s'ha segurat de marcar-li vells límits. Una mica com dient que és culpa de la gelen que jo no sé d'un treu les seranó per no trencar-li la cara. Jo tampoc. Tot el que ja ens havien ensinutat que la gelena està embarassada i ara ja pari del petit Arthur. El petitó és el nen de la mare, és un nadó, penseu que quan escriu el nen té a aproximadament un mes, i per tant, estan ganxat a la seva mare tot el dia. Crec que, com a mare, no havia llegit una cosa així de salvatge mai. Quan la gelena escriu que té dues posts, la de perdre, i la de que visqui sigui a víctima del seu pare. És absolutament salvatge a la descripció que fa de la mort de mare i un estament em sembla brutalíssim que ens sigui capaç perquè hi ha una, hi ha que el com molt visarà, molt animal i molt físic, a la manera que té de descriure la mort vers el seu fill i el terror que li passi res i em sembla fascinant que vas crigués la enbronte sense se se mare, em sembla un prodigí. La gelena es proposa va llepar el seu fill, i ho iterem totes les seves forces per protegir-lo de les males influències del pare. L'invescind del Handington farà una cosa que malauratament fan moltíssimes homes quan les seves parelles tenen una criatura, que és posar-se gelosos del nadó. El Handington, però, evidentment, ho porta el límit, perquè és un fill de puta desgraciat, perquè si ve ser que hi ha molts pares que no entenen la enamorament animal de les mares que puc un nadó que només dorm menjar i caga, la majoria dels com a mínim no ho diuen. Mi rebogena la criatura, obertament, ni ho fan pagar la mare. Em Handington, el principi, estargullós del seu petitareu, però ràpidament, simpecienta per la seva situ i no utilitat absoluta i la seva imperdonable estupidesa. Sí, sí, estem parlant d'un nen, d'un mes. I també, esposa gelos de l'atenció que li dedica a la gelena les seves necessitats. gelen, la que va reudir en aquest desgraciadec, si l'ador és d'aquesta manera. Com a donar-se el sistema al bat, ho dia no sé el centre, l'univers de la seva dona, i que un altre ser li pugui portar a felicitat. És duríssim veure com la gelen intentar fer que el seu marit estimia el seu fill, i com l'altre no només vol recuperar la seva dona com a floreiro que es pensava que tenia, si no que més a més, expressa un rebutge explicit que per la criatura. És al vaig, i ara sí, que fins al moment tenia el que la gelen en marxés d'aquella casa, però ara sabem que necessita fer-ho. Tan parella com palnant, perquè més a més, el Handington ja ha dit explicitament que no pensa que enviar ni un busí. Fins aquí hem acabat de comentar en penes i barranques. La primera meitat del llibre, però van acabar, os vull recomanar tots la fantàstica mini-seria que va fer la VVC on el Guilbert està interpretat pel teu vist i vens que per ser és el fill de la magnífica Magis Mith. O sigui, em sembla que és el darrere, això, i m'agrada també perquè aquest senyor no sé si lo vís, però és guapíssim, i té un gràis fortíssim amb ell. Què m'apres de vull? Va, què m'apres de vull, us ho reso mi amb 5 puntets. Un número 1, Calan era germana petitales, gron té, però no pas la menor a nivell i de literari, donant obres mestres com a Tnes Gréi i la llogatera. Un número 2, Calan va ser la germana més radical que va gosar parlar de temes batats, i més per una dona com la violència domestica i l'alculisme. Un número 3, que la llogatera va ser un èxit de ventes increïble, quan es va publicar i només a caigut en l'oblit per culpa a la Charlotte que va prohibir la seva reducció. Un número 4, que la llogatera ens mostra el destí d'una jove que es deixa enamorar, però no m'amés gran que ella i molt, molt dolent. Un número 5, que estimades, i ho cants fix, crim, per molt llesta i bona que siguis. Bueno, va, això ja està. # Això ja està, se'n va, que això ja està. # Quina il·lusió. # # Quina vergüida. # Sema. Us esperem aquí el dia 12 de mes. Aquí el joc hem acabarem la segona part de la llogatera. El teniu allà per si el Museu del Porto ha de sergi. El 3 som la Carlota Freixenet i la Blanca Pujals. Moltes gràcies per acompanyar-nos una vegada més. Gràcies a la gent que va fer possible això avui. Moltes gràcies al joc per acollir-nos, el Jordi P, per fer-meix els botonets i tenir paciència amb nosaltres. A la llei es salvada per posar els bovetos al separador, a les filles europees per sedir-nos, llogir-nos per les interisial, i a les bovetes per sedir-nos les seves cançons per separadors i aquesta sinta final. I, gracias per venir. # Estàs escoltant un pot que es produeix per Joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca 275. Restaurant, cuc de l'arria i factoria cultural.