Punkis Decimonòniques | 04 x 05 | Frankenstein

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] És important perquè tots sovint posen paraules del victor actituds molt patriarcalts i acogistes i, justament, per posar en manifest que està equivocat, però a la Mèrie no tracta l'actuat tonto. Li deixa Spai per reflexionar i arribar les propies conclusions. I s'agraeix aquesta manca d'actitud paternalista amb vers el lactó. Mèrie, em prepara, que ens tenien una estructura molt innovadora. Comença d'una manera pistolar amb les cartes que envies de San Patisburg a Nérra Walston, un explorador a la seva germana, la senyora Sabil, Angla Terra. Això per començar, ja és bastant maco, perquè ens deixa veure que a tota l'obra s'ostenta per la presència d'a ella. I a una teoria que a mi em sembla bastant xurla i m'ha creat molt atenció, que ens diu que, si ens fixem, les cítles de la germana són a l'hora de la Mèrie, perquè les cartes van escrites per ella, mateixa, M, W, B, S, S, Margarit, Walston Sabil, o Mari Walston-Craf-Shell. Un altre detall és que la primera carta està adaptada de l'onza de desembre, i la derrera del 12 de setembre. De l'inici, a la fi, passen 9 mesos. Sí, els mateixes que deia estació d'una criatura humana. És important tenir en compte com està escrit aquesta obra. Us odirem moltes vegades, avui, però comenceu a puntar-ho. Aquesta obra és una matriòsca, és una nina russa, fica una història dintre d'altra. I explicar-la així li dona a Barcelona Blanca. En aquest moment de la història de la literatura, les noveles tots subincions una pistolars, per tant, això no ens hauria de sorprendre. El que probablement sigui una mica diferent és que, primerament, han realitat aquí ens trobem en un monòleg, perquè no tenim mai la resposta de la germana de l'autó, del Walton. I, per altra banda, és important que li escrit una germana i no l'estimada. Cosa que ens permet pensar en la veritat que hi ha les paraules, perquè no ha d'impresionar a ningú, sinó cada calma i despreucupar a qui l'estima. Està construint per tant un narrador molt confiable, perquè sap que necessitarà després. Sobretot, a tot, en compte que el que ens explica no té cap mena de sentit. Recordeu-me que aquesta xavaleta s'estava inventant la xirra d'aficció aquí en directe a Maripau. Llavors, quan ens plandegem, quins explica aquesta història per la necessitat de de Barcelona en la mèrie ens construïnt personatge que, clarament, ha de caure en simpàtic. D'acord? És un home amb moltes ganes de conèixer amb on, és un home cultivat i de bon caràcter. Això sí. Li falta una mica. Això és important, perquè quan conegui el Dr. Frank, perquè serà un cavallecomell. Cosa que li parma tra establi una relació d'iguals que amb la resta de tripolòsia del baixell o no es troba, no podria tenir encara que vulgués. Esteu amb el segle de 8. El món encara té molt reconç per descobrir i exploradors avantores en busca de la gloria terna per sus descobriments. En aquesta obra veiem també un clar reflex del sentiment romàntics de la recerca de la gloria. El narredó ens diu, "Horia pogut viure en la xia en el luxe, proposa't la gloria per demunt dels ensisos amb què la riquesa ha provat d'entravencar-me". El nostre primer narredó, té el pitim flat de la riuscitat i gestes vol descobrir noves terres del pacífic nord treballant als marz que em volten el pol nord. Hay agitres de la infància, llibres sobre l'explorador en la biblioteca al seu oncle, o només hi havia llibres sobre això. Però la pitjor cosa és ser autodidacte. Fet i deixar estar. Amb enpujar qualsevol manera, i fins als 14 anys, solamente vaig agir llibres d'expedicions. En l'agligit de la seva educació, però he de veure els volums. Després, descobreix la poesia, però com que no hi tromf triomfa, torna el seu primer objectiu de ser explorador. Aprendem matemàtiques, medicina i ciències, però sempre que siguin aplicables a l'aventura marinera que té en ment. Ens diu, "Ara en tinc 28 i ben mirat, sóc més poc instruït que molts escolars que et de 15". No he rebut un educació formal en un internat i en en eta l'universitat. Però és autodidacte i té molta set de coneixement. Això, en sembla que és un clap a la dismal·l'america, tampoc barrebra una educació formal, a cap internat i, obviamente, el tema que et de les dones no podien accedir a l'universitat. Però és vado que en un entor era com una mena universitat paralela. Abans del set ja havia assistit a xerrades al menjador de casa seva amb els principals pensadors, filòsufs i poetes de l'època. O sigui, que abans del set ja havia consegut, ja havia conegut la flor i la nata intellectual veritànica. Està molt i molt influenciada per els pensaments que tenen aquest grup de filòsufs de reillustració, sobre crear una nova societat en què no existeixin les diferències socials, ni tiran i, important per tant, parella reivindica l'educació a casa d'un alt nivell. Això és important, perquè no deixa de ser jo que reivindicava la seva mare. Meri Wollstone, que ja no va arribar conèixer mai més enllà de les teves obres. La vindicació de les 3 de les dones parla de la importància que les dones tinguin access a l'educació perquè seran qui s'encarreguin d'educar la canalla. S'higuin aquests nens abans de arribar a la dada de la escola, on en escàmol, probablement, no tinguin access a un educació formal. Minipón per la Meri, totes dues. Un tema recorrer en l'obra és la mistat i la solada humana, la necessitat de tenir compañant. I comença amb el primer narrador. Jo no me'n cança, però què ha resegat tota la vida? Un absentia que ara em va aparèixer intolerable. No tinc cap amic. És romàntic i intents al Wollstone. Magradaria poder gaudir de la presència i compañonia del gu. Del gu que reves pongués a l'expressió de la meva mirada. Deu es pensar que sóc també en romàntic estimar germana, però és que la manca d'una amic amb rossega. Meri Shelley cregen una casa sense cap amic en soledat. No serà fins que no vagi a escòsia que coneixerà la seva primera millor amiga, la Isabel Avaxter. I no sé si és per això que la protagonista de por Cinks és que és un retèlic de Frankenstein, es diu, "Justament, Verla Avaxter". -Migau, m'hi ha pensat. -Ah. Avui et tinc un web. Havia ser brutal com a l'actu en Anglaterra. El 1.2008 començà hi hagi un llibre i de sort de trobar-te que te pareix un monstre entre neu amb mitj del gel. És interessant veure com aquesta aparició deixa impreginats a humes de totes les classes socials i que pràcticament hi hau ambis. No és una història on tinguem uns protagonistes toses, i no són senyurets. Són marines que estan a explorar en el potíssim pol nord, voldem que téuria que aquesta gent veu amb valenes i foques com qui saluda a col·lomes amb mitj de la Sacada Lluñava. I es queda en sense entendre res, però evidentment no fan res perquè no poden arribar. Ni a ell ni a res. Però qui sí que pot arribar és Victor Frankenstein, que és aquí ens trobem l'ndama i que se'ls ja en fi al baixet, poc com un nou frecuals a vol. I no només això, sinó que com ja en dit es convertirà en l'amic i el confident del nostre narrador. Recordeu que abans us deia que la història té una estritura de matriòsca, doncs és que en realitat és una nina russa, com més endins de la història anem, més capes de narrador i afegim. Ara ja no és una nova apiada piscurària, no són les cartes del Walton a la seva germana, sinó que és el Victor Frankenstein explicar-nos la seva història en Walton explicar-la història que anàvem a la seva germana. Sí? Sí, fet dues capes de moment. La primera de les coses que ens diu el Victor és, espero tot cor que la recompensa d'aquest anem no sigui com va ser el meu cas que la serp a giri i el mossegui. No és banar l'amigues aquesta frase aquí al mig. Ens està advertint que aquesta història farà bo, que pot ser una maledicció fins i tot per l'actu, si algú vol deixar de llegir igual, seria el moment, però a l'hora també està fagint un altre a la meva bíblica l'olla. És una serp, la serp del pacat, la temptació, l'animal malvat, per excel·lència, que es pot girar cap a la figura creadora i malair-la. En Victor Frankenstein comença a explicar-la a la seva història, on serà centrar la felicitat d'omestica i el dol. També és important on si tu ajustament l'inici a l'acció de l'amari Shelley, i ho fa a ginebre. Per una banda, estava allí com va començar a escurar l'obra, però sobretot, és reallavant que ho faci aquí, perquè Suïssa és una república que funcionava sota els principis que iscrellen. Victor nega una família feliç, temics i germans, coneix la felicitat d'omestica. Ens diu, "Aquestes la descripció al nostre cercle d'omestic, un cercle on les preocupacions i els sofriments se'm l'avancro-scrits". Adopten a l'Elisabet la Vensa, qui serà la seva futura promesa i aquí tota la família adora, una dona intel·ligent amb un fort compas moral, veia i que s'interessa per tot el que passa al seu voltant. Amb el moment. Primera resflak de l'obra, o potser sóc jo que soc rara, però no estem passant una mica, amb això de com més cosits més endí, per do, però a veure el moment. Perquè això de criatua es crie a tu, ajuntes per què després despeixes les cases igual, igual potser, no seria la millor idea. També es presenta aquí per això el seu amic Henry Clarbal, un xaval aquí li agrada explicar històries, obsessionat amb Robin Hood, amb a disc de gaula i San Jordi. No fa llet, eh, la cuota. Som bàsic. En Clerba serà més de lletres, mentre és que el victor serà més de ciències, des de petit, s'ha obsessionat amb els alquimistes i em la recerca al principi de la vida. Claríssimament ens trobem davant del cas de "Victor Frankenstein i la pedra filosofal". Perdó. Poxies abans de marxar a l'universitat, però la seva mare morda febre escarlatina, amb victor va a l'universitat de Inglostat, que està a la aviera, on 5 dies a peu de ginebra, això ho ha buscat a golmaps. En aquesta. No he fet. En aquesta obra anirem canviant sovint de sanari. I coneixent la Meri, no és casualitat. Fa com una mena de turp els escenaris de la revolució francesa. Meri i Perci havien llegit les memòries de la vata Gustín Barrel, que afirmava que la revolució francesa havia estat una conspiració interactuals que va tenir lloc justament a Inglostat. I em parl el que era de raó, tenia. I aquel adem, oi, és fos, bueno, el cognom no s'ha pronunciat, va fondar lli el 1776, una secta de il·luminats que volien fer un nou codi de lleis per regir la humanitat. Aquest estudi em portó una doble vida. De dia era un estudi en exemplar i de nit reclutava els estudiants. Una mica com el victor, que de nit és un estudi en exemplar i de nit reclutat diferents parts del cos. Ok. Aquest il·luminats s'acaben infiltran entre els massons francesos i els Jacovins. Meri, Xeli, accepta la matafora en la matafòrica equivalència entre el món. i la revolució francesa, però i a justament els mirem si impatia i a la criatura, ja que la criatura, com el ser humà de corrom la doctrina russonana, és bona fins que l'associatat la corrom. Bueno, això hi arribarem. Tant de criatura, com la revolució, nèixen i moren al ment a joc, nèixen a inglustat i moren a russia. A inglustat els professors arriuen d'aquest franquen que ens tenien lleixit extustant antiguats i l'introduixen a la filosofia natural. Aquí l'amèrie planteja un altre tema important, és que, de bo, aquesta dona no d'una bona punta de sense fila, o si és que cada pagina ens obre un tema, bueno, no que barria mai. Ens diu que passen les persones molt intel·ligents però que tenen referència en típics incorrectes i aquesta premisa pot anar molt joń, per exemple, quan pensem amb les teorieses pacifistes del nazisme. Falses feremis escientifices poden portar a fer teories terribles i, moralment, molt xungues. Recordat que fins fan notant, a dret penals estudiava la teoria de la franquologia que sostenia la filosofia de criminal. Per passar el dol de la mort de l'estima de mare, Victor Frankenstein, s'obsessionava amb la recerca de la creació de la vida. Entendre la mort, d'una vida que el com desanimat i pot ser, podria tornar a la vida aquella mort. Meri Shelley ja havia perdut dos fills quan escriu Victor Frankenstein. Havia tingut molt sons des de la mort de la seva primera criatura, quan només tenia 16 anys, en què la tornava a la vida tirant del foc. El doló per la perdó, el seu esfíix, turmentava a Meri, que en ocasions utilitzava la l'auda per dormir. El problema és que aquesta droga causa amb els sons i elucinacions. I un dia va tenir una visió quan estava en aginebre en la que veia que un estudiants, t'has impies, estava davant de la seva creació molt mostruosa. Aquesta escena li va provocar una por i una xarriba sense tan fortes que va voler transmetre aquest terror per escriure. Quan en Frankenstein es presenta la universitat, té dos professors que encarnen dues maneres de veure o d'entendre, no només la ciència, sinó també la estudi. En què empe, que se'n fot d'ell, se'n borla i li diu que ha perdut més arablement al temps i en canvi el Goldman, que és un professor que l'encoratge provà. A buscar els límits i que no li diu les coses del tot clares. Malgrat tot, si que li diu alguna de les coses, més importants que Victor Frankenstein decidirà ignorabilment. Els antics mestres d'aquesta ciència prometien coses impossibles i no van aconseguir res. Els mestres moderns no fan gaire espromeses. S'aven perfectament que els metals no es poden trasmotar i que la l'exir de la vida és una quimera. Això ens ho podem prendre de moltes maneres. Però, en realitat, no deixa de ser una advertencia. No juguis a ser de u. Es pot imitar els límits de la natura, però no saps fins on pots arribar. I li farà cas a mig Victor, però efectivament no, perquè és un gilipolles integral i no serà perquè no estigui avisat. I alerta, perquè el tio esposa a estudiar química i el cap de literalment dues pàgines ens diu que vaig ser capaç d'animar material inerta. Pimpam, de 0 cent entre segons, que no és una reina. Abans d'aquella ciència fos considerada una estudia per de la filosofia natural, Mary Shelley creia l'arcatit del científic Botx. Es diu que es va inspirar en un científic a mater, en Andriu Croce, que acostumava a experimentar amb cada basi i el actricitat. Aquesta moment era molt poc una guda i estava envoltada d'un alt de misteri. El 28 de desembre de 1814 va assistir a una conèrenció amb persona i li va trobar a infom. Andriu Croce en firmava que havia creat i havia arribat a d'una vida petit insectes perfecta. Només vestei aquesta obra, que pots agafar qualsevol reflexió a la Mary Shelley i veure que és d'una actualitat extrema i superaplicable a avui en dia. Fón a reflexió molt interessant sobre l'exés d'estudi. Ens diu que no és bo quan ens traut a les relacions personals importants i del descans. I quan estudiants d'oposicions de doctorat se poden aplicar. També és un retèlink de. Estic vayan cares de pànic en el tur. Franck Einstein també podria en dir que és un retèlink de Caínia Bell. Déu no va acceptar la ofrenada de Caín perquè tot i que és el resultat dels seus forts no estava fet amb amor i amb fer. Com Franck Einstein, la seva criatura és fruit del sacrifici de les forts, però està mancat de mord per la criatura. Quan es posa a crear una nova arressadessa, es topa amb alguns problemes. Entre les coses que les peces són molt parites i és fotonàmica de l'Iol. No hi. Aviam, com t'explico el mardeu, que es creia literalment del no res un és ser humà amic. Perquè una altra cosa no ho propen ser de gullons. Com que no la de paria diferència de servidora he decidit que per prou per prou s'havat desgrosses i fot un éser de 8 peus del sada. Que no et vull espantar, Carlota, però són 2,4 metres. No, això no ho farà bo 2,4 metres, que tu dic ara. Que tu dic ara. Gràcies a teus. Víctor de si deix d'una vida sol en lloc de fer-ho amb la seva promesa. La dona és qui té el poder de donar la vida. Hi ha molts homes que tenen amb ella d'això i de fet és una de les bases de la misogínia. Jo no frage que qui ens va rezonant molt fort donant el llibre. Els homes van crear deiu, per què ho diuen que la vida sigui creada per les dones? Sí. El llibre de Frank Einstein està ubicat temporalment a l'Ancien Rajim. La creació del monstre ho fa de manera democràtica entre cometes. Els membres són de persones de diferents classes socials, criminals per crear un esser superior. Però quan veu la criatura que ha creat, li desperta un terror horrible. Marichelli farà molt poques descripcions físiques de la criatura i em sembla una jugada molt intel·ligent per perceba. Només sabem que desperta terror en aquells que el veuen, però segur que en el cap de cadascú té una forma diferent i que deixa molt espai per la imaginació. Per moltes ribles que siguin els representacions del cinema, mai seran tan horroroses com la que ens imaginem nosaltres amb el que es desprend el llibre. Ara, quan té la seva criatura a viure, amb victor té com una mena de pressió postpart passada de nabolipsants, no és que s'ha sentit incapaz de fer-se carreg de la criatura. És que directament la rebutja. No només això, sinó que la veu i sucorrens, cosa que una dona acabada de la pari no faria mai, perquè jo jo li dic que a vegades la guapa que després dades de part està com per posar-se corra. Però m'has dit desviant. L'important aquí és que amb victor dona vida a una criatura gegantina com califapo, perquè és lleig, decidir sortir correns i febora que la passen res. Molt típic de senyors i destrusos, amb el que absorterà la i febora i fellada, si no ho veig, no existeix, fàbulos. Tot el que allà vores i decidiràix que li agafa una mena de febre nerviosa i sortant-te que el seu amic l'Erbal apareix per allà de manera absolutament providencial i es dedica a cuidar-lo. En Clerval li dona allà així quan es recupera una mica de les febres una carta de la lísabet, on li parla de tota la família. I entre altres coses li explica que el seu germà més petit, el Guilla té una promesa, té 5 anys de criatura, tot que és tot bromi, que es diu Luisa Bigol, Virón, Baïrón, ella, subtil. Per altra banda, en aquest moment, a profitar per introduir un personatge que estarà molt important, la justín, la criada que havia cuidat, la mare de Frankenstein, fins que va morir, i que va marxar quan la seva pròpia mare es va posar malalta per cuidar-la. I que ara, veus-hi, magicament, ha tornat a treballar per la família, cuida, no huir-hi. Frankenstein és segurament l'obra més important sobre la dualitat de l'època prefraudiana. Victor s'aparta de la vida familiar, dels amics i de la presència femenina per crear que el com, un esser, catal com diuei, és gairebé com si posi jo mateix fet vampir. I aquest esser li anirà traient justament tot allò que s'havia apartat, la família, els amics i la dona. Victor fa servir justament la paraura vampir, recordem que estem a 1816 que a polidori encara no estrit el vampir, ni brames toque, encara menys el seu dràcula. Els vampirs encara no tenien la forma que tenen a 8 en dia, en el nostre imaginari comú. El primer que els parla de vampirs és justament l'Orbairon a Viladion de Ti, aquell estiu sense estiu. Iufa, des de la tradició grega, explica nistoies de po, d'aquests essers anumerats vampirs, que eren molts tres lletxos i anormes, amb una voluntat molt mínima i que mataven humans. Serà d'aquesta jugues que cap proposa l'Orbairon cap a polidori escriu el vampir sexi i vairé un ia que nosaltres coneixem. Aquest llibre va tenir moltíssima influència en els llibres de l'Epoca Victuriana que parlarien sobre la dualitat, sobretot en doctor G. Kilimister High i en grans esperances. Frankenstein és un obra sobre dualitats, al bé i al mal, al creador i la creació. Clarament el que ens mostra l'obra és aquesta febre creadora i aquest discurs tan actual sobre la sient de posalímits o no la ciència. És molt interessant, això a nivell literari, que és l'obra fundacional del gènere de la ciència ficció, i és estar plantejant temes com els límits de la creació humana, cosa que si us i fic seu, a nivell de gènere és un dels recursos com més suats de la literatura d'aquest tipus, perquè què és si no el jo robot de si molt, per exemple. També és un obra sobre dualitat, que podem crear els humans i fins a quin punt aquesta creació se ens pot girar en contra. Em sembla brillant, perquè aquesta genera, sense ser conscient de fins a quin punt, no només la ciència ficció serà una cosa que existeix a partir de ella, sinó que a l'hora ella sola està generant un dels temes principals, un dels clichés que funcionaran en moltíssimes de les obres de ciència ficció, fins avui en dia. Víctor Frankenstein no té responsabilitat efectiva sobre la seva creació, i això serà un tema central de l'obra. Per una banda, no pren responsabilitat de les descobertes científices, i per l'altra no té la responsabilitat efectiva sobre la vida nova, que és aplicable no només a descobriments científics sinó també moralment. Per la Mèrie, com a mare, havia de ser fort presenciar la poca responsabilitat efectiva que tenien els seus amics, poetes i artistes romàntics amb els seus fills, homes aquest mirava però que no responsabilitzaven amb les seves criatures. Fins i tot, el seu admirat russo no s'havia responsabilitat dels fills i legítims que havia tingut amb la mestreça de casa. Tant obsessionats amb un món millor sense diferències de classes entre els homes i regeït per la llibre. els m'encava aplicar els principis més bàsics de responsabilitat efectiva i cures amb els seus vincles i les seves criatures. -Mare, sé que acabo de sonar amb un vocabular i molt en defensa de frudita Caudet, però jo crec que ho entès el que volia dir. Totes aquestes idees revolucionaries normalment ens arriben amb les misions masculines d'aquesta esnova societat geotòpiques i crec que és molt interessant veure de tant en tant una mirada femenina tan interessant com la que ens planteja la Maricheli en aquesta obra. És a dir, no només és interessant que les dones escriguin perquè no ho facin de la població, però també perquè posa de manifest que hi havia molts autos que feien allò de consejos, ben dur que per a mi no tinc, no sé si m'explico. Ho vam parlar com vam llegir una gamba pròpia, temporada 2, que les dones que apareixen a la literatura quan només les escriuen els homes són dones que no són reals. Entre altres coses, perquè com que les expliquen els homes, se les inventen perquè les idealitzen. Doncs el mateix ens passa amb els homes que apareixen a la literatura que com que s'expliquen, a si mateix us tot sovint si idealigen, que fan els homes idealitzar. No sé què deu ser que fa que les dones sempre escriguin més tocant de posa terra. Mary fa una forta crítica a la pena retributiva els precessius judicials injustus i a la pena de mort sobretot amb el cas de la pobra justin, aquí acusen falsament del cript del monstre. Vajem com la justícia no funciona bé ni on jo com ginebre, que tot i que estava molt avançat en principis de justícia i igualtat va condemnar a l'exili a Rousseau. Si no he estat cronicament online, això no t'he donat. Això no ha de reus i no ha de reus. Una de la part de torne va condemnar l'exili a Rousseau i amb de la meva vida, unes grans influències de Mary Shelley i pareinte l'actual de la revolució francesa. Justament, a ginebre també es va donar dos aixecaments contra els magistrats que dominaven la ciutat. Mary Shelley va considerar que tot i que havien acabat amb anys de sang era necessaris per haver de la humanitat. Crec que és molt deliberat que la noia s'anomeni justin, és a dir, justícia. Els homes maten la justícia amb un procediment legal, injust i directament i legal. I amb uns prejudicis absolutament infundats, o sigui, que no hi ha cap fonament local per sostenir el cas contra la justin, aquí parla l'advocada que hi ha en mi. Tampoc de pinta que sigui casualitat que el germà sigui assassinat per la criatura al barri de. Plèmpelè. Plèmpelè. Al barri dedicat a la memòria de Rousseau. I si més no és curios que el nen víctima es digui William, com el seu fi, que encara era viu quan escriu el llibre i com el seu propi pare. És interessant perquè ens mostra quines la postura de la família com els Frankenstein davant d'un cas com és el seu fill petit. Ser una família compassiva no dubten de la paraula de la justin, i estan fins i tot disposats a perdonar-la. Fins el punt que es posen de percebent el judici. En realitat, aquesta imatge, aquesta menada dels Frankenstein com a paradins de la bondat, és una cosa que ens explica el victòr Frankenstein. Per tant, no sabem fins a qui em pones certa o no la reacciona als seus parens. S'higui com sigui, més grans que la justin com fessa, no una, si no dues vegades en fals. I aquest és la seva perdició. Com fessa la primera vegada per desesperació i la segona esperant que amb això l'absolguin, cosa que en cap cas no funciona. Ni funciona quan la van a veure la presó, ni funciona per la seva reputació, perquè morirà a cuza de la vea mort el seu fill de la família per qui treballava per un miserable collaret. La família Frankenstein no deixa ser un reflex d'una família típicament borgesa. La classe que estava a favor de que vam la noblesa i els privilegis de classe. Fins aquí, en fins a aquest punt de la novel·la, en Frankenstein ens havia queigut una mica bastant malament, quan havia abandonat la criatura i s'han aviat preocupat durant dos anys. Però és que ara ja ens grinyola totalment quan poses coses per no responsabilitzar els actes de la criatura, deixant que pagui les culpes la justin, que no només. És que no fa rep per evitar que la matin. Tot i tanit el condensiment que és innocent. O sigui, és que la Elizabeth que no té cap prova fa molt més. No només això, sinó que més a més, el tio té els collons de posar-se i mateix com a víctima. Diem en repetir educacions que és llei, que està patint de debò. I no la justin, una pobra nena a la que estan somatent, a judici, públic, injust, a tortures i, literalment, a la pena de mort. I osti, tio, trobo que és tan brillant. Per part de la mèrie, perquè és un tret de les persones necessistes i que més a més encara podem identificar avui en dia. O sigui, és que el victor s'està fent trampes a del solitari i t'ho explicado de manera tan convidicient que fins que no poses d'instància, no t'adones amb l'enpròm, "Wow, com majorar la truïta?" I què pot ser responsabilitat dels seus actes? Mèrie està amb voltada de gènys narcissistes. I un tret del narcissist és que no és capaç d'estema, bé, ni els altres ni responsabilitzen s'ha de res. En aquests moments desesperen, el victor somia a tirar sonlla que amb una marca i desapareixa per sempre. I aquí, a mi m'agafa un home que el frets, perquè sabem que seria la mort del persi, que s'ofegaria justament en un lloc navegant. Quan el victor Frankenstein es refereix a la nova espècie que ha creat, ens adonem que no té no manclatura, però ens que no només la espècie, tampoc la criatura. Es refereix a ella al principi com la criatura. Víctor Frankenstein es nega donar-li un nom i això fa que s'hagi creat una confusió, la gent que no hi hagi tal llibre pensa que Frankenstein és el nom de la criatura. Però és que és brutal com Frankenstein es dirigeix un cop la criata a ell, com a esguerro, monstre executable, dimònim, malànima i un llarg que etcetera. Crec que l'únic que li diu com "essar" és el Walton. Un altre tema clàssic del romanticisme alemàing que havien influït a Mèrie i que havíem constatment en l'obra és el poder de la natura, escursions a la muntanya i el paisatge per cura l'ànima. Veuró un element natural pauros i imponent sempre havia tingut una efecte sol amb nits en sobre el meu esperit que en permetia dublier a les preocupacions passegeres de la vida. Estan intenset aquestes. És fortíssim. Algunes de les descripcions de les muntanyes i els paisatges estan basats en els seus viatges amb el persi per Europa, com el deixa a monir. Les muntanyes agrestes i escarpades eren no a les muses dels romàntics. Mèrie Shelley, com altres turistes i artistes europeus, van visitar el Mont Blanc per observar la grandeza dels inacabables pixelats. Amb motiu de la veia xemoni, de la visita, la veia xemoni, persi va escriure el poem Mont Blanc i, juntament amb l'Ameri, van escriure història d'una escursió de 6 setmanes i, evidentment, doncs és una clara inspiració pel sessinaris de Frankenstein com el que us estem comentant. Ja hi Mèrie, sigui carinyo. És que pobretta. Estàs tan enamorada. Perquè posar en un obra més tràcomes franc que ens té un poem tan mediocre del teu marit, és que estic en fort. El poem és sobre la motabilitat i el gran vers és. El de Màmai n'hi serà com la "i". Res no roman, sols la motabilitat. Estan sobrevalorats, fíjmeo. La llitant de poema de cordeço. És que no va guanyar i els explorats. No, no, no. A veure, sí, interriple, dramàtic. Una cosa interessant és que tu, com el actor, ja has fet un poc de total amb la Mèrie Shelley que acceptes totes les seves premises i dins d'aquest llibre pos tot de sentit. Perquè, així aquí, figura que estem al 17.5 i alguns dels poemes que et va citant són posteriors. Si és anacrònica en les seves citacions, si t'anava a Ironi a Shelley, però bueno, és que mira, més igual. A favor amb tot. Però bé, bueno, m'estictes bé. Tornem al sim de les muntanyes dels alps i tenim el victor en l'escurció quan. de cop es troba que la criatura ve corrents cap a ell. És un moment de terror total. I un vaig quedar més tard. I aquí comença una cena clau en l'obra, el monòleg de la criatura. On ens ve a dir que ell era bo. Creu-me, Frankenstein. Jo era bo, és a calclar. Tenia l'ànima plena basada d'amor i sentiments d'humanitaris. No veus que estic sol, espantosa mençol. Però tu, el meu creador, amb detestes. Aquest moment és importantíssim a nivell estructural. Perquè estem arribant al cor de l'enerració. És a dir, a la última nina russa. Fins ara teníem el gual d'una explicada, a la germana de seva història, i a partir d'aquí, en la del victor, en què ens deia ara, és la criatura aquí. Hem arribat al cor de l'enerració en el centre. I a partir d'aquí, a partir d'aquí, a partir d'aquí, es desfarà un altra vegada per anar des de dins, per arribar al final, des de dins cap a fora. Si a nivell estructural això és brillantíssim. Perquè és una mena de viatge per capes al centre de la terra, al mig, al cor del relat, per explicar-nos el moment més pur. I més tendre el que canviar tota la qüestió, el centre, el kit de la qüestió, i de valment, i que després ens permetrà tornar a sortir. Perquè d'acord, amigues, ens hem trobat amb el monstre, ens trobem amb la engendro, la criatura, i fem en un espai espectacular a les glaceres al mig deixem unir. Us hem comentat que el rebutz de la propia creació és un tema central. I veiem aquí la pobra criatura, la primera interacció que reparpal del seu creador, després d'aquela lleven donat o sigui, després d'aquela lleven donat, la primera interacció que té el seu creador, amb ell és aquesta. Món es trec sacrabla? Un malànima, això és el que ets! Les tortures de l'infer serien un avantgèncer massa tuva per els teus crimes. Dimoni, condomnat, amb retreu's que t'haig de crear, vina, doncs, que així podré extingir, la flama que et vaig donar d'una manera inconscient. -Sí, wow. -Que el meu bus una mica. La primera vegada que el meu t'espersa que la xiqui crea, el teu pare, bueno. Però la criatura demana explicar-se, i això sorprèn a tots aquells que només hem vist la pel·li. La criatura no només parla sinó que ofa molt bé. Articular tot un monòleg des del seu naixement. Ens explica el seu procés d'escobre el món. D'escobreix també que tothom calveu sospanta i que fots deï. La criatura es refugi a la natura, que no el rebutja. És allà, doncs, on m'havien refugiat. Em vaig estirar content de haver trobat un recè. De per més que fos d'estar-hi, m'ha recedat de les injuries del temps i encara més important de la barbaria a les persones. De fet, pot viure bé en condicions molt més dures a la natura que no pas els humans, suporta més el fred i li calen menys ni més. La natura la coïmés, els homes en canvi, el rebutja cada una de les seves interaccions per el seu aspecte físic. La criatura n'hi ha sense cap guiam moral i sense coneixement de la societat patriarcal. I Mari li atorga els principals en principi. Les qualitats que són consideres femenines pel sistema patriarcal, i em manteneu, sinó que no considerem que hi hagi qualitats femenines o masculines, però estem al segle 7, 18. Vol cuidar dels de més, dissord a dins tenir cura dels dèvis i dels nens. Per exemple, salve una criatura de moriu fagada al riu. Però qui no resposta té cada vegada que fa una bona gesta, violència per per dels homes, que no tenen compte la bondat dels seus actes, només el jutgen per su aspecte repulsió. Ei, és bo per naturalesa, però és el contacte amb les persones, el seu rebutxo, el que el va corrompent i li vagria en el carracte. És molt important aquesta idea que la creació del monstre, sigui de la creació del monstre, com a reacció de la vida en societat. La criatura existeix com a tal, però es converteix amb dolenta quan la societat al rebutja. No és vanar el que aquí ens expliqui això seguir a l'americ, que no deixa de ser una dona que ha sigut una nena aquí en rebutjat, que no deixa de ser una dona qui no han deixat en la universitat, ni estudiar, ni fer el que voldria. Podria ser una advertencia personal, però no deixa de ser una mostra del que la fança de la politicament també, és a dir, cap criatura no és dolenta, és la societat que hi li ha corrompent. És una miqueta de la idea del bon salvatge aplicada la creació humana, no exactament, però hi ha una miqueta de russor, russor llum de la meva vida aquí, el que ens planteja és que tots els deserts són olens amb blanc i que es en funció de com els educuem i de com socialitzen que es converteixen una cosa o en una altra. Tenint en compte que aquesta dona venia d'una família o no es dona bona importància cap d'ara l'educació, tampoc no em sembla una salvatjada que escrivis coses així. Un moment molt reavant del món, la lècda de la criatura, és l'observació d'una família feliç i no pode participar d'aquesta felicitat doméstica. Meri Shelley no va creixen anar llarres moniosa. La relació amb la seva madrastra era tan complexa que va arribar un punt que la convivència era tan insoportable que va anar ambia escòcia amb una família amiga del seu pare als Baxter, que també era en lliure pensadors. Allí sí que conés una família feliç que serà la inspiració per parlar de famílies felices. Segurament és un reflex dels seus propis sentiments, observar una família ben avinguda i pensar que ella no la tenia. La solidat i el desemparament que això comporta. Jo, que l'he tinguda, és algú que dono per suposet, però que és una gran seure. Gràcies peres. Durant l'escriptora de Frankenstein, Meri va haver de fer algunes pauses, ja que, entre altres coses, es va suïcidar la seva germana per part de mare, la Fani. La Fani va patir des de petita el rebutge per part de tothom, ja que era fillei l'agitima de la Meri Wallstonecraft amb el revolucionari americà Gilbert, que es va desentendre absolutament de ella, per tant ja partim d'un primer rebutge del pare. Si tu emnos, 1800, o sigui una estigma social fortíssim, se hi l'agitim, i va rebre també un fort rebutge per tant de la societat. I tot i que el principi, ho li ha un godwin, la va adoptar i se'n va fer carreg, després, quan es casa amb la senyora Clermont, la Meri i la Fani van patir un ambient molt hostil per part de la seva madrastra. I tot i que el godwin i la Wallstonecraft havien acordat abans d'aquell amorís, que n'educació havien de re les seves filles, amb un tothom i un institut triu de Francesc, quan es casa amb la Clermont, això s'interrom. No només això, si no que més aquesta educació la donarà els seus fills naturals de la Clermont, recordem que la Clerm si que van a un internat a reeducació formal i que va prendre Francesc a diferència a les nenes Wallstonecraft. La Clerm i la Meri fugen junts a Europa de l'hostil casa, però deixen a la Fani sola, a clicar a tota la idea dels pares i la situació és tan insupportable que la porta a pisades de presiós. La criatura observava la felicitat domàstica de la família de l'ACI, aquesta novela fins i tot idealitza aquesta felicitat. A més, la criatura ha sinó excluït per no poder gaudir d'aquesta felicitat domàstica i, per això, tindrà una idea. Vol una companya, vol una dona perill mateix. En un moment donat, sense escriure la vida dels camparols com aquella més pura. Primeralitzament vol que el seu germà patit, si el germà patit de l'Hitorfranca ens tens, sigui pagès. De fet, sugereix que l'Ernest es faci gràigè perquè havia estat constantment malalt de jove, la privat de l'àbit de aplicar-se. I ara que gaudés de bon salut, passa tot el temps a la era lliure. Que en realitat és una romandització absoluta de la vida al camp, perquè també deixen el cos als com els gràigues viuen vides molt felices i saludables. I és la professió menys perjudicial o més vendit, més profitosa de totes. Com es nota que no n'ha anat a la taula? ha fet tanta volta. Vaig no haver llegit! D'Aiennent amb les sorbers de la família Riquia, afrensesa que haigu d'anar desgràcia ara camparol. ugs, ens tai les vi fish هذه missió dels Chaos I love, em diuen que containurles les virus les mentallyans diuen amb la grabbing mujer, que va podrearia Friendsmith missatish les informes de fognis que ja va haver-te. Wow! Reflect, vides de plutar i el paradis perdut de mielton. Una vegada més, reivindicació de l'educació autodidacta. La creatura aprens sol a base de escoltar la família francesa amb els llibres que aconsegueixem les llibretes del profit franc. Que ens tenen la creatura d'escobre les aventures del jubé, o sigui, o no, la lectura predilecta els intencets. Són molt reveladors aquestes lectures i aquest verter marca el negament del romanticisme alemany i perquè el paradis perdut de mielton, ja us en comentarem, que és una crea inspiració filosoficat de l'obra. Jo em vaig voler morir la primera vegada que vaig llegir. Com no de convertir-se en el monstre, si llegis al verter? Primera lectura, o sigui, ara. A veure, imagina, vols com si va fer-se una de les 100 de 15 anys hormonadíssim i li donessi una força d'un tren de mercaderies? Aquest és el monstre, moralment la pobra creatura si està fatal. Si no pot sortir-hi, la tapella és veritat, no, no, no, no, no, no. Obrafill. També hi ha llegis les vides de Plotarch, sobre els primers fundadors de les repúblicues, important el moment històric en el que ens trobem, just després de la revolució francesa i el desastre al final de Napoleó a Rúcia o a Terlo. El grupet "Intelactuals" a Miqués de Xeli sentien fascinació per les repúblicues. Hem dit que l'acció successió també la Suïssa perquè és un lloc on llone república que funciona. Aquesta família em dius que troba tampoc no és una família qualsevol. I li permetre coses molt diverses i bastant convenients. Per una banda, són una família noble que ha caigut en desgràcia. Això implica entre altres coses que són gent molt cultivada i que, per tant, tinguin les converses que l'instroixen molt més que no pas una família de camparols normals. Per altra banda tenim el fet que el pare, el bell de l'ACI, sigui séc cosa que li permetre a costar-se i interactuar amb un home que, com que no el veu, no el jutge. I, per tant, desapareix part del problema. I, per últim, hi veia, faigirem el fet molt convenient que paregi la fàtima, que, com que també es transgera, ha de prendre l'idoma, i, per tant, ella em pot aprendre en el mateix moment. I no contena-me això, ens dirà que n'ha prendi més ràpid que no pas ella. Com tot, la, vols ser amb tot, la cara. És important que ja ja sí el paradis perdut de mil, doncs perquè ja pareix Satanàs i com que Satanàs té agència, diguem-ne, té capacitat de la gisió, perquè fa la seva persona i la seva relació amb societat. És a dir, no només això, si no, que. S'ha de dir, "Satanàs, primer decideix convertir-se en dolent". I a més a més, Satanàs, diga una altra cosa que té compania. Perquè jo hem comentat que la solidat és un tema central de la llibre. La criatura es caixerà, però jo estic sol i tothom m'ho dia. O. No hi havia cap heba que m'haviau gest de la pena, ni ningú amb qui compartia els pensaments. Estava sol. Recordeva, però ho ve, les suplices de dam, adressa del seu creador. Però, ja el meu, on era, me havia abandonat. És interessant que no només demané una companya, sinó que més a més aquest sigui una dona. Perquè una dona, té instins de reproducció a la criatura, és normal que demani compania. Si aquest demanat un company m'esclà, hauria sigut més fàcil, està perpetrant aquesta idea de la necessitat de planitud a través de la parella, que més a més és absolutament injustificada, perquè fins al moment la relació que tingui la criatura no tenen res a veure amb la part eròtica o sentimental. Des del meu punt de vista és l'espai on flakeix a més la narració, perquè no té cap mena de justificació. No s'ha enamorat, no ha vist relacions amoroses més enllà de vincues de fècta, i no és com si les dones haguessin estat més compassives que els homes de l'hora de tractar-lo. Però no només això, sinó que cada vegada que es queixa diu que d'una infert dintre seu i el meu capsona. # Tu que tinc alemí, jo. # # Tu que tinc alemí, jo. # A banda d'això, aquí és on la criatura ens relata com va trobar en William i va decidir a Matarlo, quan anem a posar histèric de veure el i li va dir "lleig i obra". El que et dirà, és que no estic de cop, però no, no estic de tot d'acord amb el tema de les dones, perquè jo crec que sí que ha observat l'amor per part dels joves. del fèlix i la sàpida, i que cada cop que ve una dona bonica sinan miració per ella fins i tot com veu el retrat de la mare del victor, ja està nerviós amb un component molt incel·l en que totes les dones el desprecint pel seu aspecte físic. I crec que amb la inculpació a l'ajustin per part del monstre exemplifica una actitud que per desgràcia està massa actualitat, que és justament la cultura incel·l, perquè ens diu que com que aquesta noia regala som riures a altres, però per mi no, buscura seva desgràcia. Vare, crec que tu compro. Quan el monstre demana una companyia, el victor Frank Elstén, i aquest li diu que no, li diu si no els inspiro amor, els inspiro a netterròrrer. La criatura és molt conscient de la reacció que provoca en els altres de la seva necessitat emocional, i de la seva necessitat físiques, i, alhora, és conscient que fa poes homes i que, per tant, la seva obligació moral és de viure fora de la societat. Se ha fet responsable de la seva allatlló, cosa que en Frank Elstén, ni plantejat, tot i que sigui responsabilitat seva, i és per això que és absolutament cruel el Frank Elstén, quan li diu que no s'enrafia, que no arrafia que marxi de la societat silïde en una parella. És a dir, s'entén que no s'enrafi pel petit de tals anys en portància que s'ha llegit a regar del seu germà petit, però també és cert que en Frank Elstén el va crear i el va deixar sol de deixar de la mà de Déu sense fer-se responsable de la seva creació. Vull dir que no sé jo, que és més durant que els dos. No, no és mentida, sí, que ho sé. És Viktor Frank Elstén, que sembla un gilipoll de s'integrar al cap o clipa, s'ha avallat. Finalment, Viktor Frank Elstén decideix saber i dir-li el monstre que si vols si cali, fagri construirà una companya prou farà només amb una condició, que s'envagi a viure fora d'Europa. O sigui, si te'n vas de la civilització, civilització entre moltes cometes, tot a nord, o sigui, a tope amb el pensament colonitzador, que vali que sí, que és el que els hi tocava per l'època, però que allà agi m'avui en dir, és com ho ho hats. Com fa una dona és més complicat que fa un home pel tema reproductiu, adonar a consultar "Savis anglesos". Perquè. bueno. Perquè així, perquè no! La Meri Shelley va ser el pebrant tot el llibre de les seves opinions polítiques i filosòfiques com qui no vol la cosa. Per exemple, com visita Noxford per la Carles Primer. La ciutat li feu ja hial quan la resta a la nació deserta a la seva causa per defensar l'estandard del Parlament i la llibertat. Per cert, us en recordeu que fa molta estona, us he parlat del castell que està a fer una puta merda per culpa de l'Arma d'Espanyola. Pues la Meri també es menciona a l'Arma d'Espanyola, avui, i dir, sinó molta gràcia, l'Arma d'Espanyola, destruïn coses gratis, pel postus. El llibre de Frankenstein trobo que és un excelent retrat del que és l'esperit romàntic. És que Frankenstein és un intenset. S'hi riton tot el monstre com a dolar-se anemo. El barità pladrama és "Victor Frankenstein dient de Simateix". De jove no sabia quina cosa és la insedifacció. Però ara soc un arbre sucarrat. Allà m'ha mig partit l'ànima. # No one is like. # # Welcome to my life. # Pago, sí. Estem parlant de què Frankenstein és el primer moda de la història? Sí. Sí, és el primer moda i ha tingut molt anys per trencar els eleccals a la seva, o sigui, aquest camí. És interessant com "Victor Frankenstein" és molt conscient que el que està punt de fer és una molt mala idea i que ja no pot postergar més i altra vegada decidés sortir de la civilització. I anar-se a Escòcia. Perquè, clarament, els escossessos són barbars, com saps totom, i s'envar a les illes orcades que, si no ho ha buscat, són les illes que estan en el que seria el nord del nord, del nord del nord del Regne Unit, més tocan a Noruega, a Bergen, concretament, que a Londres, a nivell de quilomatratge, en un puesto o no només en "No el molestin" sinó sobretot que ell no molestin. També seguint una mica amb els pluralismes dels viatges de Rousseau, que van anar en la terra i després va pujar Escòcia perquè la havia convidat, n'hivernament, que algú que potser són, que és el filozofescoces, Hium. Fantàstic. I tots semblen a bé fins que, de cop, el tio a mi ja feina d'aixedés que s'ha passat i desfala feina feta. Però per quin motiu fa? Vale. Doncs entre altres coses, perquè tal i com ho diu, ella havia jurat que abandonaria el veinatge dels homes i s'amagaria en una zona despoblada. Ella, per contra, no havia jurat res. Si això és molt dur i té una doble lectura en aquesta decisió, per una banda ho podríem veure des de la perspectiva bíblica i pensar en la dona o en el monstre dona, com la ternapacadora, com la responsable de fer trenca promeses, i, per tant, podríem llegir aquí un missatge absolutament més sògin, però per a altra banda hi ha una part de rationalitat que li ha estat organ al monstre dona, com vulguen dir, serà més llista que ningú, i no té per què fer-se carreg d'un pacte signat abans de ser creada. Cosa que, per a altra banda, és absolutament certa. Si ho refiau de mi, quan us dic que a Victor Frank, que ens tenim és un gilipolles integral, m'inclino pensar que seria la misogínia en el que et cas guanyaria, però no hi és no s'ha sabd mai. S'hi hagi com sigui, el fet de les entendres, s'han provocat a la criatura, a reboti, i torni a confrontar-lo, i li digui tu ets el meu creador, però jo sóc el teu amo, obaèix-me. Com que el líctor decideix que aneu a el monstre al condemne, i li diu que seria amb tu la nit de noces. Aviam, tronco. Tens un monstre de 2,4 metres del sada que ta mana se directament i et posa d'acaducitat. Vull dir, ni ha per fer-se mirar, digui-ho. Li farà que es per això, "Pues ho dubto". Perquè una altra cosa que em sembla bastant reallabant de comanda és que quan el tio marxa de villa i intenta ofagar-se, ho fa tard malament que acaba Irlanda. M'araballós, al moment, el que es troba el Mariner Irlandes, que li diu, "No sé quin costum tenen els anglèsos però els Irlandesos solem odials malvats". I a més a més segurament no és casual que acabis justament a Irlanda i aquests anglèsos deien monstre als Irlandesos. Perquè ho sorprès ha sigut que regues la dona monstre, mentre és ell, mentre això ens ho veus. Però mira, tinc una altra cosa. Què fa el monstre? Es que rega el teu mull amic, el peru, el franqui. És que podem fer un recombat dels morts que portem per culpa de Victor Frankenstein. Mira, algú i la Justín i el Henry Clarbal. I no m'ha arribat al final del llibre. I evidentment, com a bon covard, que és quan sanadona que el Clarbal és mort per culpa seva, li torna a fer una febre nerviosa. No hi ha cap cosa que passa, que no hi ha cap. Si no és cap, no hi ha cap. Ara bé, és que no puc amb ell. No val molt gilipolles i diu. Si molt tenia més, que això puc ser una pagina, eh? Que es voldria morir i el cap de pagina imitja se'n fa de amb la informera que l'està cuidant adintre la presó perquè li paguen per cuidar-lo. I diu, disgustat, amb a gira d'esquena, aquella dona que era capaç de mullar. Unes paraules tan insensibles. Algú que tot s'havia recuperat de tenir un peu al fusa. Però veure, imbècil. Et vols morir o vols no morir-te. Deixes una mica, sisplau? No em fotni una. En el seu futur matrimoni amb la Lísabet, el seu pare li presenta la felicitat respectiva de crear una vida nova. I això, li et xec el animal victor, però aquest cop, per la manera convencional, és a dir, per la via de la dona. Però veure, no m'analitzar una mica, també, és aquesta dona. Una cosa que m'agrada és que la protagonista femenina, la Lísabet és un personatge potent i rudo. No és la noia, teu opinions formades i caràcter. Varè, en diversos moments, el victor de fer-te ho que realitzava des més llestaquella. És important de tenir en compte aquest personatge, perquè és una altra vegada una dona que serà la nostra encora amb la realitat. I no només això, sinó que és ella, que dona per mi, a mi, a victor, francès, per trencar el prometatge. Recordeu que abans de marxar cap a la terra, a buscar els sabis, els dosos comprometen i ell diu que es casaran quan torni. Però en canvi, no li dona cap mena d'explicació. El treballada, aquesta mancada responsabilitat efectiva, que farà que ells estigui més pendents desitjos d'ell que no pas dels propis. I que tu i pensant que és ella qui és culpable d'aquella hi hagi marxat i no el monstre, que en realitat no sap que existeix. I entra d'altres coses, aquesta per culpa d'aquesta mancada, coneixement i d'aquests silenci responsables, la lísa vén, no estarà preparada, i seràs assinada per la criatura. Em busqueu el Malson de Fousselli, perquè és una obra molt rellevant del pintó amb qui la seva mare havia tingut una relació intellectual i potser sexual molt íntima. La cena es reproduix en la mort de la lísa, un veiem una jove morta als peus d'una criatura terrible que representa la violència sobre les dones. -Van fer de la xarxa. -Aquesta xarxa. S'ha guanyat. En Frankens, en cap moment, no l'explica la lísa vets que ha creat aquesta criatura. No l'explica pràcticament a ningú, no vol que ningú més vulgui reproduir el que ella ha descobert. Un no deixa plantejar-se si, justament, el fet de no dir-li, deixa en una situació indefenció davant de la criatura la lísa vets, i a que ella no coneix la seva existència ni la seva amenaza. Deixen sol a desarmada, mentre que hi porta a sobre, pistoles i canivets per poder-li fer fron. A més, em dona la impresió que ella, que és entès que la vengança, era privar-li del mateix que li havia privat a ella d'una companya. Victor només d'explicarà la seva creació a un magistrat. Jo crec que em parla per no ser acusat d'altres morts i per què està buscant ajuda per castigar el monstre. I ara el nostre narrador, el Walston, va desafiar els principis de la vida i de la mort i de Déu. Però després no és capes d'enfrontar-se a la seva creació i de fer-se encara. Vaja, bordeu-nos, no em sona de res això. Però no només això, si no que li passarà una altra de les coses que veurem repetides amb moltes obres de la ciencia ficció. Quan el creador o el protagonista intenta explicar totes les coses boges que estan passant el seu voltant i que evidentment trenca en el pacte fiscional amb la resta dels habitants de l'obra, no és el creu ningú. És a dir, penseu que en aquest moment el tio porta més de dues cintes pages liant-la, estan passant coses que en el seu propi univers, que per altra banda, se sembla molt a l'univers del lectó, no tenen cap mena de sentit, són màgiques o si més no estranyes i encara no ho ha dit a pràcticament ningú a Valdo del Guadalton que aquí explica quan hi ha passat tot, que ha creat un esser que t'he vida pròpia. Això fa que evidentment, quan ho explica el magistrat, l'edigli de la veritatament que està com una campana. En victor, el principi del llibre és feliç i, de fet, ho té tot una família feliç en pares que l'estimen. Germans hi ha una promesa que adora, veia i culta, però no en té prou. Ha de jugar a Cé Déu i aquesta regància és el que el porta a la perdició. El substitut del llibre de fet és Frankenstein o el prometeu modern. Franck Einstein, com prou mateu, va massa enllà en tant en cèdeu, i és fortament castigat. El problema de Franck Einstein és el seu ego i la seva supervia, el creures per sobre fins i tot de la vida i la mort. # Els meus, els meus lluns l'ús, # per la feina m'amigua que tinc és por. # La mitja de prou mateu. # Tílos trí de cap a peus. Però bueno, ho resumeixo, què és això del mitjà prou mateu? Avui, a veure, si neu així de mitologia grega una mica coixos, doncs el poeta grec es diu de, el principi ens explica que el principi hi havia el caos, que és la primera manifestació de l'univers, un espai obert infinit amb voltat de densa foscò. Deis n'esqueren G, que és la terra, la mara universal, i urà, el cel. I units, quan en genera, tres cíclubs, tres, a caturins i 12 titans. Prou mateu era un d'aquests titans, i se'l considera el creador dels humans, que els va modalar enbergir-la. I és conegut per ser el protector de la reissomana i el seu ben afectó. El tema és que en una ocasió va intentar a favorir la reissomana robar el foc de llam de Zeus i entregar-lo els homes, i així és com s'explicava que els homes descobrien el foc. Zeus, cospia, prometeu, i el castiga a gas. El lliga a una columna i cada dia una águila vindrà a manjar-se a l'elfegge, que si de la refei a cada nit per rebre cada dia la mateixa tortura. Propels homes, Zeus també havia pensat un altre castig, la creació de la primera dona, pandora, que més endavant doncriia la caixa amb tots els mals. Frank Einstein, a part de ser un retèling de la Víblia i del paradis perdut, també ho és del mitat del mitat grec de prometeu i de la creació de l'home. En aquest cas, però, Viktor Frank Einstein decideix no arribar a crear la dona i no obria així la caixa de pandora. Es queda les portes de la creació d'una nova hospècie, i a que sense una dona no podran mai continuar-la. És fort que totes les tradicions d'explices paromes, la dona és la portadora de la desgracia de la humanitat, pandora i Eva. No sé si estic ara aquí fent una lectura a una mica massa boja i que va massa llar. Però m'agrada que en aquesta nova versió que fa de la creació de la Meritxeli, la dona no sigui la portadora a tots els mals, sinó que sigui el propi creador. El tema de prometeu hem de tenir compte que era molt popular entre els romàntics, l'any 1774, aquest, al rei dels romàntics, i havia publicat prometeus. A principis de 1800, la coïa passicòria de Dio Dati, estaven tots treballant sobre el mitat prometeu. Lor Bahiron va fer un programa que es deia prometeus, al·l'any 1816, ajustament l'any sense estiu. I mentre Meritxeli treballava en Frankenstein, el prometeu modern, el seu marit per si xeli treballava en prometeus en cada nat. Quera una resposta en mitja d'esquiu, un poema narratiu publicat al 1820. També era un tema popular entre els mòxics romàntics, entre Beethoven i Litz, que li dediquen justament composicions. Per altra banda, la figura prometeu també estava molt associada a Napoleu i a la revolució francesa. De fet, Bahiron la nomanava el prometeu modern. No sé si no és el que fa a la lectura. És la lectura realment toca quan dius que Meritxeli fa una descripció. No és la culpable. És per això que abans és important que les dones formin per la literatura. És interessant, perquè abans de això, quan el victor està sumint, que no només és la criatura, si no només la criatura els seguirà, sinó que la culpa el perseguirà, té mig moment de lucidesa, i tot i que té temptacions suicides, decideix no fer-ho perquè no us hava morir-me i deixar el meu adversari amb vida. Que dius aviam. A veure, amic. Podries haver-ho pensat abans. I tal com el vas activar, a veure-te el descarregat, i això seria un microconto, digu-ho, com a idea. Però. Sí, sempre t'hi ple. Podés un parell. Sí, un parell molt curt. No ho pàgines. Ara bé, tot i que no fa activament res per carregar-se el monstre, l'he de fer una cosa, ara us vaig demanar un moment de atenció, i és que recomptem els morts que tenim caporto de red a Victor Frankenstein. Amb Guàlia. La justi. En Clerval. I ara també s'ompera que se mord de pena. O sigui, no està malament el noi, eh? Per tant, quines és la seva idea abrilant que, finalment, sembla que és la única idea bona que té Victor Frankenstein. En tot el llibre, amb els amics, marxar de la civilització i anar-se'n els deses de gent. No em frontar-se a ell si no intenta passar desaparcebut. Perquè la criatura li dirà que ara ja només viu per torturar-lo i, per tant, amb ell, ja li està bé que hagi decidit viure. És interessant, també, que decideixi viure el seu infern, el gel. No sé si teniu present la divina com a dia de dante, però el 9a cercle de l'infern dante i posa els 3 i 2. I llocifer, i el contrànic amb els altres cercles, que són calents, el 9a cercle, és un deser de glass. O els 3 i 2 ploren amb llagres i més que es congelen només de sortir-los-hi i els idàins als ulls. És maravallós, com aquesta dona, aquesta capacitat d'enxofar-nos una referència clàssica, no només bíblica, si no també en la gentista, aquí en un moment i convertir-la en una part de la obra a través de una metàfora, perquè recordem que en Frankenstein deixaven donar la criatura sense donar-li cap guiamoral, sense educar-lo, ni guiar-lo, i per sotar-im aquest marrón. I una cosa que crec que ens fa molta ràbia és que, Victor, quan s'està morint, no fa cap mena d'autocrítica. No et met que aquesta teia el culpable per no haver-se responsabilitat de la seva creació. Cada cop, sense més empatia per la criatura i menys per el Victor. Perquè, ah, si, amigues, jo no us dàvem apuntant la blanca, el baritàpla i la l'hivalitatpla amb monstre d'aquesta història no és la criatura, sinó que és Victor Frankenstein. Perquè no es pot jutjar que es crie sense moral, però sí que hi coneixem-la de si deixo viar-la. Si és importantíssim, també, alhora de jutjar al final de llibre tenia en compte que el Frankenstein té la peixorra de demanar-la a Gualdon calipromètic, que el se que perseguirà el monstre, i que el venjarà. Si hi haver, que al mismo moment que s'acaban de conèixer i el Gualdon fins ara ha mostrat a tenir una miqueta de sanderi no convocer pel engane. Meri Shelley havia començat a escriure el llibre a Viladionati, on jo acsagrat parella perquè se vien allotjat, Milton, Rousseau i Volter. I dona la impresió que les seves idees recorren tot el llibre. Llibre, sobretot, el principi de Rousseau de Loma és bo per naturalesa, és la societat que el corrom. La criatura, négem sentiments de mord, és el rebots dels homes i el seu creador que el torna Vil. Una cosa randon per cert que amb això no és tan curiosa, és que la criatura és vejatariana. Troba Vil met els animals, i només ho fa per deixar de alguns animals al victor perquè sobrevisqui el artic per seguir la seva persecució. Per si Shelley també era vejataria, i en aquella època estava bastant de moda entre alguns intel·lectuals i mitena els pensadors grecs. Sembla que la nova classe d'home que hi volia crear, la Meri no caldria meta per sobreviure, per tant és més bona per naturalesa. O sigui, és que la criatura és un cullí pobret. O sigui, el que en les demonstrances que la criatura no ha volgut és un animaló. I que, o sigui, a més a més, és un animaló sense maltat, que no deixa de dir, i ho diu literalment, serviria els homes amb llàgrimes al juilletxem de xecin. Probablement també per això decideix que no necessitat a calles altres criatures per alimentar-se, perquè el que el mòbos a assinar no és satisfel a les seves necessitats bàsiques sinó la venjança. Per tant, aquesta passant amb aquesta animal, que no mata per sobrevivencia, sinó per irresponsabilitat del seu creador i de manera reactiva. Per tant, aquest és el societat que el corrom. Cap al final del llibre, el victor li recomana el Walston. Miri de ser feliç en la tranquil·litat i fugia l'envisió. Encara que sigui l'envisió, aparentment innocent, de voler distingir-se per l'excelència a les ciències i les descobertes. Bon, els horos també. Sí, ara, ara, fi, meu. Es veu el reflex de les preocupacions científices de la seva època, com la legitimitat de la investigació que contravenia la moral tradicional i la capacitat del seruma de crear i destruir vida. El final de l'obra, el propi Walston, que estava disposat a sacrificar la vida dels seus companys per perseguir la glòria, decidir-ne no tirar endavant la seva aventura clúrreosa per servir-los. En aquella època, Josep Viveri, un nou fragi d'una expedició d'un grup d'exploradors que estava en intentant descobrir el pol nord, justamente que va ser unes agressions d'holt, perquè van desapareixar moltíssim joves. En la conversa final de la criatura i el Walston, va ir amb el tema central del paradis perdut de Milton i de la Biblia, el remordiment. Mentre l'Ocifei no té remordiments a dam, sí. La criatura sí que té remordiments de les maldats que comés per venjan-se i sentim en patia per les circumstàncies que l'han portat a cometre a aquestes maldats per molt que no les poguem aprovar absolutament. Però hem estat espectadors des del principi de la seva original vilianistòria i fins a ser pun en sentir partits ups. En Frankenstein mort la criatura decideixu i si d'arça i ho fa amb una pirafonarària, com els grics, com enterarien més endavant al persi. Una pirada foca a la neu, un pirineu, està ple de simbolisme clàssic. No vol deixar cap restre de la seva existència, perquè cap altra home no pugui intentar fer-lo un altre cop. Seguin el nostre mapa filosòfic geogràfic, en aquesta agència de viatges de Frankenstein, tampoc sembla que és veritat que Frankenstein persegueixi la criatura per rússia, que com a poleó es va retirar des de Moscú per la ruta nord. L'aventura revolucionària francesa va acabar els seus dies amb Moscú amb flames entre el gel. Per mi el més rellevant en aquest moment no és només i per rússia que porto tota l'estona parlant dels elements formals de nana ratio. Crec que en de com de gènia era l'amèrie i de com en retorn la versa amb l'ança de la col·lús per la val principi. Ella sap que això que està escrivint no té cap mena de sentit, que els lecturs pensen pensar que si es poden pensar que és una fumada i per això ha construït un text amb tantíssimes capes que el que fa més validar-se constantment l'una d'altra. Per això és brillant quan ens presenta primerament com el Victor Frankenstein. i val Walton que s'ha escrit la seva història, no deu voler que la posteritat en revi una versió mutilada i, perdant, ho ha d'explicar sense filtra. I que al juz d'esprez, Frankenstein es mori i que la mateixa nit es trobin el monstre. Però alerta com ho explica. Si alerta el dinamisme de l'explicació, diu "Minta rompen, què és aquest sou?" M'he deixat caïen esbrinar què passa. Diu, "Méu, quina sena acaba de passar?" Encara em roda el cap només de pensar-hi. No sé si dintre però ho forses per contar-te totes les detalls. Però si no ho faig, la història que registrat aquí romendria incompleta sense aquesta catastrofa final prodigiosa. És brutal, perquè ens torna a empoderar el Walton com a cronista, a torgan l'hila a Barcelona i el poder que necessita com a Narrado. Tornen-nos a recordar que tot això, en una carta a una germana, quina tan sol saps si li arribarà. Aquesta voluntat de crònica és en el fons el que li està donant el poder al text i la mèrie més o sap. Aquest llibre segueixent d'absolut actualitat, perquè és un llibre sobreètica i moral de la creació de la vida, ens parla dels límits de l'escència, de responsabilitzar-se de les creacions de l'home, de quan la nostra propia creació se ens pot gira en contra, de responsabilitat efectiva, de la maternitat, de la revolució francesa, del poder de la natura, de la recerca de una societat més justa, sense generquies ni patriarcat, llunyar-que, etc. Sí, tot això i moltes més coses en només 250 pàgines, perquè jo crec que estarem tots d'acord d'aquella Mari-Shellie era una dona fora de serien. Què m'apres avui? Vinga, va, què m'apres avui? Us ho resumem amb 5 puntets. Punt número 1, que Mari-Shellie fa una nova versió de la Víblia, el pèrdei és perdut i el mitat promatèo amb Frankenstein. Punt número 2, que Frankenstein és un llibre sobreètica i moral, sobre la creació de la vida i els límits morals de la ciència. I per tot això i que han passat més de 200 anys, segueixin una lectura actual que ens fa reflexionar. Punt número 3, que Mari-Shellie ens planteja sobre tot un llibre sobre si lo més va per naturalesa i si és la societat i els seus rebuts que el corrom. Punt número 4, que l'estructura és imprescindible per entendre l'obra i que ens porta a més en fora, al centre per retornar-los al treballada que van fora. Com una nira russa? Punt número 5, que la criatura és lletja, però el monstre de debò per el responsable és Victor Frankenstein, que la criatura té poca veure amb el monstre que ens ha arribat a les pel·lícules, però almenys tot un record de Frankenstein com el monstre. I això és una mica justícia poètica. Bueno, on ens. Doncs això ja està. # Això ja està, és el que és, això ja està. # Quina il·lusió, quina dragria. # S'acabar en mire. # Enrere. Bueno, us esperem aquí el dia 15 de Genem, el Joc. I ho farem per parlar d'adaptacions victorianes, de cines de tassetes, i ho farem amb una convidada de sorpresa. Sigueu-nos a Twitter i a Instapar, saber més coses? Afecti, a mi no us donem el drès com dius aquestes coses. Nosaltres som la garota pregenet i la blanca Pujals. Moltes gràcies per acompanyar-nos no bagada més. No voldria acabar sense una la gent que ha fet això vull possible. Moltes gràcies al Joc per acollir-nos. Ara sí, el Jordi per fer-me gel botonets i tenir paciència amb nosaltres. A la l'aerbada per posar les bauetes als separadors, a les fies europees, per sedir-nos Juli Aguilar, per les incitjuals. I ara es buco per sedir-nos les gassons pel separador i per què està sento final, Carasona. I a vosaltres, gràcies per venir. -Va, vau! -Vau! # # Estàs escoltant un pot que es produeit per Joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca, 275. Restaurant, coc de la Ria i Factoria Cultural.