Punkis Decimonòniques | 04 x 03 | Mary Shelley

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] si la Clermont ha favorit els seus fills biologics, explicada amb la vida personal de l'Ameri, obrir-li les cartes, i limitant-li el temps que passava amb el seu pare. Portíssim. La madrestra es deia "Merry Jane via Clermont". I és desconegut, que era el de les seves criatures, i ja deia que era don Charles Clermont. I de fet, es sospita que mai van estar casats i que, per tant, la Clermont i el seu germà Charles serien i legítims, i per intentar protegir-los, doncs adoptar el cognom de Clermont. La Clerm i la Mary es durien només 8 mesos, les nenes van creixer 100 amigues, i sempre van estar molt pres en una a la vida de l'altra. Potser una mica massa i tot, sí. Sí, no? I arribarem. La Clermont també està ben influenciada per les creances radicals anarchistes, filosòfiques d'en Godwin, que, com la Mary, l'havia animat a llegir molt. En aquesta família no feien distingcions de sexe per educació, i se'ls donava una educació tan rica les filles com els nens. Ben llegir moltíssimes novel·les romàntiques, de fet, el seu nom d'aneixement no era pascler, sinó Jean, i se'l canvià de l'acent perquè queda molt més romàntic dir-te Clermont que no Jean Clermont. La Mary. La veritat, eh, o sigui. La drag comença a forta, i aquesta nena. La Mary Jean via el Clermont o sigui la madrastra, havia rebut una educació molt refinada, i havia coescrits versions de la Víble Aparanès i Història, històries clàssiques amb Godwin, tenia un caràcter molt fort, i es va rellar en subint amb el seu marit, però va tenir un fill junts. Quan a Clermont era una adolescència intensa, i emocionalment inestable, la seva mare la van via a un internet per intentar dutter-la d'una educació més formal i a la vada que la de seva germana estres. Per això ja parlava francès perfectament quan era una adolescència i va ripar a tendre sin llengües, que era una vantage respecta a la nostra Mary. La Mary tot això patia una forta malaltia a la pell, i la seva madrastra va decidir acompanyar a una clínica i va tenir-la ingressada durant 6 mesos. Què passa? Quan torna a casa, la tensió entre ells és tan extrema que diu en Sapscena, també en Escòcia, amb una família de Mics, que era la família Baxter. Llegi va conèixer la Isabella Baxter, que seria la seva primera amiga íntima, era una família feliç i ben avinguda, i de fet seria la seva inspiració en el futur, com volia descriure una família ben avinguda en les seves noveles perquè la seva bona ja estem veient, que era. No era la cosa més de això en sors del món. De fet, el temps que va passar a Escòcia, ella el descriu com un dels més feliços de la seva vida, no només perquè està amb una família que s'estimava, sinó també perquè la natura, la era fresca i de mar, i poder passejar sense viure dins del món, insalubre, i absolutament contaminat de Londres, és el que millor li anava a desferut de la Mary, cosa que sempre hem de greir, a la de la Mary, i a la de qual se voli ser humà que no volgués morir-se. Jo vull que ens prescrivi n'està com a les demas historienes, un mes al mar. Un mes al mar, mira. El seu pare l'animava escriure, i a casa seva sempre estava plena d'intellectuals i filòsobs, entre ells, en perci, el perci xelim. Una aristocrata que era seguida de les teories però tenen artistes del seu pare. El senyor Godwin li feia molta gràcia, el xavaleta aquest jove que li escrivia cartes, dient li que estava molt d'acord amb ell, i el va convidar a casa per conèixer el pobre fill. Es van conèixer quan ella tenia 16 anys, es van enamorar. Tot i que ell ja estava previem en casat. # # Aviam, l'àmic Perci era un tio que ja estava donant pistes, o s'ho explico. Era un defensor de la mort lliure, era vegetarià, i molt. lo vegetarià, pobre fill, jo què sé, que les costa els seus vissis. I era molt orden en la defensa de les seves opinions, i ja s'havia casat amb un altre nen. Previament. Agafem juntes les retflats, -Ola, homes, que ens han d'esperar. -Nenes, haurà moltes més. A més, escrit ha enesnop, que era vegetarià, per seguir els grcs. -Ja, ja, ja, ja. -Almenys no hi ha pres animals, bueno. No, no, no, no, no, no, no, és a Espanya, aquí. -Ja això ho podem fer. -Sí, sí, ens ho tenim al panel de risc. En Perci, Shelley, el capia la fi, era un empiixo que deia que no volia ser. Havia anat a Iton i, després a Oxford, però, quan tenia dintre un anys, el van fer fora de la Universitat per publicar un panflet que es deia la necessitat de la teísma i és que, a més, el va penjar a la porta de la capia. Notes. També va coescriure amb Thomas Jefferson Hawk, on recorda, a vosaltres, un poem, anti-monarchic. Així que la seva expulsió de amb dos alumnes també té una basa en política. Aquí estem una mica més. -Això sí. -Però. Què fa que vagi tan en contra de jo, ple, pre-establer, des de tan jove? Doncs de petit, el pobre Perci, a Iton, havia patit molt de bo-link. Cosa que li va provocar uns mal sons, fortíssims, i fins i tot unes al·lucinacions tremendes que el van acompanyar tota la vida. També el van aportar a abraçar aquelles idees que posin en contra totes les jerarquies pre-establertes i a refugiar-se amb la seva imaginació. A casa seva va creixar molt propé i va trobar refugi en les figures femenines, en les seves germanes i en la seva mare. A Oxford, però quan arribar a Oxford, l'ambient que és molt més d'Arca Academia, li escau moltíssim i fa molts amics. Però, clar, l'expulsió d'exforç que s'entorni a Londres, on coneix a la pobra Harry Duesbroc. No us enoblidao perquè aquesta pobra nana ens fa la pati. La Harry et havia estudiat amb les germanes del Perci amb un internat d'aquests vien d'Angleterra, de nenes, i serà la germana del Perci, la Jelén Shelley, que els presenti. M'entindran correspondència fins que es fugen escòscia. Perquè es arsa quan heitaniat i no ho hangi i la Harry et setsa. Setsa. La Harry et era culte i apassionada i simbulucre en els projectes literaris i polítics d'emperci. Poc després de casar-se què fa el Perci? Lo que fa tot un recén casat ideal. Clar. Convida el seu amic, el joc que us heit abans, a compartir segons el seu ideari, doncs compartir la casa, la dona i les possessions. Ah! Uníssim. Obviamente la prova a Harry, sinega, i com que estan pesades de negança, posen de tornar a Angleterra. El matrimoni, per sorpresa ningú, és un desastre, i el Perci, que no passa temps per casa, i a més és que jo os hem dit que el Perci no creu en algun monogàmia i cu que té ja constantment amb tot quisqui. Fins el punt d'estar amb varies dones, i fer-les estar en el mateix xercle de tolerància amorosa. Vaya perlita. Però bueno, tornem, rebuïnem. Tornem a la Mèrie i el Perci, que es coneixen a casa del seu pare. # Love isn't yeah, # everywhere I look around. # Perquè la Mèrie s'enamora bojament del Perci. I ella, moderna, li de clar el seu amor. Elli diu que també s'enalmateix per ella. # I wonder for life is now your ring, # no no. # Bueno, no farem l'agulte. Exacte. I és estar en aquest moment tan living, però no és a la imaginació d'Andunana Fan, que us lau de imaginar a Núnsa Mentiri. Perquè es veien demagat el cementiri, justament, exactament, a la tomba de la seva mare. I aquí era el lloc refugi on es sentia tranquil a la Mèrie. I on se m'agaba del mal rotllo de casa seva, amb la madrastra, on llegia tranquil a men, i a més a més sentia més a prop de la seva mare. El seu pare la havia portat des de petita molt subint a la tomba de la mare, i de fet, havia pres a llegir a seguir en desietres del nom de la seva mare, que era el seu. De fet, preparéu-vos. Ara que feu-vos la que dirà, vale? Es diu que la Mèrie va perdre la dirginitat de món de la tomba de la mare amb el persi. I diré-ho, com ho sabeu això? Vos us explico, perquè ens van fer un tel mimor. # No ets el mimor, # ets en aquest peri-torn. # Va fer un tel mimor, aquests dos explicant-ho cadascú els seus diaris personals, dient ella que s'havia entregat absolutament, i ell que li havien fet el regal més preuat. És que va arribar a escriure el persi que era un esdeveniment tan glorius que li havia torgat un nou naixement. O sigui, del fet que sigui la munt de la tomba de Mèrie i ho haurà de ser en podent parlar, si voleu. Però em sembla que és la cosa més terrible del món, però igual ara no toca. Però també és que ens hem de ubicar que el romàntics és una mica, per dir-ho de una manera, una mica molt macabres. O sigui, estava obsessionats amb el cementíris i de fet, portem-ho aquí, aquí tenim el lavarin d'orta, on hi ha una part que és un jardí romàntic, dels durant un temps i havia literalment un cementíri fals, que gràcies a Déu, l'entret. És que és clar. La Mèrie va veure en el persi, que li un encarnació dels ideals liberals i reformistes dels seus pares. Sobretot, en què el matrimoni era un menú, un monopoli represiu. Que tot això molt bé, però clar, el pare que sempre havia estat així i era pensada total quan descobreix la relació, quan és de teva filla, pues ja vols la desaprova, perquè a més, el persi ja està casat i no vol que la seva filla trenqui una família. És que no m'he faltaria, saps? Podria amorosa, però no m'ho ha fet. Aquesta cosa ha sido de trenca familiers i el persi de rebot, aconseguirà en el que no va poder fer la xama d'rastra, és a dir, trencar la relació de pare i filla, que tenien el goduini d'Ameri, fins al punt que després d'aquest moment, un sable que està passant, l'Ameri i el seu pare deixen de parlar-se durant tres anys trencar-no la relació superferma i superbunica fins al moment. Ai, és que clar. La Mèrie i el persi intenten estar separats. i fuguen en secret cap a França, amb portar-se amb ells les germaneses de l'Ameri, la Cler Clermont. La mare de la Cler els persegueix fins a Caler, perquè és que la madrastra era altra menda. Els persegueix fins a Caler, però no aconsegueix que s'entornia a casa amb ell a la Cler. Però no patiu, perquè abans de marxar, amb versi, deixa a la seva apobradona a la Jarriet, amb arassada, mostrant com es pot ser un gran auto i un terament responsable. Ens hem controlat, perquè aquí es podrien dir altres a saps si. No he dit. Per si, Shely, és recordat per ser un poet a rebel i somiador. Molt diferent que el seu amic va i ron. La sentència de la seva inspiració radica en una subtilíssima percepció de la vellesa ideal, que parei és simbol de la bondat i en una pacionat esforç per fer la realitat a la terra. Shely intenta portar l'home a la bondat ideal per mitja de la vellesa i opina que no es poden establir racionalment principis murals si abans no s'han senyat estimar, confiar, esperar i patir. Fins aquí bé, eh? Era un idealista revolucionari que considerava que els homes trobarien de felicitat tan bon punt present disintent de les institucions socials, que els impedeix aquestes institucions socials, els impedeix manifestar-se lliurement i governar-se de manera espontània segons la llei de l'amor. L'únic subirà força transcendental que hi ha ràdio vallés, sobretot, les coses. I això es pot enumanar en aquella poètica o ser una mica del olo. Va, ja hi vull. Aviam, perquè ens entenc amb una miqueta. Aterrem això. Era un intel·lectual d'aquests que van amb les unes negres que et poden la xapa per fotre dels cuernos i a sobretenir superioritat moral. Sí. Una miqueta que et proposa abrir la relació després d'aigia en defensa de fer-ho d'ita. Estem ubicades? Estem ubicades, soc un cuore amb un rot de malachupes, vali, doncs estem una mica així, vali. Això s'ensurarem. Eh. Pai, no. Aquestes els alçades. En Percixeli era de família rica, com us hem comentat, així que vam poder viatjar per Europa, Europa. En aquesta manera, es van seguir formant i llegint, sobretot, romantassisme, alemany. Viuen, com dirà, més aviat, l'amari, més tard, l'amari xeli, com en una novel·la romàntica, tot el digue, escrivint i discutint sobre el procés creatiu. A tot això, la família del Percix tampoc no acabava d'acceptar aquesta relació amb l'amèrie ni les seves idees revolucionaries. I què fan? Potser que pots fer amb un empijo. D'allà, rir la xeta. En aquest viatge, per això, no marxen sols. S'emporten la germana extra de l'amèrie i la claire, perquè, basicament, ni l'Amèrgia, ni el PSI parla en una merda de francès, i en canvi, l'Acler, el Parla Fluïdament. La mer i fa el viatge cap a Europa, a tot això, estan embarassada, també, perquè el PSI, amb posava l'Ullpursava a l'Avala, cosa que descobres durant el viatge. I així deixem tiren d'avanar amb la criatura. Tot imca no està casats perquè tot el diès, igual. Que el fill fos i de gins posa del problema, al menor dels seus problemes, però la criatura m'ho orpocs dies després de néixer. I això va sumir en una profundà presió amb valdecinacions, i somnis on tornava la vida posant-lo al foc a la pobra meri. Aquesta de presió va ser agraujada pel costants que ho té just d'emperci amb l'Acler. I el fet que més a més quan tornen, el persi, quan tornen al hondres, perquè el gent ja ha de la xeta, el persi que fa al Parla, doncs torna una tomporada amb la Harry, amb la seva dona, perquè acaba d'on a Iúm, ja que com hem dit creien la mort lliure. Si en aquesta casa no podem dir que estiguin estricament en contra de la mort lliure, però sí que estem en trí, estricament en contra del tio, que practica en la mort lliure només per la seva banda, i que no practiquen gens un altre cosa bastant important, que es diu responsable d'una efectiva. I per si Xeli no practicava la mort lliure era un gran dísim jeta, que anava i venia en funció de saber què, de si tenia o no tenia, di més. Perquè quan torna una seva dona no ho fa només perquè llegir a Nútil Iúm. Si no pas i quement, perquè està enviatge amb per Europa i es queda en sense un ral i l'últi un l'únic que cosa que poden fer és tornar i fer-ho per separat, perquè així la merita també s'empovi tornar a casa de sum para. Al desembre de 1814, la seva esposa Gerriet donava llum aquest segon fill del persi, i la Gerriet declina l'ofariment del persi de anar a viure amb ell i la Meri, fins a passar per la seva germana platònica i conviure amb ells. Ja que s'havien instal·lat a prop de Windsor. -Ius que és amor. -Es que no puc més, ens caure amb ells, però ara. -No puc més, amb aquest senyor! -I tot va pitjor. Bueno. El 1815, la Meri té una segona filla, perquè no paren de tenir fís al persi, que mor els 15 dies. -Es que pobreta, eh? -No, tot. -Això entristèix moltíssim a la Meri. Tot i que per sort es torna a quedar embarassada i el genet de 1816 dona llum un nen enomenat William que aquests sí que ho sobreuret tots, és dono' ja que s'ha tranquil·lat, perquè això és un petit. I a més a més, no hauria algú bo, no, però just molt l'àvia del persi, i això millora la seva situació econòmica i destina, primera cosa bona que fa el persi en tot aquest guió, i destina una petita. Ai, un perdó, una petita, no. Una part d'aquesta. d'aquesta herència, en una pensió per la Jardiet i els Fís. A tot això, què havia estat fent la Cler? Us recordo de la Cler. Ella també volia ser artista. Ella volia ser extribul·lesa autora, però a més a més, tenia bona veu per cantar. Tot el que tenia una mena de competició estrany amb la Meri, que les portaven 8 mesos mateix, poestos mateixos novius mateix tot. Ella també volia el seu poeta romantic, el 1816 escriu a L'Orbiron, que en aquell moment era el director del Teatre Duri Lane, demanant-li consell professional. Tot el que van començar a trobar-se algunes vegades, i alguna vegada, doncs la Meri també la companya, van aquestes trobades. Que L'Orbiron pots també trobar-se a l'Ameri, posats a ver, i la Cler, però la Cler va enamorar-se bojament de L'Orbiron, i li escrivia cartes amorusíssimes i apassionades diàriament. És que més, t'hi vam plant. Tu tens un poeta romantic, doncs ja tindrem més famos que L'Orbiron. Forlí. Parlem una miqueta d'Orbiron, perquè avui és l'única idea que parlarem de senyors hòm, de senyors autors, i avui tindrem una estoneta. Bueno, aquí no ho sé si ho m'ha fet, senyor. És potser un dels poetes més que un agud de la història, la literatura, d'un poeta, va, iron. Shelley i Vaíron representen les dues cares del romanticisme. Vaíron és la pathosca i malancòlica, mentre Shelley és la part més sumiadora i de l'Ellista. L'Orbiron, si bé, evidentment és l'or, els seus origens són més humells. El seu pare era terriblement guapo, però també era un llibre-tí i un cràpula, era conegut com el Captain John Matt, això és una pageit Matt Botch, Vaíron. Es casa per diners amb una joveníssima areva, la Lady, que ha de ser en Gordon. Quan es gasta tots els diners de les seves joves posa, i escocesa, és perseguit per els créditors, es abandona i es fuga a Europa, però és que no sabeu una esfuga. Esfuga a casa de la seva germana, que disfins aquí bé, on ja no està també, és que mantenia en una relació insestuosa. Zero chill. Zero chill. Mord, aquest senyor, mord, quan Vaíron té 3 anys, segurament es va suicidar per els deutes que teníem el joc, i el nostre Vaíron escria amb la seva mare a escocia. En una cosa, en una casa bastant humil. Era una dona de molt mal caràcter, que estava bastant reallada per al marit que li havia tocat, era sobre protectora, però l'hora era extremament dura. I l'ideia parletes com que era un nen gras i coix. Cap que ho era, eh? Que ho era, però clar, que tu i la teva mare pot ser no cal, no? No pensaven que arribaria mai ara tant, i el cri ha llunyat dels luxes, a verdint, passaria molt i molt fred. Això no és una exageració. Realment, el fred li va cal als osos, i això faria que sempre tindria molt malts dosos, i al final de la seva agabida que hi havia a bé, li costaria molt qualsevol esforç. Hi ha una cosa terrible que passa, i això ja és serió, que és que quan té 8-9 anys, la seva mainadera era una alcòlica i abusa sexualment d'eix. Els 10 anys, per sorpresa, ha reda el títol i la vaida l'Orbaíron i la vaida de Nústia. Que estava superarruïnada per a l'Eutars de Joc del seu tiet, perquè aquesta família era tots per les. Era una vaida que estava arruïnada pel Joc del seu tiet. I us l'ho deimaginar una menció tipu la vaida Northanger, o sigui, és a dia estava construïda sobre un antigà vaida que havien expropiat en Rick Vuitem, és que vull només parlar amb de senyors Tsongus, i que com que feia molts anys que ningú s'han acupat, doncs estava mitja en runes. I això, que ara en destes un enromàntic, clar, en aquella època era considerat com algú superhiègica, però l'Orbaíron escommou per la seva vellesa gòtica i de caden, i és justament a partir d'aig i els romàntics alemans que tornarem aquest gust per l'època medieval donant els seus arois variant, vellons ni anys, ha vist tòcrates una gran menció gòtica en runes. O sigui, si ara veiem una menció gòtica, es dirà que Romàntic, l'Orbaíron, a la vaida nius, això és molt fortíssim, aquesta vaida nius tius, i troben antigues caliberes d'aquells antics monjos que havien viscut, i en lloc d'horraritzar-se l'Orbaíron que seria cudeix, li sembla superbona idea fer-les servir per copes de vi. És que tot o sigui. És tan una caricatura de cima deix que no ho sembla. Avui és peru que és tot va més, però no estic jo molt escantalitzats perquè seguim. No pararem, no pararem. Aquesta gent es fa grans, va a l'Orbaíron de Petitera Grassonètic-Cos, i ha usudeu la seva moralida i a parar algú, i a causa d'això el pobra, n'hi ha barrebre com molt de bolin, el col·lescòsia. Tu t'agra quan hauré de se'n va anar a la vaida i el col·le de llà, el tractant amigant més de per un tema, que és que sigui l'or, també. Després d'això se'n va a Cambridge estudiar, i allà sí que farà molt bons amics. Aviam, molt esticut. Ja sabem què passa en aquests col·lesos entre els amics. Molt amics. És que més avés? A tot això, amb la dada, has de ver terriblement guapo, i que m'ofle la seva cuixesa han sentit tota la gana en el camina, fa una mica el Ministeri of Civilian Warx. Ai, o què quan és això? Ai, o què quan ets rics a la gana i quan està bé. I què fa? Com tot a Aristocrata que es pressi de l'època farà el gran tur. Comença per Portugal i passa per Espanya, on diu que ja les dones més veies. I a més a més passa per Catalunya. Concretament per s'anmicar el del fai. És que m'encanta. És que és un ràlid rèl·lí, és que em sembla m'encanta. No és broma, i el cartell és amical del paï. Unes vacas ha dormit a fer a l'estat de la casa priorà. Però, bueno, tornem al gran tur. Clar, no podré passar per França, Níitalia, i a què ens trobem en plenes guerres Napoleònicas. I clar, com a ciutadà, anglès era literalment l'anemic. Per això ha d'anar més cap a l'est, cap agressia. I fins i tot arribarà al Bània. I si busqueu a Google, a Lorbiron, els trobaràvà, hi ha un onament a Turbà i un viatge així curios. I és perquè està amb el trage regional al Banes. Quan està per gran tur per gressia, escoltes les històries de vampires, creuen les vèsties tamibles, anormes, fosques i peludes, i de fet, serà el primer en escriurei en parlar sobre els vampires en anglès. En aquests viatges comença a fer poesia de viatge. Podem considerar una mica així, a grosomodo, que la poesia romàntica comença a un "Wordsworth" i "Color Rich". I la segona generació amb "Biron Shelley" i "Kids". També té a dir que si t'has de dipueta que sigui "Wordsworth", em plant les meus paraules, valen el pen, o sigui que no m'encanta. 100%. És un moviment que neix amb la revolució francesa, i es centra en la imaginació humana com a força més fort del món, i en el poder de la natura i del paisatge per treure'ns de l'agrisió del món industrialitzat. En aquest viatge comença a escriure poesies que no crea la "Roy by the irony". Al llibre que es diu "El paragrenatge de Charles Haroll", i la gent pensa que el protagonista és el seu alter ego, perquè és un noble anglès que veia jam per Europa, per fer el gran tur. Però, en realitat, és una versió molt idealitzada de imatges, sobretot perquè és molt més moral i més fidèl a la mateixa dona. Baixa. "Biron" comença a publicar aquests poemes una mica sense pretencions amb el plan "Magra de escriure", però ho fa en el moment ideal. Quan comença ser molt més econòmic, a d'ita i, per tant, arribar a més gent, i alhora en el moment en què les dones comencen a llegir. -Ami! -Ai! Perquè els homes, si bé volien ser com ell, totes les dones volien estar amb ell. Dundia per l'altra, es converteix en un autobes cèl·ler i potser, en el primer famós, amb un grup de grupis fora sañades de la història, que li envieven unes cartes. Bueno, és que és censura d'íssimes. unes cartes apassionadíssimes a diari. Va tenir moltíssimes amants. # Soy un trobant, soy un señor. # y casi fiel hera. # A tot això, malgrat tenir molta fama com auto, va bastant just de diners. (song) Sempre hi ha barra de l'omadeix. Com pot ser, ser un autobes cèl·ler blanc, que explica molt per favor. Doncs mira, aquí es barregen dues coses. Per una banda, tornem al tema de que és Aristòcrata i com Aristòcrata havia de fingir que no tenia cap interès en guanyar diners treballant. I, per a altra, hi ha una cosa que és un tema bastant modern, que és el tema de la pirateria, perquè els seus poem es eren publicats de manera massiva pirata. Per tant, no revia aquests drets del to. # Per tant, què fa? Doncs fa tot el que fa una rista crata. Que és casar-se amb una jove rada rica. I ho farà amb Lady Ann Isabel Maillken. Maill Ken, no sé com es diu això. Amb qui tenia una fort aconacció intellectual? Lady Ann tenia un crush fortíssim amb ella. Ja sentia a treta per la seva aurea de batboi. I justament, per això el va rebutjar la primera vegada que li va demanar a trimoni. Però que la segona vegada l'accepta. Ja que pobret també va. Si comet el gran error de pensar que ella el podria canviar. -Hay que enfixim. -No, Reina, no. -Espoiler. -No. La nit de noces, quan es van quedar sols, l'Orbairon li va dir, que te repentiràs de verta casat amb el diable. Però quan estaven. És que t'ho ho ha acabat. Però quan estaven de lluna de mel i vam passar per un poble, on se n'aven campanes a mort li va dir. Segurament, aquestes campanes tocam per nosaltres. Intens, oi? Però si aquest home era un dramàtic, un macabre i un morbós. Però la Ley de An. Izebel, perdó. La Ley de Anzebel era una tia xulíssima i superculta. El que va ser és que era molt més de ciències i sobretot era molt més racional, que no passei, que era molt temperamental. Va ser una poeta matemàtica i activista social. És que, quina tia, espacialment, va estar en favor de la lluita contra l'esclavitud. Allà rebut una gran educació. Els seus pares van proporcionar-li classes particulars que van fer que aconseguís una formació aquí valent a la que s'impertia el meu versitat de Cambridge. I a més a més, és que la interessa van especialment les matemàtiques. I per això, saber com la nomenava, l'Orbairon, la princesa dels parallelograms. (sospira) Comencanta. Un altre motiu per adorar la Ley de Anzebel és que va llegir, orgulli, prejudici, i la va trobar una obra d'un nivell superior i la novela més versa amb l'any que havia llegit mai. Perquè, clar, anem una mica a això, amb l'enplant moment lineal del temps. En aquest mateix moment, que estan escrivint aquests moviment romant i qui gòtic, que s'està on en Anglaterra, la majoria d'escriptors d'uns Estaven escrivint aquests poes més épics, i aquests històries gòtiques, morgors, amphantats, mas i senyors, i no sé què. I, a l'hora, qui apareix, ahir com un volet, no ens la nostra gina us ten per riures de tots aquests tios, amb la vadi a Norçanger i amb seny sentiment. I, a més a més, el que fa és una cosa molt important, que és portar l'acció a dins de casa. Però, bueno, no m'enroyo, perquè ja li hem dedicat algun capítol, això, jo crec. Temporada u capítol 2, temporada 2, capítol 6, i temporada 3, capítol 6. De moment. De moment. El matrimoni, per sorpresa a ningú, no durant un any. Vaig. De gut a les constants infidelitats de l'Orbiron i aquest any en caràctes diferents, perquè és que, a més a més, l'Orbiron estava de molt malaos tia pel tema els problemes econòmics, i, a un qu paga, pés amb la seva dona. Abans de separar-se, però tenen una filla, la de Loughlays. I aquí ve un plot twist, amigues, "maravallós", no, lo següent. Perquè, clar, en solta és aquí, aquí tenim la nostra Lady Byron que acaba dels intel·lectuals, fins als collons, i decideix que la seva filla l'educarà en les ciències i que no vol saber red i m'he de litar a la turonida, poet es neyant-te l'actuals intensets. Però resulta que l'Ada era intel·ligentíssima i se li donaven extraordinàriament bé les matemàtiques, tant que ella li deven la programació. Increïble, fenomenon. Tornem a Loughl Byron. Per què, no, no havíem anat molt joń. Loughl Byron era molt guapo, molt pàlit, amb el que vei, molt fosc. Tenia una ira d'istocràtica i s'aductor. I a més a més, va posar molt de moda a les camisas aquestes obertes, o una mica d'escamisat, que en aquella època de coperen senyar com moltíssima carn en plan clàbicula o sigui un mergajot. Aquesta descripció, amb aquesta descripció, el seu aspecte no us recorda moltíssima a la idea del vampir i tornarem. I tornarem. Tinc aquesta idea aquí, en ment. Bairon tenia molta consciència d'estètica i cuidava molt el seu aspecte. De gutar el volent que havia rebut per petit, del col, i la mare, tal. Realment avui, i a Jimmy Dim, o sigui que tenien pobret, tenia un tèc de collons. Sí. I d'aquí d'una dieta molt estricta per mantenir-se prim, passant-se època sense menjar o portava moltes capes de roba per suar i perdre pes. A mesura que es van a fer en gran, que a de cop li costava més qualsevol esforç físic i la seva cuchesa era molt dolorosa. L'any 1816, a n'important també en la nostra línia, tal. No només a d'acapajar l'escàndol del seu divorci, ara, a tots els segudes, perquè això va més, no només a viure a d'acapajar l'escàndol del seu divorci, sinó també a la seva relació insastuosa amb la seva mitja hermana, a l'hosta, i les acusacions de sodomia. Tot a l'hora, eh? Aquesta casa, tot a l'hora. Per tant, Baíron es veu obligat a marxar del continent. Bàsicament, és que és la primera celebrit i en sé que en salada i s'ha d'exiliar. És que és fortíssim. Vale. Aquest home com se'l considera, a partir d'aquest moment, mat, bat, en d'anxeros tu no, que serà la meva nova via de Twitter, o sigui, me'n canta, que és a dir, botx, dolent i perillós de conèixer. I aquesta frase, no m'ha l'inventat jo, aquesta frase li va donar la seva ex, la Lady Caroline Lime, que havia escrit una novela, important, que es diu. Hostia, Glenn Abrovnon, on apareixia un malvat, los Rosben, que era un alter ego de l'Orbaíron, on expusava els seus comportaments malvats i abusius. Recordeu tot, eh? Això també és important, los Rosben. Vale, com t'hi victoria, és que no m'ha aportat. Lady Caroline Lime, d'aquests zones, doncs, perquè estava casada amb qui anys més tard seria el primer ministre, l'Ormelborn, l'Orthem, al consell i m'ha d'orito del que són capriches a la reina victoria. O sigui, tota l'estona, estan tots creuats, és fortíssim. Però, eh, però vens a marxar, en un estat de presió total, que apareix ara. És que. Perdona. Apareix la Clerclermon. Ah, ah, ah! Us n'havia oblidat, però és encara llera! Perquè li munta una trobada secreta amb ell, en una posada de camp. I l'Orbaíron li deixa molt clar que seqe vale, però que mai formarà part de la seva vida, però ella està segura que canviarà d'opinió. Perquè. Ah, ah, ah, ah, ah, ah, perquè està embarassada de l'Orbaíron. I convents a la Meri, que hi ha en esa mobilitat, que no em fot que es de la Meri, Shely. Ara tornem, ara tornem. Convents a la Meri i el per-sixeli de la importància reclamar la paternitat del Orbaíron i donar-lo trobar a gins. i n'he vingut a l'estiu, sense estiu, on estava instal·lat a Viladionati. O sigui, i a tal manera, l'amèria i el persi s'han de tenir moltes ganes, perquè si la primera vegada el viatge amb la Cler havia anat fatal, l'amèria que havia acabat superhi, ja l'havia tingut bastants problemes, o sigui, t'han de tenir moltes ganes de tornar-hi. Però aquí, clar, aquí hi ha un tema de pasta per mig, i és que el persi i l'amèria tenien molt poc a pasta, i l'orbaïr no estava allà, el tio repartint billets, i conviet a la louco, i evidentment, qui dirà que no ha unes vacances pagades? Però una cosa. En total que, al Shelley i les seves voldraches, vull deshi haus dit que no deien que no unes vacances pagades. Ho faria vosaltres, no, però ells tampoc. Però una cosa, per què diem l'estiu, sense estiu? Ah, espera-te un moment. Doncs perquè l'any 1800 s'havia produït un fenomen meteorològic, bastant interessant i que per sort no passa gaire. Molt bona nit. El tema és que entre el 5 i el 15 de abril de l'any 1800, a Indonègia, un volcar entra en erupció. Va entrar en erupció, deu dies, seguits deixant un puto cristo de pols a l'atmosfera d'un milió i mig de tones mètiques de pols en suspensió. Això són moltes tones mètiques de pols en suspensió. Com que a la pols, basicament, feia novol, que és el que fa la pols, això va provocar un descens important de la temperatura global del planeta, a causa de la manca de llum solar. Però no només això, sinó que aquests no vols també van fer que les collides fossin més escasses. No només Europa, si no també els Estats Units i el Canadà. Cosa que Europa no hauria estat ràgavant, sinó fos perquè encara s'estaven refent de les guerres Napoleóniques i, per tant, importaven el plat, diàlegre des de l'altre banda de l'Atlèntic, però ara, que és i passa que n'hi una cosa, ni l'altre cosa que ha fet tot, encara més divertit. Tan va ser així que aband de l'any 1800 s'hets també es conegut com l'any de la pobreza, que el de Frajinet, Ginebra, TV3. Quan arriben a Ginebra, Lorbairon es nega a Borra L'Acler, i només li deixa fer-ho si va acompanyada del Xeli. M'és endavant, també, per sort de l'any 1800, rependrant la seva relació, però només serà purement sexual. Lorbairon i Perci Xeli, creus que aquí no es coneixia, eh? Clar, estàvem destinats a conèixer i ja tenia un preciós bromans. A Villa Dionati, també hi havia un altre personatge important, recordeu aquest nom, John Polidori. Com que Lorbairon, jo us hem dit que tenia un estat de salut bastant delicat i a més a més era bastant i pucondriac sempre havia etgevat acompanyat del seu secretari particular, en John Polidori, que a més a més la etmira va moltíssim com a poeta i a més era metja. La Villa Dionati era considerada per Mershela, Mersheli, un lloc culturalment segrat, i aquella hi havia estat escriptors com John Milton, Rousseau o Volter. Vari era que jo us hem presentat una mica d'autos als personatges, en què hi havia a Villa Dionati, com passaven el temps d'aquesta gent, i si no podien sortir d'aquella palma al temps. Doncs passar les hores a davant del foc per l'any sobre la principi de la Villa, explicar-se històries de fantasmes, discutir sobre la rel·lete de rebel·bilitació, rebel·bilites d'un cos mort, i també vam parlar molt del galvinisme. Van explicar els experiments que havia estat dona terma, Luigi Galvani, el cap de química de la Universitat de Bollònia, que havia exposat a fortes descarregues elèctric a un cadàver, que havia provocat cobris els ulls i fins i tot s'havia segut. Aquesta imatge es va quedar gravada en la memòria de la Meri. Després de molts dies, tancats pel mal temps, un vespre a tempesta, després de vellegit, fantasmagoriana, un llibre que contenia llegint des de fantasmes alemanyes, l'Oirvairon es veia en son repte, escliura la millor història terrorica. Nom i jo, és que més a més, ho tenim narrat per la pròpia Mari Shelley, el product de Frankenstein. Ens diu. Vaig començar a escliura la història a la regeu imponent on té lloc bona part de l'acció, en compagna d'unes persones a qui no em puc estar d'enyorar. Vaig passar l'estiu de 1816 a Ginebra, la temporada fou freda i plujosa. Llavors, pres, ens apinyaven bora d'un foc de llenya ben viu. De vegades ens distria amb llegint comptes alemanyes de fantasmes que ens havien caigut a les mans. Aquís, en aquís comptes, aquís comptes van desbatllar en nosaltres un juganet de limitació. Però clar, amigues, a l'amèrie, al principi, no s'hauria acudit a la història. I, temporalment, ens ho viquem que feia molt poquet que s'havia escover de l'actricitat i encara no s'havia fins quimpunt podríem arribar. En un malson, l'amèrie va tenir una idea. Havia vist com un cadàver tornava a la vida després d'una fortes carrega elèctrica. Llavors, em ha explicat també que hi esmalçons que posava al nen al foc. Ningú s'esperava que sortiria aquesta nit. Dues fites extraordinàries en la literatura de terror d'erròr i gòtica. Franck Einstein, de Marichelli i el vampir de Polidori. I encara menys que les escriurien desfiguros superalternes, l'amèrie i el polidori, al metge particular de Baíron, aquella sumatia a un dur maltractament psicològic. Baíron havia estat explicant històries de vampirs del Des d'Europa i d'Agrècia, que fins al moment era una mena de zones vies White Walkers que no tenien personalitat, ni voluntat i a més gran lletjos, anormes i paluts. Polidori és el primer de donar-li caràcter a aquests vampirs i és que més quins caràcter té, doncs és tal qual l'orbaïron. A més a més, també li dona allà el seu famós aspecte a aristocràsic Baí Palit. La trama del vampir va de dues joves, enèubre i en l'orruthben. Un noble atterrivelament atractiu que es coneixen a Londres i viatjant plegats a Europa. Els parallelismes eren evidents, i a part del físic també hi havia el nom, el mateix que li havia donat la Carolina Inline a l'orbaïron. Ens presenta l'orbaïron com un personatge guista i cruel, s'adopto immoral, que se aprofita i xucle als del seu gultant. S'entaria les bases del vampir que coneixen actualment i seria la fond d'inspiració de dracula d'abra més toquer, de Carmilla d'Alefano, del vampir de donar, i la seva influència en el cibne, i la sèrie és que ja no cal que hi entrem del guàvident que és. Sí, en realitat, és superinteressant, perquè el que escriu al Polidori que ja ha dit per les i els seus amics no té absolutament res a veure amb el vampir. A més, si no, que escriu una altra cosa que no vora mai a la llum i que ha passat amb amiceta a la pavallera de la història. El pobre Polidori, perquè us fa una idea una amiceta de qui era el pobre Joan William, era una amiceta pringat. Fins al punt que no només se n'enfutia l'orbaïron, sinó que la nostra amigamèria, que ens el estimen molt prou, participava bastant també del voling i li deia "pur Polidori". Que era una amica com dir-li pobre noi, però dir-li a la seva cara. El tema és que el Polidori era un nen soperdutat, va acabar la carrera de medicina amb 19 anys, entenem a entrar a la Universitat amb 14, i era 7 anys més jove a color bairon. I en aquestes edats, perquè són tots plegats bastant joves, la diferència a edat es nota moltíssim. Però és que és molt guai que els dos de qui menys es parava, en aquesta trobada, siguin els que van acavertre a la gent més redid social i econòmic, a fotem. La mèrie en el seu prolèxer queig dintre mateix el temps s'ha seranat d'improvis i els meus dos amics han van deixar per fer un escursió als alps. Amb mitja les esplèndies escenes d'aquells barals van perdre completament el record de les seves visions fantasmals. La narració següent és la única que fa u a capada. És una manera molt aleganda, de dir que a l'or bairon i el xerri se'n van d'escursió i van abandonar, i a més a més és que només parla dels dos amics, obrir o piana al por Polidori, i no tenia un compte l'altra narració que va sortir aquesta nit. Una mica que hauran dit "Its són, no, sí". Sí, aquesta és part de la gràcia, i és que les relacions entre les persones que es troben a Villa Datti eren absolutament desiguals i tòxiques a rebanta. O sigui, era una miqueta com. Imaginau-vos ara que poseu tots els personatges de Gossip Gel en una mena del miss. I el Polidori era una mena d'Anne Han Fry més jove que la resta, però a més i que a més, bueno, en fi, no se'n va amb l'Agua, va a jugar al final. Deixem davant de que entra ell i bairon, probablement, hi havia una miqueta més que una amistat. Bé, el part del problema és que tots els altres arriben molt més dill del que sembla. El bairon, que és un potíssim jettes, el vol a prop, però el tracte com un sou altern, de fet, el té com un empleat, tot i sé conscient que és molt més intel·ligent que ell. Tenen relació absolutament tòxica, perquè, literalment, no pot viure sense ell, no el deixa marxant, no el deixa agallunyar-se de ell, perquè, superi, puc un dia, però com que les malalties en gran part són mentals i no existeixen, alhora, quan té el Polidori a prop i no ha de fer de metge moltíssima ràbia i el menys préia i el tracte com un draprot acabant, acabant, li acabant de servir de secretari. El por Polidori, a més a més, és un anoqueix, molt més jove que la resta, són menys de 10 anys, però, per a un seu que són anys bastant clau, estem parlant de gent que tenien entre 20 i 30. I, avand de hi ha una altra tema, que és que és molt més poble que els altres, perquè s'ha de guanyar la vida per treballar. La menina ha treballat mai, em perci tampoc, i ni tan sols la clare aquí tots menys prenen, i, n'hi ha interactualment, no ha segut de rebaixar mai tan com per a veure-se, de posar a treballar. En aquest cas tenim, a l'hora, un escull de classe fortíssim. Aband de això hi ha una altra tema, és que la América ha una certa necessitat de pertinen-se al grup i participa-va activament en el menys preu activa el Polidori. No ens agrada, però la Meri, per no posar-se en contra de perci, no va ser una gran referent perquè va al nostre mig por Polidori. Por Polidori. La Meri no era conscient de la important que seria per la història de la literatura, o sigui, que literalment va ser la creadora de la ciència a ficció. Això és importantíssim, perquè canviar el paradigme literari a partir de la ciència. d'aquell moment i perquè senyors amics amigues ens han venut que les dones no li agixen i no es creuen gins de ficció. I això és una mentida com un piano de coà. Avui en dia, quan pensem amb gins de ficció, rapidament ens anem a 2011 a l'espai, a nous espacials o a distupies, però la definició bàsica del que és la gins de ficció és un general i de rari on s'introdueix un element científic, i del qual no se'n saben els límits per tal de ficcionar les teves posibilitats finales. En aquest cas, el que fa servir a Mèri és l'electricitat. Per tal de parlar si això servirà o no, per crear un esser que funcione sol com si posa una sàruma. Aquesta idea és absolutament revolucionària i és la llabó que farà, que a partir d'aquell moment, podem separar entre les noveres que ens demanen un pacte ficcional amb el acte que inclou la ciència. M'explico, vale, en poso teorica un segon. Quan parlem de pacte ficcional, el que volen dir és que cada vegada que nosaltres obrim un llibre, o mirem una pel·li, el que ens està demanant l'obra és que li comprem la premissa. Si jo et dic que aquests senyor pot volar, tu no em qüestions que pot volar, si no, perquè si no la costa la història no funciona. S'entén? Vale, què passa? Que fins ara tenia amb uns pactes ficcionals que obé eren realistes, mimentolts personatges, però el món en els posos és un món que el l'actor reconeix, obé eren fantàstics, és a dir, mimentolts personatges, i a més a més mimentol món, que funciona amb unes altres regles del joc, que no tenen res de l'hora amb el món real. Què passa? A sense ficció inclou l'alament científic, cosa que permet que el món sigui més o menys similar al món que experimenten els lectors, si és a dir, ens anem una cosa molt més realista, però que en canviïa-hi un element distorsionador que prové estrictament de la ciència. Com que per nosaltres, la l'actricitat ja no és un element novadors, del qual no coneixem els límits, ni podria mai escriure a Fran, que ens té impró. Precisament per això una gran part de la sense ficció de la que s'escribo avui en dia, doncs passa per parlar coses com, jo que sé, l'antimateria que hi ha d'entra un forat negre als límits de la gent certificial, totes aquestes coses, perdó per la torra, però és que era important. Però si voleu saber com acaba l'estor de la via dionati i qui guanyar el concurs, doncs que ho farà, evidentment, la meri. La meri comences a escriure a Fran, que ens té mentre s'ha una vellà diadat i els altres dos amb en descursió i perden interès en seguia escrivint. Ella s'adona entre altres coses que, si esposa escriure, perdrà el fill de les converses i la dinàmica del grup tòxica aquest que tenen en funcionament. Tenint en compte que la meri ja venia d'adopter constantment del seu home, que era un subuncle plègic i un defensor de l'amor lliure només per la seva banda. La perspectiva de deixar passat temps amb ells i tancar-se a escriure, probablement, igual no era la millor de les idees. I menys tenint la penímpanya de la seva germanestra amb qui tenia una relació bastant terrible, i amb qui el persi, ja havia aflit a ja tindrà anteriorment, i que per molt que tinguin relacions a actual amb aeron, que sí, però no, però sí, tampoc no és com si la deixés molt tranquil. Tot el que d'Araia ha mort i passa a descriure durant una temporada. Però abans de marxar de Beleriodati, ell els ensenya el primer capítol, que és tot el que ha escrit abans de porosa paranoica, per si de cas, i la resta li diuen que és absurdament maravallós i que això no pot deixar mitges. I l'Amèrica és llista com una fura. Li diu que sí, però si de cas, ja ho farà quan torni a Londres, que no se la vol jugar, mentre el seu marit fot el títal per ja. Quan tornen en la Terra, Marichelli, animada per Baeroni per Perci, comença a escriure ja seriosament Frankenstein, tot i que el procés creatiu esborra a interromput per dues tragedies familiars. El desembre de 1816 a Harriet Shelley està embarassada d'una manca a la refusa, com ja havia fet el seu propi marit, les esperacions i la vergonya la porta a suicidar-se al llac de Heidberg. Això, però, es permet a la Merida del Perci casar-se al 30 de desembre de 1816, i passarà ja ser Merichelli. Això fa que torni a tenir una bona relació amb el seu pare, el Godwin. La segona tragedia, poc temps després, també és que a Suïcida, la germana de la Meri, la Fanim. El Shelley, entre mi, tendrà una tercera filla. Quan acaba d'escriure Frankenstein, que a País Turial la volia publicar un llibre de la terrora, escriu per una dona. I la primera edició va sortir de manera nónima, l'uda genet de 1818, i va ser tot un éxit. Va dedicar la obra al seu pare. Avui li haat Godwin, auto de justícia política, caler Williams, etc. D'adhi com tot el respecte a aquest volum. Per tant, la gent pensava que havia estat d'alguna, altra intelectual, del seu entorn propé del Godwin, per exemple, el Perci. Bé, la principi de tot, quina tenta que publicuin el text, és l'Orbiron. I li diuen que els sembla superbé que tingui una amiga que ha sigut d'això. Semps tu pendu, però que això no la farà menys dona, i per tant que no ho heu. Però aquesta vegada no s'aprovia del text, com a mínim. Això farà del vampir de Poledari. Tampoc no hi va ajudar gaire que el Perci li fa el producte de llibre. Com que havia estat un auto contra el Perci, ningú no adoptava de la seva capacitat com auto. I la crítica formada amb enment per senyors va decidir que s'estava excusant perquè el text era riscat, i que, per tant, havia de ser seu. La segona edició afran que ens té, i ha estat sortint amb el nom de la Meri, per no perdre tots els drets d'autor derivats de la seva obra. Tot i que molta gent creia que la obra era del poet Perci, per el producte dedicatori, però sobretot perquè no creien que una dona hagués estat capaç d'escriure aquest llibre. La família no parava de tenir disgustos, ja que realment la parella, que era antimatrimoni, s'havia casat per poder demanar la custòdia dels fills del Jarrit i el Perci. Però, de gutta la seva vida escandalosa per l'època, i els seus textos publicats, li neguen la custòdia i se la donaran la família de la Jarrit. Totalment de sabuts pel maltractat que considera que han rebut en gràterra, el Perci d'acidèix, que el joc on en de viura, és a Italia. I que més a més, el clima posl a venir a repels volmons, i així posi també a profitant per fugir els crédits. I a més a més, és que amb qui marxaran un altre boja. -Va, va, va. -Em la fer, que ara que sí. I amb la filla que tinc un temblor vairon la alegre. -Ai, Tàlia, com no, amb qui reunirà? -Em l'orbairan. -Em l'orbairan. -Que més a més, i havia tingut temps de formar el cercle de pizza, creu una mena de grupet de poetes intel·lectuals. La clare li portarà la seva filla l'orbairan, per a que la cuidi, i accepta, però li posarà una condició, que és que no torni a veure mai més a la filla ni a ell. En 1808, Mery Shelley té un abortament involuntari que gairebé li costarà la vida. Per a si Shelley la submergirà en la igüegelada per teller la morraja, cosa que li salvarà la vida. -Per què? Per a si Shelley tenia mig en Euro-no funcional? I quan la feria servir, tot no haurà de dir les coses com se'ns han de dir. Em dedica tot el versi, ens pot caure molt malament, perquè costa de creure una mica de la història de mord aquells dos. En vells els hi va funcionar bastant, durant bastant de temps, i tenint en comptes les perles de mixt que tenien, o sigui, tampoc no és tan terrible la relació que tenia. Com pares amb tota la resta de relacions que hi havien al seu voltant i ni tan mal igual, no? -Sincerament. -I ser molt pitjor. -Sincerament, no sé què dir-te. Perquè és que això ha pitjor. -Ja, si no, aquí la cosa va fer. -La Mery perdrà dues pilles més a causa dels seus viatges constants per Italia. Es queden a una villa a part de tota la toscana amb una altra parella, l'Edward i la Jean Williams. La Mery estava deprimida i irritable a real de l'abortament que hagi costat la vida. Per la culpabilitat de la mort dels seus fills de gustes viatges per Italia. Viatges que recordem s'havien penyat a fer al persi. I quina resposta serà del persi? La responsabilitat efectiva i cuidar la hiferli costat. Jo crec que aquestes alçals del pot, que suposo que ja ho podeu endavinar. Va posar un mur de gel entre ells i la guviava i l'entristia molt aquest estat de prisió de la Mery. Estava sentos que no puc com aquest capullo, perquè és que a més a més no em té prou amb això. Si no, que a més a més, el persi s'enamora bojament de la parella del seu amic, la Jean Williams, que veia com un ideal de dona que agravia autòpica. Estava admirat per les seves virtuts com esposa-m'estresa de casa i pel seus dots musicals que d'haver-me notitxat, cada cop que cantava tocan la guitarra. O sigui, ten un plir-se la boca que volia una dona lliure pensadora i radical per acabar lluant les qualitats de la feminitat ideal del patriarcat. O sigui, ho veieu com us deia abans que no era una parella de la Mery. O de pensar que igual es vol dir a tirar la dona del seu amic i desconfiar? Pues això. És que la Jean li dedica a varios poemes. I a més a més fa que els guieixi a l'amic a L'Edward i posa pronoms amb vigus perquè sigui tota això una mica mental. La Jean tot i que fa la gada per les atencions del Perci, no el va correspondre. I va fer-ho d'una manera prou evident perquè el Williams no puguessos pitar de cap infederlitat. L'ambient de la casa i llada era d'una atenció extraordinària i creixent. El Perci estava absolutament turmentat pel rebutj de la Jean i no parava tenir visions i somnis d'aquells que el perseguien des de la durassència. Vissions i somnis, jo un guíciens en els quals es canyava a l'amèrie. "Superbé, pero es que la desgràcia no se turem." El 1922, Perci, moro fagat quan només tenia 29 anys. Anava amb el seu amic Williams, en el seu flamenjot enomenat Don Joan. Va t'ajat així pel fomós poem de Baíron. Habia fet unes modificacions al baixet que no controlava encara per guanyar a les carreres de Jots amb Baíron. Es avisen que hi haurà un mal temps que hi haurà una força tempesta, però hi se'm penyequen de sortir avui, si o si. Quan els agafonet tempesta fortíssima i amb dos mora no fa gats. Perci no sabien a d'am. Fins el cap d'uns dies no apareixen els seus cosos, que el seu amic integrant del cercle aquest d'intellectors de pizza, entre noli, es van carregada a localitzar. Per un tema de la galetat italiana, Necessito tan påxo a edcos de bancs de Banwoo, que no és el que es va posar a fer. Jo crec que no és el que es va posar a fer. I això és interessant. No és una de les dades que es va posar a fer a la gràcia. El que és interessant és que no és a la repatriació. La repatriació es va fer a través de l'església. I el perci, en la necessitat de la teïsma i les coses, no forma a perdre la capesglésia. El que els hi donen és que enterrin els coses en una fossa comuna aquest de pizza, vam van cremar els coses a la platja en una barreja de vocació clàssica i de mesures sanitària. La mèrie no hi pot ser. Però no crema tot el cor del perci, no crema. I li donen a la mèrie que el duria sempre amb ella, amb un mucador de ceda i amb el poema que perci havia escrit per la mort del poeta. Lorbairon. No pot parar. És pitjor que us podeu imaginar. Lorbairon, què volia fer? La mèrie no volia guardar la cadàvera, perquè ho hem explicat que, des de la seva adolescència, les transformava en copes de vi per veure a vi. Però, per sort, el tronlei estava perill i diumira. Sabes que millor que no. Hi ha una gent que diu que, de fet, el cor del van intentar cremar normalment, però que no va cremar-se. El cor que portaria a la mèrie sempre amb ell era un cor calcificat, que no un cor cremat. Després d'això, la cendres, però es queden al cementir i protecant de Roma, que és on els partocs, perquè, evidentment, la perspectiva d'aviat ja en morts és un merde ara imaginabós en aquell moment. El persicèlit deixava una obra d'una vellesa immaculada. El crític Matthew Arnold acusava persicèlit de faltar contingut al descriu o recommendes, com un anys al veï, però ineficats, que va inutiment les seves lluminos azales en el wit. Pot ser una mica do. Però, si que podem dir que la majoria de la poesia de la xeli reflexa som nis bonics de joven tot i a inspiració sense base per si mantal esparança. La notícia a l'amor no va causar molta tristó a Londres, el diari conservador va publicar. O recommendes, sóc fagat xeli, l'autor d'alguna poesia infidel, s'ha enfonsat. Ara sabrà si realment ja o no deu. (cruc) Marallet, que estàvem? La seva obra no era popular encara. La societat brít tànica allotjava i la numanava poeta infidel per les seves públices infidelitats amb la Jàrguia i la fer de la mare. I també, evidentment, ajutsgeven que fos a teu. Un segon, a tot això, aquí l'amor i només té 24 anys, amigues. I si fem el recompte de morts de la vida de la pobra a Mèri, o sigui, comencem amb la seva mare, que és l'amor i "Wolstoncraft". La germana estra de la Fani, la Jàrguia et xeli, la mare i del seu marit, els fills que s'hagi en molt 3 o 4, 5 revis, 3, 2 o 4, no sé, moltíssims fills. La pobra a Mèri, sent com una maladdicció que a tot el moro, el seu voltant, va arribar a escriure, estic condemnada a aquesta solitat. Seguim un moment també amb la coya passigòia de la Vila Dionati, perquè polidori, com us hem dit, va publicar el vampir, el retrat més bèstia, i, final, del "Orbiron". Però ningú es creu que sigui el autó, perquè a més a més, a les publicacions ha apareixignat per l'Orbiron. I el "Polpilar Biron", ja l'ho espalçeu a éxit i la qualitat de l'obra, no agraréix l'autoria si no a cadona per entendre que realment seva. Polidori, extrahorà l'àvida, al 1921, 1821, amb només 25 anys. Ha rosaigat per la depresió i a la poda no fer fron als deutats del joc, després d'ents de maltractament per part del "Orbiron". Va ser prohòbil per això, per suicidar-se amb un barri que no deixi rastre, al cienordidrojan, em parten la xip, potser em tarrat a un cementiri, que hi ha algú que pensava. I se veu a quin cementiri està? Per a veure què més divertit. El mateix on va perdre la virginitat, la Mary Shelley. I no només això, és que és molt fort. És que no d'aquests cementíres no caso molt fort. Si no que en aquest cementiri que va ser reformat dues vegades, no parlen de barri a escriptors per mig. I un dels assistents d'arquitecte, una de les vegades que es va ser reformat, quan va participar l'última reforma, va ser tome esgardi, perquè tome esgardi era arquitecte, cosa que molta gent desconneix. A la senyora que vas creure les dues vegades, tome esgardi assistent d'arquitecte. Tot això, de fet, és que això és molt fort. Una de les coses que va passar durant la reforma amb a partit i a barri és que es van haver d'exumaum un món de cadàvers. I llavors no tenien ni pota idea d'anar d'aquí, ni donar-los, també perquè es veu que durant la reforma quan tenien els cadàvers exhumats i va haver una mega tempesta, rollo i el que va passar tèquics dies. I llavors és el xip, a barri ja una mica, de què es veia la carnolla. I és un dels motius pels quals el jardi es va inventar una cosa molt divertida que li diuen la herbra de jardi, que són un món de tombes inclassificades, o sigui, el que seria el queixar-ho, de posar-ho al nom, posades al voltant d'un arabre viu i que, en teoria, es sota tècum una mena de força comuna que, entre el que es va poder recuperar de les restes i una mica de no res. I el tema és això tot això passa als amantiri de Sant Pancras, que és un puesto que, si mai ara, va a Londres, favor, favor, de visitarlo, perquè és una mina. Sí, sí, sí, sí, sí. No, no, no, és xuríssim, és pràciosa més. El tema és que és un samantí que ha tingut, com dues reformes, molt vèsties, una per motius estilístics, i l'altra, perquè, literalment, no els hi cabien els morts, i va haver el tema d'aquests per desin uns quants morts pel camí. Ara ve com que és un lloc on hi ha diverses figures importants enterrades, ens es diu que no sé si el poble polidori està enterratallar o no, però, però, bueno, la gent hi va igual, perquè una mica total el polidor és mort, i fins on hem pogut, fins on hem pogut comentar, amb ell tant li fot si el van haver, o no. Si la porta plosa, empantarà. Si es plau, que sigui el que deu vulguir. El 1822, jo ho hem comentat que per si xeli m'ho ha refagat. El 1824, només dos anys més tard, morirà l'Orbaíron a Grècia, lluitant per la independència grega a l'imperiitor. Bueno, no, sí. Bé, lluitant no mort, que això seria bastanèpic, sinó que m'ho ha reta causa d'una infecció abans d'entraver talla. Sobretot, a causa de les sanguines que li van fer els mejes, que més a més, aquests meches, que parlaven idiomes diferents entre ells i que cap parlaven gles, i li van fer aquestes sanguines per baixar la febre que el que acaben fent és desanconar-lo. Per això és tot. És tan ironic que ha habit desacnat per sanguines la persona que inspira la figura al vampir, i abans de morir diria, m'han matat els meches. Si en aquest cas, te vete. És una mica raó. Aquí, sí. Aquí tenia raó, tu, de dir. Deixaria una poesia riquíssima. Inspira la figura del vampir. I la de la raó i veironià. Que havia ser bastant la raó i romàntic. I a més a més, el veurem en hitcliffe, en mitges rost, en misterot, cister, en Edvard Cullen. Això és per les grans. La mort del Sheli, del Bairon, del pobre a quits, que havíem oronant abans, aquest és una mica més en responsabilitat afectiva. I aquests quits ens cal bastant llocs. Per això no, per això no. Jo, bé, no ho sé. Quits havia mort en 26 anys, tots tres, sentant joves van crear aquesta imatge dels poetes romàntics joves genials tràgics. Riva, et fins a Manel, o sigui, és teu vellent, el concepte. Verge sentíssima. I és un que no es pot fer. És un que no es pot fer. que eren grans amigues que cadascú tregui les seves conclusions. A veure, a veure com us explico, amigues. Això i que quan l'Ameri va estar recuperada econòmicament, mínimament es va dedicar, així, de manera altruista, a mantenir a un parell de mare solteres obertament les vianes de l'Àndres. Vull dir. # Somos amigues, nos comemos, # se volen veure. # A tot això, la gent "vullíem", se bom, quins va casar? Venga. Va, va. És que no en demanen amb mou. Es va casar amb l'Amig del Perci, el foc, aquí que volia compartir la dona, perquè aquí tot queda barrejat, remanat, vull dir. Finalment, la Vicheli Morg, i el net, el Perci, Florent Shelley, areta la fortuna, es dediquen a refeix els viatges que havia fet l'Ameri amb el Perci per Europa. L'Ameri, que. bueno, l'Ameri seria super de botar el sofí. L'únic superviven és que pobretta, com si en fiso, si es mòspof, i la durava moltíssim. Però pobra noi, diguem que no he negat a la interessa ni tenia gaire interès per la literatura. Es va casar amb una dona, que es deia gent, i va tenir molt bona relació amb l'Ameri, i s'ha de dir que la vam cuidar molt fins al final. El problema és que aquests nens ja van néixer en l'època victuria, i es van dedicar a rentar la memòria dels seus pares. Ho vien tot aquí i a part de lliure pensadora, podria morosa i radical. O sigui, el fill de l'Ameri és una mica com els fills, aquests de pares hippis, que de cop sorten picos insubordables, i a més de una persona que em profundament rància era més o sucompal, tenia molt poc interès de la cultura, i valorava tirant a regular la tasca dels seus pares. I una cosa que us he de dir que m'ha fet molta ràbia, i és que es van dedicar al Shely, a fer molt mala premsa de la primera dona del Perci, culpant la ella del fracàs del matrimoni. I de fet, és que m'ha costat moltíssim trobar informació sobre la jarriet que no estigui escuntament a mi nada, perquè ens la presenten com la filla d'un estalè de mala mort, inculta i vulgar, com que el matrimoni s'havia acabat per culpa de que ella no li arribava a un nivell intelectual del Perci, i les infederitats que s'inventen de ella, i no, a tot el revés, o sigui, molt enfadada. Mery Shely, amb mord un tumor cerebral, amb 53 anys, ha ven estat greu men maral dels de res anys, molt probablement totes les maralties, aquestes que va tenir durant les de res anys, eren sobretot altres maneres de manifestar-se del seu tumor cerebral, perquè eren coses bastant indeterminades que no es van acabar de trobar, que incluien des de males de capterriples, fins a paralysis partials o totals del seu cos. S'hi hagi com sigui, va passar els de res anys de la seva vida, sent cuida de pel seu fill i la seva jove, que la van cuida també com van saber, perquè la mord era absurdament incondicional en aquest sentit. Em m'agrad tot, quan m'ha morit, ella havia demanat ser enterrada al mateix sementiric als seus pares, a sement pancres al hondres, però els xelis van qualificar el sementirit de terriblement i de desagradable, i la van enterrar a l'església de Sampera a Bormoth, molt a prop de nallà havia nascut. El primer aniversari de la mord de Marichelli van obrir el seu escritor important, el mou Blet, aquest on escrivia, on van trobar records dels cabells de tots els seus fills, una llibreta que compartia amb perci xelis, i un full de paper plegat amb el poem "Adoné", de l'epersi, que contenia a dins una miqueta de les cendres del seu marit que havia aconseguit rescatar d'Itàlia, perquè ella va ser tragica fins al final. # # -Millo que no ho dic. -Sí, sí. Però què vas criure? Bueno, diré igual. Digueu, digueu, blanca, no? És que ho veig i t'hi haurà bé. Doncs m'han millor trobar-te la caixeta amb els papers, però s'ho decavei dels seus fills, que no la caixeta que es van trobar, amb editor de Dorvairon, que tenia pels d'unes intimes de totes les seves amb els que són com més. De totes les seves, de totes les seves, i no s'ha de veure vosaltres. Bueno, vas entremenos, què vas criure a Marichelli? Ara com es van treure, això, perdó. Marichelli, evidentment, vas criure a Frankenstein, que és la seva obra més coneguda, una de les grans històries de terror i també d'incumprenció, i de falta empatir a dels homes, qui és realment el monstre, però a més a més, vas criure altres obres com el matil de on tracta temes claus del romanticisme, dinsès i el suïcid. Però, com us podrem imaginar, s'ha passat l'hora, no ens queda més temps, així que li dedicarem un capítol exclusivament, a Frankenstein. Espera, espera, espera, que no m'ha acabat, m'ha acabat, m'ha acabat. M'ho ve, m'ho ve, m'ho ve. Què me'n pres, avui, amigams? Punt número 1, que Marichelli és la mare de la ciència a ficció. Punt número 2, que era filla de Mery Wallstongraft, la mare del protofaminisme, i de Willy Mgot, vull en el pare de l'arquísmà polític, i que les hídeves de mort lliure dels seus pares van influir a la seva liga. Punt número 3, nenes, que té bons lliurides poetes, poliamorosos. Punt número 4, que la colla de viadàtics eren ells, en sí una història de terror de relacions pòxiques. Punt número 5, que Marichelli va acabar sent en escritora, malgrat, totes les traves de l'associatat, li va impusar, i que us explicarem més de la seva obra. Ben aviat. Bononets, això ja està. I us esperem aquí el dia 5 de desembre, el joc, i ho farem per parlar de. Però què ets, Peyu? Mira a tots a la gira. És allà! És allà! El teniu allà! El poder comprar per si teniu ansies, d'rescout! Romanticòtic, amigues. Romanticòtic, ja us posarem vist. -Vis dit per. -Vis dit per. Per cert, no voldria m'acabar sense donar les gràcies a tota la gent capeta, això potser que passés primer tot el 10.000 gràcies al joc per acollir-nos. El Carles Garcia, gran Carles, per fer-me allà els botones i teniu una pacientxa infinitat amb nosaltres. A la Lai, està al veu de les feuetes dels separadors. A les filles europees, per sentir-nos juli a Guilla, per la Sintu Inicial, i a les buc per s'adir-nos a ser les que ens posarà a la dos i per què estàs s'intopinalcada a Sona. I a tota la resta, moltes gràcies per venir, i escoltar-nos! -Ves, gràcies! -Bus! Per Baïron! Per si fa etpói! -Woo! -Bus! Estàs escoltant un pot que es produeit per Joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca 275, restaurant Cuc de l'Aria i Factoria Cultural.