Punkis Decimonòniques | 04 x 02 | La cosina Phillis

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] Aquest senyor, no sé si ho veu, es diu Ebenezer, que és un nom que no té traducció, i és un nom anabreu que sort el primer llibre de Samuel, i que vol dir literalment la pedra de la ajuda. És un nom molt connotat, bíblicament, és un nom que en un primer moment donarà. A seguir, de un primer moment donar la sensació que ha de ser com d'una persona profundament confiable, literalment és la roca aquí la gent s'ha ferra en moments de dubte i, per tant, la guia de Déu. Això és molt interessant, perquè l'agascre la escrive aquesta obra que el 1863, 1864, i l'entrarior, si el següent amenazor de la literatura, era el seu amic Dickens, i és el personatge de l'Ebenezer Scrunch, valer el del Conte de Nadal, dic això perquè amb els anys, sobre tot en anglès, un Ebenezer se convertit en la manera de dir que el gos especialment abar, si això passa de la cultura popular i un Ebenezer és un abar, que en aquest cas no ens aplica, però que molt la saber-ho. Per altra banda, el nostre narrador es diu Paul, que és literalment l'omil o el deixeble el petit. Fili's, en canvi, és un nom de dona, D'Origen Grec, que vol dir follatge. És un nom absolutament natural, l'hi ha de ser sacrifici per als altres, i hi ha una fe molt pocor todocs, és una de esa menor. Que es diu igual que a Samar, que es diu Fili's Green, no es pot ser més eco, que dir-se Fili's Green, però que no només la diuen Fili's una sola vegada, i els la presenten i ja està. I el nom del Hallsworth no els sabem fins al final de la segona part, i es diu Edward, que significa Gordia Rick, però ens la suda. Que potser he fet superfili, com sempre, amb els noms que li posa a la gàstia a les coses, però és que em sembla que no són gens gratuits. Però ara sí, anem a la presentació del pare de la Fili's, que serà un personatge bastant clau. Perquè fins al moment, el llibre sense presentar els capallans, com a "Bells, Devils, i Abolids". Ara se'ns presenta el senyor Holman, un "non conformist minister", que vol dir que no era membre ni de l'església en la terra, ni de l'església catòlica romana, postòlica. Fem fent feina el que amb el cap Béspre és a dir a la Golden Hour, que diuen els anglèsos o a l'hora dels guapus que diem nosaltres. Correcte. "Nobia Bismi, un home tan sapat, amb ple de pit de cintures verta i amb el cap ben posat a les espatlles. És un home rubicun, que desprens salud i força física. Sabem que es lleveu a les 3 del matí, i que ja no pare treballar en tot el dia, però només fatesques físiques, també interlactuals i religioses. Abans de treballar, així per començar, abans de treballar el camp, em sembla tot resa, després fa feina a casa, i després llegia amb anglès a la filis. El lletí se'l guarda en palverés, però que estaran més tranquil·les i el podrà engaudir. Hem de tenir en compte que és un moment que molta gent no s'ab llegint i esclarant anglès. Se ve llegint lletí en un poble de pagès, el llet de tot és extraordinari per una noia jove com la filis. És una mica flipada, ja, ja, ja. La gas que el formada per de l'església unitària que creia que sabia l'educat en els homes com a les dones. I ella m'ha deixat donar la classe a dones de la que es treballa a d'hora. Han acabat de treballar, esposa recitar un salm. I els treballadors i la filis soneixen i cantant en mig de la natura el camp vespre. El paul no s'ablai a tra' el salm, però reconeix que està tan com mugut que tampoc hagués pogut cantar de l'emoció. Em voles quedar com totes de la ítia i el pastoli diu que. Diria que la gent del ferrocarril no puseu termes la jornada de tot cantar un salmplegats, que jo aquí no sé si l'està ajudant molt fort aquí. Jo crec que se n'està fotent una miqueta, eh, també. I comencen a caminar cap a casa, i la filis i el seu pare ho fan agafats de la mà. Us he dit una cosa que m'invas sorprendre molt, és que quan el llegia aquest llibre veia molt reflectida la relació amb el meu pare, les lectores compartides, la complicitat intelectual, les passes erades de la mà, i vaig pensar que només una filla que ha tingut aquesta relació amb el seu pare la pot escriure així. Quan més tard vam investigar molt sobre la vida a l'agafs que per les punquies vaig descobrir que havia cap a tor fa demàrada molt petita i que no havia crescut amb el seu pare, sinó amb la seva tieta, a un internat i amb altres familiars. I a que el seu pare s'havia tornat a casa i no es dutia especialment bé amb la madrastra, em vaig quedar molt sorpresa, perquè quin tros d'escriptora i observadora que és la nostra gàscal. Això sí, també hi ha molt del seu pare en aquest reball. William Stevenson era un pastor a l'esglésionitaria. Tot i que va acabar trencar amb aquesta i vas de venir un editor gent el mangrangé poètic, en sona. La gàscal fins i tot quan fa una obra més seriosa i intimista no pot evitar tenir una ironia finíssima i fer-nos riure. Quan hi ha els nens plurant, perquè han trencat la gèrra de portallet a la seva mare, fent curses i els fa prometre que no tornaran a fer curses, i jo prometen però el pastor diu que això no podran complir, perquè les hores no serien nens, serien enjals. No, no és pas veritat. Perquè no. Els enjals són morts. O va, no cal que entrem en teologia. Però, veiem, jo has em dit que aquest pastor no és religi. No només és religió i feina física, també té una sensibilitat artística molt desenvolupada i una cultura riquíssima. Quan passat un rebal, el sorprend n'esclat rugent del cap vespre sobre el paisatge o fenòs, el pastor agira i el recita un parei de frases enllatí. És maravallós de l'exactitud perdurable amb que, Vergili, veim pantals apíts que va escriure "Fagaira ve dos mil anys", a Italia, i com, malgrat tot, descriu el poble de la lletra el que ara tenim davant, a la parroquia "Headbrets". I quina descripció tan bonicat del que és exactament de literatura de comparar les escrites fades mil o tres mil anys ens segueixen com mouen a dia de vuit. El poble sap que no s'està del segon actual de la situació, i la gàscal ens humòstria amb el seu morfí. Ai, això és pitjor que la catequesic només era memoritzapar aoles. El clerg ha de mirar la filis que sense paraoles lítrens met la presiació afectuosa que el poble poble en la seva ignorància no li ha sapigut transmetre. El rebrant castiga molt poquet els nens trapelles. I l'indica la filis que li digui a la seva mare que ja els ha castigat ell i que no cal que ho faci, ja que sap que la seva mare els castigaria desproporcionadament. És divertit com viu aquesta dubla vida de rebrant i grange. Després d'arriba a casa i explica la jornada de la seva dona se'n va a compartir-se'n rebrant. També ens deixa entrebeure que són un matrimonial amorat cada dia quan arriva a casa, la seva dona el ve a rebre amb una mirada o mou-mou en manyac. La calidesa de la casa, tot netipulit, acollidora, plena assistelles de llibres, vas calfan el cor del pau. Amb Norte Suth lleven veure una descripció força similar amb la nova casa dels Gaila Milton, també l'escruem llibres i assistelles de Frita, una casa senzilla i molt acollidora, a diferència de la casa luxosa, però freda del senyor Thorzont. De fet, amb olors ens explica que el porten a la sala noble, però que ja està incomoda perquè no es veu una espai ple de vida, sinó un lloc massa formal i en realitat del que més li ha agradat de la casa, és la cuina perquè són sessions com a casa. Abans, no ens agañem, o sigui, el poble és un xaval de 19 anys, que viu lluny dels seus i que s'estima la família, i que és la senyora de casa, cobre fili. El poble, quan observe els llibres, veu Virgili, César, Grammàtica, Cregan, tot iogè. I que tots a més a més són de la filis. Aquesta noia alta, blanca i rosa, cada cop l'impressiona més. I intenta mostrar que també és llest i parlar sobre la seva feina i els mal de cops que es troben a la construcció del Farru Carrill. Intenta demostrar la seva boalva tot i no saber res de llengua mortes i enterrades. És increïble com de ve ens retrat el caràcter d'un jove a 19 anys, una mica impatuós i segons com sensible. Però el pastor, rapidament, s'alfica la voldia que. Els seus interessos van més enllà a les lletres i l'agricultura i les llengües mortes i li demana que la judi entendrà un manual de mecànica. El pastor s'encurisitat per tot allò que el rudeja. La primera nit al polde, un somni, que és puro morgas, que el diu. Em vaig fer gallit i vaig sumiar que era tan alt com la cucina filis. Que, miraculosament, m'havia crescut el bigoti d'un dia per l'altre, i que encara més miraculosament m'havia familiaritzat amb allà tia el grec. Però haig-les. Quan em vaig llevar era tan baix i per p'emec com sempre. I amb només el temps posc, com a reminicència del poc de tia, que abans em reia aviat pres. És que és la millor. És fantàstica. En poble és de verminga una de les ciutats pioneres de la revolució industrial i era coneguda com la ciutat dels milers oficis. I a més a més era la capital del matall. I aban veure en Norte i Sud que en aquesta ciutat més industrialitzades, els joves deixaven d'estudiar que, pel 14 o 15 anys, ja que consideraven que l'educació universitària i era especial en els clàssics i les llengües mortes, has allunyat del que realment importa, l'habilitat pel comerç. El dia següent, però en lloc de parlar de llengües mortes, va veure els animalons, i malgrat el surgo i adolescent es fan de jo més amics entre pollets i vaces. És molt divertida aquesta cena, perquè tots dos estan tirant a prejudicis. I hem explicat a mi el raonament de la filis dient-li el pol que havia donat per fet que com que no li agradaven els llibres, no li agradaven els animals. O sigui, per favor que algú m'expliqui. I es podria donar una situació com superincoma i encàmbi, o resolant de la manera com molt bucòlica i com penso a una més teatreciosa. La filis és una mena de quadres renaixantista constant i no ens pot semblar més encantadora, mentre pel apòmers per ajudar a casa intenta llegir l'inferno de Dante. Comperteix la curiositat intel·lectual amb el seu pare, i l'issap molt de greu no sabeu intel·lig per entendre el Dante. L'inferno és el primer llibre dels tres que componen la dillina comèdia i penseu que es va publicar el 1304. El pal no ens sap d'italiar, però és seu cap al senyor Holtzward per la italien de jo més bé. Aquesta idea de no poder atendre els interessos intel·lectuals perquè es destà fent feines de casa, ens transmet molt com moltes dones i podien dedicar-se els estudis molt gratis, molt dotades i tenir interès. Jo, obviamente, ens fa tornar al tema de la campera pròpia. El pare té un despatx, un pot tan carse i llegir estudiant. Tot allò que l'interessa, mentre que la filis, ho ha de fer a la serladàsta o a la cuina. Això ens recorda també l'experiència de la propia gàssicat que tot i tenir-hi un marit que de vol que era un encàn que l'encorreixava escriure i es que més era el seu editor, a casa seva, amb el meu ancestor veiem que té un despatx, però que hi ha canvi havia de treballar al menjador, entre els nens i el seu constant de gent que entrava i sortia. Si el pobre Paul havia tingut mai cap idea de festejar-la, el tracte sincés i franc de la fili s'lifa donar-se aquella no el veu pas d'aquesta manera, i que el cap i a la fil és una noia que li treu mitj cap i que hi hagi gibres en llenguos mortes, que la passionen més que colsevol a altra cosa personal. Això comença una amistat preciosa, i això narrativament ens treu el narrador de qualsevol possible trianglemuros. És superimportant aquesta manera presentar-nos la relació, perquè fins aquest moment, com a lactosa, estaven com pendents de veure, però no n'aniria a la cosa. Així ho deixi, una siguta així, veig que ha de sentiment perfecte. No sabem si ens està parlant de la seva futura esposa o d'una cosina i prou. És molt intel·ligent per què això passa, més o menys, com portem un terç d'allí. És més llarg i més desenvolupat que un relat, però no tan que em perdonarà profunditat als personatges com la que ens tenen acostumats als autors russos. Sí, un petit le. Correcte. Això és perfectament conscient. És la que ens explicaven el col·le i no ens hagi desanllat. És la manera de explicar contes, però fins al final del terç no sabem qui és la fila i espalpol. És una part de la novel·la social que li correspond i convertint l'anonalament direct. És a dir, és molt fàcil en l'acte que entengui la mateixa. El nom de la granja no crec que sí que és veritat. És un lloc que ens haurà de donar el seu creixement. És la infància de la dona. sempre n'havia considerat un moment. Però una dona bonica. I encara se l'imagina amb el davantal de nena com quan la va conèixer. Aviam, ho podem dir. El poble a Fíriz li va gran, com a dona. No s'ha parlat de parlar i com que ho veu, des de l'inici, ell decideix fer un acte d'un estadat i fer disexualitzar-la completament. Jo no crec que el poble no hi haurà fàcil amb hores. És no és com el típic babós que et tirà els trastos i quan dius que no he dit que d'aquí vas que ets lletja i dient-li que no. Continu o no, vuit. Si no, el poble o sigui que la noia no li farà ni cas i decideix que la Fíriz és un any del camp i ningú se la pot mirar sexualment. Ni ningú. Quan el senyor Horsworth comença a mirar els llibres s'admira de la quantitat, de la qualitat, de les dos coses. Saps com que ho has de preguntar? Pregunta qui s'ho deu llegir tot això. En carn havia lligat caps aquesta noia bonica que està fent les tasques de la casa amb tanta paciència i habilitat. És la mateixa cozinia Fíriz que li havia parlat fa ja més als al poble. Aquella mateixa cozinia que l'havia desarmat a la primera conversa amb els esconaixaments de Jati i Grec, està totalment intrigat. A la mare de la Fíriz l'endem rapidíssimament. En canvi el pare no tant. Els dos totes que estan predisposats a caures bé es perceben com d'especies diferents. El polson torna molt preocupat, pensant a imarra comanir això, que no tria a l'Italia, de Lliati, el seu teu dolid i altres instruments de topografia. Es quedem molt intrigat, però això el fa imaginar que deu ser una bona señal. En Hallsworth li deixa la Fíriz i promès i esposi, perquè, obviamente, és una bogeria fixar-se amb l'Italia amb un llibre de d'an, que per començar està escrit en italiano i antic i en vers. Però l'Italia tampoc crec que sigui casual. Si veure un llibre popular, la novel·la va del següent, és la història dels promeses que després de passar diversos destrets a aconseguir-se casar-se com dient. És molt simbòlic que li treig l'infer per donar-li els promeses. En aquest moment, anem d'una cosa que hi hagi novel·les molts poridants joveien com una cosa pacaminosa, i el senyor Holman, en canvi, és molt modern i li sembla la marda bé aquí, no negarem que ha guanyat molts punts com a que ballà. Però en Hallsworth decidess, igualment, pendres la llibertat de fer-li notacions en els seus llibres d'Italia antic, per facilitar-li la traducció que hi considera de cuaga. Crec que és bastant deliberat que tota l'educació que revi la filis sigui paper dels homes és li obren les portes a la cultura. Sí, però amb els llibres, els diccionaris i els significats que hi escriuen i consideren. La gàsquell ent està demostrant que amb la gràcia deixin entrar excepcionalment a la filis l'educació segueixen amb uns dels homes. En Hallsworth s'ha guanyat 100% al recto, i tu, com el acto, tot i que estàs a la mitja del llibre, comença a patir una mica. M'em deia que un capítol de les confacions del senyor Harry són de la gàsquell, que era una deliciosa comèdia també explicada com una confació del present, de com l'arriba d'una persona de Londres, molt més moderna, un l'entor rural, i de com se n'amorava de la fila al rebarent del poble. Però hi sabia que la història acabava bé. La cuina fillis, jo crec que és l'altra cara de la moneda. També amb un mona al quinterior, des del present, i amb un personatge molt més modern que val, t'arà la vida d'un entor rural. Però aquest cop, el narrador, amb la mitja novel, i en s'avisa que això molt bé, no acabarà. Primer ens avisa la influència que està tenint, i el seu poder de seducció sobre el rebarent. Sí, va ser una altra cop. Magrada i el tinc per a un home rat. De tant en tant, li manca la soliditat a l'hora de parlar, però l'hora és meravellós escoltar-lo. Fa tot fa tornar la vida a horar si hi vigili. En històries que m'explica de les seves estades en països en valiure i fins l'actualitat diu que. Però és com anar-te amb l'hagant d'amnicor. M'alescolto fins que ja no recordo les meves obligacions i em deixen lluar-n'at. Diu-me'n ja ha passat? Al ves provades via la conversa i van acabar parlant de teves profunds que no es caien gens al dia. El polsadona que té tota la família captivada, i és normal, aviatgeat, moltíssim, ja ha rebut un educació molt elevada com per a d'enveïs, i és espontani, curios, magnètic. En qualsevol moment es posa a explicar-nos mecanismes tot fent dibuixos. El polsadona que la filis es guarda els dibuixos. I ara sí que comencem a patir de debò. Han passat molts anys des de la darrere vacada, cos vaig veure Edward Holtzworth. Però era un encantador. I tant, jo no veïs si me persona també. M'agrad tot el patiment que va ho causar. Mar de Déu. És que no va ni de debò. A veure. Ara sí que agafo un patit moment, confesió en senyor Harryson, perquè ens diu que se'n va a casa de vacances, a casa als seus pares, a Virmingham, i que hi coneix la filla del social seu pare, i que actualment és la seva estima d'issimes posa, que al pare a llibre comencen a superbir els negoci's, i que tot superbé. Jo deia que fins aquí vaig estar patint, perquè jo m'esperava un volantàs, que en algun moment ja m'infutia patir. Que ja sabia que em faria patir igualment, però jo no sabia per on. Quan el polt torna a Ezem estresdiada a Honbeid, ja que ja està arribant al Farru Carrill, és el recareja i a Diari. I això fa que sigui molt més senzill a negaire a bé cada dia a Jopfar. I aquí ja és com una metàfora molt directa al Farru Carrill, com a símbol de la revolució industrial i de l'Anglaterraca B. De fet, ja estem començant a notar les conseqüències, i han començat a alterar les seves vides i afectar la seguretat i dílica de la que estava acostumats. I això, em va recordar molt el món i direct rural que ha descriuper a robir a les guerres del pare. Les obres de la gàstia, el crec que són extremament de la llit de vols per els catalans, que van viure també, practicament, alhora les conseqüències, bones i dolentes, de la revolució industrial i la perdó a l'arcà dia rural i dílicat, que és que més a més és que estem al mai de rànin. Doncs això, que la senyora Holesman segut de cada casa vigilar-la en lloc d'anar amb tots el camp, perquè amb el ferro Carrill també ha arribat treballadors de l'obra, que eren els enhumanats amb el mal nom, que a mi relés, i tenien molt mala foma, de borrèccios, de poca trases i vergants. Si aquesta escripció per donar el pròleg a fat de la nota de l'alba, i crec que encara més que les seves traduccions, i estic indlov amb les seves notes de peu. Això, un dia, d'acop, esposa ploure, i en de corra que a casa, és una sena explicada moltíssima vellesa, i em va fer pensar moltíssim amb Tomes Hardy, i en les seves escenes de l'Anglaterra Rural de la Nj.S. En Paul Sedona, qui ha patit mal el test entre el Holesward i la Philis, perquè creixen allà de "non ten el Flirteig i les ironies", i al final, ell diu que el comaloreia que la deixa molt complicada i que la fa posar vermella. Una cosa que veiem el cap de molt poquet, i que ens mostra també una miqueta del caràcter del Holesward, és com tracta la mare de la Philis. La tracta amb una condescendencia que sembla que se n'estien fotent. La Philis i el pastó són dues persones molt més cultivades, amb una intel·ligència més viva, i en canvi, la senyora Holesward és una persona molt més terrenal. I així, com el rebaré en Senadora, i recondueix la conversa al Holesward en Riu. I en Paul, que està al mig que a mi, és veritat, que fa el que pot i si no calia. Que per a altra banda em sembla una cosa molt més assañada i molt menys maldiscredat. I tant. Però et tornem a Holesward i de com la l'hi ha. Perquè jo ho hem comentat que sempre està amb un llapis a la mà, que fem dibuixos i mapes, i un dia, mentre estan parlant a la Saleta, i ja hi ha mentre es parlen dels va dibuixant espigues de blat i carros de cop explama. No m'ho ho heu al cap. Fadi, és que he intento dibuixar-vos de memòria. Necessitèix per a l'hi un retrat a la Philis, i això inquieta la noia. Que el principi es deixa dibuixar, però quan li demana que a mi que el li miri els ulls perquè li vol plasva bé la mirada, no és capaç de aguantar la mirada amb el Holesward, salsa i marxa a la Saleta. Vaig arribar del moment de parlar de la manca d'educació de la Philis. Perquè aquesta noia té un edu que és interactual, molt ben treballada, vas a tenir molta gana, teniu un pare que li deixa a la discreta curiositat, però té l'educació social, bàsicament inexistent. O sigui, ella hi ha una pastana, gassaven el mateix de la vida, va bé. No sé què s'espera de ella, no entén les ironies, no entén qualifen una broma, i està anada de mareixa i segurament no vis mai sex, ni entre dues vaces perquè l'han sobreprotegit. Que una cosa us dic, o sigui així, en general, molt la favor de no sexualitzar les criatures. Però la Philis és una dona i encara ningú no li ha dit, que els hi estiguen una cosa, que es diu "Flirteig", i que hi ha senyors que són de prada dos, i llavors la cosa acaba com acaba, que sembla amb la manquina, que no haguem llegit la capuixeta, m'ha acabat una. No dic més, dic més. La Philis, pràcticament no socialitzat mai més enllà dels membres de l'església al seu pare. La gàsquell no és gent subtil, intentant fer-nos veure la importància per una jove de no creixer llada i de no ser així tan impressionable. El poble la va buscar. Però ja s'ha de ser a la troba amb el que ha pujat a buscar el seu pare al camp, i mai no dona cap mena explicació. Quan estorn una veure, ho fa tranquil·la, com si no hagués passat res. I tot següent igual, fins que arriba la gran cuillita de pomes. A principis de la tardor, has donat un moment molt important, que és la cuillita de pomes, i que era tot unes de vaniment, ja que més a més la pomes de les poques frites que creixen tranquil·la mena en la terra. Quan acaben de treballar al ferrocarril, sentat tot la granou de la cuillita, i veu on coses de reba plans fins a dalt de pomes i una mena de grèsca i de la gria. Aquestes dues pàgines són una pressiositat descriptiva increïble. La gàscal és que fa bé tot el que es proposa. Diues, "Descripció en rurals", potser també. És que són d'una delicadaesa maravallosa. Ens mostra amb Hop Farm, un món rural i dílic hallet del mal, i ho fa de manera molt deliberada. Ens mostra i dílic abans de l'arribada del ferrocarril, també s'hi involitzat amb el senyor Holtzward. La granja estava basada en el seu avi, i la gàscal va voler deixar constància que està en la terra rural, la que havia crescut, i que estava a punt de desapareixar amb l'arribada de la industrialització. Quan arribar a tots els confins d'en la terra, crec que no és cap casualitat que la gàscal trist justament la cuillita de pomes, i a més a més ja sabem que normalment tira molt per les pires. Però, justament, en aquesta obra, on la perdó a la inocència és un tema tan rellevant, i Hop Farm és l'edent a la terra, crec que la gàscal sabia molt bé el que s'estava fent. Doncs això, que estem en aquest moment d'aufòria per la cuillita, que per mi és un croso ober de test del jardí i solitud de la català quan se preprenen el Holtzward i el poble. El Holtzward, es queda captivat amb una flor de pomera que ja no es troba i que li recorda a la seva infantesa. Amb pola tot això és tan plenó, que hi me la pel·la. Però ens haguem marxint la Fili's, li portarà un pom de flors de la pomera que ha robat el cor del Jhors World. I un de rosa xineses al pol perquè hi ha una miqueta així, per dissimulat. I el pol, en aquest moment, es fixen les seves mirades. La relació que fins ara havia estat de germà gran m'entó que la guiava en els seus estudis evolucionat. Amb vaig adonar per primer cop de la mirada inconfosible de mord als ulls negris d'eï. Era més que l'agretitud per la petita atenció. Era tendre i suplicant, apassionada. I tots haguit ells se'n torno al seu allotjament. Amb tant malallet que quan hi arriben al Jhors World ha rebut una carta on el reclamen al Canadà. # On can't ever die. # On han de la construir una línia nova de ferrogarril i el tio no dubta ni un moment i marxa. L'Ajitim, absolutament. Però marxa sense comia d'arça de ningú i deixant el pol la talsca d'aigua en nom seu. I per tant deixant-li la feina mig fer. Però vas de això, plídiu el pol. Ai, amigues, que s'ha enamorat de la filis i que quan acabi la feina al Canadà, d'aquí un parell d'enge, la seva intenció és tornar i demanar-li matrimoni a la filis. Recalca més d'un cop en aquest discurs la inocència de la filis i que viu com una velladorment en una vida reclusió i que ell vindrà com un prince blau a salvar-la. S'emporta el ram de flos amb ell. Tot i que diu "canolical" per recordar "hope farm" és a dir la filis. Total. Que el "bobra pol" quan el "bobra pol" torna a "hope farm" i comunica les noves als home, la "bobra filis" es queda fet a una coca. A tot això hem de comptar que el nou supervisió del pol és una amunt molt més estricta que no li deixa gaire les lliures amb la qual cosa el "bobra n'anó" passa a d'anari. Un cop per setmana anari molt de tant en tant. Una miqueta per festes ensenyalades. I la filis cada cop que hi va està pitjor. Quan hi va per Nadal a la porta a l'església, sent com la gent comenta que quinc canvi ha fet la filis que està molt desmillorada, està molt pàlida, ha perdut la l'agria als ulls i fa patir. La filis està supertrista i no pot més, fins al punt de posar a plorar només d'avor al pol i sortir de la habitació. Pessa dona que ja havia estat durant abans i que té oberts els hibres italians amb desanotacions del "Holzworld". Seria il·lumina una llumeta? S'en va buscar la filis seguint les passes per la neu. Que la noia em va refredar a et brutar l'emple més de novembre que porta, seran a tallar-hi perquè sentia massa tancada a casa. La seva vida, que sempre li havia semblat més que suficient, es va veure a Tarada amb la presència furaster al "Holzworld", i ara que ha marxat ja no és el mateix que abans. Està descuidant de seva salut fins al punt que sembla que gairebé es vulgui posar-me l'alta. Tot el que el pobre Ana no el vol que és tot cor, en un moment d'unatge l'emporta a l'estabrada de les, va que s'hi li explica la darrera conversa amb el "Holzworld". Està enamorat de ella i quan torni t'intensia de demanar-li matrimoni. Això en realitat és un choc parella i de bon inici, no acabem de veure si les sentat bé o no, aquesta no t'hi sien a fer-hi. Perquè més a més, l'únic de cosa que li va al poble és no vull tornar-t'ho. No vull tornar per la de això. Fou una pluradeta, però en realitat és un plom més de hièojament de descarregar la tensió. Ara hi has trobament, tot i que té fred. Per entrar en calor li proposà amb el pal de anar correns fins a casa. I així arriben agafats com a germans de la mà. Amb aquests detallets, la gàsquell ens va mostrant subtilment molt sovint com és una nena encara i és molt inocent. Tot el que van passant les setmanes i la Filiç sembla recuperada del primer disgust. De fet, el que ha passat en realitat és que no s'han vist d'anar al fins a pascó. I en aquest temps em volia pensar-te, però no ha tingut que es lledar veure-la. Però és que he de procurar un contender d'hora que la Filiç se ha recuperat com a mínim físicament. En poble ens mostra una Filiç molt alegre i plena de llum, sembla sortir d'una pastoral en refila com els oixéis i responen el seu can. Xerra, xiula, refila, tan ple de joies del seu cor. A més és la nideta dels ulls del seu pare i la mare li dona tot la mort que té parella i el que tindria pel seu germamor. Estan un niuat de mort protegida, però l'hora ha llegat. Ai. Tot el que la pau draw molt boquet, per exemple, pel pol, perquè quan rep una carta del Hollywood, aquest lidió que el canada ha fet a mi estat amb una família que la ajuda a passar a la solitud del seus vespre's i que la seva segona Fili la Lossil li recorda a la Filiç. Peli, grup, artau-m'ho. Aquí hi ha un puntet que tu el veus venir del llum, que et no hi ha. El pitjor és que a més a més el jolt es vols judiar, però només una miqueta, perquè en realitat no està trencant que comprovis amb la Filiç. O sigui, només està trencant ones expectatives que ell en realitat no hauria d'anar. Posa-la les setmanes i em pola de marxar del poble, s'entorna a casa dels pares, o ni trobarà una feina i la seva dona que encara no ho és, per això ella ho sap, però va no ho sap. Prou abans de marxar, decideix passar uns quants dies per ho farme amb la família, i a més a més de donar un cop de mafélia de la cuillita. Quan es treballar, li porten al correu, perquè ja ha de ser del seu llocament, i només li poden enviar les cartes allà. I li pujant la granja i reponar a cartes de la canada. El Holesworth s'ha casat amb la Lossil i no tornarà a buscar la Filiç. En poble està destrossat. No només ha de dir-li la seva cosina que a l'home del que està enamorada s'ha casat, cosa que li trencarà el cor, sinó que més és conscient que li estarà fent mal per culpa seva, perquè va ser i que li va d'una esperança, es va balar en un segred que no era feina seva rebalar. És molt important que sigui un home al poble, sobretot, tan absolutament conscient de com la liat. De fins a quin punt de bones intencions l'inferne és ple, i de com un segrede explicar el per intentar a pa i bagar el dolor pot resultar en una crisi encara més grossa. El final, l'únic que pot fer és deixar rellejar la carta a la Filiç i deixar que ella faci el seu pobret. I la Filiç, que et més dolça que res, que diu el poble que en cap cas no fer res mal fet, i que més a més aquí ningú té la culpa de res. I gairebé, gairebé és així. Els dies següents el poble està molt neguitós i observe la Filiç. Aparentment ella està tranquil·la i com sempre. Els seus pares no han notat que em canvien ella. Segueixen fent que descolo seu, la seva mare tractant la mòmora, i el seu pare esposa en un moment d'aquests de pagés poeta, per l'endà com els textos de fàdus mil anys ens donen tan bon consells de agricultura i recitan versos en que t'hi ha t'hi. Tot marcan amb el regla la seva cadència, coses que anteriorment haguessin encuriusit la Filiç i, despertat la seva set de coneixement, ha realitzat a punt de patar els nervis mentre cus. Se li trenca el fill i la mare li respona a mòrca, deu ser que el fill és dolent. Però la Filiç li ha agafant tots els mas i exclama. El fill és dolent, tot és dolent. Un estic tan tipat a tot plegat. Bé, aquesta resposta que seria normal en qualsevol que estalina en compte, que és la resposta d'una adolescena emprenyada, no ho és en cap cas en el cas de la Filiç. El millor de tot és que els seus parens tan poques acostumats a una reacció com aquesta que, simplement, no saben composar-se. L'únic que sembla saber d'aquesta història i que aquella reacció no és nímits normal, és la Betty. I parlem al moment de la Betty, perquè és un personatge importantíssim. És una dona de classe baixa, és la criada del Holsman i l'attracten com si fos una més de la família. De fet, dintre, sobren amb la porta oberta, perquè es puguin sentir i puguin parlar de la dona a la altra. És viva, entenimentada, i xerre com la gent de classe baixa, però diu les coses importants. I crec que no ens hauria madonat, però això de posar-li el seu nom a persones més bons, ho feia la gent, i ja ho hem comentat al seu moment, i ho farà també l'amigal, i és a vegades que el perquè en Ortizot teníem la Bessi, la nena Angel, que era presentada a la de la Inocència del món mundial, i en canvi, aquí tenim la Betty, que és una dona més madura i més viva que ningú, que veu exactament tot el que està passant a aquella casa encara que s'ha pigat perfectament que no la de dir res. Perquè això és exactament el que fa. Us ha dit una cosa, a Cosipal, que hi ha alguna cosa que no es rutiem la nostra filis, i en fa l'efecte, que us ensumeu, però que és. Tant de bo, que hi ha Jols-Word no hagués vingut mai per aquí. Li diu el Paol que s'ha perfectament que el Jols-Word la van galipar d'alguna manera la filis, i que no li hagi parlat mai d'amor i mirades, que a més a més, els seus uspares l'heu de veure encara com una nena i no s'adonen que té el cor trencat. I que el Jols-Word el podia haver fet un ferrocarrill, i l'anarà amb ella també. Perquè ella també era van galipar una vegada, i un segon, o sigui, un segon perquè és que aquesta dona és maravallós. No puc sufrir els en galipadors. S'ha d'anar en compt amb els seductors. Alguns els hi sortem tanta facilitat i inocència com els coloms per rupajar. No us torneu mai així, espol. Tampoc podria haver encara que vulguessiu. La veritat és que no feu caure d'esquena, ni per tipus ni per la cara, i que el dia ser un aspirit sort que està peles orelles per deixar-se en redam les vostres paraules. Encara que no puguin fer gaire mal. Sí, Sara, que pelatia que li acabà, i el xaval miniat huillet, una mica gratis, pobra xaval, és que. pobra fill. Finalment, el "Holsworth" envia les tergetes de visita noves del Canadà, i d'aquesta manera s'ha venat al pastó i la dona, i ara també oficialment la fillis que s'ha casat. El tema de les tergetes de visita és interessant. Perquè si veure poques anteriors estem acostumats a que les fessin servir per parlar de l'enobles o de les clases més adinarades, i que en aquell cas les enumanaven les callcards, és a dir, les tergetes que s'ha avien paravisar i que havien passat per una casa en concret de visita, i en el moment en el qual ens trobem, i ja no es feien servir d'aquesta manera exclusivament. Si no ho sé, que les feia servir era la clases més adinarada, sobretot, a l'altre bandada de l'Atlantí, que és a dir, els Estats Units i el Canadà. Serbien sobretot per donar d'adres a la gent que volia escat pogeus trobar, i també per avisar de manera formal d'un canvi d'estatos, com és en aquest cas del fet de haver-se casat. El rebarèni, la seva dona, reaccionen de manera molt diversa la notícia, mentre la para es sorprèn, però, sense més, el pare no li senta gaire bé. La reacció del poble i de la filis deixa clacar tots dos, i a sabient que el matrimoni era una cosa feta. El poble intenta salvar o dient que les semblava que era una posibilitat factible, i en canvi la filis deixen a ella sola, o sigui, fa la sensació que deixen a com. Tot la informació que té sobre la noia, sobre la seva estat, sobre la seva situació, sobre tot plegat, demostrant que no només ho sap, sinó que més o més ho ha volgut saber. La filis canviada tema tan aviat com pot i per tortura del pol ara tothom li traurà el tema a ell, d'una nun. La mare de la filis pobra, que és una de aquelles persones que n'has fet avui del pub, ho farà tan aviat com pugui. I li disegirà coses bones a l'home que li ha trencat el cor o la seva filla perquè no es pot ni imaginar, que això estigui passant. Ara bé, jutgerà a la Lucil perquè té un nom que sembla francès i tu tothom sap que no pot haver-hi res de bo si vingui la França. L'envient de la casa sempre tan alegre i cordial està molt enrerevit. A veure, en aquesta trisia es col·locat, la seva dona no s'adona de res del que està passant amb la filis, però en canvi, sí que nota que el somerit està estrany. La filis intenta mantenir la normalitat, xerrant pels descusits, prerrator-se les mans dels nervis. És extraordinari com descriu un moment complicat en una família que és absolutament transportable a una família actual. Com veus que l'entrencat el cor a la teva filla o fill, i voldries parlar amb ella i consolar-la, però no pots per què de fet no per l'admire que hi ha relació no oficialitzada. També és totalment comprensir a Irreleit de Vol que la pobre filli senti la necessitat de dissimular llemagant els seus sentiments davant dels seus pares, tot i que li costi molt fer-ho davant del seu para, amb què he compartit totes els seus pensaments i inquietuts. Crec que en aquests casos de ruptures del cor de relacions que no han estat aclarides els fis pateixen, però els pares també. El rebrant pobre d'estar a la caçalta fins al punt de comiar d'a, el tio mocicoper, la Quilia, ha salvat la feina en diversos ocasions, perquè per molt les extracafors que aquest pobre senyor tenia dona i criatures, però ara el rebrant no pot més. I una mica més i una mica li fa pagar amb l'escusa de que s'ha carregat una pumera de rips, que eren molt apreciades a les victòries. La fillis no se n'està sortint de m'agrada que alguna cosa no va bé, està trista i se un pare de la coneix i no és tonto, sospita i quan es queda sol amb el pol li pregunta directament. Pol, què tens cap motiu per pensar que hagi jugat amb la fillis? Ja saps que em refereixo. Si la va festejar, si li va fer la cor, si li va fer creure que se l'estima va per després anar-se a anar-se a abandonar-la. El pobre pol s'ha quedat absolutament trencat, perquè ha de confesa, però no sap què. Li diu que, efectivament, no li va dir res. I el rebrant li ha de fer tots els mals i veiem realment què passa. Pobre senyor està a fer pols perquè no sap què li passa a la seva nena, veiem com, efectivament, atracta com si vols una criatura, jo l'hora va arvalitzar que sap que està malament des que s'ha votat això del casament. El rebrant hagués molt hagut tenir molt més temps protegida de sort de la seva, i ara està desesperat per ajudar la seva filla. Només et demano si no és un pecat, que puc fer perquè torni a ser feliç. Digue-m'ho. I ara sí que el pol ja no pot més. I li diu que el Jós volen explicar-li a ell que està amorat de la filla i que ell li va dir a ella. I el silenci, el scald amunt com un allòso, es pot tallar amb frucide i ganivet, perquè quan torna per la i li diu que ho va fer de bon a fer, el rebrant esclata i una miqueta més i es menja el pobre pol, que serà tot un tupor, pobre noi, no té mal cor. Em pensava que eres de fi a 100 fill d'aquí ets, i va ser l'hifica que és d'aquesta mena d'idears al cap. El culpa de bé per torpat la inocència i l'enfantesa de la filla no s'ha donat de cafà temps que la seva filla ja no és una nena i que aquests sentiments feia molt que el sentia. Però ara mateix, el pastor està consumit per la ràbia i la pena. La gàstia que el fa servir els mitges i els contes de fades però fa subvertint els gèneres desafiant la lectura d'aquests contes traicionals. És el Jós vold la serp de l'edent ja que la tinta la inocent filla amenjada l'àrbora d'alconeixement i el desperta sexual. És com he dit el príncep blau que desperta la veia d'orment de la seva inocent reclusió perquè es devingui una dona i una esposa? Es van plantejant aquestes idees al llibre, però després, per subvertir-les, en Jolsward no és malvat, però tampoc és un príncep, és un home. Al pare es lamenta, tan jove, tan pura, tan allunyada del món, com vas poder parlar d'aquesta manera una criatura com ella, d'un endesperances, a tiant sentiments, la gàstia ens volia transmetre que les noies no haurien de ser educades en completa reclusió a part d'es del món, tali com ja ens havien vist en les seves obres russos. Vaja, que el referent el reballen i diu el pol de tots menys guapo. I encara s'orca, per ells, la filis, i li diu a sompara que el poble pau no entecap culpa i que només ho va fer per allò ja ho ja hori el dolor perquè se li notava que li havia entrint cap al cor. Finalment, s'adona que està tinchos amb el pol. Perquè haia amigues si el complexe de l'Ectra fos un home seria el rebaréne Benés el Holman, perquè li agafa un mal de tot el poble, quan s'adona que o sorpresa la seva filla s'ha enamorat que fa esta pena el poble. O sigui, ja ve, jo entenc que tots els pares passen una miqueta de dol quan veuen que les seves filles pensen amb un home que no sigui ell i bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla bla. I que això és millor o pitjor en funció de l'arrelació que tinguis amb el pare en qüestió, però per versi sentíssima la que li agafa el rebarent de Maneli, si no l'han cuidat prou a casa, com perquè es pantègi abans donar-nos per anar-se en un desconegut a rondar el món. A veure, calmis senyor un moment que la nena amb sort marxada de casa del comú moment i li donarà nets. O sigui que relaxi, és una mica. Per favor. Però la conversa no dura més perquè la nostra estima de fillis li agafa un atac de mal de cap i que ho estés a terra. Tot s'espent tant moltíssim, però el pare està especialment turbat. Pensant que potser està té aquí li ha causat aquest atac amb la seva esparaules. Ara us calmets que el mèixer pobra no els hi pot donar grans esperances i el pol decideix fer una tada de constricció i que no tornarà a casa seva fins que la fillis no estigui com a mínim, o més recuperada o més estable. Perquè no veu els colsmanen condicions de fer res. I realment veiem en aquest moment que la fillis era un pilà social per tota aquesta gent, no només per la família si no per la comunitat, perquè tu tome's queda molt fet pols quan veu en que està malalta, perquè la nena ha tingut una inflamació serà bra dur i gens desconegut, però que nosaltres, clarament, podem relacionar amb una sumatiu ciada de la pena profunda que ha d'aquesta pobra criatura. Ai. Tots, fins i totes les animalons, estan tristos i preguntant cada dia per ella. Però, de moment, no hi ha bones notícies. Els pares estan totalment entrecats a la filla, que el pol també, ha estat tot el dia a infeinat ajudant a la família i s'ha donat que ha fet molt bé de quedar-se. La fillis pateix moltíssim. Una cosa que jo crec que hem de parlar és important és dels capellans de merda que hi ha en aquest poble que no són el rebarent jocsman. Perquè, al daltres capellans, el van a veure i li munt en una mera que, una mera de Santa Inquisió, són de les coses que han fet més ràbia del món. Bàsicament, acusen al rebarent de ver desatès la parròcia i d'estar dedicant massa energia a praga per una filla que té poques possibilitats de sortir-se'n, i a més a més la acusen de ver com és algun paquet perquè té o els que estiguen una malaltia, com aquesta o sigui, a veure qui la merda de Barcelona són. Tot el que en aquest cas, el pobre pol, és que està allà una miqueta com a convidat de pedra, perquè el seu rebariner demanat que li fa així companyia, no sapom fotres, i se'n va a la cuina, a veure a la vètica, i diu que no pateixi fint meu, que aquests homes de fer es tornen molt més mansos quan tenen la panxa plena i car als hierregles en un momentitor. Crec que amb aquests comportaments ens volia demostrar que l'imul estava a la gàstia, que el de ser els capellans i de com era ser un mal capellà. Una altra cosa que li ha entret al Halston és que estudi massa quan ella creia justament molt en l'educació. Per cert, els capellans amb la panxa plena s'envant i ja no reben més visites. Però no reben més visites, no perquè la gent no estic preocupada per la filis, sinó perquè no volen fer cap soroll que pugui molestar-la en la seva llarga i dolorosa la tàrgia. Un dia la filis mostra una lliure. En pol, amb això s'en va passejar. I es troba el timo a ticoper el pont de Hopfarm. Quan la imatge que fa, allà en mig del pont, li diu que si passa el dia es pantant els carros que no faci infreça i no despertina la filis. I el pol se li fa un acord a mi també, posaré plorada a la teva moment, tot el que quan torna a casa, el pastó està tan aclaparat per tornar a tenir esperança que se li trenca la veu. I el belgón deixa anar una praga a s'enziler i dolça, que en realitat és el que tot es tan pensa. Que he deuen esbeneix a tots i que guardi a la nostra filis de qualsevol mal. Amén. La nostra filis, poca poc, es va refén. Tot i que tan en tant es desmaia. I el Paul li fa patir que no tornaria a ser mai més la mateixa que abans i ens confessa i no. No ho ha tornat a ser en alguns respectes. Perquè un no torna ser el mateix, després de que li trenquin el cord de bo per primera vegada. Aquella inocència i confiança no es recupera mai més. Dies després, quan la filis ja es va refén, em poldes i deix que és l'hora d'explicar que va veure fer en antimoci, que, com us podeu imaginar, a pobra fil, recupera la feina, tot i que no la feina exactament que tenia abans, perquè li fan una feina a mi de pel seu enteniment tirant a justet. El pare intenta alegrar-la portant licites boniques com ella l'havia dit feia temps que li agradaven i que ell desaprobava la mare, pobreta amb la millor intenció, però la caga profundament quan li porta els llibres d'italiar i la filis estorn amb fonsar. I qui, si no és la Betty, farà desencaada en el final de l'obra? Doncs efectivament, ella m'ha de deixar d'hi anar a la filis que faci el favor dels pabilars, que ella ha fet patir, però ha patit pro o els seus pares. I així, amb una patissió al Paul de Narcena amb ell, a casa dels seus pares de verbinga, en pare i dejar-se, deixem la filis recuperada i amb el cor més o menys recomposat. Què m'apres de vull? Vinga, va. Què m'apres, avui? Us ho reso a mi amb 5 puntets. Punt número 1, que la gàsquell va saber reatratals que amb vissosials que estava en a punt de produir-se en la terra amb l'arribada de la revolució industrial i el ferrocarriol. Punt número 2, que està molt bé intentant mantenir la inocència de la infantesa però mai s'ha d'adocar una noia allà. Punt número 3, que poc a gent és capaç de retratar una amistat home dona tan bonica, com la que tenen al Paul i la filis. # Jo ja està. # # I la il·lusió, que no veia. # I us esperem el dia 30 d'octubre. Us esperem aquí el joc i ho farem. No hi ha llibre aquesta vegada. Ho farem per parlar de la vida de Mary Shelley. "Drescot Romantic Gothic". O sigui, negres, volem de tot. Vinga, va, que marxem aviat, i on et dius? Sí. Bueno, va, per cert, no voldria m'acabar sense donar la desgraciada tota la gent que ha fet possible que avui passés això. Primè tot, mil gràcies al joc per acollir-nos el Jordi P, que avui no és el Carles Garcia. Per fer-me, ja us m'ho tenia paciència, i ha vingut amb nosaltres. Al "La La Lleia" s'ha salvat dos per posar bauetes al severador, i a les filles europees, per sedit no juli a guilar, per la cinto inicial. I a les buques, per sedir les seves cançons per separadors, i per aquesta cinto final, ara. I a tota la resta, gràcies per venir, i ens veiem aviat. (aplaudiments) (aplaudiments) # Uu, és una compació de per part que se sèr. # Si tot té partim, res, que penso a fer. # Posa que les filles i deixe de morar. # Un cop ara per tu, et moro de compensar. # A mi soc el que ho vi. # Estàs escoltant un pot que es produït per joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca 275. Restaurant, cop de l'aria i factoria cultural.