Punkis Decimonòniques | 03x05 | Madame de Treymes

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] amb el corresponsar la França del Times, l'Amèrica Fullerton. Edyt Guartons s'havia casat quan ja que hagi era considerada una solterona i ho havia fet amb Kilitocava, amb un home ric de Nova York, és a dir, per conveniència, a sobre el marit que li va tocar era bipolar i a més a més tenia una relació molt estrany amb el sexe en relació amb ella. Diem que em veia perquè no tenia cap mena de problema amb tenir 250 milions de mans, ¿vale? Edyt ja havia renunciat a l'amor, com va conèixer en un d'aquests salons al Fullerton i descobreix la pació física un ídem la complicitat intelectual. Sempre diria que havia estat l'amor de la seva vida. Cal Fullerton, i es va m'explicar, també tenia un historial de té a la marinera. M'ha agradat que es coneixen des de mes joves, van estar sense parlar-se durant 14 anys, forçom riso, no ho sabem. I quan es van retrobar, van ser amants, però eren molt, molt discrets. Ella de fet li va demanar ell que li vas escriure, que, de la n'ésis pleu que cremés totes les cartes d'ella, li va deixar per escriure, li va dir que sí que ho propi, però ell no li va fer ni cas, i van repareix a l'Erta en 1996, fa quatre dies. I ara les va comprar i les tenen el seu archiu, una universitat privada de texes. Per on no t'hi heu? Tambó no gaem d'entendre. Total, ho van deixar estar en un moment donat, i el 1911, que són les cartes que es conserven, ja només eren amics, i les seves cartes parlaven de literatura i de. de què estava passant, una mica de actualitat. Quan es va posar fatal, fatal, fatal, el Teddy, va ser el. és a dir, marit del senyor Guarton, era perquè no només era un narcisista, sinó perquè és un magalòmante de l'iris de grandeza, té un ego enorme, es creu que és un hipotent, i a més a més, ve de una família amb un historial, saber de malaltia mental, i a més a més a més que saps que som pares va suicidar en un moment d'aquests de buyeria. Per tant, la estava deixant en vella en un lloc preciós. En arriben moment que el seu matrimon és absolutament sostenible, perquè, entre altres coses, ell li vull de. el compte corrent d'ella, per esparanar-se amb una amant. I ell diu que va, que fins aquí, que ja n'hi ha prou, i fins i tot arriba a moment que ell ingressa un sanatori, i li tornes d'inés, tot un cristiu quan sort de sanatori, i diu "Ok, ok, però a la galla, collega". Llavors, l'hèbil i demanar el divorci, però ho farà peris, perquè, gràcies a les lliçfrensades de privacitat, va poder passar com una fer privat. En Nova York hagués estat a la cobertat de tots els diaris, per tant, una dona divorciada, que ràbia un tractant molt, molt dur a la suïdat tanca de la Guil de Deix. Aquesta època s'ha tindit en arromantitzar, però he dit Huarton ens mostra que, darrere, de l'estètica dels vestits preciosos, hi ha moltíssima violència social. Llavors, tancats i, en qualsevol moment, pots expulsar-se a etsurs de la norma, si et divorcies. Laïd Huarton va experimentar i exposa tota aquesta violència en les seves obres. La altra societat sembla tan acollidora i educada, donc a donar l'esquena, en canvi, quan considera que es fa el tata en els principis que la regeschen. L'unor i la família tenen un paper importantíssim. Tant que, al final, això sembla més el padrino o el soprano, i, francament, no m'extraña que l'escorsesse, famós per les seves pel·lícules de Mafiosos, digués que la de la inocència era la pel·lícula més violenta que havia fet mai. A la de la inocència, llavors, es mostra com una dona esbeu obligada a divorciar-se al seu marit, que és ric, a causar-me el tractament que rep el matrimoni i els constants de fer extremetrimonials, i com ella és víctima a l'ostracisme social. Talig com li havia passat a ella mateixa, o a la Mademolència, aquesta mena del terrego que s'exili a Paris, ella també està ben interessada en els cerves artístics interactuals. Evidentment, ella és que era passar els seus de rejangar a França i viu a París amb amics i amigues i fins aquí. Viu a París, realitat 5 anys i llavors ella ràia, perquè diu que ja em va ser americans, hello. I se'n va al cam, on viu els de rejans de la seva vida. És a dir, no m'ho ha apareix peritz ciutat centre, sinó que m'ho haurem uns aforos de París. En el tema important del que l'ha dit guardat, on va parlar amb molta jocació entre les seves noveles és sobre les diferències irreconciliables entre América i la societat europea. És un tema que tracta amb moltes jocacions. Vau veure amb el madem de 3 mes, a la de la inosència i a de bucaners. He dit guardat a Parla de les princeses del dólar. I qui eren? Totes coneixereu un cas, la cora de He dit guardat. Era en millonaries americans que els seus pares que es van embaristocrat als europeus per adquirir títol a canvi d'un adot estratusfèrica. De fet, ara on t'ha vist si que sorbé, però ho hi parlarem d'un cas que no surt també. El gran problema d'aquests casos és que elles havien crescut en la societat de Nova York, amb els americans, amb les seves maneres, més directes i brusques, i de cop es quedaven fascinades per les galànteries i al·legàncies als europeus, que més a més es dedicaven expressament a seduir-les i a enamorar-les. Això hi ha una novela de Francescots on Bernet, que has diut deixat el que ho explica molt bé, però, basicament, la majoria que estes noies per no dinenes es casaven enamorades d'aquests llors que, pràcticament, no coneixien realment. I que, més a més, havien anat alimentant encara més la seva fascinació per les noveles romàntiques de l'època. Creu una mica rotllo britxetó, no en una americana, s'han enamorat. s'han enamorat, perdó. D'un compte europeu i eren feliços i menjaven nissos a Europa en el seu castell. El que es trobó en després con arribar a Europa era una altra cosa, perquè un cop ja tenien assegurats aquests diners, aquests homes mostraven la seva barità plecada i, molt subint, ja tenien una o dues amants de establertes. O els pares directament les venien anobles europeus per tenir un títol. Ja que en el seu origen eren de família sense prestigió social ni títols i tenien aquest trauma i volien fosconfors aconseguirlos. És que està rible, o sigui, vendre així com marcada a la teva filla per un títol. Bé, a més a més, és curios, perquè després d'haver fet tota una revolució i una guerra de independència per desgiorar-se d'un sistema monarquiqui novilari anglès, els americans estiguéssim absolutament obsessionats amb la novel·la, o si em sembla increïble. O els americans i els anglèsos són la història de mortòxica més tòxica del món mundial. Si ho vist Hamilton, haureu entès la referència i si no, no us ho podeu perdre. Moltes d'aquestes pensades del dólar van ser extremament infelices com a demorència o a fa ni mal. Malvi. Malvi. Malvi. Malvi. Malvi. La seva inocència americana no entenia les subtileses i els subtarfugis de la societat europea. Un dels casos més sonats va ser el de la filla dels van dervint la consorah van dervint. En qui per cert, els vas enparfè el personatge de la clàssia de la Guàrdia i la Rége? Que el dic que no totes van tenir tants problemes per adaptar-se, algun dia ho renda per la lliurem de dir que un capítol a la reina la G i la G. La mare de gustó en Churchill, una de les princeses del dólar, que va ser la reina de l'alta societat anglèsa. Que el principi es va casar per amor, que després va tenir tots els amants que li va donar la gana i, sobretot, va tenir una influència política molt positiva en el seu fíjgust. Hola. Rédit va conèixer-te en la consuelo con la gent i geró. I es va basar en elles per dues de les protagonistes de les bocaneres. De fet, ho veiem clar i simper fet que la mare de la consuelo es volia separar el somarit i per mantenir la seva posició social i no cobren desgràcia per ser una divorciada necessitava que la seva filla es casés amb un noble. I així, ell es deveni mare d'una comptesa. Exactament, el mateix que passa a l'anany de les bocaneres. Sí, jo crec que ara ja ha arribat aquí en moment, està claríssim que haurem de dedicar un altre capítol exclusivament a de bocaneres, les de publicar per tant. I el treball no ha de ser un tema. Sí, perdé, em farem. Per descrat del capitalisme americà no hi havia pròsultes amb títols anglèsos per a totes les joves americanes. La jerarquia accessible per aquestes nobles princeses del dólar era aquesta. Ducs, que era com el primer premi, Marquès, Comta i Baronès. Els reis i els princeses es deixem fora normalment. La nostra princesa del dólar de Wii, la Fanny Frisby, es casa amb un Marquès, el Marquès de Maldiví, amb la vida, és el que li dona poreta, o sigui que no està gens malament per les expectatius de l'època, però bueno. Les princeses del dólar que arribaven a Angleterra eren molt diferents de les arrives anglèses que tenien un paper segundari respecte als seus germans homes. Portaven l'última moda pàriscina i sobretot tenien una segura de dins i mateixes brutals que els anglèses trobaven irresistible. Menys quan les trobaven vulgars. És que està molt difícil. És molt difícil això. A París, l'emparadriu a Geni, està obsessionada amb la moda. Volia que la gent vestís la millor roba possible, sobretot les seves dames d'unor, convertint-la en la capital mundial de la moda. Les riques areves americanes passaven moltes temporades a París. On es van trobar amb aquesta nova moda refinada i amb una societat molt oberta i hibertina, amb seduccions polítiques a l'ordre del dia. Quan tornaven a l'amèrica ho feien amb un arm a Rino, feia de París. Sí, sí, però què vas criure? Vale, va, una cosa que sorprèn és que fins on nosaltres sabem, he dit "Warton no va tenir fills". I en canvi, a les seves obres de dedicar a parlar de dones que són mares absolutament sacrificades. Ho vam veure amb una dones soltera i jo veiem aquí. I em sembla prou fascinant la relació que tenia a la maternitat. Tenint en compte que era una cosa de la qual ella m'encava. Sí, sí. He dit "Warton va escriure a Madame de Tray, Madame de Tray, més, el 1907". En situem. Ens trobarà el París més a la gany luxús del 1900. On es retroven dos veis amics, la Fani i Endurham, es coneixen des de quan eren joves en Nova York, abans d'aquela Fani es casés amb el Marques Malvir i a passeix a forma part de la l'instucració europea. Endurham, a estar de visita a París, es troben a la porta de Nutella, la Jude Griboli, el canto dels jardins de les tallaries, encara diavui un deslocs més al·legans i selectes de París. Les visites del Durham a Europa eren prou excepcionals per permetre li m'entanir i intacta la frascoa amirada. En París, dissembleve la ciutat més vella del món, comparada amb la lletjuda de Nova York, com li va passar a la propia i de Tuarton. Endurham, a més, té instal·lat amb la seva mare i la seva germana de l'hotel. Era habitual que les famílies més adinarades de l'aquil de Teig per ser s'intemporades a Europa. que es cultureitzen-se i fent el gran tur. I una para d'obligatòria era sense dubte perill. que tenia un atractiu extra per de la cultura, com us hem dit, la moda. Quan tornaven d'aquests viatges, estrenaven nous trages, fets a París, a la opera o els veïns, que adonaven molt a parlar, però és que fins al punt que sortien articles als diaris. Endurgen s'ha fixat que la Fani s'ha obledat a posar els guants abans de sortir de l'hotel. Cosa gens habitual en una gran dama, només pot ser degut a l'estat d'exitació pel qual estroba. Això creuen durgem. Tot allò que coneixer l'antic món de l'alta societat europea, ho sap per les novel·les romàntiques, com jo us hem comentat en aquella època, ho hem posat molt de moda a América, novel·les romàntiques que idealitzaven els matrimonis entre juvenetes riques americanes i llors anglèsos, comptes de fades que el cult que ho cultaven de veritat la cara d'aquests matrimonis que eren realment interessats en diners. No ho clau, si no els expliquen així, també em caso jo. Bueno, i aquí ens trobem al treballada amb el Choque del nou món, amb l'antic continent, al tract entre els sexes. Llavors, explica anteriorment que els Estats Units les dones estaven molt lligades a partir del matrimoni, que no acaben, podien fer el darrere en bana. I a Europa les dones havien demostrat poresa abans del matrimoni, però després podien fer el que us hi donés la gana. Us hi ha Géixu. Endur que, de fet, comença a descobrir que on dels encans de la societat sofisticada és que trobem a triüeix un sentit el més mínim contacte entre els sexes. Sí, en els dies del veïc. Si en els dies del veïc continent sense restriccions de Nova York, la Fani Frisbee, des de l'esglau de la Pedra Marro del Portat, li hagués proposat que en di sort a passejar pel parc, la idea li hauria resultat agradable, però sense importància per el seu amic, mentre que la proposta de la Fani malvir d'una passejada per les tuyeries estava, opiemment, carregada de possibilitats imprecises. Uf! Però en Durham està cagat. Les possibilitats tenen dues cares. Potser una bona, però també pot ser una mala notícia. Parla de dos amics i no hi ha dos amics. Aquí hi ha una parella enamorada i relativament madura, que està intentant veure com gestiona la seva relació que tenen uns entravans que sembla un marron cósmic. En Durham es fixen les subtileses del nou comportament de la ara marquessa Fani malvir, com per exemple com gestiona els silences, com es sent comuda deixant que hi hagi un silenci en la conversa. En canvi, com a soltar a Nova York, la Fani Frisbee, l'hagués complet de xerra meca. En Durham està fascinat ara per la Fani, ara que té tot l'encant i la l'agància del antic continent. La Fani fa molta paneta, ens diu que feia molt de temps que no era tan feliç, com parlant amb la mare i amb les germanes, tornant a estar amb gent americana, estimada, bona, dolça, senzilla, autèntica. M'agrad que la Fani anirem moltíssima mèrica fa 15 anys que no hi va. Quan hi preguntes els motius fa una cara amb una expressió molt trista que ens durem entendre que han passat coses molt xungues amb el marit que, basicament, no li deixaven. Ara que s'han separat podrien anar a visitar, però no a viure. S'ha de quedar a París pel seu fill. Però en Durham no hi ha res que a la Tura. Està disposat a viure amb ella a França fins que el fisc hi gran. La Fani li deixa clar que voldrà estar sempre amb el seu fill. No només perquè l'estima, sinó perquè. Tan bon punt sortida a la meva influència passarà a la sota l'altra, la influència contra la qual he lluitat continuament des de Cabaneixa. És a dir, la influència del seu pare i de la seva família francesa. Però no de supar en concret no em prefereixo una influència personal concreta o sigui que no només cal ser un marit sigui un pes adecuidado, sinó, en tant que és representativa d'una cosa més amplia, més general, una cosa que inclou i travessa tot el món el que perta. En la teva experiència, ni en la de Capamarica, no hi ha res semblant aquesta organització familiar de Grana Bás, que el seu torn forma a perdre un sistema més gran i que tant que on jove de la posició al meu fill en la xerxa de prejudicis i opinions acceptats. I segueix, la Fani, segueix. Todes prepara per endavant. Les seves conviccions polítiques i religioses, els seus judicis de les persones, el sentit de l'unor, les seves idees pel que fa les dones, tota la seva visió de la vida. Aura presa, deura, vilesa i corrupció, en qualsevol que no pensi com ell. I en cada idea que no estigui directament al servei dels objectius religiosos o polítics de la seva classe. Wow, tela, eh? Només la meitat del sofí és seva. La resta, gest de l'església, hi ha viat, ho serà totes, si ella no aconsegueix que la seva meitat sigui més fort i més vital. Està cagada per com sortir al nen si no té la seva influència constant, no vol que es devingui un mes del món del seu marit. I aquí, en normalment, m'ha dit que. Molt bé! Grim Flac, aquí. Dorham, molt bé. Fantàstic, estú ben. Perquè per una vegada, sembla que no tenim un horògret flac, i per què li proposa que si es casen, es quedaran a viure a París, i que seran dos per lluitar per la seva meitat del nen. Molt bé, que no, eh? Una prou d'hivern, pel Dorham. Gràcies. Fantàstic, però aquí hi ha un petit entraman. No poden estar junts i no es casen, i no es poden casar si no hi ha divorci. Ai! I la fanista que agada també, perquè no li donin el divorci. La mandralitat americana de Dorham no entén, perquè com poden. Com poden haver-te aquest divorci, va dir els tribunals i li coincideixin? La fani l'intent explicar que ella tampoc sap com, però que ho impediran que el fet de. el fet de no saber com funciona també forma part del seu poder. Quim poder? Qui són aquests fantasmes, que amb les seves machinacions poden natural costar la justícia en un país relativament civilitzat? Ai, fim, meu. Mm-hm. I segueix d'in que el Marquès només té a favor seu, el seu oncle, que és abat, la mare i la germana. Un cap allà i dues dones contra mundom. No em fan gaire por. A veure, Carinyo. Sí que poques coses t'han de fer més por, sincerament. Amoré. Bueno, total, la fani ha entès a situació. No la deixaran divorciar, si saben que té un pretenderem que hi casar-se. La feina no la deixaran amb el fins que en Dorham de la paregui. La fani no demanarà el divorci sense la segordat que la família del seu marit no si ho posarà, perquè no vol cap escando el pel seu fill. En Dorham decideix prendre cartes en la sumta. La germana del Marquès sempre havia estat a favor de la fani. Li preguntarà ella si no suposerà. I què és ella? Doncs el nom és Quidona, el nom del títol de l'obra. Avui. Madem de 3 mes. La persona més influent de tota la família. Però per què d'acop aquest enamorament tan fort per la fani? Perquè, si es coneixen des de fans, ara en Dorham de aquesta manera de fer, però per ella que és capaç de decidir que deixa la seva vida novayor, per anar-se a la parís, per ella, per casar-se amb una dona divorciada i amb un fill. Si la havia coneguda de solter a Nova York sense complicacions i amb la agria de viure, fill, meu. Doncs perquè de Juveneta, quan vivia a Nova York, si ve tenia molts atractius i era una noia espectacular, no deixava de ser la fani frisvi. I com ella hi havia altres Juvenetes americanes, plenes de veiesa i de vida, una mica d'atrevides i voletes, però ara amb 40 anys veu que no hi ha cap altra com la fani malbé. I quines la gran diferència? Doncs a germana del Dorham ho diu molt bé quan es retroven amb la fani. No havia vist mai res de tan francès. Oh. Són els anys a França, entre l'alta nobleza, el refinament adquirit de l'altí continent el que fan que en Durham ara estigui absolutament en Catarina atparilla. La seva germana es per això no entenem gaire la gràcia i la l'agància de l'alquitectura anti-europia. Aquest cas a l'alt dels marbira va ser molt fred, a l'hivern, i que fosc! Tot això et ret de casar-se amb un marquès! Malgam, deu. Tenim moltes expectatives de veure com serà aquesta famosa madem de 3 mes, la líder de la família i molt influent en l'alta societat de la França, i ens trobem una dona prima i morena. És aquest, per la terrible acollada, de la qual depèn el futur i la seva felicitat. I et guarden els mostres al poder real de la dona a la societat de finals del segle XIX, principis del bin. Quan s'explica la història, és a dir, quan els amb els aves expliquen la història, t'en deixen a ignorar o a tapar el paper i la influència que tenen moltes dones. En els països, com a França, eren extraordinariament reavants. Aquest llibre, com és un retrat d'un època, fet a l'hora, reconeix aquest poder que, de facto, era molt reavant malgrat no tenir reconeixement legal. Però veure, a Madame de Trimés és una dona molt especial. Sembla una musqueta morta, però de la clau per influir realment a la vida del Durham i la Fani. No només és perquè sigui "amiga", de la Fani, sinó perquè sobretot és, aparentment, l'únic binc la entre una família i l'altra, i l'únic a persona de la família, aquí, amb Durham, es pot apropar sense que això resulti suspitós. Amb Durham vol saber més informació de la Madame de Trimés, i li demanarà la seva tieta que també viu a París, la veci boquint. La tieta ens presenta la Francesa com una dona que és capaç de aconseguir el que es proposa. Els americans que vivien a París tenien una societat paralela i es morien per ser acceptats a l'alta societat per izenca, que només els convidaven quan tenien l'ocasió de odar-los els botxaces. És maravallós, perquè comencem a la dient que, personalment, no tinc cap de gits de fer-me amiga de les Franceses, no veig que un americana s'empogui fer sense perdre els respectes, si m'ateixa. Que un estament s'assembla moltíssim a Emilim Teris, que jo en què ho veig tot ideal. Clar, és que és tota la estona, tota la estona és a mi rinperida. En aquest cas, es podria a fer-ho a la senyora Boiquin, perquè té la sensació a ella, que el seu home flirteja amb el de Trimés, cosa que no ens queda clar i que en realitat tampoc no rellevant. O simplement que sap que té una feta extrema trimonial molt reconeguda cosa bastant escandalosa l'època. L'explicant, a la que la Madame de Trimés és una persona amb història, i que té alguna mena de relació amb el príncep de Arminyac, un membre de l'alta societat, de l'alta histocràcia, que juga i aposta, però com a ruinar, a totom que es quedem massa temps al seu costat. Endurjam en tant com pot cridar la atenció de Madame de Trimés, en en una de aquests basis i deixant-s'hi molts diners. Així doncs, la primera vegada que es troben. I ella, aquí, s'alia costa en un moment discretet, i quan està sols li diu. "Es vol casar amb la meva conjada?" "Gera un intensa xile", o sigui d'entrada això, o la bona tarda es vol casar amb la meva conjada, molt bé. És evident, per endur que amb aquesta tia no té cap mena, a la problema en ser directa, i malgrat que tot és super prudent, li diu que és de sigut seu, per no comprometre en cap cas a la Fani. Tenen una conversa, que és un ping-pong barball, maravallós, on ella intenta posar-lo nerviós, i ell és tan prudent que no li permet veure res de què li està passant pel cap. És evident que la conversa no funcionarà fins que ella li posa pressió i li demana que vol. Així, ell hi pregunta, finalment, Si creu que el seu germà podria, en un cas dipotètic, concedir-li, si fos el cas, el divorci, i així es podrien casar-li dos. La resposta, Madame de 3 mes, és aparentment calmada quan li diuen, això m'hauria de preguntar a la meva conjada. I malgrat tot, Endur Hamson en sur, respondent que evidentment heu no parlant amb ella. I què és cosa seva? Endur Ham, al treballada, mostra en uns que és un caballet que només pretent fer les coses l'humilló capot. Aquesta primera troada, és el que provocarà que per poder-se tornar a trobar un altre vegada, Madame de 3 mes, així de demana a la seva cocina que la convidis. Perquè, evidentment, aquí comença la cosa molt a coso petita, i acaba muntant un drama de tres pas de nassos. Si bé hem vist com la criticava a l'entenió i trobar de mandor Hamson, perquè és molt conscient que només li farà cas, perquè té diners, tant bon punt de la oportunitat de veure la mes, no dubtera ni un segon en intentar impressionar-la. La cocina, perquè malgrat que no es faria mai a amiga de la França, es torna boja per complar a la. És evident que els americans que vivien a París es deleien per mostrar als francesos que ells també podien ser sofisticats, a l'agants i bons infetrions, reben la gent a caseu. En aquest sopar, veurem com la Madame de 3 mes, és una seductora nata, i que es deixa em portar moltíssim més per l'espació del que ens podrà imaginar. Ha deixat diners del seu marit i del seu pare, diners que no eren seus al príncep de armiñac, que ja hem de discover que té una adicció al joc, i ara no sap com sortir de la situació i que no sap com tornar-los. I aquí planteja un subtil centatge, i jo t'agonsadis el de Borsi i tu em tross de la porú. Ella té moltíssima influència a la seva mare, i el que he dit ho ja va a missar. També ens deixa entreveure la hipocràgia de sers nobles catòlics, no preven el de Borsi per motius religiosos, però s'hauria capaç de provar-lo a canvi d'una bona suma. Veient que no està aconseguint el que vol, comença a fer una seneta plurant buscant la compassió d'endur-ho. Quant a poc ho aconsegueix dir unes paraules que s'ha de dir molt entenimentades. És perquè li han parlat malament de mi, entendem-te perquè té un amant. És que no me'l parlen sempre de les dones infelizment casades, potser això no passa a la seva oportunitat país, o on la dona es pot alliberar sense de zonre. Però aquí, vostè que ha vist les conseqüències dels nostres de les trossos matrimonis, vostè que pot ser víctima, no és tracruir i abominable la sistema. No sé enllà, estima, per una dona que també ha viscut aquest patiment, i sense la possibilitat de alliberar-se'n. Sí, l'uipòcrita que és malant de 3 mes. Sígui, la "j" traqueté. Per favor, té la marinerà. Endur-ho, hem entès la proposta. Li planteja que es podrà casar amb la faní a canviar a pagar el deuta del joc del seu amant el príncep de Minyac. O sigui, em brutar el segonòrial de la faní de Retruc donant suport a aquest afer extrematrimonial. Així que, de cop i volta, li ha agafo una febre conservadora, poritana americana, a ser molt ofès i se'm va. Bueno, ja passa això amb els protestants. Quan li planteja aquesta proposta, el Dr. Camila Mademà té més d'hi dues vegades, una cino dues, que ja li pot explicar això a la faní. Cosa que ell no entén perquè o sorpresa, com hi ha dit alguna vegada, li he d'uarton a escriu senyors que són senyors amb igoti. I ell té un sentit de l'unor que ja m'agradaria a mi, que fos de veritat, perquè això no ha passat a la vida. L'hem adem de 3 mes, volia fer complissa, amb tot el que comportava a la faní d'aquest afer-te'n fosc. Però ell decideix no dir res, desistir, perquè veu que entra a pagar i entra en un chantatge, o ve a riscarsa i fer les coses netes, ell no hi pot caure aquí. Però ara també decideix no dir res a la faní. És en aquest moment en què decideix marxar, perquè no té cap sentit, està més temps a parir si no hi ha opcions d'estar junts. M'agrad tot no marxa en cara d'Europa, i us abans de marxar repone notícia d'ella, dient que la vegada ja veurà que ha passat una cosa extraordinària. Ha rebut una visita de mademà 3 mes per comunicar-la que a moncer, per comunicar-li que a moncer amb el virus, no s'oposarà a la solsitud de divorci. Que això ens hauria de fer suspitar molt fortíssimament? Correcte. Que en un primer moment podem pensar que jo que sé que moncer de malvir ha trobat una xurra i de més vol casar. També podria ser, però, amigues, això hagi d'uart, així que preparé buspal drama. La malvir no només està acostumada que li manteixin per sistema, sinó que a més madem de 3 mes ha insistit que ha estat la conversa en verdur que amb el que li ha fet decidir. Si això fa, ho lo desucarrem. La fani li explica que els homes no han tractat que irà bé a la madem de 3 mes, i que ja s'ha sentit com muguda per la delicada, és d'amble que en Durham tractava la fani. Sí, és que s'està rient a la teva cara. Perquè la cosa va bé i, per tant, decideixen esperar el divorci separats, per no encender els anims de ningú, i, per tant, poca a poca lletra, l'amic Durham i la seva germana se'm manen els llaxitalians. I la seva mare posa a esqueda amb la fania, a baris, via la mal que estarà el seu net, espel·la que aquí no passi res. Quan en Durham tornarà el seu tur, es troba que la fani té acollida a casa madem de 3 mes, perquè tinc un problema seriós. El príncep de Arminyac està ruinat, i ella no supera les cursecuències. Ah, oi? Entre altres motius, perquè he amarchat de França per no ser restat, i ella no puguet marxar amb ell, perquè tal i com explica la fani, aquí les dones no deixen els seus marits. I, per tant, està estrossada, separada al seu home, i patint sense poder fer res per posar-hi el ramé. Perquè no està amb el seu marit i la seva família. Doncs perquè el seu marit està a la casa de la Bretanya. Aquesta altar histocrecia tenia una menció un palau que sigui de llenar originaris i doner-en marquesos i després una menció a parís en el barribo, o sigui, com aquí. Igual, igual, igual. En Durham li diu que vol veure amagant 3 mes, i aquí li deuen tant gràcies a la seva magnanimitat quan ell s'ha negat a fer-li un favor per agrair-li la seva conducta, però la fani li diu que seria cruel refregar-li pels morros a la felicitat quan ell està desgraciada. Magrà tot acabarem veient sa cairebé per error. Han convingut que en Durham només estarà dos dies a parís, fins que pugui ser presentat al nen com el marit de la fani malbé. La seva visita no la fa sol, sinó que la companyia la seva germana, per no contravenir les normes socials que jo li heu de unir. Mentre ells estan parlant, la germana s'ha quedat jugant amb la criatura de la fani, practicant la feina de tieta futura. En Durham es preocupa perquè està fent massa escandor la marica i entre l'habitació per renyar-la, i ell es troba a madem de 3 mes, que només entrava l'habitació salud a la nana i el nabot, i no és esperava pas que en Durham estigués a casa. Allà et parla de molts poc d'aquesta criatura i en realitat és el centre de la novel·la. Si no fos per ell, la fani, la oiria del senyor Marbier Miria, vaixi a la merda, deixim en pau, hauria tornat els estats unis més fàries conanis i passant de tot, però resulta que té una criatura i no la vol ni la pot abandonar. És important que no vulgui, perquè en realitat això és el que l'està retanint, perquè podria avançar-lo a la veritat de la criatura. Treba a la mambe 3 mes, molt avaltida, i amb estraïs físics, el rostre a la tragèdia que està vivint. De cop en Durham s'ha sent mesqui per no haver ajudat a la mambe 3 mes, i li agraeix que amb el grat caï no li deixés els diners, que els deixés els diners els ajudés a aconseguir el divorce. Però l'has d'esposta de ella, és terrible, perquè és amb vigua. I esteia dient de debò que només volia contribuir a la felicitat de dues persones excel·lents o està sinironica. Ho diu de debò o ho diu per per l'hi sentim a la mer? Comencem a veure que es torna inquietant, perquè a mazor a gandor, que em s'hagués sent malament, i només vol disculpar-se, i agrair-li el fet que li ha ajudat, si li ho faré, que fa així, de fer-li el favor que vulgui. I la Cristian li diu, "No s'hauria acudit que potser jo, mentre estan, ja he trobat la manera de cobrar-me qualsevol servei que hagi tingut la fortuna de fer-li a vostè". I és aquí que revela com el personatge inquietant, que realment és, no sabem què ha fet, però sabem que han fet alguna. Tot aquestes converses és molt dura i amaga moltíssima violència, perquè sense especifica res, ens ha fet moltíssim. Endurgen marxant la terra, perquè ha de seguir fent el seu turau europeu, però torna puntualment a parís per no ser tan negocis. I la fani li diu que va llevar-ho a Madame de 3 mes a l'hotel de Malvir, on la família no hi serà, però ella sí. I què així podrà parlar? És amiga nostra de debò, i ens entén. Carinya. La fani, filla meva, o sigui, no sé els contenu sense, i qui napena més enorme que entres t'has fet, Carinyu. La visita l'hotel de Malvir, un orgullosa i veia menció al altra banda del senyor. La casa està a mitges, ja que està en la mort de sezon, o sigui, la manera francesa de dir la temporada de baixa, on el rí se'n van a altres puestos a fer la vida social i abandonant parís. Malgrat la manca de criats, els finestres baixats, i el silenci, en Durham, a América, dissem que aquesta menció és una custòria salosa de veïs prejudicis, i es trenyes reliquies socials. Essent com un barbar profanant al temple d'una fe primitiva, la sensació d'entrar-hi com una sègdó victòria arreren les claus de la fortaleza. A més, a s'ha picturiós, el trecjat veix costum silenciosos només amb la seva presència. Però d'acord, li venen al cap les derrilles paraules composes de la madem de 3 mes. Estroven en aquest espai a vidre-hi menústil pel Durham, i la madem-li de 3 mes li dirà que, antes, als seus motius, per no haver dit mai a la fanica ella i veia la madem de les dines pel príncep. Això que pot semblar absurd fa que a madem de 3 mes entengui que el Durham és realment d'una altra pasta. Som d'una res a diferent, li diu. Perquè ell, malgrat, no poder res, va preferir dir-le a la fanica, no podia ser, i ja està, sense explicar-li que havia sigut ell, que no volia fer una cosa d'esronrosa, i perquè no volia ser dillentatge, no es podien casar. Però quan li explica això, ho diuen penediment. Com si estigues a punt de fer-li mala la consciència. Perquè la Cristiana, a madem de 3 mes, li demanarà. Si no s'ha preguntat mai, perquè la família va ser el divorci. I el Durham li dirà que sí, que no ho entén, però que li està bé. I ell, a dir-ho que els americans no entenren mai els codis dels francesos, i perquè mai a la vida no actuen pensant individualment, sinó com un clan. Perquè, amigues, el divorci és i serà sempre a canvi del nen. El Durham i la fani no entés la llei estroven als francesos, que de cop sembla això una mica, no t'hauria anat a mi o fa fa. La voluntat t'ultima la família francesa, com saïna el divorci era recuperar el nen, el nen que era el motiu per què no podien marxar de parís, el nen que la fan i no vol perdre sota cap concepte. Perquè, a mi, si veure, li han posat nom a la violència bicaria, és que el com que s'ha fet tot se'n practica tota la vida, i les criatures no hauria endapatir mai el dolor o la fida de la mort dels seus pares, i menys una família que hauria d'actuar d'aquesta manera absolutament mafiosa, però a mi, la vela poc, això és el que hi ha. Perquè més a més, en aquest cas, m'ha de treir més, perquè el suger més un mal pare i que no farà cap bé el nen, però també sap que si la seva mare estorn a casa, li podria prendre la costòria, i per tant, ella només pot fer dues coses, o bé renunciar el seu fill, o bé renunciar a la meques tina. Però no només això, si no cala molt bruixa, li explica el Dorjan perquè sigui ell, que li digui a la fan i o perquè ell ho sàpiga i estigui preparat per consolar-la quan ella li cosi quan ella li digui. # Cruella de Vil, cruella de Vil. # Tots dos a aquestes bives, tot a les dones molt fort, és cap a favor. Quines canils? És el moment absolutament vil. Perquè li planteja el que sigui fan i se'n vella, i per tant, que no li digui, que es casin, i que li facin fill. I que així li compens el primer, la tia, ho dir, perdó, és que m'han fet un molt. Evidentment, el Dorjan és un tio amb dos disafron i vídeo però que dis el loca, que n'hi ha de coña, i que perquè hi ha jugat amb ell d'aquesta manera, hi ha les hores, a les hores, és quan la Cristianes manifesta en tota la seva grandeza, i li confessa que ja des d'un principi tenia pensat aquest estrà de gema, i que tot plegat ha sigut una comèdia, per assegurar-se al nen. I en Dorjan, que tant bo a fill meu és una mica bo, a vegada se'n fa de. I li va demana que com ho puc fer, que per què li he fet mal d'aquesta manera? És que puc re neu, o sigui, puc re neu carinyo, és que no entén res. I ella li respond. És que aquest moment em sembla tan cruel, tan malvat, i tan brillant, i diu que encara podria ser que les tingués enganyant, que no es pot confiar en la barada del mentideu, i no és la gregui. Sembla que de cop se repenteix de benetany un, i de bé exposat les seves cartes, en part per què eren Dorjan clarament esfaran rera, privando de la felicitat, perquè ara té, sobre el pes de les seves espatlles, la consciència de no poder-li fer això a la fan. Si ve ella s'ha estat ben agluriant tot el llibre, que eren diferents, no ha pensat que justament per aquesta diferència, han Dorjan no veurà aquest últim acte com un favor. El que parella hauria estat una senarig genial és a dir, desfer-se al seu marit maltractador, deixar-ho tot enrere per poder-se casar amb el seu amant i formar una nova família amb ell. Però en Dorjan mai privaria la fanida del seu fill, ni que podés per la seva propi de felicitat. O no, o tot ho ha fet expressament de madem de 3 mes per potre una vegada més endurgen, que aquests finaltinguit tantes lectures interpretacions fan de la madem de 3 mes, una donant cara més anigmàtica, fascinant, i sobretot, odiosa. Però que aquella moment d'intender relació de la madem de 3 mes, quan ell marxa i li diu, "Ai, pobroma, tan bo". Perquè, en realitat, sempre, aquest. El pobre d'orjam sempre ha estat una peça d'escacs en un taule enorme, on no s'havien ido als que estava jugant. Erit Huart en Mayens donarà el final de G.Nouston, ens donar finales més realistes i tristos que ens deixen amb el cor més enconjit, però que també em torna a agradar molt. Què me apres d'avui? # Va, què me apres d'avui? Us resomim en 5 punts. Punt número 1, que quan parlem de dit Huart, on ràpidament la relació anem amb un nou vellor, però on va gaudir de la vida va ser a París? Punt número 2, que a dit Huart en és la reina les novel·les transatlàtiques, l'accessplicant el sort del veï continuent amb el nou món. Punt número 3, que les pensades del dólar pot ser un nom molt glamorós, però que té la marineria de això de vent de les teves filles per un titur. Punt número 4, que la violència vicaria existit tota la vida i que amb el tracte hi fessar dials nens per les varalles de d'uns és una cosa molt vil. Punt número 5, que a dit Huart on té una capacitat estupenda de fer retrat socials que ens mostren com sigui el continent que sigui el nou món o el vell continent les dones sempre hi surten per dins. Menudents, no ens deixem estar. Ja ja està! # -Varem, us tornem a convocar? -Uns, esperem aquí? Jo farem per parlar de la vida de la nostra estima d'issima. "Jay Nousten" és monogràfic biografia "Jay Nousten", d'aquestes, d'estimades, repatim "blausel" com el vestit que porta a la única pintura que tenim de la seva germana que s'endre. # Per cert, no voldria m'acabar sense donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible que avui passes això. Primer de tot, mil gràcies al joc per acollir-nos, el carles grenci a gran carn, les perfemàgia, els botonets i per tenir una paciència infinit amb nosaltres, a veure els indescents de la matinada, a la l'Ai a Salvador, per posar les vaigua a les separadors, a les filles europees, per sedir-nos, Juli Aguilar, per la Sinta Inicial, i a les vuc per sedir-nos les seves cançons per les separadors i per aquesta sinta i final, cada zona, i a tots vosaltres gràcies per venir i per escoltar-nos. # # Estàs escoltant un pot que es produït per Joc Barcelona, ens trobaràs el carrer Mallorca 275, restaurant Cuc de l'Aria i Factoria Cultural.