Punkis Decimonòniques | 03x04 | Vera

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] i que m'agressi per dut un moment de dies amb un temps maravallós i com no ens ha de caure bé els catalans, el guiron i amb una mica d'obsessió pel temps. (música) Sí, sí, però què vas creure? (música) Avui parlarem de la seva novel·la semi-autobiogràfica Vera. Hi ha llibres que, com a editora feminista, em sento en l'obligació moral d'adita. Un va ser musclós per sopar, que exposa la violència patriarca al dims d'una família ideal des de fora, i l'altra, a l'Eisabet Bonarmin, que a l'Eisabet Montzomba, descobri i que l'adolòzidina ha fet una traducció que és per treure-les al barret, com totes les traducions de l'adolòzid? Sí, sí. Crec que és importantíssim que tinguem referents que es facin veure les violències en les que ens podem trobar sense esperar-nos u a trepades. I que el tenia aquests referents per poder identificar els petronjectituds, perquè aquests narcissistes perversos a vosaltres sempre fan creure la víctima que té la culpa de tot i que aïs són la víctima i no el reves. Avui a visem que serà un pot que es un parlarem de temes molt d'allicats, així que segurament no serà tan divertit, però creiem que és molt important visibilitzar-los, i sobretot que les lectores que venen després de nosaltres tinguin aquesta petita guia de com hi identificar un narcissista busiu, que s'odmeta amb el tractament psicològic a la seva víctima. Si us hi veieu reflectides, per tenir-ho al guaprop, que sí, també s'ha de veure que regalar-li. Ens trobaré amb d'entrada. Amb una noia molt jova, la Lúcia que deu tenir uns 20 injustos, que està absolutament perduda a cornoalla, i és que si alguna cosa hem après aquesta temporada, és que cornoalla passa sempre coses terribles, perquè el seu pare acaba de morir. La Lúcia és la nena del seu pare, no tenim esment de la mare en cap moment i porta tota la vida al seu costat. És una nena del papa, mi mare per ell i pel seu amics, que sembla que no acaba d'entendre massa que he dit quan parlem, però que l'estima. I el seu pare es mor, por una intoxicació de volets. Que és el espai, i cosa més ràndon. I de cop ella es troba absolutament sola i perduda. La Lúcia ha estat sempre sota la protecció al seu pare. Ella estava delicat de salut i ella al cuidava. Ha viscut en una mena de bon bolleta de felicitat al seu costat i han compartit junts tot. Els llibres, els viatges, els amics, però per molt ideli que això ens pugui ser una, això vol dir que la Lúcia amb la mort del seu pare és que la no posició molt vulnerable. Ha estat sempre acostumada a ser dos, ja està sota la protecció del seu pare. Això la converteix en una víctima perfecta en un moment tan delicat en què acaba desapareix a la figura del protector. Deixen-la no només sola, sinó també desvalguda. El pare sempre ha respectat i la tingut en consideració com una igual, l'educat a Blonsbury, en un món força diferent i amb molta més hibertat a l'avitual de les noies de la seva època, en un microcosmos de llura pensadors que creien en l'educació i en una societat molt més lliure igualitària per les dones. Si una mica com el món en el que han crescut la germana de retorn a Howard Zenn, de M. Foster, que es basava en la germana de Stevenson, és a dir, a la Virginia i la seva germana Vanessa, també a Blonsbury. Ja hem dit que es va conèixer amb el Foster i hem donat la impressió que són les dues cares de la mateixa moneda. Tenim una jove que crescuta en un món intel·lectual que s'han enamorat d'un nom de negocis més gran, pràctic que no hi hagi aixen i té cap interés artístic, però mentre que retorn de Howard Zenn, el Wilcox acabes sent bo, en Waymys. Bueno, en Waymys. Ja hem parlat, ja hem parlat. Anem al Waymys. Aquí tenim al Waymys, un senyor de 40 molts, de fet, la mateixa edat que tenia el res, quan el va conèixer la vida real, i que es troba a Cornualla ja que el de Corum i els costums socials han obligat a sortir de l'ondres, i, alhora, així, fugi d'un procés judicial molt polemic i mediàtic. Ell està molt enfadat que l'obliguin aquesta solidat forçada. Fa dos dies que no parlem ningú, i crec que parava de botx i no parla amb aquesta nolleta que està per plantar, de mirant el mar, el jardí de davant de la casa que tenia llogada amb el seu pare. Ella li respondi fredament que acaba de perdre el seu pare, i a qui insisteix canta parlar? Això explica tot. Afrigit's, com estem tots dos, que el que parlem, l'un amb l'altra. El tio, quan han passat com 15 segons, veu clar què pot fer amb ella. I a partir d'aquest moment, es converteix a una mena de "Esser protector de la Lúcia", fins al punt que quan apareix la tieta de la Lúcia, es pensa que és una mica de sujar magim i que encara sol que no ha tingut. Vaig i per davant que les punquis no ha proverem les relacions amb tanta diferència de edat quan es poden establir roles de poder-te en absolutament mercats com és en un cas com aquest. És a dir, si tenim per dues persones a dultes i amb la vida feta, jo que sé com la. Tu sabies això, el Joaquim Bellvardú, que té 100 anys, té una dona amb qui es porten 17 anys, perquè clar, ell en té cinc i llant i 8,3. Vull aquestes edat i quan em mi que fés el que sorti del papa, carinyo. Però, en exemple, aquestes excepcionals com aquest, la diferència de edat, malament, red, flag, caca. No, és segura, fora. Però, bueno, és que si només, quan no ens abans sempre, és que n'hi ha unes quantes més de red flags. En un inici, ella planteja això, que la mort els uneix d'una manera inevitable, explicant que la. explicant a la Lúcia que la seva dona ha mort en circonstàncies si més no dubtoses. Quan descobreix que la Lúcia fàdia és que no hi hagi el diari i que no tenia idea de la seva història, està jo garrit. Els necessistes estan obsessionats amb tenir el control sobre la versió de la història. Llavors, puc explicar-li la versió real dels fets sense que li hagi arribat les monstruoses insinuacions que es van fer a la investigació judicial. I la segona característica, els necessistes detectada en les primeres frases que coneixem, a la Lúcia és que ais sempre són la víctima. Perquè ens diu, com si no hagués patit prou? Bueno, bueno, bueno. Bueno, bueno. I quina és la gran desgràcia del "Waymys"? Doncs que la seva dona a mort, mentre que està vendre vacances a la seva casa de cam, després de prendre el té, quan ell estava la biblioteca escrivint unes cartes, que veureu una ombra que caia. I un cop fort, la dona, la seva dona destrossada per la caiguda des del pis de dalt. Ella s'ocupa de controlar la història, de dir-nos que el terra realliscos, la finestrera massa baixa, però clar, aquí veiem una cosa rara. Perquè diu, segurament es va bo que la finestra i els pos live end realliscà. Per això va caure de cap. Sí, això em sembla molt difícil que caiguis de cap, si no tira o si expressament de cap per matar-te. Sí, "Waymys" i la física no són a mig, també us ho diré. Bueno, vei d'anime, això, a les autoritats, que fa podre de sucar rim i sobre en investigació judicial, amb un jurat per derivar-te sobre la causa de la mort. I no han pogut adormir si va ser un accident o si va fer expressament. La lúcia s'horroritza davant d'un possible suicidi, però hi ha claréix que no tenia cap motiu per aversa suicidat. Era la meva dona. No tenia cap preocupació al món, un servei perfecte, cap problema, ni el salmal de cap, una salut de ferro. Feia 15 anys que eren casats, i jo vivia parella. Només parella. I quin mal rotllo aquest "númer parella". Maradeu, peda veguina. Al jurat, dubte de la causa de la mort, ja que la donzeia de la seva dona, una donsella estúpida, va insinuar alguna cosa inventada, esclar. Al jurat, i aquí ja ens comença molt estar en cara més al "Waymys", comença a fer comentaris clacistes. I es sap que al jurat estan formats per gent de tot a mena, carnicès, fornès, fabricants, espelmes, la majoria sense educació, a la Mercè, de qualsevol suggeriment. I creu que la criada ha actuat amb despit perquè es van agar a pujar-la al sou. Ens tornem a trobar amb un altre a tret de la personalitat nurseisista, crítica i menys periar les persones que no consideren importants, categoritzen les persones entre res que van a la pena, perquè són tan especials com ells, i totes les resta, que són infaríors o súbdits. Com que la investigació ha societat molt apolèmica, sortint cada dia els diaris, tot dom li ha recomanat que a Marge de Londres fujin dels silenci dels seus amics i de les mirades dels veïns. Li acaba preguntant per la desgràcia de la Lúcia i considera que res pot ser equiparata la seva desgràcia, ja que hi sempre ha de ser més víctima. Tots dos havíem estat víctimes d'una injustícia especialment monstruosa, una injustícia inductable en el que es dei. Quan el seu pare, probablement, havien mort com mora en tots els pares, de la manera habitual, allí. -Sí, claro. -Incensible total, eh, envers. -És duríssim, perquè ja un moment concret on veiem. L'evera, arguem, és que decideix enamorar a la Lúcia, perquè ho veu com una estratègia possible i efectible. I això passa al final del primer capítol. Portem 29 pages, necessitius molt ràpid. I la manera més fàcil de enamorar a la Lúcia, passa per fer-se imprescindible per ella, o això sembla després, ja descobirem que ja ho descobirem, que és una assista desgràcia, et cancàpques pensant ella, però no em prengui moment. Sembla que vostè aquí fent de bones, i que partixi de la idea que si tots els dos estaven al fons del poc, ens hem millor manera de tirar endavant és ajudar-se, i darrere en compte que no pot tornar on les de cap de les maneres durant setmanes, pot mirar el millor que pot fer és ajudar-la a l'enterrament de sum para, entre altres coses, perquè això el permet ser una altra persona i amb masca de la seva identitat. I ara mateix és la seva excusa i li va molt més que bé. En WayMis ocupa amb naturalitat el jo que hauria corresposat el seu pare en masculí, i fa la gestions funeràries amb molt de gel i energia, i fins i tot, massa entusiasma, en WayMis es complau en veure que les seves accions són molt valorades per la lúcia, a diferència a la vera, que acceptava tot el que hi feia parella com si li fos de gut. Els narcissistes necessiten ser admirats, la seva autoestima depèn de la consideració positiva dels demès, i per tant, l'actitud de graïmen i admiració de la lúcia per la seva diligència és just el que necessitava al WayMis. Els narcissistes sólent sentir-se incompresos, ja evidentment no tenen 24 set l'admiració de la gent del seu entorn, tali com necessiten, i en WayMis ja li diu a la lúcia, que es sovint, molt sovint, s'havia sentit farit, profundament farit, per la incomprència dels altres que no valoraven com de bo i amable, que és. I mentre això passa, arriba la tieta. La senyora end-gués, la tieta és un personatge absolutament imprescindible en aquesta obra i ara anirem conèixer. I us avisem que les punquis en som molt fans. I a més a més, o sigui, no trobes que la Magui és més un escut per interpretar aquest paper? És que no podia parar d'imaginar-me la ambella. Sí, sí, sí, ja està. Sí, sí, ja 24 set. Però, per a moment, ens cal saber que és la germana del Gim, del pare de la lúcia, i que és una tieta soltera. i que d'una banda, absolutament dolça i encantadora, i cadaones a primeres es pensa que a l'Ebert és una mica del Jim K. No ho coneixia, no passa res. No només ell es pensa això, alerta, sinó que tots els assistents al enterrament del pare de la Lúcia assumeixen que és una mica del pare que ells en particular no coneixen. I l'Ebert s'ha de aprofitar fins al punt, o sigui, de veritat. Això és superescandalós. Fins al punt de passejar-se amb la Comitiva de l'Enterrament de primera fila de la fila del mort, que és prou gros. A partir d'aquest moment, s'inicia una mena de festeja al estrany en el qual ell està superpendent ella i es converteixen una veritat més de la casa. Donava bastant malroyo que a la Lúcia segueixi el joc de No Diquies al Guemis, no coneixia de res al seu pare, i cada fet es coneixen de fa literalment quatre dies. La Lúcia es sendes valguda sense el seu pare, i ara ja ha paregut al Guemis, que fa el seu paper. Fa molt de fàstic que en varies ocasions s'esmenti al seu aspecte de nena. Fins i tot li diu que podria semblar que tingués 12 anys i 92. Hi ha més. li ordena coses com si fos el seu pare. Per exemple, hi ha una dormint nena. Entre tots, infantilitzen encara més la Lúcia, i fins i tot la propietieta que l'estima moltíssim pateix perquè amb la mort del seu pare s'ha quedat molt desenvolupada la Lúcia, i que ella només es porta un any amb el seu pare i el dia que mori, doncs que passarà amb ella. La tieta arriba de decidir que el pare ja ja hagi enomenat el que fa més de tot el que fa més de tot el que fa més de tot el que fa més. El Guemis com el tothom de la Lúcia. La sensació general, que hi ha la casa, és d'un ambien, o si hi vas tan xungo i vas tan enrereir. Cada cop que algú riu és com sinistra. Per exemple, quan la Lúcia ho fa, perquè el Guemis li demana que som rigui, o quan el Guemis, és clavari a la putanesca i la bruixa per moment superèpa. Per seguir el pare. Pod ser que sigui per la mort, encara recendo el pare, o pot ser que tot sigui una migada crivi per culpa del Guemis. I comencem a veure que el Guemis és una mica hipersensible. Quan li molesta tan que el dinar sigui ja fiscos i el que fa fred, però com que la cambrera reconeix que has estat així en un nord de la memòria del mort, no sabem fins a quin punt té raó encara. Si aconsegui el Guemis, gent té prou de la mort, i no pot riure ni menjar bé. A 100 víctima d'una injustícia causada per la mort dels altres. O sigui, és que es pot ser més agocentri. És un normal. Ara el Lleida de 100 Fort, l'admiració de la Lúcia i de la seva tieta, els exercistes, com Ja, Nino, Vallén, tenen l'autostima molt fragile, i aquesta depèn de l'admiració de la resta, perquè no es poden valdr a Barcelona, així que els proposa. Els vol proposar marxar del viatge fugint del dol. Però la tieta no li convengents aquesta proposta, perquè ella vol tornar l'ondres. El Guemis la troba algúista i obstinada. I diu alerta que ell no era una home, que es deixés dominar per un parell. Serà la primera vegada que la tieta s'interposaran als seus plans, i comença ja el seu "odic contra la tieta" solterona. Quina atrocitat que la Lúcia fos arranca del seu costat per una simple tieta, una vella conca, el més feble i segurament el més negligible de tots els parentius. Clar, clar. Aquí s'enjunta que aquest exercista ha estat criat amb una societat patriarca, amb el clís "masclista", i no entenc com una dona vella, i a sobre soltera pugui tenir més poder de que ell una home rica. Si és que més a més de no ser sista, "masclista". -Van junts, eh, normalment. -Pantàstic. La senyora Enguals era tan petita que podria haver-la partat d'un empenta. Tan mateix tornava a pareix el monstre de l'opiniu pública. El frustre no pudeixer si la seva superioritat física masculina sobre la vella conca. El tio encara en llora moments d'encara més patriarca et "masclista", diu, "Si hagués viscut en aquells temps antics de sencetesa en que la gent es comportava com calia, s'hauria carregat la lúcia l'espai, i hauria marxat amb ella a òstia d'Eu a París, rien-se d'aquells insectes enomenats tietes". Un altre tret del mercistista és la poc enpatia. Jo veiem quan troba que és cruel que el deixin sol perquè estan arreglant els papers i els objectes personals del seu pare que acaba de morir. I quan hauria d'entendre el donar-li conversa, hauria de veure les posenar rios, perquè no vols saber res de la sulta rona. Vol estar amb la lúsica cruelment a les papers del seu pare di fun. Recordem que més la tieta i el web miss són de la mateixa generació i es porten com a molt, 3 a 4 anys, jo sí, tindria molt més sentits que parles amb ella i no amb una nena de 22 anys, que és més de 20 anys més jove que ell. Després de l'enterrament es produeix la declaració. La primera vegada que no ho fem. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. I per primera vegada tenim una mica l'empració que no saps del tot, fins i tot, com ho deia amb la situació. Entrarles les coses perquè el tio li diu. # Sentint no soy nada una gota de lluitia mojando mi cara. # Pensi? Bueno, he de dir, fins a les hores, el senyor he vist una figura protectora que ha planat el seu voltànic a la calmada, una mica, però en el moment de aquell salida clara, a la feina lúsica, com Flasberg s'ha de viatjar amb una miqueta, i comença a recordar tota la resta de pretendents, que no és el primer, que s'aleguen d'aquella d'anteriorment i que allà aquí ella ha rebutjat. I sobretot. la mort d'aquesta dona seva, les ganes que té de fugir, i està donant una mica de mala llibre aquest noi. Atenta, perquè és la primera vegada que la Lúsica ens mostra una mica de voluntat pròpia. Veiem que la idea que té la Lúsica del Guai Miss és molt esviaixada, però clar, els necessistes maltractadors mai es mostra en com som. Primer, mostra una faceta encantadora. Ells pensa que ell és tot vunta, generositat, simple, un refugi del dolor per ella, un vídeo desolat que adorava la seva dona, i eres mostratant vulnerable amb ella amb els resplens de llàgrimes. Però, a mi ha agradat tota la poca idea que algú estigui enamorat de ella, a què tome la faci antiprotegida, i ella decideix no dir res, sobretot no negar-se a casar-se amb ell. Malgrat tot, ella no li diu que l'estima. En cap moment, això és molt fort. La Lúsica li ha xuc a les llàgrimes i ella veia molta passió als llàvis i els que veix. Aquí ja junten dues coses. Per una banda, la tracció física que se'n parei, un home gran, alcepat, diferent a tots els jovenets, que es li havien anat al darrere fins ara, que es partant el descobriment de la tracció física. I l'altra cosa que s'aliguta és el poder de fer felir-se algú. El Way Miss ha canviat totalment d'expressió quan es veien. Això és, doncs, com és. I l'he fet jo, és meu. Mira, en el nou Way Miss, resplendent a ser un rujosa de la seva apropia obra, i aquestes dues coses, que es convineden enganxant molt. Cada cop tenim més elements per la tempesta perfecta. Tot el que de Lúsica no se sap ben bé com, però es troba compromès amb el Way Miss. I no li sembla que falta respecte per al seu pare, que estaria contentíssim d'aquí que he estrobat consoltant ràpid. El que li sembla, una mica raro, és que he pogut tornar a pensar en l'amor quan fa una setmana o si, literalment, una setmana que se li va morir la dona, literalment, se va cara. I que hem de dir-lo si ho sigui una mica res flag, si que és. Home, si igual si, eh? Quan es separen, es descobreix enamorada del Way Miss, però la manera en la que descriu és bastant xunga, obre cometes. Mentre el tenia el costat, he-la dominava, i la feia sumir-se en una mena d'ensopiment. Se li aclucaven els ulls i els pensaments. Superbé, si l'ho busquessin, t'hi vaig així, fugiu. No mireu enrere, mai més. La tornada de Londres és un canvi de paradigma, perquè la Lusi torna a no estar allada. I a més a més, se m'ha vist una tieta entre altres motius, perquè no pot viure sola, perquè és una dona jova. I passa a veure a Blonsmori amb el seu pare, a Terransescuer, amb la tieta d'aut, que és el més aprof de Belgràvia, en una casa massa petita per totes dues. El testament del seu pare li ha deixat una renda de 200 lliures al any, que és força justa comparada amb el nivell d'avida que havia dut amb el pare, que només li deixa mobles i llibres. La tieta sorprèn, en veure que la Lusi no està assumida en cap tristesa ni es preocupa especialment pel seu futur, que en principi, ser una dona jova, soltera amb una signació més aviat justa, doncs és bastant magra. El testament del seu pare en cap moment li designa cap tothorla gàl per la Lusi. Això és important, el fet que no li designi un tothorla gàl, perquè no ha de demanar per missar ningú per fer el que vulgui. Aquí ha un tema, i és que la Lusi, l'agalment, no pot aratar, fins que no es casi. És molt chungo tot plegat, però fins a en 1870 que no es va aprovar el Merriet Women's Property Act, en la Terra, les dones no estaban capacitades per tenir la posició del seu propis guany. A partir d'aquest moment, les despoles d'estaven capacitades l'agalment per aratar en el seu nom, és a dir, si se'ls moria al Merit, podien aratar les posacions del seu Merit. Així com la disposició legal, es diu que els dos pares d'una criatura s'han aviat de fer responsables. Fins al moment no, eh? Fins al moment, ha de deixar una criatura i ha tostia i te'n estampes. De fet, no va ser fins a en 1922 que el Regne Unit se ha aconseguit l'equitat en l'arencia. Per tant, és raríssima la posició en la qual el gins deixa de l'USI, i només explica, perquè el tio és mort de sobte i sense esperar-ho, perquè si no, es treia de xerrar la seva filla, sense tothos, i amb una posició absolutament bona, la plat de per vida. El Way Miss, l'escomensa a visitar dos dies per setmana, a les 5 campons. Sense tenir gaire l'especte del guc que acaba de passar per una desgràcia, sobretot es podien notar per els seus pantalons grisos que feien poc aspecte de dol. Per compensar el griscle, a l'Egral dels pantalons, es podria haver posat una cinta de crem negra al braç esquerra, com a sol feina, que és de circumstàncies o si els que ho mirat qualsevol period drama ho ha vist mil vegades seguríssim, però sembla que mostrar-se infeliz no estava de moda. És molt enginyós, com la Lísabet Bonarmin ens va mostrar, com la tieta, a partir de petits comentaris, entre ironics i sorpresos, va començar a pillar el Way Miss, i a sortir de l'encantari. La tieta és la millor, i està odicada i està socfant. No passa res, perquè hem agradat que vol passar de la persebuda i que no vol malfiar-se de res ni de ningú, no pot deixar de sospitar tota l'estona. La lús "PRO" és una altra història. Perquè l'ha bon dia. El nostre gran armin és tan refoto d'amén genial, que explica l'enemurament de l'Allusi amb unes paraules tan belles que, si no s'apigui, com és ell, serien per sobrer a penjar Twitter, fer tot i vaks. El seu voltant es dibuixava un cercle màgic en el qual no podia penetrar res ni ningú, i seient dins d'aquella bombolla, agafats de la mà, sància estalvis, l'Allusi li havia llorat el cor, només calia que entres a l'habitació per fer-les satisfal·lis. Valeu, moment, però seguim llegint. Diu, mentalment, era més que confortable, era tot un luxe. Sentir-lo parlar era un descans perfecte. No calia pensar. Des del seu punt de vista, les coses eren blancs o negres. I aquí tornem a tenir un erret flac que ens portat totes les alarmes d'aquí això és un narcicista, i aquí costuman ser molt manikeus, dividir les coses entre bones o dolentes, blancs o negres, no hi ha grisos. Voleu les pantalons. En canvi el seu pare sempre l'havia reptat intelectualment, l'havia fet plantejar-se les coses. L'Allusi s'ha passat aquestes setmanes a dormir sobre el seu pit a norma, protegida per la seva masculinitat i el seu cos gran, i no s'ha preguntat res de la vida de ell. Així que quan la tieta li pregunta que d'aquí treballa, ella es quedem blanc. De què fa, a part de si viudeu? Això jo sabem, però no pot dir que sigui una professió. O sigui, potser més aguda la tieta, potser més encanta. En potser més encanta. En Way Miss està ganciós per ensenyar la seva vella nena, d'especte de 12 anys, els seus amics que després de la mort de la vera, l'havia en deixat de banda. O sigui, a part de la norma i escarosa, horrible red flag, d'aquesta tiguita en Catarina en cantat d'aquí l'isembrí. Una nena hi ha un altre patro triptipic del narcicista. La obsessió en rebre el miració dels dames situant-lo per sobre la resta i a seguir per tenir la feina als diners o la parella en aquest cas. Perfecte. Una per important del encantarina men, que té per la lúcia, passa per exhibir-la com la seva esposa. Perfeta. A tot això hi hem de sumar el fet que no només la veu patita, sinó que estan un orgullet, i es passa al dia tractant de com una nena. Dient-li patita, fent-la a la seva falda, i quan esten sols per fer-la senti com una nena. O sigui, la pederàstia, com a red flag, igual i així. Aquí sí que començaria sort de comentar-ho. Això ja. Està en edamans. A Way Miss cada cop li posa més nerviós la presència a la tieta, que la troba pasada, maleducada, estúpida i que es fico no la demanen. Que més a més es vol, seu té, i es sobre ha de ser sempre present, lo cual no li permet, doncs potra matre en quilament a l'alrusi. Una altra tret del narcicista és crítica i m'experia a les persones que no consideren importants i molt per sota seu. La tieta no només està per sota seu, sinó que més a més li esguerre la metà dels plans interposant-se per mig. Que el confassar-li a la tieta el seu compromís, perquè així es deixaràs tassols. Però a l'alrusi això no bonge, no bonge, ens clar. Però un conme del Way Miss imposa, que la seva voluntat hi li acabarà dintre a una escandalitzada que si veu sospitarà, perquè és l'estíssima, la tieta no ho veu, gens. No entenc com una persona es pot enamorar tan ràpid després d'aquestes d'haver discutit una tragèdia tan vèstia. L'alrusi li intenta justificar que és justament per això. I aquí la tieta diu una de les frases més épiques de la novel·la. O sigui, que com més terribles al dolor que pateixes, més alegrament tan vas aprendre el té. A la tieta li costa accepter el compromís i li incomoda molt la teva vida que compartia espai amb veïs mentre festegen. La seva manera de la cort no seria vegetariana. Si així, que decideix marxar per deixar sols els enamorats. Però està marxant per deixar-los sols, o està fent perquè no suporta l'everard. És molt dur, veure com una dona, és forçada de deixar a casa seva per no aguantar un home que veu claríssim que no li farà cap bé a la seva nobada, perquè la pugui festejar a casa seva. Si el moment del viatge no ho tubus, si és espectacular. Sí, perquè ens porta a veure una dona de casa bona que haure en un autobús fent voltes com si fos. Què és això? Un jubilat cobaixós d'aire condicionat. En un bus de TVB em plena una de calor de Juliola Barcelona només per poder escapar del perdonent de la seva nobada. Però com que és una dona molt llesta, prefereix no posar-se de cul i tenir un actitud amable i cordial amb els enamorats per no perdre l'alusí. M'agrad volguir el fill corfort i no perdre l'alusí comenta aquest prometatge amb una amiga seva que és viuda per tercera vegada i s'ha de veure una conversa molt l'alusí quan intenta auto-convències de la conveniència d'aquest matrimoni. El capi a la fi? Què pot ser millor com marit de bot? No tenim marits. Aquesta conversa m'ha avutatuar perquè em sembla excel·lce, o sigui, no puc més. Quan arriba a l'octubre, per tant, comença l'assison, els amics del perdon de l'alusí tornen a frequentar la tieta i l'alusí a casa seva, com haurien fet si estigués al gym. Tots troben que l'alusí és un personatge maravallós i que més a més la cuida com ningú. Tots es posen a opinar sobre què ha de fer l'alusia partidara. És curios perquè l'alusí sempre diu, o això ens mostra la narradora, que no entenguei res del que diu en els amics dels seus para, és com si fos tonta. M'he de una sensació molt estranya, perquè ens mostra encara més l'ambiguïtat respecte a la seva capacitat de gent. És a dir, la seva capacitat de decidir per si mateix. Sembla que l'alusí sigui realment una criatura, o sigui tonta o no tingui capacitat per decidir cosa que complicarà encara més les coses amb el pas de la història. I amb el WayMis en canvi no li passa això de no entendre les converses. No li cal esforçar-se, ni cal que el seu pare li expliqui poc a poc tot tot. Potser, perquè és més simple i més ruda, gens intelectual, una home de negocis i pun, que no s'esforçen tenir converses interessants ni amb doble sentits. En una petita defensar l'alusí els textuts dels intelectuals de Blonsbury, que podem llegir a dia d'avui, són realment bastant challenge in-quinta actualment, i si no em creia o llegiu la senyora de l'Oi de la reina de Blonsbury. A tot això, la tieta amb un criteri no ha volgut que estrovesi amb el WayMis, ja que ràpidament no t'aríem cap a passar alguna cosa entre ells, i és possible que algú se'n recordés de la ferda el possible suicidid de la dona que va ser tan mediàtic. I ha triat els deixós al vespre, perquè sigui el dia a la trobada, i que el WayMis prefereix evitar el supeç de la casa de la tieta solterona. Aïll el principi, li fa gràcia l'escripció que enfa la lúcia d'aquests intelectuals, fins que d'acop li comença a punxar l'enveja, segur que tots estaran fàstagant la seva nena. Així que decidés presentar-se a casa de la tieta d'autes, i quan ho fa, es converteixen al centre de la visita. Però no perquè els altres els considerin interessants, sinó perquè és un cunyat. O sigui, és un tio que voles coses molt claves, perquè és imbècil ràmetat i es pensa que té la veritat absoluta. I no conversa, ell sentència. És que el tio es planta a casa de la tieta, es posa fumats sense preguntar si molesta ningú, i es posa sentència i explica el seu punt de vista com si vols la veritat absoluta. I els més de la seva pare, rapidament decidem que és imbècil que no va la veritat, reonar-me'l perquè tot el paquet, i en canvi, la lúsis queda com cada vegada més fascinada i meravellada que el guap expliqui les coses d'una manera que per ella sigui fàcil entendre. Insisteix-ho en que en la raó no està fent pensar tota l'estona, que la lúsis o és tonta o és molt de vir mentalment, perquè us ho hem fet una idea del nivell de limitació mandat a la veritat. I en moment, el criticant els amics del Jim, diu no ens cal conversa el que ens cal és actuar. I fa referència a Napoleu. A vera, Napoleu, saps? O sigui, el paradigme de la qualitat. És un puto criptobro, i ara vull trencar la cara. Ja està. El Guai Miss els diferent tan desagradables i els talla tan al rollo, no deixen parlar ningú que ha vist els amics del Jim deixen de anar a casa de la tieta. Com que el pare no va deixar tothom tots senten amb el deure de ser-ho. I ha vist en la tieta que no els agrada gens aquest al Guai Miss per la lúsis. No només per ser tan desagradable i per l'amcentència sense donar joca a discussió, sinó també per l'afere amb l'Anterior Senyora Guai Miss encara està massa recent. I que sí, que té una bona situació financera. Però això no es dissuedeix d'anar altres hores segures a parlar amb l'Alussi per intentar dissuadir-la que no es casin bé. Però aquí s'equivocen no actuant com la tieta. Ja que, com més insisteixen, més força ferre all. La vivim simultàneia amb la renunciada de la tieta a influir sobre l'Alussi amb la seva necessitat de defensar-la davant dels seus amics i el seu germà, perquè vulgui o no, ella és una home més poder que allà i no voldrà haver-se d'enfrontar. Fins a la tieta, els ha deixat molt d'espai. I al Guai Miss, quasi li comença a caure bé. Fins que arriba al moment de Nadal. Ara que ho desomflaix, que igual amb tal, jo has fet amb ella. També tu dic, total, Nadal és un moment important per al Guai Miss i aquí veurem que també és un punt d'inflexió de la novel·la. Ella ha decidit que se'n volen anar a casa seva, a de Willows, a passar Nadal, i no només això, sinó que ja ha disposat que la Lussi i la Tieta 12 ni aniran amb ells. En Will Miss, que primer feia els plans, i després els comunicava, no havia parlat de Nadal ni tan sols amb la Lussi. És aquí, quan veiem claríssimament, que no té cap mena d'intensió de demanar-los opiniors. Si no, que ell disposa i quan ell diu, que no decideix montar un pollastre de nassos. Sí, no és només que li molesti, sinó que s'assurprent que l'havia de tenir capacitat de negar-se a fer el que ell vol. És a dir, el tio ja ha somit que la Lussi farà absolutament el que amb ell i doni la gana, però també també no ha persegunat que l'altra dona faria la seva voluntat i quan decideix no fer-ho i a més a més els mostres fermes ho paguen qui té més a prop. És a dir, la Lussi. Deixant la davanda i generant un silenci d'incòmodes que la faran sentir que el poble d'una cosa que no ha fet. Un altre tret de la personalitat necessista és esperar favor's especials o que els demés facin el que ell vol sense qüestionar-se. I recordem també que el silenci, el silenci com a castig, és una forma de bus que pot arribar a fer molt i molt mal. Sí, és que fa tots els checks del maltratador. És ara més quan la tieta descobres que és el Guemis realment i que ha passat amb la seva anterior esposa. I no li fa gens d'inmica de gràcia aquest home que haguis el prou més de la seva nabona, però ell s'enguarda prou de dir-es més. Finalment, passen en a la londres amb un excess de menjar perquè he fet menjar per 45 persones, però el Guemis decideix que aquesta serà la darrere vegada que la tieta els espaiarà als plans. Per què per ell? No ho sabeu, però us explico jo. Hi ha dos dies especials de l'any i són els més importants del món. Per to tom. Per Catalunya també. El dia de Nadal i el dia del seu aniversari, que és el 4 de l'abril. i decideix que passi el que passi, se l'abra a la seva aniversari, a cada seva, i ho farà amb l'Alussi. I com que la millor manera de fer-ho és assegurar-se que la tieta no els hi vol que ja era data, s'ha de casar amb ella tan aviat com puguin. Això és un problema perquè. Sí, és dol per la mort de la seva esposa i el dol per la mort del pare de l'Alussi, els demanarien una enda compromís abans d'acordar-se. Però el tio decideix que suposa per els forros cuyons i que no cal esperar. Evidentment, l'Alussi no li fa especial il·lusió abans a la data, sobretot, per fer demagar aquest compromís amb la seva tieta, que recordem és la única família que li queda. Sí, com sigui aconsegueix convencer-la que és necessàri que es casin aviat i que ho facin en segret, i veurem com la tieta providencial, com sempre, sospita que està passant alguna cosa per l'actitud superatenta i carinyosa de l'Alussi. Així que el dia abans del casament, quan l'Alussi va fer-li un pató de bona nit, li diu, "Es demà". I clarament sí, i decideix acompanyar-la. Sí, com estic mem, aquesta tieta que està superatenta, malgrat saber que no hi pot fer res. És un personatge molt bonic, i a més o més, està molt ben treballat i molt ben escrit, perquè està tota l'estona i andant converses de si mateixa que la seva naboda no es pot haver equivocat tant. I que volen jo que se ja ho farem, i que tot i que no li sigui fàcil aprendre a estimar el seu nado, posic i que ho farà tot per haver de l'Alussi. Després del casament, doncs arriba la lluna de mel, que serà un moment d'escobriment del sexe per l'Alussi, però també el descobriment del caràcter real del Buemis, que ja comença a mostrar la seva cara veritable i que comença a fer numerets, tractament de silència, que de cop que l'Alussi ha algú tal i com ella esperava o val que em deu riu quan no toca. Si l'Alussi no fa ni una setmana que s'han casat i no puguessin. No dorm per les nits, està tot el dia cansada, i no pot seguir l'entusiósme del Buemis, que quan no li respondem la alegria del món, qui és la senyoreta, qui és l'esposa de la senyor Buemis, arraia, ja d'estar un hora que ensulant-lo en mimitos i patonets. Necessita tenir. Necessita tenir algun moment per ella sola, però el Buemis no es vol separar ni un sentiment de tradella, però no vol tenir un quart d'avant per no tenir una pareta entre ells. O sigui, m'agrada, de Déu. Ni espaga que aquest senyor més ronca. Bueno, en fi, quan per fi s'acabarà lluna de mel, es muda a casa del Buemis. Ada Willows, on l'ambient serà cada cop més anguixant i més els ficciant. Ja que tenim la sensació que l'Alussi passa a ser una presa dins de la casa, però això suposo que entendreu perquè vam triar aquesta conversa del llibre amb aquests o 6 engaviat's. Com ja hem vist, el Buemis no té cap mena intenció de menar-lo opinió a l'Alussi d'on viuran, i no s'alipesa pel cap pensar en els sentiments de ella ni en les seus preferències. Torna a identificar un tret de la personalitat mercicista, tenir incapacitat o alta voluntat per reconèixer els sentiments o les necessitats dels altres. Si el Alussi le dona molt mal rotllo, m'ho darrere a casa, o ni a vivíem la seva antigadora, i quan dicament el Buemis la possibilitat de ober-no a nari, o de canviar d'habitació o en dormir amb la vera, ells es canalitza perquè ho considera gairebé una ofensa, i de perdre la millor habitació de la casa, en una de les coses que fan els exercis de les maltractadors, és veure que una cosa que és absolutament racional és una bogeria i una obsessió de les víctimes. En aquest cas, quan l'Alussi planteja que la casa li fa mal rotllo, ell diu que està sent morgosa, i que això és senyal de mala salut mental. I així la té absolutament anulada en un segon. Quan el Buemis l'està renyant durant la lluna de Mel per posar, però la senyora del Xató, i el que ensenyat, és que la senyora de la lluna de Mel s'ha donat que no pot dir-li res que li molesta i no hi ha cap mínim convertari al Buemis, i que sufen profundament i la tracta fatal d'espres i l'inegala paraula. I ella pobretta, pateix moltíssim. Una de les coses que més en 7 a 7 a 7 anirà és el moment quan arriben de vuelos i al Buemis es posa superpassat i insistent demanant el seu pató. No sé si el recordeu, però és un moment profundament violent. L'heu de fer quan es diuen a l'UCI, quines és el seu ritual al dia del seu aniversari. Les flors grogues, la taula de les murs d'a, han fet d'haver convordat el dia del seu aniversari al moment que comença la primera vera encara que no sigui així, i tot ha de sortir tal com millor de siga. Fins al punt, davantar al casament, perquè el dia pugui tenir el dia en pau. I quan el Buemis recorda l'any que l'ha ver es boblida de l'aniversari, ja ens fa molt mal rotllo. Confiava no haver de passar mai més una aniversari com a caigui. No ho hauria de viure, perquè després d'aquella vegada, a la vera no s'ha de oblidar mai més. Si no ho volem saber. Quan arriben a casa, la lúcia es passa tota la zona inventant habitant. No sé si recorda el moment del vent, no ho hi ve puguem prendre l'aire, si el puguem sortir volant fila meva. Però per molt que ella hagi insistit que no pensien la vera, que fer-ho i anar a garsa a Nadau-Willau, és morbosa i que no sigui morbosa, això no ha deixat posar-la amb una situació molt incòmode. Però, per si això no fos prou, l'he verat espera que la lúcia li faci un petó davant del servei. Recordeu que la lúcia és molt joveneta, que no està acostumada a les mòsties d'afecte en un sentit eròtic, i es passa una estona, és a dir, des del moment que entran a la casa, intentant evitar fer-li el seu petó que reclam el gai miss, perquè no vol fer-ho davant del servei. Viu la enterra d'aquesta manera, i fer-la sentir culpable, em sembla d'un nivell de crueltat terrible. Tot a la casa li recorda la vera. La lúcia de cop s'obsessiona més amb ella, i no ajuda que hi hagi un puto retrat amb la maig real de la vera. Jo hem de parlar d'aquinament de puto psicópata, té retrat que ets escala real de casa seva. Hi ha una barma al rollitor al gai miss, però és que ja és de calfreia. I que més del pare, o sigui, ja no ho heu prou. Hi ha un moment de connexió amb la vera pel gibres. Llac al gai miss, com és un materialista amb sensibilitat i en patia zero, té un món de llibres al manjador, editats precioses, però que no li deixa tocar la lúcia, una vida lectora, i que són de decoració i es podrien fer mal ben. Així arribar els llibres de la vera. I és fortíssim i superençat que el primer llibre que la lúcia ja així de la vera sigui sense vosres coses. Bàsicament perquè no sé si ho veu pillar, però això va d'aquests escoles de gent que està com una puta cabra. Crec que cal comentar el moment clau de l'obra i que desencadena tot el que passarà després i que és la finestra de la vera. Un cop dins la casa i després del panorrer dels collons, el Guai miss ja ensenyà la casa de lúcia. I inclosa la sala des de la vera va caure les cometes aquestes fetes així com grans amb les mans. En aquest moment es troben la finestra oberta i és quan el Guai miss es posa a cridar com un puto en argument que per què la finestra està oberta. La poble lúcia ja no pot més de moments i en com a les amels servei decideix que marxa. I aquest marxa li podria costar la vida i no ho dic amb broma. Perquè la lúcia i comet la rora sortia l'habitació en el moment de la bronca, com si la perseguis el dia, ha blan persona surda casa. I quan surda casa plou es troba molla i quan intenta tornar a entrar, a casa es troba que el seu oberen estimat la deixa tancada a fora. És que és duríssim, perquè la deixa a fora. L'exposa, la deixa el carrer i veiem aquí si ha ratratat veiem que la de meva personatge. És a dir que veiem la maldad, s'exposa per primera vegada fins aquí en punt pot ser cruel i no només això, sinó que en el moment en què torna a casa i la deixa entrar, ella entra a fer-te un llat i xopa i està enfadada. Però a més, la sentincòmode i comfortable es troba més i més predisposada a perdonar el web. I és molt dur, perquè la veiem en un moment molt breu a punt de crear un alien, s'embralisi, amb la cambrera, que sembla que sigui una mena de porta de sortida i ràpidament veiem que no. Un altre sena que es fa d'horíssima i així és la sena del té. Si com pot arribar a fer la vida tan insoportable de la gent del subultat, a la lúcia, però també el servei, amb aquesta necessitat de mostrar la seva superioritat per fer que els paguen al celari, tractant-nos amb menys breu i de manera d'esputar. A part de hiper sensibles amb tuntaries que no tenen cap importància a tota l'estona. D'aquí un padone de l'achesterton, amiga, quina reina quan tornen a entrar amb la mateixa sapada. La lisa ve't bonàrmin, Janses, ja ens explica, des del segle passat, que no hi ha res flag, més veste que el tio que diu la meva èctrica estava bògia. Nosaltres no som psicòlogues així, que hem fet una mica el que hem pogut, i us recordem en M&A, hi hagi altres llibres, o escoltar el capítol que li van dedicar al pervers necessista de forma semanal. Els perverses necessistes necessiten odiar a la parella anterior per estimar la mò a la nova. Tot la mòrca havien sentit anteriorment es transformen un nòdi por poderosíssim. Això, al principi, poten ganxar la nova víctima, tu ets tot allò que l'altre no era. Para delitzar la nova, han de projectar tot l'un negatiu en l'entrarior. La vera era terrible, mentre és que la lúciera té totes les vartuts, però el tanto, amigues, que aquest amor sempre acaba no di. Tard d'hora arriba la desidelització, i llavors arriba la necessitat de la víctima de recuperar l'afecte al maltractador, tornar a ser l'objecte de totes les virtuts i efectes. En aquest moment, en què la víctima comença a fer-ho tot malament, els us donar-se cista, ja ve de menar per do per tot. En WayMis practica control cuards sitius sobre la lúci. La víctima ja no s'atreveix a fer res, ja que tem que tot el que està fent està malament. Acabes per den el control de les teves paraules i els necessistes tu retreuen. Diguis el que diguis, serà incorrecte. Sempre dius coses que després dius que no volies dir. Espero que comença a dir el que devols dir. Seria més fàcil, si us plau tu de mano, què vols dir ara? No ho sé, va contestar la lúciit i miudament, perquè la havia tornat a contrari, i aquest cop no podia imaginar ni remotament per què. La víctima per la capacitat de reivindicar-se i perdona totes les actitudes del maltractador. Quina creu pensava ella mentre el vasava i el seu cor moria per ell, serant terriblement sensible. Li complicava molt la vida a ella, però com d'infinitament més difícil d'aviar a ser per ell. I era una meravella com se'l havia desenvolupat la sensibilitat des del casament. No n'hi veis mai cap senyar abans. Aquest frecament, express extremament bé, el sentit més d'una víctima de maltractament psicològic, tant que fa faradat. Una altra cosa important és que el pervers necessis el tractador sempre agire la truïta fent veure que la víctima és ell i no pesto. I sabem que la lúci és una persona inocent i que no deixa de ser una dona de la seva època. On socialment, s'ha d'obocar a la dona per creure caloma, era superior i havia tenir la raó. Evidentment, això la converteix en una víctima ideal, pròstima, des, mai esculpa d'una mateixa ser víctima d'un maltractador psicològic. No t'has de plantejar com un pot haver passat a mi si sóc tan fort, i a que el maltractador se'n molt bé el que fa. El principi és absolutament encantador. No és fins que no té que comença a mostrar el seu caràcter real. Tal com diu la Lucy, abans del casament, no veia adonat cap mostra d'aquesta sensibilitat. La víctima no s'espera per on sortir al maltractador. No s'pa't posar el seu cap perquè ella mai pensaria una cosa així. No sóc a vegada creure i cada vegada que passen aquests casos té l'esperança que tot tornarà a ser com abans. Però la capacitat de perdona de la víctima farà que es converteixin un retret vivent, que farà que el maltractador encara la ho diria més. I em faig aquí l'ensenyament que hem rebut les dones habitualment, que ens porta a pensar que hem de arreglar els homes del nostre entorn. Això fa que tot sovint i més en un cas on aquest home ens està dient que la seva ex estava boja i que la Lucy és exactament el que necessita. És a dir, està fàgint pressió aquesta idea que la Lucy és la única que el pot salvar, i per tant està generant aquesta necessitat, aquest vincle. La meva felicitat depèn de tu implica que la Lucy no té dret a equivocar-se. Recordeu que el maltractament psicològic és molt i molt perniciós per la víctima que pot portar la depresió i fins i tot el suïcidi. I aquí és quan tot ens comencen a caixar. La vera no va relliscar ni la va tirar expressament al web i més, la vera es va suïcidar perquè no podia més. El problema és que això ho entén la tieta, però de moment l'anosino. Els exercicistes trien molt bé les seves víctimes perquè són persones que abans de pensar que l'altre està fent alguna malament pensen que es culpa seva. La pobra Lucy acaba agafant un referat fortíssim a causa de que les deixés aforen mitre el mal temps i crec que també és bastant psicosumàtic. El Guemis se'n fa d'enver i ha per tenir un referat inconvanyant i se'n va tot sol a l'ondres. I evidentment, qui la va cuidar, a deu huilos és la nostra estimada de tot, que sororitza en veure la vida a la ca ca d'atcon demnada la seva naboda. El gran moment de dir "proo", el tindrem per per de la tieta, que per molt bé que ens senti i sigui un moment més que. just, radem tot, per totes les tietes, solterones del món ens fa patir moltíssim. És que la tieta hi ha un moment que no pot més amb la vida i decideix que es planta. Que li diu el Guemis que ja n'hi ha prou que faci el favor de no detectar la lucida, que ella manera que la preocuparà si no la deixa comia d'arça i que ha arribat del límit del que és normal, que l'estat tractant malament i que ella no és la vera. És molt vèstia perquè veurem la tieta plantar-se, quadrar-se, intentar de plantejar la lucida molt més del que seria reunable, tenir en compte el que era en el seu moment i saps que s'està expusant i que pot acabar molt malament però l'amor, perquè això, això amigues és amor i no la jo altra, ens permet fer coses molt valentes com aquesta que fa la tieta. I aquest moment de plantar-se, l'hauria de tenir la lucida i veiem el mateix que sospita la tieta, que no el tindrà. Veiem com no podrà més i acabarà com la vera, però molt abans que ella, la lucida és massa bona i sensible. No aguantarà tens anys, no aguantarà 15 anys com va aguantar la vera. És un final absolutament desolador i que ens trenca molt el cor i ens deixa molt mal sabor de boca i no estem acostumades a finales oberts tant terribles. Perquè què passarà ara? Què li passarà a la lucida? No ho podem saber. Si l'únic que ho podem saber és que quedarà a marcer d'un maltrat de dota rible que ara sí que sí ha aconseguit allarre del seu entorn i tenir-la a les seves mans amb la soga el coll i esperant per fer-la caure. El pitjor de tot és que ens deixem un final amb una sensació d'impotència que és absolutament frustrant. Però a mi, les noves sempre podem regalar-vos finales felissos. Si vens a ca a un pot que es molts seriós cal dir que l'Elisabet Bonarmin aconsegueix que sigui un llibre amb molt de suspense. Engoixant, però l'hora amb un humor molt mordàs i ironic, que fan que la lectura enganxi i que no es delec tant la seva desgràcia. Pels amants de la dàfne de Maria crec que estarem d'acord que és impossible no veure per a les lismes amb reveka i no és clarament un precedent. Tenim igual una joveneta espectària de algú, amb el que veig cur com una nena que s'ha enamorat un viudo. Més gran, que van a viure a casa seva un estrova amb l'ombra de l'antiga dona. Amb la gran diferència que aquí la vera està sent una liada per la Lúcia. L'està avisant com és, al veritavlemen al Waymys. També de dir que a mi m'ha fet reflexionar moltíssim fins a quin punt i a més a més conneixant d'a d'Afne de Maria pot ser que també siguin relat d'una víctima reveka que no ha acabat de despertar. Què m'ha pres d'avui? Avui ha estat una visió diferent i volem dedicar a aquest de re apartat de consells de coses que podem fer quan veiem una mica una mica un amiga nostre a algú de nostre entorn, es troba trapada en una relació de maltracament psicològic. Punt número 1, preocupar-nos per ella sense jutjar que estigui aguantant tot això. Però li costa una víctima obrir-se. Hem de ser un espai segur on pugui expressar tot el que li està passant. A vegades, un no pren consciència de les coses fins que no les diguen bé o alta. Punt número 2, no deixar-la mai davant de. Fins i tot, si això implica, a ver-nos demanjar al maltractador en algunes ocasions com a part del nostre grup social. Punt número 3, buscar altres amigues o entors de la víctima i preguntar altres persones que la conneixen per veure la situació confirmant les nostres sospites. Punt número 4, que pot ser i amb delicadeza li podem acostar obres com vera o altres que parlen de maltractament sense fer absolutament explicit, perquè veure reflectida en aquesta mena d'obres ajuda el reconeixement del problema. Punt número 5, intenta mostrar-li que pot com tem gent de subultant i tornar-li l'autostima. Aquest tipus de maltractament van acompanyats deiament i de dependència que pel maltractador ha de saber que té gent al seu entorn que estarà al seu costat si un dia decideix dir prou. Bon anems, ara sí. Això ja està. # I n'hi ha una cosa que sól ja està, i n'hi ha una menció, i n'hi ha la guia. # S'acabant mira en real que només miren de guant. # Vinga, va, torner-nos al seu entorn. Bueno, estima, ets amigues. Ara sí, es hem de convocar la propera vegada i si no m'equivoco, ens tornem a veure el dia 31 de gener. 31 de gener, queda molt, tindreu temps de fels d'aures, perquè més a més és un llibre molt quartet, és madem de 3 més de edit, Barton. Ja, una pocida simulànica, que sabem que us encantan. El dres cot, encara no hem decidit. El dres cot es les vius a la piscarrem per xarxes, perquè em tinc molta feina aquests últims dies. Seguim uns a Twitter, seguim uns a Instagram. En seguim uns tot el rato, tot el rato, perquè només la blanca no parla d'explica coses. Deixem unes fotos molt cookies, seguim uns a favor. Però no sincastrèies, que es creu. Exacte, no parla de la espota i fa allà tot el que fa. Està estima una mica, punyat, es que ens fa falta. Per cert, no voldria m'acabar sense donar les gràcies a tota la gent capeta això possible que avui passés. Primer de tot, mil gràcies al joc per recollir-nos. El Carles García, gran Carles, per fer-me gemes botonets i teniu una paciència infinita amb nosaltres. A la Lleia Salvador, per posar les babotes al separadors, a les fies europees, per seguir-nos juli a guilar, per les cintos inocials. I ara es buco a seguir-nos les seves cançons pel separador i per aquestes cintofinal caràsona. I a tota la resta, que veniu tan guapos de Lila, gràcies per venir i per escoltar-los. Estàs escoltant un pot que es produït per Joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca 275, restaurant Cuc de l'Aria i Factoria Cultural.