Punkis Decimonòniques | 03x02 | La cosina Rachel

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] Aquesta clar obceció que sentia per la X dona, ahir, bueno, per la X promesa, per doneu-me, com l'obsessió que sentia per la casa veïna, mena Billy. Que es devindria la conegutíssima Manderley. L'any 1940 fa la adaptació cinematográfica de Rebekah. Gràcies al seu Exit Mundial. -Hebi. -Pot jugar mena Billy per 20 anys i si installa amb la seva família. En aquest moment ja ha tingut tres fills que odiaran la casa perquè és freda i húmida. Uns nens que això sí respecten molt la seva mare quan treballa. I s'ha van carolant de molts, quan es posa amb la màquina de escriu aquí, a sort. Sí, no, amb el judic. El seu monitza de la lluita de la segona guerra mundial, perquè no paren de veris que res mundials, perquè no sé que vind. Amb carregs de molta responsabilitat. Una emissió que ell dirigeix acabà amb un gran fracàs i comporta la mort de molts i molts joves, quan torna de la guerra, el marit ho fa absolutament traumatitzat i amb molts malçons. I l'arrelació entre ells que havia estat molt passional passa ser absolutament platònica. De Fnet de Muriel va ser acusada moltes vegades de plagi. Deien que Rebeca era una copia de Gineire, i també deien que era una copia d'una obra escrita uns anys abans, una obra tan rallabant que ens hem impucant i no pot anar a part del titol, ens hem oblidats. Imagineu-lo que era important. Ella justifica que era una història pròrrepatida que la segona dona ha sentit amaneçada per una d'anterior. Per una de queies denúncies va haver d'anar a Nova York, com que hi era notor de renom, el seu editor de Nova York va enviar de seva dona en la Terra perquè l'acompanyés en el seu viatge fins a América, i d'afnè se enamora terriblement de la dona al seu editor, de la Gelen. El principi doncs li costa moltíssim acceptar aquest sentiment per la Gelen, perquè, com has de comentar, no estava cómoda a un aparel a les vianes i a més a més, ella estava casada amb el seu marit. Aquest sentiment es allega a la reminiscència del noi que hi ania, l'Eri Cabon. I a més, la teva lliure que amb la tercera enamorada, igual d'afnè, reina. I tot bé, i tot bé. Però, finalment, la teva s'armada de valor, li confessa el seu amor a la Gelen, però no és corresposta. A més a més, el cas judicial és bastant complexa i tot i que acaba guanyant la tensió i destrossa als nervis. Entre els engaïn, amoros i els nervis del judici tornen molt destrossada del viatge i, a mena més, té un break, d'una sí, està, la teva estat fatal. El seu marit ha tot això entre treballar per la futura reina i al segona, i, per tant, treballar al vaquén, perquè, en jam pal, es veu les capes setmana, perquè, després del viatge no veyor, torno a instalar-se amb mena de vella, fent que la relació cada cop sigui més i més freda. Aquí ens mola molt que l'adafnè es refermit tan com a escritora volen s'acadar amb mena de vella, en lloc de modar-se amb el marit al hondres, així s'hauria escrivint, i, de fet, ben aviat, publica una obra sobre una viuda que té sentiments per el seu gent, on realment el que està fent és advocat tots els seus sentiments que tenia per la Gelen. Per la adaptació teatre al del llibre, per la viuda, fins al llibre, com a viuda, a l'antiga amant del seu pare. -OK. -Ten un normal. -Ten un normal. -Vale. Una tia que es deia Gertrud, la d'afnè, al principi, la odia, i odia la tria d'aquest castig, però al final acaba sentint parella, el que sentia per la Gelen, perquè no hi ha res més normal que anem un artada d'examen del teu pare. Quan la Gertrud morda manera soptada de cancer la d'afnè entre en una profunda de presió? -A mi no m'ha de matar aquesta noia. -És una sega emocion seguida. -S'ha de muntar. -Para. Però la seva següent obra serà la cuina reigel, on què fa? Doncs cap gira rebeca. I va aconseguir el mateix éxit comercial i de crítica. D'o moriré era experta en la ràmprima i la persona. Si rebeca teníem una narradora jove i innocent, casada amb un home més gran i madu, i obsessionat amb l'exdonadeix la rebeca, a la cuina reigel en canvi tenim un narrador masculí, també jove i innocent, captivat, intrigat per la reigel, una dona més gran i més experta quei. Aquest canvi de roles serveix a la de morir per exposar els prejudicis sexistes, però això entrarem més endavant. La següent cosa que publica és la pomera i altres històries, que va tenir molt maldescritiques. Però allà hi havia un relat que pot ser us sonarà. Es diu els ussells. Aquestes històries eren molt foscs i els crítics les van acabar trobant massa violentes i sòrdides. A partir d'aquests moments, va tenir molts problemes per poder tornar a esclarar amb assist. Jo crec que si es cruis els ussells i traumatitzes a una generació que tenen fòbia, els ussells com és el meu cas, és de l'autospíclo. Al carany 1957, pel seu aniversari de bodes, el seu marit va ser hospitalitzat per una cricina artiosa, combinada amb els efectes del qual, tot superbé. Allà la d'afnindes cobresca, que ha estat tenir a fer res humanitiques amb altres dones, quan una de aquestes dones em quietin, ho t'ha fet, la truca per explicar-li. És que. Quina vida, ets? Tot tranquil·la. A més, a més, descrida novel·les, l'adafnet també vas cror a biografies. Hi ha un en concret que, jo crec que les punquies, ens faria bastant de il·lusió i agir, va fer el món infernal de branble elbronter. Si feia molts capítols que no parla de branble elbronter, trobo. Massa. Hem heatcoc, va adaptar els osseis, i va estar molt descontent amb aquest adaptació. No només perquè posava l'acció, se'n francisco, i que no era en grangés, sinó que era gent randon, bastant horrible, sinó perquè a més a més, amb dos cuions heatcoc, mi soja en de merda, mai reivindicava que estava basada en una obra de l'adafnet, ho va ocultar. Vaya per la, o sigui, quina fantasia de la persona. Total, que el 1905 es mora al seu marit, i això l'afecta molt, perquè tenia l'esperança que ell les t'eries, per anar al més allà, i va començar a interessar-se en tot allò paranormal. En l'aniversari de la Rinal·lesa Betsegona, el juny de 1969, d'avnet de morir va ser conca. con. Perdó, conca. conca. conca curada. Gràcies. Com no diré, se m'encai la paraula, com a d'àmbit al imperi Britànic, mai va utilitzar el títol i de fet no ho diguem a ningú, o sigui, realment, el seu esfi es van a 70 pels diaris. Em sembla fortíssim. A tot això, se li va agafar el lloguer 20 anys, em passat 20 anys, i va haver de marxar de mena a vil i un altre motiu de pena, però no marxar de cor noalles, on moriria el 1989. Quan parlem de definir de morir un cop més, tenen problemes amb els crítics hòmens. Per rebeca i, en general, l'obra de moriria va ser considerada un obra romàntica, romàntica, en serio. O sigui, romàntica, de veritat? Potser, perquè era dona? En fi. A d'avnet li desagradava, en gran manera, que era conceder a ser en romàntica, i de fet, és que no li esqueia gens, perquè els seus finals, rarament, són feliços, sinó que més aviat són sinistres i inquietants, més en la línia de Wilkie Collins, o d'altres autors de sencer això novel, que ja et mirava moltíssim, fau una mestra alhora de crear finals i resolts extremament calculats, de manera que, quan arribem al final de la pàgina, persisteix el dubte, i el misteri ens persegueix a la memòria durant dies, dies, i se'm mesos i mesos i anys. I, bueno, en fi. La imatge que podem tenir d'ella pel seus llibres, el seu editor deia que era molt amable i que era molt fàcil treballant vella, perquè acceptava molt bé els canvis. Va ser una de les autores més populars dels seus temps, i això va favorir que moltes de les seves noves fosintuts al cinema. Com a mínim han estat 10 vegades adaptada. La cucina Rachel, en aquest cas, ha estat dues vegades a la gran pantalla, al 1952 i el 2017. La última, l'al 2017, amb una Rachel Ways, o sigui que em té absolutament fascinada, quina dona, a diferència altres autors de misteri, de morir no era austere en l'estir, i desplega un gran coneixement de recursos i en guàgia literari, o sigui, ella decideix no renunciar les altres ambicions literàries per fer coses de misteri. Moltes de les seves obres ens presenten personatges femenins amb algun trauma o amb una obsessió malaltícia. Històries de crualtat en ambients que regats de tensió, de maneres que ha estat considerada subint un claprecedent per novalistes, com per exemple la Patricia Hashmitz. Valeu una altra cosa que de la d'Avne, que em fa, o sigui, una gracia tremenda, vale. És que va publicar, es va publicar, posto a moment, una obra seva, que es diu Rolli Bridani, en el que està llenyar català, o en parlava d'una mena de futur distòpic, on aquesta tia va prediar el Brexit. Valeu? Cosa molt fort. No és una mona és una mona. Explicava un món on el UK, el Regne Unit, sortia d'Europa, i sonia amb els Estats Units, i fondaven un imperi que es deia "You suck". (sin) Valeu, és a dir que sonava com "You suck", és a dir "atfords". O sigui, o que et des de passar. Em jo, aquesta tia, si no ho va fer, faru de ser com de plot, una mica, o sigui, si no ho va fer per riure, jo ja. Però si ho va fer malallet, em sembla una jefa absoluta. És que et deia en te'n te'n pinta. És que hi ha per riure, és una dona, eh? Em de fer de Maria et trobem per fi una dignaradera de les genialíssimes germanes, i tot l'esperit gòtic en l'es, que acaba més de posar una sireta final sent la reina dels finals inconglosos. Sí, sí, però què vas criure? O sigui, que sí, que és la reina dels finals, però crec que també, si una cosa tenim clara de la defna de Maria, és que és la reina de començar en frases brutals. Sí, potser més mítical, a nit vaig sumir a que tornava a mander-lai, o al vent va canviar durant la nit i ja era ibert dels ucés, i a la cocina reigel és que no podia ser menys, com comença. Antigament, penjaven noms de la cruïlla dels 4 comins. O sigui, crec que comença amb el principi més bèstia que hem tingut mai fins ara al podcast. Molt fort. I mira que venim de llibres bèsties. Sí, sí, sí. El narrador reflexiona en un temps present. Ningú no sabrà mai la culpa que arregla les despatlles, ningú no sabrà mai que cada dia, encara turmentat pel dubte, hem fet una pregunta que no puc respondre. Era innocent o culpable, la reiigel. És o sigui, aquest moment és boníssim, perquè crea un relat circular, que és una cosa que fan solver en el que. i ho fa subinant amb altres relats, i és que la tiu fa de una manera magistral. Comencem a llibre sabem que hi ha un protagonista, que és una micona unínia rata i que adopta de la inocència o la culpabilitat de la rei. I el que ens està explicant, a llibre, a nosaltres, l'actuòscoa en tot això ja ha passat. I m'agradat tot, encara ens fa la dubte. Això és la clau per mantenir la tensió. És un joc d'ambiguitats, que s'ha posat molt de la mola una mica abans de la publicació, a la nova edat, al mestre de Xera Henry James, de la edat guarda, en què hem parlat el més passat, però la d'hafnèo fa. Molt subin i és maravallosa. Teniu un principi absolutament xungíssim, on el protagonista, que encara és un nen, on el seu cosí, a l'embrós, el porten, en no m'important, el porten a veure un home penjat que ja està n'estat de potrafacció. L'embrós, 27 anys, era el deu de tota la creació, el deu del meu món, el deu del meu món estret, i tot l'objectiu de la meva vida era assemblar-me. Què et passa aquí? Doncs truem que amb el Philip, que és un noi bastant jove, i que ha tingut una vida una mica t'astreanyes. Els seus pares són morts des quellera relatiamen petit, i qui l'ha posat és el tio que el porta a veure penjat, que ens presenten com a maravallosa, la típica cosa, aquest fan com a metodinitari. Rolmòdel. Fantàstic. I una persona que és una manera de on clagar-me gran para. que és diu, on bros, o on bros. Amb ella tinguut tota la vida en comú l'educat, la seva manera és el seu deixe ple i el seu areu. I ningú no té cap mena d'adopta que et viuen una vida harmonia. Per el Philip, l'embrós és l'objectiu a ser. Vol ser com ell, físicament, mentalment, voles de venir, ee, fins al punt que adopta que quan va morir, el seu tiet, el seu cos i perdó, no va donar el seu cos per venir el seu i viure en eneï. I repetir els mateixos arros, per caure en la mateixa malaltia i morir dues vegades. O sigui, la manera en el que està fent creixer, ja és de les primeres pages, una atenció la d'abne, és una cosa fortíssima. Els dos tenen un caràcter somiado i tímit. Viu en apartats de l'associatat relacionant-se amb poca gent. I sobretot, sobretot, amb poques dones. Els pocs con 6 que rebs sobre les dones és presentar-les com a essers que poden portar a la destrucció. Aquí tindrem mi suginya a la carta. El seu padrí li diu que és el menys missògen de tota la novel·la i a dones, Filipp, segurament, bones dones que sense tenir-la a ella és la culpa provocant al desastre. Tot el que toquen es converteix entre gèbia. Comentar-hi, missògin, número 1. El seu tio, el seu cosí va comiar de la seva maïnadera quan hi tenia 3 anys, perquè li havia fet bambalculet i això havia, perquè el nen havia fet una trapelleria i això li havia fet vullir la sanc. L'embrós era tímit amb les dones i en recela. De fet, diu que un allar ho espatllent tot. I, per tant, només tenen nomes del servei. La casa està tot el govern del vei, si com que també es resa a les dones. O sigui, en la seva vida hi ha hagut una unitat de dona, la maïnadera a la casa i l'embrós diu que hi ha. O sigui que hi ha a prou i es posen plan. Per la seva eduïcació, el Filipp ha anat a un internat de nens i a Oxford, que només ha matat a noms, i, per tant, un ambient exclusivament masculí. I arribar, literalment, als 23 anys, sense haver ser relacionat amb la iam cap dona, i ha venit només input negatiu sobre les dones. S'han niixin tot, eh? Tot molt bé. Però, a nou moment, donat l'embrós se n'ha donat el continent, a Italia, durant uns mesos de l'any, perquè el clima de cornoallà, no li pots fer bé en ningú, de fet, en els altres, jo crec que ens mataria. Però, a un senyor, d'una certa edat, li havia deixat els ossos raumàtics, com si fos frentís els roballades, i tot ho deman. Tot no pot sortir bé. Fem que ja no hi ha niixin, niixin, niixin, niixin, ni ho llolava, aquests menys, quan caminava total. Que, al Filipp, ja està acostumat que el segon que vagi marxant quan el temps es posa a xungu i vagi torrant després. Normalment, viatge llocs, carlits a l'hivern, però que tot el com s'ha decidit anar a florencia, que no sé que us haaltre si ho ha estat a l'hivern, però ho he fot un fred cap pela. Pròsic. Bueno, no raire. Però el tio diu que vol veure els jardins, perquè està boig per els jardins. I li han dit que mentre el clima siga ser, però és bueno, ja va bé. El tema és que quan arriba a florencia, es troba amb una parelloniana, la Compteza San Guilieti, o com hi ha insisteix en un marar-se la seva cosina, Rachel, que comparteixen bé una passió pel jardins i estan cantant de ensenyar-li tots els jardins de florencia. Al "ambros", amb mi sojón de merda, li que ho engracia la Rachel, i considera que és extraordinària amb intel·ligent, però que és la deu, s'ha emulsagar-se la llengua, res de la xerra mèc a inacabable típica de les dones. Comentar-hi, missogin, número 2. No no hi deixarem, va, d'oixerem de fer, perquè si no només sentirem vostres alletes d'aquí fins al final del poc, es que el marim o la miqueta no hi ha desvalet. Perquè és un no parada per les missogines. Però aquesta la dada, "ambros", que estan en una de florencia, es t'actigant molt més a tornar. No només a tornar, si no escriure també, i aquí el fil i pobre ja no enten res. I quan ho fa, quan escriu, és per dir-li que s'ha casat! # I no ho sé, ara vam guir. A la llengua. # Abla, rei, trai. # Per això. Sí, pel fil i per això és un xoc total, perquè mai a la vida s'havia imaginat que el seu cosit ingués ganes o intenció de casar-se. Els seus amics fans que l'insistia no sigui busc a la felicitat d'humàstica i fes creix a la família. Però heu deia que ja havia creat un lluvató, un bon areu que els aconseira. O sigui, perquè els dos estan molts obsessionats amb la propietat, i descobrim que el fil ip, amb ritat, sí que tractat amb una dona. De fet, i no la considera ben bé una dona, és una nolleta, perquè ens han criat junts, és la filla del seu padri i és la Luís, amb que el seu tiet, fantasia, l'embros, que el seu cosit perdó, que pot ser algun dia és casar-me al fil ip, perquè clar, aquí l'embros ja ha fet el seu d'hora, que han canviat el fil ip teal d'hora de portar a reus a la família i no es pot escajar com ell. El mateix embrós es sorprèn que la reigin la gittria a t'hi diu, perquè matria a mi entre tots els homes, al més missògen sin i que hi ron d'inaire no t'os sabria dir. Bueno, com a mínim ho reconeix, almenys. # Al llor, al llor, al llor, al llor, al llor, al llor. # La relació dels criats, quan saben que la mosca casat, és una barreja de terror i alegria. A la gria per ell, però terror per els camis que s'obusaran, teniu una dona a casa i ha des de l'inici. Interessant també veure com reacciona la resta de la comunitat, és a dir, al padrí, al pastor i les famílies respectives. Per una banda, la Luísa s'ha alegre de l'arribada de la dona, que per fi farà canviar les tapisaries desgastades i portarà llibres, flors i quadres. Per contrast que li fa falta a la casa entre la imaginem com totalment fosca i bastant com a partament de soltar. El Filipe no pot evitar estar escontina amb aquests camis que tothom pronostica i, alhora, es sent bastant culpable per no alegrar-se pel seu tiet. El seu padrí, el Nick, li farà una reflexió que i no sabia fer tan cara, perquè aquest noi pobret és més justet. Pobret, sí, no pobret. Pobret no, no, pobret no. No, pobret no és normal, ja està, no passa res, ja ho he dit. L'insolutament més endavant. Quan arribi a la cosia amb la dona, segurament voldran els te sols i a més a més si tenen fets, i deixarà de ser l'areu. Això, la Licau, com una gera de igual freda i comença a etmeta que s'engelusia per la Rachel, una dona que a més a més encara no coneix. I el tio es comença a obcecionar. Com serà la Rachel? Però tot això arriba la primera carta, on hi ha una demanda d'ausili de l'embrós, que el Filipe el deixa amb laia al cor. A la carta hi ha llocoses d'estrenyes de la Rachel i fa la sensació que l'embrós pateix per la seva vida. Però la dàfne és que estan refutudament bona la tia que et dona pistes contradictòries perquè també t'explica que el pare del seu cosí va morir en tu morts celebrar-lo. I que temen que aquestes coses donen bastant ara d'Itàries i aquesta carta està escrit per a algú amb una crisi mental evident. I el Filipe decideix que saps què? Mira, però amb el Jaït Aliu buscar-lo tu a pels sac. El viatge italien més per impuls que per una altra cosa, és important perquè ella està molt espantat. Que també, com per no estar-ho, perquè la darrere carta el cosí li diu, per la mort de Déu, "Afañe te vení, per firmar destruir la rei gel al meu turment, si trigues pot ser, serà massa tard". I, efectivament, quan la rea florencia, ja és massa tard, perquè ara amb ross és mort i la rei gel ha marxat. Aquest ja és important per dos motius. Primerament, perquè el Filipe, a contrari dels molts joves del seu temps, no ha fet un gran tour, és a 19 anys al Parabó, per fer el seu viatge iniciat i, pràcticament, només ha sortit de cor no allà per anar a la universitat i una mica tan recansa. Això fa que tingui un caràcter que podria menúmenar propiïmcia. És un tio jove amb costums de ving. Amb molt poques ganes de conèixer molt i moltes ganes de estar a casa. És un tio conformista i sense massa necessitat de fer canvi de costums. Per això, el viatge itària i a més a més, fet de pressar corrents, suposa que hi ha un trencament estricte de la seva rutina. Com a bon anglès, a més a més, el meitarrani no li provà gens, es troba absolutament fora de lloc a florencia i no entenc com els relacions a la gent allà i tot i genera suspicàcies subinint necessària. Totes les tones està, com amb una tensió absolutament lloc. Està fora de lloc. Però per fi, arriba la vila, va buscar l'embrós i li anuncien que és mort. I a més a més, que la dona no és a la vila, que ha marxat i que no se va no. Això està riu, perquè no la troba, no veu res, i es pot montar la pel·lícula que vulgui. Que no puc hi veure la dona, és molt important perquè li permet crear una il·lusió del que hauria de ser ella o del que podria ser. Que és absolutament de monirca. O sigui, ja portem moltíssimes pàgines i no hem conegut a la reiigel i en el seu cap apres formes absolutament diferents. O sigui, des d'una vella amb canes Una jove embarassada. Això li hem de ser una. No és una que la casa està pràcticament dancada, que ell no entén ni un borrall d'italia, i que els pobres creien que encara hi queden. Hi ha una pobra senyora que no parla res, i un senyor amb un anglès molt precàriu en Chutri. Saps, amic? Ja estaríem. -Ai, tio, l'úrguna. -Que proca fa, eh? Exacte, molt british i molt col·lionista de merda. Això, d'això, parla que tot en parla en l'es, i de fer zero unitats desfors per parlar la llengua local, però baixa. Cap sorpresa amb un britànic. I dintre del fili, pesudament, això. Exacte, sí, no, de fet. Li expliquen els derrets de teis de la vida al seu cosí, la seva amor soptada, i li diuen que la Ritchels han dut totes les pertinències de l'embrós, o sigui, literalment, ha agafat totes les robes, els llibres, els calçotets, i, per tant, no té cap recordeï. Quan està apuntíssim de marxar el criat al trob a i li dona la única cosa que la seva cosina no es bandú. Un barret de l'embrós que ell immediatament esposa i ja no es traurà. Tornem al que deia amb abans de voler ser l'embrós i portar la seva roba, això no m'hi llora us ho abansem. També li diuen que el cos està enterrat al se mantirí però t'estan de florencia, com dient, no pateixis, tindrà companyia. Ell es morda pena perquè l'embrós volia estar enterrat a cornoalla. El servei li diu que la senyora no hi és, però que si vol parlar amb l'administrador de la senyora, el pot trobar i que ell li orientarà és el senyor Reinaldi. A florencia només coneix el Reinaldi. Kim Carapola, o sigui, de veritat. El Reinaldi fa una mica de pintar d'italià amb afiós dels anys 30, superdant diprò malament, és un tio perfect. És una miqueta com una mena de dolent de dísne, i el meu cap és una barreja del padrín i el far de l'administrador. Pues això. Sí, aquest és la imatge. El tio li diu que la seva cucina marxat, que el destament ja el rebrarà el seu padrí, i que bueno que posen molt veu coses a Dios, una mica. Però deixa que amb un mal cos molt estrany totes les seves. El Philipp no és t'agents convençut de la història que l'explica del que el seu cosi tenia un tumor al cap i que el fan buji, i promet que algun dia, d'alguna manera, ho faria pagar la seva cucina, Rachel. Tot el que el Philipp decideix que no hi pot fer res més allà, i que allà italien els rebrardot res, i s'entorn a cap acornuall, i no vol dir haver sortit mai. Com que el viatge és llarg i el reinaldi en teoria havien escrit a casa seva per avisar la mort de la mort de rambros, com a mínim quan arriba a casa ja ho sap tothom, i no ha de dir "he-ho-he", no ha de dir "he-ho-he", la gent que s'estima. Tu tothom està d'estrossat quan el Philipp torna i és una niqueta dramàtica. A mi em va fer una mica la sensació de que el pobre tiu no havia processat gens fins que no torna a casa, que és una cosa que passa a Suvin amb el Dorian la mort, que cada escopro se s'acompòtog en vol, però està supervena explicada aquesta sensació, perquè no sumés la mort fins que no es troba un altre vegada a casa i l'amoros noies. A casa, marra de tristesa i la seva creixement, aconsegueix uns moments de pau, està content de tornar a cornoar i de retrobar-se amb el seu servei, que ara s'adrescen a ell com a senyor, a Philippi, no com a senyoret, com que era l'areu del seu cosí i amb la mort n'ha ratat la propietat. Però quan ell ha llegit el senyor, el testament, jo fa el seu padrí, el niquent del que he setvocat, descobrim que ho ha anat ara del tot, la propietat, fins que no compleixi els 25 anys. Ja no drama, li queda molt pocs mesos. En aquesta conversa sobre el testament i passen moltes coses. Però en abanda, el seu padrí li diu que a l'amoros la va cagar. no tenim més dones a casa, i que ell no sabrà com fer-ho quan es casi. El Philippi diu que no es vol casar, i per aquí el mig ha parat l'alruís, a més de la conversa, i ha generat un silenci superincomodat. El Philippi diu que es pot provar a la que es casi, i més ara que ja sap que li ha fet el matrimoni al seu cosí, ja és que xecar la reitx el sendugués totes les pertinències del ambros. I aquí veiem com la dàfnè ens vol fer dubtar del punt de vista al narrador. El seu padrí que el veiem molt asseguit, li recorda que l'amoros no li ha deixat res, o sigui, absolutament res a la seva viuda, no ha fet cap modificació el testament, i que el Philippi, que està l'estada amb units an, pot ser una miqueta enjos, no? El Philippi va estar acusant a la reitx el debet ingut en alguna cosa veure amb l'amor de l'amoros, i el seu padrí li diu que deixa d'aí tuntades. Que l'amoros amborat igual que el seu pare, d'un tumor cerebral, que a més a més al fas que el fas de molt malament als últims mesos, amb camis d'un humor per culpa de dolor, i amb una mica de descontrolació en general, i com que ell, el niquen del sí que va veure a morir l'àvia del Philipp, i el que descriu a la carta és el que el nique recorda de quan va morir l'àvia, que és absolutament normal i que no sigui injust, no sigui gripolles. I sobretot, Li Demana, que no vagis campana, aquesta tuntaria per la contrada, que seria molt dolorós que la viuda, si li arribés mai a les uïdes, que estava dient això. A tot això tenim el uís que és una tiallastíssima i el personatge més infrevalorat de aquesta rovela, perquè és la única que pensa una mica. Que li diu que perquè no li va preguntar el rei en el di sobre el primer matrimoní de la Rachel, perquè la tia ja hem viudat dues vegades. La l'UIZA li obre una altra Rachel més enllà de l'Araña Malefica, que s'imagina el Philipp, una Rachel sensual, és a dir, una dona amb amants, i el Philipp s'ha enfot una mica d'ella. I no està gent. Hi ha gent gens bé la l'UIZA, ell i proposa que vinguin més subinaveurel, i ella s'enrujola, i ella es pensa que és perquè ara és un senyor, no enterrer i ens indica un cop més que el Philipp no s'ab llegir les dones ni conceptes que siguin essers, que puguin enamorar ni essers sexuals. D'acord, en aquell moment, arribo a la cossina Rachel a la casa del Padrí. Reben a la carta, la Rachel en Junts, i a la Rachel explica que no podia quedar sa florencia perquè no podia soportar-los en sedembros i explica una mica de la malaltia. Descobrim que la Rachel no és tan dolenta, que no s'ha quedat de les pertinences del embros, sinó que les va agafar per donar-li al Philipp, pensant que les voldria tenir. També ens diu que es troba a cornoalla, i que vol retornar les pertinences del embros i com m'ho pot fer perquè ja se'n va cap a l'ondres. A tot això el Philipp està com a posoc, i el seu Padrí li recorda que si hagués tornat amb l'embrós ho faria com a senyora de la casa. Aquest és un llibre molt sexeixant. En realitat, tot és culpa d'onarencia, i que cas lia molt fort, i portem dos llibres per l'an d'arencies, potser ens hauríem de preocupar. I ara més. Sí, t'ha de fer-te. Hi ha una cosa que em posa especialment nerviosa del niquen del. I és que té aquesta capacitat per si posen nervios del Philipp, que és que no està explicant la història, perquè intenta fer-lo raonar d'una manera bastant poc abàtica. O sigui, tot el que hei, però en Philipp, en realitat, és un tio molt poc viscut, una miqueta embossat emocionalment, i que quan hi surten les emocions, és una miqueta que m'ho hauria de fer les comportes d'una presa, i evidentment que li diguin que s'ha de modar a les seves emocions, és quan ell no té el concepte de emocions entès, li queda una miqueta gros. En fi, homes. Els homes i la sega mancada d'educació emocional, també s'ha d'anar a miqueta al tema d'aquell llibre. Però, bueno, seguim. El niquen del està conmogut amb l'actitud de la reigel, que no demanis res, i a més consideri com una. O sigui, consideri que com amic de l'embrós i com fidi o comi seari, li ha d'ofarir la seva habitació de convidats mentre estigui la reigel a cornoia. En Philipp li responen el seu estil de nenegocèntric arregà, i, per a mi, li pot dir a la reigel que hi haven a florencia després de rebre les dues cartes com d'in, ser el que li has fet al meu cosí. Però, que si vol, visita la llar de l'embrós, que la casa estarà a la seva disposició, per quan la vulgui veure. I la Luisa s'han fot bastant i li diu que té la casa a fer-te un cristo. I que la reigel està acostumada, coses molt més de l'agance i refinades del continent, que la seva casa serà una absoluta decepció. I, el Philipp s'enfa de, i després amb l'any, m'heu de la sent molt defensiu. I pensa com atacar la seva cosina quan la vegi i acusar-la de bé mort del seu cosí. Es comença a repentir de haver-la a convidar-te a una dona a casa seva, perquè, basicament, no s'opcontractar-les i tem que l'enredi. I aquí ens torna a fer desconfiar al narrador. Fins ara sabíem que, en sí com, era igual de misògen que el Philippi l'embrós, que no volia redar dones a la casa. Però, quan hi ha en sí que acollirà uns dies a la viudat dels d'alembrós, diu que li sembla molt bé, que n'estaran contents de rebre-la. El Philipp es queda super sorpresa excepcionat i li retau de fet. El sembró, el sí com, li diu que hi ha hagut una tragèdia que l'embrós havia volgut que fessin tot el que pugui ser en parella que s'ha quedat viure i sense res. No li han deixat res malgrat que l'embrós sí que pensat en tothom, o siguin tothom, ni vei que pensat en els criats. I hem vist a dos homes en tenim entats, portant a contrari al Philippi i ensenyalan les injustícies. Total, que el Philippi és absurdo, la sentia, absurdo, amb burru, i és molt, molt valent, molt valent, fins que veu la seva cosina. Jo ja començava estar molt nerviosa, o sigui, portava moltes pègines del llibre i encara no havíem conegut a la reigel i quina dona. O sigui, és gràcies, com el primer tour de Forz, ja el guanya directament la reigel. I s'ha passat tota la tarda trotant per la propietat, fent temps per fer-les parar per sopar tots ben lión, i ja ja, com és, ja és, tíssima, la primera cosa que fa quan es coneixen és disculpar-se per no haver baixat a sopar, que estava molt cansada del viatge, que li sap greu, sabem que hi ha fet tants esforços per arribar temps per ella, i que havia tornat abans d'hora i tants preparatius, i que quina encerca la gí a l'agí instal·lat a les habitacions de la Tia Fibo, que haguis ho havien planificat així per quan tornessin, o sigui, hi ha la Tia agafat tots els lletjos que li intentava fer, i el sítptorn amb una l'agància de senyora, o sigui que ens treiem el barret. Té una conversa absolutament sàduc tora i ironica que aconsegueix posar-se a tothom a la botxaca, a tothom, si sí, fins i tot, el Fili. Perquè sí, amigues, el Fili, després d'haver fet molt russ a tothom, mentre preparava la casa per l'arribada d'un adonament tra ell, no li posava cap mena de facilitat, quan veurà seva cosina li passen tots els malts, perquè o sorpresa és super atractiva. És fort, perquè el Fili, no és només que no s'ha llegat a morat mai, és que sembla que no hagi tingut relacions a xols amb cap dona, i que mai no s'hagi excitat pensant a monadona, si el seu cap són i se'ls mitiólògics. Llavors, quan té una dona, una mica més granquell, però més jo va carambraus, però. i, sobretot, tenim en compte que s'imaginarà una senyora granima albada i no una dona bonica amb una pelçuau i uns llavis bonics i unes manetes petits d'esquina obsessió que té que et no hi ha les manetes de la reiixa per favor. I amb els pobles petits, em les sabatetes de vellut o sigui, terrentinua, però això. Bueno, total, que, clar, el Philip no se'n s'ha bastat. En teoria, la reiixa només ve deixeu quatre coses, però de cop, el Philip ja no li fa mal de agastigui per allà i tot el que fa la reiixa, posi sembla molt treballós, la reiixa és una seductora nata. I el tracta com si fos un nen estones i estones com si fos un adult. Bàsicament trigar mig capítol a tenir-lo rendit als seus peus absolutament fascinat. Sense saber què li està passant, però sabem que passi el que passi. No vol que la reiixa, s'ha llunyat el seu costat. Decideix que la reiixa el que odiava, aquella figura que s'havia creat, no existeix i que havia estat ja l'ós d'una il·lusió. I de dir que jo també vaig caure absolutament rendida davant del poder-se, doctor de la reiixa. Així la manera en com li explica el descobriment de la mort, el seu cos i el Philip, sembla una mena de clarividència del que li està passant el proper Philip mateix. Era com si algú que estigués a dormir i tot d'un plegat es despertés i descobris el món i tota la vellesa que hi ha, i també tota la tristó, la fam i la sed. Tenia davant seu tot el que no s'havia imaginat mai, tot el que no havia conegut i tot allò es magnificava en una sola persona, que fos per casualitat o cosa del destí, diga-ho com vulguis, era jo. Bueno, o sigui, és que ens està passant a tots els actors, i aquest monòleg la acaben una frase absolutament brutal referència a les dones i diu, "Som humans, vete aquí al nostre efecte". Siguipam, ens diu que el caràcter de l'embrós va canviar un cop es va despertar entre cometes quan la va conèixen, que no li va sentar gens bé. Una mica com dient-nos que l'embrós com va descobrir, el pla és actual, se li envana el loya, trobar-me a baselextes i per ai durant un temps vireu. Després va ser la catastrophe. Siguipam que els de passant es que veien des del primer moment que la Rachel pot fer, amb el Philipp, el que vulgui. Però no només amb ell, sinó que hi ha una capacitat de seducció que se'n dua tot en per davant. El jardín no li explica com ha de ser a fer de fer la seva feina, a l'arresta dels serveis que estan encantats amb ella, en ni que el troba que és una dona molt sensata, i riu, i suposa també en vella com no havia vist mai en Philipp, els veïns estan a tope, els dedica al coro de to en fent de curandera, fent hisanes, o en wens, fent i no tinc en toades a la senyora Pascó, la dona del Bicaria, i a les seves filles que volen la seva opinió i consellis són unes pasades. La única que no he hagut sota l'embrís de la Rachel és la Luís. Però com que això està explicat en primera persona, no sabem si és perquè el Philipp comença a entendre que la Luís és en histònàmica enamorada de ell i està gelosa o si és que realment sospital la Rachel i s'enmalfia. Considera que té el Philipp vellant el palmeï de la seva mare. La Rachel, que és iestíssima, ja intenta favorir especialment la Luís per guanyar-se-la. Per exemple, agraïndir les flors o quan sorten de l'església, suffa per que vagi el que ruatge amb la Luís i no pas amb ella el Philipp. Però això li és com una bufata de la cara el Philipp, que s'han expulsat i vols també ella. No li agradar que la Luís li recordi els sentiments que li despertava la Rachel abans de conèixer-la. És brutal com no per arrepati la meva cuina de Rachel amb aquesta possessió que cada cop es va fent més malaltissa. La Rachel hauria de fer la masteresa de la propietat i del cor dels seus veïns i els mesobes. Els cuida, els curo i els facen TV, controla la conversa amb la gent més fina, i és amb la itendra i treballadora amb els mesobes i amb els pagesos. Tu tothom està absolutament els seus peus. Això és molt important perquè no és que el Philipp volia l'inici. Ja que em ve molt poc i ja s'adona que no vol que la Rachel marxé de casa seva, sinó que vol ensenyar-li tota la propietat i vol que es quedi. I que tampoc la vol compartir la bola a casa seva i no vivint a casa su, petrita-li com havien quedat en un príncipe. Ni fent visites a tothom que la vol veure. Vol que es quedi a casa seva, la meva cuina de Rachel. I sufen molt quan la Rachel insinua que s'hauria de fanjar a casa amb la seva Luís. I aquí el Philipp sense espulla. No és la meva Luís. El que va a casa seva, és la meva Luís. Però què fa, el fili? El fili que ens l'actu és espetem que algú ha rebrel·lació a la teva adrenalina. El fili que torna a Santís de l'Ugia. Però ara ja no s'engellaria de la Rea. El fili que torna a la teva adrenalina. El moment on tothom veu que les coses comencen a fallar. El fili que ja s'ha reconegut de si mateix com un hombre enamorado. Perquè ara reitzen abans d'entrar al saló li planta un petó. i que el marit havia mort per un duel parella. I quina resposta té el fílipp de banda tot això? Posordena, puja la signació. O sigui, és que pobreta està absolutament ensagat per amor i una mica imbècil és aquest noi. I tots haguit es disposa a fer caríssimes reformes perquè sigui un lloc digna de la Rachel. Per una conversa amb la Rachel, també ens entarem que el seu passat va ser bastant xungo. Que amb la seva mare va portar una vida moralment dubtosa que les aprovaria el fílipp i que, basicament, el compte dubtava entre ella i la seva mare. I que, finalment, es va quedar en vella perquè la seva mare es va engreixar i es va fer gran. Tot molt sap. Ens va pensar una altra vegada que ella, només és una víctima del sistema. T'alí com ens parla de la seva mare, de la seva vida de jove i de les seves penuries econòmiques, que passen pràcticament o sigui, sembla una mica bastant que la reitxa, la gent advocat entre la societat i la seva mare, ha una prostitució des de molt joveneta. Seu una mantida que va estigui explicant tant durament, però és que, en realidad, el que en d'estat hi ha, és que ella i la seva mare van haver de valdr-la dels seus cos per aconseguir mantenir-se, que no és exactament prostitució, però sí que ho està bastant. Tot el que després de Nadal passen una de aquelles coses que es desequilibren a la nativa, que és que un dia el sí com fa anar a buscar el fílipp i la demana que va llevar un dels seus arrendadaris, que està fent llit i que ha demanat deurel. En fílipp no entén massa res però se n'hi va. I als ambates, que és aquest poble senyor, li diu que quan par Nadal li va arreglar la jageta de lembros, li va trobar una cosa d'intradar el forro, una carta que li vol tornar perquè va dirigir del fílipp. Però què diu aquesta carta? Llavors, li expliquen el fílipp castat malal, que no sap què li passa, però també li explica que la reitxel no està bé. Que va quedar sembraçada i va perdre la criatura al cap de 4 mesos, que el mig li va dir que no podria tornar tanifís i que des deia vors ha canviat molt. Li diu que no confia nei, que sembla que només confia en el reinaldi, que no té el mateix sistema de valors que tenen neys i que els pares que l'aven criat no van fer bé i que el primer matrimoni va ser un absolut desastre. Que el reinaldi està enamorat de ella i que està convençut que li ha estat un endinès. I que els diners. i que els diners i que deuen perdoni per dir-ho són la única manera d'arribar-li al cor. Llavors, li explica que sospita que el reinaldi, perquè li va demanar que a més a més està sospitant molt la reinaldi, perquè li va demanar pel seu testament nou que va fer i que encara no la signat perquè es va posar malalt. I que li explica que aquest testament li deixaria la casa, la rei xerra, fins que ell es mori, que passaria directament al Filipp amb la condició que el Filipp l'administra, perquè deia no se n'està refiant. Deixeu la resposta del Filipp quan obre aquesta carta, no és l'altra que ha decidit no dir res a ningú i enterrar la carta. A veure, o sigui, què els hi passa a aquesta gent amb les putes cartes? Sí, amb el filip. Que algú m'ho expliqui. Les cartes de la mòbrica de la rei xerra estan cremades i aquestes santa rara, o sigui, en serio? Tot malament, eh? Una coseta que ens fa sospita que passarà al gorraro és que l'embre us diu que sí que hi ha síntomas que són molt semblants als que va tenir el seu pare amb la seva malaltia. Però d'altres que no. I no sap bé què està passant. Una cosa que és superinteressant de com funciona la narrativa de la Filipp és que es dedica a fer-nos anar adon abans de l'altra, com compensen i recompensen tota l'estona al comportament del filip i de la Rachel. Cada vegada que ens pensem que la Rachel és una xunga i una mare persona de cop ja fa alguna cosa supermaca i superamable i es torna una dona pura i estupenda. I a l'hora, cada vegada que sembla que la cosa està tranquila i que el filip era un puto neuròtic per sospitar de ella, la Rachel fa alguna cosa que no té cap mena de sentit i es torna d'això en una posició com d'incomuditat molt estranya. És la millor. El lactòs sap més coses que el narrador. L'autor ens fa desconfiar del supon de vista subjectiu i és que potser els esdeveniments estan succeïnt d'una manera diferent del que entro a explicar el filip. El misteri creix més encara i el lactòscent que li estan donant les dos justes de barri per enganxar-lo. El que passa aquí, en realitat, és que el filip decideix fer una mena de testament d'aquell oració o cosa. On diu que ell quan prengui posició de les terres per a el que ha reembrós havia deixat descrida en el testament que no va signa. Per sort, l'advocat amb qui parla, que evidentment no és el seu padrí. des delims de freu al home, i a feig ella és una clausula del matrimoni, és a dir que si ella es casa l'emalgo o l'altra per la errència, i que habitat que hi ha a pugui vendre a terra sense quan sogoncentament ell però marxat, moltes humbles dels seus pedrins i respectem el t giants i l'eventh lloc que és absolutament investigable. Tot el fill ho està preparat en tot, perquè la la Bloodlines indexia, i no pared de dir a la recharge el que padria que falta un dia molt especial, ni fa sol i estiguit greu. És una cosa que s'ha de dir a la lluita que no és una lluita que no és una lluita. És una lluita que no és una lluita. El único cosa que està fent és estrenar-lo. I aquí el Feli pence un un ar així, perquè és un intens i dió. Si va haver-hi passió o oblidat, si va haver-hi tendresa encara en estic ple. Sempre em va rebarar a la llarada que una dona, quan accepta l'amor estiguin de fensa. Potser aquest és el segredat que guarden per guigar-nos a ells. No puc saber perquè no puc comparar. Va ser la meva primera dona i la última. Carinyo de veritat! No és el que t'has explicat per ell la comena. És canymitja. Però el dia del seu aniversari arriba. I no tot va començar. És pera. El Feli pence el dia del seu aniversari. L'Oda Bril, que és l'AiPriol Fools Day, és el dia dels innocents als paísoren grosses. És el que ja sabeu perquè són una esticlóment. Però ja ho quin és el nivell de mala hostia que ha gastat la dàfna, amb aquest pobra xaval que no és pobra ni res. I és que el dia de l'aniversari entrega el paper a l'Arregcel. I quan intenten anar, per l'ambella, que ha marxat a veure el seu padriet bocat. I enlloc té un dia romàntic de pic, ni junts, per que no hi hagi espassal dia sol, esperant que ell arribi, que no arribi, fins passar de la tarda. Quan se'n van a passejar, perquè, finalment, ha arribat, ell de nota una mica distància. I té un moment de fer-se a mi-mos, o sigui, a veure. Hi ha alguna cosa més adolescent que ha caronar-se els cabells, m'ho tuament. Però acaben passejar fins a lloc on hi ha la pedra de l'embre, i a la carta entenrada, moltes també en aquell de mentida. I on el Philipp va pensar en l'embrose quan el recorda. I torna a casa una miqueta moj, perquè està incomoda, i perquè en realitat el Philipp no volia compartir aquella espai amb la Rachel. Però no es penseu que el millor encara no ha arribat, o sigui, quan acaben de superar, arriben al padri i la Luís. I el Philipp brinda tots felís per el seu aniversari. I en un sí, eh, eh. que ell la reitxel es casaran aviat. I la reitxel li responde. Què t'has pogut d'enteniment? Sí, el pau re noi li cau el món als peus, perquè la reitxel està morta de barconya i jo mordo. Jo mordo de barconya. Jo ets amb molts de barconya. O sigui, et mordes com, per favor, que algú riris. Perquè és que no només diu això, sinó que quan ell insisteix, la tia li torna a dir que no i se'n porta al padrí, i ara li ho heis dir. Vostè s'ha de dir que hi hagi llenada, i se'n porta el padrí, i no pot humiliar només fort. Quan es queda en sols, ell torna a demanar que es casin, i ell li diu que la bargonhida i que no es casaran mai. I aquí, va a marfiri, que no es vulgui casar, però que en canvi sí que el vulgués entre les cames, i quan ell li diu que ho va fer ensenyant de gala i men, és un cop de puny a l'estomac. La reitxel no li ha estat donant el mateix valor que el filip el sexe, evidentment, i és una jugada molt intel·ligent per perdre la dàfner, recordem en quin any està escrit, perquè capgira els rors de gènere de la literatura. El filip comença a entendre les paraules de l'embrós, que només es pot arribar al cor de la reitxel amb els diners. I s'imagina que està al seu costat, tots dos que estan ells i el padrí, els dos ultrajats per la mateixa dona. Ara que ho ha perdut tot el seu cos, el seu cor, i els diners, que era la única cosa que ha ferreven, no l'ha de reitxelar ell. En un moment desesperació, i vojaria absoluta que gairebé sembla posar-hi per l'embrós, agafa la reitxel pel coi i l'escaña, mentre es diu. No em deixis mai. Jo no em deixaré mai. O sigui, filip ets ober parti. O sigui, les punquies et cançarem molt sempre. Per fi, la deixen a i ella, se'n va i tanca a la porta amb clau. I ell se m'ha dormit dient que s'ha acabat el dia dels innocents. No ho sé. La nama al filip rep, una de la Luís, que li diu que si la necessita, la trobarà al poble. I no té que a l'inici el tio, no vol respondre, acabo a ell en senvella i la Luís li diu que és un palangana, que s'ha deixat anar de com una mona, que faci el puto favor d'obrir els ulls, de reconèixer que l'han engallat molt fort, i que aquesta tia només li vol perdre els diners. O sigui, moment total. # De pintar un cafè, de senes, de la aire. # De joder, de joder, de joder. # Vale, no t'ha d'atar. I ell és com un puto niñato que s'han fa de la Luís, i quan li diu que no els quedarà mai amb ell, perquè una dona no pot. La Luís li diu que això és molt important. Això és molt important. -Lluís, claridència. -Sí? La Luís li diu que no els quedarà mai amb ell, perquè una dona no pot enviar els diners del seu marit a l'estranger, si es casa amb ell. Sí. Brotar-lois, i és que més. O és tot, o sigui, clarididència absoluta. Ens encanta que també la dàfne hagi decidit que els dos personatges feminins, la Rachel i la Luís, que més a més representen dos models de dones superdiferenç, i dos models de dones que més a més en cap que renuncien la seva feminitat. Que les dues dones li donin mil voltes a nivells d'intelligencia i suspicàcia en Filipe, que tot i seu nom privilegiat, que en la teva universitat, que ric, no és capaç de veure la veritat de la banda de Susuís, sigui, és brutal, perquè és una novel·la escrita, des d'un prisma missògen, amb un arredó que menys té les dones, que es dona al final una paradoxa intel·ligentíssima. Vaja, jef, i aquí potser el Filipe hauria de començar a esportar i adonar-se que li està dient la Luís, que és que el marit ha afectat reals de la Rachel, és el rei Nadie, però el Filipe està massa ensagat per entendre la rei, perquè ara també és tonto com una sabata. Quan torna a casa, la Rachel l'indica que ha triat un molt mal dia per sortir a caball al Filipe, perquè feia un dia horrible. El Filipe es troba amb una taula parada per tres persones, perquè la Rachel ha demanat que vingui una de les filles del Pousco, o sigui del Picari, que vingui a viure als envéis, perquè no vol tornar a les soles amb ell. Des del vespre anterior no se'n refia que el Filipe no li torni a fer mal. I que, sobretot, necessita la presència de la Pascó per accallar els rumors. # Un sol, un sol, un sol, un sol, un sol, un sol, un sol, un sol, un sol, un sol. # Perquè ells que deien que ells dos tenien la relació que no era la que tocava, com si posen una mena de relació incessuosa, o sigui, a veure, ja m'explicares a mi, quina mena dins és ja entre aquests dos, sin ella sang, ni a relació, ni a disconeixant abans, ni jo que. Jo que sé, la gent, que és molt llenant, molt llenant, m'ho estranyà. I poc després d'aquest moment, el Filipe comença a trobar-se gens bé, ja ha fongu les febres moltes tranyes, que el deixen allí durant moltes setmanes. A tot això, recordem que el Filipe porta a fer-ne, accessos físics bastant besties des de la vella del seu aniversari. Ha caminat amb molt mal temps, se ha vanyat el mar de nit, ha anat a acabar i amb un temps, inclament, o sigui una cosa, això, nosaltres dues ens hagués matat només la primera activitat. I tot això ha acompanyat per un estat de nervis, que s'hauria estat una dona i no em arric, la gent tancat a l'habitació i hauria de ser indítica. Totalment. Quan estrena d'esportar, perquè tot això el tio li agafa un Harry i es queda sovat, 6 o 5 setmanes de dormit, directament. Estrena d'esportar, la reitxa l'encàrrec, allà, no com el dinosaura, i han passat 5 setmanes. En teoria ella a la estat assistint, i s'ha recuperat d'una cosa que s'hagés de ser molt homenígitis. Però clar, no acabem d'entendre si aquesta tellió no la reitxel, perquè, en els derrer recors del Filipe, la reitxa la marxa de l'ondres i és l'Amèripe Escó, qui l'he estat cuidant. Però la reitxa li diu que va a la fe fora fa 5 setmanes, i que ha estat sempre ella. Ella segueix amb el tema que ha passat molt ansietat per la malaltia del Filipe, que l'he estat cuidant tota l'estona, i que més a més, s'ha curat gràcies a ella i el suconaixement d'Europa, i gràcies al serum que li han atinjat tant que els mitges de ell han quedat avari. El més fotut és que quan has despert del Filipe, es pensa que la reitxa li va dir que sí, la proposta de matrimoni fatal. I no només això, si no que la reitxa no està dissimulant, per no fer córrer el rumor entre el servei. Aquest tio és molt tonto. És que és molt borró, eh, pobre noi. Clar, això és xungui, sinó perquè ella li va dir que s'amborant a Florencia, a un altre vegada, i el Filipe, obra, no entén res. És a l'hi estem plant, però com? Vols que visquem separats, però sistem casats? I quan li diu que no és cert, que no s'han casat mai, ell sumiria i la malaltia s'hi explau que no marxi. # Que la teva. # La reitxa li diu que ella s'entornarà Florencia i que ell si vol la pot venir a visitar, que es quedarà administrant la fin que ell amb una signació més que suficient. I ell diu, "Ves tan si vols, però no encara". Donem unes quantes setmanes més per poder les retenir la memòria. Jo no soc viat G, i tu et fermo un món. No puc més amb aquest home, o sigui prou, prou, de veritat, o sigui Filipe, prou. Però evidentment, la reitxa durant aquestes setmanes no es queda sola. I quan el Filipe recupera prou, per anar al Pau, comence a suspitar que el reinal d'Itórna sea allà. I que la reitxa li oculta que el visita cada dia. El Filipe, sortida d'optes, agafa la barca del seu cosi, navegant fins que d'arça. Parat el mig del port per tenir bona vista, es dedi en mig de totes les correns del vent, esperant hores i hores per comprovar si aquell oestei italien que s'han dit que deia que el reinal d'Itórna sea el reinal d'Itórna. O sigui, una cosa, tu t'estàs recuperant d'una menència d'Itórna i no s'acodeix res més que plantar-te en mig de totes les correns del vent. Tot molt normal. Bueno, però, a seguir, a veure, d'això, de mena d'aquests imbècil, per fi sembla que en aquest moment li comença a caure la benada dels ulls i que acusarà de tot a la reitxel. Però no. Perquè la reitxel li diu, "Miranent, prou de tonteries, ja va estar ja los l'ombros i ara tu". I mira, jo això, ja ni a prou, el reinal d'I és el meu únic amic que coneix els meus defectes i debilitats, que les accepta que m'accepta tal i com sóc. La ràbia, la impotència, i un foc extrañ estrenent a poderar del fíripe. La reitxel té respostes intellectuals per a tot, i aïe no estarà alçada d'una conversa amb ella, com que no s'ha respondre de seves paraules, diu, el seu servei de dona, funcionava d'una manera diferent al meu, qualsevol argument era just, qualsevol atatèc físic, un cop baix. Només la força física desarmava una dona. Vaig ser una passa cap a ella. Aquí entra a una atenció molt xunga, eh? Avui dius que estaven tenint que estar pensant al fíripe. Però sord, gràcies a Déu, la reitxel té agafat a la mà, el cordó de la campana que pel servei, i avisa que si se costa un pes més, criderà el sícom. Que la reitxi li diu que ja ha passat per això dues vegades, fins i tot per les mans al coll, i que no ho tolerarà. Torna a comidar el reinal d'aquesta, fins que marxigava itària. I ja està, no ho així, ja més amb res. I mentre el reinal d'aquesta, fa servir un plural que està posant molt nervioset al fíripe. Li diu que quan ens vinguis a veure, quan ens siguem grans, i li acaba dient que si aquest plural està fent servir un plural majestàtic que aquí em va agafar una exacte riure d'estar agressives. O si té alguna altra motiu per pensar en uns altres, i li diu que li és difícil disessir ser de la reitxel, i que té molts motius per pensar que si serà una relació més intima, també que tome-st anemorat, vull dir que ha de dir pobres de res. Jo també diria això ara. Sí, clar, la podona. Però no contena-me això al fíripe Santorna buscar la carta enterrada, la llegeix i la torna a llegir sobre el reinal, i la relació que tenen entre ells dos, i la pregunta de sobre si l'han embarinat. I aquesta vegada sembla que reacció. No. No, no, no, no, no, no. Què fa amb la carta? Què fa amb la carta? La trenca! Hola, filli! Hola, filli! És que no voldria més burro de veritat, és que no voldria més. Quan torna a casa, va com sempre l'habitació de la reitxel per prendre una ticiana, va tornar a dormir, i la cosa està tan císsima. Per primera vegada, desconfia realment de ella. Quan està dormida a la reitxel, li regeixi la habitació, i treballa a vors, treballa a vors, de la burr, que hi creu, hi creu, perquè hi té un coneixement. Bueno, de botànica que són verinos espalvestia i pels homes. Després d'això el Filipe Decidez, que és un bon moment per reactivar les relacions socials, perquè d'acord comença a pensar que potser la Luís tindria algunament adopinió sobre el tema i vol veure-la. I quan es troba a la sedència li demana que faci que ho fos i que ho fos i que ho pugui, però que es quedin per parlar, que quedi per parlar ells dos sols. En aquella estona també hi ha una trobada amb un dels arquitectes del jardí, no ho que s'estan fent, que li diu el Filipe que vigilin amb el pont del jardí, perquè sembla que es tia acabat, però no està reforçat i podria gaure. Comiden els quinders i els pauscau a Sopa, i tot allò que l'havien llunyat quan va conèixer la Rachel, ara sembla que li vau el lloutó. La Rachel és una donada de món, 10 molts senzill portar la conversa i fer bailar tothom al seu som. Els seus ulls abans era un encantador, ara espalza i ambiciosa. Un cop acabant de Sopa marxa tothom, accepta la Luís. La Rachel els convida ell i el Filipe la seva saleta per veure a Tissana. De situacions extrañen, estan tots supertensos, mirant a veure qui pren la Tissana, i com que la Rachel intenta forçar una miqueta al Filipe arprendre-la. I quan ell diu que no la vol, ella la tira per la finestra, perquè hi ha una feta una i diu que aquesta dons sobre. I ara l'està com a infantilitzar una miqueta, ell diu "surredet meu" quan la Luís no pot escoltar. Si no el pots sentir. La Rachel els proposa en fer un passeig pel jardí, però el Filipe diu que havia promès a la Luís en senyar-la i no sé quin m'ha pantit i la Rachel marxa sola, mentre que la Luís i el Filipe es queden regirant de seves coses. Abans de marxar, té el que ajuda a visar la Rachel de les obres. Li diu que vagin com. però al final s'han desdiu i no la visa del perill real, que li ha dit abans al jardinè, que hi ha un pont que es pot desmontar. La foto del cas, que quan regiren les coses de la Rachel, el que troben no és gens perillós, sinó que tot el contrari. Si, per exemple, estroen una carta on es demosta que la Rachel ha decidit deixar totes les joies familiars al banc, fins que el Filipe sigui l'area o per prendre la posició, o una altra carta, una de la Reina Aldi, on li diu. Si finalment no et dos amb cor de deixar aquest noi, doncs porta l'entú, però et va dir això que va encontrar el meu bon criteri. I a més a més entre les seves partidenses més íntimes i troben d'ivús de l'embrós, el darrere, el darrere, el darrere, el ratratrat que li van fer. I és a les hores, mentre la Luís li diu que potser no entenem prou per condemnar-la, i que això del barit, tampoc no és gaire conclusiu, que el Filipe s'adona que mai no tindrà prou proves per acusar-la i que està punta provoca un accident. Però quan arriben i es massa tard, per què la Reit se'n fan final del pont i ha caigut. I morirà, mirar el Filipe, pensant que és l'embrós. Wow. La cuina Reit se'l és una manipuladora ambiciós que vol aprofitar d'un pobre desgraciat drick, o és una crítica a la misogínia, una legat fa en minista de la visió, tendència que fan els homes de les dones, quan es senten amb en els ets perilles, que no és una cosa que no hi ha que hi hagi de fer. Això que ha de l'actuar a la seva conclusió. I una cosa que ara després de ver lo llegit dues vegades és que no sé si la Reit se'l és una culpable, però el que siga d'inclaríssim és que és mil vegades més llesta que el Filipe, una mica és perquè jo va prou també bastant perquè és burro. I que la Reit se'l és bona, però el que sí que té és que és una tia que fa el que calgui per mantenir-se, puse el costi i fa falta. I que la Reit se'l va fer, però la Reit se'l va fer, però la Reit se'l va fer, però la Reit se'l va fer, perquè tenen la capacitat de fer-los perdre el cap, pensen que els posen una posició de debilitat, la tracció que poden sentir perilles. Crec que la Reit se'l intenta sobreviure a Compot amb les poques eines que té en un món masclista, on està t'abusada i ha hagut de fer coses bastant bèsties des de molt jove. Però no ho he trobat alguns diners. Ella sap que el Filipe s'ha d'anar a tracció per ella, i que pot portar-lo una mica per un vol, però crec que es pensa que el Filipe, per molt jovenet i no sé que sigui, no serà tan ruc com per no entendre les regles bàsiques del joc, com quan s'allí també i perquè hei després, li donar-la joies. Quan he decidit d'un arglet tot de gratis és normal que hi ha hagà Filipe de tot el que s'allacusa no hi ha cap prova, però no hi ha cap prova. La única cosa que tenim proves és que el Filipe ha tingut comportaments violents amb ella més d'una vegada, quan no era capaç de guanyar-se per la raó, ha volgut emprenar la força amb escolina superior. Ha assassinat per omissió. Em sembla un gran alegat feminista que et llibre contra la misogínia dels parís que pot portar element dels joves, educar-les en aquests principis. I vista la situació actual, on molts joves tenen com a referents, i hoctuvers com a l'entriotate, em sembla un llibre supernecessari i superviigent. Abans de com hi ha de Robos, però volen felicitar molt fort a la Marta Pera per la traducció del llibre, que és espectacular. Què me prens avui? Què me prens avui? Us ho resolvi amb 5 punts. Que la dàfina de morir no era una autora romàntica. Dos que la relació sexuals que vas tenir llarg de la vida li van donar material per fer una col·la de personatges per turbats com els que tenim aquí. Tres que era molt difícil que una dona fes una obra des d'un punt d'hi-bestat, tan missògen, on la dolenta ens acabés cayent tan refoto de menva i guà aconseguir. Quatre que el pobre Filipe és molt bona rada, però en realitat és un hombre. I 5 que la dàfina de morir és clarament la reina dels finals inconglosos i que encara no sabem si la reiigel era culpa o no. Bononens! Això ja està! # Se'n va que soies. # Comena, comena, comena, comena, comena, comena, comena. El llibre el tenim allà darrere, si el voleu comprar, si algú se'l volen dur. Per cert, no volia m'acabar sense donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible que avui passés això. I m'he de tot donar mil gràcies al joc per acollir-nos i per les converses. El carles garci ha grancat les per fer magia als botonets i tenim una paciència infinita amb nosaltres. El que ha de ser a l'estat és el que ha de ser a l'estat.