Punkis Decimonòniques | 03x01 | Una dona soltera

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] La policia l'Eita estava França i no va estar pesqueta. Va aconseguir per missus per anar amb motocicleta, a primera línia del front per fer els seus escrits i a treballar per la creu roja amb els refugiats. Per la qual cosa el govern francès li va tornar la creu d'Alegió d'un hor. # La la la la triu, # que sonden per l'Eita del que. # Quan acaba la guerra, torna els Estats Units, i escriu sobre que hi ha un tic món de Nova York que estava abans. El 1910 bin escriu la de Tarei Nússència i el 21 escriu una de nasoltera, ubicades en alt temps uns anys abans en la Nova York de la seva infantesa de la Guil de Teix. Més forta, més ferma i més subtil que tots els altres. Deia més i ho deia millor. Així em parlava a Henry James. Molt bé, no? Alguna cosa feia bona, Henry James. Amb dos són de màxima expressió a la literatura transatlàntica que exposes els conflictes entre Europa i el nou continent. Per exemple, a Madame de Tarei Més, tenim el choque entre els costums americans dels New World amb l'antig món de la restriculació europea. També ens parla de les princeses dels dólar, qui eren aquestes dones. Aquella joveneta és que el seu espanyol es van vendre per un títol i que moltes van ser molt i molt infelices en uns malatrimonis a vosius. El que passa és que la Edyduardo no patava molt més que el Henry James, que estava reiadíssim, perquè considerava que els seus llibres es venia malament. Com tenia el mateix editor, la Edyd li va demanar que una part dels seus guany li passés el James fem veure que eren seus. Que m'ho va saber mai. És moníssima, la millor. La seva relació amb el Henry James o sigui, es m'araixaria un episodic exclusiu i com que voleu en el sopar, nirem una mica saco, eren confidents i per desgràcia, James va cremar totes les cartes ímptimes de l'Edyduardo perquè li va demanar ella, aquí James ho ha fet bé. I ens hem perdut molts però molts cotis. El Henry James estava gelós de l'èxit comercial de la Edyd i ella del respecte a la crítica que m'araixia a ella. Ferraria que avui en dia, quan intentis buscar informació de l'Edyduardo, es digui de ella que era la Henry James femenina, quan va vendre moltíssim més que i era exclusida. Sí que no pot ser que d'estant de zero sigui un home. Edyduardo no és considerada com la novelista americana més genial de la seva generació i va aconseguir que el com que sembla impossible. La admiresió d'intelactuals senyors com Scott Fitzgerald, Jan Cukto o Ernest Hemingway. Va ser la primera dona que va guanyar un polizer, guardó que va obtenir parlada de la inocència. Que molts també us n'erà per la maravallosa adaptació que ha fet, és corsesse. Cada fet és corsesse, va dir que era la pel·lícula amb més violència que havia fet mai. També va ser la primera dona anomenada d'octora honoris causa per la Universitat de Yale. No parla molt de llem a teixen les seves noveles, no li agrada la sel·l confesion. Tu una frase brutal que diu que la naturalesa de les dones és una casa norma plena d'habitacions i només accedim a les primeres habitacions mai a les secretes. Però hi veiem molta pació i sentiments en les seves obres. Per exemple, Aéthan From o la de la inocència, on hi ha sentiment reflectits dels seus propis, com el sacrifici personal cap a el Newton, accepta un matrimoni en satisfactori, però que és el que tocava socialment, que es va accedir a la l'altmone i amb qui tocava. A aconseguir un gran éxit comercial. I, alhora, parla de temes molt, molt vesteix per la època. Per exemple, amb els seus il·legítims, suicidis, ara com que és dona i el seu estil és molt a l'agrand, no sé l'hi reconeix actualment, l'horribolucionaria que va ser per l'època. Per a l'Edit-Warton era molt important de fama als diners i als altres standards. Però, segueix tenir una audiència i alterlitaratura. Ella ho va aconseguir tot. A l'allista de coses xungues que vas curar aquesta dona, preparada. Per exemple, hi ha una història molt fosca sobre un incest. De fet, el tema sexual és molt presional a les seves obres. Ja ho veu vist, si veu llegit. En alguns moments es posa gairebé el límit de l'alitellatura ràutica. Jo, a rosa, llegiré un trosset, perquè m'entengeu. I ara, Cuca, va dir Mr Palmato, atrellent la capa al d'Ivar, deixa que t'ensenyi el lloc en només tu i jo tenim dret ensenyar-nos. Ell va atrapar-li els canells i mirant-la directament als ulls, li va repetir en un humor i penetrant només tu i jo. Però el seu tàcte mai no havia estat tant tendre. Ella ja no tava totes les seves fibres, vivant el seu contacte, com sempre, només que amb una faig creant de la privació i el misteri. El treballada, els seus llavis van ser separats per la seva llengua. Ella va sentir com si ens inuaven entre les seves dents i si marcia en les profunditats de la seva boca, buscant carícies, mentre al mateix moment les seves mans, suaument separaven les capes del seu vestit. Super sexy i super estupendo, allà, aquest russet. Doncs què passa si això es dic que és una relació entre un pare i una filla? Molt bé. Aquesta tallada del rollo, que us acabo de enxofar. -Oi, no dormirem. -Au dormirant. Va fer que era crítica, sin moltíssima, això no va estar publicat, publicat. Tot i que es comenten que ella va escriure això com un prelude per una novela que no va acabar de publicar mai, sobre una dona que s'essuicida, perquè té un secret, té un secret que el secret és que el seu marit té una relació insastuosa amb la seva filla. Bueno, ara et xaca'm això, eh? (riu) L'Èdit Huarton tenia una sensibilitat artística i estètica altíssima. Va arribar a ser paisatgista i decoradora. Era elegantíssima i s'havia tot sobre decoració. Això la va portar a escriure un maravallós manual. De decoració en "Of Houses". Sí, sí, però què va escriure? Baleu, Blanca, tu t'has deixat mai que vol dir "The Old Mate". Explique, si us crie. M'agra'm a menys un mort. Doncs "The Old Mate" abans de donar soltera, dit així com de forma molt respectiva, és un joc de cartes, que és bastant conegut el Regne Unit i a Mèxic. La manja també ha pogut d'una altra manera. En català, aquest joc lidi amb la mona. Que em passen moltes tardes. Moltes tardes juguen a la mona. En un joc de cartes que consisteixen fer parelles de cartes, però hi ha una carta que està amagada, i per què es queda sensar la carta amb la carta desaparellada a les mans. El més jungú és que Mèxic d'aquests jocs en diuen "Color Sució" o "Anossoció". Para anar-nos preparant pel que ve quan parlem de dones solteres. I ara, l'estat molt difícil triar el titol d'aquest llibre, que més a més era inerit en català, cosa que em sembla fortíssima, i el Ferran Rafolges ha fet una tradució que de sincerament de treball extraordinària han castellat, ha estat traduit com la solterona, però no trobem un equivalent clar en català. El Ferran tirava més per la conca o la fedrina, però trobem que no tenia aquest punt tan despectiu per els dactors mejobes, i que potser comercialment no s'acabaria entendre perquè no m'hi cala conca, que he de barbarar. I al final. I al final, no sé si em van criteri, però vam tirar per una dones soltera. Aquest llibre ens demana una quantitat enorme de context econòmic i històric, així que s'hi explauet per donar la turra, però se vien. Quan parlem d'una dones soltera, parlem evidentment de la Guil de Deitch. I això que vol dir. I s'ha diat això. Bueno, en referim a un èpoque molt concreta, és a dir, des de 1877, fins a 1900, que és un moment històric molt, molt, molt, molt quartet, i a la ciutat de Nova York i els seus voltants, no en la terra i prou, va, no? És una època d'expansió econòmica i demogràfica, bàsicament per la immigració, i també és una època de moltes, però moltes, moltes, moltes, desigualtats socials i econòmiques. Aquest gent tenien duros i feien duros, però és important veure com feien duros. Em van fer molts, a 100 botigués, fent petites fàbrices i negocis familiars, però també i sobretot van fer pasta als banques i la gent que es va dedicar a construir les línies de ferrocarril. Però no els correntis. No els treballadors que es van allà posar ambies, si no els que posava la pasta. És important el tema dels ferrocarrils i donen vanyes diners, perquè és l'época on apareixen les trastes, les agrupacions d'empreses que gairebé formaven monopolis, que avui en dia els estats units estan prohibits, pràcticament. Podríem dir que és el moment en el capitalisme comença a mostrar-se com l'entenem, nosaltres o com se'n té la major part del segle XX. És a dir, uns quants rics, que es dediquen a deixar diners a uns que són un amic a més pobres, és a dir que els no rics comencen a finançar de manera privada la construcció del ferrocarril, que fins al moment havia estat pública, perquè hi havia familiars que tenien molts més diners que el govern i que els bancs. Com teus també que el govern s'ordenarà a recibir americanes, és a dir que està una mica t'ha escurat, per tant, sentint que el govern tingui menys diners que les profamilies privades. Però, a mi, en aquest moment tenim dos tipus de persones. En aquest món tenim dos tipus de persones. Els que són de padi grí per tenir menys diners, és a dir els olmoni, i els que venen del mig d'uest és a dir, i l'Inoi, Indiana, Ohio, Kansas, Michigan, que han arribat a 9 llor que regats de pasta i que són els quipes, per exemple, tenen interès en construir el tren transcontinant-te'l, els que els porten fins a casa i els porten fins a l'altra costa, que són els diumoni. Penseu que la cosa era tan violenta que la Miss Saster, que era una de les olmoni senyores de tota la vida, va elaborar juntament amb el seu amic World Mechanister la llista dels 400. És a dir, la llista de la gent amb qui era a la gana a juntar-se. A l'Erta Blalitisme. El nom de Guil de Teig, ve d'un llibre de Marc Tuein, on feia crítica d'aquesta societat cruel enriquida que traves del Real Estate, que volia ser d'aurada, però que no era Golden, era Guildet. El que havia ser un nom pejoratiu va acabar sent el nom d'una època que els americans han romantitzed moltíssim i que més a més acaba sent d'aquí valena a una època literalment d'aurada, una època amb unes desigualtats escandaloses i que més a més ojo, que els economistes alerten que, avui en dia, estem en una època. que ha estat unes de les eleccions. La societat de la Guil de Tells de Nova York era més tancada que l'anglès a Victuriana. A més, amb unes normes molt més estrictes i boies. Amb un clacisme extrem, hi ha un puritanisme que, sobretot, limitava les dones. Aquella gent europea que no havia pogut entrar a les cors dels seus països, quan Santrici en América, van muntar una altra societat absurdament estricta i clacista, amb una obsessió per detalls que reia l'obsort. Aquestes famílies antigues, els astors, els van dervint, els seus areaus a dia d'avui segueixen sense famílies més importants de Nova York. En carà dia d'avui de fet ens facin a les històries de l'Almonei contra el new Monei, i en show calitarà el men que en el nostre estem enganxadíssimes que es diu "La Guil de Tells" d'ACBEO. Però també tenim versions bastant més actualitzades, com per exemple, Gossip Gell. On tenim la "Wendy" L'hableir "Waldorf", que és l'equivalent a la senyora Astor, aquí, crec que decidia qui estava i qui no a la societat. També és la senyora Astor va crear "Waldorf Història", o sigui, tot molt lligat. També tenim el "Nate Archibald" van dervint, o sigui, li diu on diré que també van dervint, com es milionaris més dèpics de la Guil de Tells. També veiem aquest show "Dolmonei", i "New Monei" ha "Succession". On els "Roy", clarament, són "New Monei", mentre que la família Pirs, aquí volen comprar l'empresa "Sica" són "All Monei". Totes m'interessos artístics, m'has ens de museus i quatre doctorats. "L'All Monei" està molt més vinculat a la cultura i soliant fer m'has ens deió però els museus al "Mónormetropòl" i tant tot s'ha pogut construir amb els seus diners, cosa que, bueno, no és difícil fer un paral·lisme amb el que passava aquí amb els museus als "Liceu". També tenim "Sex and the City". Moltes vegades, directament, si tenen el "New York" de l'Edit-Warton. En "La Charlott" i el "Tray" veiem com encara està ben viva que està societat. I el "Vig" també, que és "All Monei", i és cas amb l'anataixa, perquè és "All Monei" de "New York", a diferència de la carrera. Fins i tot hi ha un capítol que parlen de la podes de venir literalment i ho diuen "All Made". Quan la Charlots fa 36 anys i li regalen el "Joc de cartes de All Made". No! No! No me recordava de això! És com a llorrer. Duríssim! Ai, que aquí fem. Reserca, periodística. La Guil de Teig va ser la temàtica de l'any passat de la Médgala. I a més o més, ho van anunciar, compartir una imatge d'una cena de l'adaptació de la inocència de la nostra "Edit-Warton". He de dir que ens vam estar una mica sapsonades, perquè ningú va acabar de seguir bé la temàtica i que no es pot accepter la joc de les de l'animent de guanyi on li seré anabander Butsen. "Welcome back to the cinema. Consideració a Home Good Southern". La Blague Library voles dir que per cert, autof context, però gràcies a aquest podcast hem d'ascover que la blanca és més de Blague i jo soc més de seré, no? Si ho entres, tot prou no. Com no, no estic a fer-se bé, no sé com què. Dispenso i van ofir. L'estètica del "Monei" comença amb aquest "Joc" de la Guil de Teig i ha estat la gran tendència d'aquest estiu o sigui, totes les que teniu tic teu aureu vis que va començar amb la boda de la Sofia Richi i ens ha inundat, literalment, tot l'estiu amb gent pel meitarrani, amb vestits blancs, oyeres negres de sol anormes i una copa de via la mà. Què que demuníssim. Com us hem dit abans ja, parlant de la "Edit-Warton", a la Guil de Teig, els dones són llibres abans de casar-se, però després viuen en una mena de. Puc no morir-me si es plau. Gaviador s'hi entra en aquesta societat i en canvi, a Europa, passa exactament al contrari. O sigui, més que una Guil de Teig és una Guil de Teig. (sin) Gràcies. Una gaviador per les dones que tenen un paper literalment ornamental. Les dones no tenen els mateixos drets ni llibertats que els homes en aquesta societat i una doble de mesura molt vèstia, mentre que si una home cometa del teri, s'ha llit amb algú altre abans al matrimoni. T'he fisi la gittim, però he. els mantent. O, serrurina, però tornar a recuperar la ricaza. No passa res! Alat de la inocència, fins i tot, jo no converse on el Newland, intenta defensar la comptesa o l'Ànsca per continuar amb la seva vida després de la mala vida que li ha anat al somari, que literalment prefaria viure amb prostitutes i un i preguntes que han de l'hi etsat si creu que els homes i les dones han de tenir els mateixos drets. Però, clar. A mi, el que realment em preocupa és que. a dia de avui a América, després d'aquesta estiu glúria que hem tingut amb la Teglossuif, la Barbie i el Mundial Femeni, encara es venia a la història de la mala mare, a tota dona que fes qualsevol cosa que fan els homes. I, per fi, sembla que s'està començant a trencar aquesta roda. Avui diol, les temes 2023 i un bis per fi, amb el cas de divorci de la Sofittarna i el Joan esbroderàquet, on la queta de public relations del Joan esbroder intentava filtrar que era una mala mare simplement perquè no estava cuidant els seus fills, perquè el senyor no aguantava estar 3 mesos amb els fills, mentre ella estava treballant, fent una sèrie, quan ell portava anys de fàrrer. Per tant, ens agradaria que no posessi pròdia d'avui les hores d'aïdid. Doncs, següent, tenint una actualitat terrible en quan ha doble els dobles tandes. La reputació era i següent el valor de la dona en sers amb vents. Les punquis sempre seran fidèls a la nostra cuin d'unor. Però una cosa no us flipeu amb l'edit, perquè va dir ella, explicitament, públicament, en entrevistes i en puestus moltes vegades, que ella no era feminista. Vull dir, tota n'ordre, però ella deia que l'art i la política millor no barrejar-los i després faria dels personatges masculins coses que ella pensa, que ella pensava com que els homes i les dones no s'haurien de tenir susteres, però això és un tema. Encara que no fos feminista, no ho era perquè era molt conservadora econòmicament, però ell estigués revindicant els teves dones. Ella, contradictòria. Com hi ha d'estar ben de. La edit guardon no era una pija esnoble, preferia la conversa amb un escritor o amb un artista que no pas amb un educesa o en un membre de l'olmonei, a diferència de pros que es pirrava per la noblesa. Però en les seves obres, transmet molt bé quina era la tendència general. Que només es volia entrecte entre ells, com bé, veiem una dona soltera ja des del primer capítol, que no han situat a la vella nova llor dels anys 50, on hi regnaven, amb senzillesa, i a la abundància, unes quantes famílies. Una deies era el Ralston. L'alta de societat de Nova York diu, "Vivien en una monotonia refinada, en que la superficie no es veia mai alterada pel drama "scallats" que la tant en tant s'esdevenien per sota". En aquell temps, les dèiem sensibles eren com tecles mudes que el destitucava sense extraurant capso. Wow. Qui són els Ralston? Era una classe mitja en anglès, que es muda a Mèrica a Fédinès. Jo aconsegueixen. Jo en seu aconsegueixen ser una de les clases dirigents de Nova York, és a dir, "olmone", ja que venien de diners d'Europa. I. no és que fos uns superrics, però ja porten de xin, moltes connexions durant molts anys, fins es devenir un dels elements inestàtics i conservadors necessaris per mantenir unides les noves societats, el seu costat, el transfamíl i extracion tradicionalistes, com els Lloveix, els Hasley, o els Bander Graven, se'm l'aven, iogés i temeraris. Aviam, aquesta gent parlem del 3%. Vull dir, com ho explico, amiga. Em seran amiqueta als del Peix al Coba, però no va York. M'alè? És important com parlant de casar-se amb els altres, però de no relacionar-se amb ells. Heavy, perquè parlant de casar-se amb les dones d'altres famílies, el Ralston, però, sobretot, que és molt important, no relacionar-se amb els homes d'altres de les altres famílies, perquè ell és un cop casada es poden perdre la relació amb les seves famílies i, per tant, es devenir unes d'ells, però ells, si es fan amics, no perden la influència. És duríssima. Diu, "Votigués fins al Moï de Lós, posaven les mercaderies en més demanda l'aparador, i es guardaven les opiniors per la rebutiga. On per falta dos, van anar per d'in substància i color. La cuarta generació de l'Anissa del Ralston no conservava cap mena de convicció. O sigui, basicament feien les coses quan era segur no arriscar-se, havien finançat la República, si, però quan hi era segur que guanyarien, l'eruís me'ls dissemlava una mena de juguesca. Els són molt dos operanti, és la inversió altres per cent, però, per sort, fets de 7 anys i tan semblants, els Ralston's entre ells acaben tenint un serpes a la comunitat. I fent allò que s'esperava d'una família dinarada, figuraven els patrons de les associacions caritatives, feien donacions generoses a instituacions pròsperes, disposaven dels millors cuines a Nova York, i quan viatjaven a l'Estrangé, en què regaven estuat estatues, els escultors de Nova York, que estava en el roma, que ja havien fet una reputació. El caràcter del Ralston es acabava convertint en tan congènic que la dèlia té que, en el cas que deixis el seu fill sol en mig de la natura, el noi crearia una petita Nova York i formaria part de tots els consells d'administració. És que és fina, és que és finissima. La edit ens parla de la importància del matrimoni i de casar-te dins de la teva classe, sobretot en el cas de les dones, perquè no podien aconseguir diners per aigues mateixa. Si no ets casat, no ets tan rei abans socialment, i això segueix passant de la marinera. La obra comença a presentar-nos la mare vellosa, dèlia Lówell, casada amb un dels caps de la família del Ralston. Per tant, allí passa això, que et passes a nomanar dèlia Ralston. És una figura molt prominente en aquesta societat tancada, amb 25 anys, dos fills, i una signació junerosa, s'havia convertit en una de les joves matrones més boniques i més populars de l'època. A la seva bonica, cambra de manjata, n'espera. amb impaciancia, el que es amende la seva cosina, la xerlot l'òvel, amb en Joel Ralls, doncs que s'ha desdevenit l'andama. Consolidant d'aquesta manera, la liança entre els l'òveli, el Ralls, doncs, diuen, res hauria pogut ser més fiable ni més solit ni més en fi habitual. -Exitant, aquest matrimoni. -Per favor. -Amb mord de mució i d'energia. -Vamos, thrilled. Però ella pensa que tindrà tanta sort com a tinguotella, un incèquista família, i que realment li han anat pel espais de no quedar-se com una solterona. Com tots ja començaven a sospitar. I després del que se minké. Després del que se m'entverien la terrible intimitat de veure el marit a fe i tant, se'n manigues de camisa, el recordatori de la paraula o veires, l'ensobiment incidiós de la rutina i llavors els nens. Uns nens que s'asuposava que havien de compensar tot i que per més bofons que fossin no va aconseguir. I et deixava sense tenir una idea gaire clara de que era el lloc que havies perdut i que s'asuposava que t'havien de compensar. És tan dura aquesta definició i em sembla tan dura la idea de la maternitat perquè toca, però no desigada del tot. És una cosa molt bèstia, una cosa o una cosa. L'aviam. No sé tu què parlem d'això. Això de dir-li, chati, a deixar-lo et novel, com a Charlotte? No ho porto bé. O sigui, no ho estic gestionant bé. Me l'he prengut, chati. Oh, quina raia em fa! L'Adelia pensa que el destí de la Charlotte està punta si he passat el seu. La recepció que la seva habitació segurament no serà tan bonica com la seva. Aquí la edit han d'explicar tots els detalls d'aquesta habitació preciosa. Com ho has de comentar, la edit era un expert en decoració i es fixa molt en els detalls. Es fixa concretament en una peça. Un rei oja de Osmoló, que representava una pastora seguda un troncaigut amb un sistema de flors dels peus, un pastó segleacosta de magat, i la sorprèníem un petó, mentre el gustet de la pastora, li abordava des d'un russet. Aquella peça tan fríbula havia estat un regal de noces de la tieta de la Délia. La senyora Mà son Mingot, una viuda molt al·legant que vivia a París i que assistia les tuyeries. Primer, de tàia important. La senyora Mà son Mingot és un personatge habitual de les obres de Edit Warton, ja surt a l'alt de la inocència publicada un any abans, i era la líder de la família i una de les personatats més influïents a l'alta societat de Nova York. De tàia número 2. El rei oja des de París, el porta un jove. La senyora Mingot la havia confiat el jove i el reclamen a Spender, que havia tornat a detallar, de passar unes brules vacances, just desprez del casament de la Délia. Un matrimoni que pot ser no s'hauria celebrat, si el creme Spender hagués estat en condicions de mantenir una dona, o si hagués consentit deixar la pintura i roma per Nova York i la feina advocat. O sigui, ens estàixen entendre directament que la Délia no s'hagués casat amb el James R. Austin, si el creme Spender hagués accedit a portar una vida que encaixava amb l'alta societat americana. Ens trobem el casament, i minent que ens porta a explicar la història de la novia, la Charlotte Dovel, la cosina de la Délia, que tot i ser més pobra, era prou bonica, d'una ballesa natural. Fins que va desaparèixer el durant un any, a casa uns parents, mentre estava malalt, per tornar després anys, després, a viure Nova York, però amb l'àvia. Ens la descliu com una jove pel Roger, amb els que veis massa verméis, amb els ulls d'un castell massa pàlit i les galtes rosades. No en rosat, que semblava que valgam deu, sabia pintar. Verge, sentís! No, no, això ha estat un escándol, no es pintava pas la pobra, charlotte, chati. Però, els sus defectes quedaven compensats per la fina de la seva cintura, la llegeresa dels seus passos i la legdia amb la que reia. M'agrad que la seva robàstica és desgastada, però quan torna, tu tothom nota de seguida que patit un canvi físic, està més pàlida, més primà, les galtes transparents, i els ulls més foscos, i els que veis encara més rojos. Passa de naves tides, amb uns vestits super-sensis, una batagrisa i una cofia, sigui super-sexy. I també torna amb una falera, una mica rara per visitar nens pobres. Estona una defensora dels pobres, però oixen només dels blancs pobles, i munt una guardaria que porta una senyora irlandesa, i on treballen també uns negres, que són prou bons per cuidar els nens, però no pas prou per cuidar els per portar-hi els seus, perquè en fi la hipotenusa. I així estem. I com justifica la família aquesta falera, ens dient que cada tan colpida per la degradació desoladora que vivien els blancs pobres i els seus fills, que ara no pot tornar, després d'haure, tota aquesta mazell miseria, i és impossible tornar la vida despreocupada de l'altre societat. Tot el que amb això sabem que hi ha una nena que va apareixen aquesta guardaria, on la Jarlot té aquesta obsessió, amb un billet de 100 dollars, i que no la va reclamar en mai ningú, i que ara viu amb una família de negres. La dèlia us ha, perquè ja ha anat a la guardaria alguna vegada, però aquí la porta i la gestió no és la Jarlot. La dèlia recorden pavor el moment que va passar jo més terrible que li pot passar algú en aquella societat. El moment exacte, en què privadament, a la família havia que a tant és que la Jarlot l'obel seria per sempre soltera. Però, per sorpresa de tothom, la Jarlot està a punt a punt, a punt de casar-se amb un cosidor malinter. La dèlia, que ja l'havia fes de júvaneta, abans de la seva malaltia, el Jarlot. Però tenim de cop una visita sorpresa. La Jarlot. La Jarlot. No sé, això. La Jarlot. La Jarlot. Ha vingut a veure la seva cosina i porten a notícia inesperada. No es casarà. La dèlia intentaves cobrir cap a set i li diu que miràvià. "Si ha sentit rumors de que el jou havia tingut un fill abans del matrimoni, que segur que eren rumors, o que en el cas i potètic, de què fos el cas, segur que s'han acupat econòmicament, la Jarlot fa que no que no. No cal que continuis per aquí, ja saps coses domes". Aquí la edit ens posa sobre la taula de la doble de mare de mesura. Si un home té un fill abans del matrimoni, si s'han acupat econòmicament, jo m'entens secret, m'hi vas escoltar. No passararé coses domes". Total. Que la Jarlot i l'hi diu que no es casarà, perquè el seu futur marit de vol fer renunciar a cuidar de les seves criatures, aquí ella cuida farotjament, perquè diu que no vol que. diu aquest senyor, que no vol que si ells tenen canalla salien com a ni res. L'Erdemolí Pogundria, que s'entén, perquè la canalla, bàsicament, en aquests moments, estava morint molt fort segons com. I llegità, que sí que era un moment. Sí, llegità, avui en dia anàvem a mi, que tal com algú s'ha menjat els veurs, és que treja, que treja. La dèlia li intenta fer en plan a veure calma, que això només és quantinguis fís, i a més que és possible que no n'ha arribi a tenir, o que triguis moltíssim. I aquí veiem que la Jarlot es posa superorgullosa en plan, no, no. Jo entindré. I la dèlia em planàviem reina, que encara no saps com van a aquestes coses, amb una condescendencia de matrona, i això és massa per l'achatim. Tot el que era aixert el llagafó, un atac d'orgull farit, i una miqueta de pena a fonda, i li acaba compassant a la dèlia, que per altra banda ella, la dèlia, estava en tant en el jove, en plan molt oberà, un moment no vols que s'ha etmori en els fills, per culpa dels fills als altres, que no les pot deixar de cuidar, perquè alerta, amigues, no pot renunciar a la seva filla. Wow. O sigui, aquí la dèlia, diga caps, i entenc que la nena dels 100 doles és per en seva. Es queda en shock, sabrà, en moment tendre, entenc també, què va estar fent aquella temporada, que va estar malalta? La Charlotte no vol renunciar la seva nena al pare fa temps que està fora de la qüestió, però necessita els diners per la seva nena, però no vol renunciar tampoc a casar al Sant Valgeu Ralton. Creu que podria arribar a estimar el geu i els fills que tindrien junts, diu, "Em vull casar, ser una esposa, com totes vosaltres". És molt fort, perquè amb aquest vull ser com vosaltres, i a un punt d'autoconciència, molt fort, de fins a quin punt les dones que es queden solteres estan fora de la societat, però, del tot. I una mica de posada relleu que la Charlotte ja tenia números de cada fora de la societat, per ser bastant més pobra, i que quan hi ha aconseguit com a mig entrar, no vol acabar de sortir-la ni de renunciar-hi. Però això no s'acaba aquí, perquè em volia que fa fort, la dèlia ja està flipant del tot, però només li diu, "No, no, vull saber d'aquí és aquest fill". I escroel, fent això? M'estan, en part, però li va tornar molt ràpids. # O me gang. # Perquè resulta que el pare de la criatura és un antigpre, també, en que la dèlia va rebutjar. Sí. Aquella artista, el cremés pendent. (grana) El crem sempre havia pensat que la dèlia les pareria, però quan descobreix que ha acceptat a casar-se amb el Jim Ralston, va ofagar les penes entre cometa amb la chati. I com és el crem? Ens diuen, tolerant i reflexiu, indiferent les conseqüències, sempre ha disposat a complar-en el moment, per després deixa que fosin els altres, i pagueixin les conseqüències. Wow. T'hi ha alguna cosa d'indignar el crem. Havia dit alguna vegada del Jim. Fuf, en cert en molt. La dèlia no entén perquè li ha vingut explicar justament a ella que li pot fer més mal i deixar-lo atrespon amb una lògica extraña perquè ella hi t'estimava. La dèlia està d'acord. No és pot casar si el preu és renunciar la seva filla. De cop s'ha xiga i s'envar. Va conèixer la nena de la seva cosina i el crem. La tènia, la clamentina. I decideix que es queda amb la nena. Quan torna a casa tenim una estena que es va estar fascinant perquè basen moltes coses en molt poc temps. La dèlia és desperent en Jim per demanar-li que li deixi que d'estar la nena i en Jim arriba o sorpresa amb el seu cosí i promès de la Charlotte en Joe. O sigui una cosa. Els cosintes diguin que és igual perquè es diu en Jim i Joe. Em parlarem. Perquè he hagut de revisar el jo 17 vegades. El seu havia posat bé. Però l'hora és brutal perquè ell ens ha estat d'una nena aquesta sensació de que els rastos són una massa unitària. Tot amb digem Joe, o ara ja. I aquí una mica és com que la dèlia decideix que la Charlotte no pot tenir-ho tot. O sigui, no pots tenir l'experiència d'una amor personal. amb el meu ex i a sobre teniu més lluita. i social perfecte. Si has estat prou rebel, com per contravenir, totes les convencions i fer pescovens de rams ara toca sumir les conseqüències. Hi ha més, sobretot, perquè ho ha fet justament amb el clem, el que ja mai es va travia fer. Ara no seria just, si a més a més, tingués la mateixa posició social, el que sospitem és que amb l'Ui, aquesta, que és cruel per per ella, perquè potser podria haver aconseguit que es casés amb el jou i mantenir la nena. Perquè quan arriba a casa amb el seu cosí, jo resta ja no pot evitar veure la gran semblant se les seves cunes, perquè són iguals, perquè són tots iguals. Tot i que el seu marit és més guapo, ja s'ha quedat amb el bo i l'he donat a l'altre l'altre de la gendada. Tot el que la dèlia veu aquí al seu moment i el convida a sopar. És que una cosa. Quin sopar, fís meus, quin sopar. O sigui, tenim "sopa d'ostres, llubert rolforn, han acfersit bonials de poma i pebrots bers, seguits per la famosa crema amb caramel de la Vierralst, doncs crec que la senyora Rolstol devia ser de l'urgia perquè això té una crema de pinta catalana. No la faig fortíssima. Bueno, malgrat, no tens aquesta situació, la dèlia no pot evitar sentir un cert orgull perquè el sopar surt rudo, per ser vint, per confirmar el rumor que corra que en Jim Raelston sempre podrà d'una mica a casa sense haver-lo anunciat. Perquè, evidentment, és una senyora, no pot fer res més que està disposada i disponible als desigus del seu marit i bla bla bla bla. En aquest sopar, la dèlia té la intuïció que només cal una paraula deia perquè el noi s'adís. I la Charlotte s'assortis amb la seva, salva la nena i casar-se. Ella està molt enamorat, però no podia ser. Totes les tradicions del honor i la provitat, en el que havia estat educada, li prohibien participar en un pla com a caig. La dèlia no pot mentir, deixant que es casi la Charlotte tot i se ve en el seu passat, ni tampoc pot dir-li la veritat al poble jo. La tolerància social no és aconseguint la mateixa mesura els homes que des dones. I ni la dèlia, ni la Charlotte s'havien preguntat mai per què? I això ho vull, dins 2023, s'hagués passant? Igual. Tot el que la dèlia decideix per ell. Duríssima d'àlia decidint que la Charlotte no es pot casar perquè no pot enganyar el ralston bla bla bla bla bla bla bla i humanega tot. És una tia molt dura i molt més llestada del que es pensa i molt més preparada del que ella mateixa és que vas de ser conscient. Tot el que ella de sortia amb una excusa perquè el gym no es casin la Charlotte, perquè el gym es tanpla i el gym el jo. Veus que ja n'havien marcat un nen, tot el ralston que toca, el ralston de la Charlotte. Perquè el tio està durat durat que ell és molt casar. I ella la dèlia s'inventa que ha caigut, ha recaigut en la seva antigamara el dia i que es copitzen aquella mateixa tarda, cosa que és certa, però que no és perillosa. I això sí que ja deia que puc amb ell, perquè la mare m'ha morit jove i el deixissora amb una nia de decrius per criar, doncs no seria una cosa bona. El que està clar és que en l'antiga malaltia si no em faràs un atorn de la tarda. No, però bueno, clarament no. La dèlia fa un de recop de gracia. El seu marit està tan arguillós de la seva bona dona. S'ana bé i en tenim en tanimentada generosa amb fitriona perfecta que quan li demana que volà patir una de les nenes pobres de la Charlotte, li diu que aquells diners no sortiran pas de la signació de la dèlia, sinó del seu. Sí, aquí no m'amés cookie per favor. Sí. Sí. La dèlia ha comprat la seva paraula a aconseguit que la Charlotte es quedim de nena i ho farà en nom seu. Però no es pot casar amb el jo. Punt. Viuen les dues juntes en una caseta. I aquí acaba la primera part. I comença la segona amb un alerta. Amb el temps, tu t'ho embasta d'acord que sempre s'havia sabut que la Charlotte l'obel escadaria soltera. O sigui, és molt bo, el moment que d'acop d'aquesta segona estrenya malaltia es recupera massa ràpida. Però bueno, o ara, eh? No. Decideixen que el sentiment maternal, que per la nena és normal. Ja que té un instint maternal frustrat, és especialment intens, en aquests casos, que una malaltia no li ha permès casar-se i tenir pis propis. Clar, clar. La deixen anar a viure a una caseta dels rastos amb la nena. Total. Que els anys passen i deixar-ho a descomverdeixen la tàcia que vella conca, precisa, metòdica, endariada amb trivialitats i convençuda de la importància exagerada de les observances més infimes, tan d'humàstiques com sossials. El marit de la dèlia pobroma morn molt jove d'una caiguda, que va, i no aneu a acabar. I la xarlot. (riu) I la xarlot. I la nena venen a viure amb la dèlia i els seus dos pis. La tina, perquè li direm la mantina, o sigui, li direm la mantina, creixen igualtats afectives amb els seus cosins. I la dèlia comença també a fer-li de mare. Així que imitant els seus cosins comença a dir-li mare a la dèlia i t'hi haigat-hi a la xarlot. I es comencen a crear unes dinàmiques una mica xongues. La tina admira molt a la dèlia i rebutjar la tieta solterona. En una conversa, la tina diu. Ai, diu-ho, la tia xarlot, que no faci tant de vella conca. Tot el que la dèria ha entès de renyar-la, perquè pot fer-li sens sentiments. Però la tina només coneix la ja a la versió conca de la xati. Per què he dit que és una vella conca? Però és que ho heu marat en el fons del anime, vull dir, dubto que hagi estat mai jove ella, que hagi pensat a divertir-se, a despertar el miració o enamorar-se, no trobes? És per això que ella no m'entén mai i encàmbitusim a rastimar-la. O sigui, és tan dubt, això ha parlat xarlot, però tan. És que més això ha deixat-lo tu escolt, i aquí ve la per més complicada de l'Alaranturos de Desa Humana, perquè la xarlot renya a la dèlia, li diu que prefereix que la seva filla la menys prei i que pensa que és una vella conca que no passa que pensa que és la seva mare. Molt javi, la relació que es crea entre les dues dones, la dèlia, hi havia moments que gairebé ho diava a la xarlot per ser la mare de la tina, i daltre, en què l'espectat, la tràgic del parentiu inconfasat li trencava el cor. Però la xarlot no vol la seva compassió, li diu, no cal que em puc, no cal que em compedeixis, és meva. És tan absoluta intensa que és la relació que o sigui trenca molt fort perdida, també, perquè. L'Ajim la història des de la perspectiva de la dèlia, perquè veia manera una seria de tics, de prejudicis i de pensaments, que es dones la fan odiosa per contractar la seva cosina i com s'aprofita de la preferència de la tina, però també ens trencar el cor de veure que sempre acaba sabint davant de la seva cosina, perquè s'apcar de xarlot ho ha passat molt i molt malament. Els dues fills de la dèlia continuen contrauen matrimonis típics de la guil de tèig, amb famílies prominents i gent de 100. La seva filla dèlia s'ha casat amb un dels més sensats dels haslè. La dèlia sent que la seva vida comença ara, ara que ha casat els fills. La tina ho copa el lloc de la seva cosina, com no hi ha jove de la casa dels ralstons, però clar, quin pot ser el futur matrimonial de la tina? Les dues cosines es comencen a preocupar per això, però no en parlant. La seva relació està plena de silences. Però aquí sorpresa la xarlot vol ocupar la antig habitació de la dèlia de la dèlia filla, per estar al costat de la seva filla. La dèlia és sent molesta perquè et canvia la ruta amb ella de veure cada vespre de la tina, per tant, i tranquil·les converses abans de dormir. Li encanta parlar amb la tina, saber-se les opinions i les idees que les sorprenden. Deia que vegades veia coses que s'havia imaginat i en el clem espender. La dèlia, si imaginem gelusia, que ara s'ha de la xarlot que tindrà aquestes converses intimes amb ella, però no és així. La seva relació, següent més freda, és la tina que vindrà l'habitació de la dèlia a dir-li bona nit, però per força et deus haver donat que la tina canviat. Li dureixar-lo de la dèlia. Ella va, o sigui, la dèlia va per dudíssim. Però la xarlot ha vist alguna cosa que ella no s'atcapés de veure. És que ha canviat des que en l'any en Hasley ve tant sovina a casa. La dèlia ja s'havia fixat en l'any. Era l'únic dels Hasley per qui sentia pressió. No sap ben bé per què, però ara m'havien plantat i m'has enreu una ire que els altres. I a ternament impuntual, sense que això li provo que és cap escripol. Li recorda, saps aquí, li recorda, el clèmni. I si l'a dèlia. Però encara no li ha demanat matrimoni. Encara dubte quina professió trià. La xarlot en canvi ho té claríssim. El lany que no dubta, el lany que ja ha decidit i ha decidit no demanar-li matrimoni, però també ha decidit no deixar de veure la tina. Amb tot el que això pot comportar. Fins que no hi ha turi que el professió el lany que no tindrà diners per casar-se. I són uns tiniers que no tindrà mai si es casen contra la voluntat del seu pare. La xarlot té que s'estigui amb allén i que ja sigui massa tard. La dèlia rebutjarà idea, perquè una dona de 100, una noia de 100, no faria mai això. Però la xarlot veu a la seva filla de tal i com és, i sap que han de marxar ja, i un de l'altre societat de la Nova York. Han de marxar un lloc on no les coneguin, i la tina pugui trobar un marit de 100. La dèlia ha sedit el rost on tot. Només ha tingut un unic d'aigement de pendència a l'òvel, que va ser com va decidir tenir cura de la tina. Sabia que podia guanyar les discussions amb el seu marit, però no li compensa a perdó l'interès. Perquè el seu marit no és que sigui un personatge tampoc molt important i tampoc al pintor, al clames pendent. De fet, es diu sovint que els personatges masculins de l'edit guardon són l'edit d'huit moustash, segons com prou, són per dues coses diferents. Però en abans són senyoretes fines, absolutament rellevants, els que no fan res, és a dir, el Jim Ralson. I per a altra banda, alguns dels seus personatges tenen comportaments valents i feministes que ens pararia abans d'un adama que roba un senyor dels seus temps. No és el cas. Els homes realment en aquesta obra, o sigui, ens són bastant igual, ens importen només en la mesura dels sentiments que desperten a les nostres protagonistes en tinguut cap aïs, però el personatge en sí, ens és igual. Volem repetir que el marit de l'edèlia és un encà un marit ideal, però no entra i em mesuc. I al clau. que potser aquí estava esperant doncs un gran personatge amb una intervenció espectacular. Per què? O sigui, re? Acaba sent un possible anime, o sigui, es cas amb una cuina que el porta per a un vol i viu a Roma i a Està. El que realment és important en aquesta història és la relació d'aquestes dues cuines. Aquesta relació acabat en un moment de sinceritat absoluta, després de Fredó i Silenci, i que ara ha tornat a esclarar. Una cosa que fa a la edit i ens agrada moltíssim és que no jutge els actes de les personatges, adnarre les accions i tu l'actò prens partit. No és moralista, ni tracta el actò de retressat, cosa que s'agraeix molt. No jutge que s'hagin deixat en dubte la passió o pel sentiment més foscos com l'enveja. Ella va descobrir moltar la passió morosa als 40 anys amb el Morton Fullerton, com es hem comentat abans. I en aquestes obres posteriors, aquest enamorament, veiem que, per exemple, la de la inocència o una de la soltera, veiem a personatges que coneixen aquesta passió i que han hagut de conformar-se entre cometes amb un matrimoni que toca socialment. Perquè la xarla o d'amigues tenia molt de raó, de nipó. La dèlia, un anit, s'ha quedat d'esperar en una finestra, espantada per les seves paraules, vigilaren quan tornaria a la tina amb els seus veïns que la havien de deixar a casa, però tornar més tard. I ho fa de presset de Dani, ja és l'hi! Escándol, la dèlia comença a entendre moltes coses. Com era literalment possible en aquella petita societat compacta i mancada i intimitat, amb qui vivien tots plegats, que aquestes coses pogués impensar. Comença a figurar-se com es trobem segred la seva cosina amb el clemespender. Tornant-te els veis i de les veïdes. Todal, que la xarla t'ha pogut preveure que passaria en aquestes coses que la dèlia ni si n'hi t'ençolson si imaginava. I d'acop, a la dèlia, que ho la venen als ulls i li encaixen totes les peces del putle. S'adona que la xarla t'ha fet petrulla perquè no entres insols a casa, que s'ha volgut modar baix per tenir la controlada, perquè no entres mai i que no hi ha envella, perquè en el fons volia vallar per ella, i sobretot volia vallar per el seu futur. La dèlia pensa com poden sortir d'aquesta situació, i ser dona que es pensen com una ralston, no com ella mateixa. Aquest és una altra als asumptes principals d'aquesta novel·la. Per de la identitat i les emocions propies per encaixant el paper de la família on es anat a parar. Com la individualitat es dilueix per el pes de la societat? Jo crec que per mi aquest és el moment més do de llibre, o sigui, la consciència de la renúncia de si mateix. En realitat, és aquesta la veritat a la història que ens expliquen aquí la dèlia i la xarlot que no són ells, sinó que són qui la societat s'espera d'elles. És do, perquè en el cas de la dèlia ho veiem de manera relativament clara quan hi hagi esgrani, i és vidua, però en el cas de la xarlot veiem que antes quina era el seu lloc i com la seva vida està fet de renúncies tota l'estona per t'altin d'entrar, i ara només encaixar si no és sobretot no cadà d'esclassada. És una dona per duda, és una ni queta, la tais d'esduberville, la xarlot moltes vegades. Quan la dèlia és realment nella, prenen les decisions, torne-se la dèlia d'owell, i així l'enomena el doctor l'eskel. I ara prena la decisió dràstica per aquesta societat, adopta a la tina. Tot i que la gent pugui pensar que seria una filla natural seva o del seu marit. Aquí descobrim gràcies al doctor l'eskel que el Jim ho sabia tot des d'un principi, que no va dir res i que la va deixar. i que la va deixar fer des de la més profunda admiració. O sigui, realment ha aconseguit que ens callés molt bé el Jim Raalston i que ens mostra que a més a més d'un partidat socialment guapo, a sobre, s'estimava la seva dona i era bona persona. I això fa que la història sigui molt més complicada, perquè la dèlia veiem que va triar el Jim Raalston perquè li agradava més tot el pack, que no s'ha hagut de casar amb un vell escarós, que no renunciar el clem, sinó que és el clem que no compleix amb les seves expectatives. Però ara falta que vivia a la xargot de desigiu cap res, la de doctora a la tina, i això tanint en compte la tancció que hi ha menat veient com creix entre totes dues, no serà una desigiu fàcil. Per sort, la tina no estava a l'habitació, perquè teníem mal de cap. Sí, m'encanta això, perquè obrocometes era l'actitud acceptada per les demíselles que travessaven dilemes sentimentals, i simplificava moltes reunions generacions amb els pares. O sigui que tornis ja el costum de dir "ting'm al de cap" i que et deixin anar a pensar i preu una miqueta tranquil·lament a la teva habitació mentre es escoltes amb bucle i gera fort de manel. # Però la xargot no es pren gens bé, la proposta de la dèlia se la vol, em portant bé ja i confasar-li que és la seva mare natural. La dèlia es queda com en xoc, em plan. -Què? -La sacrificaràs pel teu desig de control, però finalment accepta, i la tina l'obel passa a ser la clèmentina Ralston. Somem un altre mes a la llista de renuncies de la xargot. Ah! I important, se anunciar el seu compromís amb el Dani, que es rei. Però, moment, moment, hi ha una cosa escandalosa en aquest matrimoni. Se'nuncii a l'abril per celebrar el seu Juliol. I aquí aprenem encara més coses d'aquesta societat. Les ancienes de la tribu havien posat el crital ser per la indelicadesa de que hi hagi prou mateixa tan breu. A Nova York hi havia una corte un animal que els joves han detenit temps per conèixer. Tot i que la majoria de parelles es constituixen de la societat no va llorar que es perdó, havien jugat de petits i eren fills de pares que també es coneixien, bé, des de feia molts anys. Una llei misteriosa del d'acord exigia sempre que senten guéss com qui començaven a festejar tot just. O sigui, quan estaven prou més es començaven a festejar. Aquí hem de greir que la edit ens posi a explicar-nos totes aquestes normes secretes d'aquesta societat que vivia desquenezàl món, ens expliquen conflictes i situacions que la bona educació indicava que havien estat silenciats. Però per què s'han de donar tanta presa perquè et matrimoni? La dèlia comença a veure en la Tina els mateixos trets que la seva mare quan estava malalta. És a dir que han fet pescoven sarrams. Han d'acorre perquè el fill n'estia dins del matrimoni en un temps raonable. Les protagonistes de l'Edit guardon no són ariestark. Són dones de la seva època, però que utilitzen les armes que tenen per sobreviure no s'ha dit de tats molt hostils amb molt poques hibertats per la dona. És a dir que són sants a estark, ens agrada. La dèlia ha aconseguit el que volia, sense el salaveu i sense treure mai un peu del camí general. Va aconseguir per suadir el seu marit per quedar-se amb la nena. I ara l'havia acabat d'adopter l'agalment, passant-le la seva petita fortuna com a dot. Publicament comença d'una persoposat que ja sempre tenia, no els seus plans adoptar-la i que ho fa d'una manera tan segura i s'ha de veure tan asseñada que, de seguida, tothom comença d'una a per un fet. La dèlia, que és molt llesta, ante' és caràvida, es pot fer tot si no dones cap explicació. La arma d'aquestes dones és el silenci. La informació no dita el segret. Ofarà la meia i elat de la inocència i ho farà anar a les cosines. El silenci, el seu segret, és la única cosa que li queda a la Charlotte. El menys ara, segur que no sospitarà la veritat. Perquè el propósit principal de la Charlotte has de vingut que la seva filla no sospités mai al vinc la que hi havia entre ells. La tina, qui sent com una mare, és la dèlia, i li diu, sempre havia pensat en tu com en la meva mare, i ara ho veig estimadíssima. Si és que això poden decidir els advocats. Jo no sé si les que m'ho hauria agit, jo no sé com ho he viscut vosaltres, però per mi, cada frase d'aquest trosset era una apetita que anivà de del cor el meu i el de la Charlotte. Però l'hora també té a dir que em sorprèn molt, perquè hem viscut molts enjuntes i no sabia que ha creat cap vinc la fort entre ells. Ja, no, no, no, on tinc. En canvi, si que es crea amb la dèlia, que també té la sort de no fer el paper de tieta com que tensa, sinó que fa el d'aima d'alta societat admirada. Total. Carri, valen it abans de la boda, un moment. No te vol trauma, no? Us recordeu de la dèlia. I també fa la boda. I tant la dèlia com la Charlotte volen pujar a tenir una conversa amb la tina. Però la pregunta és. Quina de les dues és la seva mare? La Charlotte diu que ho ha acceptat tot amb gratitud, però que avui és ella, la seva mare. La dèlia tem que li volia explicar just abans de la boda del seu origen. I dir-ho, tan odiosat semblaria? Odios. Com has fet parlar d'això entre nosaltres? Entre nosaltres? Però si és la paraula que hi ha hagut entre nosaltres, des del principi. Des del dia que vas descobrir que en clem es pender no havia quedat amb el cor trencat perquè no era prou a part tu. Des que vas trobar la manera de abansjar-te'n i triunfar a copia de tenir-me sempre a la teva marxell, pender-me la filla. Wow, és duríssima. És duríssima, això. I a sobre la dèlia flipen amb el "what the fuck", o sigui, després de tot el que he fet per tu, però la Charlotte li diu que no. Que no ho ha fet per ella. Ho ha fet tot per el clem és pender. Li diu, una dona no deixa mai de pensar en l'home que estima i pensa anys després de mil maneres inconscients. Quan pensen totes les coses, llibres, quadres, postes de sol, una flor, un llas, o el rellotge de sobre la llar de fog. El rellotge de sobre la llar de fog, o sigui, la tia sap que la dèlia pensa ney com veu el rellotge que té a sobre la seva habitació que li va portar al clem des de Paris. I no només això, perquè és molt llista, sinó que ja comptava amb això, quan va venir a veure la que hi diu, li diu, "sabia que estava donant una altra mare latina". barbiño y es cinco o cinco misos al dia. La dèlia accepta que sigui la chati que va parlar amb la Tina. La mà en cada educació sexual de les noies va ser sempre un tema recorrent dels seus textos. A l'avió, us havíem comentat el tema aquest que la mare no li va haver d'una cap indicació abans de la seva nit de noces i li dono una importància reallavant en aquest moment. La dèlia s'adona que és terrible interferien el destí del gualtre i que ella havia intervingut dues vegades en el de la Charlotte. I que per això havia es devingut la seva enemiga. # Però la Charlotte no s'atreveix entrar i li demana que hi vagi ella ja que és la barita a la mare. La dèlia li diu que millor que hi vagin juntes. Però quan sona de porta, la Charlotte no pot entrar. Finalment, aquest secret has devingut la raó de tota la seva existència. La Tina ja esperava la dèlia per tenir la última conversa amb la seva mare. La dèlia té un últim moment de compassió. Quan l'endemà s'hagi comiat de tothom, llavors li heu de donar un últim petó a la Tia Charlotte. Doncs així, un final, redemptó a la dèlia. I així, amigues, acabem amb aquesta història moralíssima sobre les dones que es deixen enganyar, com la Tina, les dones que s'enganyen a les cimatèixes, com la Charlotte i les dones que m'agrad tot, a aconsegui en sobreviure si hi ha amiges a través de la mentida, com la dèlia. Pura, aquest dèlgit. Avui, des d'aquí, reivindiquem totes les tietes i dones solteres, aquelles que han estat menys tinguades per la societat, però que tenen molt a dir. # Què me apreix de avui? Vinga, va. Què me apreix de avui? Us résumirem en 5 punts. Punt número 1, que Heidt Warton és una narradora extraordinària que va saber descriure com ningú la Guil de Deits de Nova York. Punt número 2, que la Guil de Tietge era una poca molt bonica, estèticament, però que no havia set en maco viure-la. Punt número 3, que la Heidt Warton va ser una escritora prolífica, estupenda i malgrat, no de autodanominar-se feminista, una autora carratada a les dones del seu temps. Punt número 4, que una dones soltera és una història sobre respectatives socials i sobre matrimonis no sempre feliços. Punt número 5, que aquesta obra passa al des de Bechtel, 18 pagades, perquè els homes i vinten molt poc i sempre per portar problemes. Bueno, nens, això ja està! # Això ja està, se voler que això ja està. # Quina il·lusió, # Quina veia. # Aviam, està. Està. Però no de manera permanenta, que hem de començar a la temporada, eh? Ui, els farem aquí, el joc, el dia 25 d'octubre, i ho farem per parlar de la cosina reta, el de de Maria. Al d'aquí ballada rera, us donem el dress code. Així, coneixerem a la viuda més attractiva de la literatura anglèsa, i a la sigla viuda negra, així que us volen de negra venendolades i sexius. Per cert, no vol dir que m'acabà sense donar la ciència de tota la gent que ha fet possible que avui passes això. Primè de tot mil gràcies al joc per acollir-nos. Al carles garsia grancarlas, perquè majes botonets i tenir molta prescència amb altres. A la l'Aleia Salvador, per posar les boetes del superador, a les filles d'Europées per tenir-nos juliaguila, per la sintonitial, i a les boetes dels censors de separador, que està sent a final, a la zona. I a tota la resta, moltes desparmani! Per escoltar-nos! Estàs escoltant un pot que es produït per Joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca 275. Restaurant, cuc de l'Area i Factoria Cultural.