Punkis Decimonòniques | 03 x 08 | Orgull i prejudici (part II)

[Music] [Music] [Music] The capital begins with the pride and prejudice part 2. [Music] Here we talk about it today. A big surprise, we will talk about our estimated one in only Jane Austen. As I already told you many chapters and we will not make it. We will make it more. We will talk about the second part of our imperial room. Urgoi and Preciudice. One thing, if you explain a few victories in history, and who was inspired by our estimated Mr. Darcy? [Music] This lady, William Cavendish, was the 16th Duke of Devon Shire when Jane was alive. They gave her to Duke Fadry, to the Duke's father, and not to the house of Mai, but rather to the house of Rick and all the others were trying to get his daughter. For me, in addition to his mother, Georgiana, as Darcy's sister. It is possible that Jane is the same idea as Pemberley in his house at Chatsworth, and that is the house of Mrs. Darcy, or she will steal the version of the pride of Preciudice from 2005. The good one? No, but it's the same, it's another team. Well, let's go! [Music] Yes, yes, but what will you write? [Music] Well, family, we are going to talk about the original version of Tournema, Urgoi and Preciudice. We will talk about Lisa and the card of Mr. Darcy, and they have all the things that you have put in place. She too. Because the card contained a pair of broken plot twists, and we have Lisa, and especially, the time of the week, she left it so slow, like a trap, because she could not have been able to be happy. Because she has spent yesterday and she has been able to put her in the background. It is a 20-minute break, and she believes that she is so intelligent, so she would have to go to the week about Darcy, she gives her everything, fruit of her pride. For another band, she could not leave a friend to steal Darcy, without the theme of the Jane, she made it happen that she had expressed her feelings and the criticism of her family was fair. Lisa began to make sure that she would not have to worry about her family, and her indiscretions, of the Jane's situation, and not the intervention of Darcy. The Lisa was absolutely destroyed, not for the thought of her behavior, and in the ridicule of her family. But, Mr. Darcy, the Colonel Fitz Williams, marches on the way of the Rosings. The Catherine de Bours turns to complain about the presence of the Super Collins, because now she is wrong, and makes a comment on her game, that we have other things to thank and tenderness. In Darcy, she was very affected, but she did not spend the year with her. I would say this. She does not adopt that every month she likes more Rosings. And of course, Mr. Catherine de Bours thinks that it is for the daughter of her, but here we all know that it is for Lisa. And Lisa can not get home, but she is for the complainant, and she does not have any issues that we have to deal with. And who is the Colonel? So, Lisa makes things easier to leave Charlotte alone. But she also thinks that she is a child's daughter. She can't avoid being a mother, and she is the only friend who has been married for over a month and a half, as a housewife. But she also thinks that she is a Lisa. She does not help, she does not help, she is able to walk the Collins, and she wants to lose her. I hope that the friend of her is not afraid of being a lawyer. Look, Collins, you have to fall. She has to fall. But one thing, in this week's episode, the David Hall Ninchall of TikTok, people who say that Collins has really been a part of the show. Well, well, they justify it. "Feina, Te, Casa, Le agrada. Passa ja, Le agrada, la jardinaria, y es una miqueta tranquil. " No, no, no. No, it's not for me, but the people that I know. In reality I don't even think of how much I'm going to relax, Lucas. "When we're home, we find good news." "The regiment is coming here on Friday, "to Braddon." "To give the instructor a chance, he's going to be in the river." "He's going to give it to the confidence he's doing, Mr. Darcy." "I'm going to be the host of the German team, the Jane." "The moment of the Jane Benes, because the Jane is introverted, but it's not a joke. "The characters introverted and patients of the new Jane Austen will be very bad, "but always ends up compensating. As we see, we really say, "Emlele, you're not allowed, "and you're not allowed to do it." "Emlele, you're not allowed to have that point of view "of your feelings to others, and you're not allowed to take it away, "because it's so good and discreet." "But the Jane is reflexive, and you don't judge the character "and you don't judge the information at all. And you don't consider the whole of the black, "it's not so radical, as it is the language, and envy is the card of Darcy, "that had the whole thing on the weekend." Jane is also the only one who has been to the Duptal Darsi, "in the whole issue of being a bad-looking doctor, and that's the only one who has been a teammate, "and I think it's the one who can feel more and more identified in the Bay. "The two are teammates, and you're looking at the Bay of Meriton, "and everyone has many expectations in Bay. "It's also very nice that Jane is introverted, like Darcy, "like the one in Bingley, and it's the one that needs something more extroverted and spontaneous. "So it's really the two Bingley and Darcy are the perfect example of Gold and Retriever Boyfriend "and Black Cat Girlfriend." "The fact that Jane is really an introverted, the following, "the character admired was more of Jane Bennett, more reflexive and patient. "The Lizie Bennett, in love with us, in 2024, "because it's a character that is more of the current preferences." "The turn of the language is also in return with the Kitty, with Lydia, "and the ones that are super-able, like the German, "they are insupportable and with the Guis and the Util of Lydia." "What would I like to marry before you and make you fight?" "This is how it looks like, directly after the letter, "and how Darcy has done it, that your family is chamekin, "and, I like it, then I'll marry again." Another thing that also is that, as the interactions with Lydia, is that it's a total creature, that is still a girl, and it's very infantile, like, for example, having the curtains of the car wash because it looks like it's going to be a fun talk. If I say "I have the thing of a teenager, it's very cute, "but you're still a girl, and that's how it's done to you." But the Lizie thinks, "Calm down, what do you think about 15 days?" "And that military woman is pregnant, who is the evil, "because she's going to die in the city of Valnearia and the military camp." So, Jane doesn't have the thing, she's a cop, but she doesn't know. All right, all right. The Lizie finally has the right to explain to her, who has passed on to Darcy, but one month, she's completely free, she thinks it's a mistake to not trust the advantage of Jane. The following days, she observes it and confirms that she's not happy, and that she's really very fond of English. She thinks that the adaptations are not used to reflect, and the point is the feeling that the Jane makes for the English, and that's what's really important. All right, all right, the woman of her age didn't think that the English didn't come back to her. And let some experts, as for example, the only thing that console me is to think that when the Jane dies of shame, as she will have to pass, she will have to die. Yes, this woman is very lucky, she's a no-stop. She also asked her how she saw the Charlotte, the Charlotte Lucas, now Corlems, and she exposes her daughter as a good administrator of the house, as if she were an example of the rest. The lady Benet, Lydia, and Kitty are destroyed in the fact that the regiment is marching, and the Lizzy tries to take over that sadness spilling, but she can't avoid being very ashamed and to give up, and to give up on Darcy, and to her family. It's that, even more so, the very stupid things have an amazing idea that all the family, without Stalia Brighton, and the Lizzy on the floor, or the one who was missing, or the one who was supposed to have been told to be ridiculous and to be honest, or if we're going to follow the regiment to make it a England. The fact that she went to Brighton for the Jane Austen lecturers, was completely a flat network. If she had been in touch with the youth of her parents, now she was Brighton, since she had spent the term "The Bans of the Sea" and it was about the young preferred of the dance of the Prince of the Virgin, which explained to me some copies that characterised to be a divertee for not funny speeches. For the Jane, Brighton had the whole blend of the superficial London's, and it was engraved to the fact that the enormous strips of the cut were not applied. It gave a very less atmosphere to me and it was in a way dedicated exclusively to the Gaudi of the most frivolous plays. But it's about, or if it's about that Brighton, Li juntes un regimen, si és que és una bomba de rellotgeria. Però per sort, per una vegada, la passió a Igloteca del pare en juga favor, i diu que ni parlar-ne de nava cances a Brait, Toni de Vans, així que es queda en sense anar. # El mar, el mar, el mar. # Absolutament, inscubre. Que està? Però aquest és el menor dels seus problemes, perquè ara l'Idiada de nà, a Brait, Toni amb el coronel, fòster i la seva dona a fer-li companye. La Lisi veu claríssim que això, o sigui, és molt mala idea. És una escenari perfecta perquè passi una desgràcia, i molt assenyadament li demana el seu pare si us plau, no la deixis anar. I el Josep Maria Benet fa un moviment arriscat. La Lidia no estarà tranquil, la fins que no hagi fet el ridícul en una banda o altra, i no podem esperar que tingui una ocasió de fer-lo d'una manera que ens costi tan pocs diners i inconvenients a la família com aquesta. Aviam. Josep Maria. La Lidia no és un nen que la vis és que caurà, i el final es de deixar que caigui perquè no prengui. No sé si m'explico. Iguals, si caues menja una. La Lisi li respond que això no només tindrà conseqüències na fàstes, sinó que ja no tinguut. I som pare a l'Idiú que sí, i a l'hi ha fet fugi el compteandent, i que quingreu. I a les hores és quan a Lisi ha de fer una cosa, que és una merda, que hauria de dir-li el seu pare com a la posjar les filles, perquè ell, com que és un home, no és conscient de com la reputació, i que no tingués una cosa de fer-ho a les altres. Però no cosa això serveix d'algú? Effectivament? No. Perquè a l'Idiú se'n va a Braiton i igualment, però com a mi, m'hi m'he de dir, ja he avisat. La Lisi queda absolutament de sabuda amb el seu pare i trista, a sobre abans de que el regimen se'n vagi encara a hora de coincidir més cops amb el Wicam. Aquí ja li ha agafat les mides i veu les costures de tots els seus comportaments a parenment galants. Quan marxa el regimen, també veix a la vida social, que s'ha de fer la mare i l'equiptica, una cosa que fa molt bé la Ginausten és transmitres l'avorriment del dia a dia, a l'hivern, una casa de cam, en un època on no hi havia gaire distraccions i menys els mesos que la majoria de famílies s'instalaven a Londres. I a les hores arriba per fi un moment de descans perquè han arribat les vacances. Els muntanyes! Però la resulta que no. Que no poden anar de lluny. I que els que han anat a derbixar o les va criar la tieta a la lluny. Una cosa? Ginausten, estimada. Pots parar de ser tan divertida? Ens diu. No és l'objectiu d'aquesta obra ofarí una descripció de derbixar. Ni de cap dels llocs destacables, vols que van passar el camí. Una cosa estem, això és públic a mil 8303. Esgliu abans o sigui, tenim el 99% dels senyors, fent les descripcions de païsatges i erglís, i aborridíssimes, per mostrar-lo d'estres que són amb la ploma. I la gent és amb la bona o sí que allà hi ha. És un moment que no sé què hi ha. Realment, Ginausten, gairebé mai han regalat descripcions de païsatges. Pràcticament crec que només ho fa amb el suport. A més a més, és que la teva superbé. Sí, pots parar de fer-ho tot bé. Però mira, ella delibera la ment, perquè això també ho fa i a bé. Saps què? No us faré perdre el temps. NEM? El tema. Em cosa que li agraïm perquè ens estem a costar a la Pemberlí. Aquí sí que nosaltres ja estem nervios. Molt, molt, molt, molt. La tieta Gárdin ha insistit que han d'anaborar la casa, però a l'ISI primer li agrafa una taqueta de panic. No és que no hi volguien, és que no vol que sembla. No vol que sembla que s'està fent trobadiça. I par tant, diu que no, se li ha portat res amb ella. Hem de recuperar la paraula trobadiça. M'agrada moltíssim. Em sembla tot, marellà. Però la tieta insisteix, perquè ja noïna molt bord a la casa, però sobretot perquè els terreny són preciosos i diu que hi ha algun dels millors boscos a tot en la terra. Poc a cosa no el d'arça. La LISI fa integracions i li diuen que els amos de la casa no hi ha anat. Ara ja està tranquil, i no sé ho posa. Així que anirem a Pemberley. Si hi ha aquest tros de clip-hanger, s'acaba el segon volume de llibre. Doncs deixa aquí, eh, Pati. Arriba a Pemberley. I la LISI no es pot estar admira a la vellesa del paisatge. No hi havia vist un lloc tan ben tractat per la natura, ni un la vellesa natural, aquesta està tan poc alterada per un gust d'obtós. La LISI no pot evitar pensar que si la mestreça de Pemberley no era pas poca cosa. Fem el tur de la casa, s'adona que tot té molt bon gust, i que és molt elegant, a diferència de Rosings, on tot tira molts tants. Si la darrere si s'ha vergonyaït ja vegades de la vulgaritat de la seva família, el darrere també s'ha vergonyaït de la seva tieta. Valeu una cosa. Us preguntareu, no és una mica terrà, que presenti la casa d'un desconegut a fer un haustur. Digo, pues no, es veu que era molt habitual, que en aquestes grans finques i que sinó aquestes normes d'hospitalitat, així que la major doma de Pemberley els atén, una dona gran, d'especte respectable, molt menys malindrosa i més cortesa que la LISI veig s'hauria esperat capós. Què t'amos diré? A veure LISI o sigui, vesteix empallar una miqueta d'aquest prejudicis a hores d'ara. Però s'ha guaiit equivocada, ja que pensa. Si hegués acceptat la proposta d'al d'arci, ara s'hauria de la mestreça de Pemberley, però no s'hauria permès convidar els seus tíriets perquè eren duris ja en treballador. I aquí estimades, prepareu-vos, perquè ve un dels moments més épics de tot el llibre. Durant la visita, passen per la salonja, les miniatures amb els retrets d'aïferen femres de la família. Finzi tot, un d'a al Wicam. I aquí. jo crec que, com que diguem Wicam, de veri un u, generada. I quan arriben al del senyor d'arci, la seva tieta, dió. He sentit parlar molt de la gància del vostre amo. És molt ben plantat, però LISI, tu ens pot dir si se sembla. O sigui, el tio que acaba de rebutjar i li pregunten, és tan guapu com el retrat. I ja et la no pot faltar la veritat, i a la reunió que sí que sí sembla, i que és molt ben plantat. Ai. La major deman es diu que hi ha un altre sala amb el retrat més grans i més bons, que aquestes, la sala, unes troben ara, era la preferida del difundar-se, o ni tenia a prop les miniatures. Això ens explica, perquè hi ha encariat la miniatura del Wicam, i ens ha veure encara més, que ho has de reït i fill de la gran isbà. Bé. Que ha estat de la família. Les fas, ha costat una mi, eh? Com has sigut això? La fas una mi. Les famílies riques encarregaven retrats i tenien aquestes menes de cadaries en pintures bones i el retrat de la família. Normalment es feia un retrat a l'oli de l'Areau i segons la capacitat econòmica de la família, també se n'ha de fer de la família completa. Les miniatures eren més assequibles i sí que solien fer-se tots els membres de la família, també de la resta de germanes nenes, i dels que no l'endereu. A la galeria, entre d'altres quadres, també t'han quedat a l'interès, amb més aviat poca a l'Alisi, i trobem el retrat més gran del Darcy, que és de fer-ho fa uns anys, quan era més jove, quan el seu pare encarera viu i tenia menys responsabilitats, perquè no havia de pujar la casa tot sol, ni tenia molta gent al seu carreg, ni la seva germana, que també dependeix. I l'Alisi reconeix aquesta expressió. Perquè és el somriure que li deia que va quan la mirava ella. O sigui, lo tendre que és aquest moment, preciós. No puc. Una cosa divertida és que després de tantes pagines i de dos retrats, és que encara no sabem exactament quina aspecte del Darcy. O sigui, sabem que és alt, això ho dic en 50 vegades, sabem que és més sapat que el Vingley, que té uns 13 elegants i és considerat de manera general atractiva, però és mureno, és ross, dels ulls negres, dels ulls class. Si crec que la gent aquí fa una cosa molt intel·ligent, és que deixa que cadascú se li imagina que em vulgui. Així. Hi ha un moment preciós de la major d'amà parlant del Darcy, com el millor germà, el millor amo, dient que no saps si trobarà algú que estigui a la seva alçada per casar-se. O sigui, a mi aquest tros us ho dic de veritat. M'estava al corret sempre d'una manera que és una cosa fortíssia. És molt tendre. Però una cosa, una cosa, una cosa. Ui. Jo acabaré exercint violència a la propera persona que la Elizabeth s'enamora del Darcy quan veu la casa. O sigui, mi, su, gini, però ja, basta, però. No ets benvingut a l'esponc, així. La Elizabeth només ha rebut imputs negatius del Darcy, a més que molts gran inventats per Ui. Ara té un altre cadal del Darcy, la calidona una persona que el coneix des d'anent i no pot parlar millor. El l'acte de l'època s'havia comerant habitualment al senyor Rix. Els costanien molta gent que depania d'aix. Molt d'aquests areos passaven absolutament a les ciberres responsabilitats. I se'ls sentaven de la finca, es passaven el dia a va bé i de festa a l'ondres. Ajuven el patrimoni a les cartes en abans de putes tenien amistensades o deixaven prenyades o no hi ha juvenetes. Aviam, on podem veure qui valen socials al Darcy perquè ens hem de fer una idea? Nema un altre obra de la nostra estima de gent, per exemple, el Tomes Bertram, d'Areaud amb Ensfield Park, o sigui, que és molt d'una mena de malaltia benèria, després de deixar-se la fortuna les cartes hi ha haver privat el seu germà de la feina que li tocava, o el senyor Rajmord, el marit de la Maria Bertram, que té mil amants al ordres, però ella literalment la tanca en clau a la casa de camp perquè no parli amb ningú, o a senyor Santiment, el Guiloví, vaja per la que haviaixet prenyada la figura del capita Brandon. També tira, o sigui, les pres, o sigui, ets un perla i acabes morint de gonorria. Aviam, a una mica, amb l'escuta, totalment. Tots jo ho vist als Brits Gerdont sense anar més lluny, perquè com us diria, el soni Brits Gerdont, el duque, abans de cajar-se, per les estupendres com les mèmeles. Perquè hi ha el mitre que a J. Naus tenen només descriu prins els ulls, però jo ens perles que té la marinera. Així que dintre d'aquests maromes, el darrer sí vria per la seva bondat integritat, per la manera amb la que cuida dels que depenen de ell, de tota la gent de Pemberlée o com tracta la seva germana petita, la Georgia. La gent de Meritón va jutjar el Darcy perquè no és superextrubertit, no és encantador, festero, ella és el bon tio. Si no és el mal, tenos el fac boi que t'encandirà i adversil·la. És el tio seriós que es prenen molt seriósament la seva feina i que és molt responsable. Que estímit i que no li agradàix el centre de atenció, a favor dels Darcy's sempre. Nenes, feu cas a la gent, no hau esténós. Si cadeu, bus amb el Darcy, no els fac bois. També us dic si és un fac boi, no la reclareu. Això és un consell que ho regalo. Els fac bois lluny, hui can hui lovi, tots lluny. Per primera vegada. Perdó. (ri) A l'Enseminc digna't, ens ha agafat la síndrome de Germán Agrània. És que tenim un síndrome de Germán, és que ens ha quedat a l'onió. És una cosa que ho ha portat a la gent. Per primera vegada coneixem el Darcy en un lloc en tothom l'estima i el respecte a diferència de Meritón. En tothom li té tíria de no manera absolutament amb prejudices i una altra cosa que es cobrem del Darcy per la seva major dona és que el coneixem de nen i que el considera una persona amb bon caràcter, quan no paren de dir que era mal caràtia al tio i considera la carlota que ningú estarà mai a la seva alçada. Bueno, espero que estigui. Si estigui tots els seguts, espero perquè esteu a punt de tenir un infar. Perquè aquí està a punt de pareixa per la porta. Aseñor Darcy! (ri) Bé, aviam. M'agrada passar, dius. Tinc una manor notícia per vosaltres. Quan es troben el Darcy i l'Alisi, ell. No surde la igua. Deu ser la camisa mullada, per què tinc caló? No és l'únic ex-coz a aquest inc. Això ens portaria a parlar durant hores de les adaptacions. En pantalla no serà avui el dia. El dia em no de fan dia? Oria de fan dia, sí, sí, sí. Oria un dia de adaptacions? Va, perfecte. Ja tenim escusa. Amb un poble que s'hi estic tot prou, eh? O sigui, sí, fet igual, però no passa res. Però, vègicamente, es troben passejant pel jardí a prop del riu. La única certificació per treure el coneix fer amb la marga de mullada. Però mira, ja l'hem fotut. I a la primera interacció que tenen, l'Alisi es disculpa per estar amb veïna el seu territori i el Darcy està molt tranquil, per què en realitat? Una mica d'il·lusió, sí que li fa, veuré, i li diu que. Que bueno que ell arribat a la resta, i que l'endemà arriben al vingli, amb la germana es vingli. Hi ha una persona molt especial que li agradaria molt de presentar-li. Perquè també coneixarem la germaneta estimada. i la Georgina Darcy, la qual, si sabeu-ho perquè ensona, no? Perquè la cara o l'invingui està puxat, ja en la gent de molt tísim, perquè acabin amb els germàts, que és una mica o sigui parella. Això és tan fets. La pregunta, "Està trobant a fer fets, haurà". És no que haurà de ser fets. Gràcies. Aquí, el Comité de germana es va en sega de l'unya, aprovem molt fort que una de les mostres de mord del Darcy, voler-li presentar a l'Alisi la seva germana. Sí, ell sap que és una de les proves més difícils de superar. I l'Alisi esposa nerviosa i està il·lusionada, perquè han realitat. Encara que ja no sap que està enamorada, el fet de poder la conegir, que és una persona important, per ell la fa sentir espacial a veure a amiga. Com és el trici que estem enamorades? Sí, no ens enganyem. Aquesta nova interacció amb el Darcy, la farà amb els seus tits, Gardiner, amb qui l'Alisi s'hi entén molt millor com la seva família, i que són molt més semblants al Darcy, amb un ton parement molt més calmat. I també canviar la perspectiva que té el Darcy a la família de l'Alisabet. Tindran molta més connexió i si sentiran molt més cómoda, malgrat que es dediquin al comerç, i sigui tot allò que la Carolina en vingla i de testa, i critica sempre que pot davant del bit Darcy. La fetal Darcy acaba convidant al teat Gardiner a pascar, i a l'Alisi de la tieta que hi vaigina passar una estona. O sigui, em sembla tan cull el Darcy, fent feli's al teat. Sabent que li agrada pascar i m'ostran s'assolir, i tan planllant, podríem molts peixos no tots acabaràs. És tan bono. A més, això ja és una mostra molt veste, que és el mateix dia que arriba a la Georgiana, apemver-li el Darcy, la porta conèixer a l'Alisi. I ràpidament s'adona que aquesta noia no té res a veure amb la descripció que li havia fet al Guicam. No és gens orgullosa, si no que és molt tímada. Després de que l'Agi rebutjat seria l'Àgica Espara que el Darcy tingués un orgull farit i forrancorós, o sigui, és que seria molt home a que la vulgués evitar. Però no, o sigui, és que està fet tot el contrari, és més educat que mai, li fa molts unors a ella i, sobretot, els seus tiets. També ens acompanya a la visita al vingli, i l'hi va haver d'espicser que enxals i la Georgiana, evidentment. -Tah. -No hi ha cap mena de frir teix ni res, semblant. O sigui, lluny, això. I hi també ens fixem que de manera molt i molt subtil el vingli li preguntà per la seva germana, Jean. Encarre l'estima. Els gardineix decidem que el dia següent de retornar la visita, ja en denàvem, verli. I la Lisi no sap bé per què? Presen va dormir contenta. I allà es trobana de la gara de Inmigli, que evidentment fa de les seves intenta posar la Lisi contro les pels i de la paret. Però de Georgiana ja ha decidit que, si el seu germà li agrada, puja amb ella també, tu. Aconseguint, i de quan la gara de la Carola es posa a dir que fa malacar, i que és una de nou rible, i no sé què, comença posar molt dels nervis, el Darcy, i acaba dient que és una de les dones més boniques que conec. I la pobra que la vingui, bueno, pobre. Què de pitjor que abans de començar, que es canena i anunis de press, que estàs passades de llibre, ja. Portem 250 pages, és pàbil. O sigui, si vos ha conseguit fer content al Darcy, insultant la dona que creus que et mira, no és la millor manera. Però com s'havien ben de dir, i no ho estem, la gina enraviada no sempre és assañada. És que és la millor. No pot parar el. De tornar a la casa, la Lisi, la tieta, o comenten absolutament tot, tot, no? Tot menjar el Darcy. Que és realment el tema que les dues es moren per comentar. Això ens diu molt del caràcter discret i poc intrusió de la tieta, a gàrdina, o sigui, és que no ens pot agradar més aquesta tieta. I ara que semblava que la cosa començava a estar encaminada, és quan de cop la Lisi ha vett rep, no una, sinó dues cartes seguides de la gent, on li dona una de les pitjors notícies que li podria donar. La lídia i en guíquem se n'escapat de breiton per anar a escòcia. # La teva adescom, si veïn una nada. # Que diré, o clar, la gent pensa, "class, han fugat per anar a casa, no, clar, perquè escòcia". A veure, us explico. Bàsicament era. No, no és que us sabem, però vosaltres no. Bàsicament era bastant més senzill que es s'escocia sense permísos, perquè ens entenguem, era les vegues. #. de regnaunit. Però quan llegés a segona garda, s'ha donat que la cosa encara és pitjor, perquè no són a les vegues, són alondres, i, porcindit, ens vols anar a casa. Perquè això no és odlander. I la Lisi ja ho suposava que no tenia cap intenció que ens sembla lídia, entre altres coses perquè no té un dot de 100. La Lisi es trenca i s'ha de fer alguna cosa, tot i que no sap què, exactament. I quan s'ha de fer la cadira per anar a buscar el seu tiet, qui està entrant per la porta? Ah, sí. I ella, pobret, que està fet a pols, i no sap com gestionar la situació, li explica el que ha passat, una miqueta sense estar a diversa detalls. Això provoca dues reaccions amb mirallades. Per una banda, el d'arci espanyadeix enormament, de no haver fet res per a la turòlguica, de fer-ne una altra d'aquestes, com va fer-te, que li va fer-te germana, i, per a altra, la Lisi s'adona en aquest punt que acaba de perdre qualsevol opció d'està amb l'home, d'aquí definitivament, està enamorada. Ai. És que sigui pit de gallina cada vegada. El panic de la Lisi ve de saber entre altres coses que és capaç al Guicam, la seva manca d'un hori, la seva predilecció, per les nenes de 15 anys que s'acosta perillós, també la padràstia. Són fiques d'un altre pané, això, i ho trobarem una altra dill, la padràstia d'intradar les noves victòries. Però a més a més, sap que no té cap intenció de casar amb ella, perquè uno tenen un duro, i a més a més, si ho fes, només ho faria per interès. Cosa que no passarà. A més, no tenen cap germà home que els defensi l'unor de la lídia, cosa que la feia una presa més fàcil, i d'altra banda, al Guicam ha passat prou temps a l'Ocborn com per veure el comportament indolent i poc atenda al pare. La Lisi no pot evitar culpar en parlar amb la manca d'educació que rebuta la lídia per per dels seus pares, que no han frenat en cap moment que tingués el cap ple de perdalls i de esfegir que fos una víctima perfecta. Potser cal una mica context històrica per entendre per què això és tan i tan greu. O sigui, a veure, que avui en dia, i és molt ver, esteu contiu de 20 llarg, s'escapiu amb una nena a Berge i no ho sent de 15 anys a l'ondres i que no es trobim de cap manera. Però sigui és repolició, a repolició fort. Però és que més a més, en aquella època, també comportava que tota la família que hi ha desgràcia, la germana es benet, acabant de 600 ansiares, es soltaron per sempre per la conducta de la lídia, ja que la seva repotació ha estat tanca, ha estat tacada, i ja ningú de bona família es voldrà casar amb elles. Quan es trobem la teta del tiet, decideixen tornar a l'ongor per posar ramei o intentar calma la senyora benet, i la dieta de garriner, que és més llesta que la gana, li demana la Lisi pel Darcy, i sumia que li hagi confiat tot, perquè voldrà dir que hi ha algunes parança que aquests dos acabin junts. I està molt contenta quan sap que li ha explicat, perquè li ha agradat molt que et tingui en aquesta confiança profunda. I el millor de tot és que no ho està dient des de la verissim i des de l'envisió, sinó pensant que realment aquests dos tenen dos caràcters compatibles i que més a més es farien molt de bé. La Lisabet es morda gaire a tornar a l'ongor per ajudar la seva germana a gèin, aquí evidentment li ha recaigut tota la carrega familiar. Quan arriben a casa, el senyor benet hi ha marxat cap a Londres ha intentat trobar la seva filla. Aviam, el senyor benet, per sorpresa de ningú, és de la seva habitació muntant el número, i dient que ella ja ho deia que era molt perillós que la Lidia n'és a Brighton i que no saps com ha pogut passar, i es plan que la seva nena lídia que és tan innocent i que segur que no ha sigut culpasseva, i que això no hauria passat, si no n'han tot junts a Brighton, i que ara el senyor benet autofnower les afiarà un duel al Guicam i el materant. Grat és que he dit que he gliss. I implor el sujarmat que se n'hi vagi i que els ajudi. En cap moment fa cap mena d'autocrítica per la seva indulgència ni a sumar-se cap mena de culpa. És bastant meravellós, però com realment la senyora Verét no té ni un brida consciència, perquè tot d'una parla de xoar dels diners que tenen per comprar-lo quan siguis casats a Veracanillo, que són tots els pobres conarrates. El moment següent és la ment de la mort t'inminint del seu maritament de Huikam, i el segon d'espera està entusia, és una d'embre idea de casa de la seva filla petita a la primera. I per si no fos prou, la mèritreu, l'esperit de Monts-a-da-Clausura amb el seu. M'ha agradat que això pogués ser una desgràcia per la lídia, podem treure-nollet un alliçó útil, que la perdre de la virtud d'una dona és irrecoparable i que un sol pas en fals la ruina per sempre. La seva reputació és tan fràgil com vella i cap de fences suficient contra els de l'altre sexe que no la mereixen. -Ella. -Oh, wow. Sí, ella se s'adunyà sola de la virtud, però per una vegada diem veritats com a punge, o sigui, les coses com són mèritis. Aquimer és estat bé. Els personatge d'en Wicca se n'ates frondrant també a Meriton. On es descobreix que ha deixat moltíssims deutes abans de marxar. I quan finalment, la gent i la lísa poden parlar a soles senten molt culpables de 9 d'idrè sobre en Wicca, quan encara hi eren a temps, que és el mateix que li està passant el Darcy. Però, veurà, quan deixant la carta que la lídia li envia a la dona del coronavirus foster pobres filles, se'n filen per les parets i no n'hi ha per menys. És que realment l'idia o sigui, és que no pot ser més chimpleta. El caràcter fríbol i absolutament inconscient de la carta fa patir molt. Però és que a les pobres germanes només els toca patir, també en de controlar l'impacte que té la notícia i intentar amagar dels criats perquè no sigui el tema conversa tota la contrada i que no es queda la seva dignitat tancada. El problema és que costa molt mantenir un secret quan tens una mare muntant les assanetes espectaculars. La senyora Lucas, que veia també altres pavillades, ja he vingut a fer-ho visita per oferir-se per tot. Però s'ho espitem que ho fa amb un cert aire de victòria. A tot això, el tietgardiner pobres fill, ha marçat a l'ondre a buscar els seus conyats i l'envia a mirar si poden descobrir res a Grayschers Street. I li diu que ell abans hi havia anat a Epsson i a Clapham. Vale, aviam, què té en un encomú que ets que res? Doncs que són els logs on hi havia cotxes de posta. Aquí és un es pot demanar informació. Si aquí és pot demanar informació que no troben a l'idea, vull que els postilions, els cotxes de posta, són els cotxes de lloguer, els cavalls que canvien. Recordeu que hi ha molts moments que els hi demanen. On canviareu els cavalls, li dedicar a tenir de bord, li demanar dues vegades, aquestes coses. Aquestes gent. Aquests llogues no es llogaven cotxes de posta, era on es passava, on es parava quan es viatgeva d'una banda d'altra. És important que es busquen aquesta gent, perquè el ni avien els conductors de carruatges, que, com que se us hi fos i no els t'existes, i els que gestionaven els cavalls, era llocones veient més gent de pas. Per tant, si buscava en una parella de fuga, s'havia d'anar a buscar. Si algú d'aquesta gent havia vist una parella de jove, així ho haixà per saber més o menys que puc anar avianat, perquè els cavalls anaven i tornaven i, per tant, havies de donar una destinació. Però mentre això passa, el logburn arriba a una carta horrible del senyor Collins, en el que fa un desplegament de la seva baixa és a humana. La mort de la vostra filla hauria estat una bona edicció que un pare de maixó. L'hi té al ben. Acaba de dir, seria millor si estigués morta. Però és que no és que d'aquí. També aprofita per concratular-se de no haver-se casat amb la família benet. I, a més a més, entre 70 temps, que hi ha anat esbombar la notícia, ja que hi ha aposat el corrent les seves timadíssimes la idicàcerin, que en regala aquestes magnífices paraules. Qui voldrà tenir cap relació amb una família així? Gràcies, la Lady. I, per acabar, ens heu de una fantàstica recomanació. Revolggó per sempre més aquesta filla indigna i que la deixeu a la seva, perquè es trobíem els frits del seu crim abjecte. Mira, ho farem una cosa. Jo no diré res del Collins i posaré una cançó, ¿vale? # Rata i munta, animal rastreero # Escoria de la vida, al fecio van l'eixor. Les notícies que ens van arribant del week amb cada cop som pitjós. Descobreixen que ha deixat molt tíssims deutes de joca Braiton i que el seu deute és d'un or encara eren més als. I que per això ha hagut de fugir de la ciutat, no per escapar-se amb la Lídia, o sigui que la Lídia simplement es va acoplar el plan. Sí, claró. A més a més, hi ha un tema que és que el senyament et torna de l'ondrescència de la Lídia, perquè encara no ens saben res per desesparació absoluta de la senyera benet. I la seva tornada s'ha de maravallosa, perquè aquí sí, aquí sí, amigues que a Jusem Maria Benet ha fet una evolució com a personatge. Aviam, aviam, què estàs a la sada? Jo crec que ja tenim clar que no guanyarà el prèmio al pare de d'any. No, caríssimament. Però és que ara li agafa un atacat i quan torna. i la mena discorpes de la Lídia, cosa que està bé. Però, a l'hora, es queixa la seva dona, dient que si m'ha i torna passar res, ella està en cara a la biblioteca a la mentars. Aviam, Jusem Maria, que portes fin a això els de res 20 anys, però jo et deplonat en fots. De què anem ara? És que no només això, sinó que quan l'equip fa un comentari dient que ella es portaria millor que la Lídia, sinó sabreitó li comunica que la tancaran una gàbia i que no la pensa aixés sortir mai més. Aviam, Jusem Maria, tard i malament. De la ta més veritat que després d'un maig de realitat, reben una carta del Tiet Gardiner, on diu que, finalment, els van trobar, que no tenien cap intenció de casar-se, però que, amb una garantia de la part que li corresponden a l'lídia de les 5.000 lliures que els corresponden a la mort del pare, hi ha una signació de 100 lliures al any que es casaran i que mira tu. I hau dit que em tot arreglat, eh? I aquí, el senyor Benet està molt sorprès que li sortit amb arat o l'assunto. I es pensa que quedarà de vendines de vida per ser ocuñat. Què és que hi ha arreglat aquest mar de perquè si no, no s'explica. I a Calguí, que seria un benet, si no acceptés res, per sota les 2.000 lliures. I el senyor Benet, que no pot parar de ser ironic, fins i tot, quan no toca remata. Em sap greu. Em sap greu, a vegades, cobert, que és curda gambals ara que serem família. Jo sé, Maria. És que no puc, és que va votar gràcia. És que no puc votar gràcia. És com amb un riure i no puc, però. A la Lisi no disfrutan els números, i no compra la teoria de la gent que s'ha casat perquè ser un tón afecte sense per la lídia. Efecte sense, eh? A la gent que arinyo, t'estimo molt, però. És que pobra fill també, aquesta vegada és una mica toia. Ah, bueno, total, que en aquest moment, és en aquest moment, quan la gent no es té en els plantejant explicació de tots els errors finances del senyor Benet. Aquest bon home, inocent, també, i los. Dui que tota la vida es paren un fill, un areu, un signó. Quan això passeix, ell li podria llagar a casa seva i als seus terrenys, eh, i fins a quins problemes. El que va passar és que la senyora Benet va tenir cinc nenes i quan se'n va anar a una i era una miqueta amb la sàtar, per poder-se estar alviar. I fins al moment al senyor Benet havia pensat que en alguns moments potser ho hi ha hagut de estar alviar. La seva idea de veure tantíssimes diners al cunyat i sense saber exactament la quantitat, posa la gent en un negoci a divertida. Els que et digui. Recordem un cop més que al parar de la gent, no ho estem també vivint el dia sense estar alviar. I això, va deixar l'esliteralment al carrer com va morir i, bueno, gràcies a Déu, i així que tenia germans que les van acollir. El que et la pocs dies reben en la carta dient que, mira, que, finalment, es casen i de cop, el senyor Benet haurà de començar la seva dona que no, que no, senyora Benet, que no vindran a viure a l'hombo i que, si fos per ell, no els voldria ni veure. Sí, com sigui la cosa resol i el huique, mira l'idea es casen, així, perquè sí. I demanen per mi per passar per canvi en Benet i el senyor Benet per no sentir la seva dona, li dir, mira, saps què? Passim, passim, passim, jo que sí. Quan la senyora Benet reblen notícia que, a la casa, hem de la l'idea al huique, esclata de l'agria. Tot el anguix i la frustració es devenen una joia histèrica. I comença a pensar en tot el que hem de comprar per la xubà i és molt de ganes de anar a Meriton per anunciar a la bona nova la seva cuñada i a la senyora Lucas. La Lisi, malgrat, no espera que el matrimoni sigui feliç, sí que la alegre saber que la situació a mi ha llurat per totes. La Lisi se repenteix de verli explicar-te el d'Arcir Res ara que ja se resorra el tema, no perquè té mi que i bo a la gisca empan confia moltíssima en el seu silenci. El que li sap greu és que s'ha fet tot això, l'unormal és caldar-se a vit i de totes maneres possibles tenir vinculació operantes amb aquesta família. O sigui, Lisi, està molt enamorada. Combre, no et culpem, eh? No. Ara que ja no podies parar a rebre la seva estima, era el que cobaixava. Volia tenir notícia seves. Ara que era con menys probabilitats, tenia saber anar res. Estava convençuda que hauria pogut ser feliç amb ell. Ara que segurament ja no estornaria a veure. Que contenta que seria ara la proposta del d'Arcir. Ara que és impossible que la torni a fer. Ai, massa, està posant la peda gallina. Ai, quin patil, Lisi. Tot el bé. La Lisi s'ha dit que no és ser molt llista. I no pronostica que sigui gaire feliç al matrimoni, l'idiahuica. No s'ha de ser gaire llestre, també, per això. En. Diu, eren poques les esperances de felicitat permanent que podia tenir una parella que només s'havia unit perquè les seves passions eren més fortes que les seves virtuts. O sigui, un calentó en de tota la vida, nenes. T'aducció. T'aducció el català. Una cosa que ens meravella és que tot sempre ho ha dit abans i millor, Jane Austen. Una altra, les içons que ens dona, és que hi ha gent que no canvien mai. La lídia i el Wicam arriben al Lordward, igual de frescos. Però si com si no es passat res, la lídia no prescavgui això. I això, i exiveix un comportament molt fora de jo, que ho dic. La Lisi ja no pot aguantar un comportament tan pocava. per gonyar i desconectar-te la realitat quan la lídia suelta. Arió de Nat, totes a Brighton, és el millor lloc. Per trobar, Amarit. En serio, fin meu, bueno, fin. La lídia, en la salutà, explicar una i una altra vegada el seu casament. Així que, però sóc d'això, explicar-la de lísica o havia habitat fins ara. I és aquí, per una fica de la pota de la lídia, ando sabentem de una cosa furtíssima. El d'Arcia estava present al casament. Present al casament. En directe a Maripau, està ballat. És que és molt fort, això. I sort, sort, tenim de l'estima de tieta gàrdinent que, basicament, ve a posar llum a la foscò, i ens explica què ha passat. El senyor d'Arcia és qui descobreix on se m'agaban a Uiqa-mi la lídia. El d'Arcia havia sortit corrents al dia següent a buscar-los i remena ser literre fins que els trobà. I això inclou, supons, pel mig, eh? Intenta personir la lídia perquè torni-me a ser a família, però és que aquesta n'estuntíssima pobretà meva. I no ho deixo al Uiqa amb la cap manera, però si no et duraré res, així que el poble d'Arcia no li queda més ramèica i intenta forçar que es casin. Però al Uiqa no té cap manera intenció de fer-ho, perquè encara espera la fortuna i arriba a una cort amb el Uiqa-mi. I a més a més, pagat tots els deutos que tenen. I sobretot, demana que no sigui pública la seva intervenció i que no s'ha pigat ningú tot el que ha fet pareix. Els gardeners accepten molt a contra-cora en durs els mèrits del que ha fet el d'Arcia. I només accepten, per què pensen, que hi ha alguna mena de prometatge entre ell i l'Alisi. I aquí jo no esperables que ens fan molta popeta el cor de l'hotendra, que són, perquè la tieta li diu, "Espero que no te'n federes amb mi, estima de l'Alisi. Si he profitat poder perdir-te no havia guisat, però fins ara que m'agrada molt". Sí, la senyora de la senyora de Gardiner ja donar el seu matrimoni com una cosa feita. Tot el que fa el d'Arcia trobar en los arreglant el matrimoni no fa només per l'Alisi. O sigui, evidentment, la conversa amb ell és un toc de tensió, adonar-se que no s'estava projectant al món com a hi creia i que potser no estava fent les coses tan ben fetes com ells pensava. Al d'Arcia vol ser algú digna de la mort de l'Alisi un bon home. I ho fa per a Inmateix sense esperar a la lisi o cultàlli de fet. I ajunta una cosa important, és que ell, ell, esposa sorraciós espatlles la culpa de no haver revelat com era el Wicam des d'un principi per preservar el mord l'honor de la seva germana i la seva família. Es considera culpable de haver posat en parella la lídia i que altres joves, per no haver-lo exposat. Per això, tenint una posició entre cometa responsable en la seva associatat i el Wicam sent algú que de pania deia, sent cada resaltre aquest mar de, no perquè la lídia sigui la germana de l'Alisi, sinó perquè ell és responsable del Wicam. I tot i que l'Alisi s'enomidia de val ser el comportament i també s'hà fet el mordell. Notícia d'última hora. El Vingley ha tornat a nedar el fill! Abans! Ha vingut uns dies a casa. I la pobra gèin, o sigui que ja hem dit pobra noia, que és una experta de fer el corfort i de portar la tristesa per dins. I així, l'hi diu a l'Alisi, o sigui, no pateixis per mi germaneta, o sigui que no m'ha afectat la notícia que només pateix per els comentaris que farà la gent. I en una mena de rò del monitor del bord, tornem a una conversa entre la senyora Bennett i el senyor Bennett sobre la convenència d'anar a visitar nedar el fill. Estimat! Tot just que arribi al senyor Vingley, l'has d'anar a visitar per a descontat. No, no, no, no, no. Ja em vas obligar a l'any passat, però m'ha tient mecaciant, vas casar-hi amb una de les meves filles. Però tot va acabar no res i no penso fer aquest paparot un altre cop. Sí, que sí, Josep Maria, ets molt gràciós, però una cosa pobra gèin. I que està aquí amb el curet destrusat aquí de deban fatal. Però, finalment, és el propi Vingley que els farà una visita. Jo farà. farà acompanyat d'un home molt alt. Ai! Caldars, i també mi costa nedar el fill! Aviam, el retorn del Vingley al d'Arcia Longborn és un esdeveniment estrany. O sigui, aquesta és el sada de la pel·lícula, la Alice i el d'Arcia i el seu oroi blancament. Que t'està agafant un parraquit. A l'Alesia sap que el d'Arcia és el seu oroi, el responsable que la seva germana estigui casada i salvada, i això li permet tenir algunes perança. Però potser ho ha fet pel Wicam, però. i sí. i si ho hagués fet parella. Amb el retorn es troba l'Alesia Al d'Arcia en un silenci gairebé incòmode, però també la gent i el Vingley. I el cap de poca estona, i és evident que la química entre ells és una realitat. Ai! Tot la gent vol fer bona que no està passant res, però és que, o sigui, pobreta, no vol que l'hi torni a trencar el corp. O sigui, també l'entenc. A tot això hem de fer-hi que, evidentment, la senyora venent, no deixa de fer el ridícul. Intentant que el Vingley i la gent es quedin sols tan compot i generen situacions incòmodes per a un punt absurd. I a més a més, es que va fer en allí mil diferències del Vingley, i a l'hora tracta superfredament el d'Arcia a qui li deuen, literalment, tot. Però em dàrsi a de marxal hondres i el Vingley segueix visitant-lo. Bon, la senyora venent no per tu oportunitat de convidar-la a supar. El senyor Vingley és presenta amb massadora i és donar una escena supercòmica. En totes les senyores venent, i hem camisat a dormir i m'hi ja pantinà, la senyora venet té claríssim perquè ha vingut i intenta de totes totes deixar-los un moment a sols. La pobra gent, t'imita com és que els pobres està passant fatal. La Lisi comença a suspitar ben aviat que això acabarà bé i que acabarem matrimoni. I que és molt possible que darrere hi hagi el vistiplau del senyor Darsim. El senyor Vingley torna a l'hi asseguent i se'n va pel matí amb el senyor Veneta Casà. Com que el senyor Vingley és una persona raonable i normal, veiem un senyor Venet que es comporta la mar de bé. I el Vingley queda posi molt positiu amb el sorpresa, perquè no s'ha fet de donar vols dir. Després de dinar la Lisi, ha retirat un moment esclió a una carta, pensant que ha deixat tota la família al saló. Però la seva mare ha estat més d'àbil. Tothor que quan la Lisi poure a Vingley o entrar al menjador troba sols i els agganxa quan el Vingley s'acaba de la Clara. És que ni mig sago, no els hi ha deixat, però és fils meus. Tot el que la Ligria és absolutament evident i les paraules dolces de la gent dient que no hi pot haver ningú més feliç que ella i que t'endavor a la Lisi. Pogués-se si de feliç en algun moment és un moment preciós. Sí, realment la gent és un animal candidat. La Lisabet està genuinament feliç per la seva germana. Creu que serà un matrimoni molt feliç i ben abingut i que després de tants mesos de guania en certesa era l'única solució racional de tot plegat, malgrat, les maniobres, dels familiars i dels amics. Però no patiu que el Josep Maria vén et no perd la hoca. És que de fi que acollarà de la sunta i vi diuen la gent. No era bona gent, seràs una dona molt feliç. No tinc cap dubte que estareu molt a gosjons, teniu caràcter semblants. Tots els sou tan dos i els que mai no pendereu cap decisió i tots els criets us enganya en any. S'ho tan generosos que sempre gastareu més del que teniu. Però el moment que la gent treu, el mig caràcter que té el treu aquí. No estenfava com sembla i li respondo, espero que no. En el meu cas, ser imprudent o malbaratadora seria impertonable. Perquè si, amigues, senyor Bennett, la teva filla pot semblar una bleda, però com a mi em no espera confiar de que la sort ho arreglava tot i pren decisions. En aquesta casa, per això, que hi ha guanta els cops i port del pes del sarcasma, és la lísi. I quan s'ajerman a l'hi diu, que hi espera que trobi el seu bingli, li diu que em sort i em temps coneixere el meu nou senyor Collins. Ai! M'ho ha fet molt a mi, tot! Ben aviat, la notícia del Felicitat de l'Alfalís Matrimoni s'escampa per tot Meritón. I els mateixos veïns que fa 15 dies consideraven que era la família més desafortunada del món, per després de la fer-te la lídia, ara consideren que és la família més sor als Bennett. A tot això, el Lísi ha parlat dos pagades, però no massa. I l'Alísi no té ni idea de si pot tenir esperances, o si ho ha donat tot per part d'ut, tot i que ella pobre fill o si està absolutament enamorada com una de les cenes. I ara tenim un gira d'aquí, que accelerarà el filat de la novel·la i, possiblement, un dels moments més tenses de la història. Va, va, va, va! Moment, moment. Sentiu aquest sol. És un carruatge. Qui deu ser? Qui s'ha costat? Doncs ni més nomenes, amigues, la Lady Catherine de Morgan. I us preguntareu, què he vingut a fer aquí, aquesta nobladama. Doncs tots els Bennett es preguntarà el mateix. Correcte. Entrat amb la seva manca de tacte i falta educació habitual, n'es presenta ni salud a l'údia crítica a la casa, que serà renyes massa petit, que serà el que el deu, el saló deu, que el deu, que el deus tardes d'estiu, fent un desplegament de la seva maleducació, insolència i vulgaritat, per molt Lady que sigui. Doncs i tot, la senyora Bennett ens comença a semblar educada, que s'ha costat. La Lisi està flipant. I només es pot imaginar que d'oportar alguna carta a la Charlotte, quan de cop, la Lady Catherine de Morgan, li demana de fer un passeig a so les amb ella. I li diu, suposo que en teniu el motiu que m'ha fet venir aquí, senyora Bennett, el vostre cor i la vostra consciència us ho deuen dir. I aquí la Lisi, jo crec que totes nosaltres, o si estem flipant papinillos, perquè no tenim ni idea de què coi vol parlar. I ara s'enraverà la gent del culte de la Lady Catherine. Avingut a demanar la Lisi, fins aquí impunes cert, que el seu una bot està punt de fer-li una proposta de matrimoni. Tot això no m'és pot ser una falsa de tascant de l'osa. La Lisi està encara més absolutament confosa. No veu per on li plouen. S'han vist algunes vegades per dins l'esparant, si pobre vulgui que es s'envella. La Lisi, jo ho hem dit que era la reina de fer la resposta perfecta al moment, no com nosaltres, que la pensem dos dies més tard a la dona, Correcte! Perquè li respond. Si tan inversa amb la no sembla, em pregunto perquè jo pres la molestia de Vanità en Joan. Quin proposit té la vostra visita? Exigir-vos immediatament que desmentiu en públic aquest rumor. I la Tia encara la cusa, que ha estat la propia lísi, que ha fet corra aquest rumor, i de no tenir cap mena de respecte al seu compromís amb la seva cuina. Però què diu? La lèdica Serín ha de reconèixer que és un compromís una mica peculiar. Perquè el van decidir ella i la mare del d'Arsí quan encara eren nadons i que no sé a fi que ningú vol mitj. Ah, molt bé. La lísi ja està aquí en plan "What the fuck", o sigui que m'està d'expliquin a mi? Si ell no s'han vinculat per aquest compromís, o sigui que es casíem qui vulgui, i m'explica a la senyora. La tieta, la visa que mai seria ben rebuda per la gent propera del d'Arsí, i aquí ella fa una resposta que encara xeca més les suspites de la lèdica de l'Erin, perquè li diu. Però la dona del senyor d'Arsí tindria, a rendre la seva situació, tantes fons de felicitat extraordinàries que no crec que tingués cap motiu d'aquesta. Siguipur té un 400 tespàgines amb l'Elisabeth, i estem tant dins de la història que eren sembles supernormal que li digui això. Però és brutal l'avolució dels seus sentiments, o sigui, ens hem d'amorlogic a nosaltres, però és que ara veiem que s'han embrat perdutament del d'Arsí. La tieta, tot això, és profundament desagradable. Però sigui menys prada, família, vennet, insultar l'Elisabeth a totes les formes possibles i alerta que no són poques. Però la tieta insisteix que la seva família és arribista i que no et intenta sortir de la seva classe en la que s'ha creat. Si em casés amb el vostre anabot, no consideraria que sortur d'aquesta classe. Ell és un caballet i jo fia d'un caballet. Això és el que s'ha de fer. És un comentar que creiem que era absolutament deliberat per per a la gent que el senyor d'Arsí posa un senyor i no un lord. És un d'espersonatges més vulgars i maleducats a tota la obra i també ho veiem amb aquesta mena de posició absurda que és el senyor Coriens. És un propós que no li consta la proposa matrimoni però no comprova la lídica a ser-in que li demana que prometi que la rebutjarà si li fa la proposta. És un punt de boca. És un punt de boca. És un punt de boca. És un punt de boca. i a totes les reglesa menes, però la gent no sap res entre les coses perquè la Lisi no ha tingut temps per explicar-lo de les vegades perquè estàvem els teus pendents de resoldr que se germana la Lisi és més parda, clar. Però la pobra Lisi és pensa que si se germana no l'entend, no ho faran ningú. Tot el que en broma, en broma, en dos punts broma, -Vale. -Gretes, subrayat. -Nagre, no subrayat, interliné. Així saps allò, totes les subrayat que ho fe, ta'm enllo grande, li diu que es va enamorar d'ell quan va veure la pròpida de Pemberlí. Però, amigues, us ho diré una treballada per si no ha quedat clar. És broma! Vale, la Lisi no és casa per pasta. Si no per amor. Com perfil la Lisi, li explica tot. La gent es queda molt contenta de veure com d'enamorar en estar d'aldar-se'n. Jo, obviamente, a l'ossina amb el paper cattingut amb el tema del casament de la Lídia. I clar, ara el d'arci vol seguir visitant-loc per veure la Lisi, però la mare ben et no entenc perquè no parava de venir a casa seva i deixen anar a la seva esperes. Volgem deu. Ja torna a venir a que tan tipàtic del senyor d'arci amb el nostre estimat Vingley. Quina explicació té que sigui tan pesat i vingui tan subint? Lisi, ora és de tornar a sortir a passejar amb ell perquè no des torbien Vingley. -Ai, que moro! -Ai, que moro! Tot el que les veix de la Lisi de la Lisi mula i retroven els quatre enamorats a veure. Les mirades de complicitat, el primer moment en el que tothom sap el que està passant, o sigui, em sembla en mare valioses. La encaixada de la mà, Lisi i Vingley, que s'allarra una mica més de normal, o sigui, em sembla digna d'estudi. Una tècidoctural faria això d'aquest moment jo. I és que més el Vingley és tan gràciós i tan morri. O sigui, com es deixa sols treient del mig la quiit i. -Cuki. -Prolem ara. S'ha guaiig fent, no deixa ser ella. S'ha guaiig fent comentaris desagradables. Així que es s'hi deixen, que és el moment de demanar-hi el consentiment al seu pare. Qui encara es pensa que la Lisi odia el d'arci i que és una persona altiva i orgullosa, i que s'ha perdut mitja novel·la. I no vol per la seva filla el mateix que patiteix, és a dir, un matrimoni sense amor, ni respecte. Clar, la conversa de la Lisi em sonpara té un punt de atenció, però quan, finalment, veu aquest bon senyor, que té les seves coses, però, burro, burro del tot no és, que els preludici són seus i que la seva filla està convençuda, no pot fer altra cosa que s'ha dit i deixar-la que es casim qui vulgui. La Lisi, a més de fer-li entendre, com han canviat els seus sentiments i que l'estima de debò també li ha explicat tot la perda de la Lídia. A Sant Jovenet respirei a Ujat. Si el teu oncle hagués estat el derretot, hauria de pagar-li i hauria fet, però els joves profundament enamorats poden amb tot. Demà m'ho faré a tornar-li aquests diners, i farà el discursat sobre com t'estima i pones final. A tot això, o sigui, el Sant Jovenet dient que si algú més vol demanar amb un altre filla que té una estona, o sigui, em sembla maravallós, diu. Si hi ve algun joc a parlar a Maria o a la Quiti, fes-los passar cap aquí que no tingués a fer. Al final, jo demanien-se que va anar a fer en gràcia, eh? Ha costat. No, mi, que sé, no, 4, 100 d'esvinpallines, no és només. I ara toca dir-li a la mare. I la Lísi té molta por, i a què porta tota llibre fent comentaris ordibles sobre el Darcy. Però a senyora, Vénet, és que. És que supren extroordinaria ben bé. Ja, però sí, feli. Estima d'íssima. Joies, que ruatges! El que has de la gent no té ni punt de comparació. Estic tan contenta? Feliç. Un nom tan encantador. També em plantat. I tanal! Això sí! Tindres una casa l'ondres. I pot haver-hi res millor. Tres filles casades. De un millor és l'any! La senyora, Vénet, ens diu que la pràctica és tan bo, com si posa un lord. Te has mateixos diners, te has mateixes cases, el mateix prestigious social, i jo no estrenaré a repetir, perquè us he dit 50 vegades, que és molt deliberada de l'acció de que sigui un caballet inonar històcrata, perquè és que el final em farei passar. Quan s'esforça en coneix el ràpidament al valora. Et miro molts meus tres gendres. En Ui, que em potser és el meu preferit. Però em penso que el teu marit m'agradarà tan com el de la gent. Caro! Bueno, tendres allà i d'Ironia. Sí, va, no ho va, ens jo ja em maria. Els comences, acabo ara bé. Realment també una cosa important és que ens tranquilitza moltíssim que la família ha bratzi el d'ar. En la nostra amiga, Genostin, enregada un parella momenta o en el darrere, si les lesies poden recrear, explicar-se quan es van enamorar, i quan m'han deixat d'udiar-se, i és molt bonic perquè tot i que nosaltres, ho hem anat veient allà de les mes de 4 o 5 pàgines, ens encanten les finals bonics, i veure com, evidentment, les lectures teníem raó. No sabria terminar l'hora ni el lloc, ni la mirada, o les paraules que em van posar els fonaments. Ja feia massa temps. Com em vaig adonar, ja havia caigut de 4 potes. O sigui, és que és una escripció de l'enamorament que té més de 100 anys, i és absolutament preciosa i actual. Sí, aviam. Aviam. Que jo que era plorant, sí. Amb mucadors, jo acabaré plorant una altra vegada. En aquestes converses, la Lissina perdrà a ocasió de fa una partita brometa sobre la Carla en Mingli, perquè feia massa estona que no sortia. I diu. I si no fos que jo també tinc una carta per escriure, m'has sabrari el vostre gustat, admire la regularitat de les vostres reles, com un altre senyoret de va fer en altra ocasió. És que és boníssima, és la millor. És la millor. Els nostres protagonistes han fet un viatge, però només la Lissabet i el Darcy, que donen normal llibre, o sigui que han basat el seu urgoy i els seus prejudicis. També la lleïna evolucionat, que el principi és supercàndida i innocent, i no deixa la de ser bona persona, però pendreu a plantar-se davant de les persones que no li volen ver, com, per exemple, la Carla en Mingli. Ara sí. Una cosa maravallosa del final d'orgull i prejudici és que la gent ens marca un flash for guard dels que seran les seves vidres en els propers anys. És el típic recurs que avui han dit, tenim com super assumit el final de les pel·lis o em veurem com estàvem els personatges de cap dels anys, però ha fet molt abans. A més a més, hi ha una cosa que és que em va valorar aquí el fancerbis, que enragar la gent que normalment és com superseca amb els finals, i ens deixés ensan més informació un capaill en el final de les seves mesos. Posa que el men gàdiós. No és acostumeu. No passa mai més. Perquè després hi ha mai més. En el cas de la Lidia i el Darcy. Perdó. En el cas de la Lidia i el UICA no és especialment cruel com si coosa a Mansfyr Park. Ens deixa entendre que ho cop acabades de les guerres de una polèònica el UICA em tindrà més dificultats d'aconòmiques per trobar feina i que malgrat la Lidia és jove i poc asseñada, no l'hi serà infe de l'amningu. La Lidia i Cacerin foment els seus numerets i li envieu una carta plena d'insul, sobretot dirigit a la Lidia a Bett, i durant un temps no tenen contacte, però és gràcies a les seves insistències de la Lidia a Bett que el Darcy decideix fer les paus. La tieta encara fa resistència, però al final, per l'epècta pel seu n'ha vot o la curiositat, de veure com se'n sortirà a la Lidia, es va visitar i tot, acabà bé. Perquè això ja està. # Això ja està, # és la que això ja està. # # Quina il·lusió. # Que l'ha de tenir un prejudici. Per favor, vull una mica de la Gria. Gràcies. Què me prens avui? M'ingueva, què me prens avui? Us sumirem en 5 punts. Pots numarú que els personatges de Genòstia han fet un gran recorregut des de l'inici del obra. Pots numar 2, que el senyor de Arsien Sagrada perquè és bona persona i responsable. I ha. Que mai, ens hem de quedar amb els fac boys com el week, per molt encantadors que siguin esportarà amb el camí de la mergora. Pots numar 3, que vagades les persones tímides poden semblar orgulloses i que no ens hem de deixar guiar als prejudicis. Pots numar 4, que el gui prejudici tenim un final on podem entre veure la felicitat posterior dels personatges i això ens encanta. I, pots numar 5, que ara, clau per un matrimoni i una vida feliç és l'afecte simcer i sentir respecte per la teva parella. I quan tornarem, estornarem al dia 22 de maig quan ens haurem recuperat de senyor, d'aquestes servidores. I ho farem per un capítol, una mica especial. Una cosa estranya. Però una molta gent aquí. Exacte. No el farem soles, sinó que estarem acompanyades de les amigues de coses modernes i perdarem de l'arquitectura en les obres de J.Nausten. No us parava, això, eh? Pues veniu, puñetes. Per cert, no vol dir amb acabada sense donar les gràcies a la gent que ha fet possible que avui passeix això. Primera, tot mil gràcies al joc per acollir-nos, el carles García, per fer-meix els botonets i la pacients i infinitat amb nosaltres. A la laia García per posar les bau a tras les separadors, a les filles europees, per ser de Roger i Aguila per la Sintonitial. I a les buc, per ser de dir-nos les seves cançons, per separadors, i per aquesta sinta final, i a senyor d'ar-se, també, no? També, també. I a la resta. Gràcies per venir per escoltar-nos. Una cosa, tinc la camisa seca ja. Jo no sé què dir, que em plenestic sé, que em plen meu huidat. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Tinc la camisa seca fa molta corona aquesta casa. Estàs escoltant un pot que es produeit per Joc Barcelona. Ens trobaràs al carrer Mallorca 275. Restaurant, cop de l'aria i factoria cultural.