Punkis Decimonòniques | 03 x 06 | Especial Jane Austen

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] Si era apilepsia, si era sortesa o si era alguna mena de retard mental, però va fer que el criessin a part de la resta de germans no sort mai ni se'l menciona cap carta de la jein ni en tenim cap més constància. Després tenim en Henry, que va ser el preferit i el més proper de la jein, potser també perquè va ser el que va convivre amb més en junts. Era el més guapo encantador, tenia bon caràcter i el més espabilat i em ganes d'obrir-se a camí. En principi es volia fer cap allà, també, però al final es va acabar buscant més la vida per a tot allò que quan es va quedar viure la l'Ai Liza i tornar a frequentar la família, la l'Ai Liza, subtilment, li va deixar en clar que ja no es vol casar amb un cap allà. Sí, o sigui. Meri Creu, for, quin horror. És fortíssim, és allà. Bueno, en fi, no puc, jo m'agresta noia de veritat, la l'Ai Liza malami. Ah, no, no. És bona. En Henry, entre l'exèrcit i la majoria de la informació que tenim a les novel·les, sobre tot el que ergoït prejudici, del regimen, i de les seves estades abraïtons, podem suposar que són gràcies a tot el que li explicava el seu germà. En Henry li demana a Matremoni a l'Ai Liza, i ella li diu que no, que no es vol tornar a casar i perdre la seva llibertat. Cosa que aquí s'ha de dir que també té raó, perquè en aquell moment casar-se per una dona suposava la galment perdre tota la teva llibertat. Però quan veu que el Henry és compromet a mon altra, diu "ei", ni que no, que ens casem, amic. És per mi o pel mes, no, deia que de la xequira? És molt fortíssim. També cal tenir en compte que l'Ai Liza tenia un fill del seu antic Matremoni, o d'una mans, segons deia en les males llengües, amb problemes de salut i amb problemes mentals. I l'Ai Liza patia moltíssim per el dia que si ella faltava, doncs que passaria en Valnén. En Henry, que era un tross de pat, tractava superbé en Nen, i això també devia ajudar l'Ai Liza a prendre la decisió. J.Naus, ten, va viure llargues temporades de la seva vida amb el Henry en Liza, amb qui s'hi sentia molt, molt agus. En Henry va treballar molt per donar un bon nivell de vida a la seva família, i en l'encanta tots dos, que eren molt populars, guapos i attractius, eren superpobos a l'ondres. En Henry es va fer gent de banca. Sobretot, amb gestions relacionades amb pristes a l'exercit, va aconseguir molt èxic, econòmic i molts de ses familiars van posar els seus diners en el banc del Henry, entre els quals de la gent. També, i això és la part important, es va convertir en la resta important, però això és molt important per vull. Es va convertir en la gent literari de la gent. Ah, veus. Però. I va aconseguir que es publicés o ho alerta, sense gent i sentiment. Va fer moltíssima feina per ella, però no li importava. Ella estava tremendament orgullós de la seva germaneta, i no podia mantenir en següent la seva identitat. És a dir, els diners de la gent es van signats amb el seu donin, veia Lady, i les següents publicacions, com Baidi, author of sense sensibilit, és a dir, per l'autora de sense gent i sentiment. Quan va acabar la guerra en França, això va portar la de presió econòmica, sobretot per ell, quan els seus tenint en compte que els seus negociers n'havien relacionat amb l'exercit, el seu van acabar en bancar rota, i a més a més no només hi havia els seus diners, sinó que hi havia els seus diners, i el estat de la seva família. M'agradaria que ningú no poden anar i les culpes ni es van fer de cosa que ja em sorprèn. Només van patir molt per la seva salut, pobre fill. I la gent va perdre la majoria dels seus estàlvis, i veurem que a partir d'aquí comença a preocupar-se més en les seves noveles de tot el sistema i econòmic i social. Va haver de deixar la seva feina davant que el Henry i va acabar organant-se com a sasardot, finalment. Va ser la seva germana i va aconseguir publicar, per suasió. I la valia de Norfanger un cop ja havia mort de la nostra estimada d'aquí. Què mou? El tercer germà, aquí una història superrandom. Tenim el tercer germà, que es deia Edward Austin Knight, que va ser adoptat per un cosí quart dels austens, que es deia Thomas Knight, que va prendre el seu cognò, i que més vaure-te una finca, totíssima, en 1812. En les noveles de la gent, Austin, hi veia un tema recorrent. El germà que es ha adoptat per uns familiars més rics i el xoc que té quan torna amb els parents més pobres, ho veiem amb ens fiel pare que amb la fani, als Watson amb l'Ema, però això va acabar resultant sent molt i molt bo per la gent. La seva mare i la seva germana, com va morir el seu i per la seva germana, perquè quan va morir el seu pare, per sort, el Edward ja havia ratat la finca i va poder acollir-les a casa. Això va permetre la gent seguir escrivint i no haver de buscar-se feina com a professora, que com diu als Watson, això era el pitjor d'estic que es podia imaginar. Els seus germans petits, en Franck i en Charles, es van a guistar a Marina. # És el mar de la nostra terra ferre, # el vi que m'ha relat a l'elbe. # Les veles simplarà, el ve ens puc tardar. # Fem un camin a sucar per les zones. # La pocata se'm serà, eh? I tot el musical. Vull dir que talleu en el moment, gràcies. És que hem fet aquest foc a les coses algun capcat de aquesta cançó. Per exemple, sí. Que em pot de blau com les. Bueno, que ja. El contrast amb la seva vida, amb la de la seu germans, es sigu era molt fort. Penseu que el Charles, el més petit, amb qui ella havia conviscut a casa i que havia amimat moltíssim de cop el nen. Fa 16 anys, s'ha vist a la Marina i pot començar a següent la vida, a obrir-se que a mi viatja pel món i ella, mentre estan s'ha de quedar a casa, visitant els veïns, i esperant que un home l'avolgués d'espusar sense cap manera de poder següent la vida. És que és fortíssim, me mato. Que els seus germans van ser super treballadors i es van distingir per això. De l'altra mai? Jo soc el Mariscal de la carreira més modelica. Fantàstic. Els piratis també grans d'íssim musicals. És que no podem parar avui. Malgrat que es saben fora molt sovint, es van mantenint molt propers de la família, escrivien molt frequentment, i van influir molt en les darreres de Genòstint. Amb en Silparguia per Suasio, és molt present la Marina de Fet, els preguntava tots els detalls sobre la vida de la Royal Navy, per fer-ne un retrat fidel i un detallet cookie. Els noms dels baixells on ells enaven, surten a les seves obres. Noi. J.N.N. Ho tenia com decomplicat. Era prosperar la Marina si no tenies uns padrins poderes, els esquintern van, que sin pertú, i et poséssint en els baixéis que tenien més bons votins. Tela, però bueno. I això també ho veurem amb les seves obres, per exemple, amb el William Price. Per cert, la dona del seu germà Charles, que es deia Fani, va morir a l'Evoca més o menys que ella estava escrivint amb en Silparguia. O juga no fos un homenatge. Una cosa que també ens obsessiono a una miqueta és que no es pare enderrepatir els mateixos noms a les novel·les de la Genòstint, i a que Fani també és l'adolantíssima de senyissentiment. Perquè abans a les famílies es repartien moltíssims els noms. Sobre tot si tenies un pare en ric, que llavors clarament li posaves del seu nom per veure si més endavant a l'hora de faltes també se'n recordaven amb miqueta. Et fa fortíssimes. El seu germà franc, que era el procre de la família, va dir-te el qual en una de les seves cartes de la família, que era una bargonha que països de pendents de la terra, encara tinguéssim per més l'esclavatge. Que és un tema que també se da recorrer amb en Silparguia. Però la figura més important per ella de la seva família va ser clarament la seva germana que s'endre, la seva companya, la seva millor amiga. I a les seves obres sempre trobem la figura d'una germana. Mai les pot privada la presència d'una germana, encara que no sigui tan central, com a orgull i pregidicia, a senyor sentiment. A menys fil tenim la moníssima germana petitada de la Fani, o a hem de la germana que viu a Londres, però que de tant en tant els visita. La seva germana que s'endre era més gran que ella. Havien escolt al mixte 173. La correspondència amb la que s'endre, si és que és un luxe, i amb més ens permet conèixer més el caràcter de la G. In奈, més enllà de l'escriptor abrillant que va ser. I també ens permet veure el procés creatiu de G. In奈, ja que li nava compartir les idees que té de mesura que les anava tenint i com anirà cada llibre, i el retrat psicològic de cada personatge, que s'endre sempre va ser un refugi per la gèin. Que s'endre era molt amable i tenia tendència que li agradés tothom, una miqueta com la gèin vénet, cookie. Justament, gràcies a les cartes amb la cassandra, tenim coneixement de tomblefloi. En el món de gèin, n'aus, ten el matrimoni sense amor era un error. Però el matrimoni sense diners, per cap de les dues parts, no hi ha una imprudència per a les de gèin. Vale, o sigui, estem arribant. Al lòpac, per i versió de gènsia, vale? Perquè la rectoria d'estiu en son, ja vam veure que el Nadal era una escenari que propiciava la rom com ideal, com, per exemple, com va venir la l'Eisa. Però es quedem trobem el Nadal de 1795, quan gèin, n'aus, tenia 19 anys. Tomlefroi va venir de visita a la zona, ja que havia vingut a passar les festes de Nadal amb el suitiet. Lefroi era un jove irlandès. Covi ha fet molt bé a l'universitat de Dublin i ara li tocava anar a l'ondres a estudiar dret. El seu germà petit sabia que s'ha et para amor i tenia moltíssima germana sense d'ot, per casar. Ei, era endafinitiva l'esperança de la família. Lefroi de penial el suitiet, cali pagar els estudis dret. Però com us hem explicat en altres ocasions, altestament es podia canviar amb el seu vol moment. Així que havia tenir content al suitiet, perquè fins la seva mort, perquè si no, no rebria l'arencia. Tot i sena Nadal, en Tom arriba amb una l'habita massa, la llegera i clara. I això provoca que la gent venia a prendre el pel. Els dos senten una tracció immediata i comencen a trencar tots els convencionalismes. I la gent es deixa enportar per aquest coquetet massa públic. Si és que fins i tot ho ha, nenes, al tanto. Fins i tot, veien tres vegades en un mateix, veig, tres, tres, tres vegades. Per cert, potser no sembla molt escandalós, però és que, en el moment era fortíssim. O sigui, això només ho podies fer si estava espromeso a casa. Si no era molt trencador i vertir provocatiu, posar els exactius que vulgueu. A ell, li fan moltes brometes i comentaris els seus amics i coneguts sobre el seu descartat l'irteix amb la gent. O sigui, que, de debò no s'ho està imaginant ella, o sigui, es publici notòria, o sigui, no és que la gent s'estigui fent il·lusions. I aquí veiem una carta amb la seva germana que s'entra, en resposta a una en la que ella li reñada bastant per ser comportament tan exposat. M'han renyat tant en la seva bonica i llarga carta que acabo de rebre, que gairebé em fa puc explicar-li com ens hem comportat el meu amic i que et l'endési jo. Imagines vostè la manera més descarada i xucana en la forma de ballar i de com ens hem asseguts junts. Malgrat tot, puc exposar-me només una vegada més, perquè surt del país poc després del propi d'hi-vendres. D'aquí anirem que tindrem un ballaix. És molt gentil, jove, guapo, agradable, li ha seguro. Però pel que fa, a veure-nos conegut, accepten els 3 de res, poc que cosa em puc dir. Perquè arriba en tant d'ella, a causa de meu baix, li fa barbonya, venia a Esteventoni, i es vas capar quan vam visitar la senyora L'Efrog, uns dies. Després d'escriure-lo anterior, hem rebut una visita del senyor Tom Lefrog i el seu cos i George. Aquest últim realment es comporta molt bé ara, i sobretot, té malgrat tot un defecte, que amb el temps espero eliminarà per complet. La seva l'habita és massa llaujera. És un gran admirador de Tom Jones, i per tant porta la roba del mateix color. M'imagino que quan aquest va ser ferit. Això és molt important per ella, que és que hi sigui un admirador de la novel·la de Tom Jones. No, perdó, perdó, perdó, perdó. Vull dir, no era aquest, era l'altre. La novel·la del film, ja està amb mi, he passat. Gina ostén estimava moltes novel·les, i tothom que dures-hi a gineuveles, en un moment en el que estava considerat com el govern boniós. Això és molt fort. Però les vacances de Nadal estan a punt de arribar a la seva fill. I després d'un cucoteig, que tant públic, evident i notòria, la gent espera una proposició abans d'aquí i se'n vagi a Londres, una proposició que no arribarà mai. En Tom Lefroy sap que depèn del seu tiet, i que aquest mai acceptarà la seva unió amb la filla pobra d'un rebarent. Estan invertint molt en la seva educació, perquè es devingui una personalitat important a Irlanda, i, per tant, necessita un matrimoni amb una bona dot. En una carta començar el digous que a tots la gineu de 1796 i finalitzar el dia següent, jo no m'enció dei. Divendres. Finalment arribar tal dia que han que. Han que. perdó. Finalment arribar tal dia han que t'ajaré per darrere vegada amb Tom Lefroy. I quan revisa aquesta carta, ja s'hauria acabat. Les meves diàgrimes cauen mentre es cric davant de malencòlica i deia. Ai. Fa molt de pena, pobra. En Tom faria realitar les expectatives de la seva família, escassaríem una dona molt rica, i es devingui a un important jutge i polític Irlandes. I de fet, va exercir com a jutge fins als 91 anys. Quines ganes de treballar de metodic? Quan va tenir l'autició de la mort de General Estin, el 18 de juliol del 1817, va viatjar a Irland de fins en la Terra a presentar els seus respectes. A més, en una sobasta de documents a Càdel, es diu que a l'Efroy va comprar el primer esborrañ de primeres impressions, que és com es deia, orgulli prejudici. En els últims anys de vida, Tom Lefroy, el seu n'ha vot, li va preguntar per la seva relació amb la General Estin, i ella va reconèixer a ver l'estimat. Però va declarar que havia estat un amor juveniu. Ai, just després d'aquesta decepció morosa, J. N. Comences, que li va escriure l'esborrañ de primeres impressions. Molts subins, a dir que en Tom Lefroy és la inspiració de regal a Mister Darcy, i que les converses angiñoses i coquetes que tenen entre ells i l'Elisabet són les que van tenir en la vida real amb ell, i que li va donar a l'Elisabet al final que no va poder tenir ella mateixa. Que t'en depèn. També us va dir que a mi, personalment, m'ha donat unes vibes de la seva relació o si de la relació amb el Winoi i l'Amerian, o sigui que la nomorament els portés a trencar totes les convencions socials, a sentir que aquesta connexió per llegir els mateixes llibres als unia, el coquetet ja evident que porta a suposar a Tom que hi ha un prometatge que no arriba mai, veia més de tres vegades o sigui que és totalment. A més a més, a diferència, per exemple, del Wicam, que no sent una devoció profunda per l'Elisabet, en Willowy sí que sé, a la mort, verta de per la Marian, i segueix que s'ha de tan bé ella si tingués lliberta teconòmica i no depèn que és d'una tieta que el vol que es casca i m'una dona rica, o sigui que es pot ser una més, jo flipo. La gent és molt dura amb el comportament poc asseñat de la Marian, de deixar-se en dupel per l'enemorament i de no pensar en desconsequences socials dels seus actes si no s'acaba materialitzant en un prometatge. Tot i que després la gent va tenir altres precedents, no tenim constància que la gent no haurà de tornar a tenir un coquetet, amb un comportament, en coquet amb cap altra dona la sensació que s'ha repenteix de ver si ha deixat anar tan. Per la seva banda, la seva germana que s'endra es va enamorar d'en Thomas Foul, un dels pofils del seu pare. D'aquests coses m'expliquen que tenien a casa, hostajats. Després de graduar-se, ho haurà d'ordenar-se rebarent quan la que s'endrati d'inau anys es van prometre. Però a l'incó em donen tomes, era molt petito, i a que era el recto d'una rectoria molt petita i molt pobra, i això feia que no fos possible que es casessin en aquell moment. Tenien expectatives molt poca lantadors que en recorden el eduari de l'Alucia, seny sentiment. Tot el que decideix en que el seu compromissi sigui secret que no només conegut per la família més propera, ja que saben que els esperen anys separats fins que puguin canviar la situació. En Tomes, decideix anar amb el seu cosí, el general Craven, el cari per intentar fer una mica de calaig i poder-se casar. L'any 1796, en Tomes, crevia cartes també a la gent, era com un germà més i se l'estima de moltíssim. Tot i que estava inquieta, ja que, quan es casés la caçandra, ell es quedaria sola a casa amb els suspares. Fins que tingués una oportunitat de casar-se per amor, si es que la tenia mai. A més, es quedaria sola amb la seva mare sense la caçandra, que era una bona matíadora entre les dues. Però res de tot això va ser possible, perquè quan va arribar al baixell amb el que havia de tornar en Tom, ell no hi era. Havia mort fella un parell de mesos de febre agroga i no havia arribat encara a la carta, anunciant la seva defunció. Fins que duríssima. El seu cosí, el general Craven, diria que mai la que és deixat venir a l'expedició si hagués s'ha pigut que estava promès. El pobre Tomes va deixar tot el que havia guanyat a la caçandra una quantitat de mil lliures que li van donar una miqueta d'independència econòmica. I això va ser tot per la caçandra, que va quedar absolutament desolada per la mort del seu promès. Havia estimat profundament en Tom, que amb 24 anys va decidir que no es casaria amb ningú. Varem els divers de la gent que amb monossarà gaire fan dels compromissos llarcs. Però quan estan els seus leit 20, la gent tenia 26 anys i la caçandra 28 els pareixin instal·lant una temporada de base amb les dues germanes. I dèu, per què? Doncs per quin tenten posar les germanes a austena el societat perquè trobin marit i no es dimentin una solterona. Perquè clar, 26 i 28 anys ja conmançava ser una edat molt crítica. Recurdem la Charlotte, durgui i prejudici i el seu mític discurs. -Això és molt de por. -Sí, jo soc 27 anys. -I no has no money, no has no prospects. -I'm already a burden to my parents, and I'm frightened. -Don't judge me, Lizzy. -Don't you dare judge me. La gent no es tind pas a moments molt dos a bath. Ho veiem també reflectit en el tot de les seves obras. O sigui, com que envia després de passar-hi aquesta dura temporada i només que el llegi, m'has fet bar, que és un altre autor a casa. El problema d'aquesta època és que no tenim quasi informació de la seva vida a bath, perquè també com que estava allí, la seva germana que s'endra, no s'envia a en cartes, perquè estaven juntes. De fet, l'únic que cosa que tenim són les primeres cartes que es escriuen quan la gent hi ha arribat a bath, abans que la que s'endra. I realment són una mi. A les seves cartes és un constant malai en cada moment que hi passa. És com si em mesura que se n'és acostant a bath, se n'és posant de més malallet. I diu coses com, o sigui, de veritat, mireu. Cada dia que passo em reconciliu més amb la idea de la mudança. Això és el més amable que dirà a debat, ¿vale? Quan arriben a bath, no troben on instal·lar-se. I li escribo una carta a la que es enra, que això ens ha de totes les cases que estan veient, i comença dient, estimar de que s'endra. Escriure grans paragraps sobre temes desagradables, és odiós. Això que m'alliberaré tan aviat com pugui del tema que ocupava els meus pensaments. Hem descartat G.B. Wildings. I a partir d'aquí comença a arrajar de rates, parets unides, barris lletjos i allunyats. Avitacions massa petites fins i tot per encabiri un llit. És una de les cartes més divertides que llegit en la vida. I estic molt favor de la gent, en fa d'a. Absolut, amb la gent. Encara, G.B. En aquesta temporada, abans, comença a escriure de Watson, que deixarà inacabada segurament pel ritme social de la ciutat. La producció de la literària de la gent es va afectar a les temporades que viuen abans, i a que la vida social de lli és frenètica. Tot el dia són visites en acompanyes, pactes a dina, sopar, festes i tess, i així ens ho deixe veurem molt bé la primera meitat de la badia. La germana ja se'n fet la idea que serà en solterones, i de que viuran a la rectoria de Stevenson tota la vida amb els seus pares. Cuidant-nos en la seva vellesa. Però, un dia, el pare de cop decideix subtalment jubilar-se i deixar la rectoria de Stevenson en favor del seu germà gran, el James i la seva odiós acuñada. I a més, va decidir que s'instal·laven justament a bath. O sigui, és dir que quan la gent va rebre la notícia es va desmayar. A veure, és que, sobretot, això que és la seva pobre fill, l'obligant a instal·lar-se justament a bath, que la coodava és que mai ha menallet també el pare. I a més a més, ha deixat enrere la seva estimada biblioteca. I sembla que ha quedat bastant mal rot, i un balgermei la coñada, ja que la conviden una festa a aniversari de noces, i li diu a la cassandra que, amb l'amèblement, he declinat la invitació. (cruc) Mar-ro, mar-ro. És por, perquè, senes. o sigui. Sena su germà, i la seva amiga l'unormal és que hagués pogut quedar-se ni que fos llargues temporades. O sigui, l'experiència que està el germà de la germana es va vendre a la casa, perquè, si ens tal el germà amb la coñada malbada, no és a estar recordant moltíssim, el principi a Sant I Sant I. Fata, és certíssim. Total, el tema és, perquè s'ha emanabat. Va, ha vist tot molt popular a l'època dels seus pares. On tothom ja n'ha anat com a mínim un parell de setmanes l'any. Però, quan escriu per suació, estava allà a la cosa una miqueta, han de cadensi, semblava més un lloc de jubilats, el venidor amb la terra, ja que s'havia passat als valls de mare, lloc dels de les termes com a tractament de moda. I la gent es desplaça, Allò que us costa més comparator, camí a què es lleig. És curió. Per això que la primera i l'última novera de la gent siguin els que tenen els avisades abans. Jo, metro al barret, davant de la gent que porta el turisme o al mercat que tinc qualque sigui o l'ajuntament de base. Per què hem fet una feina per apropiar-se a la gent com arreglar amb turístic i espectacular? Sí, tenen freses de la Cacerin Morland parlant de base allí anòrmas amb majúscules que posa, "Oh, qui és pot atipada, de base?" Quan sabem que la Cacerin Morland acaba odiant més que la gent no ho tenen base. Jo de bo? Sí, que no he anat a cap lloc al món, que hi haguéssim tants fans i coses constants de gent i no ho estem permetre quadrat com a base. Total, que al pare a la mare, a la gent i la caçant, i, finalment, després de ver, vés 54 avisos amb ratos, si ens talen a Sidney Place abat durant anys i després anàvem a casa més baratet encara. Però passadant les estius a prou del mar, mira, jo que sí. L'any 1802, la gent va rebre una proposta de matrimoni, d'un senyor Pro-Ric, en el meu net Harry's Big Weather, Harry's Big Weather, quin nom de merda, perdó. Que no t'ha dit el seu germà, que hi hagi de 6 anys més jove, però que era. Ai, amiga, gràis i maldestra. -Vaig la gent, no nosaltres. -No, no l'han vist, aquest senyor, mai de la vida. La gent a principi va acceptar la proposta, potser t'entada per veure-nos alliberada de totes les dificultats i de la dependència que tenia de sobreviure la seva família amb els seus altres dones solteres. Però el dia següent canviat a opinionir i diumir els ets que. No. Deixem-ho estar. El seu pare morirà de cop l'any 1805. I les dones hausten extraven amb la realitat que es troben les germanes d'ajud, on val futur molt present que tindran les germanes vénets com morir el pare. No tenia tal vis perquè, fins que sin les dones un cop hei morís, només havia pagat dos mesos de llugue que penavant. Sí, i ara què fan? Ara. de qui conjui? No en viuran, què passa aquí? Tot el que el 18.6, s'instal·la per una llargada temporada, sold航, amb la família del seu germà franc, que estava molt i molt a prop de la base de la Marina, a Postmoth. I això, per matir a veure sovines, els altres germans, a. a. a si el franc també i el Chelsea, que a cada cop està van pujar més a la seva carrera militar. Fins que el 18.9, el sujerme Eduard, que ja està de camí, es de Benicid, de Door Knight, els ofereix una cotxe dins de la finca caratat per a que hi visquin. De fet, és un estreva l'actual Museu de Ginausten i un classe centre de peragrinatge de les llanites, com a les equipres. Tornaven a estar a Hamshire. Al comptat, on havia passat la seva infància i primera jugant tot. Gràcies a la tranquil·litat econòmica que els dones t'acasa del sujerme, la gent torna a reprendre la seva tasca a crear civilitarària. Comence a revisar el manuscrit de senyor sentiment, que va ser accedat per un editor al 18.9,811. Això sí. La gent hauria de sumir el risc si no funciona. A animada, per l'exit del primer, revisa i pública orgull i prejudici pública del 1813. I en aquesta poca començarà a treballar en Mansfield Park i després anem-me. Aixàuton, Ginausten no gaudia de la mateixa privacitat que tenia Stevenson, on escrivia la seva habitació que compartíem la seva germana que s'endre. De fet, és que una hagut d'una divertida necdota que ha diu que tenia una porta que grinyolava i que, a Ostemba, demana que no la reclicin pas, que així la visava de l'arribada dels visitants, em pregunta la seva, com per poder amagar el manuscrit que estava escrivint. Recordeu que Ginausten volia mantenir en animal a la seva autoria i que la majoria només ho sabien familiars molt, molt, molt propers. La Goste 1815, la gent no ostint comença a escriure la persuasió i un any més tard va començar a trobar-se molt malament. La gent ja tenia aprovada de prop dels 40 i era considerada una solta no sensàremeï. I a persuasió li dona una segona oportunitat amb una soltera una d'a. 27 anys. Ford, i sí. Vintigèdia. Recordeu-me una vegada més que les dones de classe social de la Gina no podien tenir una altra manera de guanyar-se la vida, que casant-se o si no eren una carrega per la seva família. Realment hem d'admirar moltíssima la Ginausten perquè aconsegueix que la solteria funcioni per ella, a aconsegueix un escritor deàèxit i rebutja casar-se si no és per amor. El 1817 comença a escriure el sàndit, però la va haver de deixar a causa del seu mal estat de salut. Morirà el 1811, de 1817, tenia 41 anys i recordeu que va morir d'una malaltia que ara deixava absolutament machacada i amb moltíssim dolor. El sot estament va deixar-ho tota la seva germana, Cassandra. Fins la seva mare havien restat millors amigues i confidents. I com la devia, falta. com la devia trobar falta pobra, Cassandra, vascriure. Ella era l'anyum de la meva vida. L'abriant a tots els plaers, al console de totes les penes, no veig tenir un mai un pensament ocult per ella. I és com si hagués perdut una part de mi mateixa. Doríssima. Una cosa que pot ser sorprend com a l'actuòs British, que som és que tot el món de les relacions de les meves noveles de la Austen és més lliure i sobretot perquè fa a les relacions de les dones i homes, comparat amb el món victoria que haurem després, per exemple, amb les brontes, que és posterior. Molts cartes de la Austen a la seva família i sobretot a la Cassandra van ser destruides perquè la societat victoriana, que ha avedès pres de la mort de la Austen, és molt més estricta i puritana. I els feia poc que l'ajudessin molt saberament, i això van fer, sobretot la crema de cartes, que ja ens hem de greu, van fer justament per protegir la seva figura. La cançada de la seva victoriana era una cosa molt vèstia, i per això es va començar a vendre aquesta imatge de la Genòstima com una tieta santa. Sí, sí, però què vascriure? # # O sigui, ens hem de situar que, si en la època de la Regència, no estaven vist que les dones treballessin, imagineu-vos si estaven ben vist que es cliquessin o sigui fatal. Per això, Jaïne Austen va publicar sort a un seu donim. Però una cosa que m'encanta de ella és que no ho ha fet sort a un seu donim masculí com fa la majoria escritora, sinó que simplement signava com "Vaya Lady". No renuncien a la seva condició de dona ni en el seu seu donim. La seva família estava tan orgullosa de ella que van ser els que hi van cometre la indiscració de ràbal al seu nom. Hem de pensar que fins i tot alerta el Príncep Regenera Fan de les seves obres i tenia una copia de totes i cadascuna de les seves cases que no eren poques. Ojalá, sé que ets en ti, imagines. El seu germà Henry estava más orgullós de la seva germaneta com perquè no se li escapés la seva identitat davant del mig de el Príncep Regen. El tema és que la gent no li caia gens bé el príncep perquè era un llibar-ti i un Tori. De fet, a una carta a la Cassandra deia que l'odiava. Però quan aquest li va demanar que la idea diqués la seva següent obra ho va haver de fer. Per això tenim hem de dedicar d'aig i és que el canvi a la fi no es pot permetre perdre el favor d'influencer número d'engleterra. Recordem que més a més, ja i no estem nores gens fan de la distocràcia i que els personatges, meridiculs o dolents de les seves obres, són justament aristocrates, la dica 3 de bon, el para de l'Andelio, los Rajmo. No està gens d'acord en que siguin moders de conducta segui i sol destacar els seus vissis, agudísme i vanitar. Per tant, quan algú us vingui i us digui que a gent els tingués t'estava obssacionada amb la distocràcia i a saber el qual el de respondre a ca. No. Quan gent no estem comences cronobeles, és un gener molt nou. Els gèneres que eren més populars i reconeguts, sobretot, eren el teatre i les satch. Les noveles de fet eren menys tinguades i considerades propies de nenes i de bledes. J.Naus té una piunera en la genera de la novela. I això té dues cares, perquè per una banda, que no es pranque sinan ser les novelistes, i que encara hi hagi molt de. perdó. Això té dues cares, o sigui, unes que no et prenguin en serios, les noveles i la altra és que hi ha moltíssim que a mi per recorden. Quan la gent comença a escriure, hi ha prou noveles que em pertenir referents, però el que a mi encara està per fer, hi ha xica ella crea moltíssimes coses, i que potser hi ha d'avui no ens ho sembla perquè s'han repetit una vegada i una altra les seves creacions, però hi ha fa algú molt trancador i molt nova dos. A la badia de Norzanger veiem que la protagonista adoro les noveles, i que el llarg de les seves obres sabem que hi haurà un personatge. que sigui un personatge que adora hi hagi noveles, "Serà el bo", que ha serin morland, "Eriza Betvenet, Fanny Price", més tardar-se. Ella tria "Fenovelles". Ah, i de cop. Ella tria "Fenovelles", molt conscientment, i a més per faccionar el gènere. J.Naus té en tenia access a una gran biblioteca, i en la seva juventut hi ha gent moltíssimes noveles gòtiques i moltíssimes noveles romàntiques. I més que hi hagi, podem dir que les estudia. La seva primera obra és a Valle Norzanger, li hem de dir que un capítol especial, i ja sabeu que es dedica a explicar l'impacte en el joves que li hagi sent massa novela gòtica i que no s'ha de la realitat de la ficció. Després hi ha pas escro de noveles sobre el dia de normal en una família normal, com podria ser la seva o les seus veïns. I això és molt fort i molt trancador. O sigui, tenim a tots els senyors escrivint aventures a que estigem a diabals i fantasmes, i d'acord, J.Naus té escluses tiraçosials espectaculars. Però la J.Naus té en sentia un gran respecte per la professió d'escriptora, és un artista ponderada i freda, d'una facultat d'observació precisa, fet a més fort a base de vocació i de disciplina. Pruduess les obres més acabades de la novel·lista i canglessa, i les seves noveles per l'ordre que van ser escrites són la Valle Norzanger, senyissantiment, orgull i prejudici, Mansfield Park, M i Persuasion. També tronim divertiments com a memoriamistat i la Idisugen, i les iinecavades que són sànditons i els guats són. J.Naus té més categoria que els seus escritors contemporànis, els còtics, i només comparable d'escots, aquí, escots, biologia, sincerament, a J.Naus, tot i coincidien al temps, J.Naus té cap fora del romanticisme per el seu realisme seré, la seva objectivitat, la seva equilibra d'actitud davant la vida, la seva estructura armònica i el seu estil natural, de tendència més aviat clàssica, de fet, arribar a demà del romanticisme, ho fa per exemple criticant eslactors que es prenen massa seriosament a aquestes noveles a la badia, i també ho farà senyissantiment, on ens mostra com de car li sortirà la mariana al romanticisme. J.Naus té no ser una treta pel passat ni a jo'mistarius, com els còtics o escots, ni pel panorama que transforma a Europa, o si recordem que estem en mitges, guerres napollàniques, no l'interessa el moralisme. Ja i na'ostem no intenta abraçar tots els escenaris de la vida, està completament segura de qui insecto de la vida pot transformar en art, i així ho fa, i assegura que ofreca sàries si ho fes en qualsevol altra. Tal com li deia la seva germana que s'andre a una de les seves cartes, ella és conscient que ha d'escriure sobre jo que coneix, sobre l'àmbit familiar i cotidiana. Pots al centre de la novel·la la vida cotidiana de dins de les cases. Els homes de les seves novel·les no apareixen en el trasllit de la seva professió, si no han trobat essencials amb les nostres protagonistes, com les visites familiars, en una invitació a la casa d'uns amics, en una sortida al camp, ens els presenten a la seva faceta social i familiar. Ja i na'ostem podran dir que és limitada en la faceta amb més laboral dels protagonistes, però les compensacions de canvi d'aquesta limitació són tan grans, a seure estan acabat que en aquest moment ningú té la necessitat de arrancar el capital brandom del Pigni i enviar-ho a Londres, de fet, ostia, des una decepció, per totes, quan de cop marxa de la sanari. És que més no volem saber res de la seva feina a Londres ni com ha fet la fortuna a les indies, ens interessa la persona en sí del capital brandom i com es desenvolupen societat. Només ens parla de les seves feines si això és per donar-los capital social. El geni d'austem és essencialment dramàtic i profundament còmic. Això es manifesta en la gudès de l'aldiàleg, en la il·luny de les situacions, en les seves obres passa que el comen l'acció que farà canviar els esprotagonistes. Protegonistes, o sigui, per exemple, la Maria Endaix-vos o la M.A.Woodhaus no són la mateixa persona que ho comencen al llibre. També gràcies a Déu. J.Naustem trenca amb les solucions dels gòtics. O sigui, aquí no apareixen coses, no hi ha miratles, no apareixen grans arencis al últim moment d'un parell de les ameriques, no fa giragonses ni artificis. J.Naustem era una gran coneixadora i observadora dels comportaments socials de la gent. Però, veure, en quines condicions materials escrivia la genòstia? Nos hem parlat moltes vegades de la necessitat de tenir una cambra pròpia o no podria escriure això, faig una referència estupenda, temporada dos, a pisodi-u. Està bé poder-nos ja començar a autoritzar-te. És molt divertit, això. Si bé, a la seva primera etapestiven són. També ho podia fer a la seva habitació, allí, tant quadernets, després deixeu-t'en com us hem dit, o havia que aquesta privacitat, si no covia de fer a la Serra d'Està, o una teuleta petita, entre jocs de cartes, converses, n'avots, visites, cantaven. Es conserva el manuscrito, un bescriure sàndit, i, ton, de fet, es conserva molt pocs manuscrites de la gent i de capaptó, no estava de moda conservar-los. Està conformat per tres quadernets que la Austen va fer en foyers de paper ordinària i teia tideublecat per la mitat. Segons la família d'A Austen, els quaderns es feien expressament en un temanj petit, per poder amagar-los en facilitat davant de les mirades curioses, li facilitaven el transport, i, a més, es podria recolzar sobre qualsevol espai disponible per escriure, no calia ni una escriptòria ni una taula. Valeu una altra cosa que considera'm imprescindible d'explicar-vos és com hem d'enmarcar la seva escriptura nivell estilístic. És a dir, seria molt fàcil dir-vos que la gent no estigui important perquè és una pionera, perquè no la primera dona que vas escriure bla bla bla bla bla bla. Però en realitat no és exactament el més important. És a dir, no la valorem perquè es criqui tot això sinó una dona, sinó perquè al que escriu no ho havia escrit ningú abans, i ningú així de bé. En realitat, en realitat, en realitat, estigui estilístic la podria posar en un calaixet provos pacífic en un menat romantic neoclàtic. Això és absurd i no perquè tot i que el romanticisme i el neoclacíssisme són contraposats amb molts aspectes, i arament que coincideix en un nom és una coincidència temporal. Bàsicament, la seva coincidència major és que el focus de la seva fokus d'estudi i la seva fond d'inspiration és lesar a humà i el seu comportament. I tot i que els neoclàcis busquessin que fos ordenat i mesurat, i el romàntics. No, no, el romàntics, no és una cosa que us ho els ha explicat, les germanes de les germanes de les mutacions i sentiments, però això. total. Genes tenia un enginy, una capacitat ironica i una narrativa excepcional, i era, sobretot, una persona amb una capacitat de mostrar sense fer evident espectacular. És a dir, jo diria que la seva literatura era eròtica i no pornogràfica, com la de molts dels seus contemporàries senyors, d'això que m'expliqui. Genes, tinc mostrar-vos subtilment la seva realitat, ensenyava el que coneixia, el que passava les llars, el que interessava les seves lectores potencials, però sobretot ho feia sense fer-los sentir inútils. Hi ha una cosa meravellosa, a nivell de recepció textual que s'ha de tenir en compte, és que quan un autor no està tractant d'invesseix dels seus lectors, ens fa, a dir, que no emica dilusió. Bàsicament perquè això els porta a ser inmortals. No ens enganyem a tots ensagrades sentir-los intel·ligents, i això, a esteu aconsegui sense deixar demostrar-nos que han de estar fent una altra por. Hi ha una cita d'una professora d'està en forma que m'agrada molt i que diu hi ha un nivell d'intell·ligència a les seves obres que en l'acte 100, i té veure una seva percepció psicològica i la seva habilitat insidiosa d'escriure. Quan hi hagi unes obres que saps que estàs amb mans del guau autoritari i confiable, però sempre tens la sensació que va un pas per davant teu. I probablement, aquesta sensació de seguretat és aquesta sensació de seguretat, és la que fa que tot i que no t'estigui explicant, i no m'ostran de manera obsen al que vol que pensis, i com vol que et posicions, sempre fa que cada madrón a les persones que ja vol glorificar i odien a les personelles que ja deixi descoudir. Perquè no ens m'esteg al contingut. Perquè ens deixa provar espai per tenir la sensació que caminem sols, però ara amb la seguretat que no ens deixarà caure. I això ho pot fer. No només. Perquè un moment que se m'ha engaçat el paper. Això ho pot fer. No només perquè era una dona absolutament brillant, sinó també el meu pare perquè era una dona i havia crescuti socialitzat en aquesta educació que et deia capaç. És el que passeix. Abies de deixar que els altres pensessin que eren més llestos que tu. Com ara, igual. Perquè si una dona intel·ligent i capaç a les hores, ara també, però no tant, era un perill. Una altra dels elements importants a tenir en compte, ara de pensar com hem rebut la brada de Genòstin, és que és una de les autores més imitades pel seus imadeats contemporànic i successors. La gent viu durant la pocada de la regència i els victòrians que viuen i escriuen 20, 30, 50 anys després de la seva mort, i ara estan copiant molt fort. Això vol dir que diquens fa servir recursos del seu estil. I ho diu. I ho fan de molts d'altre realistes i naturalistes, cosa que fa que avui en dia haguem assumit molt rapidament que això ho feia tothom. Bueno, sí, ho feia tothom, però després de Genòstin, no abans de Genòstin. Però qui ens eren aquests elements? Doncs mira-ho al primer, era el llenguatge col·loquial. Fins al moment, els altres autors no s'havien proposat, reflectia llenguatge de la gent amb qui convivien a les seves obres. I aquí la gent ens guanya com a l'actuos. En nosaltres, però sobretot a la gent del seu temps, perquè per fi, la gent amb personatge és que parlen com ells. Però en altra element és la sàdira, que és boníssima aquesta dona i que se'n fot soltiment de tot el que ha passat el seu voltant. Però després, un altre clau de l'èxit és que ja faig estrama sentimental. Aquí no l'he agradat amb miqueta de marroma. Per favor. També en altra element que ens encanta i que és l'examen de classes socials. No totes les seves de ruines són superriques. En molts casos són dones joves de que la semitjana que s'han de trobollar el món i sorpresa també en les seves lectures. Per altra banda, no podem deixar avant de la moralitat. Existeix, però entrar altres coses i és per ser posada en dubte. I això és trancador. I per últim, hi ha els estereitips de gent que ens proposa en totes les seves obres. No estan que, siguin totes trancadors i dones modernes, sinó que totes les seves obres, les seves protagonistes, són dones que es converteixen en un element central que condicionen les seves vides. Si us he fixeu, si avui en dia algú intenta escriure un llibre per atrat per a l'actores de classes mitjana, amb interès cultural i vol una forma, una fórmula màgica per triomfa, faré servir això. Que és la fórmula, oestint. Ja sabeu que la nostra idea vital és dedicar un capítol a totes les obres de gent oestint, que ja publicades en català i que van fer molt a poca poc, però probablement tenim una obsessió més que justificada amb Mansfield Park i una mica menys amb enment. M'heu de fer una obra que la gent va escriure passant de tot en un moment en decidir escriure protagonistes odioses o no t'aram a plaspar el públic, i és curios per nosaltres que ho hem parlat moltes vegades, que tothom adoríem-me quan és un llibre on ja ens hau sentit dica i sobrant pàgines, i que en canvi no, que no entri a veure tota la dimensió cósmica que té Mansfield Park, que té moltíssima més profunditat, i que ens presenta una protagonista d'aquests amb de nana morant molt a poca poc. Ambem, mai hem Mansfield Park prova coses molt diferents a nivell narratiu. Com us hem dit, ja hi va ser una pionera i nera conscient que estava creant algú de nou, i, de fet, hem mesconsiderat a trancadora com vulguices o la senyora Dolor Way per l'Academia, a la caràmia de Máso, o sigui fort. Mentre que Mansfield Park juga amb una ruina pràcticament absent, ha hem a fer servir el narrador indirecte i ura, un estil experimental dissenyat per fer que compartim sense donar-nos els pensaments de l'oludo total de l'EMA, sense el ràficant d'intradar el que parlo. Deixen a banda que aquestes dues obres també tenim altres obres en circunstancies extrañes de les qualseus hem parlat, com la badia, que escriu dues vegades de molt jove, i després amb 40 anys, o s'han dit, o s'han dit-on. On ens retrobem amb aquest humor més un chain de la jeina de Mésova. En la que només va poder ir treballar 3 o 4 mesos perquè, bueno, per tant, la badia va deixar inacabada i li falta moltíssima edició, perquè no em venia treballar a 2 o 3 anys, i no podem fer l'entrat d'intradat mateix que no o analitzar-la de la mateixa manera. Bueno, va, fa un resumet. M'hi gavà. Això ens ha anat molt bé, és un frisk en fet, que us el compartim per anar a estudiant això, perquè, realment, ens ha costat bastant trobar informació en català i en castellà sobre la jeina. Ens hem hagut de xuclar 10 milions de pot cas i de totes les molts estudis en anglès. En anglès. I hem fet un frisk de la vida de la jeina. Comencem amb la etapa de la rectoria. On hi trobem les primeres hores de joven tot, el 1790 escriu amor i amistat, el 1794, laidissúsent, el 1798, la seva primera versió de la vedia nord-sanger, que, com us hem explicat, va revisar i publicar pos-t'umament. Entre els 1695 i 1800, comença a escriure les seves primeres hores mestres que encara trigaran uns quants anys a ser publicades. És a dir, ergo i prejudici, senyissentiment. Però fa una pausa bath, a buscar marits, perquè ja la caixa en l'estona límit de ser considera de soltar-les. Com que hem entres estabat, no té temps per escriure, comença els guats en prou i haus augmentat que no la finalitza. Bé, la tapa, a Déu, Racturia, a Múñeva, Torneva Bás, mora. i el que ha de ser un dels seus fills. El que ha de ser un dels seus fills. I la darrere etapa tenim persuasió amb una gent molt madura que dona aquesta segona oportunitat a la mort, que és una publicació postuma. I finalment, San Ditton, que és l'obra que està inacabada, on tenim la gent absolutament enxente, de manera més ironica i cínica. I també en aquesta darrere etapa, perdoneu, és quan torna a revisar la vadia Norsanger. Què me pres avui? Vinga, va, què me pres avui? Us ho reso a mi amb 5 puntets. Que Jaïna Austen va decidir no casar-se si no era per amor i això va fer malgrat les pesons socials. Pob nom 2 que Jaïna Austen va ser una pionera a la novel·la que estimava el gènere i el va fer més rica. Pob nom 3 que la seva família va ser molt important per ella i una constant fond d'inspireció per les seves noveles. Que va ser un gran suport econòmic per poder escriure i que a seu germà Henry va ser la seva gent. Pob nom 4 que la seva confiden i va ser la nostra estimadíssima germana i la seva cassandra. Pob nom 5 que les seves noveles tenen un alt component autobiogràfic on ens mostra què passaven les dones que no tenien mitjans per sobreviure més enllà del matrimoni o dels pares. Bon onens, això ja està. # Quina la guia. # Bueno, avui portem noticiats. Vol fer les teves portes! Demò nervioses! Us farem aquí. El dia 20 demars aquí el joc. Bueno, el joc que serà el nostre pèmbreli particular perquè les punquies de simonònices es convidem a un baj de gala per parlar. El dia 21! El teniu allà. El teniu allà, ni a 10, no us la cabareu, o sigui, jo, que ser, jo, que ser. Va ser, va ser, va ser. Ens fa molta il·lusió, portem tota la vida preparant-nos per aquest moment, no és broma. Sí, molt nerviós, veia, no és broma. Nosaltres també. Molt bé, el tres, que ho té, que ho té, que ho té, que ho té, que ho té, que ho té. Com que fem un baj de pèmbreli, us esperem les vostres millors gales, vestitziars, guants, teix imperi, moltes cinta jo, i esperes l'estrella. Jo tot! Axediu-vos, us volem amb acces, si us plau. És el que hi anem, això, les tants histèries. Que t'has de cantar! Vinga, gala! Vinga, en el segre, hi té. Per cert, no vol dir amb acabes sense branes, de tot el que ha fet possible que avui passes això. Primera tot, mirem-se el joc per acollir-nos. El nostre tècnic que bunos el Carles és el Jordi, moltes les jures. Aixell, Jordi! A la Lalla és el Badó, per posar les bauetes, els separadors, a les filles europees, per s'adir-nos Juli Aguilar i per les inténiosial, i a les buques per s'adir-nos les teves cançons per separadors i per aquesta sinto final que ara es fa. I a tots vosaltres, gràcies per venir i per escoltar-nos. Fins que la Jaina ho estem! # Estàs escoltant un pot que es produït per Joc Barcelona. Ens trobaràs el carrer Mallorca 275, restaurant Cuc de l'Aria i Factoria Cultural.