Punkis Decimonòniques | 02x06 | L'Abadia de Northanger

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] i no m'agorim les. A més, havia crescut en un enviants social, que tot i que havíem quedat en rural, que no estem parlant de luxuriós Londres, havien atabais a reunions amb amics del camp, i, per tant, gaudia de la connexència en un brazos amics veïns i amics dels seus germans que els visitaven, perquè estaven estudiant a Cambridge. Això ho veiem moltíssim en els seus personatges dels nois de la badia, amb a germà, la protagonista, el Jonsor i el germans Tindley, amb més això com que tenia aquest germans que estudiaven a camp, doncs teníem veient molt bé quin tipus de nois ja en els estudiants. Una cosa que jo crec que pot ser sorprend com a lectores british, que som totes les que estem aquí, és que tot el món de relacions que veiem anotar en la badia en orzanger, i a les primeres novel·les de la austen, és molt més lliure, sobretot, perquè fa les relacions entre homes i dones, que el món victoria que veurem després a les brontes, tot i que és posterior. Moltes cartes de la austen a la seva família i a la Cassandra van ser destruides perquè la societat victoriana que ve després de la mort de Jaina Austen és molt més estricta i puritana, i els feia poc a l'ajud gent molt severament, o sigui aquesta destrucció realment es fa per protegir la seva figura. La cançada a la seva victoriana era molt vèstia, molt pitjor del que tenim avui. Què és dir? I es fort. Un tema recorrent a Jaina Austen és quan atratirant una temporada de la teva família més humil per anar a ser criat o passar una temporada amb una família més rica i de com afecta aquesta tornada a casa. Això havia passat amb els seus molts germans, el tercer que es deia Edward, va ser adoptat per un cosí quart Thomas Knight, i va prendre el seu cognom i va anar al seu estate l'any 1812. Ja vam comentar-ho molt amb els fielparc i a la badia torna a passar quan la cacere i torna a debat i de la badia, doncs a cas dels seus pares. Sí, sí, però què vas criorar? # Dedicaré en un capítol a cada novel·la de Jaina Austen i avui toca parlar de la seva primera obra, la més gambère i divertida, la vanya de Nozanger. Aquí la nostra estima de Jaina va fer una paròdia intel·ligentíssima i espaterran de l'efecte que tenien les novel·les de la literatura gòtica sobre els lectors. El problema és que es va publicar com us hem comentat després de la seva mort, i com l'havia escrit de Dules Sen, el públic al marqués troba moltes vegades, doncs no en tenia les referències i no la van apreciar com calia. És com si veies si s'ha arràs cari mou, sense haver de viure mai cap pel·lí de po, i en partant no entens cap mena de les colles. Ara ho entenc tot. És important entendre que no s'està rient de l'àn, de l'àn, ractlif, ni de l'arrestes, pictores de novel·les. S'està rient dels lectors que havien massa dins de les novel·les de misteri i es pensen que són els protagonistes d'una. Com que tenim un guió, ja ríssim. Hem decidit que la dicarem un capítol només a la literatura gòtica, però blanc que s'hi explau resumet per obicar-nos. És una excusa per tronol·les a posar l'outfit, però. Què és la literatura gòtica en preu un teu? Aquest general literari convina l'urror i els romans i conté. Després, a la mena supernaturals, la figura d'un home tyrànic, un aruíne en mal trangols, un atmosfera de suspense, tempestes terribles, passadissos en càmbres secretes, segrestos de l'aruíne, i per suposat, un castell gòtic de cadem, o una badia. L'obra fundacional de l'estil gòtic és el que esteu durant de Jorans Walpole. Hem de ser un aprensit de. Escrita en el 1765. M'han caudit també de moltíssima popularitat als misteris de Dolphot, de l'Enracliffe, i el Montjo de Maceau Lewis. Però parlem una mica de la nostra aruïna de Wijk, és una mica diferent el que hem vist fins ara. Ningú que hagués conegut la que ha cerint Morland quan era menuda no hauria pogut imaginar que els seus destifos han de ser una oruïna. És l'únic protagonista de la seva obra, que és un alter ego de la propia Jane. És tan semblant ella amb gustos jobis humor que es nota massa i a partir d'ara la Jane posferna una mica i dissimularà. Literalment, o sigui, la fa fe fan després de la gira llibre com el críquet i el Biesboll. O sigui, una cosa totalment zero de aruïna romàntica. Normalment, us ho dic, o com són les aruïna romàntiques. Pots són estupendres en tot el que fan. En la música, pintures, cribres sonets, però la cacera i no té cap talent excepcional ni és gaire aplicada a cultiva cap talent. No sobres sort entrat tant dels seus moltíssims germans. I això, la fa ser una oruïna amb la qual. Jo crec que ens podem sentir molt identificades perquè no sorda aquestes plenes de virtuts. Els seus pares no l'han forçat a fer res i la mare ha estat molt sobrepassada amb tanta criatura com per fer-li gaire cas. Això sí. D'aquest 15, el 17 es forma a version una oruïna. I com ho fa? Doncs hi hagi tot el que cal, hi hagi per ser-ho. I llibres de tot, però sobretot l'obsessionen les noveles gòtiques. I una mica, amb això, mirei en té prou per ser-ho una oruïna. Té un altre impediment per ser una oruïna clàssica més de la manca de dots i virtuts. La seva família és supera vinguda i estable. Si no hi ha ningú que la vagi a tant com una torre. És brutal la descripció que fa de la família, perquè és absolutament grisa. Aquesta família és per anar a barro del PSC. No, sí, en serio. És molt divertit, al moment de la que parla de la respectabilitat del seu pare malgrat. "Dir-se Richard". "Quin nou fences, dir-se Richard, en aquest món". M'ho explica. En total, cada cas de marxa amb els seus veïns que se l'emporten a la miqueta per deferència a la nana, i una mica per tenir-la d'una entretinguda quan el senyor Alén marxa a fer coses de senyors, que al principi igual pot semblar una idea de la miquarrara, però a mesura que l'hem veient com de pledes, el senyor Alén tot es ventanent, com que s'entenguin una nena de 17 anys. El senyor Alén, que és en teoria aquí, està mal al de Reuma, és de quin menys informació tenim tota la estona. És a dir, són abans perquè ell es cuidi, però qui va al Nieri són la Cacere i la Senyor Alén. La Lén? Ni a Estàri i les Péles, Coltim. I la Senyor Alén, vàs llegament només a parlar de vestits i és una fava de campionats. No té cap mena d'initiativa, i okey és una senyora lloriana rica, tampoc no li fa cap massa falta, però és molt fort, perquè potser és per com la mancà d'institut maternal, però fa la sensació que se'n porta la Cacere i una miqueta com qui se'n porta un coset de bolso, una mica periscill. Perquè li fa si compañé, perquè la compañé com prerova. Vull dir res més. Per dem del primer ball, el que les seixen. Perquè, realment, a mi em va donar moltes bays de nàs a la veu, plataforma o bona neu, ple de peñetaja, vestida amb les seves millors gales, però és que més anaves acompanyat dels tús pares o tuts, sàlema. I a sobre el que estava controlant tothom en plan. Aviam, quantes vegades balles amb aquest noi? O sigui, a Austen en Strasmet, superbé la góvia de Estona Iscoteca, amb massa plena, sense conèixer vam venir ningú i allò que estàs esperant a trobar algú, i, però sí que conèixer d'anar algú. A Sant Joaquín li presenta el jove, ja tractiu Henry Tindley. Ai, ai. Us aviso que la gent no parará de fer entre mariadors durant tota llibre. Per exemple, la persona que els presenta era real, era un famós més tres a dimonies de l'època. Tinc una conversa supercoqueta. Té unes bives super trapelles en Tindley. També té una cosa en Tindley o sigui, és un home o un rei exemplar. Vull dir, és un home que escolta les dones que no esborla els seus interessos amb les noveles, del seu interés amb el roba. A mi em faci de aquesta conversa la crítica brutal a les convencions socials que és el que fa. El Tindley ens fa una classe magistral del que era un flirtet ja l'època, i, alhora, ens la desmonte de manera evident, posant l'accent a totes les coses que es poden dir, i les que no. T'hauria de preguntar això, hauria de dir que jo altra, és un descaro. Una altra cosa que és molt evident, ojo, és la diferència de d'at i l'experiència de la vida. Realment, es nota molt amb aquesta primera conversa que la que ha fet i n'acaba de sortir de l'au. No només és que ell sigui més gran que ell, i pel destant dels actuals, que hi ha una diferència d'adachungíssima, perquè va ser amb el 17, el 26, són 9 anys de diferència, sinó que ell és una cria sense gens d'experiència i ell sense ser un sedoc que profeccional, el seu costat sembla el llopada que voldria. Bàsicament, de diferències, però grosso, com per fer-nos el donar que ell ha entès frases, podria acabar rendit els seus peus i cao per no, dioguera. I que ell, en canvi, només està fent el que considera educat de fer-me una joveneta que li sembla la mona, sense haver decidit si la va ser recordada, com es diu, no. Però tornar-la a la conversa, crec que és superinteressant el moment del diari de les cartes, perquè és fortíssim que no haurà de les temes aquí reivindicar les altres victòries i les obres de Genòstim, però no és com si tinguessin 400 altres diferents atria. I aquí, al tindle, ens donen tendre que una de les ocupacions principal de les dones és justament escriure. I, en realitat, sí, però. Aviam. Ens diu que a la que ha cerien escriure el seu diari la seva trobada, durant per fer-te que ell em porta un, cosa que ell no ens ha dit i en cap moment, però és el que s'espera de la senyora de la seva edat i de categoria. I també. I que també haure de escriure les seves amigues o cocinas, d'un en fet, perquè té el que li interessa el que hi hagi viscut, que hi hagi expliquat que no és el cas. El més fort és que en aquesta mena de partit de tenis verbal que tenen en el primer moment, ell diu que les dones escriben miliós cartes, però que els falten a l'herta. U. Tiemes interessants d'aquest parlar, els llavors morenos, dos, que no es saben puntuar i tres, que es posen a la gramàtica valfor-ro. Aviam. Tindle. A mi, ci. Un segon que ara venen dues feministes de les davantes, a fotre un dret i un revés, perquè et posis en situació. Que els temes de dones no n'interessa ningú, ens ho expliques en nosaltres, que estem aquí on plina el joc. I li expliques a Virginia Wolf i a la Càmara, però quan reclama que les dones no es posen a escriure entre tres coses perquè no tenen referents. I ara, pel que fa la gramàtica i la puntuació, et torno un revés de merig, o al Stonecraft, que això ens ha quedes dones no tenen accés a l'educació que necessitaven i que, per tant, evidentment, tenen les limitacions que molts homes que havien tingut accés a uns estudis formals i com les trics tenien coberts, té calmes. Descad bé, no? I m'he quedat bé. Ara sí. És important saber que, a més a més, el fet que les dones sigui que escriu cartes i és entrar altres coses perquè amb les cartes m'entena al contacte amb la ciàfamília. Parguem quan escasen, marxen a viure amb la família del marit i es queden soles. I, de cop, tornem a mississar l'any i tenen una conversa sobre te les imuselines molt extensiva. Exaustiva? I flipes bastant, perquè no sabies. Avui em siguin. El tio està superatent o si està marcan un foro de la norma amb plan seductó per la caçrin. O si d'estar no se les estan fotent de la senyora alent, perquè es veu capes. Això refora. Però després del vai, no estorn en a trobant ni en tindle i ningú més, i després d'uns dies, bastant de sabadors en el Jorín, per fi es troben algú que un hagut, la senyora d'orp i la seva tropa de fís. Fem més de 15 anys que no es veu en la senyora alent i el senyor d'orp i es diat preguntes què és el que ha de separat, perquè han perdut el contacte si enteuria en tan amigues. Però quan es posen a parlar, te dones que han de dir una conversa que tenen dos monòlegs per a l'ells, interromputs-lo una per a l'altra, l'he parlat de sus fills i l'he parlat de la seva roba. Però a mi ja de tot és que malgrat que no parlinguei i el mateix idioma, ella s'està fent companyia i som feliços que ho siguin. No fa malar ningú. Que sí. La caçrin és per amiga de la filla, la Isabel Sorg. Doncs diu, no hi ha dubte que la mista és el val amb més efices per les farides de l'amor. O sigui, té a dir que potser és la meva cita preferida de Jaina Austen i Franma i Carrerà, que vagi dirigida a la Isabel, no? Ja, total. La caçrin està tota la estona buscant un referent una guia femenina. La seva mare ha dit que està massa ocupada, la senyora Alent, tenint-no sent com ella, pobretà, filla meva. Per això és normal que senyora'n la Isabel Sorg és més gran, estat a baix de Londres. Bàsicament, a més, m'un que ella. I a més. A veure si ho explico això, la Isabel és Madrid-Lenya. Sí. Què vull dir? Oh, jo, això! És molt important això, eh? Els catalans, els siguin costant a mi que això de fer nous amics i no siguin molt de temps per considerar-ne algú com a mi. La Isabel, a arribar els dos minuts, hi ha sombes freens, osti. La mixtat no sempre servem per a la Jaina Austen. Sobretot, aquestes amistats tan ràpides. Per exemple, a morir a mixtat, totes la obra s'estan rient de la gent que el primer moment ja diu que serà teva més fren i t'explica els seus secrets. Aquí ho tornarem a veure amb la Isabel, i més tard, a sentir sentiment, amb la. "Udiosa, Lucis, aquí no rabia que farà Lucis, t'hi. " S'hi havia cada dia de trobar aquest tema. Un també important de aquesta novela i serà clau, tota l'estona, és la lectura. I a més, o sigui, serà clau també per naixement de les amistats entre els personatges. A la Isabel, i a la Catherine, ràpidament els donem el seu gust per les novel·les de misteri, sobretot els misteris d'odorfo de l'Enrat Clip. I llibres que la majoria d'homes no hi hagi, però en canvi, les dones joves sí, i això es donava tot un imaginari com un enorme. La Catherine està a mitja a la lectura, i està super emocionada pel hype de saber que ja darrere del Bel Negra! Creu que ho rebalaran just el capítol següent? El acte de l'època sabia que no es revelen cara, i que acaba sent bastant un bluuf perquè darrere el Bel Negra, el que ja és una figura de sera, i no un cada baruma. Per tant, és una bajona, tremenda. Aquina darram, quina potada. Així que la Isabel li fa un mega hype perquè sí, perquè no saber què passarà al seu end capítol és només guai de la literatura gòtica. I l'Ésabel ha de donar una llarg a llista a títols per quan acabi. El primer, a l'Itàlia, també de l'Andrat Clif, i uns quals títols més, els quals se nomenen Norsenger Horrid Novers. Durant moltíssims anys, la gent es pensava que aquests lliors i segles, la gent es pensava que aquests llibres s'havia inventat, la Jane Austen, perquè no es conservaven exemplars, eren. El castell de Wolfenbach, Clermont, l'advertiment misteriós, el ni gruman del Bosnegra, i el que té és el motí de tu preferit. Totalment. La campana de mitgenit, l'Orfa del Rin, i misteri sorripilant, aquest també de la. Aquest em sembla un capítol de la criptat, de la criptat. No va ser fins als anys bin que es va descobrir. que no, que eren reals, i que formaven part de la firma al circulerit en Glaberys, que actualment s'han perdut la majoria de llibres escrit per dones. Aquests llibres es recomendaven sobretot per bo courei entre dones, i a veure la de fet els llibres recomanat una bona amiga, una bona amiga seva, obre cometes. La senyora T'a Andrius, una noia encantadora, una de les criatures més dolces del món, les ayídes totes. Jo la trobo bonica com un nàngel, i mi rita que els homes no l'admiren com es mereix. Sempre el reny amb la manera per això. Que el renyes? El renyes, perquè no l'admiren? Sí. No hi ha res que no fos capaç de fer per una amiga de debò. No soc de les que estimen amigues, no és el meu temperament. Els meus efectes són sempre excessivament intensos. Sí. Realment la Isabella és intensa des del minut zero i no ens ho està amagant, eh? Però la que ha crenat en realitat és supernena i no veu res del que l'està dient la Isabella, no entén els fets, no pillen les indirectes, però no prenda la pitjor de les mingels. Hi ha un moment maravallós on la Isabella li diu que té una certa fixació pel Sclerguer, si la que ha crenat fa com un "habale". (riu) I la Jain ens diu que hi ha moments en què una dona ha de saber quan fa una pregunta indiscret o forçar una confació. En realitat, el que no està dient és que en aquest cas, la seva aronina és una miqueta bleda i que si fos una miqueta més viva, aquest llibre seria un fanciner de 6 pàgines. Però és maravallós, veure com creixis els pàgiles. Un disclaimer important, important. En aquella època estava malament visi a ginoveles. I aquí la Jaina Austenfauna de Fensa a fer riscada de la novela. Obrecometes. De cap novelista no desempari una altra novelista. Som un cosa senyalat. Per ver que les nostres produccions han proposit més pleia, en més quantitat i qualitat que qualsevol a l'altre especialitarària del món, no hi ha cap altra gent ara que hagi estat tan denigrat com aquest. Les dones de la regència de la poca victoria en la classe mitja hi ha gent moltíssimes noveles. En part, gràcies a la circular de Circulating Laboraries, o sigui una mena de biblioteques amb ults. Sobre tot, populars entre les lectores dones, que hi podien accedir pagant una subscripció que et donava dret a tenir dos llibres. Un, d'una novetat que només podies tenir, i en el màxim, si és dies, això ens dona una idea de velocitat que hi ha gent a aquestes dones i un de fons que només podies tenir-lo un mes. Si, bàsicament, la gent està més enganxada que netflix. Has arribat i si t'exctualment, hi havia una epidèmia de "Fimal Novel Reading". Vaja, per diós. He entret en en compte que es consideraven aquestes noveles com trash i que digui-les era una cosa de noies bledes i fins i tot es trobava que era inadaquat i hi havia moltes famílies que les prohibien llegir-les a les noies joves. Jane aquí va a l'atac. Ho res, una novela contesta la noia, tot deixen davant del llibre, amb simula indiferencia o mumentània vergonya. Doncs sol, Cecilia, o Camila, o Valinda. O, en una paraula, només una obra en la qual es posen manifest els més grans poders de la imaginació, en la qual el més propon coneixement de la naturalesa humana, la més feliç d'escripció a les seves barietats, les més viures a fusir en de l'enginy de l'humor, són transmesos. Noveles, o sigui, la òstia. Llavors, era molt més ben llegit, molt més perdó, era molt més ben vis llegit totesures d'història o poesia. Tot i que tali com ens defensa de Jane Austen, en aquests llibres no s'hi podia trobar cap regment al tema o l'estil del qual no desagradés una persona de bon gust, ja que la substància a aquests assajos consisteix que hi hagi deves sempre en la firmació de circunstancies improbables, un personatge espocos i ins naturals, i en temes de conversa que ja no interessen a capa i serviu. Wow! Jane Austen sempre farà llegir a les seves protagonistes dels seus llibres i fins i tot farà que sigui una característica al seu caràcter, com, per exemple, a Lysi Bennett. I un altre exemple, que a mi m'encanta, és com dels primers passos de independència de la Fanny Price, serà poder escullir ella als llibres de la seva circula i tinc d'Albury i no haverà de prendre dels llibres que li donava l'ed, molt fort. Heavy, que després de 200 anys, encara estigui aquí tenir aquesta conversa, que encara es desprecii les autores dones i les lectores. Vaya, voleros. Una cosa que ha costat molt d'entendre l'acadèmia és que una dona de classe mitja de l'època estava molt cultivada i llegida, o sigui molt més que molts homes que havien anat a Cambridge or Oxford, i que per això es costa molt d'acceptar que a gent pogut sortir escritores, com L'Austen, les brontet o la Emilie Dickinson, si no havien anat a l'universitat. Poc després d'això, després d'aquesta mega defensa de la novel·la que és el final del capítol 5, que és com per marcar-lo molt fort, trobo un exemple de la diferència relacional entre la càcerina i la Isabella. Després de parlar d'aquella jeixa, la Isabella es posa preguntar-li coses importants, com per exemple, 15 homes li agraden. Si li proposaves a posar-se vestits iguals, li diu que els homes són uns passats, però després se'n va perseguir, xaval per crereir. És clarament una noia que viu per seduir i per agradar. I si no mireu els seus comentaris quan la càceri li diu però. però. Digueu, potser ens trobarem aquells dos xicots. O, tens sabal. Si ens afanyem, els deixarem enrere i en mòro de ganes d'ensenyar-te el meu nou capí. Però si ens esperem uns minuts més, no corraré malis de trobar-nos els. No els tindré pas aquesta consideració. Tu ben asseguro. No penso per extractar els homes amb cap amb tanda respecte. Això és com se'ls malacostuma. La càceri no tenia res a objectar aquest raó. I en conseqüència, a part del de firme la independència de la senyora de Thorpe i la seva resolució de 1.000 i altra sexe, es posaran en marxa immediatament caminant tant de pressa que em podien en persegució dels dos xicots. Són inverses. És que és la millor la gent. Perlem de jansor. Amb ell, en ell, en J.Nouse tenen es planteja el fac boi original. I això farà a cada obra. Per espòil·lar, però llista de senyor's red flag. Jansor, Willowy, Willcam, Henry Crawford, Prancharchil i Mister Williamelio. Abans allà! També he dit que són més o menys dolents a consaltar la obra. Sí, li deia que em capitull. Però aviam, arriben al germans. Només de conèixer el sorp i li diuen a la Catherine que és igual que el seu germà. En la primera lectura, això ens pot passar desaparçabut, però que em veiem el mega flert que porten la isabera i el germà de la Catherine en tenim donem totes les semblances. Que en realitat no s'ha de ser estalonoproncés igual. També les diferències de relacions Entra els d'orbils mor-la. La càcerin no té ni puta idea d'on és el seu germà. De fet, fins que no apareix, no ens l'han dit en sols esmentat, perquè, com que enteu, una colectió, és igual. I en canvi, els d'horpes mòon pel món com un plan. Jo, a la primera trobada que tenen els dòrbils mòrlen, no sé si la gent és una borde, o és que és tonta. A la primera trobada de càcerin i el Joan, quan el tio es posa en plan conjat, és una mena de conjat criptobroïn suportable, però amb caballs. -Això és una cosa. -Això és de l'època. Totalment, és una cosa molt forda. Perquè si llegés a la càcerin pots fer-ho des de la inocència, de no saber si està responent, perquè no en sap més, o si està condes tan superborda perquè la deixi en pau, perquè a l'herda, perquè el tio li fa preguntes, per intentar presionar rellar i rellar i respon. No sé, és que no ho sé. La gent que va negar el tio és supermar el parlat, un mantidè, i que dones unes bives de titapatita amb escolonitat frajil molt fordes. La relació que tenen els diferents personatges amb la novel·la ens marca molt si ens caurebé o no. Parlem de les novel·les i el Jonstor. -É un agit de Dolphos, senyor Thorpe? -O Dolphos, o no? Per deu, no en llegés això mai de novel·les. El trafeina tinc. Les novel·les són totes planes de ximpleries i de poc a soltades. No en ha venat per hagut cap més o menys discreta que des de Tom Jonst. Tret de Demonc, aquest lavatge llegirà el tradia. Però quan les altres són la cosa més estúpida del món. Crec que el Dolphos agradaria si la llegiau és molt interessant. -O dubto? -No. Si llegéssill alguna cosa serà una novel·la de senyora Radcliffe. Les seves numeres són força entre tinguades. Són dignes de seguigides. Hi ha diversió i estil en elles. -O Dolphos, escrit per la senyora Radcliffe. -Voleu dir? Sí, ara ho recordo. És veritat. És que estava pensant que hi ha altra llibre estúpida, escrit per aquella dona de la qual se parla tant. -La que es va casar amb la migran francès? -Suposa que ho referi a la camila. I sí, se està referint a l'escriptora Faní Barney, que va ser demà d'un ordre de la línia Carolina, i que es va casar amb una migran francès al general Arbley. Va escriure camília, comília, colín, camilla i Cecilia. Va ser una autora molt populara a l'època i la precedenda del que faria Gignou Sten, a la qual li agradava moltíssim. És molt significatiu que només hi hagi llegit de mong. Va ser una de les poques obres escrites per un home i que no fa servir el terror més psicològic i subtil de la resta d'obres, sinó que és mega gore evident i bastant pornogràfica. -Vaya! -També, és revelador com parla de les llibres escrites per dones. Els follègia i dió, va, això no és per mi. Exactament el mateix que fan molts homes amb la masculinitat fraigil quan veuen un llibre de Gignou Sten. En Joan, tracta malament a la seva mare i germanes, cosa que desagrada la Catherine, però com que la Isabella i la seu germà li han dit que és tan fantàstic, que és perfecte per ella, i confia més en el seu criteri i en el seu pròpio. A part, mai havia estat considerada bonica, i quan sap que la considera la criatura més encantadora del món és massa per la pobra estima de la Catherine. A més, per fi tindre els veis compromessos i veien dels dies que venen, poc pobretes també s'entén. S'haurà de ser nerviosos com nosaltres per tenir-me una bona notícia. El tindli torna a ser abat. Però no ho canta en victòria, perquè ve, acompanyat d'una noia jove molt bonica, l'Eliotinlei. Repidament, però s'ha donat que la seva germana. I no la seva muller. I gràcies a això no es desmaya sobre la pobra senyora Alén. Heu de tocar el vestig. Això sí que és una desgràcia. Va! La relació del tindli i la seva germana o si és de les coses més cúquies del món i d'aquest llibre. El tindli la porta a tots els compromissos socials i no s'invergonya de namoranoia. No té una masculinitat fàcil. Pot parlar de coses femenines sense sentir-se menys masculí o castrat. A diferència al torc o dels homes que ha diuen hau dia d'avui que no poden llegir un llibre escrit d'un adon a un munt escobertes estampades. La descripció de la senyora de Tindli és una manera de la gent de posar-nos de manifest el tipus d'amiga que vol per la catherin. Sembla que pas de ser jove, atractiva i d'estar en un ball sense voler acreditar la atenció de tots els homes. És con una mica un contrast heavy, de la seva primera amiga? Vaja, por diós. En el primer ball. Que ha de rinteu que es jo de veure com és realment la Isabella. No m'ha horit el teu costat i això dura 3 minuts. És un exemple de la seva volatilitat. En l'estat donant mòstres de la seva capacitat de compromís que ha estandit les erenitats de compromís, però jo crec que el primer moment. A veure que li compres una mica perquè veus a la nena enamorada del mort, l'any penses, "Va, jo què sé, per la para moltes famoles, estuntaries, tot i amb passat per aquí". Deixar la corra. Total, la catherin malgrat, tots, a sent molt a vergonya, perquè la deixen plantada. Ha de rebutjar el Tindli, que és aquí realment vol veure per culpa del joc, que és un normal. I a més, no és l'única noia que està seguda. I, per tant, si ja l'han abuscar a una i ella l'ha rebutjat, hauria de demà li de ballar a un altre. És a dir, no és broma, perquè això és així. Revisant de l'Ai Disangent del Manet Iquet, que és 20 anys posterior, però bueno, ens diu que un caballet realment ha educat no dedicarà tota la seva atenció a les dones que són a la pista de la balla, sinó que demanarà per ballar com a mínim a una de les "wallflowers", és a dir, les flores de paret, que són les dones que estan assegudes al voltant del ball, perquè si no es pareix, vols amb els educats, ells no podrà en ballar. De tota manera, seguint aquesta etiqueta, en Jon Thor, pesta ser un mal educat d'anesos, perquè hauria de ballar amb ella només arribar i a més de més procurar que tingui el que ha rebut de mixt seus, de mixt de lli. Alerta. És que a més, el Jon Thor és un expert en la llum de gas. I comença amb la cita que ja segura que tenen, just quan els pobres tindlè i la navebre a la pobra que ha cerint. Acaben radant a la càcerin veiem que li fa unes preguntes una mica estranya sobre els alent, sobre si són rics, sobre si és el seu padrín. I, gnau-os, ten, aquí ens donar uns detalls molt exactes de l'obicació on passar aquesta conversa, que a dia de vull passar desapercebuda per nosaltres, però l'acte de l'època no li passava gens de ser percebuda, perquè estan davant de la menció d'un famós milionari enomenat senyor alent. Si és una mica, com si ara estàs davant del palau "way", i li preguntes si el seu padrí es diu "way", que la cacucnomia és molt rica. I a sobre aquesta cita entre cometes amb el sort, o sigui, és horrible passaríssima del del pitjor, del gonyaleana. Es passa tota l'estona fardant de que té el millor que vai, el millor carruatge, el millor genet. A més, la càcerin no està acostumada que aquest tipus persones tan exagerades i que canvien d'argument que a dos minuts. La seva pureza de caràcter, això que massa amb el sort, com que és tampoc experimentada, no s'ha travès a ajudar-lo durament, però comença a veure que és un reat flagampot. Es debat entre el que li diuen el sugerma i la seva amiga i el senyor Thor, que és el que ella realment creu que es bo per ella, el tindre i perdó. Però no cosa creuran el seu propi judici. A la càcerin encara li falta autoestima i molt molt per veure que s'adagui a més per su propi criteri. Però, ara el que no té prou sanderi, ni que sigui per comparació, per veure que el Joan Thorp comparadant amb els tindri li resulta profundament desagradable. A sobre el primer que fa la isabera és dir-li que el seu germà està enamoradíssim de ella. Així que amiga no estàs ajudant-hi. No, ajudes. Fina meva, no ajudes. Després de la primera excursió, el James Morgan i l'Aisabera ja no se separen, i és molt fort veure la càcerin fenda que ara vina involuntària. Està totes les tones amb ells aguantant les permes de Montalca. És amb ella que té un paper absolutament instrumental a l'arrelació de l'Aisabera i el sugerma, i sembla que socialment estic bastant ben visc a sigui així. Per mi em deure una miqueta de les bives de la Fani que preis a Mansfield amb l'Edoord i l'Amèrica Alfort, que és super violent. Tot elment. Gina ostens sembla que molta gràcia no li feien aquests flirtes just tan evidents, on se enamoren superràpid i no paren dedicar a tenir la mateixa opinió en tot sense respectar cap convenció social. O si una mica em recordo també el flirtetges que ha anat del Willow y em la Mariano. En canvi? La Elie honor, la Elie, no, la Elie honor, sí que és catalana. Ai, sí. Cosa que no em pensava que diria dos potes diferents. Però la gent recuperaria o senti sentiment. Però la gent ja ens marca que un personatge es diu Elie honor, serà catalana. Ella vol ser realment amiga de la cacering. És molt divertit perquè la cacering es pensa que és super subtil en les seves preguntes i, basicament, o sigui, estar confessant que li mola a gas el seu germà. I sent va casa molt contenta amb les esportatives del balai de l'Andava. Però no es pot concentrar en la lectura perquè està pensant en quin vestit i quin amus a l'in es posarà. Crec que aquí és l'última vegada que la cacering ja ja és. És important que la gent no està en bàsicament descullant de les obesacions en tenir reba nova per una festa quan els homes o sigui que no s'entiran de aquest vestit de nou. La reflexió sobre què pensen les dones de les dones i els homes quan les dones van més o menys ben vestides, jo crec que també és un estatment per dels de Marca Marca. A fer-ho el llibre i el llibre. No, que no s'escoltem. Jon Thorpe, últim avis, potser us plau per a de fer-li llum de gas de la pobra cacering? Sí, quan arriben al bai, la cacering només sospira per trobar-se amb el tínle i a sobre o sigui a sobre per ja que va la seva felicitat més màxima li demana els primers bais. Però li vols reensorpe i te'ls collons de dir-li que ja li havia compro més els bais amb ell. I aquí la cacering ja comença a ser una mica més decidida i li diu. No sé com ho he pogut pensar, ja que en cap moment m'ho heu demanat. I el tio segueix intentant i per la sentit colpola. Total, que aconsegueix ballar amb el tínle i canviant les relacions. El tínle i diu que el sorpés un plom i tenen la conversa o sigui, de l'hijòs. S'hiosa, superhot, sobre la dança, el matrimoni i tot el tema que és un flitx tan descarat. Però tan mono. És que m'encanta. Aquest caballé m'hauria acabat la paciència. Si és que d'avui ets molt més al vostre costat. No té cap dret a caparar la vostra atenció de mi. Hem establert un entesa de dedicar-nos l'una a l'altre durant tota la vaciada. Per favor! El que ha de fer és que la gent que faig un lloc de la ciutat és que la gent que faig un lloc de la ciutat és que la que tenim, que ho rendida els seus peus ja no només perquè li agrada i vellà és que més a més li agrada parlar amb ell s'ha enamorat però no cosa molt fosigui que no m'extraña hasta la stranca, no és molt fort i quan han de fer el viatge en cotxe i apareixen el sort i l'Aisabera fa un moment molt lleig, molt lleig que és tantar la que ha de ser-in amb el lloc que sap que vols rebeure el castell, l'indret més bonic d'Angleterra però és en realitat un castell, un castell antic el més antic del regne però és com els castells que s'ha sortat les noveles? Sí, sí però realment hi ha torres i galeries a dots enes i tu com a l'acte, sabies que hi ha difícil de castell només tenir el nom, que era una construcció recent de feia pocs anys que només tenia tres torres o sí en plan disneyland total fatal, la roca avisatge i la capolla, la cate que talonia en mi ni a tu de cacere i insisteix que tenc un compromís que tenia maltint, però aconsegueix convencer-la de que han d'anar a visitar el castells amb veïs perquè li diuen, o sigui, li manteixen dient que han vist el tint, a acompanyat d'una altra jove molt bonica i que més a més has sentit que anirien cap a una altra banda Sí, es pot ser més mentider però no només això, és que quan se'ls troben i ja veu que ha mentit el tio no la deixava això del carruatge o sigui, és un segrest o sigui, de què va? d'aquestes? Per què vol tenir la cacere i el costat? Què es pensa que és un floreiro, un excessor i el seu vestit? L'hi ha de cacere i el seu vestit? Per ell, si us plau, per ell, senyor sorp, no puc continuar. No vull venir, haig de tornar una senyora de dint, no és no jón, sort de merda, o sigui, va dir que els victòniers constantia el consentiment sort regular, tirant a fatal, però si fa això per tenir la seva costat i ens imaginem, ho és ful thinking mal, que el que li podria fer és que veixin junts, només podem estar segoles que la cacere seria la criatura més infal·lisc i probablement maltractada del món. És que sobretot la cacere i n'acadat com el cul amb el stint ley. Com que a més a més no està basada a la vida associatat, no sap per on tirar. Diu, no sabia prou bé com es podia qualificar dins de l'arregl·la de la curtesia mundana una ofensa com la que hi havia comès. I a més a més a més perduts que la cacere, desconeixem absolutament de regles socials. I a vosaltres va superbé que la nostra narradora estigui perduda. I anem aprenent amb ella com comportar-nos d'acord amb aquesta societat. El que no sabia la cacere i la pobre Eleanor també estava reallada, pensant que li havia fet un lletgem a la cacere. O sigui, és que són un momentíssimes. És molt curte, realment. Esperem de la conversa on ella pot disculpar-se el tint ley, tornen a quedar amb la Eleanor i sembla, i sembla que li cau bé el general al tint ley. És una cosa que li va dir que no hi hagi una cosa que no hi hagi. És una cosa que no hi hagi una cosa que no hi hagi. I la Cacere i n'hi ha tanta posa paus en saber de saber del tot. També dedica el john Thor, porta massa esbagades, fent els comentaris que la comencen a incomodar molt, d'aquí és la dona més bonicada d'avat. I esposa super-hilipolles també i dium. No, si vos no hi ha neu, jo tampoc hi aniré ni que em pengin. Jo sólament pensa a anar i per portar vos a vos. I ja respond. Aquest és un complement que no em causa cap satisfacció. I el john Thor, de decidirà pel dret i torna a mentir un altre vegada. I canviar així de sent, com anaran a n'hi només, a ser un rotllo. I a la Isabella dissem de puta mare per què és una goïsta, de merda. I una mica que ha ser una amiga de té cuenta, que no és la teva amiga. Reina. És que fins i tot la gafa de les mans, per no deixar-la marxar, a seguir em sembla super-viraantíssim. En quin univers el Thor, vas pensar que si la llunyada de les coses que vol, la pot ser d'uí. Aquí és això. El repte de les Sabines. Si té no, veus per si té hermanos. Però ara per fi els ha l'hem mostrat una mica tot a Sant Dèri, però t'artim malament. Sí. Quan ella ja ha patit aquest moment de vergonya i de violència, quan anava a disculpar-se i ha entrat com un tornado a casa del Stimley, que és un moment no ens comencen a veure la caixerina com la de la sènia impetuosa, que és en realitat. I ha conegut el Gerardà, a l'Itórna que s'ha de venir a Italia, i el que ha fet al Thor a les hores ha les hores. Ara, 25 anys després, una miqueta, els de la lítima en que en Jorby guanyés no és bona companyia. Ara, ego, a pus, molt bé. I aquí tenim una altra conversa sobre la novela, però aquest cop a mentilli i la diferència és abismal. D'alejón, d'alejón, ridale, ara boreu. A les hores heu estic de l'estranger, a l'exclamal Henry, una mica sorpres. O no, amb referiixo tan sols a les meves lectures, sempre em recorda el país per enviar gèlmeli i el seu pare als misteris de Dolpho, però vos me n'adavolles i no ve de suposo. Perquè no, perquè no són prou araba d'esparbots, els cavalles més aixell llibres millors. La persona sigui un cavallet una d'ama que no troba ple·na una bona novela, deu ser intolerablement estúpida. I hagi totes les obres de la Rádclip i la majoria de Iaz en gran ple·na. Quan els misteris de Dolpho un cop la vaig haver començat, ja no vaig poder deixar-la. Recordo que quan la vaig acabar, que la vaig acabar dos dies i sempre amb els cavallis de punta. O sigui, no només apreciar la lectura i no saber guanyar-se'n la lectura d'aigir-la i d'agaudir-la, sinó que també veurem aquest diàleg que li hagi a jajar amb veu alta a la seva germana Elianor. O sigui, es pot ser més adorable. Carl dit que també està ser una mica crejeraat, perquè aquest llibre era extremament llarg, i és com dir que t'has llegit tota la saga de Harry Potter en dos dies. Però mira, escoltant. Si jo arribo a aquest punt, mira, Henry, que és un recaborgui. O sigui, tu permeten tot. La cacirina més a més necessitava que et suposo positiu i diu, "Manalegro molt de saber-ho, i ara ja no tindrem més vergonya, perquè m'agradaria de Dolpho, perquè us asseguro que estava convençuda que els homes menys preàvem sorprènment les noveles". El passeig és preciós perquè tot i que la cacirin queda una mica de com una cria que ho és. Va prenent i va enamorar en sacada vegada més. És divertit, però com la gent de la seduess, sense deixar de fer-la riure, que és molt important. I malgrat que en alguns moments és profundament condescendent. O fa, a una l'agència, que no el fa desagradable. Perquè fins i tot quan es passa, com qual Llea Llea li fa dir que tenen consideració la intel·ligència de les dones i el repeteix exactament el que ha dit amb l'any. M-m-m-m-m-m-m-m-m-m-m, és encantadó. En Henry ens agrada, però no sé si, perquè ens agrada ell, o perquè en comparació amb Enforb és un ángel. Reflexiu una "m" i sisplau, de reflexiu una "m". Jo una frase de la Catherin, que la deixen a una mica així, en molta inocència, però que va carregada per mi, va carregada, i s'hi me demisatge. Quan diu que no li agrada i agigir gaire historia, que les careres entre papes i reis amb guerres o pestes a cada pàgina, tots els que exomes insoportables i gairebé cap dona. M'encantant. La Catherin té po de no agradar-li el tindlei, perquè no es proguin es truïda. Però la Gain ens veia que si una dona sap d'alguna cosa, farà bé de ocultar-ho, perquè els homes els hi agrada fer. Mansplaining. Un cop més, Gain Austens, segles abans de ningú. Però la Catherin, obre cometes, però la Catherin no coneixia els seus propis avantatges, no sabia que una noia de bombeure amb un corcàleg d'unament molt ignorant, mai no deixa resulta atractiva als ulls d'un home jove intel·ligent. Bé, doncs, no comentarem això i l'actualitat que té aquest tema. Anem al prometatge de l'Aisabérià i el James Morland. Realment la Catherin no s'entena de respogre, t'ha amibat. L'Aisabéri està dient, ets capaç de veure i a través de les parets i d'altres encara respond. És possible de veritat que estàs enamorada d'en James, filla meva. I aquí, la idea de veure com ens ha fet coses molt raras. Això és una cosa que s'entena en una segona lectura, perquè en una primera no saps si només està fent una intenció portable o si és pom de directament, però com que està contenta i enamorada de la Catherin, i de Catherin està com encantada de tenir la decunyada, posent i tirant-ne l'alant, m'ha de. T'únic que no t'ha discordat en aquest moment és la conversa que té amb el Jonsorb, en una de les seves respostes no saps si diapren el pel o què. Quina cosa grandiosa aquest casament, com ja deu. Una bona pensada de morda ni la ver. Què us en sembla, senyora de morda? Jo trobo que no és una mala idea. Jo crec que és una molt bona idea. De veritat, això es parla en franquets. I tant, m'agrada veure que no sou una amiga del matrimoni. Heu sentit mai, ja que ja venia que ensho assistia una boda en accedere la propia, vull dir, vindria a qualsevol que es menja la ver, el suposo. Sí, he promès a la vostra germana que seria el seu costat, si és possible. A les hores sabeu, va dir, retorçant-se a les mans i forçant un somriure de van aït, vull dir que s'ha de veure, podria en demostrar la veritat d'aquesta vella que ens ho ha fet. Sí? Però és que jo no canto mai. Tot el. Sí, i també, s'agraïf, aquí. Cosa molt fort, va, i m'hi trob, tots els històries. Tot el que ara tenim, el James Mordel, el seu espara estar, tant que coses del casament, i la Isabella i la Catherine van a un vall tot i que la Catherine no té massa claga, la Isabella i la gent. i d'anar i apareja el germagrant del tindle, que és militar com el seu pare, bastant vam veure i a sobre és l'areu. I ja el veus que aquest noi estarà un problema, per què va primer a la frente i demana la Isabella per vallar? I torne a baterir la conversa per enmarcar del Henry, per ell i el pel de manera molt dolce a la Catherine. La Catherine diu, no us comprenc. A les hores ens trobem en posicions molt desiguals, perquè això és comprem perfectament. A mi? Jo mai no puc parlar per ser n'interligible. Bé, una setidraxada en el llenguatge modern. Després d'això, comencem a veure què passa a la família, a Torp i els diners, perquè fan allò de farda molt, però després preocupa el moltíssim. I la Isabella diu que els deixen el senyor Morland de Cob no li acaba de semblar prou anteuria perquè els impadeix casar-se al moment, però ja ens hauria de començar a posar la mosca a la verra, perquè això bona pinta, bona pinta, no està fent. I un cop tenim el prometatge, apareix mena en marxa, ens trobem que la Catherine es posa molt nerviosa, perquè ella en teoria a la marxada abat, i deixa de veure els tindli. I quan ella confirma que es queden 15 dies més els tindli diuen que han de marxar, aquell mateix dissapte. L'Ell i a Nord li diu això, però li vol fer una proposta, i quan la Can Serina es pensa que la proposta serà, doncs de Cartagiar-se, apareix el general tindle i li proposa que els acompanya la vadia. Jo he de una cosa. I vull saber que no sóc la única paranoica que ha passat això. A mi el donada del timli li feia massa casada a la Catherine, i en un moment em va fer poc que no posé el quibolgués tirar-les terrestre amb la criatura. -Sempersen de cor. -Gracias. M'ensaves de tornar-lo a casa. -Casi, chungas. -Molt malament, això. A més, diumaps que és molt guap. -Ya, ja, és que no és que no és que no és que no és un gale. -No és que no és que no és un gale. -L'Acacerin estar els n'obuls perquè se'm la va dir i li sembla que serà el moment de "viure aventures". # Soi viure de aventures, i poi viure a la Santu. # Casi, que margen risats. I de cops, a la naca, upsis. No havien vist les aves de feia dies. I quan la troba la tiesta, rar, morrera. De primeres li parla del timli, del capita. I després li diu que en Jon Thorpa està super enamorat i que ella el va encourage. Això és molt fort, perquè no sé si el actú d'avui en dia entén que l'està menessant que dirà que l'altra. O sigui, que hi ha encourage de l'altre si es pica amb el tema de sobre un metatge amb el timli. O sigui, hem d'entendre que encourage el primatatge en aquella època era considerat de bargeu-la i que destruiria per sempre la seva reputació. És un moment duríssim, perquè de que ha fet una basura, i mentre li diu això, la Isabella, amb tot el descaru, amb una geta de ciment armat, es posa a aflir-te ja amb el capita timli a la seva potecada. I potser és per això, o potser és perquè la cosa clama una mica del cel, perquè la Isabella posa a la posa en un compromís, o el que sigui que per fi la que ha cerint es desperta. # La Isabella es una miqueta, es que el farà baraguetes. Podem dir, molt bé, i que el morda més tonto con la sabata, ho podríem dir també. No passa res. I d'acord, la Isabella semblava una altra persona. En el que jo no sé si això és un arregle, és una altra persona. La Isabella és una altra persona. El que jo sé és que el morda més tonto és el morda més tonto. L'ha de ser una altra persona. El morda més tonto és una altra persona. I el morda més tonto és una altra persona. El germà gran del tindlei arribat tard i cansat. I tu l'actor, saps que la Catherine havia deixat flirters en la Isabella. I penses a imar de Déu que s'ha encadat fent tre fallaries. # Jutell, jutell. Però el Gerard Antílies desviu fins al punt de ser desagradable. Per tal que la Catherine estigui comuda i ella cada vegada li anirà a agafar més tíria. Si molt teniamen el Henry, s'hagués del seu flirtet, fins al punt que hi hagi una miqueta, "Get the room", però molt alegament, molt cuchí. I a l'Eleora està sent com la millor amiga del món mundial, perquè ho és. L'estimem. Jo et dic a l'Eleora. Quan estic canviant la badia, ven a seguret el costat del Henry al Xeret, la Catherine, o sigui, ja no hi cap el seu cor de felicitat, i li diu, ha de ser molt bonic durant una badia. I el Henry, que és un trapella, i que sap quines lectures l'obsessionen. No és val, t'hi ha un i monto un puto pot que es de terrora amb malament reals. Com un bé bé! Així, li crea una escenari de novel·la gòtica com il fom. Una bella criada a la guiarà per uns passatges tan abrosos per portar-la a l'abandonada de la badia. On la faran dormir a l'habitació post que amb un cobre llit de vellut vermell que n'ha de tapisos on ningú vol entrar, perquè fa anys va morir un parell i fins i tot ja hora em passà d'issecret. I quan arriben a post, troba que evidentment res no té res a veure amb el que ell havia dit, accepta un arca. A veure, moment, disc laimer. Els quissos s'ha de passar vergonya a l'Iena, a que feu-vos a la cadira, neus preparant, perquè la que vien és divertida. Tot el que d'atí ha esposa obrir l'arca i es troba a cadins i ha una bano badacotó. Primer indísica no ens hauríem de inventar coses per no fer el ridícul, però no era l'acceu, no patiu. No és el que no ens hauríem de fer. Hem de dir que tota la visita de la badia és una sapsió estètica per la càcerin que es para a una escena rigòtic i es troba que és supercomuda i moderna. Com veu els vitrais observa que mantienen la d'antiga estructura gòtica, però l'interior és moderna. És el mateix que està passant amb aquesta novel·la. És una novel·la gòtica però moderna. Us han recordat el principi del pot, que es ha acusat els elements típics de la novel·la gòtica. Doncs ens estem tenint un per un tots els elements essenciars de la novel·la gòtica, però adaptats a la hipocamoderna, o sigui moderna, en tenim aquesta de la gèin, perquè nosaltres ens hem l'antig, però per ais era moderna. Hem tingut, o sigui, és que fins i tot hem tingut un segrest. No, no, no, no, no, no, per tant. Per tant, el actor ja sap què passarà perquè està seguint l'estructura típica d'una novel·la gòtica. Per tant, sense els nervis de la història, ens podem fixar en tota la resta de coses que ens vol parlar de la gèin, de les gràcies socials, de les riquesa, de quin lloc et quedaves com a dones, si no tenies una bona dot. Hem de tenir en compte que el tema principal de Dolpho era que la dona no podia tenir drets de propietat. Es comencen a donar escenes una mica incòmode la novel·la. Com, per exemple, quan el general tindre, comença a fardar del seu lloc de porsella en anglès. Recordem que és antifrencès, perquè era així molt tal, i es sent super orgullós quan la càcerin li diu que és molt millor que la dels alders, i deixa que haure, pues que serà el seu regal de boda, cosa que tots pillen menys la pobra càcerin. Aquí comencen a miqueta el lloc dels disbarats, que és aquesta història, perquè cada escú es pensa una cosa que no és de l'altra. El general tindre li fa un cas que no entenem a la càcerin, i en canvi, la càcerin, de seguida, es posa amb el pensant molt fort del general, perquè sembla que defugi el record de la seva dona morta. L'Eli, onor, té molt present de seva mare, i a llenyora moltíssim, i porta molt malament que el seu pare no vulgui tenir recors de ella, per dir-ne la casa, no volubrir la seva habitació. Amb tot això, la càcerin en té prou per pensar que el general tindre, era com a mínim, una massa ensecor, que no estima a la seva dona, i que aquesta era molt desgràcia del seu costat, gens intensen allà, tampoc, eh? Fins el punt de demanar-li a l'Eli, no et queda deixi veure el ratat de la seva mare, okey, i la habitació de la morta, hola. I aquí, la meva idea ho que quan la seva mare se mori, ella no hi era. Bueno, la pel·ligolosa, és que és monta, el que li faltava. Aumenten les suspites que quan va arribar. que quan arribar l'herbè és per. "Sfa de nit, el general li diu que no les acompanya a dormir perquè ha de revisar uns opúscles." A la càcerin, això no li acaba d'encaixant. No que és que de revisar un opúscle, li sembla poc de malvat gòtic. Però en realitat, està fent malvat de la vida real, està denunciant els seus veïns. Us ubico. Queren els opúscles o p'n fets, que diem així vulgarment, doncs bastant el Twitter de l'època. Era molt, molt, molt influent amb tot els ambits, o sigui, tant els socials personals i socials, polítics de tot. Exempla que jo crec que ho veuré tots de perquerra rellevant socialment. Brits et torn. Van ser molt importants per consciència i guanyar dret socials. Per exemple, gràcies als p'n fets, tenim la vindicació de la dona de "Wolston Craf". Pau! Per què eren tan necessaris, dius, publicant, llibre normal, fimeu? Doncs perquè estem en un moment històric on es drets i les llibertats fonamentals brillen bastant per la seva absència. Parlem de prohibicions de parlar en contra del rei, de reunions de més de 15 persones, a aquestes mesures tan radicals venen sobretot perquè estava passant al país del costat. La reoriciament seure. No volien que precisat mateix en la terra. Per això, algunes terratinets acaben senes pies dels seus veïns. Tot el que ha de fer és fer un últim intent de demostrar-nos que és una flipada i a escola a la habitació de la morta. Ella sola. I quan veu que evidentment no hi ha rarru, la habitació està neta, andreçada, tot el veu en correcte, ja està morint de vergonya. A les dures al Henry, que fa uns dies que no hi era, perquè l'immerseta que es seva, torna i la troba. Allà sola a la habitació de setmana. És una humiliació enorme perquè la vostra evidencia molt fort, però molt fort. I sembla definitivament que no pugui fer més el ridícul i que la cosa s'ha imaginat a la puta merda del tot ja. Però en Henry és un senyor. I en la veritat, posa una evidencia, hi ha haver-li explicat que no, que a setmana no va morir sola, que ella era allà, i que s'ompera a portar el dol, pues, regulint-si, i que no, per això no vol tenir a la seva dona, allà al mig del menjador, un retrat de dos per dos, i el tio, amb això, a dir-li això i et de Brau. Serà l'haja. Aquest moment, m'ensplaining o sigui la caterina de cor, s'ha fet la seva pel·lícula i el Henry li diu en plan. O sigui, s'ha ensat, això en la terra no passa. I clar, si m'hi has de la història en la terra, o sigui, li diu, si m'hi has de la història en la terra, va, o és que això no ha passat mai, això en la terra no passa, això en la terra no passa. I tu com a l'acte, puissers bastant, que està passant, bastant en l'acte mena això, sobretot perquè Gaina hauria de fer històries famoses que havien passat justament a Bàcia i a l'Evoltan. Com, per exemple, tenim la història de "The World of the Lady", on un llor va t'encar a la seva dona per matar-la de gana i embarinar-la, o no sé, per exemple, et són en rei cangles que va tenir 6 esposes i va de capitar la metat? Va, em fa un musical, d'això. El tema és que aquí la caterina encara no ha acabat de llegir l'Udolfo, i no ha arribat al missatge final que ens volia donar l'Enrat Clip, on tot allò gòtic i sobrenatural de una explicació racional, i era d'agut a l'access d'imaginação de la protagonista, i que havia la protagonista d'Audolfo, havies hospitat injustament del segon clacar-se resulta que anurà tan dolent, igual que la nostra estima de cacering havies hospitat injustament del senyor Tindlí. -Bueno, injustament. -Ara en parlem. En "Rat Clip" i "Marie" i "Wallstone Crab" eren contemporàniers i eren mutuament admiradors, el que reclamaven és que la dona no podia ser privada a l'educació racional, perquè tenia una intel·ligència imaginació que si eren educades podien ser molt útits per la societat, com que la cacering encara no havia acabat la lectura, s'havia quedat amb la pármord bosa i estètica del llibre. Però aviam. Tornem a la Isabella i els seus moviments estranyes, el que triga de la caceringa a la Isabella no és la seva amiga, i que és una petarda, ho volem perquè o sorpresa no li escriu mai, i quan repo una carta la pedia és del seu germà pesvullit. En "Jayus Pobret" li diu que la Isabella no només la deixat, sinó que es casarà amb el capital d'inli, i que faci el favor de marxar de poestu, que si no, la humiliarà molt fort, demogordo. La poble a casa ha de tenir una estrenca a la meitat, i quan ja es pensa que, bueno, que ja està, que haure de marxar d'aquella casa, que no suporta la vergonya de veure'ls, el Henry diu que la Isabella va fin a Filipina, si es pensa que el Fredric Timley es casarà amb ella. Que ni de coña? Comptió, no? Bic. És de partida aquesta conversa que anirem veient que ara és a veure es mou per diners, que no és cada de tranquil·la fins que no es cas i el munt baronet, com li diu el Henry, però no només això. Si no que els Timley no es podrien casar cap dels tres, amb algunes posiciós aquells. La cacera inigual hauria de sentir-se una miqueta preocupada per això, però decideix i creure la idea. Bueno, sí, de cas. I al moment. I al moment supermoni de visitar la cacera en Henry, on la cacera en diu que li agrada una vista en particular. I li van que no ho tocaran la caceta, que es veu, perquè ella li agrada. O sigui, és com molt evident que la vol en casa, i ella es comença a relaxar després del petit tema de bé acusat de sessinat al pare. Però les hores rep una carta de la Isabella i la Tia Chunga. Li escriu per dir-li que no sap què ha passat, que ha perdut la dreta del James miraculosament, i que sort que el Timley ha marxat perquè no en suporta la mira, pava. O sigui, bars sort, la cacera en l'esportat i acabat dient. I aquí, s'acaba de Isabella i tota la nostra amistat. Has de pensar que sóc idiota o no m'hauria escrit així, perquè potser ha servit perquè la conegui més bé que no em coneixi de mi. Ja veig el que es proposa va. És una coqueta bona i el seu estrux no han fet cap afecta. No crec que mai has sentit cap mena de afecta ni pel James ni per mi, i m'estimaria més senyor ver-la conegut mai. Que satisfactoria per tu. A tot això, la cacera en es comença a preocupar, perquè realment si està fent una miqueta d'ocupar de dia, per molt a gust que estigui all. I els diu que potser hauria de marxar, però el Timley que no, que no, que no, que no es cap molestia, i ja, pues, ho has quedat allí, però està en tranquil·la. Fins que el capitat de Timley d'acord torna a la viatge i, pràcticament, ha fa fora la casa. I tenim la pobre cacera en s'entendre res, ha vençat com a d'Alerí, d'Alerí, norplorosa, marxant cap a casa sense les aves a saber. Perquè la fa marxar, sense ni tan sols, ha venit els diners per arribar a casa els seus pares, que va una miqueta de prestador, i fa un bisum, sisplau quan arrius a casa. I, evidentment, els morles no estan encantats de rebre la nena, però la cacera no ho està. Bàsicament, perquè no entenc, perquè no hem fet fora. I a tot això, anem al tema principal, la composió d'identitat. Com a totes les novel·les gòtiques, com de humana, comença amb una composió d'identitat de la protagonista. El Jorn Thorpe es pensa, i això explica el general Timley, que és una gran aradera, perquè està acompanyada al senyoral en del senyor Salen. I ara penses en plan, i que m'importa que es diguin així. Pues, a més a més, actualment també és un cuc nom bastant comú. Doncs en el moment va haver-hi un cas d'un senyor Salen que avilien abat, que es van fer super, super dix, perquè van organitzar el correu de base, de tal manera que no hagués de passar per l'ondres, i, per tant, fos molt més ràpid. No van tenir fís i van deixar tots a uns parens, uns tiets que avilien el camp, que ningú coneixia, i que al final van anar a tota para una misteriosa en el boda. Tot el que estava pendent d'aquí era que estaria a enrural misteriosa. Per això la gent de confon i es pensa que aquests Salen són als Alen, i que, per tant, la càcerin en algun moment era una oerència per tant, bastant considerable. És a dir, que, per aquest motiu, el capitán realitat de fa fora de casa, perquè es pensava que seria una rica reva. No només el problema, i això no explicarà el Henry, és que el puto, Jon Thorp, havíem entit al general, tindré dues vegades. La primera, dient, que eren els possibles areos dels Alen, i la segona dient que els morlen en el superpobles i a veure una família, que es m'agrada molt amb la família i la fama. O sigui que es pensa que ara la càcerin és més pobre conarrata. Però, per tant, la pasta, perquè això és un embolic gordal. Va, vos allà. Perquè us em feu una idea, la part econòmica, que no en parlem mai prou, el Salari Mitz de l'Obre de la seva poca, que no són els protagonistes de les nostres històries, però, bueno, el 1800 era en quilos de pa, mensual, no, en o al de 15 quilos. I les seves despeses setmanals eren més o menys de 18 shillings, és a dir, el que aquí valdria, les despeses se'manars tenien en compte a la inflació. Avui en dia, de 12,86 lliures, és a dir de 14 amb 50 euros. Sortia baratito, no? Avui en dia, un cap allà britànic, cobra més o menys 30.000 euros anuals, més que jo. En aquest moment, podia cobrar més o menys entre 50 lliures anuals i 500, com moltíssim, directament de l'església. Sí, d'anir a altres rendes, podia ser més. Penseu que en realitat, els diners no eren la preocupació principal dels clergues, perquè no pagaven lloguer, perquè la casa venia amb el carreg, i, a més de més, revien delmes, que és una part molt important del seu salari, perquè la gent que treballava a les terra's adjacents, els seus terrenys, aquelles diàstics, els hi pagava en espècies. Cobraven el 10% del gra de les frites i de les verdures, de tot el que es podia cultivar, i de la casa també de les terra's que estaven assignades a l'església. I, per tant, no els hi feia falta en realitat tenir irees diners. Perquè us em feu una idea, el germà de la gent de la gent, el Henry, que era cap allà, cobrava tant sols 55 lliures anuals a la seva primera parròquia i vivia. Ell, la dona, la mare, la jeina i la caçandra. Va, no? Per tant. Quan es pensa en cada cas, erin tindrà una assignació de 400 lliures, el que està passant és que 400 lliures, el 1803, és una equivalència a 52.6009,5 a 158, i, en dia, que són 59.000 lliures anuals, són molts duros. A sanari mínim, actualment, avui, aquí, avui, en dia, en aquest senyor país, on vivim, que, a més o menys del que ens toca, són 12.600. Per tant, és una potenimada, la noia, penseu, no és pobre en realitat. El seu pare, a l'Idona, deu guiniers a principi per marxar, que equivalan a una lliures per guiniars, a l'Idona, on els lliures per marxar, si setmanes de casa que avui en dia equivalan més o menys, a 1400 euros per marxar un més i mitge. En compta que no m'he estat gastar les coses amb tonteries, perquè l'anyú ja m'he de pagat. No són pocs duros, això, eh? Som molts dineros. Al final, la dot de per vida, d'ara que ha de 3.000 lliures, que serien una equivalència a 3.6006. 3.6006 mil euros d'arencia, que no donen per comprar-se el joc, però un pisat de la xample hem mirat preus avui i sí. Una cosa molt fort, eh? Una cosa, si estem parlant de d'ot, és perquè es casen. Perquè quan la càrterin és a casa seva, apareix el gen rinmoníssim explicar-li tot aquest seràuda com fosions identitats i a dir-li que mirem. Que el seu pare havia dit que intentessin d'uir pensant que era una noia rica. Però que, finalment, hei sent enamorat de debò i que si us plau et vols, que es amic. Aquí, així que, al final, una mica a tot va haver-se acabat bé, Però això de casar-se perquè. o perquè tu diuen els pares, amigues sort, regular. Què me'n prens avui? Vinga, va. Què me'n prens avui? Us heu resoldat amb 5 punts. Que ja i Naus tenien que serin mort l'en el seu alter ego i que és tan descarat que a partir d'ara proposarà més distanciats que les seves protagonistes. Doncs que a gent Núestin fa una setira intel·ligentíssima i superganverra sobre l'afecte que tenen les noves hòtiques sobre els lectors. Que també hi hagi un escaradament de les obsessions socials. Que passi el que passi, s'ha de saber, amb qui tan vols en allit i casar-te, i que tu has de fer venir bé per saber la veritat, no fos cas, que sigui més ric del que et pensaves o policia nacional. Que la tria del matrimoni, per anar bé, l'han de fer els implicats, perquè, quan s'hi fica a la família, no som molt bé. Bueno, Nens, això ja està. Ara això està per avui. Per què? Què et dos aquí? Us esperem el 29 de Mars, aquí, el Joc. I ho farem parlant d'una cosa, d'una o no-bera que ens fa. Tremantíssima il·lusió. Tanta! Que no només farem un capítol. Si no, que em farem dos. Perquè és un llibre, el doble de llarca, que et porten. No volem que sortiu d'aquí les 12 de la nit, o supromatem, blanca els inseines. Malibar. És un llibre que ens fa. Trament d'inusió, perquè és un des de les dies preferits, que és. "N'hòrtis, sot!" "N'hòrtis, amunt, cascant!" "Cou!" Estic molt emocionada, ara mateix. Una cosa. Com que hem dit que li ha de caure amb dos capítols, us diem fins que una pagina ho deia així, perquè feu els deures. Eu deia així, fins la pagina 323. Vale, 323. No començeu el capítol 24. 99, perdó 29. Un regeç de sol, no per tu, i eres. Un regeç de sol, perquè això ja ho farem la sol a part, va, va, va. Valeu una coseta. El llibre, encara no es sortit, el llibre sur de aquí, que hi ha gairebé de odies. Sots més amb veure el dia de la Twitter. Però les que sou aquí, en exclusiva, el podeu comprar o reservar a la botiga online de la garronera, tenim un código R allà, que només heu descanajar-lo, i es porta directament a la botiga al producte concret, i així us al rebreu el primer dia que ens arribi allà. Després, pentera'm l'inqui igualment a les nostres xarxes, que ho recordo que ens podeu seguir a les nostres xarxes, que això m'ajudiem. Ja. Hi ha Twitter, una cosa, mai ens ho siguin la gent, potser no sé què és la carloteca i la blanca, perquè no ens presentem mai. Ja, som un poteu de gestra. Ella és la blanca. I ella és la que soc l'altra. És que sempre ens presentem el l'únic que ens em presenta, si el primer capítol i amb d'ils no ens el revés en planta. Ella és l'altra, per tant, hola, jo soc la blanca Pujals. Soc la garrota bregenet. La que diu tacos. Bueno, va, no voldria m'acabar sense donades, i a la gent que ha fet possible que això passeis avui. Primé de tot, mil gràcies al joc per acollir-nos, al carles grancar-les per fem-les i els botonets i per tenir una paciència infinita amb nosaltres. Gràcies, carles. Avui la Joan ha vist que es mereixia una plaudiment extra, per això. Ella és el bateu per posar-nos les baueutes dels separadors. A les filles europees, per sedir-nos, jo li agira per la cinto inicial. Ja les boc, per sedir-nos les seves cançons, per separadors i per aquesta cinto final, ara són. I a tots vosaltres, gràcies per venir per escoltar-nos. Gràcies. # #