Punkis Decimonòniques | 02x04 | Cims Borrascosos

[Music] [Music] [Music] Amiga, Amiga, Comença, El Capitul, dedicated to sims burras, cojos de milibrante. [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] All the same, all from "M很多 didn't know what he did with the old car laws". But because this is true, the german has this about him Enough! P 이런, business,roots, pastry, marble or girl is something出 passengers make So, watching all of this, this is reallyop deep So, when he was born, he lived from the little bird, he lived with his little bird, after the german was born in a nenna, so that he was interned in the land of the country, after the country of the institute, he was super-dure, he was a very young man, he lived with a little bird, he lived with a little bird, quite a lot. And those who had been influenced, they had been rebelled by Emili, so we know that they can't go to the university, but the fact that the women could not go to the university, but if they go to rebelled by a very simple education, especially thanks to his father, and that he has been to all the books he had in the library of his father, we know that we have many influences from the urban and urban urban environment, that he has been to all the Gothic, also many of the folklore of the area, and also from the Bible, especially from the ancient testament, So how much will you pay? 77.7? So how much will you pay? i també hem de caljar mans. Ben de molts influenciats per la revista Blackwoods Magazine que revien a casa per escriure els seus primers textos de Condal i d'Angria. Una cosa que crec que ha cridat la tensió és que l'obra hi ha molts gossos. Us heu fixat, que hi havia un món de gossos. La propiedad de militania, dos gossos que s'estimava moltíssim. I poques de les anècdotes que tenim sobre ella, moltes de elles són sobre els seus gossos. Només us diré que el seu goss preferit al keeper era una barreja de bulldog i mastí. El típic goss de bols. Si tens el bols de maripópins. Perquè la Emilia una dona sense por. Si un dia hi havia una varalla de gossos tan tremenda i tot el m'està en pla. I que poma, gossarà va ficar. Quan la Emilia va veure que hi havia el seu gosset, perdir-li alguna manera, el seu gosset estima't al keeper, va entrar a casa, va agafar pebre, i els va tirar els uns del gossos per distreure'ls. Es va ficar al mig, va agafar al keeper i servem portar a casa. La fa molt agrua, doncs. Total, a tot això, l'Emily Bronte va morir el 19 de desembre de 1848, just amb 30 anys. O sigui, just fa 174 anys i dos dies. Era una dona molt alta per la E a seva època, feia mètre 70 i era molt, molt prima. Era molt activa, caminava molt pel cent, com ja us he dit 50 vegades, li agradat molt caminar i a més es nota molt a la llibre. I a més feia moltes taisques de la casa. Era molt bé, ja sobretot denena, i era la preferida de tothom quan estava l'internat de mestres i de l'ombnès. Quan va morir, diuen que mai havíem vist un taut tan prim i tan llarg. Sí, sí, però què vas criure? Va, va, crec que podem començar a explicar-vos que ens treem el primer llibre del que hem fet fins ara, on tothom està com una puta cabra. No, si a vosaltres, però a mi en aquest llibre no m'ha caigut bé, ningú. -Ningú, gràcies. -Ningú. O sigui, és portíssim perquè veus que tots són super tòxics, però no pots parar d'agir i saber que passarà i fins i tot, si els acabes de gafar un carinyo i el chipè, es mega por i dius, però com pot ser? Sí, jo crec que és un llibre molt, molt, molt difícil de qualificar i pot ser per això ha tingut tants malentesos. Té a la menys còtics per anar normals, doncs sí. Sobretot el principi amb a caissomni, en el qual apareix la Catherine. Això no et donarem a fer mai més. És aquest imuffer. Com es pot cantar tan a 8? No sé, el que m'ho explica, o si em comi està tan aigua, no et fa ni aquesta dona. És normal, el set que et faig viure. És un llibre. -D'ambuna disculpas. -D'acord, meu. La Charlotte també intrudués amb bastants moments fantàstics per anar normals a G&A, com per exemple, quan sent la veu del rocs aster. Recordaré el famós. Gain! Gain! Gain! L'Àmbi, l'Àmbi, no intrudeix cap alament per a normal Agnes Gray. Bueno, si no considerem per a normal un tio de senifaminista en aquella època com el senyor Western. Però és per a normal avui en dia, que m'has tolèsplicant. Parlem d'un segon d'això. I. M'olem saber si tota les tontes estem super obsessionats per què passarà en realitat, però la pagina 46, la senyor Adín ja hem d'explicar tot la brega geològic, o sigui, tota la història ja, casi, fins al final. Com que no coneixem ningú, els noms són un putuliu, però no m'interrem. Però s'ha de dir que la tia o sigui, la Mili, jo explica tot, és el 1.0. Mola molt, perquè donen la sensació que tenim la narradora castada de la nostra banda, però no ens abansem. No ens abansem. Una cosa que crec que anirien molt ben general és deixar de considerar que, si ens voldràs coses, és una història de mord. Si hi ha una porta a pació dins, sí, però no és una novel·la romàntica entre cometes en el sentit que li donem avui en dia. No és una cosa. Vaig posar una serie. Vaig tenir un moment de senyor de lit. És que en aquest país, i en aquesta tradició nostra, no hem entès correctament que és el romanticisme. Aquí ve la distinció entre la novel·la romàntica i la novel·la sentimental. Entenem per romanticisme un oiment cultural i polític que surt a la maña al final del segle 18. I no és la cosa aquesta de Disney, i en la Federica Oficia. O sigui, bàsicament és un oiment cultural que busca amb les comenciants socials, de tradició, i els valors, i buscar la llibertat individual i el contacte amb la natura. És a dir, bàsicament senyors, molt intensos, mirant el mare amb brevit i una miqueta així. Us ho expliqui et fa s'hi, així que ara us posaria a prova, va, va, va. Si ens trobem amb una cena, on hi ha dues persones que s'estimen per sobre les seves possibilitats, i es diuen coses en sucrades que serà sentimental o romàntic. Molt bé. Hi ha hagut una cena, on hi ha dos emans que no se suporten, però diuen que no poden separar-se perquè el destí vol que estigui junts. I lluitarà una mica contra les adversitats que serà. Molt bé. Per tant, amigues les pel·lícules de Nadal que tan us agraden, lo factual i companyia, i t'agrada que per molt que les enomenem comèdies romàntiques en realitat són comèdies sentimentals, i el romàntic són uns intensos. Molt bé, ho he fet superbé. Tenim el públic superaductri, i som un nostre risc. M'agrada, m'agrada. També ets diré que potser, si s'insborrescosos, aquesta estat escrita per un home s'entendria millor. Per exemple, "Guerre i pau té una forta història de amor, però no es considera una història romàntica, no?" "Duc, intensa, sentimental." Pues lo mismo. Sobretot, també, aniria bé perquè la gent com busca una història de amor, rollo, d'Arcelisabet, o Gainer y Rogerster, no s'enduria una hostia a la cara, perquè és basicament com podríem descriure aquesta història. Si el principi ja comença absolutament desagradable, amb un primer narrador que entra amb una casa, on tot atirà en rera. Fa pret. Se li tirar les coses a sobre per matar-lo. Tot et digui no, o sigui, la gent és superdesa agradable. O sigui, sense una mica, el mateix cal narrador comencen al llibre, crec que cal molt valor per començar-lo i passar les primeres pàgines, que després, obviamente, estem aquí, per tant, val molt la pena. Però em sembla molt arriscat la manera amb la que col·là qual la M.L.I comença al llibre, perquè no és gens, però gens atractió per l'acte. La cosa que és important és com es construis la narració. Vale, tenim diversos narradors. Però anem al llogat, que és el llogat de la granja dels torts, i que ens explica el que veu de sims borres coses, i per altra banda tenim la Nellidin, que és la major dona de la granja dels torts, que li explicarà el seu nou inquilit tota la història. Si no t'han ni clar que aquí el que ens farà és fer-nos un putle. No cosa que és important en tota la novel·la victoriana, i ja la novel·la romàntica, vale, és que hi ha una certa tendència a condicionar l'acte. Ens trobarem amb narradors que són personanys passius de la mateixa obra. En aquest cas és un llogatè que escolta una història, però passa el matej amb el Franck, en Stain de Merichelion, també tenim un aspecte d'ou i en que ens explica la història, i fa el mateix, robert, oi, i d'estiven, són, "aj'equilibri" La idea és clara, fer passar el relat com una cosa, propera l'acte, però, a l'hora, provoca una mínima distància per tant la poder-nos assegurar que és un narrador confiable. Però només ho és amigues, en aquest cas. Perquè en aquest cas tenim un narrador subjectiu, ho veiem tot des de la prisma de la Nelly, que no li acaba de agradar la càxi, tot i que l'aconegis de ben petita, i amb certes mesures li havia tingut cert afecte, ens diu, "Reconec que no li vaig tenir mai simpatia, un cop superada de la primera infància, i, subint, la feia en pipa per baixar-le el fums, però ella no em va tenir mai tíria". Em sembla supermagistral, com en canvi, em super diferent al hitcliffe, quan quippar-la és el primer narrador, el senyor Lookwood. La Mily s'enriu a gas del propi narrador. El narrador està captivat per ell, perquè és escarp. Una mica el mateix que li passava ella, que tothom estava super obsessionat amb la Mily, perquè era misteriosa i escarp. La Mily es diu del primer narrador, el senyor Lookwood, que és un intensitor concentric, té molta autoconsciència, em sembla supertre encador, quan molts escritors, avui en dia, encara fan un narrador que és una idealització de simmateixos. Jo et diré el narrador, els dos és una de malhett, que he fet retes coses, perquè no l'entenc. Ell és un senyor i tot a l'ondres, que és que és super més en drop, i que de cop es troba a una mena de salvatge, que està com una xota, i que ha viscut 45 vides més que ell, i ha fet 3.000 vides. I que a més, té pròs una lloc a casa, una joveneta de bombeure, si té la ril·lifica o no, avui dia bé, en realitat, és normal que estigui una miqueta fascinata amb el tema. Jo l'entenc. Sí. No hi ha més és heavy, perquè la Mily és capaç de crear una veu molt diferent per cadascun dels narradors o per les cartes que ha de personatge és molt una figura en simmateix. Ara jo crec que el problema principal, que té aquesta novel·la, és el públic, sento dir-ho. Qui ha estat romantic zanar hit clip quan és un personatge super tòxic. Eps, pressió és culpa de la Mily, això en tot cas és culpa nostra. Si el hit clip pos una dona totom diria que és un hysteric, però com que és una home, capar la de sentiments, mira, s'alipardona tot, que factitud, realment, malvades malvades, qui el clip és l'entigiro. Hit clips, hit clips, es romantitsa, perquè és una home, capar la sentiments. No passa mal, jo. Sí, és sense vosres coses per mi és com la Villian original història i demanual. O sigui, tu entens perquè el hit clip actua així, perquè tu has vist com ha estat mal tractat des de petit i com l'han fet sentit un outsider. No el justifica, és perquè no. Però sí que l'entens. El cap a la Mily és molt diferent el que s'estava fent fins ara. No hi ha cap moralina en el hit clip i la seva mort. No és cap càstic, i vol morir per retrobar-se amb la càci. Però no és una història on els dolents els hi passa i els dolents i els van ser els per a mi. Per exemple, el linton, que és un 3db, pot dir que pot ir moltíssim. És crepó molt fort amb això del linton si un 3db. El que passa és que és més tontoc una xifra. i va ser una espai de la seva vida. Jo no sé si és una espai de la seva vida. I que partant és un mix at races, perquè no es clavem. Això faria mitjerma de la càcerin del rollo. I imcéss que, clar, això no ajudat gens a cayer les veus junts que deien que la M i l'hi ha el gran huel tenia una relació insituosa. Però bueno, ja. Però bueno, aquí no estem perdonada o a les males llengües. I s'ha de dir que això d'adoptanents era algo que passava molt subintelso voltant dins de la seva família i també a una o la M i l'hi havia treballat d'Institutriu. I va veure les conseqüències d'una adopció majestionada. A més a més, a dir que el hit clip li posen el nom d'un dels germans que havia mort quan era molt petit. Sembla com si el pare té un trau amb l'amor d'aquests vi i el substitueja amb aquest nen que troba pel carrer. En Hit Clif té una influència una mica extraña sobre el pare que la que va preferint sobre els seus fills naturals. Bueno, a veure, també Sergui és el que menys contesta suem para. És el menys rebeco de tots 3 i el pare com que el pot mou de la seva gust. És una cosa que fa que s'entengui bastant la seva fascinació perquè els dos germans són pel·la. A marinerades de que són petits, eh? Sí, sí, 100%. Però també el hit clip se'ns presenta d'una manera des de molt petit que fa bastant febrat. O sigui, aguant els maltractaments del hit, sense caixar-se de manera estòica, perquè sap que són una moneda sentatge per aconseguir el que volen els moments deixir més xungusco, per exemple, quan l'heu del que va. És un nen calculador i amb molt de sang freda. La Catherine no és la ruinatípica com la que hem vist fins a les noves de la Austen, on són exemples de virtu i seranó, plenes de seny, ni com l'agnès greu de la seva germana, ni com la dona extremament virtuosa o extremament viciosa que havíem projectat als escriptors homes. La Catherine és odiosa i encantadora l'hora, malcriada, encizadora, extremament atractiva, amb un caràcter complicat i bastant torbint. Per exemple, ens diu, insistia fer el que més atestava el seu pare, demostrar-li que la seva insolència fingida, que hi tenia per real, tenia més ascendència amb el hitcliffe que no pas la mobilitat de l'amor. Que el noia complia sempre els desitjos de ella. La que ha fet a la que es podria entendre com una dona histèrica. Creïda, plora, es desmaya, s'intenda a autor·lesionar, diu que morirà per amor, fa tot el pec complet. Però també és una dona que està acostumada a fer absolutament el que li dona a la gana. És a doctora, o sap, des del principi, i està disposada a fer servir aquest poder que té sense adoptar-ho ni mig segon. La caterín i el hitcliffe té una relació molt intensa des de nens, mentre que el Hitler, l'òdia profundament per sé i el preferit del pare. És chungu perquè, realment, o sigui un moment que aconseguin el pare que el que ha de fer és enviar el seu fill i el Hitler i fora de casa estudiant perquè no es porta a veure amb el hitcliffe. O sigui, en part, no ho vull justificar, però és normal entendre el ressentiment que li té en Hitler, de veure com un desconegut li treu la mort del seu pare i el fa fora de casa, i que ella es passa de 1.000 pobles amb el maltractament physical i faig. És un dels dos que ha de fer servir. Però també veu com el Hitler. És bastant més chunguda del que el seu pare es pensa i no li pot fer entendre. A tot això, què passa, que el pare és mort i el Hitler torna a casa com a reu i senyor, perquè per a algú el figre. I a més a més, que és realment tornem una dona i està profundament enamorat i en caterrinat. Jo crec que és molt fort perquè de la dona, del Hitler i també potser s'hi hauria de ser de possibilitat perfectament. Podria no haver passat. No és important, gairebé a la drama, només per parir el seu fill i poc a cos a més, com un florel, serveix per posar la manifest, que és un element forani, que en teoria no hauria de suposa que problema, i que en realitat apareix per distreu el gindi i que desatengui la seva germana i el headclif i la vosle li imparda. I per fer-los veure que el gindi pot abstreure el completament de la realitat perquè, des del principi, s'han gestat llen, que la felicitat està malalt, allà ja està amb l'entor, la la la la, passant de tot. Però també en serveix per mostrar-nos el comú nom a feliç i enamorat abans de la seva decadència absoluta. L'Emily ens parla sobretot de la importància de la cultura com a privilegi i com a manera d'humanitzar-nos. Es veu, primer, a la propic headclif, el castigal i falgint lei, és privar-lo de les classes i fer-lo treballada sol a sol com un mosso de la granja. Això suposa per a ella una gran degradació i a l'hora el separat intelectualment i de classe de la seva estimadíssima càcerin. Cada cop creix més, més i més fresc, en un inici intenta seguir el que està estudiant de càcerin, és molt conscient de la importància dels estudis i mentre pot seguir amb ella, però a dium que la distància és massa gran i és incapès de seguir-la. I una cosa que la tenim, clar, amigues, i és que el headclif mai es mostrarà vulnerable, perquè és l'orgull personificat. Per tant, abans deixa d'estudiar i fa veure que no l'interessa, que no pés mostrar que això no ho fa perquè no i estem arribant. Clar, què passa que els encanta fugir els erms, com a l'Emily, i quedar-se tot el dia junts, malgrat el càstic, es pugui capogant rebre després, però! Tot canviant una de aquestes fugides, perquè la càcerin amigues, es queda a la granja dels torts, i a ell no el conviden. Una cosa que és com molt impactant durant tot el obre és la distialitat i les rodes constant. Sí, jo crec que és una de les hores que no hi hagi més insuls i improparis, a més d'una imaginació superprodigau. Sí, sin sulta tothom del més ric al més pobre. Però un moment menció especial a els insuls del Josef. Una de les coses que és molt important és com s'ofalem i per posar la manifest la distància social entre els personatges. I ho fa a través de llanguatge. El Josef Xerra tancadíssim fai a ismes, a l'isions, i, basicament, no sé si és amb aquesta traducció. Si és molt de terra endins o és millor aquí, directament. És una de dues. Va, no hi ha terme l'unit. Té un. té un. Sí, Xerra, com. sigui. En el lloc, hi ha un moment. Hi ha tè dues expressions que és el meu avi. El meu avi de vi. Jo he vist molt. Tu juro cosa molt fort. Però té un llanguatge que a subint, només s'entén quan allereixes amb el voltat. I això era molt complicat de fer. A la primera barbaíem que el Josef parla raríssim i que tota la resta parlant com molt de llibre. Baradi que en la terra, aquesta idea de parlar proper anglés, és com molt importantíssim. I si no, mireu-me i fer la idea, em passen coses com això. I un barbíem que la llengua és sí, qüestió de classe. Per tant, també veurem això a la segona generació i que enviarem el llenguatge, que enviarem de llenguatge, no només el llenguatge, sinó de llenguatge, entre símsborres coses i la granja dels torts, així com els personatges, entre com els personatges, d'entròria a classe i altra. Però són molt absurdament verdals, tornem-hi els insors del Josef, però, als de tothom, Josef diu en alguns moments el món barjau l'espantosa i no té el verganta, bruixes caballada, rucas tupida, que és redundant, però ens encanta igualment. M'encanta perquè la Nelly el Linton li diu "la mentable renaigats", però la que més m'agrada és la càci el Linton i que li diu "quad li diu, ets un reptile objecta". Tot amor, eh? Reptile objecta? O sigui, m'agradeness? M'agradeness? La veritat de ver que la M i la mitja. Reptile objecta, que algú em provo aquí, per dir-li. Exacte. A més, o sigui, no és que el llenguatge, ja des de petit, sigui molt veste, sinó que els pensaments també són brutals. O sigui, el hit clip que deu tenir 12 anys, quan diu. Os dir-li això. Ni que se'n conçudis el privilegi de llançar el Joseph del Terrat Mésal o pintar la passana amb sang del Hitler. Hola. Bé, estic. I. per tant, hi ha per tot. Aquí comença el punt d'inflexió que canviar la seva vida per sempre. La càci, com us hem dit, és que de uns dies a la gran gemets l'intent i la diferència de classe, educació i rafinament, es fa més aguda que mai entre ell i el hit clip. Mentre la càci està tan un entorn més elegant que a tota la potència potenciada la seva rafinó i tot el contrari. Només la Nelly s'ocupa de tan entant que rendi que també us ho he dit un cop a setmana i fem feina al camp. O sigui, molt bon au, molt bon au, no d'avia fer-ho. I. A més, està t'apartat de les içons i de l'educació. El choc, quan torna, és brutal i evident. Tant que el propic hit clip se n'adona i la rafuts. I no només això, que això ja encara es mestris. La càci es comença a sentir afecta i senyorna per la tranquil·litat i la vellés armònica d'endlínton. Jo, que no sé si se n'amora del llínton o del germans. I aquí, si té un punt de no haver de victorinar de les nostres de sempre, que és aquesta idea de la dualitat del germans que els faig resistibles. És a dir, la càcerin veu en la Isabella una companya i en ell un mirall en masculí, no només del que és la Isabella, sinó també del que és ella mateixa. Jo crec que això també aumenta la seva fascinació una pel dos. Hi ha un tema molt transversal que és el tema racial. O sigui, encara que el hit clip sigui més alt i fort i ben plantat, segueixen referir-se amb ell, amb després, i per això és perfecte a físic poc blanc. Diu, encara que el tombés ben vegades, això no el faria menys ben plantat a ell ni més atractiu a mi. Tant de bo tingués els que veis clas i la pell més blanca, tant de bombes, discomely, i tingués la possibilitat de ser tan ric com ell o serà un dia. Tenim una ambiguitat racial total del origin del hit clip, però crec que, tant per també ens mostra l'absolute ignorància que podia tenir una criada que no havia sortit mai de la campiña inglesa, de quina aspecte té la resta de gent al món, altres països i més en aquella època. Com veiem quan a Nelly per animal, el hit clip, fan de la llenament, el seu passat, i diu el que a mi per lluir un rostre ancisador, és tenir un bon cor. Encara que fosis negre del tot, podria ser un príncep disfressat. Potser el que es va dir, El teu pare era l'emparador de la China i la teva mare una reina índia. De geografia anem justets. Justets. En Heathcliffe la casa tenen una relació molt xunga i molt plena d'orgoy. S'estimen des de nens apassionadament. El que hem fet més mal és que algú faré així l'altra. Però l'hora no es pran de farien tres. Ens diu. Aquest matí ha plorat. I quan he dit que havies tornat a sortir? I el Heathcliffe diu. Doncs bé, hi vaig plorar-hi. Hem de més motiu que no passeia. La casa té un caràcter dominant i ja de nena té enllornat a tots els lintos que cada cop visiten més a la casa. De fet, en una de les visites es posen els dos molt gaïtos en plan. # Molt bé, la mort, des que m'ho ve. # La mort, vía de xingar. # Somos de somers con un mes, molt, destino. # A l'escamicó sí que està ara. # Està tot molt, molt, molt, molt, hortera. # Vull m'encanta. Molt la d'alent. Molt chimp m'encanta. Bueno, això va ni a perquè ja un moment que és l'incident en el qual has quit el Heathcliffe li tira per sobre el linton una salsa de pomes. També que ha dit que m'ha semblat supercomica, perquè totes les coses que ja la cuina posiré una salsa de pomes en lloc de "No sé un ganivet". Va, no dius. I a més o més, aquí la casa amb qui s'enfada és amb el linton. Li dius. No li hauria de ver dit res. Estava de malumor i ara has espatllat la visita. I la sotaran. No suporto que la sotin. No puc dinar. Per què li has hagut a parlar? Li dius. M'està. No ploris, li va dir la casa amb menys preu. Que tampoc és catàgimata, eh? I ara prou de rebaqueries i silenci. O sigui, és que clarament es podrà enculpar el linton que ha fet amb el "Hitcliffe" que li tira per sobre una salsa de pomes i el trenyeran a ell. O sigui, i d'acop tenim una pausa en la narració i passen uns mesos fins a l'estiu següent en tota la història que no està explicada la senyora d'inia. Això ho fa bastant sovint, la Emili. Recreant que seria una conversa normal entre la senyora d'inia i el narrador que recordem que li està explicant la història. Que no sé com no s'ha dormit encara. I això ens dona molta gilitat a la narració, perquè per una banda et deixa fer una pausa a tu si vols dormir, perquè vagades per estes d'anar a dormir tal. O també, o sigui, trenca molt la narració a mi tecció, quan tu hi estaves allim a gàtic, tant planarà que coi passa i vol saber que passa i amb l'oqual, i la Emili era una gènia que ens creia a adicció, perquè aquesta novela creia a adicció. I, alhora, també és un recorsoper efectiu per crear un lapsa de temps. En aquest monòleg, la Nelly, torna a introduir la importància a l'educació que és un tema que us repetirem moltes vegades i de la lectura com aina per millorar personalment, per què ens diu. Perquè el senyor que li preguntava, "Hòi, tu tal, no deu ser tan sàvia, com és que ets tan sàvia, és citar, li diu". Perquè hi hagi molt més del que us penseu. Senyor Lockwood, no trobareu cap llibre d'aquesta biblioteca que no hagi follat i del qual no n'hagi treat capaència. L'Emili Mateix, la seva germana, jo has dit que no van poder exagerar la universitat, però en canvi sí que van treure molt, molt, molt de suc de la biblioteca, molt amplia el seu pare. Per exemple, és superimportant també el fet que hi estigui explicant aquesta història seguir el senyor adic. És a dir, no és un personatge de la família, perquè necessariamente seria partial d'un abandonar altra, però de ser propé. I que ho explica és una major dona, és a dir, el servei, però un servei estrany, perquè contra ti vols ser senyor, per a imposició, per a la superbé, per a l'àvia de la família, ara era bé com una mesa, si ho germana de llet d'un d'ells, és a dir, aquí sí que totes 3 germanes volen terc coincideixen, en el fet d'un paper principal i, sobretot, d'un "beu" a donar subalternes, és a dir, a dones que en un inici no estava en posició de poder, com elles, bàsicament. De fet, tindes que la Nelly acaba tenint un paper molt decisiu en moltes cistacions, que no saps, però una banda, si és que, com que ho està en una rena, hi ha una importància que no té, i a part, tu com a l'acte, si hi ha vegades que no està gens d'acord amb algunes de les seves actuacions, i veus com ella mateix a jutge molt poc a dureza. Però, no, que m'estic enrullant. Tornem a la història. La dona d'en Kindle, que ja hi entren recordem del nom, d'unes mordes, després del part. Felició, a aquesta. Jo crec que és diferència. Felició, Franci? Franci? Jo és així que és de Felició, em vaig quedar en pla, em volsig mal a baix? Sí, de veritat, però jo crec que és de. de la carlota, aquest personatge. Ningú no. El Kindle queda absolutament destrossat. L'Emily ens mostra com una persona que fins fa poc, doncs era, relativament, un bon amo i un bon marit, i un bon cop de família, per culpa de la perdó de la dona, i doncs, de no saber gestionar aquest dol, acaba convertir-se en una persona absolutament horrible. Una mica pot ser per explicar com una persona com el seu germà acaba en la degeneració més absoluta. Jo crec que sí. Ens diu, la pena que tenia dins, no era d'aquelles que fan soroi. No plorava, ni resava, només renaigava i desafiava, blazbava de Déu i els homes. I es lliureva tot a mena de disbauches imprudents. Que és que. O sigui, arriba un moment que la resta de criats no aguanten i només es queden al Josef i la El Endin o la Nellidin, que tenen una relació com més familiar que la resta manjilí, perquè eren germant allet i perquè té la. i en casa de la Nellid perquè té el seu carrega el petit jadet. Sí, sí, no? De què? No, de què? De fet, la degradació del Kindle és estrapitosa. I quitenim allí gaudint d'aquest espectacle al Hitler. Per mi és un dels temes principals de l'obra, la de la degradació humana peles mals vissis, entre en contraposició, de l'educació, com a l'abassió del individu. M'agrad que la Nellid no li acabava de cabre bé ni al Hitler ni la Cacin, sembla que s'han més atret a pel seu caràcter salvatge que pel reposat del Linton. De què ens diu que li falta bona mica d'esperit en generar? Bueno, a veure, moment, ara sí. El Linton és un muermo. No. Sí. Aquí hi ha una mica d'a, L'Emily i amb sa molt greu, L'Emily ampeñend-los en usaltres com a lectures molt fort perquè ens fascinem amb la mercatòxica. Sí, molt d'indignació. Emili, aquí no t'ho compro. Emili, no. Emili, mal, caca, caca. L'Emili, ahir la pelEmily, perdó. La Caci vol fascinar els Linton. I per fer-ho, doncs adopta una dubla personalitat. En veïns no pot ser fresca i rústaga com ho és de casa. Per tant tenim dues cacerins. Tenim la càcerin, l'educada, equilibrada i refinada amb l'edgar lintón. I tenim la Caci, la fresca, la salvatge. Però el cap i a la fi, la real, que és la que és amb el hipclip. Això és un d'altres temes centrals. I com això, ve a terminat per l'entor familial o social. A casa nostra tenia poc a tirar d'exhibir unes bones maneres que només hauríem provocat burles o reprimir el seu caràcter indòmit. Sabent que ningú li hauria reconegut ni li hauria tret cap a l'avança. Per tant, la Caci, sigui no és de natural de bon caràcter. I només ho fa si té davant algú que li donarà una recompensa. A tot això, el de durament mental del JTF, es veu. quan es veu privat de l'exercació, cada vegada és més palès, més evident. I quan veu que ja és inevitable, es torna encara més escarp. I a més a més, el de clivi ja no només és de caràcter, sinó que acaba ser en físic. I això també comença a passar-li en el nostre estima de Cacering, que en un moment de crualtat, quan ell diu que a casa que no passen més prejuns, que està molt més, amb el lintorn, la Tia Lidio, que sempre hauria d'estar amb tu. Potser, per respondre a la Cacering amb el mirada. I jo, què entregue? De què parles tu? Podria ser mut o una criatura de pit. I totes li ha parda, perquè ve una tarda que per fi pot estar sola. I la Cacering, em quip, prefereix estar amb el lintorn abans de marxit. -Clic, va, ja, por diós. -En aquesta trobada, la Caci mostra un accés de furia i el seu caràcter real, per tant, davant del lintorn, com menteix, com pegar la Nelly, el petit Hariton, fins i tot el proper linton. L'edgar o sigui flipa, perquè fins ara havia vist la Cacering, aquesta i real, que havia creat. Per ell, veu la cara real de la Caci, però el tio és una mica tonto, i tot això no estirem rera. I ja està enamorat, i a més a més aquesta discussió, el que els fàpsos a sobre la taula, és que no només són amics. Els espectacles de violència, a sins por rescusos, o sigui, són tan forts, les escenes de la Hitler i Borracho fan molta anguixa i són un drama total. Per exemple, tornar a casa Borracho, esposa, a violent, em van a se matar-los a tots, juga-m'unca a nivell a la boca de Nelly, té tax de furia contra el seu fill, vol tallar-li les urelles al fíc, o als gossos. S'estreny a espusco li vold una patons de que el Nelly fugi, se li copar les escales. Si erieu un moment que el hit clip sense voler, se'l val nen. Sí, si ens ho rescusos, és la típica història de mor plàcido, saps? El Linton li proposa matrimoni a la Caci, i ella accepta. Molta gent culpa a la Caci de 9 fugit amb el hit clip, i és com aviam haver un moment, centremnos, és una dona. Sense possibilitats de guanyar-se la vida. Amb un germà molt complicat que no l'ejudarà si ho faria, perquè és l'ode mortalment. Quan té la possibilitat de sortir d'aquesta casa de bojos per casar-se amb una home bo, amb una família feliç, i rica amb letgar, per tant, és normal que l'accepti. Apar, aquí la Caci és com que no entén que si és cas amb letgar, no es pot salvar el dos, o sigui, i penso que, si és cas, serà rica i que podrà salvar igualment el hit clip, i que tindrà la seva relació i qual que tenien fins ara, i si ella creu que ho fa pels dos. La Caci té davant el seu gran dilema. No estic fet per casar-me amb letgar linton, com no estic per viure el cel. Si el malvat talla dins no hagués amb el hit tan en hit clip, no m'ho haurien i de plantejar, perquè casar-me ara amb el hit clip seria una degradació. o sigui que ni tan sol sabrà que l'estimo, i no perquè no sigui guapo, nèlid, sinó perquè és més jo del que jo soc mateixa. No sé d'aquesta enfetes les animals, però la seva i la meva són una de sola. I en canvi la del linto és tan diferent a la meva com un reig de sol d'un llempec o del glas del foc. Aquest és un dels fragments més javis i més memorables de l'estòria de l'elitariaturòmics meus. Jo crec que la Cacerin poden dir que és la reina de les intenses. Per favor, calmem-nos, Cacerrina. Però ha, el Gétric no ha sentit al final de la conversa. I s'ha quedat només amb la part d'aquí és una de gradació que es arsenvill. I desapres durant 3 anys i torna com a lluvia d'estrelles, fets un senyor. M'agrada que a la meva lluny, ens deixi amb parts amb blanc. És deixeu com molt més d'espai amb la imaginació. Què ha estat fent? Com ha fet fortuna? Comerci amb les claus, invertint en quipitobonetes? Ah, un hau-s! Qui l'ha sab? I. Si fins aquí veiem que tot era bastant bastant xungu i tòxic i tal, ara hi ha o si la cosa va sense prens. En el logo. El gétric torna. I té la brilla ni idea d'instalar-se sin esborrescosos. Hi ha o n'havia patit totament a d'acastic físics i de gradacions. O n'havia treballat de criat. A viure a més a més amb el seu setjador. Perquè per estar prop del marit de la càci, la dona que estima que està casada amb un altre, que el va preferir abans que hi era més riqu i més elegant. O sigui, el gétric bastant amic així. O sigui, tu veus que el gétric em porta una de cap i que la situació, o sigui, no pot ser més turdia. I comença l'aventjança del gétric. Perquè no en té prou d'haver-hi com en Gintley es va agradant moltíssim, sinó que a més a més ella adonar el cop final empanient-lo a la visma i cadança amb tota la seva riquesa. Ja per fi, que encara no havien parlat de diners! Sí, perquè realment és un dels temes principals de s'insborrescosos dels diners i la riquesa i l'aventjança. I l'altra tema, l'aventjança. L'aventjança d'adheir, Clif, no s'atura quan mord la càci, sinó cada seguir l'amnassequen generació, i no acaba tampoc quan m'ho ranci-la en un delirio trements de borrètera, absolutament arruinat pel joc, vol que el seu fill sigui una veg d'aquesta. A més, es crea una afecta molt chunguda, Aljareton, pel seu propi maltractador, perquè li és simpàtica el hit Clif, perquè li fa pagar el seu para total que li fa, i perquè el deixa que em passa al vagi sense rebre classes fem fora amb violència el professor. Aljareton pensa com a pobra criatura que és, i perquè és molt bo, que això és bo de no rebre classes, però és la manera de agradar-lo més i no posar-lo i límits en ni educació. I a més a més és que això és molt trist. Acabar a sentir per ell tot una afecta, o si una afecta fortíssim com si posa el seu para, si és una història psicològica, tant chunga, és que, a moment, el poto, Clif és un tarat. O sigui, és claríssimament el perfil de maltractador classic, és un tio super-attractiu, en carn a un tipus de ballesa o d'attractiu absolutament animal, i de cop ens trobem que no només la cacista absolutament de l'estabilitzada per la tornada del seu amic amb en mitjà d'ànima, si no que veis a Bella, que és una altra bleda solellada, està també calicau a les calces per la namblata, o sigui, senyora, a veure, amigues, chilo, momentó. Sí, és que tenim la granja les dos dones, veia una xarga, està en la quísima, la quísima. El Clif, el Clif, perquè el tema de l'avència ha portat molt a bastant també esbenja d'en Linton, i ho fa de la manera que podria fer més mal, s'aduin la seva germana, la Isabella, cosa que a més a més, l'obicaria com a reu de tots els seus bens si no té de sentència masculina, i sabem què fins ara no han tingut. I s'ha de dir que no es pot dir que el Clif no sigui clar des d'un principi amb els seus sentiments, amb la Isabella, i a mi, en fa bastant tapó, perquè diu. I a mi, em desagrada massa per intentar-ho, si no és d'una manera molt, molt bosa. S'han tiri a explicar coses molt estranyes, si visqui sol amb la seva cara serosa i bleda. La més inofensiva consistiria a pintar-li el blanc de la cara amb els colors de l'ard de Sant Martí, o canviar-li els Ruïs Blows per uns denegres que a dos per tres, als d'ara, s'assemblen de testabilament els del Díl Linton. -Wow! -M'altre que no, heavy metal, eh? -O sigui, per l'hem. -Ei, heavy. L'acció es precipita, obviamente, fins a una via d'arriba. Jo no farà hi entra l'inton del hip-clip, i com a conseqüència, la càci entre una mena de bogeria histèria del Lírit Heavy, que a més a més, agobia una miqueta de llegir, perquè està molt ben escrita i pateixes i, alhora, tens com moltes ganes de d'enviar la merda per estar sent absolutament egoïsta i histèrica. Però. la càci a partir d'aquí pateixen mesos de malaltia fins que acaba morint, però abans, pareix una criatura, la càci rinlinton, no s'hi explau, que serà la segona generació. I aquí es torna a donar un dels moments més tremébondament tristos, apassionats i romàntics quan el hip-clip coneix la notícia. Diu. Em vas dir que t'havia matat. Ja pots rondar, doncs, perquè els assassinats ronden per sempre els seus assassins. Estigues sempre amb mi, pren la forma que vulguis, fes-me per a botx, però no em deixis en aquest avisme que no et podré trobar. Ah, deu meu! No puc viure sense la meva vida, no puc viure sense la meva ànima! Jo, m'imagino, el jett, crec que han tant això. # Pots veure amb la feva el sang, # puc al menció, no? # # Pots menjar amb el seu servei, # puc dir-se com una puta xoca, no? Ara, també ja di, o sigui, gràcies a Déu, que no hi hagi menys quan s'acaba aquesta part, o sigui que estàs jugeu al mig de llibre, perquè ja no podia més amb tanta passiós de tant abogeria, o sigui, em va començar a agobiar bastant fort. Valeu un moment, però, clar, s'ha acabat aquí la història del dramón, no, amigues. La història de Déu és un de 150 pages. No he justet. La història de Déu és un puto horror. Sí, tenim, arret, i fent moda segrest. La pobra meia tortura de una casa de boixes, i la tonta, tonta perguista, ja ho fiquem si pensen que podia sortir alguna cosa. Sí, sí, sí, sí, sí. Què no? Però s'ha de dir que l'Esavela, si hi ben ràpids, s'han penadeix de ver se'n foguat, també, i, en diuen, és un home a senyor Hitler, si ho és, està boig. I si no, és un dimoni. L'Esavela encarna una migeta al que eren les nenes bombolletes. Noies que mai no havien fet res, que havien entrecut un ets, i que, de cop, amb peses per una passió desenfrenada, o el que, altrament, d'i, t'endiríem avui un calentón. De si deixen anar-se en el primer maró, o que les escalfalves faldilles i clar, reina, i que no hi hagi de ser tan bé. El que passa és que he entrepoc i massa, i no és que s'hagi despavillat i posar-se a trellar com si fos una germana marx, qualsevol, si no que es troba amb un entorn absolutament hostil, està bandellada, maltractada, i vivint no només amb una home que l'Odia, si no que li està dient des del segon zero, que està enamorat de la seva cunyada, i que només estan bé ja per matchar a que són germà. A veure, amiga, la té cuenta una mica, eh? O sigui, el pitjor d'aquesta història és que com que la llegim des de la perspectiva de la Nell, i que intenta visitar-se, i que no s'ha de salvar la endua, o que els joves no han de ser tan bé, i que no s'ha de salvar la endua, i que els joves no han de ser tan bé, i que els joves no han de ser tan bé, que és unes eleccions. Però, per moment, la segona generació són igualment insoportables. Però, a més, porten el pes de ser producte dels seus pares. Tot domal. La que ha dit és una nena encara més bon bolla. Picó, que l'hi va bé. No sap res del que li ha passat. No entén la relació amb el seu pare ni la relació. El seu pare amb el món no sap pràcticament res de la seva mare. O sigui, Edgar Linton i la seva red flags, que s'amlava tot tu, però és que veu que he vist. No, tio, no. No s'ha de veure mai la universalia de la seva filla, perquè coincideix amb la mort de la seva mare. No li explica què ha passat de la seva família. Però, sobretot, aquesta nena mai no ha jugat amb altres nens ni ha tingut una relació amb ningú que sigui adult. Maria Montessori no ho prova aquest sistema educatiu. (sospira) I clar, quan de temps fots tenir una nena no bon bolla. Doncs quan la Isabella, la pobra dona es posa malalta i l'Edgar va veure la i a buscar el linton, la càcerin linton, li agafar curiositat per sortir de casa i un acabarà, pues, obviamente, de casualitat, a sinsborrescosos. On qui coneixerà? En Jareton i descobrirà que és el seu cosí, a que hi no hi ha tan brut i que parla tan malament. Descobreix que aporta la granja, ella no és la reina, i el seu pare no és la moda tot. I tornem a tenir un xoc d'educació, perquè la càcer ha rebut una educació superexemplar. A més, a tot això, siguin la Emily, a les posa, en plan, supergamer, que tenen tot l'especte física, que sigui molt l'anister per a fer un tergar i en el color dels ulls, del cabell i dels ulls. I mira, si arribats aquest punt, d'aquesta bogeria, a favor. A tot això, tornem a l'Edgar i a totes les seves cagades. Ella explicarà la seva part de la història de càci, però el nen no li acaba d'explicar res. Si molt poc prudent, pensa que la nena no ho xerrada tot el seu cosí al cap de 3 segons i mitza, veurà, que. Perquè és una nena, cony, que t'esperaves. Per mi, el lintón és un petit tira insopordable. Per mi, ja, com 3 moments, que ens faran veurat, com és el realment, i com és un nen absolutament condicionat per al seu entorn. No sé si el nen és tom-toport amb poc tan. No sé si l'estar empanye en una niqueta, va, eh? Recordem que el xavalet creix amb se mare, que aconsegueix sobreviure i fugir, i creixen separa, sabent que té una família, però no sap què va passar amb ell. Clar, quan se'm ara es mori, amb el seu encla, el criós de niquetes que rencidot, però encara el podríem salvar. Jo anem malaltis, que ha viscut allat, amb poc acolíusell de la miqueta Soso, però que sabia que passi una miqueta interessant si tingués un bon entorn, però que es troba que només arribarà a granja el seu pare d'aquí no ha sentit a parlar, l'ambia a buscar, i amb el Josef, que no és com si hi fos la cosa més amable del món, i el nen de cop sembla racional, i diu-lo següent. El meu pare, a la mà ella, amb una estrella per perpacitat, la mama no m'ho havia dit, mai, que tingués pare. On viu? M'estimaria més quedar-me en bloncl. Però com és que no n'havia sentit a parlar mai? Com és que la mare i ell no vivien junts com fa el trajent? Preguntes normals d'un nen que. Jo vi per què no m'ho parla, no m'ho parla la mama. De l'on, que m'ho parla va sovint, i ja fa temps que vaig aprendre a estimar-lo. Com puc estimar-lo, el papa, no el conec pas. Vale, home, fins aquí tenim un nen que és l'ent, ràpid, no és el ganiment des de molts del que l'aix, però té sandèri, però la miqueta de viure amasterats aquells t'ho has parlat per la tramuntana extrema i estornar-lo a l'imbessi l'integrar i un tirar. Perquè no poset aquesta cançó. No ho sé, no sé, ara. Mira, ara, com dius? Això ho editarem. En poses els deixors. # Tentro l'anès i cada quets. # Molt i cap per la tramuntana. # M'ho ha solat posar. Quan estro un investigador, fa coses com aquest. No, no n'hi ha provo amb aquest. No és probable, estem parlant de cuchir. La que ha serin niva d'una altra i va proposar-lo sobre el primer. Ara és massaal, va morir el provocador. I com els he de posar, doncs va fer la cacirin desesperada. En Linton es va encurrar per quedar l'altura de la seva cosina, que s'havia amig a gènullat molt al banc, i va gènullar-se sobre la seva espalha. Si bueno, claro, ja. Alguna cosa vols al pulmó, també, i respiro per tu. Aquí és un comença que haurem molt malament. O sigui, d'aquest vas, nen, el criat. Aquesta criatura té la volatilitat caprichosa de Samara i l'espari tira ni de sum para. -Mira que hagués. -Mira que hagués. Els parem un moment, que millora, que quan s'ha ca notat amb la cacirin, la nen li va veure-la, perquè no li deixem veure la cacirin. Va, i li diu això al molt desgraciat. Diu, i preguntant-ne les sum para. Diu, és el jutjat per respondre a Linton. Parla amb el doctor Kenneth, que diu que l'oncle es morda de bo, aquest cop, amb l'Egru, perquè quan ell no hi sigui, estaré la morda de la granja. I la cacirin sempre em parla com si fosca de seva. No ho és de seva, és meva. El papà diu que tot el que és seu és meu. El papà, bé, és barquí, és l'éspre que s'embarallà. El papà em va agafar el que tenia les mans, i va menar la cacirin que li donés l'altra. Ell es va negar i ell la va fer a veure d'un cop, el va reencar de la cadena i el vas clacar amb el peu. I et va agradar veure com la pagava. Vaig preguntar per què els meus plans passaven per fer-lo xerrar. Vaig tanca els ulls, em va respondre. Sempre tanca els ulls quan el meu pare pega un gos o un caball perquè ho fa molt fort. Però a principi, m'en vaig a la gran. La cacirna les madaixeu un càstic. A veure, potuena no filla, pota. No hi ha hagut de ser un càstic dels collons. Jo deixo això i jo juro que pensava, ara et moliràs. I no faràs ni ni ja puta pena les gràcies. Trobes de merda. Que d'acord. Podien dir que al final té una miqueta d'arc redentó. Però tampoc no ens passem que no és com si, finalment, permetre que d'acàtis sortit de la seva edatció per forse al barra del dimoni. A veure, aquest final blanca per favor, què? M'ho emtia dir que ja ho heu de fer que t'ha puç aigit l'esperit de l'emelibronte. Per insultar, perquè ja mai t'havia sentit, bé que. bueno, m'ha agradat molt, ja ha hagut un ampliventeid insult. Al final, passant moltes coses i algunes tenen forces justícia poètica i altres són molt, molt, molt xunges. Com el hit-lift, tracta el sofí, és bastant, bastant terrorífic. O sigui, el desprecia i només esperadei que es mori abans que hi perredar la granja del lintorn per vengança. Això sí. Continua amb el tema de l'educació. La primera cosa que fa és procurar-li un mestre mentre segueix tenir en Jareton amb l'absoluta indigencia interactual no li ha ensenyat ni a llegir ni escriure. I encara va més enllà amb el sum de tracta psicològic, perquè li fastargo lloc de la seva ignorància i m'han estanit tot això que és de lletres. Però, a l'hora, em sembla molt ironiquibriant que el que fa el Jareton sigui el pit, el hit-lift desigirat i de llegir a tenir. Fem i fort, en lloc del seu feble, no només, si no, també, de caràcter, i intellecta fi en fantàstic el lintorn. Que estom tu, a d'avril, t'ha de dir. L'indol, el hit-lift, tompo el cul. I, en el moment final, quan té l'aventllant s'ha absolut a la punta dels dits, quan podria destrossar per sempre aquelles dues famílies, els d'er, xauguer lintorn, han hit-lift ja no li queden forces per fer-ho. No és que s'hagi tornat bo, eh? No hi ha cap arra d'entom. Simplement ja no té forces, li fa mandre tot. Evidentment, el feminisme encara no existeix, com l'entenem a ho endir quan la Emilie escriu sense vosres coses, però crec que clarament tracta alguns temes que afectaven a les dones. Per la estructura narrativa de la obra, pot ser que no siguin tan evident com ho és a G&A, i de per exemple, que tenim els monoles en la qual està molt enfadada. L'Emily no ens diu que hem de pensar si no que ensenyessituacions perquè reflexionem. Hi ha vari estrames en la història que posen en la navidència la situació de les igual en el que estroven les dones. Per exemple, que la càcer i nerxau depengui absolutament del seu germà borratxo i abusiu, i que la una càució que tingui per sortir d'allí és el matrimoni, una altra, per exemple, és que insisteixi tant en la tramada Isabela, que no té cap mena d'adret i que el fill és de la propietat del hip-clip i que la porta i en l'extrem de ve d'afugir sola amb tot el que comportaven aquella època, o que puguin retenir a la càcer filla en contra de la seva voluntat. Però és que clar, o sigui, a tot això, quan tenien tot aquest marte, però el que tenim en realitat és un final amb la moda Flash Forward, per si hi ha una amiqueta de context entre les famílies, i per això, l'Aimili Simbent aquí, una amiqueta de la màniga, però ho ha fet tornar al l'hoguet a prop de la granja dels torts que ja ha dit que mireia amb amb vaig, perquè això no hi ha aquí, i ho mireia, pago 6 mesos per avançar, però amb vaig a l'ondre, això no puc més, ja no puc arromà, és amb aquesta gent fora. Però torna-hi a encara de la casa llogada i aprofita per passebora a Nelly, però no m'has estat aquí, expliquen que entro a l'interior, i em flippen aquest moment, el moment amb la líquia de terra l'aixa, perdó, que em posi padriot, perquè té un moment amb la líquia de terra l'aixa per ser. Amb el Jareton Ergion, en moda, i m'orta lloc molt fort, quan per aquí pot estar amb la casa. O sigui, una treballada, l'arca d'en toda la prenentatge, quan el Jareton pot aprendre i deixa davant del seu orgull, quan s'allibera del jou dels homes, dels condicionaments socials i familiars, i pot ser ell mateix de cop, d'aquestes de les eleccions que s'ha de fer, i que s'ha de fer, i que s'ha de fer, que s'ha de fer, que s'ha de fer, que s'ha de fer, Tenim una educació bastant més que questionable. La pau i l'amor tornen a regrinar a sents borres coses. Bueno, què? És bé, està, no? Real que ens l'hem posat, conem a cap del guió, perquè estava amb no podíem més. Molt maravent! # Què me pres avui? Bueno, què me pres avui? Us resolmim amb 5 punts. Primer, cada any i m'hi brontés la germana més misteriosa i amb un geni més poètic de totes les brontes. Segons que l'educació i la cultura és un privilegi i que és a l'hevel individu i a la diferència de la vèstia. Tercer, que els sents borres coses una història extremada amb inviolenta de vingances amb excessos de cola de hipassió. Quart! Que ens pot enganxar on hi va unes dos personatges ens caiguin molt malament i que no pareix això ens ha de deixar de flipar una obra. I la cinquena, capàcia el capàcia, hi haurà sempre que es mogui peròdi, per vingança, per poder, i sobretot, per diners. # S'ha acabat la torra, barfís, sabem que volem marxar que es vostra. Però us esperem el 25 de geni, perquè aquí seguim el 9 al joc, i ho parem amb una sorpresa. Varem, amigues. No us podem desballar, li bre següent, perquè ara que ja hem parlat de les 3 germanes brontes i estem tots situadíssims, ara sí. Dedicarem un capítol a la família bronta. Per tant, us volem recomanar molt fort la lectura d'agnest Grey, gènere i, si em sorreres coses, si no ho fa tels dèbrones aquest mes, i si no ho podeu recuperar a l'u altra, o a repins recomanar els avisos dientariors també. El Drescoot serà bastant divertit, perquè hem decidit que el Drescoot sigui segons la vostra germana bronta preferida. Per tant, si la vostra germana bronte preferida és la milibronta, repatireu bards. Si és la Charlotte, haureu d'anar de vermell com com van a Per Gineir. I si en canvi és la bronta haureu d'anar de blau, com Magnescly, us esperem. A tot això no voldria acabar sense donar les gràcies a tota la gent que ha fet possible que avui passés això. Primera tot, moltíssimes gràcies al Joc, per acollir-nos. El Carles García, gran Carles, per fer-me als botons i teniu una paciència infinita aquest com més que mai o sent tocar-les amb nosaltres. A la llei a servador per posar les bauetes als separadors, a les filles europees per seguir-nos jurig Ila, a les intonisial, a les buc perseguir-nos als cançons per separadors i per aquesta sinton final, Caresona. I a tota la resta, gràcies per venir i per escoltar-nos. Gràcies.