Punkis Decimonòniques | 02x02 | Aquelles donetes

[Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] [Music] Ja t'enginés que fins i tot va pagar un viatge euro per la seva germana "Mei, mei, ei mi". Per estudiar pintura. Perquè com "mei, mei, teníem molts dots per la pintura i a més considerava que podria arribar a ser una gran artista". Quan "mei" es va casar a Suïssa i va tenir una filla, la van amenar a Luísa en el seu honor. Per que no hi hagués sin confusions, la no menaven "lulu". -Cookie. -La "mei" va morir poc a setmanes després del par per complicacions i la "Luísa, mei va adoptar la "lulu". Abans de morir va adoptar també el fill de la seva germana de la germana gran de la mecana, que es deia Joan, també. Perquè pugués arratar els 13 autors de la seva obra. I a més a més, com que era una reina, va determinar que repartís sin entre els seus 4 navots els guans dels 13 autors. Va, hija. Aquesta senyora de morir amb 56 anys, ojo, i va ser enterrada com. Em falta molt pocs anys per fer coses de la vida, eh? -Què fort! Ara ho he pensat! -Ei, va, és que. No hem de verinat encara en Mercur i no en la "Luísa". -Amb el moment! -Amb el moment! Va, escriure, més o menys, 300 hores, que és i res. Tot i que moltes no es va descobrir que era endella, fins pocs anys, en realitat, quan es va descobrir que havia signat amb el seu donim "e i en Bernard". I llavors es va poder donar una dimensió com molt més complexa d'aquella escritora que tu tothom tenia com una tieta que escrivia l'itelatura infantil, Cookie. Sí, sí, però què va escriure? # Aquesta dona escriu unes quantes coses, però anem a. Unes quantes 300, però anem a aquelles donetes que és important i és el tema d'avui. I com que és una reina amb dues pàgines estem ubicats amb com ha evolucionat la història en aquests anys. La guerra ha acabat. El pare ha tornat definitivament a casa. Llami, o sigui, em sembla una mica. que fa una mica el mateix que el seu propi pare. Com demàsies de la comunitat, que diu que no serveix per pagar factures, i són elles que dominan de casa. Fem un repassat de com està a cadascun al moment d'inici, perquè aquí hem passat moltes coses i potser ens han de posar en sol. El Laura ha anat a l'universitat i cada cop que torna els explica històries de germanes que escolten fascinades. I t'hi ha qui no puc arravia en una universitat perquè ens donen. I veiem com, al rat als anys, la majoria de les dinàmiques no han canviat, sinó que han evolucionat que poun era evident. La Júi del Laura hauria de ser. o si tenia una mistet superplena, la Júi no parla reñar perquè es massa d'andi, massa presumit, i que es gasten massa diners en roba i barretts. L'Emi tot i que no pot ser tan bé, i que tots els amics de Laura que ho han rendit als seus encans, i ella ha guau deix moltíssim d'aquest paper. La Júi sembla que ens marca una altra direcció. No té cap intenció a casar, se'ns diu. No soc de l'esquegrado, no em voldrà ningú a mi. I és una sort, perquè totes les famílies sempre hi ha de ver i una fadrina conca. És com l'amiga simpàtica. I es refereix d'aquesta manera el matrimoni. Obrometes, em sembla terrible que les famílies es trenquin per aquesta causa. No era gaire fània, el matrimoni, tu de dir. En Laura i però no l'estic totes, li diu. Record del que et dic jo, tu seràs la propera. Bueno, bueno, bueno. La Betos em recordeu que el de rellibre la hem deixat que s'acaba de recuperar de les carlatines i tal, però no ha de tornar a recuperar de salut del tot. Està molt feble i la Júi se n'encarreia molt de ella. Tornem a entrar a la casa de la família Marc en un moment, Marc, per dos imbrors fots balanceants, tia. A la família Marc, en un moment de molta animació. Està preparant la boda de la MEC i el Joan. La MEC s'haurà de contantar amb una situació molt inferior a la seva infància i fins i tot a la dels seus pares. Hola, Miliània, els us són. No, no, no, no, no, no, m'ha de la vida. I ara que ja l'estanim en caradetes, l'hemaltim, aval·la. Bueno, ja la boda de la MEC i el Joan, que és una monada, tot i que tenen un moment en TV, una mica random, que a l'UIZA o sigui, entendràs que des d'una cuc talaria, no acabem de comportar. No, no, no, realment no. Però a mi o sigui, amb té mega fascinada la MEC, dient que passa a les convencions que el d'obestió de la Núvia bastant normal i estorn anent-se del seu pròpiguesament i el Joan igual, estrenos de rollar, com si no la família, amb tota la resta, estima sense cerimònies, i s'hi escom sembla tan bonic, tan preciós, per si. Bueno, que això acaba el casament, preciós, tornant a casa, i l'avi li diu el l'Ori. Si alguna vegada de si deixes fer un pas així, fes-lo amb alguna aquesta noies i em faràs la més feliç del món, ja l'haurí li respond. Faré el que pugui per complir els seus desigos. Això és una clar sientida, d'intensions amicsis? Fa pinta. És molt bonic que a la Lluísa expliqui a través de la jove com la seva família és com molt plenament conscient quan el cap d'un poc esposa es posa escriure i tota la història, li diu, "No, torno a escriure, blah blah blah". És molt conscient de les seves manies dels seus tics i de totes les seves processos per què fa l'escriptura. Crec que el treballada és una demostració de mort, ho hem parlat d'anar a l'interfamiliar, perquè s'ha de mirar molt i està molt atent a la gent per saber què li està passant amb només amb el gestos, i en aquella casa ho fa tothom, tothom és conscient del que està passant als altres. La jofins ara es crit per a Iamateixa, però descobreix que si fa llibres de sensació, es pot treure bastant més pastuqui, així que decideix escriure i enviar un relat, i guanyar el premi. I com la pròpia, el viatge, el cot, dona aquests diners a la família, en aquest cas perquè la veig i la mare se'n vagin al mare que la ve't es recuperi. El pare li diu, no cal que et fixis tan amb els diners, que és cru per l'art, però ella veu que és una manera de portar diners a casa. Cosa que el pare no està fent. Va, ja. Clar, no sé si sent ric, és molt fàcil. I com a ell els editòs li diuen que arratalli la història, perquè sigui més comercial. Tot el gratis passa pel l'Aru i publica llibre. I ja vols començar a rebre crítiques del tot absolutament contradictòries entre sí i acaba molt per tu, va. Molt per tu, va. És que en parlà, el crític sembla boníssim, ja més em recorda moltes entrades de la pròpia, l'Uizema i el cot en el seu diari, que no en tenia que volien de dir els crítics. No què vols? Ara, passem el capítol, que també és meravellós de la vida casada de la mec. O sigui, és mel. Jo crec que hauria fet l'actura obligatoria. També té a dir que és donet, és donet, és a veure si l'actura obligatoria per anar per la vida, cosa el persona, per el bus, per sortir a casa. (riu) Així. I aquí ens parla de la importància de saber saber-se d'alburro quantes equivocat per tenir al final una convivència harmoniosa. També té a dir que tot l'apisodi del vestit de seda, o si com hem de rejusta les nostres expectatives i les realitats econòmiques també és meravellós. La realitat econòmica és a dir-se pobra, eh? Sí, no. Per ser més ric, no s'ha de jostar gaire cosa. Jo crec que la relació de la meca és dura, perquè, a l'hora, si no ens oblidem que és una tia molt jove, quan està passant tot això, o tenim intent. Poc es va agarres fins ara, hem vist a les nostres eruines després de trobar el seu caballet. I aquí la Luisa ens mostra que les coses no són tan divertides. Hi ha els plats bruts, les frustracions, la domesticitat, i, ara, fa la sensació que la mec no vol deixar-se ajudar per la mare per respecte al seu marit un moment, però també per poder demostrar a la seva família que pot sortir-se amb sola. Jo he de dir que, per mi, la mec, si no és la germana preferida, és una de les que més em fan empatitzar, i et juro que tot i saber-ho quan vaig llegir, que tenia bessons una mica més i em fot-ho molt fort. O sigui, la tia Luisa, de veritat, per favor. I vol no que li ha fer-li pagar tanta veritat. Per indo ho escriu a tos de veritat fa falta, i de les persones més monos del món, per escavaçons per favor quina error. Sí, és la cosa que més em fa la vida, que ara m'embarça la bessona. És una mica obsessionada, això. És que fa molta por! Aquí hi ha una revelació que no que havia, però bueno. La Amy és molt jova, o sigui, la Amy és molt jova, però entenc perfectament com funciona el món. I com sent importants a les relacions socials, ens diu, les dones hem de prendre ser agradables en especial les pobres, perquè no tenim cap manera de retornar la mobilitat que arravem. Quan van de visites, que és molt divertit quan la jo i la Amy van de visites, la jo no té cap interés en ser agradable ni comportar-se educatament. Aquí té a trobo un molt intel·ligent per perder la Luisa fer aquesta autocrítica a través de la jo. La que estic ara per haver estat una maleducada. No, més a més, que ho fa seguint el metodamarmi. És a dir, ens fa gràcia en les dones que fa la jo, fins que la deixen en ridícul, i així ho apren. De cop ens trodem que totes les no hi han de participar la fira, i la Amy só ha currat molt, molt, molt fort amb la para de d'art, i vol estar ella, però com que les nenes pijes de la casa, un cop està muntada tot muníssim per la Amy, i tenen enveja i la volen parelles, l'envien a la para de de flors més aparatada. És ràbia que fan aquestes nenes. Sí, sí que sí que estic violent ara mateix. I ella, que és així de templada, ens diu, que a ells siguin els mesquins, no vol dir que jo també n'ajuda ser, no maraden aquestes coses, i tinc tot el dret de sentir-me a ferida, però no els ho penso demostrar. I això el sabrà més greu que colsevol discurs amb porismat o colsevol revieta. I hostia, molt bé, Amy, clar que sí. O sigui, em sembla molt bé aquesta resposta perquè la trobo tan intel·ligent, i quan explica la seva situació, la seva família, tu t'ho em li diu que és la més encertada, i també és molt guany com actua, aquesta família per qui actuen com un clan. O sigui, si ens tocan una, tocan a totes. I la Amy que està ara per a de flors, bé, doncs som i tots a comprar flors, però també a l'Ori i tots els amics pivons de l'Ori. Tots, efectivament, demostrant que quan les coses les fas bé, ets bo i digna les coses. No tenen tant, s'acabem posant el seu lloc. I com dèiem-me els catalans, te'l faràs, te'l trobaràs. Clar que sí. I a les dades arriba el mini-drama de la jo, i la gran oportunitat de la Amy, perquè la tia t'acarrol a la vol endur a Europa, i com gestionar la jellosia d'aquestes dues? La mòrmi, perquè si no això no veig, va regli. Em sembla super que. i el que hem de fer és que les grans de la gent no hi hagi una cosa que no hi hagi una cosa que no hi hagi. I la gent que no hi hagi una cosa que no hi hagi. I diu que si ho fa ella dirà que sí. És molt fort que estigui dient que encara que no li agradi una de ella s'ha de casa per pasta. I que el noi és maco i que mira que ja ho farà ella. Que no passa res. S'ha sacrificat una miqueta per assegurar-se una bona vida per totes? # There is no sacrifice. # De fet, o sigui, jo crec que ens diu clarament, per què diu. Una a nosaltres ha de fer un món casament, de manera que s'ha de joquí ho faci. I així totes podrem viure de manera més confortable. I de tornada els Estats Units ens trobem a la jo i a la Marmi preocupades perquè la vegada està rara. T'ha molt rara. La jo de cop s'ilumina i es pensa que s'ha enamorat del l'Aurí. I clar, ja fa uns tots els males del món, perquè no vol que el seu amic que recordem, que és un d'Andi, li faci mal, la seja armada, tot i que pensa que. que el faria a fallir, que estigui a 5 jons, perquè estima molt a tots dos, però trigà bastant poc a veure que no és exactament això, el que volen l'Aurí. I té a dir que t'hi ha a mi m'ha sorprès molt l'obé i natural que descruva el tonteig. Jo sigui la manera que té a l'Aurí de filtrar jambles amb la jo, m'ha sorprès perquè ho sé, trobo que s'ha escrit d'una manera supertrevella, supermúria, sí, em sembla que era veig coserat per la aquella època, i sobretot em sembla que és molt poc forçada que vagades i aixes alguns llibres actuals de tonteig i una mica de vergunyeta llena. -Pastanta. -Correcte. No hi hagi una novela arromàtica, s'ha agonzquina. És important aquí, el moment de sang que s'ha de fer de la jo, decidint que el que ha de fer és allunyar-se del L'Aurí i a la vegada, com sempre, l'encertada reacció de la Marmi, que ha de decidir que, "Ok, si marxa l'ajudarà, tot bé, però sobretot, alerta, que no li digui res el L'Aurí, fins l'últim moment per no posar-lo tràgic. -Vaya, Rina. -Rina, Rina absoluta. I a més és molt guai la seva reacció de la Marmi, perquè li dius, mira, sí, sí, crec que et val de reira, i està segura que tu no les times, però és val, millor, pels alidistència, i no l'encoratge que s'ha de seria normal per la època. O sigui, és un tio ric, jove, que està superparella, que li faria la vida molt fàcil, però la Marmi és molt llesta i s'estima amb la seva espillesa. Sab que s'acabaria no diant, perquè són massa semblants. És molt fort. Més fort és que això passa just després del moment heavy, on veiem a la Bet Pati i començades a inflar-se, que encara no sabem què té, però que ja veiem que alguna cosa no està funcionant i ens enconja el corbastant fort. I malgrat que la Joan no es vol separar de la Bet, sap que ha d'apostar distància amb el l'Ori. La Joan ha més patem-se que nota que concorsele a que ha estat petit i que li falten moltes coses per experimentar. Així, que la tia, se'm va només a menys que a Nova York a perseguir el seu somni de ser escritora. Vinga. Seguim amb el model de les cartes, canviar la seva mare i la seva germana Bet. On una mena diari veiem el seu dia a dia Nova York i és una maravilla. Vaig a crecar que està, que aquesta és la part com més autobiogràfica, de tota la novel·la, perquè fa la sensació que és quan la nostra autor escriu més esgujarredament, però també més lliurement. És ella de jove, o el que ella hauria volgut escriure de jove quan ja és gran. I això, realment, li dona un gran avantage. Perquè la Joan, sí, se'n va treballar, però aquesta vegada ho fa per què vol. I no com la meva, com fa institutriu, que està amegant margada, ja està en una casa a més a més una alsiós a l'únis bona en la pèndra i en la feina, vala que és dura, però és agraïda. Això és molt important. Perquè és molt important veure la diferència, perquè si la comparem amb gènere o sobretot, amb Vagnes Grey, que són britàniques, i aquestes cases americana, és que estaven en casos en els estrets socials, estan molt mercats. I aquí la cosa és molt més difuminada. I alerta, estic parlant d'estrat i no estic parlant de classes, perquè en realitat, els Estats Units no hi ha hagut previamente estaments socials, no hi ha hagut una classe. No hi ha hagut una mica medieval, no hi ha hagut nobles, i, per tant, no hi ha diferències d'entrada, sinó de fortuna. Això vol dir que sigui el paradís, no, perquè les dones ho tenien igual de foto de tot arreu, i perquè la Martí, que és capitalista, és una mentida com un puto piero de cua, però el que sí que ens permet deure és que la casa del senyor S.K. On ella va parar, valora amb els professors, perquè són intel·ligents, i els deseaven a la taula perquè els interessa saber el que té el que té a Nadí. És molt fort, això. I són subordinats, sí, però els tracten com un proveïdor de serveis, no com un criat. Aquestes ha de gran diferència. Ojo, perquè té un moment que fa una defensa de la feina digna, i ho diu explicitament. I aquí ens presenta el professor, que serà un personatge centraí supermàtic. Com estem molt enamorades del professor. Molt roches terbàips, estones, per com el descriu, sobretot, de parença, però superdols amb les criatures i em sembla negadíssim. Quin soletet? En soletet, a més, crec que l'he esclavat molt amb el tema de descripció física, com el Richard Ster, o sigui donar roches terbàips, però jo crec que sobretot per diferencer-lo del l'Ori. Perquè l'Ori és convencionalment atractiu. És joves, bé, la feitat, repartit i tineat. És un d'Andi, té moltíssimes robes, un presumit, en canvi el professor Baer porta a barba. És més gran, va vestit com pot. Si li falten botons a l'abric, porta un pedàs a la sabata. Però és una maneta i polí, i a més a més no se li cauen els anéis per haver de cosir-se. Ei mateix els mitjons. És molt interessant la relació que està ableixant des d'abon principi. Perquè és aquesta mutuadmiració i les ganes de compartir coneixements. Em sembla molt bonic enamorar-se de l'intellecte del go, i que en aquest cas sigui mutu, és maravallós, perquè no era el que es donava habitualment, perquè també és dir que no quina merda de relació desigual. Ah, sí, sí. Perquè si el professor va er, jo crec que és un exemple perfecte de la Filmal Gays. O sigui, què és la Filmal Gays? És un home escrit per una dona que ens sembla molt atractiu a les dones i que tots subint els homes no entenen perquè ens sembla tan atractiu a nosaltres. Ja que no són ni especialment guapos, ni forts, ni tine en un caràcter dominant i violent que posi la dona en una posició passiva. Os dono altres exemples perquè m'entengeu. El hot-bris de flipac. Ai, sí. El gym de de office. Ai, sí. Els homes, quan pensen en un home atractiu, pensen en el "Christ, Wordsworth", a "Fend a Thor", tot "Markan" musculitos, les dones, quan pensem en un home atractiu i en el moment més hot de l'Estriel Cinemes, posen qui pensem "Pos en el senyor d'Arsi", d'una l'Ilamal, a l'Alisi, per pujar el carruatge. Ja ho tondes, mare a primera filla. Ja ho tondes, mai col·lectiu el joc, ara mateix. Bueno, crec que s'ha explicat sol, el concepte de la tàdio. La Luisa no ens presenta el professor com un malote, topi bonall i vacilant a la jo. Ens ha presentat a partides escletxes de la seva vida en els que ningú l'observa i veiem com a i fa al bé a les persones del seu voltant amb pacients i a sents esperem res de canvi. Si vull dir, la jo arriba a casa i se'l trepa per ter rejugant amb les nenes per sobre totes rient i el que volen amb ell o sigui. És una mica tal mateix que fa l'embronte quan ens presenta el senyor Western, recordo el primeríssim capí del que vam fer. I ja sabeu que les punquis tenim un crash molt fort amb els homes bons, molt fort. La Luisa sap que no hi ha res més sexy, que no m'he intel·ligent, o sigui, s'han carregat, de dir, no és que és un propi molt culte, i sobretot, i sobretot bo. I és sobre, si guinenes d'aquí, pèdagallina, i sobretot no es sent intimidat per la intel·ligència, la independència i el caràcter determinat de la jo, o sigui, és que és sobre l'admire. Oh! I aquí. I aquí. He de dir que la Greta Gerbucci també la va clavar molt, triant a Luis Garell per fer de professor adaptació, perquè és un del típic exemple paràtic, doma que les dones troben guapíssim i els homes no ho entenen. Doncs perquè he sortat dos dos. També, també? Ah, ràus, un tísim. També és important la tria de tipus d'home que ha fet la Luisa, perquè ja hem dit que no fas fan service. S'adem que la jo està molt trista de no haver pogut anar a la universitat i que té una set de coneixement brutal. De professor Baer comença per l'hi clases d'Elemany, Ai. I per Nadal li regala ni més ni menys congira de Shakespeare. Ai, i. Perquè ella no l'havia llegit en cara, li dió una carta a la seva mare. No m'imaginava com és de rica l'obra de Shakespeare, però tampoc havia tingut mai un professor Baer que m'alexplicés. Ai. Molt divertit, a més a més, veure com el professor Baer es comença a colar a totes les cartes de la jo. Pins i tot, ella s'anava dona que no m'hi està parlant d'eït i és boníssim, o sigui, perquè saps com un amicant per la antiu, i jo ja veig que no crusca, t'agrada una amiceta. I igual una amiceta. Una cosa. molt fort i molt guai, autof context, marxem un moment del professor, els han recordeu que ara jo està a Nova York i parla de la festa de disfresses. I diu que va disfressada de senyora Tamala prop. Us va estrany això, sabeu qui era? Vale, un cookie consell del dia. La senyora Tamala prop és un personatge molt poconegut però que dona a nom al fet de canviar les parales sense voler. Se vol això de digaillina de piel, la seva alegua la trava. Totes aquestes coses són forma en part d'aquest personatge de la protagonista, si d'aquest personatge de una obra de teatre, superfamós en aquell moment, que vés-li que menes dedicava a canviar paraules i la que va valiant i va ser una obra de teatre ultra-coneguda als Estats Units en aquestes mesos. que és la poca que es va publicar donetes. Ja està, ja. És una tia superpulta. Sí, perquè la gent és llidona. I l'idona no amb el malapropisme, o sigui aquesta idea de liar-la amb les paraules, doncs es diu Aixinses. L'Ajo comença a escriure novel·la s'enxionalistes ja que li aconseguin que aquest gènere es vendrà bé. Ella intenta que li va posar una mica els excessos amb dos i moral, però l'editor l'Itàia, perquè diu això nena, no ben. El professor va er, li aconsella que per escriure, perquè es curaix que escriu, observi la gent del seu voltant, i ella. Mira, és que tu què sé, això és estudiar. Potser té menes ulls que m'ha guanyat. I, evidentment, ja es pregunta, com és que tu tothom l'estima si no és ni jove, ni ric, ni noble, i s'adona que és per la seva bondat i per seu bon caràcter? Ens diu. No era ni ric, ni noble, ni jove, ni ben plantat. No era amb cap aspecte el que diríem fascinant, imponent, obriant, però amb tis temps era atractiu, com és una fugera livern, i la gent se'm l'ha de reunir-se al seu voltant amb la mateixa neuralitat, naturalitat, que cercan la calidez a donar llar de foc. Això pot ser més bonic, és fortíssim. Bueno, moment moralista quan la jove es posa a escriure noveles de moral distreta, i ho segueixi en una miqueta de magat, fins que el va er la pillada. És molt autobiogràfic, això? O sigui, lo fort és que hem lu autobiogràfica, que és donetes, no es descobriris fins fa molt pocs anys en plan, d'eu 15, que la l'Uiza Millal, que tenia un obra bastíssima de noveles sensionalistes. Vull dir, ens ho estava dient, ara pot tocar-la. Mm-hm. Aquí sempre en contra de la censura, però el fet que li faci veure que està malament el professor va a la jo. per una pagina del diàri, que el pobre el senyor porta com a barret, i d'acabes posi com superseriós, és, si més no m'imsem una cómica, em sembla que ho vull comir. És molt gració. I després d'això, es passa a l'altre extrem, i es trobarà que quan escriu que les morals no funcionen i que la resta del que fa no ven. Les on learn, reina, però ja digníssima. No perdrem la compostura. Bueno, no, no, no, que el la tan. M'estic posant nerviosa. Perquè ara s'està costant al moment. Vare, al moment. El moment que ha profit per demanar una cerveza, perquè això sí no ho passarem, perquè m'agafarà un jari. Crec que és un dels moments més tensus de tot el llibre. O sigui, des de la primera conversa entre la jo i la Ori a Donetes, que hi ha una miqueta de la sensació que la Ori li està dient a la jo, que li agrada, i ja està fent veure que això no va envella, que no se n'antera, que això no va a mi, que bla bla bla. Però a reu moment que ella torna de nou allò que recordem que està en enat, perquè el tio ho deixi una miqueta en pau, i a la Ori va i salida a l'aclara. Que no tinc clar si del que havia de fer, per ser un nest amb si mateix, i no quedes a tota la vida amb el que hauria passat, sí, o si sabem que ja no hi havia possibilitats, podria haver gallat, però el tio ens ha de piscina i li diu. Que la cosa, si ja comença malament, sigui la jo, tem el que està punta fe i li diu. No, no, no, no, no, te dir, sisplau, no ho facis. Ho he fet i m'has de escoltar. No serveix de res escoltar-ho jo. Nem de parlar, i com de fer, com més aviat millor per tots dos. I això, jo ho escolto ja clarament amb la veu del tio "Ti-Motits" a la met, perquè és un dels moments més brutats de la història del cinema. -No, no, no, no. -És no use, Joe. Joe, we've got to have it out. -No, no. -I have loved you ever since I've known you, Joe. I couldn't help it. I. m'he emocionat. I hauré més en l'obri posar tota la car, a sobre la sadora. I aquí tenim el momentàs de la jo intentant treure la jove del cap, perquè ella no el tocaria ni amb un pal. És a dir, o sigui, ella és a l'estima, però no en el sentit eròtic ofestiu. I clar, la pobra no es vol morir una miqueta. És a dir, la jo fa moltes coses malament en aquesta escena, igual que el l'obri. Però és que imagineu, a mi s'ha tot la vida del senyor. Ella ha enamorat vella i ella que aniré. I quan ell, li diu que l'estima, ella li diu que no hi ha prou. És que em sembla molt fort, si el Laura li digui, "No em diguis que t'estimes al vell!" I parli malament al proposa d'aquesta manera, així d'entrada, perquè la pobra jo, o sigui, ella encara no s'ha mirat, que li està parlant, però la fi meva. I la jo intenta reunar amb ell, però no es podrà una amb algú que està traïna al cor per la boca. La jo intenta fer-lo entrar en raó, el millor capòt i amb tota la tendres del món, però no hi ha més a més, no es deixen bo capa, discursa enamorat, ni les súplices les paraules boniques del Laura. Per sort, esmenteu amb el cap fred. No només li intenta reunar que ella no l'estima, i que, per tant, no pot acceptar-lo, sinó que a més a més, ella no és la indicada per ell. No tenen els mateixos gustos. Aïll, hi ha grada per quantà un associat de tellagant, necessitarà per tant una dona bonica i educada, ella és maldestra i el peri de verguny que se repentirà. I ens acabaríem discutint. Si fins i tot ara no pudeva evitar-ho. I a la hora és com no, no, no, no, no, t'hi reo. Discutint-li, com a tu, l'actu, es veient clarament que la justa fent lo correcte. # You know you make me roll us out, # kick my heels on the down. # No puc sentir que està cansó, i no pensar en el Laura i la gent plan. Però què m'he deixers? Em sembla a més a més un moment super difícil d'escriure i cada vegada que ella això ho faig amb ansia i em patitzo amb una o altres segons al meu moment de la vida. Em jo de dir. Però el nostre l'estom aquí és sempre, això sí. Sí, sí, sí, perquè jo els entenc els dos. Però sí, jo entenc que la justi enfadada per haver-la posat en aquesta situació de verlo arrebogà i que a més a més marcarà per sempre una diferència en la seva relació, però també entenc que el Laura o sigui aviat pudeu dir-ho per poder avançar. I bueno, que tot això la jo continua dient que en qualsevol cas ella creu que no s'arribarà a casa mai. Perquè diu, m'estimo massa la meva llibertat, per tenir pressa per renunciar i per cap home. I aquí la resposta del Laura, que és de gallina de pei, de gallina, jo sé com es diu, i perdoneu, però molt fort que fins ara no l'havien pogut llegir mai en català. Així que com que he estat molt pesada, amb què es publica és aquest diure en català, em deixaré a cosla i aixir a ximpeuata. Ara no veus així, però arribarà un dia que t'enamoraràs del go. I t'elestimaràs a passionadament i voldràs viure. I si cal morir parei, sé que et passarà, és la teva manera de ser. I jo ho obré de veure. I ho obré de suportar. I bueno, aquí la jo, mira, i es comença a cabrar una miqueta amb la mele pago. O sigui, t'he dit 8 vegades que no, sigui comença a m'ha deixat una miqueta amb pago, que no em vull casar amb tu. I a les hores la jo, ella, amb més a mi, és a mi, cordiosa. Va, a la moment. Cal que sigui tan refoto, amb el plà. amb l'u pasat que sigui hotel, crec que no. Pau, a jo al. Vas explicar-li el vell d'orens per no, per no que no li agafi un Harry, i tot el que ha passat aquest senyor, que ens imaginem. Si cal senyor, penseu que jo m'imagino com una mena de pants arrabalencial. S'higui tot ell, com perge en conjida i arruques a la gans, i decideix endur-se l'Europa, a fer un tom perquè escàlmí el xaval i li passi el mar de mal de murs. També us dic "aïquí for ric per passar a totes les ruptures així". Pues sí, no. Hi ha un tema aquí, que és una mica de velladís de Bad Holín, de vellad als infeemui. M'entraven que en moles, em donen la mala a treure que hi ha. De vellad els infeers de la jo, perquè de cop li ha de dir, o sigui, li ha de dir que no el l'auri, o sigui, li toca. Per una part, li toca com faça que va guanyar diners, escrivint coses immurals que tenien comptar el papitxolo que té, però era un tema que podia arribar a ser un marron, i sobretot, segon, li toca rebre un cop duríssim a causar la salut de la vert, perquè amb la pasta que ha guanyat, decideixes, o sigui, amb la pasta que ha guanyat escrivint, decideixen dur ser la beta, es cançar, i marxen el mar un altre vegada, i és allà on la vet li explicarà que sap que el seu cos s'està pagant. Vareu, s'aviam promès, drama i plorera, i és que la vet és el tema de llibre. Vull dir, la vet és un far, és un amor, és un sol de criatura, és la més bona, la més dolça, i passa una mica el que sempre has diuen els entenrements, que la gent que has morgió va, que sempre marxen els millors, que en aquest cas es brita. La vet és tot cor enorme, i no arribarà a l'adultesa, i això crec que és un tema molt gros. Crec que van de tota la part autobiografica que hi conté, també hi ha una manera de fer-nos veure un ensenyament moral que hi ha coses a la vida que són injustes, i que millor que ens anem acostumant, perquè vagades per molt que fem les coses bé, tampoc no surtant com aurien. L'UZM hi ha alguns dienos, amigues la vida no és justa. Sí, no crec que ningú, sí que pas de llegir el capítol 36, el secret de la VE, sense les diàgrimes dels jues. Sí, emmociona moltíssim de seva seranò, com ha somit que li tocarà morir, ja està conforme amb el seu destí. Ens diu, "No em fa por, però em sembla que us trobaria faltar fins i tot des del cel". És impressionant com porten secret des de fa mesos la certesa que morirà. La jo entenc llavors, perquè estava tan trista aquí, a tarda passada, estava assimilant que ella no viuria més, no seguiria més anys amb la seva germana i costa moltíssim acceptar aquesta renúncia tan gran. Però l'hora, ella és sempre estat conscient que no viuria gaire anys. A diferència de la seva germana no ha fet mai plans de futurs com adulta. La més veritat que quan la Jorna casa ha d'explicar els seus pares al secret de la VE, perquè tota aquesta conversa la tenen mentre som fora. Però quan la veuen ho entenen i a mi se'n partitja el cor, el moment en què la Marmi ha d'assumir que li queda molt poc temps amb la seva filla. La Jor, es que hem emocionat, la Jor es queda tranquil·la en saber que a la VE no està enamorada de l'Ori i li assegura a la VE, que ella tampoc. I aquí ens comença a plenar una mica el terreny. Ens diu que la única que li pagaria l'Ori seria la Amy, que és la que encaixa més a més perfectament amb la descripció del tipus de Noia, que li ha donat que necessita l'Oric una vegada ella, la rebutjat. Bale, ens anem a Europa. Vale? Cambia de sanari. De la trobada entre l'Ori i l'Ai-Mia França. No ho sembla una mica raro. Que quan una parella que es coneixen de tota la vida expliquen en quin moment es van adonar que s'havien enamorat. A mi sempre ho va semblar estrany. El nivell de Barcelona em sembla molt fort, perquè no s'ha vist infixant d'una ombra altra. Mai de la vida, si no fos perquè en aquest cascola perquè havien sigut abans unes criatures. Però. S'ha sigut en realitat som prósos, perquè no sigui superrar-ho, però em sembla una mica tan. que descobreixin que estan fets l'un per l'altra. Quan es retroben, a l'altra banda, de la seva. No, o sigui, un poble rupinio em pot ser, però jo estic living amb l'Ai-Mia l'Ori. O sigui, em sembla que té tot el sentit del món. O sigui, em sembla superorganic, i sempre em poso. O sigui, supernarviós amb l'Ai-Mia cada vegada que es troben amb l'Ori. Quan es. L'Ai-Mia és la meva prefesa, no? No, no ho sé, no sé, és mica. Quan es retroben, ella no pot evitar fixar-se a Nei. I desitjar en segret que a ella es fixa a Neia. L'Ai-Mia sempre ha cocatallat amb l'Ori, i a més a més ha tingut una relació molt diferent amb ella que la destà germana és que sempre era molt més fraternal. És que de fet, o sigui, a mi, el que s'enfa raro, realment com començo. Aquest donetes és que de cop, a l'Ori li agrada la jo, quan sempre han dit una relació de superamigues, de zero amor, que era com em plan. Jo crec que en relació de mistats homes i dones gràcies aquí, i, d'acord, no sé, està superenamurat de la millor amiga. O sigui, jo també crec que l'Ori aquí confén, confon la complicitat amb l'amor, i que li ha torgat virtuts a la jo, que ella no les vol ni les desitjant ni has hagut de tenir mai. Tornem als Estats Units. Tornem a la MEC i els consells de la Mármi, perquè la MEC arriba un moment en el que es troba a casa abandonat. Crec que és molt important, perquè, en aquest cas, en l'està parlant, de com les dues criatures, bessons, recordem, afecten a la relació a tots dos. I la Mármi li diu que hauria de ser uns deures d'espoza. Aquesta part no la comprem gaire. Però, en realitat, el que ja està dient és que també hauria de les part de la seva vida, on ella no només és mare. Que és fortíssim que en Parli, perquè això és un temàso fins i tot avui. No hi ha prou llibres sobre a maternitats i com de no oblides d'aquí només ets mare. I crec que amb la MEC, la Luisa Mayor, el que està fent és preparar a totes les lectores de les adversitats, de la vida matrimonial i maternal, des de la perspectiva més i no ser impossible. És a dir, la MEC es vol que ja està enamoradíssima i ho ha fet tot bé i m'agrad tot, i a coses que no surten. I després és a l'hora, perquè el jo no li fa prou cas i se dona cada maternitat, li pesa molt més del que no es pensava. I aquí ens trobem amb la mini i bronca de la Mármi, que la posa lloc, un canvi d'actitud per part de la MEC. I jo, espera, és un ricord, és superman? No, és un home que fa la para! És molt guapo el moment en què trobem la rava cariada del de Mijón, del nen, i la reacció del jón, la paciència, la bona fe que hi posa, i com la MEC se n'adona que, hola, amiga, no ho has de fer tot tu, reina, perquè el jón sorpresa. També és el pare de les criatures, i, per tant, són les seves responsabilitats. Gràcies! Gràcies! Però tant. Aquí la Luisa ho fa molt bé, perquè m'entè a diverses històries de cada germana totes a l'hora. Tu anem al continent, i veiem que la visita de pocs dies, que el lòrili havia de fer a la M i, a nices, a Estallar Gània, que hi ha portat més d'un mes a llim. Passen moltes estonacions, la M i li parla del seu futur, i de què ha decidit rendir-se, renunciar a la pintora, sap que té talent i energia, però després de visitar a Roma, ha tingut un vent d'humilitat i veu que ella no és un geni. La M i s'ha fixat que l'hori està molt apagat. I ignora quines el motiu, perquè no sap que la jo, i el Nat Carbasses, però l'exespera totalment a aquesta actitud apàtica i mandrosa. I li fot una caña. I és espectacular, li diu. Ho tens tot, diners, talent, posició, salut, i bona planta. I no ets més con vanitós. Vinga! El rei ja per estar perdent el temps, gandolagant, avician-se, en lloc des de venir un home, que és el que hauria de ser. Vale. Torne'm als Estats Units. Està cap a parlar de la mort de la bet, és difícil fer-ho sense apurar-nos a plorar. És que, indandaré, explica-vos, una miqueta, la rellavància o la importància, de fer-ho morir al personatge. Penseu que això és un llibre escritori publicat entre 1868 i 1869. És un moment en què la mortalitat criminal infantil és major el 30%. La bet no morirà ser una nena, doncs se'l morirà al senyor de 5 anys, sobretot. La mort ja ser una nena, però si van detenir-te per casar-se. I per tant és molt, molt jove. Crec que en aquest cas, igual que en molts d'altres, el que està fent aquí, la Luisa, i disculpeu-me al moment de lliçoneta, intento actuar i sense saber-la del tot, en aquest cas és servir-nos del model Paldol, perquè la família Marc sap que li ve el de munt i evidentment fan tot el jo que s'ha de fer, per donar-li a la bet, els de res millors més de la seva vida. Això, amigues, és un manual de cura espaliatives. El que no em veig amb corda com a endarrer-vos, cap concepte, és la conversa que tenen a la betina jo abans de dormir-se, perquè aquí sí que em desmunto molt de regoll amb pala, per tant us la llegiu, i la gaudeu usat. I la ploreu vosaltres, oi? Això és de plorant intimitat. Bueno, tornem a la bronca de l'Aimi. Hem dit que la l'Aimi li havia fotut una bronca espectacular al l'Ori, i té efectes. El l'Ori torna amb el seu avi i intenta seguir el seu soni de ser músic, però s'adona que. i, pues, tampoc és cap geni. Baja. També s'adona que la seva mosa ha anat canviant. Ara és una jove, vestida de blau i amb una caballera rossa. I arriba, al moment clau per l'Aimi. Per qual semblava que estava destinada al "Fret Baut", el jove riquíssim i anglès que ella havia dit que acceptaria. Ja que, en que això, amb totes les seves expectatives, li proposa matrimoni. I veiem, com a l'hora de la veritat, la Aimi no és tan freda, resinar com semblava, i li diu que no! I a més, s'ha vergunyat de la imatge que deu tenir l'Ori deia, com un esser mundà sense cor capes de casar-se per posició. S'higui, sobretot, li pesa això. Què pensarà, l'Ori deia? Aquí veiem una transformació de la Aimi. Ara ja no espiràva ser una rena de la societat, sinó ser una dona estimada. Baja. Cada cop, l'Ori, la Aimi, es cartellant més sovint. I la Aimi s'encarrega de comunicar-li la seva negativa a la proposta matrimonial. Que l'Ori posen temps perfectament al missatge. Estan els dos al continent. Ella està Suïssa, ella i a Alemanya, i tots dos reben les cartes de la família sobre el precaristat de salut de l'abet. Quan reben la tragica notícia final, l'Ori ho deixa tot per anar amb la Aimi. I quin de trobament estimades? O sigui, quina tendresa. Estrova la Aimi, la Lóri, arriba Suïssa, i es trova la Aimi, sol al jardí. Amb els explorosos, regeixin les seves cartes. Sabres amb silenci. Es diuen tot en aquella silenci. S'han reconegut i saben que el seu destí és estar junts. Quan el Lóri pensa en declarar-li el seu amor, no tenia cap necessitat de fer una grana escena. De fet, a pena sentir la necessitat de dir-la a la Aimi que l'estimava. Perquè ella ho sabia sense que calguéssins les paraules i feia molt de temps que l'heu donat la seva resposta. És a dir, res a veure amb el que d'acabem la jo. Exacte. Perquè aquesta estimada és la gran diferència entre el primer gran encaprichament i l'amor profund i seré. Aquesta vegada, la declaració de Lóri, és la més tendra i dolça. Remem també que voldria que remessin per sempre junts a la mateixa barca. Te agradaria Aimi? Va dir-li amb molta tendresa. Sí. Lóri li va dir molt fluixet. Crec que és una sort que la Lluísa a més alt en el termi i la tendresa maldrama perquè la jo està fatal. És a dir, és normalíssim que s'han que aquí més es dedicava a la ver estigui destrossada. A més, s'ha enllà més promotada de les germanes i que ens queda una miqueta de sensació que ha fet una miqueta arrancada de caball i parada de burro. I que no hi ha manera de veure per en sortir. S'ha sent sola, no li veu futur a res. I, bàsicament, la seva principal ocupació desaparegut és el que li passa a moltes persones cuidadores quan de cop entrar en dol. Per tant, té el dol i té el buit. Les dues coses que li has tionat. Aquí de dir que tinc una miqueta, m'exferin examen un tema i és que la jo comença a pensar en el matrimoni quan m'ho orra bé i s'ha sent sola. I amigues enamorar-se per no voler estar sola és sempre una mala idea a l'hora de construir una bona relació i el nostre estima et va ir no sumarèixer això. Per cert, m'has d'anar d'acord. Recordeu el moment de la conversa amb la mec quan li diu que és una castanya o t'afac. O sigui, què li ha passat aquí? Per què? Per què punxes per fora, però estuveta perdint. A moment que castanya. Bueno. O sigui, no! Amiga, no! Mec, les metafores no soluteu i està per ser altres dedicaves que no la jo, saps? Amiga. Bueno, si no és metafres, va't la jo, pia, no. Exacte, no, no, s'ha de regular. I d'acord, per sort, retróve el seu proposit vital, torno a escriure. I jo només això, sinó que és un éxit perquè. Ah, sorpresa, escriudes del cor. Però segurament és això el que permet, que quan l'havia llor i expliquin que estan compromesos, allà li sembla estupendo. I a més a més que sigui capaç de compassar la mòrmic que si el llor li hagués de manatar ara, igual si que li hagués dit que sí per no sentir-se sola. I a més és que està molt bé que sigui sincer amb ella mateixa, per què diu? L'haurí acceptat perquè està en un moment de debat. i necessita que l'estimin no perquè ella estimia l'auri, això és super diferent. El que sí que veiem és que per primera vegada fins d'ara sembla que l'Ajó està obert a estima a l'amor romàntic perquè l'amor familiar comença a no ser suficient per ella i sent que comença a llorar el professor va er, perquè, ver, no li devia una visita. Qui veiem que sí que realment s'està obrin a estima a l'Emi, perquè en la carta que explica el seu compromís amb el l'auri ho sigui, està plena a tendresa i veiem com ha canviat des de que s'han amorat, com de felís, i de cofòia que està del seu l'auri. Per sort, per acabar amb la sobada de l'Ajó tornen l'Emi al l'auri, i per sorpresa, i és acusat? Ah! Però la Luisa, aquí és que és una reina, ho fa molt bé, perquè ens regala un moment dintimitat molt encertat, perquè l'Ajó no s'han tira per tercera persones, sinó que és el propi l'auri, que li va explicar a soles. I és que en aquesta conversa, te'n dius, es posen el dia com si fes 10 minuts que no es veien. Sí, em sembla. En aquesta conversa, simplement, molt fort, perquè no s'haurien de haver casat. Mai a la vida. I tampoc queda cap dubte que l'auri està enamoradíssim de l'Aimi, i que es posa tot cofò i nerviós, quan diu. La meva dona, referència a ella. Ah, cobi! Quan l'Ajó els veu junts reafirme que ella tenia raó que acabaria trobant una dona de la qual s'entiria orgullós. I per fi tenim tota la família marge reunida a casa, després, doncs més, estant tristos. I ja sabeu que aquesta família, si algú els hi agrades, no ho bona farda, i fan una festa improvisa de la família de retrobament. i d'acord? No, no, quipica la porta. El professor! (sigua) És molt encertat trobar-lo en mitja, en mitja de la festa de la família, perquè el tio ho veu tot. Sí, és molt fort, perquè passa tot en aquesta festa. Però el més gros és que ens trobem al bar, en plan. Hola, mira, vinga, coneixes futur sogares, abans que la meva futura es posa ni tan sols, i que penso declarar-me. Els hi va haver-s'ajos, Marc. Gràcies i bona tarda. En mi m'agrada, perquè ens mantindrà la atenció, perquè la Luisa meia esposa parlar de com la Imi i en l'Oris volen convertir en macenes de l'Homnastar, com creixen la Deis i Endem i el que m'ha afectat a tota la família, perquè no està portant cap altiva, però no està guantant allà. Però quan tan guantant. I el tema ha un estaltema, perquè la jo, amigues, també necessita un final feliç i una morda ruinada, ruinada, victoriana, i que ens regala el professor. Que a més, també, és el professor, no sé què passa, perquè s'ha trobat a tot arreu 24 a 7, tot el dia, i ja s'ha costumat a trobar el professor, fins que desapareix el goixí com 3 dies. I a la pobra jo, ja ho fan tots els meus. I llavors, sí, tenim la declaració d'amor més jo, m'agrada, de la pluja tan pastuosa, de escarada, intensa, i amb una declaració de principis, perquè per cada 3 de. Parables d'amor, li està mantenint un contracte. Sí, és que em sembla tan jo, o sigui, em flipa que es declari, mentre està en l'estat dient, i que m'estic i llenestigui, per tant, com vol que sigui la seva relació. O sigui, sí, a tot, a favor, molt fort. I que més a més li fas un petó fora del lloc. En ins del carrer és com si reina, habies d'acabar així, i no podies fer una altra manera. -Brutal, brutal. -Opericament. Prof. Bair, t'estimem, jo, t'amem. Per últim, per últim. Tenim la tieta que li acaba d'aixar, que es mor. Perquè, en tant. Perquè s'ha de prequiturar l'atre. I si no, li podria deixar una erència a la jo, li deixa la seva omensió. I que per a la jo, li decidirà construir un cop escàcin un escoleta per nois que portaran entre ella i el professor. I que és en realitat un pas en els llibres, que li agrada en tant a la que es lota, de humanets. És molt important aquesta idea trencar el cercle, perquè la l'Ui Zamaï Elcott comença a escriure el llibre per presió dels seus fans, i acaba convertint-se en un referent de la narrativa juvenil o de formació quan no era de seva intenció pràvia. I, malgrat tot, això, amigues neves, i és un vaig dir el Palabro Bildung Romant de manual. A 5 personatges, perquè són 5 personatges diferents, però és un millor ramant de manual. Perquè la l'Ui Zamaï Elcott no és posada per poc. No, hi ha que hi som. I som, no? No, però per un gros. Ara, jo t'he de dir. Després de verlo hi hagi, perquè l'hem llegit 50 milions de vegades, sé, ha dit que una de les coses que més m'agrada de donetes, i de aquelles donetes, és que no compté cap home dolent. O sigui, la Alcott ens dona una simple i revolucionària utopia, recordeu que ja en s'havia molt d'utopies, havia viscut en una, ens explica a Fruitsland, ens dona una utopia en la que proposa un món on les dones no són amenaçades ni pateixen abusos per part dels homes. I on totes les figures masculines que surten, cap deies encarna la tòxic masculiniti. I no és que la Alcott ignorés la seva existència, la s'havia patit en la pròpia per car. Però decidés mostrar-nos que pot fer una l'agat feminista amb protagonistes potents que hi ha contra el patriarcat sense haver-les de convertir en víctimes. I això és molt important, perquè a dia d'avui costa molt trobar protagonistes potents que no s'hagin de disculpar per zero. Protagonistes escrites d'avui, com per exemple, per la salli Rony, poden ser potents, però amb l'escusa de que han patit abusos, estan de maran disculpas. I aquests personatges masculins, bueno, els famíns també, tenen defectes o sigui no, estan posant personatges perfectes, no són i reals. Però tots intenten fer el màxim per ser bons. La lògica Mayelcott ens demòstria que es pot fer un bon llibre, un llibre de fet brillant, sense tenir un billano malvat, sense escenes de violència i de violència sexual, gratuites cap a la dona. I que això, a 2022, ens continuï semblant revolucionari, és molt fort i molt desesperant. Una altra cosa molt importantíssima és que aquesta és una història de morda de família. És un canel de mord familiar, i com a tal no podia acabar d'altra manera que amb una festa familiar serà brana de marmi. Crec que, en realitat, és la manera de demostrar-nos que ella, la marmi, és la cola que els enganxa, és el seu far i esquir la vida. Jo crec que és una història de mord entre germanes, però també és una història de morda de mare, la idea de mare i la idea de relació merafilla. Això, que allarg de la literatura, sobretot, a la literatura escrita, a baromas, ha estat presentat com a conflictiu, la relació merafilla, com a competència, fins i tot, en una novel·la com aquesta, és presentat com una cosa molt més tendra, molt més fàcil i molt més dolça. A mi m'encantaria ser una mare com la marmi, però no sé si us seré, no ho crec. A mi m'encantaria que la meva mare hagués sigut com la marmi, i no ha sigut exactament així, però crec que s'assembla molt més a la marmi que no pas de la relació merafilla que es presenta a l'horita de Navogov, per exemple, que hi ha competència infernàtica. Mare, es que estima a les seves filles, que ho fan també que ho poden i que vagades equivoquen, però que són models de seguida, perquè no són perfectes, no són infelibles, perquè són humanes, i que tot i que són personatges en aquest cas, el que havia de fer, el que fan és estimar, si el que ens fan és estimar-les. Què m'apres avui? Vinga, que m'apres avui. Us ho resumevem 5 punts. La Luisa Mai Alcott havia estat sempre vista com una autora dolça de literatura juvenil, fins que es va descobrir fa bo que era també autora de novel·les sensacionalistes. Punto. La Luisa Mai Alcott va aconseguir guanyar-se la vida, mantenir-se família i, sin dependent, gràcies a l'escriptura. Pob número 3, que aquelles donetes és la continuació de donetes que s'ha descliurat a patir-se dels fans. Pun número 4, que és un llibre escrit magistralment i que alterna el drama i les alegries i l'atenció entre dos continents. I, pun número 5, que és una història moral sobre la família, la importància de les relacions, la maternitat, el matrimoni, i totes les coses que podien importar a les dones joves de l'època, però que segueix amb seni importants avui en dia. Estimats, us esperem el dia 23 de novembre. Aquí, a la Coptàlària del Joc, per parlar de les competències del senyor Harry Sond de l'Elisabet Gaskel. Que el teniu allà? Tornem a cram fort. Per fi! Tornem a cram fort! Tornem a la Gaskel! Per tant, torna el 3 cot, que no podria ser una altra, que bruses brutades. I si teniu cofia, cofia, jo portaré la meva bossu prometo. Però si no, amb la brusa aborde ja en tenim prou. Això és una miqueta més fàcil. Bueno, per cert, no voldria m'acabar sense donar gràcies a tota la gent que ha fet possible que avui passeix això. Primer de tot, mi gràcies al Joc, per acullir-nos. El Carlos Garcia, gran Carlos, per fer-me als botons, i teniu una paciència infinita nosaltres. I el Jordi també, gràcies, Jordi. A la Llai, és el Bado, per posar-la a la Baudet, els separadors. A les filles europees, per sedir-nos, Juli Aguilar, per la Sinto inicial i a les Buc, per sedir-nos les seves cantors per separadors i per aquesta sinto final, el Carasona. I a tota la resta, gràcies per venir. I gràcies per escoltar-nos. Moltes gràcies. # He pensat que no es una persona, # la persona que es una persona, # la persona que es una persona, # la persona que es una persona,