La tertúlia proscrita - 131- 16/04/2026:contra l’espanyolització de Sant Jordi

# Bon mes, primer, ningú, una setmana més de la tertulia pròsquita. Avui deia que anem a tertulia a la desnacion. Desnacionalització. M'he posat complicat avui de començar. El govern de Salvadorilla ha repetit per activa i per si va que vol que ha creat un govern pare tothom. Però dia a dia el seu govern es dedica a fer passes per desnensualitzar el nostre país, per espanyolitzar-lo en definitiva. I senyor Di, és un clar exemple, fa anys que hi ha una lluita per despolititzar la diada i transformar-ne a una festabilitat o desapareixir el català i les senyres. I en guany no s'ha de ser una excepció. Això sí, aquesta vegada el govern no ha sigut el responsable si no ha sigut un dels seus interactuals. Sí, estic parlant de les polèmiques paraules de l'escriptor Barcelona a Doardomendosa, defensant que la festabilitat hauria de deixar de ser senyor Di i passar a ser el dia de llibre. Una polèmica que podria semblar banal, però que hi ha molt més contingut de fons del que no passem-la. I per parlar-ne avui, com tema amb la sociòlega Cristina Sánchez-Miret, bon mes, prevenint la tertólia presfita. Gràcies. Hi ha malfulcurista, ama de carbo. Bon dia, i bona nit. Bon mes, però jo li veia que no hi hagi bon mes, per a partir d'aquesta hora. Fortunitem, bon mes. No crec que aquí ni massa ningú que no hagi sentit les paraules, que no hagi sentit el que ha dit a Doardomendosa, però si ho sembla, per si encara queda algú que ha de ser tu, ni a la tertólia, i no ho ha sentit, l'ascú de múmen. Però voy a empezar a hacer la campanya que te dije el otro dia. Fuea Sán Jordi. És el dia del llibre. Siempre se había llamado el dia del llibre. Dien dies Sán Jordi se metió a l'I. No pinta nada, Sán Jordi era un maltratador de animales, que seguramente no sabía leer, no tiene nada que ver Sán Jordi con los libros. No es el patrono de los suscriptores, no es nada, nada. He aprovechado la fecha y se ha metido allí, pero hay que decir el dia del libro. Ara que tothom ha quedat situat a Madeu. La cosa principal seria que a Mendoza, el que diu, és completament fals. No és a dir, el dia del llibre va venir primer i que Sán Jordi després seria tot el contrari. És tot elmen fals, ell suposo que vol posar-se una altra copa a primera línia, s'ha fet la seva campanya a marketing, i ho ha fet molt bé, perquè ara estem parlant d'ell. I a més, aquesta entreu llibre. El que volia, ho té. Però la firmació no és que sigui fals, però és totalment falsa del tot per entendre-ho. Nosaltres als catalans, s'alabrem següem seguretat a Sán Jordi, com a patron del nostre país, des del sé cliquinza. Els diataris de la Generalitat, amb això ens donen una cantitat d'informació, el sé cliquinza, extensa sobre la celebració de Sán Jordi, a Catalunya, evidentment, sense llibres. Però si amb roses, si amb roses, i aquest detall és important, però, exemple, trobes moltes anotacions del 15 i del 16, i trobes avui dia de Sán Jordi, el voltant de la Generalitat, i amb llenguatge d'ara, parades de floros i roses. Era una festa prima, viral, absoluta, i el protagonista era Sán Jordi, com a patron. Però és que tan és així que la tradició de Sán Jordi, per exemple, la ciutat de Barcelona és el relativíssim. Si no hem mirat amb un, si no hem trobat, s'ha de mirar amb un nir amb trobant Sán Jordi de moltes épocas. El carrer paradis trobarem un relleu, a les cases de les punxes, a les cases de les punxes, i un mosaic modernista de Montserrat fantàstic. Sobre Sán Jordi, si fas el claustre de la català, trobes més d'un Sán Jordi de diverses épocas, i podràs veure una evolució iconogràfica del Sán, però hi ha una cosa que és determinant, el Palau de la Generalitat, té la seva capilla de Sán Jordi, però encara hi ha una cosa que és més determinant, i que la més és molt divertida, és que tenim un relicari, una febreria de Barcelona, preciós, que hi ha un relicari amb Mossos suposadament de Sán Jordi, que la més van ser segrestats, però van ser segrestats al Ciclevin. Nosaltres tenim constància que, sobre els anys 40, jo crec que es van segrestar durant la guerra civil, perquè algú els va volguer guardar, van desaparèixer els assos de Sán Jordi del relicari de la capilla de Sán Jordi de la Generalitat. I aquests assos no van tornar, a Barcelona no van tornar el seu relicari, el seu lloc, fins al que van ser el 2013. Que es deia fa molt poc, fa molt poc que algun algú els va tornar a tensió que va, perquè és que va molt bé, perquè, clar, parlem del donçant, de un personatge, va haver una persona que els va costudiar i una maltres documentacions, i els va tornar en segret de confació a una persona, un canonja, li va tornar al material, i aquest canonja va cap al material, el triclet i triclet i triclet i va anar per això, per la Generalitat, per tornar els assos de Sán Jordi, el seu lloc, era el relicari. És a dir, m'ha xocat avui dir que la tradició de Sán Jordi, només a Barcelona, si no, tot el que seria la corona, és importantíssima, i això no ho ve d'ara, ve de molt lluny, documentalment ho poden afirmar al Cicle XV, claríssim. A més a més, hem el dia de llibre, a un principi, era el 7 d'octubre. Era el 7 d'octubre? És el dia de llibre que diu, "Ah, hi ha porfittem això". Hi ha una cosa molt divertida, perquè si expliquem com comença el dia de llibre, potser no ens agradarà tampoc, eh? Doncs agradarà, primer. En quin sentit? El romanticisme, aquest de nosaltres, el dia de llibre espressiós, que espressiós, nosaltres espressiós, però no ens entendem, és una estratègia comercial de venda, és una fira. I la fira serveix amb per una cosa, per vendre, per vendre un moment concret, com totes. Si tu estigués, si és una fira de vestiar, el que vols és vendre vestiar, si el que vols és una fira de llibres, vendres llibres. Però el seu origen, que això ho impulsa la idea, la va tenir a la va tenir amb i sent clavell, ell ho va impulsar és de la càmbra de llibre de Barcelona, han dit en la dictadora a primer de l'arribera, i això ho impulsa, i el principi de tot, el dia de llibre espanyol, després de això evoluciona, i a l'any 29 torna a haver-hi un real de cret, en gran dictadora a primer de l'arribera, que es pacifica que es deixarà de salar al set d'octubre, per passar-se a salar al 23 de abril. I no està clar quan comença, però la entrenta encara no està clar, si se les va celebrar al 23 o al 7, perquè crec que va haver-hi com una dualitat, però el cas és que aquí acaba ralant, i acaba sent una festa popular, perquè és una festa popular, on tenim la epicentra de llibre, però el dia a llibre és una cosa que ve molt, molt posterior, el que és la celebració el patronatge de Sant Jordi, molt posterior. De fet, jo penso a aquests dies, el dia a llibre, sense la màgia Sant Jordi, no segurament no hauria ralat, és a dir que. la que fem com a propi, per la màgia que la envolta, segurament. Tranquil·la. Perquè m'ha agafat una picolcó. No passa res. I mira que valia la pena escoltar-te, perquè o sigui, si personatges com aquests, que ens han portat aquí, diàm-ho així, de accident, que ens han portat aquí. Es documentessin una mica? Pot ser que s'ha integrut fins i tot un cotxe, perquè ja veus l'espanyolisme, com hi va, va passar entre mitjos. El que nosaltres hem convertit en una festa pressiosa. És una institució social, això ja, Sant Jordi, a Catalunya, és igual donatges vingut el temps que portis aquí, fins i tot, si només estàs de passada, tothom sofasseu, perquè si ho volem inventar no surt tan bé. És perfecte en aquest sentit, perfecte sobretot si a més a més, tots i tot arreglem llibre i rosa, independentment del que som o comence i identifica. La gent sorol que re a celebrar la primavera. Per si ja s'orfa, bon temps, és com deia la madeu, és una fira i és per vendre, però precisament els llibres, els va millor, perquè van acompanyats de les roses, perquè van acompanyats de dir que és Sant Jordi i per tot el que hem montat, els catalanes i catalanes al voltant d'això, és tan ridícula el que hem dit. Jo estic d'acord amb tu, i ja s'han molt bé d'apusar un primer lloc, potser ara parlem d'ells del guca, bueno, ha passat millor època, segurament, també no hem de oblidar per aquí treballant i per què treballen, jo no dic que estigui no sou, eh, però hi ha tot un seguit de personatges, personatges, que durant molt de temps han dissimulat, qui era ni qui era, i quan parlem de nacionalisme, aquí és importantíssim tenir clar, que hi ha dos tipus de nacionalisme. Sempre parlem del problema del nacionalisme català, perquè sempre és el que ens tiren com una pedra sobre, però el gran problema el teu nacionalisme espanyol, que per ser i necessita que no n'hi hagi de cap altra. I llavors, tot això fa que facin aquests estirabots, amb persones més o menys, no ho sé, no puc dir assenyar. i els va molt bé, els va molt bé. No ens vam anar a casa interessant, que deies. Perquè sempre que només hi hagi una nacionalització que és la catalana, una nacionalització que és a dir, quan ho fan, ells no estan nacionalitzant res, no? En canvi. -És una incomplebritat, és una. -És natural. Saps com si Espanya, que és estat creada molt món, no ho sé, és que avui dir "Va sortir la montanya de Montserrat, va sortir. " Que més devia sortir un passeio de la Castellana i la nacionalitat espanyola, és a dir, el que diu "deu parlar castellà". És aquesta la idea, bàsicament, que és sempre estat castellà, a dir, diuen, espanyol. Però en tot cas, aquest relat ens ha l'engueñat forcer, això no podem pas dir que no ho saben fer bé. I torna a ser fixa a buscar les quemes, sempre és el mateix, perquè ara diuen "El que hem de revinicar és el llibre". És que és el dia del llibre, o el dia del llibre. És que fins i tot algun de. ho pot dir en català. Però si és que això hi hau fem, tu has dit molt bé, amb adèuxes, començat d'aquí, en això. Sí, sí. És una polèmica absurda, és esperpentica, de fer. Jo no. jo no revinico el dia llibre. Jo, en aquest cas, per mi el dia de Sant Jordi, amb el dia llibre, que és un gran component que, com has dit, tu que és una festaça i estic segur que és una festaça, precisament, perquè es succeix, majoritariamente en dies laborals. Que això és la màgia d'això. És a dir, és aquell dia que tu vas atrevellar, però que és un dia de festa, perquè. Que t'escapes, no? És un dia estrany, és un dia estrany, perquè. però, a mi el dia de Sant Jordi, a mi em s'ha revinit de revinicar la meva llengua. Perquè la meva llengua cada cop està més d'vili. P'han d'hiada, cada cop està més de agradada, perquè no m'escalveure, o sigui, o de responsabilitat de con allengua, no es de gratis dels seus. per la parlemma. -Ticant. -Pro, sobretot, sobretot, amb els mitjans que es crits, per l'ats i televisats, per dir-ho una manera, no? I jo, clar, jo, quan veig de vegades, determinades, a cadenes de televisió, presumptament catalanes, que fan servir un català de agradat, o millor. Jo no. No m'agradaria tampoc que es fer servir un català que no existeix, o sigui, no cal fer un català que no existeix, no? Però. Hem de tenir-ho. Hem de ser molt, molt, molt, molt curiosos amb la llengua, molt. Perquè. Hem de. nosaltres, malauradament, les poques armes que tenim, perquè això. ho puguem tirar endavant, són aquests tipus des de veniments, que són com nosaltres, en sí, sentim referenciats, en sí, sentim que allà hi ha una part de la nostra identitat, perquè, clar, ara també, nosaltres tenim part de culpa, perquè, per l'empergemplau de l'Espanyolisme va fort. Però nosaltres mateixos, també hi ha unes carres. Ara es diu "escarre guapa", que a mi no m'agrada el terme de la guapa, no m'agrada gens, no? Però, perquè, de vegades, jo penso, jo també formo part de l'escarre guapa, de ben com, eh? de ben com per dir-hi-ari, no? Però de vegades, home. no. no. som poc. dic que sí, poc en certats, a l'hora de defensar, allò que forma part de nosaltres, perquè sembla. és com sigui, sim, de anar, a fer pipi amb guants de plàstic, eh? Amb aquests temes, jo ens clar, no ho sé, ja. Ja, el tema ja són a molt a català. Uf, és que clar, saps? Doncs no, no, doncs no. Si són a català és perquè som catalans, punyeta. Ara em fes. M'ha fet pensar en un informe que s'ha fet pública avui de la cultura, els serveis de comunicació, l'inials, temes, veus, continguts, a en 2025, no? I. i analitzat. quina cultura es explica en els mitjans de comunicació, no? I sortant dades molt curioses, per exemple, una cosa és la cultura, l'altre és la que ells consideren cultura catalana, l'altre és la cultura catalana, així tancatalan, que per a mi és la cultura catalana, però bueno, és. a pels mitjans de comunicació no funcionen així, no? I sortant xifres tan esperapèntiques, com que la dos cat, aquesta que ens havia de informar de nosaltres i que ho fan català, només el dos per cent dels continguts culturals dels informatius de la dos cat són en català. És a dir, que es dediquen a fer coses culturals que passen a Catalunya, però que no són fetes en català majorialment, no? I a vosaltres dius que realment hi ha molta feina a fer consciència, no? De fet, és que. un enllengu a sense estat, està destinada, ser minoritzada si o si. Que tardi més o menys temps, depèn, com deia estudis dels parlants, quan de ofici posem, però també d'aquella sort oportunitats que les institucions públices, del moment, deixen obertes i d'aquines, no? De reirament, sense tancant moltes portes, moltíssimes portes. Perquè una de les coses que teníem clar o havíem tingut clar, fins fa, no sé, potser, no sabria dir els anys, era que la llengua catalana era la nostra llengua. I que, per tant, quan veig que la cultura catalana veig es veïculava amb aquesta llengua, que no vol dir que catalans i catalanes puguin fer cultura amb la llengua que vulguin. Però era la que sabia de protegir, i amb això vol dir, protegir en el sentit de donar-li espais, que no té d'una altra manera, en cap altre tipus de mitjar ni a la resta de l'estat. Això, aquest principi s'ha trencat. Això és un principi no escrit, però que hi havia com un consens, en què tothom feia això. Jo, que m'he dedicat molts anys a les classes socials, el pacte va ser per igualtat, per igualar les oportunitats de classe, que les coses fes amb català, i que tothom pogués accedir al català. -S'ho ha lavat a la sensor. -A exacte. Ara això s'ha pervertit, quan segueix sent el tot pertinent. Però més a més, parlant de la televisió, parlant de mitjans de comunicació en general, era importantíssim, perquè es tractava de que tothom sabés català i castellà, castellà el sabem per definició. Ara no sé quan més desillinguis, es parla a Catalunya, eh? O sigui que és una altra història, però en tot cas, les veïculars amb les que es movem en el país, ja ho sé que em faig això en l'englès, perquè sembla més internacional, i que tot queda més repartit. És català, castellà, és català, castellà. Aquestes persones que ara intenten fer els papers per poder-se regularitzar ho han de fer català, un castellà. Que en realitat és amb castellà, en tots els casos, perquè amb català no s'ha promovut el contrari, s'ha mantingut com una cosa que no és important. En aquí que tenim, amb aquí em tingut molt de temps molta gent d'ici molana, aquesta escarra de la que parlava. És una escarra especialista amb d'ici molar. Què vol dir això? Si, mentre el ben sembla que va cap a un lloc, que em poso amb els valors d'esquerra, he de abraçar la diversitat, igual que ara si hi ha un conflicte, no sé quin punt del món, jo m'ha vendert, amb els mestres protegits, amb els discriminats, però no quan és a casa i a pop de casa, i toca la meva identitat o el meu sou. M'entenem? Identitat com dones la meva nacionalitat. I no altres, si podria treballar, no podria treballar, o aquí paga. I això és la gran tragèdia. Que tenim ara a Catalunya, però que és una tragèdia general amb molts llocs de què està passant amb les esquerres. Aquí, com que s'enverreja amb la gent nacional, té uns efectes més perversos en el nostre cas. Però acaba sent el mateix. És a dir, mai com fins ara, els discursos de dretes i d'esquerres s'han assembletant. I em diràs un d'ó, perquè, per exemple, sentem-es de gènere. Mira què diguen, mira què fan. I mira quan ho treuen. Amb altres temes que han sigut i la llengua era un tema d'esquerres. Fins i tot, a Madrid, hi havia. Anaven a concerts de cantautors catalans. I s'havien les cançons, sí que li ha. Perquè tocava era el ben que corria. Però també ho veies a les pel·lícules, a les pel·lícules no hi havia cap problema, si la sixa, si hi sortirà, s'hi xif, la botiga parlava en català. També moltes les feia el verlanca, si les feia un altre, potser no. M'enteneu. Però ho he dit que això estava com més normalitat. Ara no. Ara hi ha una voluntat que és el que fa sempre, tots els imperialismes i tots els. Els deixos de poder esfan gènere, es fan nacionalitat, es fan amèndies, fan amadats, si voleu. És que m'han intentat, primer dia la terça botx, després desacreditar-lo i després suè que desapareixi, que no existeixi. Que això vol dir, ni deixar-lo en el relat oficial de vegades encara, que encara hi sigui, perquè ara va estar, a dir-ho d'alguna manera, és més difícil, però es pot matar socialment, que es mata comunicativament. I això és el que estem trobant nosaltres. Clar, teníem un gran. Teníem com un pilà amb el vol a escola, amb el que s'havia fet amb la normalització lingüística, això ja no. ja fa temps que truntolla. Ara truntolla políticament, però ja vi començat a truntolla pel que passava les aules, que això tampoc ho estem dir. Jo faria una punt quan hem parlat de la diversitat, a la diversitat és una realitat, és cal que sortim aquí el carrer i veurem nosaltres. Aquí vivim, no sé quantes llengües estem convivint, no sé quantes confesions religioses, no sé quantes. Però jo sempre argumento el mateix. Jo sóc una fançó del tema de la diversitat, una fançó trança, perquè jo no vull renunciar-re del que jo sóc. I jo sóc molt bé que sóc i don't vinc. i on tinc el vei, el meu vei. També el no vol deixar de ser el que és, però hem de trobar un donominador comú, ja que et donen comú es diuen que. És l'única estratègia que tenim de convivència, encara que ens diuen que no, és llengua i no renunciar el que som, perquè no estem parlant de diversitat. Està parlant d'una altra cosa, eh? L'ingui cultura, de alguna manera, no? Perquè entenc que el Sant Jordi fa que gent vinguda fora de cop, sincera, si per coses que passen. Amb Sant Jordi, sincera, sincera, sin parlar, nostra literatura, sincera, si. per les activitats que hi ha en aquell dia, Sant Jordi culturals. És el Sant Jordi, és un mitre froncista entre l'Islam i el Cristianisme. És el que va llibert de l'Islam. A veure, ens clica una mica més, per aquells que no ho sabem. Al que dir, és el que dir. A veure, Sant Jordi és un grissol, de mites que acaben allà, ficats allà d'intric, que acaba sortint. Pada p'em, tenim un caballet, en forma. Magnificat, però allà hi ha una suma de tradicions. fins i tot mitreiques, eh? De l'Eu, del mitreisme. És a dir, ha sumat moltes, moltes. El Pebre Sant Jordi, es geographicament, per dir-ho que era un soldat ruma, que va abraçar el Cristianisme i diuclació va dir molt guapo, es ha abraçat el Cristianisme i ha tallat cap. I aquí s'acaba l'Historia Sant Jordi. Però Sant Jordi, en el fons, acaba sent un model, doncs de dir, "I ho dono la vida per els meus ideals, i, a veure, un sang, és un model de vida". És això, eh? Però. Hi ha un personatge, dins. el diguéssim, la mitologia musulmana, per entendre'ns, no no estic utilitzant un llanguatge curat en aquest cas, pots encaurant calwats per Twitter, que és el que dir, que és el que valiabert. I és. provablement es diu i s'explica, que és el mateix personatge. Vis des d'un cantor, o vis d'un altre. De fet, els curwats, quan tornen de les curwades que porten aquest personatge, el que rossegan, el relat que rossegan, és el del que valiabert, que és un. per dir-ho, o n'hi hauré un sàbi, però arossegan el que valiabert, la història, la història que nosaltres coneixem de la llegenda de la princesa, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ets, ens ve durien, no ens ve de la cultura occidental. M'he said que hi ha un. No s'ha dit que hi ha un següent millons. Aquí ho recabem reconvertint, aquí ho hi ha accident, sobretot, ja, com ho deveratze amb la llegenda aúria, que ho fixa un relat, i clar, la llegenda aúria que va ser un vetseler, estem parlant del "Secletrets", eh? I comencen a fer copies per tot arreu, i doncs, a cada lloc, ja, el clerg de torn, o el. o el. o el món judatóric, en el scriptòric de torn, allò ho va ampliar en aquella llegenda aúria de. ja, com ho deveratze, en els llocs va. va creixent amb altres personatges, com, per exemple, aquí tindríem la llegenda del Sant Rousseau, llunès, o és, ets, ets, ets, ets, ets, i allà. Es fixen tots aquests relats del sants més importants de la Cristiandad del moment. Però, Sant Jordi, si és un sant d'aquells del "Secletret", és quata, com podria ser sant, o la l'Ia, com podria ser sant, medir, com podria ser. que són tot. iuclasia va ser una màquina de femartir, els i sants. Clar, va ser la última gran persecució. És que tenim com una tendència que això se bonè, això no sol, això no surre en l'aire, eh? A pensar que hi ha coses pures i imacolades, i són ja ni una, perquè una societat precisament es definés per. per. per. l'arribada d'aire's diferents de trobades a matres cultures, les feixes paganes que es converteixen amb feixes cristianes, tot diga-li plagi, diga-li inspiració, i pots dir com vulguis, però això és l'història de la nostra humanitat. El que passa a que llavors el relat, quan el volem perquè sigui un arme llancíbol a sobre un altre, i a bons, el construïm d'una manera determinada. Però en realitat, aquesta idea d'esclosivitat, potser el monatribor i allà de del món, no sé on, potser sí que té una cultura intacta en aquest sentit i exclusivament única. Però la nostra història és la dels contactes, la nostra història, és la dels intercàmbis, no només la catalana, dic, eh? Unes vectatres, eh? Dic que em general del món. Per això, en Jordi, està. Ah, està, és tot a Europa. És quanta ciutats ja han que tenen sortit en el món exacte. No parlo les poesos catalans, eh? Parlo. la terra, Georgia. Però no, però. Pena la nostra llegenda, no? Per entendre-ho? La llegenda del drag. Sí. Aquesta és la que fixa, baratze a la llegenda. Això s'en Jordi, per dir, no de una manera, tot arreu. El que nosaltres tenim. així és com que ens. Però, m'agradaria m'hi enti, entre cometes. És un punt que passa ho amb un blanco, a Roquellaura, que és quan s'en Jordi es bodella el drag. La rosa. La sang que es converteix en un rosa i dona rosa. Però això és molt interessant. Mira, l'altre dia està amb. Bona mi, que m'envien Bemoia, que també és de dir que aquestes coses estan a passinats del molt clar i la cultura popular. I em donava una interpretació de la llegenda de Sant Jordi, que em deia, "És que clar, ho has de lligar bé, no?" I deia, mira, "S'en Jordi, vol de la simologia, Sant Jordi vol dir terrasar, vol dir, "Pegès, vol dir el que conreia la terra". La llegenda primitiva de Sant Jordi ens parla que el drag no deixava accedir a l'aigua, a l'aigua. I si no em donaves menjar, jo no et donava d'accedir a l'aigua. En el moment que mat el drag, s'allibera l'aigua i per tant, es pot conrear. Per això, Sant Jordi és diu terrasars, diu Pegès. Es pot conrear, per dir, per tant, Sant Jordi. És un mitre primordial, és un allà gent primordial del tot, perquè és l'urgigenda de la agricultura. És el que et permet fer que renòbil la vida, perquè les coses van creixer més la renovació de la vida. Jo la primavera. Per tant, no t'he res a veure amb Jordi Pujol, eh? No. No. No, no. A mi ha ser per què hauria de ser. No, no, no. No, dic perquè men, no tan o segon l'única per aquests dies, abans d'aí, el matí de Catalunya de Radio, m'li preguntava sobre aquesta polèmica, amb arriscal, el dibuixant, i deia això. Home, a mi m'agrada molt canviar les coses. I sí, i. I el que faltava. I em posa molt nerviós, que encara diem setmana santa, setmana santa de què? O navidades, eh? Repressant Jordi? Sant Jordi, sis. Bueno, pues en estas cosas catalanas que no sonos pot tocar el pantumac, a un reatronar por cul, que m'estàs contant. I ara que ja. d'aquí no res, el pobre Pujol, ja no es deixarà, pues ja podem titar-ho de Sant Jordi, no? # # Ni Sant Mana Sant, ni a dalt, diu que res de res. Però, bueno, comencem per a la deul·lens de Mixat. Res, a veure amb Jordi Pujol. Per molt que es mori, us contierà sinó nostra petosa, en Jordi a dia. Però per d'espaijar una altra cosa, jo no sé, el Mariscal, don treu les dades, a aquestes de cali que de dos anys el Pujol. És que clar, no he de morir. Bé, això és un tema molt pollut, perquè, clar, a veure com sap, no? Perquè el millor se'm vella abans. És que, clar, jo no vull mal a ningú, eh? No, no, de capaços. De capaços. Jo tampoc vull mal a ningú, però he desvitat que de fet, els últims actes que ja havia de. de Jordi Pujol, no hi ha anat com a ell en els 50 anys de l'avui, no hi va poder assistir per el seu estat de Sant Jordi Pujol. Sant jo molt gran, eh? Per això, per això. Sí. Ah, i. i què n'hi ha de la pregunta? La proposta era que. No, que mai és que hi ha sinúa, no? Perquè, tampoc ho ha firmat, però hi ha un psilovicionisme i d'una manca d'illustració del personatge impressionant, pensar. Bueno, hi ha persones que tenen molt al cap la idea de que sí que la deia de rei, són gent que, normalmente, faig en un flexió davant de la nopleza. Llavors, es pensen que hi ha rències d'aquest tipus, i no són capaços d'entendre ni que el que humés, el món que us em volta i més a Catalunya. Sí, que et trobo a estar amb el principi, van ser el dia de llibre, ve després de Sant Jordi, senyor, s'equivocan, i aquí hi hauria. Jordi Pujol, segurament, és dir, Jordi Pujol, perquè ell va posar el nom del patró de Catalunya. Segurament, és una de sus partners. No valint revés, no valint revés. Què més anys la festa? És probable, i després, Jordi és un. molt, molt, molt posant a Catalunya. És maco, no maco. Jo sí tinc un fich que ja no tindré, però ja són molt grans. Es diria, no de Jordi Pujol, no? Que igual que no pots dir quants anys ens queda de vida. Ningú tampoc posis i tindrà la calda. No, però sí que. Com hi hagi ets home. Si ets home, potser ho pots dir més. Però també penso que hi ha una complexament aquí, eh? No, di res de sants, res, escolta'm això, forma part d'un patrimonic que tenim cultural. Sigui escreio, no? Però tu saps que els últims anys han aparem moltes escoles, si s'ha de ser la brana d'al·lo, no s'ha de ser brana d'al·lo. Si s'ha de ser molt assant, si no s'ha de ser mal assant. De ser de pasco. Això és una cosa que acaba de ser amb la calda. I cada cop ens equipa. La línia és un búlic. Hem fet uns embúlíquers molt grans, ens equipa molt. I estem fent coses, estem renunciant. a les nostres bases culturals. És veritat que ara convivim amb gent que té daltres creens i daltres vases, però és que les hem de conèixer totes. Totes, perquè si no. i si no conec el meu vei, la caure. i si el meu vei no en coneixem i m'acabarà, o dient, és a dir, no fem per sebre les escoles, per què? Per què? No ho sé. No, no, no, no, per ell, jo t'ho dic per què. Perquè en malentenem moltíssim la diversitat. No són capaços de collir-la de debò i després fem aquestes animales. Perquè són animales. I ho hem de començar a dir. I no hem de cantar cançons de Nadal. Per què? Que en sort de Nadal pot ser altres també, però que en sort de Nadal també. No podem renunciar jo que està la nostra cultura. I és evident que hi ha aspectes de la nostra cultura que anem deixant enrere, perquè ja no van amb els temps. Per exemple, no sé, les curses de braus, i tot el embolic que hi hau no, el voltant d'això, però hi ha altres que han crescut com volets, perquè hi ha molta gent que li fa la fecta que, si un universal, vol dir senaute. Això és l'animalada més grossa que existeix. Anibalada i avui ha dit dos vegades. Però és que estem parlant de n'hi molts. Amb seu lloc? No tenim capacitat de senaute. Som el que hem de tenir clarament identificat, és don sortir moltes temps. I a un poder arribar a qui quina és la oferta del món. Que això és molt diferent. Perquè la madeu ara deia, si no coneixem el veï, i el veï no ens coneixen nosaltres com t'enpençar-ho només en un setí. No ho dic per tu, ja sé que ho faran anaves. Doncs som nosaltres i els altres. No hi ha possibilitat de ser mixed, això és com ser del Barça i el Madrid m'enteneu, però en canvi, hauríem de poder anar a fer una copa. Jo, mira, també, he fet un no fa gaire, fa quatre anys, jo, l'amic, que és del Madrid. Jo dic que és amic perquè no li tinc cap cosa. I és del Madrid i jo soc del Barça. Parem de saber que hi ha el món, llem de respectar allò de la nostra cultura, que nosaltres ens agrada que està lineat amb els valors fonamentals de la carta europea, per exemple, els drets, humans, la carta de drets humans, perquè si no, no hi ha referents. I de bors a més a més és molt curios, perquè, dic en Manul, "Passebre no, llavors haurà sentatres festes", dic "Tos saps l'origen d'aquesta festa". "Tos saps, què significa? "Tos saps que les dones no hi poden anar". "Tos saps, que això. " Però és segret perquè és d'una altra cultura. Però aquesta hem fet? No podem donar més valor a una cultura que l'altra, però en cap cas. En cap cas? No podem menys tenir les cultures dels que venen, però tampoc podem tenir una altra cosa. I després hi ha una cosa molt interessant, que jo ho explico moltes vegades, quan faig xerrada sobre el món de la festa, perquè estem parlant del món simbòlic. La llengües molt simbòlic, els simboles nacional, són el món simbòlic, la festa és el món simbòlic, que jo sempre he de. ja no ens codis, són un llenguatge, són uns codis. Per exemple, nosaltres entenem quan sortim el carrer, entenem les nostres formes de celebrar, ens interpellen i ens emocionen. Però les entenem, perquè hi ha uns codis que nosaltres entenem. I això ve a to, quan dius, això de. una vegada vaig tenir una conversa amb gent d'un ser nivell cultural, no estem parlant de gent com jo, de ser nivell cultural. I. m'estaven ensenyant. havíem tingut un debat intent sobre les processons, les religiositat popular i les processons. I després de tot allò que tot era, tot malament, tot malament, molt malament, llavors, a. Parlem de l'estiu, i m'ensenyen les fotografies de no sé qui ho hem de país. asiàtic en aquest cas, les processons espectaculars, espectaculars, i, oi, les processons les es interpretar força, perquè m'he dedicat això, no? I el dia és que ho t'empré, això és una processó. Diu, ja, però és que són de la cultura tal i que. dic, "Ja, dic, però tot emociona, ho has vist un espectacle, o t'interpella, i ho és que no sé què vols dir, dic que tu no et pot interpel·lar, perquè no entens aquella llengua xarga. No t'a socialitzar, exact. En aquest símbol. Probablement et pot emocionar el color, aquells tindals, i pot s'acsejar, però probablement entendres molt més, per això s'accaixi una processó de sedvanessanta o un biacrusis, perquè aquell sí que ho entens, perquè tens aquell encara que no hagi sigut creient, tens el posit culturament. Perquè no és majoritariamente els oxidantals, allà ara vaig adonar una altra cosa de tu i t'erè, de capaç, pàm, pàm, pàm, que. El tal d'arell ha posat una cosa. pot ser creient o no, però la cultura oxidantal és una cultura cristiana. -Home, evidentment. -Del tot. -Dentment. -I s'envanet, és el Patro d'Europa, i ho espalgo una cosa. No s'en Jordi, eh? Que ho podria ser-ho, però s'envanet. I ho espalgo una cosa, perquè els benedictins van fer molta feina per la existència d'una Europa. -Com creia? -I a més, no t'es la pitja diferent de l'Europa cristiana, protestant i l'Europa cristiana que cólica, jo no he anat mai a escola de monjes. No hi ha anat mai, perquè a casa meva això no podia ser, a més vellà hi ens deia, no s'ha de repoblicant a ella, no hi neu, no hi neu. Tu digues que no que les monjes et donaran amb un cul, no tot el cap. Perquè no tinguéssim ganes d'anar-hi. No hi ha estat cap problema. No hi ha. si potser sabria més coses que no sé de l'església, però jo no soc enloca tòlica. Una altra cosa és que predigui una oi, és igual, perquè m'hi acaben casant, i m'hi parlo de l'església. I estic batejada, però la nostra cultura, els valors socials, són valors socials religiosos amb la importància que en tota la societat s'han tingut les religions que han estat primordials. I anar, per exemple, d'a. No nostra societat és la meva perspectiva, els nostres institucions han de ser laiques. Però no podem pretendre que nosaltres estem a un marge de tota la cultura que hem vaudia, hem aratat respecte de la religió. No tinc res contra les monjes, que si no sé jo la que sortit ho hi té. De fet, les monjes era un gran element per moltes dones que defugien aversa de casar quan era que semblava obligatori ser-ho, sinó morir-te de gana. Per tant, tot el meu màxim respecte per les monjes. Hem suposo que en part és la problemàtica del poder que ha tingut l'església en aquest. Però jo aquí distingessú molt, entre el que seria. la. la església. la església Gerar Quica oficial, la església de base, però també la religiósia popular que va per un altre cantot totalment diferent. Sí. La religiósia popular que aquí vull ligaríem el tema de la festa, etcètera. És un altre partit. He dit, clar, aquí s'ajunta a moltes coses que s'han de saber interpretar i s'han de saber llegir. Sí. Les lesies oïtat, les lesies catòlics, en aquest país va tenir, sobretot, 40 anys, molt galdosos, que va fer un paperot d'estrassa impresionant, impresionant, eh? Però també per altra banda també va fer un altre paperot, o un altre paper que va ser el tot necessària per poder retornar. És a dir, les lesies com la món. És com el món. Té blancs, ho puc. Com quan se vol organització? Però aquesta clar, és tan gran que ho té tot. I a més a ell. És una organització de poder, que ha tocat poder, totes les organitzacions que toquen poder i totes les esclésies del món. Vaig anar a algun d'aquests mes, això, però les podem posar totes en el matissac en aquest sentit, això no vol dir com deia la Madeu, que, a l'hora que fem això, hem de tenir molt present que hi ha moltes cares de l'església, i sobretot hi ha moltes cares de la religiositat, que per cadascú, per sora, ara, cada vegada més és personal. No cal que sigui institucional. Hi ha qui es trian una institució una altra, hi ha potser la catòlica, la protestant, el cristian, en general, o és igual, que se'n vagi a un altre tipus de església, i hi ha qui fa la seva pròpia. És a dir, una de les grans avantatges que penso jo, ara ens anem menat a parlar d'una altra cosa, del sécle 21 és que per fi, sentés en més casos que no abans, que la religiositat és pròpia i no necessites un interlocutor. Si vols parlar amb Déu, no cal que tingui un intermediari. No és que vagis de l'església. Això és en diu l'espiritualitat. És personal. La religiosa es organiza de l'església. Exacte. Exacte. Però també cal dir que en aquest país, els catalans, Catalunya, no seria Catalunya sense la mirada aquesta de l'església o de l'intervenció de l'església. Ara estem perdant si mirem la història de Catalunya, amplia. La intervenció de l'església és importantíssima, perquè, al final, formaven perdona intel·lectualitat molt concreta. I de tot, eh? Sí, de tot. Però en el tema de la llengua van ser durant molt de temps un gran ajut. És que hem de posar cada cosa el seu lloc. Quin i tot aquelles que no ens agrada. Sí, sí. Hem tornant a la llengua, Sant Jordi. La diga no està mai una diga del llibre neutral, que tot allà es abans no digui, sí, hem descontextualitzada. Avui, la diga era per contribuir decisivament a promocionar i, com a sensat, els llibres han català. Això és el que es va convertir. Per presió nostra. És a dir, per què? Perquè el marcap era un u nosaltres. Demandava això. Sí. Jo no sé si recordeu. Jo crec que va ser un Sant Jordi. Jo diria que va ser el de l'any 1984 o 8 anys. Jo no hi era, em deia, o el de l'any 1984. Jo no hi he fotades impresionants. 8-16. 8-16. I ara, a dir, que l'aconció, no té el per què? La manifestació. No recordo les fotos al diari. Jo recordo estar a l'àmbl, i correcorra. Jo tenia 20 anys. Tenia 16. Jo no tenia. sé. Jo crec que sí que era el. No sé quina llena, ni llera, saps? Però si que ara s'ha recuperat, no? Les manifestacions favorals que talà el dia Sant Jordi. -Tardir-vi una mani. Cada Sant Jordi per la Sàvia. -S'havia perdut, tinguéssim els últims anys, ja s'ha volgut-ho. -Sí, sí, s'havia perdut, completament. I ara fa des de la impassant que un jove comença a tornar-ho a organitzar perquè torni, perquè d'allà ens està despolititzant, no? És a dir, ens han vingut a dir, "Què s'estic com a?" -Ai, no, no. És que quan diem que s'està despolititzant, vol dir que algú t'està fent la política. -És que ha canviat, perquè. -No és una bona paraula. A l'any poca de dictadura era un bon moment perquè hi havia tota la manifestació de gent, el carrer, manifestació, vull dir, l'údica, l'údico festiva, i era un bon moment per aprofitar això, perquè realment el que es volia era potenciar. No només al català, no només als llibres en català i al català, sinó la idea de la catalanitat, de què era Catalunya. Llavors, això ha tingut altres moments d'expressió, llatres espais a mesura que hem passat a demogràcia, i a mesura que la societat ha anat canviant. Amb la última repressió, amb la última onada repressiva, jo crec que cada vegada més, solten un pús que les perdir els atts, solten petits espais, com de garilla, en què això es m'entè viu. Però el sol fet de dir, "Vaig a comprar un llibre en català", és una acció política. És una acció re-vindicativa. I molt grossa i molt fort, perquè imagineu els que som i la potència que té, els llibres en català. Ja ho sé, que t'estem perdent, i ja sé, tot el tema més o més la polèmica de la subvencions i tota la història. De fet, és l'únic dia de l'any que es venen més llibres en català que en castellà, sense Jordi. És perquè hi ha un acte de por de fer i companya. I de fet, avui publicava un opinió del Jordi Putsfarret, de com a negra, on deia el que hi ha en jo que aquests dies és un trumf important, no ens espistem. S'en Jordi és un moment de l'any en català, encara supera el castellà. L'any passat va anar d'un pel, però el llibre català va tornar a quedar per sobre. I això fot. Què passarà en guany? I diu de fet, és el que ell venia a dir, és tota aquesta polèmica bé per això, perquè volen. I això és exacte. El dia del llibre català. I cada vegada posen més escriptoses sinà que escriuen amb castellà. És. hi ha tota. hi ha tota una indústria en racionalitzadora que hi posa molt d'ofici. Mira, jo durant molts anys havia deixat de comprar el llibre el mateix dia de Sant Jordi el comprava abans, perquè m'agobien, hava només a passejar, diria, m'hi havia. Ara el torn no comprar el dia de Sant Jordi. Saps? Ja ho sé, que també conten en els dies abans i fan. Perquè no vull que es diluessi. No vull que es dir això. Això és una gota, eh? No ho sé, a gran. Però les gotes fan l'OCA, eh? Les suma de gotes. Perquè és important perquè aquesta lectura hi és, i a la madeuda hi ha molt vendit imfort. Sí que fot. Sí que fot. Hi ha coses que foten quan tu ets. L'oprimit, quan tu ets, qui no té l'estat, les victòries són pírrices, són pòpies petites, però són molt importants, perquè simbòlicament i de Sant Jordi estem parlant d'un símbol, és el que guanta el final, és el que et fa al digar amb la cultura, és el que et fa seguir, d'aquí això forma part de la meva identitat. I no vull que no hi siguin ni per mi ni pel seu fills i filles. Clar, a més, està abans que en correcte, estem parlant de la polemica d'en guany, però els últims anys jo vull anat a mirar a la menú teca i dir que és que cada any hi ha un nou que l'èmico. És a dir, la impassat va tenir la polemica que salva d'u. i ella va fer que ella trobada amb Javier Cercas. Ah, sí. Perquè al Sant Jordi, en el govern. És que que he comert que l'he agracitat tothom, també deia, "Sang Jordi, és de tots". I de alguna manera, per demús. Per demús, per demús, per demús, que Sant Jordi dirà de tots, va decidir fer una xerrada amb l'escriptor i el president, amb amb Javier Cercas. Però això no hi va costar, per gens, jo me'n recordo un vell pujat escenaris en contra de la llingua catalana, abans de ser president de Catalunya. No, no, per això recordo perfectament. El líniat amb els de societat civil catalana i amb totes les històries, allà estava ell en primer lloc. Amb el 155. Exacte. Sabem de quin peu cal ser una altra cosa és cara d'ici molt lliure. Però és sempre important aquí, perquè una cosa és la maruteca que ens pot exemplificar. Però hi ha una cosa que és molt important aquí, és que a fessim la cartellística de Sant Jordi, i ho haurien cap a exemple als cartells de. que ara en diàm la transició, fins al 92, per entendre-ns, al 92 és una barrera crítica de coses. Amb aquest aspecte, voríem que els cartells, per exemple de Sant Jordi, els feien artistes de super primera línia. Podem trobar. Doncs miros, podem trobar. Ara es vera el nom. I és que estic veant el cartell. Però ara, per fer la subidance. És a la. És a la perra, que hi havien els artistes de primera línia del país, els intellectuals del món visual del pri. Era els cafèles, els cartells. Mira, no tinc això, però sí que tinc que els cartells, no? Hem de ser analitzat últimament, és que, des del 2016, ens ha regulat senyeres dels cartells, que tampoc és casual. Sí, però aquí jo tinc. Jo sóc molt crític amb nosaltres. Amb nosaltres, de fet, hi ha una columna escrita a l'opiniocontundent de Vilaguet de Fa. La intemirata d'anys meva, sobre aquest tema, que vaig dir, huil, que fem amb els nostres símbols. Perquè la senyera, els catalans, la vam abandonar. La vam abandonar. I la vam deixar. Per l'estalada. Per l'estalada, que està molt bé, com. Però la senyera, que és el nostre bandera. la nostra bandera comenació, la vam abandonar. I què va passar? Tu quan abandones un símbol, què passa? Que automàticament un altre la gafa i s'alfeceu. I jo no sé si recordeu. Això va venir. Crec que perquè va haver-hi un. la epoca de ciutadans, que ciutadans va fer servir. molt la senyera, com una. I nosaltres la vam abandonar. I ells rena, és que els banderes no són nostres. Que els banderes no són nostres. I abans de seguir el fill del que tu deies abans, quan aquests cartells els feien part de tota la nostra intelectualitat, però més a més de artistes reputats, era perquè teníem clar que això sigui a ser importantíssim per presentar Catalunya al món i per enfortir el que era Catalunya. Jo recordaré sempre, quan vaig llegir que l'Ada Colau, juntament de Barcelona, va fer portar un diseñador de Madrid. Quan la nostra, precisament societat, és famosa el món per la seva qualitat amb disseny. Però més a més, que aquella persona no en tenia reni dels nostres símbols, com era normal, perquè si tu t'has viscut i criat a Madrid, que no sé si era el cas, però en tot cas no havia viscut a Catalunya, quin tipus de cartellatge creus que farà? Quin tipus de comunicació farà? Una comunicació espanyolitzada? Això no és casual. Això no és casual. Això podem dir, "Ah, que ha descopot triar, jo que li sembla més, eh, amb aquesta idea del govern de tots, a més a més, això es pot estirar com un xiclet fins on et. fins que s'estirà tant que et dona l'ullet rebota i et dona l'ull." Perquè és el que amaga, és una bandera ideològica que per no dir és que jo necessito que el món sigui d'una altra manera, en aquest cas Catalunya, sigui espanyola, perquè si no, no hi tinc lloc, o truntolla, el meu trò, doncs ja vons necessito que passin coses d'aquests. Aquest any és TV Boy, que és italiana, residina. És molt artista, eh? És molt artista, i de fet ha pagut la senyera com a punt de llibre, per exemple, ha pagut. Però fixa-te en les idees, a Barcelona, és una persona que s'ha marat en principi d'aquí na és la nostra cultura. Amb el que m'ha fet pensar amb un altre polèmic de Sant Jordi dels últims anys, és que no hi ha un senyor, és un apolèmic, que és brutal. És que l'ajuntament de Barcelona, els paragons de Sant Jordi, no. des que ja colboni cap, es diu que talà, és a dir, sempre, colboni ha convidat a autors de fora, dos del reneu nit i una màquic cana. En el programa Mercés, des per les. No, no, perdó, de Sant Jordi. Ah, va, la pregoa Sant Jordi. Sí, sí, sí. Ja he pregoa Sant Jordi, espera, que en el gulloc dels meus apuns per aquí ha d'estar model els noms, però sí que ha mingut dos persones del reneu nit i una persona màquic cana, per tant, no s'ha sentit que talà, en aquest sentit, era una mica això, no? Ens venen gent de fora. No és casual, és a dir, busquen tot a les possibilitats, és per saps quan hi ha una escletxa, posar una cunya, i aquesta cunya és de una altra tipus de. Necessiten que desapareix el català, us en recordeu quan l'atnard ja ho parlo a l'intimitari. Sí. Si la nostra societat aconsegui això, en el reconeixó l'escola i estem a punt de que no es parli. L'altre dia començo classes a Girona i parlant amb una persona, dic, "Bé, no, però ve has estat en un mentí, això era una botiga". Ara ho he barrejat a Barcelona, potser una botiga, una persona chinésa, i jo parlava amb català, i amb el meu home, jo parlava amb català, i quan em dirigi amb ells, també parlava amb català, i diu, "Es que el català no acabo d'entendre, dic que no és nata escola aquí, diu si, però només dos anys". I dic, "Va, potser amb dos anys, és costa una mica, i diu si, però sobretot, perquè només feia català a l'hora de català, perquè no feia català". Si. si els. a l'espai social, diga-l'iscosa, a escola, diga-l'illoc de treball, diga-l'hi, veig nat, diga-l'hi el carrer, diga-l'hi, quan vas ja no fa servir el català, el català, durarà quatre dies, perquè. que, en cas, el podem seguir parlant, però ja no serà una eina social, que és bàsic, és la de comunicació, i és la de cosmovisió. Tothom hi ha guatxes simbòlics, però aquest simbolisme, el que porta a fer jítem cada paraula per si hi ha paraules que d'una llengua l'atre no tenen el mateix significat o costa de traduir, perquè ja vol que és tota la teva cosmovisió. Jo no vol dir a perdre la comissió, la cosmovisió catalana. Significa el que significa que han anat canviant molt a llarg del temps, per començar, perquè és més obert que l'Espanyola. Segons perquè habrà segure la diversitat que l'Espanyola. Perquè no és imperialista. En algun moment, la nostra història també ho vam ser d'imparir. I els preocupen. Llavors ens van donar dòsties, diríem que això sempre va bé, perquè et poden tornar a posar potser el seu lloc. En teneu, és a dir, aquesta idea, hem començat parlant d'això, d'aquella veritat i la pureza, hi ha una cosa que és bona i l'altra són estirebots, és el que no ens hem de deixar impusar. Aquest govern de tothom, això és cotrez al chitjero, que deia que no la ve, poc a quan jo era jove, no es pot ser el govern de tothom. Tu has de governar per tothom, però tu tens les teves idees que són les que portaves en el programa, i és a la partida de les que et tu has. O què passa? Que farem la vellana, això jo ho vaig dir una vegada, però és que em sembla tan obvi. Avui em llevo, i avui sóc prò, a bordista i de mano, així seria bé amb tota la ciutadania, això és el govern de tothom, què que no ha susignifices el govern de tothom? No, és el que van estudiar, la neutralitat no existeix. No existeix. No existeix. És impossible, a més. És el que anem, el simple fet de comprar un llibre en català, tu ja t'estàs posicionant el dia senyor, d'una acció política claríssima, el fet de que nosaltres ara estiguem aquí, però hem fet política. Però és curiós, però crec que els catalans són conscients, això, és a dir, no, no, no, no, m'ha dit. Torro començar la frase perquè no es veu. Els catalans, en general, hi ha molts que no ens són conscients, això. Jo. Ara diré una cosa que potser després m'arrepatiré, però. I ja tu hi té. Sí, no. Hem l'altra dia, jo em mirava un ril de BTV, on gent de la casa em feia recomanacions d'aquí un llibre regalà, senyor. I a mi m'assurpen era molt, quan la tele pública, la majoria de llibres que eren recomanats, eren cas per allà. I a vosaltres pensava, potser sí que. Ara, per això deia, potser no tothom no és conscient, eh, però vull dir. Aquells que combrem a llibre en català són conscients del castellocent. Crec que aquells que comben a llibre en català és el que no són conscients dels. que els seus gests també és política. Els hi hem de començar a dir, i això és imperialisme. Estàs sumant-te a l'imperialisme. Estàs sumant-te a aquella banda a la cultura que té poder, i estàs fent que desapareixi una altra cultura, directe i indirectament. Això és molt important, dir-ho, mireu, veieu? Ara sónar la campana perquè era el moment un portó. Quan t'hageu, però això, perquè és que si no, fixeu-vos que. Però. Els insus només van donar banda, no vull que s'has sigui un insul. Una cosa és la ciopolítica. I una cosa és l'alt posicionament que tinguem, eh, però jo penso que tots jo el menys hem llegit llibres en casfellar, eh. Sí, això no t'agrada res a la Laura. Clar, no, escoltem una cosa. Jo no comparé un llibre traduït al català, si el poc hi hagi amb la llengua. Clar, clar. Siguin la llengua que sigui. Però això no treu que jo he de cuidar especialment. Exacte. Que en la meva llengua n'hi hagi. Exacte. I si he de comprar un llibre traduït, tinc moltes ganes, i només està jo demano que sigui amb català. I protesto i dic, que ho s'adveix de por, però si ho facim totes de meva altra cosa en passaria, m'entaneu? Això és molt important. Perquè jo vull llegir amb la meva llengua. Jo vull espesar-me amb la meva llengua. A la taia em van fer entendre una cosa puníssima, una amiga del meu fill. Perquè va dir, ella no la feina, és una noia que necessàriament no parlava català sempre. I ara ella parla català, i està treballant no dir-la a l'empresa, i un compagny li va dir que ell no en tenia el català. I ella li va dir, ella parlava català, eh? Però no tenen dones que m'hi em fas fer un doble esforç, perquè he de traduït i parlar-te amb una llengua que no és la meva, perquè no el fas d'un les forts. Perquè jo t'estic en tenen a tu, i vaig dir mònic que carai que em tens anys a mi, de d'activisme per la llengua, no se me via, sempre. Prens alguna cosa, m'enteneu? Clar, nosaltres estem tan acostumats esforçats, jo és com gènere, és el mateix. Ai, les que les dones, perquè us deixin votar i ho de demostrar que sou bones. Ves a fer punyetes, que tots un grall i farveu i et deixen votar. Només perquè ets un home. M'enteneu? O sigui, en s'acabem deixant. a un gulip al relat aquest. Això és el que passa amb dos de les llibres, a la que tu dius, perquè no recomanes més llibres en català, diuen "sarràs", que passa aquí, que som només voleu, és excluyen en català, sempre esteu. No, perquè no puc dir-ho. Perquè fas tu si està fent el mateix amb la meva llengua. És que pas el mateix amb el cinema, no? És a dir que. Però hi ha coses més bàsiques. Que estic dublat el castellal, si sembla supernormal, que es dubli. Ai, és que són altres. És que és un català, són estrany. És acutis més exòtic. És igual de dublat, però en el que el català. No hi ha coses molt més cotidianes i coses que a mi no m'havien passat. I ara em passen, per exemple. La altradia estava amb una formació, una formació que era. no sé, potser eren dins persones. I una deformadora. que era castellà no parlant, però que sabia perfectament el català, va fer aquella pregunta que no s'ha de fer mai. De bo, si creis o lo hago en castellà, i arribari una persona. Diu, bueno, doncs lo hago en castellà, que si no s'entendemos todos, merda. No, això no podem fer-ho. Merda. Això no podem fer-ho. Mira, si ho veixem a la cotidianitat, els pollastres al·lás. Jo he deixat d'anar compros pollastres al·lás, o anava. Però una raó molt senzilla. Perquè deman un pollastre, homic pollastre i dues de patates. Si això no tens nassos, de poder un tendrem que tala més igual que sigui el teu primer dia de feina, i si com veu repeteixo, vol dir que no pot ser. Però el problema és, l'embolit que es vagi anaran al lloc. Pots, pobra, diga-li'l'him castellà, dik. A veure, perquè de fer l'esforció que el faci a la altra persona, estic dient mig pollastre, eh? Medio pollo, mig pollastre. I no estàs de bon? I no estàs de manà, li has de dir "ja, xia, tu, en capaços de manca l'entengui". A l'entengui. I a més a més, si a mi em diu "nostres", "midi, acabo de dir, ja, és esto". O és això, jo dic "si, tu senyor, el locat problema". Però aquesta idea de dir, que envia tu perquè de canviar jo, potser que els catalanes i catalanes ens hi comencen a posar en el nostre lloc, perquè és que si no, et xefargeu, estem. I no s'atura això, com que més a més ja, catalanes i catalanes, que ajuden a que això no canvi el contrari que es posen debat, no s'han recordat una polèmica amb una benzinaera a Mallorca, que una persona li va dir en la noia que cobrava, li va dir "No ho entenc, ho va dir en Mallorquí". I li va dir "No ho entenc, i el de redera es va posar com una feira". I bueno, bueno, acabà, no sé si m'hi ets discutit. I aquest noi va tornar l'endemà ara, pobre, ara toca el rebre tu, però no te'n fa dis, eh? Va tornar a demanar el discó, "Pasala noia, què n'assos de demanar el discó, "Pasala noia, escolta, jo estic a Estats Units". I ja em mira, en la terra estava. Encara me'n recordo com reien demissem que d'avant allà davant mirant, perquè no ho sabia dir bé. I jo, sí que pensava una mica de liforreu, ho pensava, però jo m'havia despabilar a què m'entenguéssim. No podem disculpar el que no fa les forces, perquè ja persones que venen i fa les forces. I, per tant, hi ha una diferència que vol fer les forces i no vol fer. Perquè en nosaltres jo no estractava la mena ningú, quan nosaltres anem a segons quin lloc o t'espem i les lluvios espricó que em va passar a Austria. Sí, i un acoll de canallat, si jo estic clar, però m'enteneu o sigui, de què va això? De què va? Que uns tenen dret i els altres, no? Perquè estem d'aquí en això, eh? Doncs jo tinc dret, i igual que tinc dret a triar, i dic, "Pos aquí no vinc, "I igual que tinc dret a dir, jo vull recomanacions en català, "I a més a més és un acte polític i tant i un reivindico, "perque la meva llengua està en perill la teva, no?" Clar. La teva, la meva sí, i totes les llengües tenen el mateix estatus, i l'aurien detenia en el món, i tots que ja que sou tan oberts i abreseu tan la diversitat, comença per la dels llengües. Però a més a més, això ho estem fent molt malament amb la població inmigrant. Jo m'he baix trobat també. Bueno, potser, perquè no cal jo mai, també ja potser. Jo estic veient que d'en teus teus pensant amb Cristina, i els teus pensant en supegant, diríem, amb una xarxa de persones inmigrants, i estàvem parlant del dret a tenir la teva identitat, i on dia em toca a mi a la roda i dic, "M'he adonat una gran lliçó d'anandand, "d'avant parlare sempre en català." A la majoria dels casos. Perquè, clar, ja van ser un aquí de la meva identitat catalana. Jo he de ajudar a que la vostra identitat no quedi subsumida, i vosaltres ajudeu a que la meva no desapareixi, però es m'estic equivocant jo. Enteneu? Ja no. A la majoria dels casos, una persona molt sàvia, que ja és, em veia, tu quan et diguin, per exemple, passat al camor a reunió, una formació, que sigui. Escoltem, potser, tu us hi has de dir que sí, però tu has de continuar en català. Tu us he dit que sí el que anem ben, i tu continues en català, diu, "No se n'adonen." I tu què vas fer? La formació en català, i l'altre content perquè sigui un tò d'educat amb ell. Jo pensava, no, no, no, això. I ho he provat a algú de vegada. I què funciona? Funcion. Sí, sí, sí, sí. I tu continues en català. Doncs ens ha passat el temps volant, i deixa-ho aquí molt interessant, totes les reflexions que hem tingut, bons en Jordi. Doncs nosaltres tres celebrem en Jordi. Sí. Per poc que pugui sempre és un bons en Jordi, sabeu? Perquè la festa soporta és a la gria, és color el carrer. No hi ha remil·loca les flòs i no hi ha remil·loca el coneixement, i els llibres escollen. i el compris del tipus que compris. També vigilaru que compreu a sospitar. Perquè també tenim llibres molt fosats en català. També tenim alguns cadíus. Això no pot ni ensenyar. Amb el meu de camí, el que d'acent. Sí, sí. I us un tema a camí, obssació, i els de la Tardolí ho sabem, perquè el dia va, no estic dient. Quan es llibre les publicen abans de Sant Jordi, m'ha rebut. Però regaleu-li i prens en català? Sí, regaleu-roses. Si a dones, no, no és el que regaleu-li molt. Perquè en realitat estem regalant cultura. Bons en Jordi, encara que ens veiem aquí, el dia en Jordi. Farem d'Artolia. Bona setmana.