Fotballpodden i VM dag 15: Ødegaard-dilemma og VM-barometer

I parlarem de cinema, de ficció, i de tot el que ens encanta que ens explica aquest art, que jo es que et tenia parlant tot el dia d'això, de cinema. Però no és un programa només de cinema, però si tenim molta sort de poder connectar i rebre aquí a grans artistes, grans actrius, actos, directores, directors, gent que fa possible que nosaltres poguem sumiar i sobretot que viatgem, a través del cinema, o simplement sortir d'una sala de cinema i potser t'ha canviat alguna cosa dins. Viva, no parla només de sobreviure. Aquesta pel·li parla de què fem, Maria, amb la vida quan la mort ja ens ha mirat de prop. Laina Crutet de Buta, com a director, en el llarg matratxa, amb una pel·lícula valenta, física, lluminosa, també interpreta a la Nora, la protagonista, aquesta dona de 40 anys que ha superat un càncer de mama, però que no saps si he recuperat del tot les ganes el cos i el desig. # # -Ven, menora! -Who would I like to live 120 years? ¿Puceu-se amb un sumiador? Va, guin' a ti, a un any. Et d'acusir, escant, no sé què li està passant, però s'ha acompanyat amb mi. Jo vaig no t'acompanyar l'actricitat. Te m'han pujat la seva, que costa pujar en mi, no te preocupa tu, em passa de la llar. És que és com que m'has fet, que si us hauria. Mira, una crisi és normal. -Jo no estic en crisi, vale, deixem tranquil·la d'una vegada. -A mi, és això. És impossible, no viurà amb ningú més. Què necessita, sola? Al costat a la Valentina Bisog i onista i complis de de cittura, construix una història que fots del drama solemna i entren un terreny encara més incòmodal de la por, la sexualitat, la parella, la dependència emocional, i les segones oportunitats, xavi. És fantàstica. Aquesta pel·lícula més citua, aquesta crisi intima, en una Barcelona de futur, diguem, propé, com si la sequera exterior fos també una matafora d'una dona que necessita tornar a sentir-se a viure. La tenim la sort de "Pode saludar" a dues persones molt importants en aquesta pel·lícula "Viva". Hay una clutet molt bona tarda. -Hola, molt bona tarda. Moltes gràcies. -Gracies per ser-hi. En directe, Radio 4. -Moltes gràcies. -La directora i la protagonista. I també tenim una guionista impressionant que és la Valentina Bisog, Valentina, bona tarda. -Hola, bona tarda, què tal? -Molt bé, molt bé. Estem molt contentes, molt contentes. De "Pode saludar" vos en directe. I per la de "Viva", que clar, partéis d'una dona que ha sobreviscut, però la pel·lícula no sembla preguntar-se només com escura, si no, com es torna a desitjar, no? Era aquest el centre real de la història? Sí, sí, la història realment teníem clar que volem que començés just cuana. superat la malaltia, no? I parlar de la patjada que li deixa aquesta malaltia. I de la necessitat que t'hi he de repripar-se de la seva vida i de reconstruir-se, no? I com realment li agafa una necessitat de pell i de desig molt gran que m'agrada darrere d'aquest desig d'en aquesta poca de fer, que d'encarà, no? I és una història, és del fons. No hi m'agrada dir que és una història d'alliberació. Perquè crec que és la història de la propia força, de la protagonista, de la propia fortaleza. També ensenyeu coses no normatius, que això és molt important quan la pel·legola parla de canser, de canser de mama, no? Ensenyeu també la sexualitat, després de ver patita aquesta malaltia com això deixà, cicatrios, és molt important també ensenyar aquest tipus de cosos i ensenyar que es pot tornar a desigir i que pots tenir desigir, que et desigir, després de ver, passa a tu un presentador com és el de patir un canser, no? Sí, realment això quan vam trobar que realment, era la manera de explicar aquesta poca, que tenia el personatge, la paraula cicatrios sempre ens havia com acompanyat en el precisat de scriptura, sobretot com parla molt de cicatriu emocional, però en el cas del canser de pit, en el cas de totes les dones tenim molt a prop, és un canser que també deixen cicatriu física, i ens sembla que era bonic, ficar al cos d'una dona amb una cicatriu com aquesta, però directar un ballesa i tractar-ho amb tota la normalitat i planitud que pot aconseguir un cos normal, si tu li dones aquesta oportunitat i realment, relaxes de persones que t'estimen i t'accepten del comets, que és el que s'ha de passar aquí. Valentina, la clar, el personatge a la Nora, no és una ruina perfecta, ni una víctima pura, ella s'equivoca, desig ja, fots, femà, les contradiu, creus que encara ens costa acceptar dones protagonistes que no siguin fàcils de applaudi. Bueno, jo m'imagino que hem passat de retratar mujeres, digamos, no voy a decir, bueno, si lo voy a decir floreiro, pero pasamos de hacer un retrato más superficial de la mujer que tenía que adecuarse a unas ideas, y pasamos, digamos, a una mujer empoderada que tenía como que ser ejemplo de una gran mujer y de pronto estos personajes, que son personajes como dices tú, imperfectos que pueden ser mezquino, pero que también pueden ser generosos, creo que le hacen honora lo que simplemente ser humano, ser vivir tu condición humana, como la vive todo el mundo, nadie está figuraje en plar, ni tampoco una cáscara vacía como podía ser el retrato anterior. Entonces, yo creo que hay una en el cine, pasa mucho que la gente, cuando ve las películas, muchas veces dicen, "me cae bien, me cae mal" a un personaje, y con Aina, siempre tuvimos salísimo que eso estaba fuera del tablero, y nos interesaba caer bien o caer mal, lo que nos interesaba era que el espectador pudiera entender las razones de Nora, que es la única manera profunda de empatizar con el otro, entender sus razones y una vez las entiendes, tu entiendes por qué hacer las cosas, que te caiga bien o que te caiga mal, es absolutamente irrelevante. Aina, tú dirigeixes, y también, a l'hora, interpretas a la protagonista, o de llamada, debuten en l'herma d'racha com a directora, ¿cómo está tal process de hacer las dues com se's a l'hora? Sí, crec que és important en recalcaca que no ho hagi explotcis, si no hagués escrit aquesta història amb la Valentina, hi ha 10 molts, i les dues vegades que faig aquesta experimento dirigi i actuaris amb projectes que els personatges conec molt la profunditat, i crec que també aquesta comprensió profunda, després ho fa una mica més enzill, que no vull dir que ho sigui, perquè és realment, un repte, que només es pot fer, si et produeixes de gent que et fa sentir que pot arriscar, o sigui, si que jo estic superagraïda a la creació, i una valentina, en el cas d'am, això no sobèixer també havia de tenir un salad de personatges femenins, superpulidèdrics, supercomplexes, molt divertits, per l'odada, l'hora de viure, i també de la maniana de això no sobècia. En els dos casos he disfrutat moltíssim com actriu, perquè no és tan habitual, que et tinguis aquests personatges, que això que dià la ventina, que està condició tan humana, tan imperfecta, perquè per mi, s'imper són tendres, però que poden arribar a ser aguistes, i passar d'un to l'altra, que això em diverteix molt, però per fer-ho, doncs, tinc molt bon relació amb el directe a fotografia que he sempre treballat, abans no és imermant, i planifiquem molt de temps, i, per tant, tinc molt clar nivell de direcció com ho faré, i després amb els confiures de recolzar-me, i amb aquest cas tenia una persona molt costat, com de coge, interpretació, i després hi ha persones tan bé, que estan en rodatge, que s'entocà, que la seva mirada. De fet, que diria que totes els directors de departaments, que escullos són persones que són giniades, que són gàvem més enllà que és i de la seva disciplina, només i em m'agrada molt que hi hagi un treball molt horizontal, en les persones que t'ho t'empoïd una de seva opinió, i per tant, em s'ha de ser que és recolzar-me, i acompanyada per reparsir-me molt a talent. Per si algú s'ha acabat d'aconanyar a Radio 4, estem en directe parlant amb la Aina Clotet, directora, i actriu de "Viva", i també amb la guionista Valentina Viso. Clar, i ara escolta en taina, també Valentina, eh? Quan es fa un personatge així, quan s'escriu un personatge així, fins a quin punt heu de protegir-lo del judici moral de l'espectador, o no penseu-ne això? Precisament, tal d'aixar que l'espectador s'incomodi. No, hablando de juicio moral, a la hora de escribir, i retomando a l'anterior, exactament això, o sea, escrivimos sin jugar al personatge, i consideramos que, desde la escritura, cuando no hay juicio desde la escritura, luego esto lo perciben el espectador, porque cuando tú escribes jugándolo, ya está, digamos, de l'expectador que ja a su vez lo juzgarà. És un moment de posar-nos a la seva vida. És una cena molt intensa i molt única de fet. És brutal escoltar la inaclutet, explicar realment com és el procés. Amb dones l'escensació que estàs cos, anima, no? Ficada als projectes 24/7. Bueno, em tinc una vida en paral·le el procés. Sí, sí. Es pot? Aquella vida ha de desaparèixer una miqueta. Va, cadascú. (música) Valentina, ahora tenemos otra vez. Sí, deyes, deyes, hayna. Sí, sí. Y vas a un momento muy dolce. A ver, prestigi. Para la hora de presión. Y no sé si la hermosa de la vida. Sí. Oma. Sí, sí. Es que, claro, cuando una primera película arriba tan bien acompañada, están parlando de cans. A tu queta pasada más, porque, claro, explica, vas a la agría del reconocimiento, y de cómo le da una que esta hora va la película o la transforma de alguna manera, la proyecta mundialmente. Pero también está la responsabilidad de pensar, estará a tothom la mira, la mlopa, una mica. [Música] [Risas] - gran. ¿no se si te anima la valentina? Le me recuparato para que había caigut? [Música] - Ah. - Ah dacor. [Música] - Valentina, ¿cuentanos cans? ¿Qué? ¿Qué? ¿Cómo lo viviste? ¿Qué… ¿Qué crees que simboliza todo eso? ¿Qué… ¿qué ha pasado? - No se ha pasado con la peli desde ese momento. [Música] [Música] [Música] [Música] [Música] [Música] [Música] - Tení muchas ganas. Moltes ganas ya de danar el cinema. A veure que esta película, a Nora Bona, a las 2 de la Bona. - Gracias. - Gracias. - Gracias. Directa Silver Bieruco otra. swim unない que nuestra pumpedera y la gente en el público, en el cinema, a partir de ma, y si vendres de nuevo, ya saben todos que el final de semana es súper importante, porque resistecin las películas, así que la gente podía costar viat. Entonces, tú tomas el cinema, veurá, viva que a per cert, ahora convidaremos al pepto ser, que había presentado, si, si, si, voy a presentar Federico García, tú vas coincidiendo en el pepto ser, yo no famás, se va a ver una serie, el cuerpo enllama, es verdad. El cuerpo enllama, exacto. Exactamente, exacto. Entonces, muchas gracias, hay una cluteta directora. Gracias, muchas gracias, un play. Gracias Valentina Viso, guionista, una abraçada muy gran. Muchas gracias, una abraçada.