ESTRICTAMENT CONFIDENCIAL - Rafael Delgado Artés. Enginyer forestal - 17/04/2026

[Music] [Music] Hello friends and friends, it is also confidential that you are going to see more in your other videos. Our guest, we have already visited two locations. He is a Rafael de Elgado Yartes, engineer for staff, per university of Yale and doctor per university Polytechnic of Valencia, donaestad professor, of some of the signatures, comprehension and extension of insanis for staff, in the degree of university and engineering for staff and the media and also professor of silviculture preventive in advance the great perturbations. That is more author of free and capitals 200 and 10 free and capitals of research. Involved his professional equity, mainly in the field of planning and the territorial management. There is also the prevention of risks, author of various prevention plans of insanis for staff and protection of advance risks of these insanis. President of the Flataforma Forest of Valenciana from the 2000s. Those signatures that share the current or at least the past were the interest of the urban forest and physical and meteorology of insanis forest. On it there is also information on the internet and can also find the interviews in evokes and Spotify. Thank you very much Rafael, Rafael, delgado, for having access to that interview. A third of the gala. And I hope that you will be a collaborator of ours because we will see that so many of the information of the latest research, innovation and work that you and your colleagues have. Now the word forgives me, the people that I was talking about because of the allergies, the old, the brown, the so-called "callare" and with me to speak better than me. Rafael, Rafael, the first interview is to talk about climate change, the causes of insanis, of which is a cultural landscape, which are the inventive identities, because the current state of society is so disconnected from the current identity, cultural and territorial and the differentiation between community and country, of the concentration and the reassignment of the tool. You have that in the first and second interview, now come to the questions that you will not be able to answer because we will stay in the series. Who is the responsibility of the brain in the basis of the planet? Well, this is a good question, because it is a question that interprets the philosophy of the matter. Who is the eye of being a person is very important. I understand that it is a matter of contrasting with humanism, from thinking that being a human is an animal that, from this moment, passes through a rational animal and, above all, an animal social. And how can I think that it is to assume its paper, and its paper, as it is an animal rational and social animal, I think that, to be able to fight life in the planet, for the rest of the human beings and the rest of generations that come, have maintained a standard of habitability and should be, I think that this is basic, and look, and do this in a gaze and in a debate, totally sincere and honest. I think that this is fundamental, and I am not lying, but that are basically the humanism that they will announce, that they will suddenly get the illustration and that it seems that now suddenly they are going to turn the blind eye into a limper, and Rome. It is like this, that it is really a darkened day, it is really a darkened day, I want to think that I have been left and that I have accepted all of this in a way, a series of advances, and that there is more than a year ago, and that, well, I have a super power that can be the Roman Empire or the super power current, that in this case, it is different regions, it is a function of its natural resources, and now it is exactly the same, the ones that are now in place of the flat are the petrol, and the truth is that it is very mental. The part of a work of art is, I want to talk about it too, because I do not know how to listen to the scientific, so much, I am thinking of touring, I am sharing a group of telegram, people who are talking about the consequences of the climate in general, but I am going to talk about the consequences of the climate change in the Mediterranean, which is the one you are talking about, and what is the story of the most important things in the world, I would also say that the road that will be the Chinese empire is not, but as the one who has already been the owner of this, I am going to talk about this. In other words, there is really a connection, and has always existed, between the Western and the importance of the Mediterranean, that is in one or two countries, and then it will be the new world, and no, respect to what the environment is. We are in the first line of climate change, because if we observe a land, we can see that it is different climates, it is distributed relatively, we have a central part that would correspond to the celestial equatorials, and then the tropical areas are subtropical, which are mainly savannes and deserts, and after that, the two sides, in the face of the limisferry suit, do not exist in this latitude, practically land, except in a little Chile, and a little. the region of the capital city in South Africa, and of course Australia. Basically, after we arrive in the Mediterranean, in the Mediterranean, it is said that the sea of the desert is the sea of the desert, and the other times, the climate has changed a lot, the geological scale, has been said many times, has been said at least a few hundred thousand years, and some of them have been very, very long, and have been said that the Mediterranean is going to be a big deal, and it is going to be about 65 million years, and it is said that all these changes, that are not the first thing that happens, I have said more than one thing, but the planet is not a catastrophic, but here, they are catastrophic, it is for the human being, because these changes will provoke great migrations, and also, what are resources, what is happening, and what is the survival of the sea, and the Mediterranean is basically. it seems to me that it is very fast, and there is no limit to the respect of how it affects us, but what is evident is that the other system is a first line of. that has been raised in desert, right? Now, at the moment, we are talking about a little bit, a carambola, which is. which is the Atlantic, which is the great condition of the fronts, of the antisyphalons and the borrarsks, and what is happening is that the antisyphal of the sensors is also pushed in the milk, the hours, what happens is that the fronts that normally, in the opinion of the sun are crossing, not the individual way, but the crossing, the beach of the sun and the Mediterranean, which is the most important, the one that we have been to, is a tropical climate, but it is a totally circumstantial thing, of the antisyphalon of the sensors. It is a situation, really, the exhalfament, which is supposed to be, El continu pujar i pujar i pujar en el termómetre seria realment desastròs i. Bueno, em tinc un testa sequera davant de la dana i em tinc molta mortalitat. Però gràcies a dir que això és un mitat ambiental de les últimes estils, la veritat és que estem tenint un clima molt més càlid però també molt més unit. I, avall, això volia preguntar-te. Estic en condemnats a que allar del estil aumenten la temperatura de l'aigua de la Mediterrícia. Compañada, seguida, desemboca endanes durant la tardor. I que aquells estius també la calor dels estius desembocen en uns vens que t'ho vas explicar molt bé l'última, entrevista que provoquen incendis si els vens venen de l'Oest, a lesores els dic "Cendis" són així. Però si els vens, on de l'est, a lesores són en castellà. Què pots. Si estem condemnats, tu has començat precisament tenia la pregunta per parar, però què vas amançar? Sí, sí, jo crec. Ja dic que això subtropa i calitat mosa afecta a nosaltres, però a nosaltres són des de Mediterrani, no es assina, no? Però sí, la veritat és que la gran problemàtica que tenim nosaltres és la temperatura de Mediterrani. És dire, això és. El Mediterrani és un intercambiador de temperatura, és un acumulador de temperatura. Hi ha una energia potencial brutal per a generar. no exactament d'anes, però sí, grans tormentes, perquè les danes no són exactament de sol, les danes són engreujades per la temperatura de Mediterrani. I bé, si un mires bé, realment estem reproduint una problemàtica que existigen els països del carip, que es fones és raquant, és tifons, etcètera, però a un altre escala, es dirà que estem entrant en un cicle, en el qual el clima va ser molt condicionat per una gran energia, que és la que té el Mediterrani. I això, per desgràcia, a més, és fàcilment medíbles, es dirà, "Està bé, llençet, com està pujant, com està pujant?" I cada impuja i cada impuja i puja amb molta velocitat, és un cicle que hem osportat un altre cenari, totalment diferent. En quanta la fauna també estem veient, bueno, no parla de la contaminació, però s'ho he posat, però en quanta la fauna també estem veient que han vist molt importants, no? Estan entrant altres espècies. I bueno, penso que climàticament sí, tenim una problemàtica greu, nosaltres, com façana, digamos, a Mediterrània de la península ibérica, és el que ens. Diguem que, què ens hem venat a ser? M'ha fet així. Sí. Què és l'agriculturació? No l'agriculturació, doncs és un fenomen que és una part de l'elític, no? La agriculturació, jo, és. Bueno, realment. Agro. Sí, el realment el nom és ja t'hi, no? Tot i que. Realment és un procés, no? Es dir. Nem' a dir que és un procés que ve de orient, que és, bàsicament, la civilització que es urgís després del peolític, la dada de bronze, que a nosaltres ens arriba en un principi per mar, com que ser, no? És dir, tot m'has arribat per mar, i m'has arribat, bàsicament, per mitjar a desfinissis, en aquesta zona de sí, encara que es reacusven ocupar a dos zones de. m'han fer colònies en altres zones de metrània, no? Nosaltres va ser, principalmente, desfinissis, es van repartir en certa manera, en els costes, no? I vam fundar una serie de colònies i som tot jox d'intercàmbi, no?, el qual. ens van vindre. Bueno, tot. tu pensé, mira, vaig dir, té unes espècies, de rugarrofer, la olivera, el baladre, la caña, fruiters, etcètera, tot això, em va estar important, em va estar important de més oportun, i a bàsicament, em va estar important allò de les zones del tíris i a l'eu fraters, és dir, allò que significa. una. l'inici de la construcció de ese paisatge, no? Que després, evidentment, en els romans, això no va passar, va ser, com es diu, augmentar el corregido, és dir, els romans van inventar la ordenació del territori, mai m'hi ha dit, o la quadriculació del territori, no? I a les orelles. bueno, es agrir el culturització, digant que ha passat una serie de tapes, no?, i després van arribar a esandreloci, que és el que vam perfeccionar, encara. en aquest èngere de la luce, vam portar algunes coses noves, digant que el principal ja estava així, de la nostra. de la nostra agricultura, i de les nostres espècies, també, no?, de les nostres espècies, inclús, diguem, dient, "forstals, moltes les van portar reales, els fenícies, com per exemple, el xiprer, sense anar més llum, no?," i, bueno, posa. i, i, encara que és. és la ordenació del territori, el que es diria, la. la urps, el aguer, el saltos, que és la persona de pastura, el moltes de l'aguer, i després la foresta, que és l'odfor, posa, això ja és plenament romà, no?, i, i, després vam viure el nostre que ja dic, vam portar encara coses d'un orient molt més profundo, perquè ja la ruta de la seda estava funcionant, digamos, a plerendiment, i ja vam portar moltíssims cultius d'e, digamos, molt més omits de la india i de China, com per exemple, es voltar en gel, com per exemple, és el arroz, com per exemple, moltes coses, no?, la morera, per exemple, no?, la morera molt interessant, i s'utilisava molt marginalment, no?, i bueno, pues, allí, digam que, en tot este camí, de. de. de colonització del territori, a partir de. de la agricultura, i després, a partir de la pastura, també de la. de la. del. de l'estat feudal, no?, quan. quan va vindre el feudalisme, digam, al final de la damellana, que ja els han de lucir, van perdre el control del territori, però va vindre la. la pastura, no?, i la pastura va tenir una importància brutal, és el que va. és el que va volupar. la major part del nostre país ha hagut, no?, després, la caiguda de l'Antigrègim, i amb dos fites molt importants, també, el segle d'Iguit, que va ser, basicament, la Ros, curiosament, perquè la Ros. estava així, des de. practicament, des del segle 8, i, en canvi, fins a dèu segles després, nos va. nos va començar a cultivar, maximament, i, en canvi, el segle d'año, és, portar-la a tota la desamortització, i, finalment, arribem al 20, que es produeix a mi, del 20, es produeix a caiguda, que no es col·lapse, que trenca tot el sistema, no?, és un sistema que poc a poc, digam que. que va explotant del territori, va explotant del territori, s'ha enjunto en una sèrie de qüestions, i al final el sistema, per falta de, digam, una. un suport institucional, una posta per. per algo que ara serien capaços de veure, que seria un desenvolupament sostenible, però acaba col·lapsant, no?, i, bueno, s'ha sinó comenar al 3 països, digam, del nord, s'ha col·lapsa. és un col·lapsa menor, és. és un col·lapsa controlat, s'ha fet un. un. un enderrocament, vas, digamos, i tenim un puz, guindiria, això, que em parla tant, des vegada, és un païsat, és un munt, desvertebrat. Bueno, tu saps perfectament, que és que és que és mi climàtic en els nostres cas, i el pa de nostres cas que és el que coneixem, ve a acompanyar de moltes malalties, en arbres, eh?, i que es aporta molt desveratat al llaurador, perquè diria la que planta, si va ser aquesta malaltia, pues, per exemple, aquells almeleix i tant, però, en els teus estudis i en un article que em va desbacilitar, per la ves de la filòxera, que va, suposo, va, el gran crack. Es parla del gran crack de mità, de ser levin, que va suposar la filòxera, a quin gran crack et referís en els deuàrtícle? Clar, la filòxera va ser algo així, com que va passar no tan exagerat, perquè ja havia altres circumstàncies, però com el que va passar amb la malaltia de la creïlla a Irlanda, i, a dir, tota la fam que va portar, la filòxera, el que va suposar és que el únic últim comercial que hi havia, després de caiment de la monera l'únic, en terreny de secar, posc colapsar, a dir, i en poc de temps, en dos anys, no va quedar ni un set viu. Aleshores, això va provocar una incina massiva de gent, és una situació que ja era però apurar-lo. Digant que la filòxera va ser la gota, que va passar el got, i va suposar això. Aleshores, a dir, un primer xode, el que passa és que és el primer xode que va ser molt important, i va ser, principalmente, la nostra, una va ser capaigèria i capa nova llor, també, i capaig Tina. Sí, sí, s'ho estés per allòs. I connectica. I connectica. Aleshores, i les zones de lliç. A fer carreteres, evidentment, la gent, sí, sí. Clar, digant que això va quedar. com a païbagant, va quedar ralentitzat per la guerra civil espanyola. I la gent no sabia què fer. I digant que la gent des va quedar quieta. I al final, això és si de massa es va produir el 60, el 60 i l'actualitat. I bé, posar-te en un nou escenari. La veritat és que tenim un nou territori i tenim un nou paradigma, però absolutament no. I m'ho heu de tenir que mirar, perquè és que podem pensar que. de un benet de les coses, no? Podem pensar que el patrimoni poden veure l'obra de les seves passades. És també les conseqüències del que està començant a passar. I també tenim, per primera vegada, tenim una població urbana, majoritament urbana, que moltes coses no les enten i que de molta facilitat és de ser importar per visions maniquesistes del bé i el mal. En certa manera és una trasfogromació de la religió catalana, que la religió catalana hereta dels faro a estris menús l'obidem. Això és importantíssim, és dir, no em inventar res. Això ha estat el que passa a aquest clar. Tinc que s'ho tituir una esfició, una esfez per una esalta. Les aves és molt. aquesta societat urbana i desconectada del territori i de seus processos, en certa manera, perquè molts tenen una casa no poble, però viuen. això no és. té la connexió. És una connexió mínima, però ja que és saber que evitar el territori ja que evitar-lo, ja que estarà allí, no va ennar un mes a l'estiu i tal. I bé, aquesta societat, és deixar portat moltes vegades, però això de que les coses són blancs o negrés i la realitat mai, mai, mai és blanc, que les realitat té molts matissos. És una cosa que les seves preguntes, que és el tema de la desvertebració territorial. Parla en si ho queda això. Jo crec que està vinculat amb el que has començat a acupar-la. Sí, és galopant, no? No sé si. moltes vegades fas el plantejament de que és el primer, el ou o la gallina, o que un factor causa l'altre, però, evidentment, la desvertebració territorial està molt llegada a la desvertebració social i demográfica. Però, evidentment, jo crec que la falta de interès per part de les diferents administracions en tindre un territori vertebrat. Vertebrat en quantes infrastructures, en quantes serveis, en quantes escoles, la base i que escoles, metges, carreteres, i altres serveis, diuen això desigualtat el que produeix és que hi hagi una desvertebració social enorme i que mostravem que. que. que. que. que. els published de la owned. Pots estic molt명s a la backs que Amongeda vben Amb casa, desapareix un company per als viernes. Puiguin deixar les reunions a la kmor de fab结 amb la mò Conservació. És a夠 espoc. Elsrem ser problemes que tenim que afrontar. La seva feina és la seva feina. El que passa és que la seva feina és una de les teves reunions. La seva feina és una de les teves reunions. I evidentment això és així. I una altra banda, jo ho he dit també sempre. És a dir, a pesar de que la natura és admirable, nosaltres hem de mirar el món, perquè és que només no podem fer d'una altra manera, des del punt de vista humanista, amb altra pocèndric. És a dir, no podem pretendre la vida de la seva home i dels comunitats humanes és impossible, sense uns mínims biologics i el complement de cícoles biologics. Els hores hem de cuidar, és de xarri, el qual vivim. És molt important. I tampoc, donar fas els esqueres de què. És a dir, per un altre costat tranquil, que la seva humà se d'extingir, és a tant que ho dic sempre. I la natura en canvi sempre sobrevurar. Encara que ferem una catomba i que destruirem la tantena un percent de la vida, com ha passat en altres extincions en massa, la natura torna a regenerar-se, en el planeta. Això està claríssim. I perdona, la exocció. No sé si un Salvador és que havia dit, "A veure, mira, jo ja el dic. " "Amb el símbal és el que passa sobre el tema de l'humanisme". Crec que si no són capaços de transmitre els nostres fills, a la nostra. Per tant, és alumnes, als nostres alumnes. Sí, però sobretot, els nostres fills, perquè això és en casa. És a dir, si no són capaços de transmitre-los. És el sentiment col·lectiu, no? D'això, no m'estanim en un planeta i li han de compartir tots. I ens et diuen. Si estaven entrant en la dinàmica de "make great America" i tot això, sobre fer més grans les fronteres, i en realment, és la història de proteccionisme i de competència, la qual no acabem d'ici, no és just patriotisme, no? I no entendem que el món, el planeta, és l'únic estat i que compartim a aire i que no serveis de res, si nosaltres estem fent una cosa i, en canvi, estem enviant les activitats contaminants de països del tercer món, perquè això és un efecte boomer, en absolutament. És a dir, si no és capaços d'entendre això o caminar-ho en aquesta direcció, jo crec que no hi ha salvatció posicul·le, és la veritat. Ara ja la mou ha preguntat la última, perquè jo m'agradaria que, en una altra ocasió, en clàtica les qüestions que preocupen i que penses que podem preocupar, i que tu mateix compartiràs amb els teus alumnes, jo molta gent que passa a tota la sàlutu, som una minoria, però les minories podem ser molt pesimistes, però jo crec que som més gran soptimistes del món, perquè continuem d'huïtant a pesar que saben que el final ja saben com. i el que ens espera, no? Però els alumnes que tu tens que es preocupen i a les persones que hi haurà un exemple jo que no saber o les que ens estiguen escoltant, des de la nostra perspectiva individual, familiar, de psicotetes, collectivitats, què ens diries que cal ser? Quines granet de sorra que podem posar en els alumnes. Bueno, mira, jo la veritat escoltivament, no sé si és que perquè estic femvel, estic conentant molt, molt, molt més en els alumnes. Jo soc una persona molt, molt crítica, no? I potser en això m'ajuda el fet de estar de volta de tot, és dir, els alumnes. Els alumnes, és dir, moltes vegades tenim el. Jo s'han dit parlar, no? El tema de que s'estan escorant molt que la dret, i tal, no? Realment els alumnes estan desencantat, igual que la resta de la societat, estan desiguts, no? I jo també soc un desiguguat, els que passa és que no vaig posar una pulsera de bocs, o de la bandera de Espanya, no? Perquè és que no crec que no això, no? I simplement és mostrar-te en sinceritat i no ho arten, és dir, davant deís, no? L'heu de lletar tot el corfoy i parlar-los en sinceritat, i hi ha una escala, que, crec, que us parlar, no? Clar, moltes vegades, jo crec que, de lo poc, que puc aportar jo, és parlar-los a una escala territorial, d'un territori que conec bé, i d'un altre band, d'un escala temporal, que ha ententat buscar sempre, d'un bé, d'un bé de les coses, no? I d'un altre band, en tota sort, jo tinc la sort de poder fer això, no? La veritat sort de poder fer una humili a dos o tres o quatre, i símbranes, i de munt, que els agrada, no? Perquè d'un altre band, els crítics, o escrifer-me, pensament crític, estem molt mal mirats que estem cotissant molt a la baixa, a dir, a mi, una de les coses que ens sorprèn moltíssim, és la hipocresia humana. no sé com ho diríem, no? L'holesre ser-no en l'especte de que com es partits descarres, que estan de 70, tant de la població, i es partits polítics, es polítics descarres, com no entment la mínima observació, la mínima crítica, i justament es van tendre ser els màxims, bueno, no s'han gandit el posaria a exemple, però dime de què presumeix i te dir que caies, és que diu la dita, no? Es van tendre ser els màxims de vegades, tot això, són les que acarien tota la crítica, allà més intenten es claveven la societat civil i hem de marxinar absolutament descritics utilitzant el seu poder, és dir. I això són coses que jo crec que ni ha quedat enconunciar, i que les puc tenir enunciar en les meves desan la mà, i jo crec que tinc que agrair-li molt a la gent, que jo soc tan crític, i crec que em vol, en certa manera, arriba, no? Perquè a l'aerol és que estàs donant dades, és dir, a si en gandiria, a so de gandir és terrible, perquè en gandiria, no sé si saps que és la ciutat del pensament crític, li han posat un setgella i una cosa, no? I, bueno, però en gandiria, quan s'estigien que ara faran el res, una serie de gent ha fet una. amb enviar un article de prensa sobre. aquesta tema de les falles, que molta gent no li deixa a viure i de més, i com es s'entren la llibertat de apropiar-se de les païn públic, i ha segut censurar, es dir, no es públic, es dir, no es públic, això es pública, i altres moltes coses, diguin. I en gandiria, per exemple, ara tenim un regidor super de proles i superbacador en els carles de col·logistes, i en gandir si tu serveix això a història. La evolució de Urbana de gandiria, és dir, és. és. és. és. és. és. és. és perió de. això. és. és algo recalcitrant, és dir, és. és. és. menjar amb uns altres territoris, és dir, a mi, lo que em pasen és la facilitat, i jo crec que. a les nanos i a tot el món, jo crec que el que és un poc crític, la facilitat és la qual. és fa lo contrario absolutament de lo que es diu. I. en quina. en quina cara. en quina cara, se seguís mandant d'in, se seguís donant gisons a la gent, no dius. davant d'això, dius-ho, és que. és que. és que. no, és que. jo no sóc suspitor de per tant, ja que. cap opció d'estes, però és que és terrible, no? I ja de mes és que. pensé que això està passant entre partits que devien defensar una visió realment humanística de. de. de la planeta, en el territori, i no els interessos de. bueno, els interessos crec que són fofoscos, i però això ja és una altra història. La fa él de rarol i arpe, se m'ha acabat avui, se m'ha fet com sempre curtíssim. I potser és el privilegi de poder explicar en classe, perquè a més enseny és a gent que està estudiat el que el segrada, o tialicament, se suposa que el segrada, això és una vantatge. També que podem ser un crític i per tant, pesinista, continués lluitant, i no sols ensenyant si no també, o és. Sí, però ja va dir. això no. activament. Ja ho hem de fer, ja ho hem de fer, i això és molt important, això de crític i pesinista, molt important, i ja un principi fonamental, i hi hagi si no. si no. sí el trenques. Has de tenir molt de sentit de broma. Claro, però és igual, és molt important. I la pesit de l'estat és en el sentit ironic, perquè són els més grans subtimistes, perquè, des de la nostra postura crítica, que podria haver un que és més pesinista, són més grans subtimistes. Són d'erribles, però ja que riures, perquè, si no, és que acaben en tu, eh? Acabem de ser com a persona, de dir-te bé, eh? Bueno. I bueno, la veritat és que tinc la sort de tins de gent en la que compartis ripses. Molt bé, molt bé. Vaig passar. La faig conbre amb tu, per a més entrevistes, i. Molt bé. I més gràcies, i a vosaltres, amigues i amics, destrictament, confidencial, ja sabeu. Si no, sempre us dic, fins a la próxima entrevista. (música) (música)