ÉS JUST OKUPAR? Amb Mamadou Yero, Núria Moliner, Àngel Moran, Olga Lluïsa Ferrer i Paula Arrabal

Interlocutor 1 Una cosa estimades l'ocupació és un problema alarmant ona tant com la crisi d'habitatge. Avui dediquem el programa a parlar d'ocupació i voldria recordar abans de res el cas més recent i segurament també el més dantesc que hem viscut mai a Catalunya. El desallotjament de l'institut de nou a Badalona, el seu alcalde, Xavier García Albiol, va ordenar el desallotjament de l'antic institut abandonat on vivien o malvivien quatre- centes persones. És l'expulsió. Més gran mai viscuda al nostre país i això no hauria de ser cap orgull per cap partit ni per cap alcalde. Quatre- centes persones expulsades que no molestaven a ningú a ple hivern en una setmana de ruixats i meteorologia especialment intensa i durant les festes de Nadal, on qui més qui menys té. Una abraçada, una mica de caliu i un plat d'escudella calent a taula. L'alcalde de Badalona es va referir a aquestes persones com a delinqüents, tot i que es tracta d'un col lectiu migrant que no comet delictes i les va comparar. Amb la resta de veïns normals, amb la qual cosa afavoria un discurs del tot estigmatitzant, racista, cruel i degradant. Un dels fets més dolorosos va ser veure com alguns veïns presumptament afectats per la presència dels migrants es van organitzar en comissions per impedir que aquests tinguessin un sostre on aixoplugar-se. Potser hauríem d'anar pensant en quin món volem viure perquè n'estem alimentant un que fa moltíssima por quan pensem o no ocupes, sovint ens venen al cap col lectius minoritaris de joves que van començar a ocupar cercant espais on reunir-se. On fer activisme on passar-s'ho bé i fer festes. On aspira a tenir un espai obert a la gent del barri on crear o viure al marge de les normes capitalistes com el barri de vallcarca com a referent de l'ocupació a Barcelona o can masdeu un cas d'èxit convertit en un centre social i un espai de cooperació comunitària entre tants d'altres. Avui en dia aquest perfil se li sumen majoritàriament persones de classe treballadora i amb criatures que no poden pagar un lloguer o accedir a la compra d'un habitatge. Així doncs, aquest tema personalment. Em genera diversos dubtes en un context en què l'habitatge s'ha convertit en un actiu per especular i fer negoci, mentre la majoria de la població té problemes per accedir-hi. És just ocupar que una cosa sigui il legal significa sempre que sigui injusta. Si la majoria de propietats se la reparteixen entre bancs, grans, tenidors i gent molt privilegiada, és normal que la població comenci a perdre el respecte a la propietat privada que faria jo si no tingués on anar l'ocupació és el problema o és la crisi d'habitatge? És clar que d'injustícies ni a tot arreu, i que pagar una hipoteca perquè hi visqui algú altre. Tampoc és just quan es tracta de petits propietaris a qui els hi han ocupat un pis que potser necessitaven. El drama pot estar a les 2:00 bandes. Ara bé, les lluites dels petits propietaris i dels llogaters són irreconciliables davant de fons i bancs que acumulen pisos i beneficis. Potser tenim més en comú del que sembla. Catalunya és líder de l'estat en pisos ocupats, però també ens preguntem si hi ha sectors socials i mediàtics interessats a generar alarma social al voltant de l'ocupació que suposa perdre el respecte al concepte propietat. Seria el caos o el primer pas per una societat més justa on l'habitatge s'ha convertit? En el primer factor de la desigualtat sobre alba riera, benvingudes a la torre, quina tonteria. Interlocutor 2 Tu. Interlocutor 1 Si fa patir no val la. Amb totes les no vull perdre més el temps. No vull perdre el. Interlocutor 2 Temps el temps. No vull parlar més de. Interlocutor 1 Chu vinga doncs comencem amb aquesta tertúlia sobre ocupació. Com sabeu, un un tema que genera molt de debat i per fer-ho ens acompanyen a la punta de tot i tenim a la Paula Raval, membre de l'associació de propietaris de Catalunya, afectada per una ocupació, Paula benvinguda. Gràcies per acompanyar-nos. Interlocutor 3 Gràcies per invitar. Interlocutor 1 Nos al seu costat hi tenim al angel moran format esade i ara acabarà el màster d'immobiliària a la b gràcies Àngel per guanyar-nos el meu altre costat. Hi tenim el mama d'ullera, politòleg i militant de l'organització juvenil socialista de Catalunya i conegut el brama perquè ja ens ha visitat. Gràcies mamadú. Interlocutor 4 Moltes gràcies per evitar-ho. Interlocutor 1 De nou una altra vegada IA la punteta de torí tenim el olga, actualment ocupant per necessitat després d'haver patit un desnonament amb dues persones al seu càrrec. Gràcies olga per acompanyar-nos i per venir avui. Interlocutor 2 Gràcies per invitar-me. Interlocutor 1 Abans de res voldria parlar-vos de xifres perquè les xifres sobre ocupació a Catalunya, com bé sabeu, són un motiu de debat, principalment perquè sembla que liderem les ocupacions a tot l'estat. Mamadú moto, en concret, que en penses d'això? Interlocutor 4 Bueno, tenint en compte que bueno quan dius que liderem com que sembla algo molt grandiloqüent, no. Però tenint en compte que el parc d'habitatge a Catalunya són més de quatre milions de vivendes i. L'any 2000, l'any 2024 per part dels Mossos d'esquadra es van dir que només hi havia hagut un 0,15% de denúncies per ocupació i el 80% d'aquestes denúncies per ocupació eren a grans senadors IA fons voltors que especulen amb la vivenda i sumant i això que únicament, doncs, el 0,03% són de pisos particulars. Tenim clar, pues, que la problemàtica que ocupa cada dia mitjans i que ocupa cada dia una primera plana és una problemàtica ínfima en respecte al programàtica real de l'habitatge. I és que la gent i la joventut treballadora no té on anar. Interlocutor 1 És a dir, que no estan el problema de l'ocupació, sinó la crisi d'habitatge. Interlocutor 4 Exacte claríssimament. O sigui, crec que l'ocupació sigui ficar la causa, ficar la conseqüència d'un problema com la causa mateixa del problema mateix. Crec que és un error i un marc parcialitzada. Si la ocupació acaba 100, la conseqüència d'un problema molt gran que tenim a nivell estatal IA nivell nacional. I és que la gent no té per viure. I és que la gent no pot pagar en un no pot pagar el seu habitatge i això és un problemàtic, una problemàtica principal perquè ninguna persona pot viure sense habitatge. Interlocutor 1 Mira nosaltres hem consultat. Amb les dades dels Mossos i els Mossos estaven força a prop del que tu comentaves mamadou fixat perquè deien que el 80% de les denúncies que reben els Mossos actualment per habitatges ocupats són provinents de pisos buits de grans tenidors tenidors. Disculpeu me o fons d'inversió, angel tu, què en penses d'això? Interlocutor 5 Bueno, jo més que res tinc xifres en referència a com es conforma aquest parc d'habitatge. No, és a dir, pot ser que sigui veritat, no tinc les dades exactament que el 80% de les ocupacions es duen a terme. Doncs això a grans empresaris o fons voltor en aquest cas. Que tampoc considero que justifiqui el fet d'haver d'ocupar, però si tenim en compte aquest altre 20% i tenen en compte els números que has dit, estem parlant de que puc ximament, doncs 1200 1200 de les cases que s'han ocupat han estat fetes o ha estat dutes a terme a persones com més en el seu cas, que doncs bueno, amb ella li van ocupar. No sé exactament la història, però sé que això va passar. Dit això, jo estic completament d'acord amb tu, o sigui, penso que realment l'ocupació no és un problema, sinó que és el resultat d'un sistema fallit. És a dir, estem veient que hi ha moltíssimes persones que han de viure al carrer quan realment tenim habitatges disponibles, però tampoc considero que qui hagi de donar solució. Aquest problema si en altres propietaris, sinó l'estat mateix, és a dir, fa molts i molts anys que almenys en aquí a Espanya no s'inverteix en habitatge protegit. El que trobo injust és que d'una recomanació que fan de tot aquest mercat immobiliari, que són 53.000 milions d'euros, només en acabi repercutint cap a la societat 1300 milions d'euros. Si això s'hagués estat planificat de fa molts anys, haguessin construït un parc d'habitatge públic com és el que realment tenen altres països molt desenvolupats, com podria ser Àustria, que el 30% de les vivendes que estan en lloguer són de de de tipus protegit o social. Això no, no tindríem aquest problema. O sigui, per mi, el principal problema no és el propietari gran tenidor. El problema és l'estat que no ha tingut una bona prevenció i una bona planificació d'aquest problema que ara mateix estem. Interlocutor 4 Veient de la magnitud real és que lo que passa aquí és que hi han 7000 persones que sí que l'any 2024 van ser desnonades i es van quedar sense casa. La magnitud real és que la propietat privada passa per davant de les necessitats de la classe treballadora i la magnitud real és que els mateixos de sempre són els qui s'enriqueixen. Aquesta és la magnitud real de la problemàtica i que parlar un altre cop parlar un altre cop de rellançar un altre cicle de un altre cicle de construcció. La part públic a mi m'hauràs d'explicar perquè tenim quatre- centes 1000 vivendes buides a Catalunya, o sigui com fos el mercat, el mercat, des de des d'on entens, o sigui la magnitud i la problemàtica. Ai Àngel perdó és la propietat privada, la propietat privada en cap moment pot anar per davant de les necessitats d'aquesta classe treballadora, perquè si no es torna totalment en un mercat totalment sense racionalitat, un mercat i racional. O sigui, ja vam tenir una crisi del 2007 on es van quedar construcció a mitges on es van quedar moltes cases buides. Per què? Perquè si l'objectiu és el benefici. Bàsicament la gent es queda al carrer perquè en un moment on any rere any han anat pujant els beneficis de les persones que especulen amb la vivenda. Lo que hem vist són barris cada cop més degradats i gent que se la fa fora al carrer. Aquesta és la problemàtica real i és de lo que hem de parlar, de la problemàtica de l'habitatge sota l'especulació que fa al sistema capitalista i sota la protecció de certs. Bueno de la majoria de l'arc parlamentari. Això és el que hem de parlar. Interlocutor 5 Crec que hem d'anar més enllà de del titular fàcil i no dic que la propietat privada és un problema que perquè podem discutir si ho és o no ho és i cadascú tenim la nostra opinió, però tenen en compte si, si si acordona anàlisis més opinió el sistema econòmic. En els quals estem immersos anem a buscar les solucions perquè cap persona hagi de tenir la necessitat d'ocupar, és a dir, no, no anem a agafar com tu dius ara l'ocupació és un problema d'ocupació. Escolta'm, hi ha aquest problema, la gent no té un viure, han d'ocupar per necessitat per tot això. Interlocutor 4 Tu especules per un benefici per obtenir un benefici tu en cap moment et dóna igual si la gent ha de tenir on viure. No tot lo que no sigui lo que tu no pots obviar són les regles. Com funciona el sistema capitalista? Interlocutor 5 És així, no ho són. Interlocutor 4 Inverteixes inverteixes no no, per sort o per desgràcia, no per sort, per alguns i per desgràcia per la majoria. En aquesta és la diferència perquè mentres i el sistema econòmic, però no. Interlocutor 5 No aquí per discutir. Interlocutor 1 Lo ara escoltem amb gràcies madur. Ara escoltem a l'àngel. Interlocutor 5 Si no jo lo que anava i cap a on volia enfocar és que realment com tu dius l'ocupació és un efecte de que les coses no estan estan ben fetes i no falta viatge d'habitatge real. Els preus estan altíssims, però per què ha passat això? Perquè hem arribat aquí lo que deia abans, és a dir, no s'ha estat planificant una construcció d'habitatge protegit per totes aquestes persones que tenien una vacunes necessitats. Al final lo que nosaltres hem fet és obrir el país a totes les persones que haguessin volgut venir aquí. Un expat que ve d'estats Units que té 12.000€ al mes de sou. Vindre pagarà 3.000€ de lloguer aquí a Barcelona i et pagarà quatre menys empara 5000. Aquest és el principal problema que hem tingut una demanda tan tan desorbitada i tan descontrolada que ara mateix tal i com regeixen les lleis de l'oferta i demanda, tenim tantíssima demanda. Per tant poca oferta llavors són naturals la solució? Anem a intentar augmentar aquesta oferta i fer que tothom tingui lloc on viure. Vull dir, jo no estic defensant que hi hagi gent que hagi de dormir al carrer. Al contrari, tant de bo haguéssim ficat tot això molt bé perquè no hi hagués hagut ningú ara. Interlocutor 4 Però la meva pregunta és, la meva pregunta és perquè has d'augmentar una oferta si hi ha un quatre- centes 1000 vivendes buides? Interlocutor 5 Aquest amb aquestes vivendes són d'algú, o sigui que podem parlar sobre la moralitat de que una persona. Interlocutor 4 Moralitat no és moral, no és, no és moral sobre la necessitat. O sigui vull dir, no és una qüestió moral, no m'ho portis. Aquest és moral o si és sobre el fet de que les vivendes perquè estan fetes? Quina és la utilitat d'una casa? Interlocutor 5 Depèn de per què? En principi, perquè. Interlocutor 4 No no la utilitat. La utilitat d'aquest got és que jo vegi aigua, no sinó la utilitat d'una casa és perquè la gent visqui no. Si jo tinc quatre- centes 1000 vivendes buides, eh 4000 habitatges 8 que són d'algú, són dels especuladors que fan servir no per la utilitat de la mateixa cosa, sinó per una altra cosa que saber. Interlocutor 3 No aquí. Tenim unes normes com a societat II és veritat que hi ha molts de problemes, però la solució no és jo em fico en un pis perquè clar perquè com jo tinc necessitats? No, jo crec que anem més enllà d'això sigui jo sóc també una persona treballadora. Jo també pateixo les factures de llum excessives, jo també pateixo tot això i no sóc la única, vull dir, jo no sóc un cas aïllat, no pot ser II, encara que fos gran tenidora què passa, quin és el problema de que jo hagi heretat, per exemple la parcela de mon pare o el tros i tingui. Una casa al poble. Quin és el problema? Perquè algú s'ha de ficar la meva vivenda? Vull dir, perquè no ho saps prou tingués quatre- centes. És que és lo que diu ell és que són d'algú aquestes vivendes. La culpa és de noves parat, pues com la crisi del Maó, no haver parat tot allò que anava a explotar d'alguna manera, però la solució ara no és dir, ah és que clar, com jo necessito viure, li fem una patada a la porta i entro en cualquier puesto. Interlocutor 1 Olga. Interlocutor 2 Òbviament, jo puc entendre el teu.de vista sense cap problema. És la teva propietat. A ningú li agrada que li passi això, però és que totes les coses tenen anglès, no o sigui jo, per exemple, vaig tindre la necessitat d'ocupar un puesto que realment no per tenia cap particular, sinó que pretenia un fols wok i jo tinc un nen d'acord, bueno, no passa res, tothom té els seus problemes, no, però jo tinc un nen amb una disminució crítica d'un 57% que té to que té una sèrie de problemes. I me vaig trobar amb la necessitat, és a dir, no és que no penses. En vaig pensar abans de tindre congelació. Per això que sí que és una propietat el que tu vulguis, però abans de que jo i el meu nen és quedem al carrer. Òbviament me vaig ficar allà o sí i no. No, no vull dir que que és que no em sento malament per això, perquè va ser una cosa de necessitat i jo soc aquell puesto. No li estic diguem fent mal a ningú d'una manera directa d'acord, però a mi hi ha molta diferència entre una persona que té una segona residència i una persona que té un munt de pisos. Ho sento molt, però en aquest sentit no penso com tu perquè a veure a més és el problema, no és només el que ocupa, és que també hi ha que veure els preus i els que sou propietaris. També tenim que tinc una mica de consciència de preus perquè. La vida no boixa i la gent no arriba fins a. Interlocutor 1 Més que en penseu del tractament de l'ocupació en general, els mitjans de comunicació i amb quin objectiu amb s'explica d'aquesta manera. Interlocutor 4 Bueno, ells s'ho. Interlocutor 5 Mira les començo si no jo penso que que en molts en molts casos es fa un ús indegut dels termes. No quan parlem d'ocupació, és a dir, hi ha com diferents categories entre d'ocupació. No és el mateix, una llanamente de morada que es diu en castellà. Interlocutor 1 Una violació de domicili. Interlocutor 5 Violació de domicili. Interlocutor 1 Apuntat perquè crec que és una confusió molt habitual. Per tant, et diria que els mitjans com a. Si les converses de bar, vull dir amb no a tot li diem ocupació i no, no és el mateix. Interlocutor 5 Ja hi ha diguéssim podríem distingir 3 categories, no n'hi ha dos que sí que estan tipificades dins del codi penal que la primera seria, pues aquesta no la la intromissió dintre d'un domicili habitual d'una persona que això sí que està tipificat amb una. Interlocutor 1 Habitual vols dir el primer dit? Interlocutor 5 El primer habitatge on hi resideixen, això sí, que està diguéssim tificat dins del codi penal i és una pena de presó entre quatre i 6 anys si ho fas. I és veritat que en aquest. Interlocutor 1 Cas ja et treu. Interlocutor 5 Això depèn també. O sigui, has de poder justificar i en tot cas, sempre acostuma a ser més ràpid, perquè quan com més alt és el delicte penal, pues més fàcil és que es produeixi aquest desnonament. Llavors hi ha la segona categoria que seria com usurpació. Hi ha dos tipus, ja sense violència, amb violència. Jo també està tipificat en el codi penal que seria posar fotre la patada amb una porta i entrar a segones terceres residències o vivendes de banc. En aquest cas sí que s'endarrereix molt més el procés judicial, perquè al final no hi ha una necessitat real d'una altra persona de forma immediata. I aquí sí que és on hi pot haver anys IA la tercera categoria que no està tipificada dintre del codi penal, que és la morositat o la o el no deixar de pagar. Això es regula dintre de lo que és la llei d'arrendaments urbans i això sí que no entra dintre lo que és el el, el fet penal IA, el tractament o intentar poder fer fora aquella persona sí que es. Un procés molt més llarg si parlem de dades de les 2:00 primeres a dir, tant lo que és allanamiento de morada, per dir-ho d'alguna manera, o la usurpació amb o sense violència, Espanya hi va haver 16.000 aquest any passat. Només d'aquest d'aquesta tipologia. Eh si parlem a Catalunya, estem parlant del voltant, no recordo si eren de 2300, 2400, perquè molta gent lo que fan és englobar que una persona, per desgràcia no pot continuar pagant el lloguer i s'engloba dintre d'una ocupació. Això es coneix popularment com un qui ocupa, però no seria una ocupació dins del codi penal, no està compres aquesta, sobretot aquesta tipologia. Interlocutor 1 Segur que no és veritat que jo almenys escolto molts mitjans de comunicació. Aquesta alarma social que es crea cita en vas de vacances. S'ocuparan la casa ja no podràs tornar-hi, no? Interlocutor 5 Per això són interessos també de grans empreses, com pot ser pues securitas direct perdona si us poden dir marques o altres companyies asseguradores. Interlocutor 1 Acabadors i al. Interlocutor 5 Final tots treballem amb l'armada que tenim una bona inseguretat. Podem el que sigui perquè això. Interlocutor 1 Per tant, aquest missatge també per generar alarma per generar alarmisme sobre la. Interlocutor 5 Situació que és per generar alarmisme, però també segueix una tendència que és veritat que per desgràcia cada cop n'hi ha hagut més. No crec que sigui tan important com perquè hagi aquest bombardeig mediàtic, però és un tema molt polèmic que. Al final agrada i tothom que ens a parlar com suposo que passarà en el programa d'avui. La gent se l'escoltava perquè vol saber què opina la gent. Interlocutor 3 Jo volia portar una cosa, això de el tema de la sala armes i tot això aprofitant el boom de la inseguretat. Amb això fa negoci, evidentment, però és que no hi ha garanties de que tu un pis que tens buit, per exemple, una una segona residència encara hi tenim alarma soni hi puguin treure aquesta persona. No sé si m'explico si si no és gràcies a això que vulgui sí. Interlocutor 4 Sí, no, no, sí que n'hi ha una. N'hi ha una molt clara, així que tothom tingui una casa. Si tothom té una cosa és segur, segur de temps, no, no t'asseguro que saps, perquè no, perquè tu aquí has desenvolupat tot aquí un marc molt ampli dels diferents dels diferents tipus de. Els diferents tipus que tu li has dit de d'ocupació i això l'únic cap això l'únic que significa és que mica en mica des de que des de que s'ha accentuat aquesta crisi en la que ens trobem s'ha anat ampliant lo que s'entén com ocupa. I això és una ofensiva no entre els treballadors, si és una ofensiva perquè passaven de descriure l'ocupa com a com tu deies com aquella persona que li fotia una patada a la porta, a descriure-la com una persona que en un moment de crisi té una incapacitat per pagar per la pròpia crisi mateixa i se li diu, ocupa aquesta persona això? Interlocutor 5 Que ho fan després diferents dissabte. El primer cas no no pot justificar. Interlocutor 4 No no tu abans. Abans has parlat de l'estat. És l'estat mateix que protegeix els propietaris, eh? Interlocutor 5 No tant de bo. Interlocutor 4 Bueno ahir no vam veure un bonic. No vam veure una ahir no vam veure ahir no vam veure unes bonificacions que va fer el Pedro sanz i aquí estem Junts. Doncs és l'estat mateix que protegeix perquè l'estat necessita i tornem-hi protegir la propietat privada el plorem aquí el plorem aquí és que la propietat privada té un té, una utilitat molt concret i és el benefici, o sigui, tu especulés amb vivenda per qualsevol cosa, especulés amb vivenda i està pujant l'especulació amb vivenda. Perquè a dia d'avui és de lo més rentable que hi ha. I per què és de lo més rentable? Perquè és a costa dels treballadors, perquè són els treballadors que es queden així. I això és lo que jo crec que hem d'entendre. I això és lo que hem d'explicar. Interlocutor 1 El que vaig amb tu i ens has explicat una una miqueta. Moltes gràcies per acompanyar-nos avui també en una situació difícil, amb quin va ser el teu cas jo deia a l'inici, no, ara estàs ocupant per necessitat. Després de viure un desallotjament amb dues persones al teu. Interlocutor 2 Càrrec bé bueno inicialment, quan vaig quan van desallotjar només tenia una persona al meu càrrec que era el meu fill. Ara mateix també tinc el meu pare que té dependència, viu amb mi i ara sí que són dues persones. I segueixo ocupant, diguem, bueno, lo que em va passar és que, pues això que no podia pagar, també perquè em va agafar mig de la pandèmia. I no, no podia ni treballar ni tenia en aquell moment cap part ni res de res. I la veritat és que estava molt angoixada II morta de por la veritat. El que passa és que vaig tindre molt de suport dels sindicats, que jo no sabia ni que existien en aquell moment, però els sindicats van ajudar d'una manera tan integral. Vull dir, ja no és una manera funcional sinó emocional. Vull dir, no, no sé què has fet sense aquesta gent. No II és com que t'entenen perquè ningú ocupa perquè tingui capritxo. Saps el que vull dir és crític, epoc bueno i em van ajudar llavors primer vaig estar amb una primera ocupació, però vivien sense aigua i sense llum. Un puesto molt gran que ademés no estava jo només amb el meu fill, sinó que compartim altra gent que també tenia aquesta necessitat. Gent més jove. II bueno, no teníem que anar a buscar-la. L'aigua fou òbviament no vius bé, sense llum i sense aigua, però almenys tens un sostre i vaig estar allà fins que va ser insostenible. Per mi lo anar a buscar aigua a la font que van ser bastants de mesos i després hi ha un altre sindicat perquè jo sóc part de formar part de dos sindicats diferents que tenen un pis com d'acolliment temporal, no fins que la persona pugui i em vaig ficar allà i allí vaig estar un temps també amb el meu fill. És un puesto molt petit, molt fosc, o sigui, no és cap pis de luxe ni molt menys. I en aquesta mateixa àrea, pues hi ha pisos que estan ocupats i la gent quan va deixar un pis, pues si és bona gent lo que fa és buscar gent que que ho necessiti molt, no sigui no, no deixar-li un amic ni res no que jo mateix. Interlocutor 5 Deixem fer vingui perquè em sap realment molt greu la teva situació i trobo que és molt injust amb la quantitat d'impostos que paguem tots aquest estat hi hagi de veure gent com tu que es trobin aquesta situació. No se li pugui donar una solució real, clar, i t'ho dic així de clar. I això i. Interlocutor 4 Això, però, no entenc és que si perdona, perdona que us tall és. Que de veritat vull dir. O sigui, no pot, no podem dir amb i amb tot el respecte del món. Àngel, però no podem dir en sap molt i em sap molt de greu aquesta situació i diament no entenc tona un moment i entenc entenc totalment l'especulació immobiliària. Interlocutor 5 O sigui veure una cosa amb l'altra perquè la nostra incompatibles has de començar. Interlocutor 4 A obrir la ment no n'hi ha, però no és qüestió d'obrir la ment. Literalment, són compatibles. Parlem tant en un moment o investors per algo, perquè hi hagi persones que tinguin unes entitats, la teva qui tinc necessitat segueix la teva casa és propietat privada, no la teva casa és propietat privada, lloguer. Eh de lloguer bueno, imagina't la teva casa. Esta propietat privada, també la teva casa és de propietat privada. Fiquem nos en aquest punt que la fica si tu et fiques al mercat, el teu objectiu no és el benestar de l'olga i el meu és el benefici i sota aquesta llei, un moment i sota la llei del benefici d'una igual el que li passi l'olga o lo que em passi a mi o lo que li passa quatre- centes persones. Interlocutor 5 Perquè jo no m'he de responsabilitzar. Evidentment que alguna persona tingui necessitat. Ha de ser l'estat que per algú per tants impostos. Interlocutor 4 Si estic dir que l'estat ahir va fer modificacions a les persones que s'estan enriquint. Amb això moltes coses pot estar. Interlocutor 5 Els propietaris. Interlocutor 1 Això és tornar amb l'orga com afectada d'aquesta de tota aquesta situació. Ara ens explicaves, no? Doncs tot aquest transcurs no en les diferents cases sostres, diríem en els que en els cas estat amb tu en una situació de vulnerabilitat, també com la que t'has trobat ocuparia és la casa d'un petit propietari, no perquè en la primera casa era. No has dit que era de grans tenidors i d'altres situacions. Interlocutor 2 A veure la necessitat fame no ho sé, però en principi no crec perquè o sigui a mi tampoc és que em faci Gràcia. Sí, no o sigui, vull dir, no disfruto d'estar company. Llavors si fos un petit propietari que té una segona vivenda, pues com que em sentiria molt malament d'acord, però si és un fons voltor que té munt de pisos buits que no s'estan aprofitant ni res, i si l'altra sí és que jo tinc que estar al carrer amb el meu nen perquè m'he trobat amb una situació límit, pues la veritat és que ja te dic no tinc o sigui jo crec que no, eh, però. Però mai se sap a la vida fins com pots arribar. I és lo que jo penso també que molta gent que no pot pagar els com Diego IA qui ocupa aquests. Interlocutor 5 Els qui. Interlocutor 2 Ocupa això està reflexant una realitat molt clara que la gent no arriba a llavors. Això tindríem que plantejar no molt lo que és el el benefici, el cost del pis, perquè també existeixen lo que són. Poguer socials i hi ha gent particular que té un pis IA vegades. Té ofert un lloguer social? A mi no m'ha passat, però sé que passa no. Llavors jo per això dic que no és un problema només de l'ocupació, sinó que és un problema molt global, que sí que és veritat que és mala gestió per part de de l'estat, però que el problema el tenim aquí. Interlocutor 1 Que se'n beneficia que no assumeix. Interlocutor 2 Les sí, sí sí, i ja te dic jo ho he passat malament. I encara ho passo perquè de fet jo he intentat. Per exemple, jo tenia un nen i una de les opcions que vaig intentar fer abans de de dir, d'ocupar per veure si podia jugar una habitació. Però clar, ningú vol una dona i un nen i menys un nen té problemes. Interlocutor 1 Encara també. Interlocutor 2 I és clar, són situacions i n'hi ha moltes d'aquesta mena. Hi ha molta gent que no és que sigui mala gent, sinó que hòsties que tinc que fer i cada dia n'hi haurà més. Perquè clar, estem AA un a una bombolla de que és impossible o sigui viure a Barcelona és pràcticament impossible, no? La gent treballadora? Sí, sí, i bueno, jo ho veig així. Interlocutor 1 Moltes gràcies olga amb Paula. Ara m'agradaria conèixer la teva història, ja que tu diguem-ne que estàs a l'altra banda del conflicte, perquè ho dèiem abans que ara estàs vivint una ocupació, o sigui que estan ocupant un pis que que és teu abans de res entens el olga quan l'escoltes. Interlocutor 3 Sí, però és que. La societat nosaltres com a societat que tenim unes lleis i tenim unes normes. Tampoc en tenim la culpa. Vull dir jo m'aixeco tots els dies a les 7:00 del dematí. Tinc dos treballs i jo entenc perfectament perquè també tinc una nena. Entroncament està per la Seguretat Social. Vull dir que tots tenim problemes, vull dir i l'estic pagant un especialista, m'entens el que et vull dir en aquest apart jo ho entenc completament, però quin? Interlocutor 1 És la teva història. Quina és? Interlocutor 3 La teva si anem anem a. Bueno pues mira al 2018 jo vaig comprar un pis el vaig trobar molt bé de preu les coses com són, però el 2018 no estem parlant de de 2026, però bueno, vaig tindre molta sort. També vaig vaig poder comprar un pis amb els anys vaig anar refent, la meva vida em vaig casar, vaig tindre una nena i necessitaven una mica més d'espai i com teníem la possibilitat, pues vam decidir mudar nos també més a prop de les famílies, perquè allí no teníem a ningú. Tampoc no podíem portar la nena al cole, bueno, hi havia certs problemes de de logística, anem a dir-li. I vam accedir a una segona vivenda i llavors vaig ficar el pis a una immobiliària i es va llogar. És un preu normal, eh? Si us dic el preu, pues aquí no té res a veure, però és un preu que no sé si siu bé amb parking. Vull dir, és una zona bé que ara és com se diu això ja tens si una. Interlocutor 5 Dona té una tensionada. Interlocutor 3 Zona tensionada? Eh sí que ho és. Interlocutor 5 No si res ho és. Interlocutor 3 Sí. Interlocutor 5 Sí. Interlocutor 4 Vale majoritàriament totes totes sí que podem dir. Interlocutor 3 Llavors, bueno, pues vam començar a vendre els problemes quan vaig assabentar de que. La persona que estava en el contracte, diguem en la que figurava en el pis, no era la que estava vivint allí. Jo, l'únic que puc garantir és que aquella persona no estava vivint al pis. Estava vivint unes una família. I van intentar accedir formalment a un contracte, però clar, és un pis de protecció oficial. Jo no puc fer lo que vulgui, eh? Interlocutor 1 Passar llavors és que et vaig trobar que l'havien. Interlocutor 3 Ocupat trobar que la persona que estava al contracte no no era la que estava a la vivenda. Llavors aquesta persona va intentar que jo en un fraudulent cas li li a més el contracte i va dir, mira, ho sento, però això no funciona. Si tens que creure't el el la cèdula, aquesta de protecció oficial de sol licitant de protecció oficial que tenen que provar, mantenen que aprovar mi que tu visquis allí. Hi ha un munt de burocràcia que això en en dos hores no es farà ni en dos mesos. Jo estic esperant encara un paper des de fa 3 mesos. Vull dir, no és tan fàcil i llavors. Aquí el que ve és que tu estàs molt en contra de que del tema de ficar una vivenda a la venda o de ficar-la al lloguer. Jo tu seguro que pel preu que és que no diré perquè em dóna igual. No estava especulant i tant sabó. Si fem números em donava per treure un benefici d'uns 50, 40€. Vull dir, jo només volia mantindre aquesta propietat part del dia de demà que la meva filla tingués algo també si passava alguna cosa en el meu matrimoni poder desplaçar-me i jo tindré un puesto. Això és un delicte. Això es veu malament perquè expliquen perquè jo no puc donar dos vivendes. Interlocutor 1 Perquè quan acabar-ho d'entendre, no família, la família que hi vivia va deixar de pagar el lloguer. Interlocutor 3 Entenc que quan jo ja estava entada, que estaven ells vivint ja automàticament, ja no va haver ningú on. Interlocutor 1 La pregunta que em faig és, tot i això, és habitual aquest cas? Interlocutor 3 Pues jo ja et dic que a mi em va. Interlocutor 1 Passar sí, són ja tot ha passat que són molt de. Interlocutor 3 Sort que sí que és lo que et dic que la tele veiem la imatge de que així són grans tenidors, però però escolta. És que avui dia no és difícil ser un gran tenidor. Interlocutor 4 Però l'alba acaba de dir les dades, no, però si jo realment vull dir, vull dir que no desdibuixem, però no podem desdibuixa digues digues. Interlocutor 3 Sota que tinguis diguem divendres per ser gran tenidor. Interlocutor 4 És que tens 5 vivendes amb altres persones que no en tenen cap. Per què diuen al carrer si aquest si que doncs problema sí que pot 5 persones que moren 5 persones que moren 5 persones en aquest últim mes a Barcelona però. Interlocutor 5 No ho sento eh és culpa del propietari. És culpa de l'estat. Interlocutor 4 Els especuladors es culpa, és culpa. Mira és culpa hi ha hagut desnonaments des del 2003, des del des del 2003 fins a dia d'avui han governat tota l'espectre polític i en tot aquell aspecte. Interlocutor 5 Polític que vivim en una societat regit per unes lleis. Interlocutor 4 En tot aquest espai altres. Interlocutor 5 Opcions no, però. Interlocutor 4 Aquí, amb tot, amb tot aquest espectre polític han desnonat famílies dia sí dia no s'han vist no incapaços, sinó fora voluntat perquè la seva intenció és protegir empresaris i especuladors i així ho han demostrat. No si tu no puges, ja no. Interlocutor 5 Estan en el seu dret de pujar. No, no, al final és un. És un bé privat que hem vist. Interlocutor 4 Privada? Vale pues lo que estàs de lo que estàs defensant és que l'especulació va per davant de les normes de les persones. Interlocutor 5 O sigui, ara podríem replantejar-nos que potser realment la llei ha sigut bastant injusta i s'ha permès a que molta gent acumuli moltes vivendes i jugar amb una cosa que realment és essencial. I aquí estic completament d'acord. Si s'hagués regulat des de que es va liberalitzar la vivenda quan va morir, el dictador feia més de 50 anys. La cosa hagués sigut molt diferent, però el moment en què la vivenda passa a ser un bé de mercat tot molt bé de mercat pots jugar o pots fer el que vulguis perquè està regulat. Per la llei de l'oferta i la demanda és un, és un, és un, és un objecte més per desgràcia, que potser no s'hauria, és a dir, considero no s'hi hauria. Interlocutor 1 Per no no hi estàs d'acord, no és ètic, però ara no. Interlocutor 5 No és ètic en una sola criminal, no és ètic. Interlocutor 1 No ha permès exacte vols? Interlocutor 5 Dir això que potser potser hauríem de crear lleis que no permetin a la gent l'acumulació d'habitatges, perquè al final veiem que això sigui un problema tan completament d'acord. Interlocutor 1 T'anava a dir per tu quina és la solució? Interlocutor 5 La solució per mirar solució és molt, molt fàcil. No hi ha dos solucions. Òbviament, la solució curtplacista és amb intentar fer una recompra de tots aquests aquests habitatges buits que hi ha hagut. Bueno que tu dius que n'hi ha 400.000, doncs que l'estat recomprés tots aquests habitatges, els que siguin fons, voltors, bancs, el que sigui i que immediatament es posin a disposició de la gent que ho necessita. Vale? Vull dir, no només parlant de que ostres són els pitjors, són uns dolents, no solucionem res, no buscar solucions. Interlocutor 1 I mentre no passa mentre això no ho fan que fem quina és la solució? Interlocutor 5 Pues totes aquelles persones que no tenen habitatge ve han de l'estat els hi donar solucions immediates. Vull dir, estem parlant de de de què? Un problema que tenim que una família o una persona té un problema que és que necessita ocupar per no viure al carrer. Indirectament estem creant un segon problema en una altra persona, quan la responsabilitat torno a repetir és de l'estat. Interlocutor 2 Jo, no estic del tot d'acord amb això de si tu tens 5 vivendes, òbviament són teves, però hi ha que té 5 que tens una situació econòmica més més vulgada que diguem, pues estava podries dir ostres. Després vaig a ficar un preu que sigui accessible per famílies, no tens l'obligació, òbviament no la tens, no, però. Estaria bé, no sé com dir-ho. Sí que és a veure. És que no sé com dir-te. Si la la vida va pujar, va pujant i l'estat fa les coses malament i al final els perjudicats som els demés perquè també els ocupes a la televisió. Sembla que siguem que mengem carn, no? Interlocutor 5 Clar, però una flor no fa una flor no fa primavera. Interlocutor 2 Vull dir i no és tan així. Si hi ha molt de casos d'ocupació que són molt injustos, però hi ha molt de casos d'ocupació que són molt humanitaris, però no que ho digui. Interlocutor 5 Totalment on hi ha les dues casuístiques II. Per sort i tant de bo ens trobéssim que tots els casos que hi ha d'ocupació fossin com tu. Perquè n'hi ha molts d'altres que no és així. Hi ha casos d'ocupació que creen conflictes veïnals que són marcats. Il legals que han quedat relloguen habitacions. Interlocutor 2 I que són menys. Interlocutor 4 Jo et volia jo havia preguntat, tu estàs d'acord que hi ha un problema enorme d'habitatge? Si vale. Interlocutor 5 Tu estàs d'acord. No hi està d'acord. És que estarem tu has. Interlocutor 4 De dir la Marta pombo i. Interlocutor 5 Hi ha gent que viu a. Interlocutor 4 La meva pregunta és aquest problema per qui és qui té el problema que té el problema? Si l'estudi no tenen pati que està patint aquest problema no està garantint l'estat de benestar ni per al Principat ideal. Vale perfecte. Vale per fer l'àngel ja està que està patint aquests problemes i les persones que no poden ser que totes aquestes persones són treballadores. Hi ha algú que s'estigui beneficiant d'aquest problema? Interlocutor 5 Benefici dubto que algun benefici d'això, com que no hi ha com ja va fer sense llegir al carrer estem tan beneficiés els especuladors, no saben ni els especuladors, però de cap avancem, però és mentida això aquest matí que és mentida que són els votar. No tant de bo no. Interlocutor 4 Jugar beneficis tu que tens totes aquelles fulles allà. Sí doncs allà hi ha algun cas de llegir-lo allà no hi ha alguna algun alguna dada que et digui que et digui. No és que ara ha augmentat el benefici. Una banda estàs d'acord augmentat o no? Interlocutor 5 Si es té 8 quan va augmentar el benefici si no es pot llogar per realitzar veritat que hi ha? Interlocutor 4 És perquè hi ha, perquè en el 2024 ha augmentat un 20% la inversió. Interlocutor 1 Es va convertir un problema que està passant. I això? Interlocutor 5 És estrangera per. Interlocutor 1 Això és real, vale, ens trobem bueno, això és un problema que està existint ara que els mateixos Mossos reporten sí, perquè ells es queixen que la majoria de denúncies, no que reben per pisos ocupats són denúncies que fan les veïnes i veïns. I quan les veïnes i veïns detecten aquest pis i els Mossos intenten localitzar el propietari, els propietaris normalment són grans tenidors o gent que. No els hi agafa el telèfon persones que deuen estar, no sé a dubai, República dominicana fica allà al lloc de platja, doncs que els hi caigui més a prop i que, per tant, no es volen responsabilitzar tampoc d'aquesta ocupació fins aquell pis i aquell moble no els hi surti rentable, i això és un problema real reportat pels Mossos d'esquadra. Què fem amb això? Perquè si hi ha pisos buits que estan ocupats i quan es fa la denúncia, els mateixos propietaris no els interessa posar-s'hi, perquè de moment no hi poden treure cap benefici home, encara que sigui, no ho sé proposo. Una alternativa seria que si ells mateixos estan agafant el telèfon, utilitzem los com habitatge. Interlocutor 5 Temporal jo jo jo penso que al final qui cada persona o cada propietari ha de ser el que el el que regeix una mica dintre del marc general de la llei, el que considera més just més ètic, o sigui basant-nos sempre en la llei. Si hi ha una persona que té un pis que li han ocupat. I que no sempre i quan això no generi malestar dels veïns no hi hagi conflictes, etcètera. Vull dir, si realment el que estigui ocupat comporta que la resta de persones que viuen aquest bloc en aquella finca tinguin una problemes derivats clar, si no hi ha bona convivència, òbviament considero que s'ha d'intervenir, però són persones que en aquest com podria ser el teu cas, no que superen necessitat. Tant de bo trobéssim en un cas així de que ocupés el propietari digués miri, jo no en vull saber res, tant de bo vull dir. Interlocutor 2 Però és que jo llavors. Interlocutor 5 Com jo Àngels Castillo. Interlocutor 2 M'agradaria desmitificar una mica el tall ocupa saps què és el punt càrrec? Què tal que no? No hi ha moltíssima gent. És gent normalíssima que s'ha trobat amb aquesta situació clar. O sigui, aquí lo que passa és que hi ha com o si vosaltres ens certa manera també entenc no que no, que no es passava, però el problema de l'estat o sigui més sembla vergonyós com ho tracta tot perquè quan quan a mi m'ha deixar al carrer, a mi em van donar com un 15 dies de viure en un hostal i vaig preferir viure amb una casa que no tenia ni llum ni res perquè primer no podia obrir les maletes. Tenia que dormir amb el meu fill que tenia 22 anys. Interlocutor 5 I es doni gran vull dir que estic completament d'acord amb. Interlocutor 2 Tu. I espera IA l'hostal i no m'ho estic inventant a l'hostal, a les 11:00 tancaven i tu no podies ni sortir ni entrar fins les 7 del matí. I jo estava allà molt enfonsada, anímicament normal. Per a mi això no és una opció. És que diuen, no tenien serveis socials, serveis socials, no fa res, o sigui, no fa res. No t'he dit que no faci res, però que no fa una ajuda real per aquesta. Interlocutor 1 Persona i l'estat no soluciona. Estàs en una situació molt vulnerable. Crítica tens fills al teu càrrec i no sents sostre que faríeu. Interlocutor 5 Clar jo per part meva, el que vull dir és que òbviament si em trobés en un cas de necessitat extrema, ja et dic jo que faré. Exactament el mateix. Vull dir que aquí jo no estic per jutjat, però tant de bo lo que dèiem hi hagués hagut una resposta abans o una previsió on tot aquesta milionada de diners que es fan amb el mercat de del del dels immobles poguessin destinats a situacions com aquesta i tinguessin nit. Pues mira almenys que l'estat assumeixi un any de lloguer a on sigui perquè puguis viure dignament. És que jo aquí estic completament d'acord amb tu i al contrari, em sumo la teva causa i em sap moltíssim greu pel que estàs passant i el que estàs vivint, però no crec que hem de hem d'enfocar. El problema, és a dir, jo considero que l'estat lo que està buscant és anem a confrontar llogaters i propietaris perquè així altres. Ens veiem el problema i anem a fer com si això fos cosa de dels grans tenidors. Llavors clar, no crec que el debat l'haguem de centre tant, pues en això que dius d'ostres hem de ser ocupar no ha sigut no, no lo que hem de fer és tots aixecar la veu i anar contra l'estat o contra aquelles coses que ens estan manant i dir xec tenim un problema, tenim els recursos per fer-ho, anem a centrar nos en això anem a solucionar la vida a les persones que reben aquest problema. Vull dir, no crec que ha de ser un propietari qui ha de solucionar o ha de donar una solució a tota aquesta gent que ara mateix per desgràcia passa aquesta situació. Interlocutor 1 Mamadou volia respondre. Interlocutor 4 O sigui com que em donava sense jugar tota l'estona parcialitzada al mar com com com analista, aquests en el fet de que hi han unes lleis que regeixen la societat capitalista. Si m'ho mor. Interlocutor 5 Un món globalitzat, una excepció de quatre pisos concrets. Tots estem en una societat que no té el debat independent tard, no, no, no, no, no, no. Interlocutor 4 Això votar no perquè no sempre ha sigut així. Primer partim d'aquest marc clar de la naturalització del sistema capitalista. També és la limitació de canvis possibles. Això és el teu fet, si tu dius en el fet de que tu agafes i dius no és que clar, a través de la mort de Víctor vam tenir, no, no és mala sort. L'estat va protegir els especuladors. L'estat va protegir els inversors i l'estat va deixar a la classe treballadora desprotegida. I això és el que permet perquè les dues grans crisis que ara nosaltres tindrem la del 2007, perquè va ser Àngel, que és lo que vas tallar la bombolla immobiliària, no? Interlocutor 5 Perquè perquè eren de què? Perquè. Interlocutor 4 Era perquè era perquè era obert. Interlocutor 5 Quin és l'origen del problema? Ja saps quin és el problema? Interlocutor 4 Era només rentar? No jo he votat jo he escoltat, sí, però diguem que era perquè era lo més rentable, no? Posteriorment estem a dia d'avui. Estem a dia d'un que la crisis és molt més àmplia, però aquí a Catalunya IA nivell estatal. Tenim una de les crisis d'habitatge més grans. Per què? Perquè l'habitatge no està fet dintre del sistema capitalista, no està fet per viure, està fet per especular i mentre això segueixi passant Àngel, per molt que tu et sàpiga greu que l'olga o qualsevol altre company no és que l'estat busqui confrontar els llogaters amb els qui els llogaters amb els qui, amb els qui, com es diu ara amb els temps, amb els propietaris? No, no, no, no. No és una manifestació de la lluita de classes d'uns que busquen, d'uns que busquen el benefici i un altre que busquen sobreviure. Interlocutor 5 O sigui, crec que que està centrant el debat en un marc idíl lic que tant de bo arribéssim no? I pues potser. Bé o no? Però vull dir cadascú arriba AA la conclusió que vol arribar a Àustria és un dels països més desenvolupats i més capitalitzats capitalistes que tenim a la Unió Europea. Saps quin és el percentatge d'habitatge protegit que tenen aquell país? Un 30% saps per què? Perquè fa més de 50 anys que l'estat s'ha encarregat de anar construint vivenda i vivenda vivenda perquè justament la vivenda no sigui un bé de mercat. Si estem a Espanya, Espanya, això no s'ha fet, per tant, jugar amb unes altres normes. Llavors tenint en compte aquestes obres, busquem solucions reals que puguin ajudar a que la gent no es quedi al carrer. Interlocutor 1 Tu has disfressades de lloguer. Sí, sí, i què estaves de llum quatre persones si tu tens pisos tots petit propietari també també tens pisos, sí, i els tens al mercat que fas amb aquests. Interlocutor 5 Pisos no no eren pisos que estaven en runes al al meu poble, que és a mont-roig hipotecat per comprar-los ja els estic. Bueno, estic fent-li quatre relleus poc a poc per després ficar-los al mercat de lloguer. Justament si si analitzem l'arrel del problema, pues per exemple, allí també hi ha problema d'habitatge al meu poble ostres, pues jo estic agafant dos pisos que ara mateix són inevitables per intentar jo vaig agafar i vaig fer, però perquè hi hagi dos famílies al poble hi ha un preu irrisori que si ho digués pago. És menys de lloc que pugui d'habitació Barcelona, aquí o sigui d'habitació aquí a Barcelona, eh? Dos famílies tindran accés a un habitatge. Llavors ostres anar confrontant tot el rato, no de la gent que és propietària, gent ostres. Penso que també són part de la solució. És a dir, tant de bo hi hagués prou sol liberalitzat, és a dir, sòl urbà disponible a tot Catalunya perquè es comencés a construir, construir, construir. Interlocutor 1 En tot cas Paula tu quan escoltes això també com a persona afectada, que penses que et passa pel cap? Interlocutor 3 Bueno, ara mateix me passa pel cap que som dos bàndols clarament diferenciats. El tema és que bueno, que està molt bé, perquè cadascú defensa lo seu és que és com te que ser. Però clar com a societat a mi, pues que us tant i nosaltres tampoc, pues es lo que no se tocava. Jo visc molt a gust el sistema capitalista perquè jo mai acostumat no, i això és una realitat. Interlocutor 4 No lo que nosaltres. Interlocutor 3 No. Interlocutor 4 Hem de fer quan jo. Interlocutor 1 Que vols portar? Interlocutor 3 Eh vull fer una pregunta, puc fer classes de problema? De què? Jo hereti propietats per per exemple, i que jo em faci ús d'elles. Vull dir hi fiqui un lloguer. Quin és el problema real? Perquè et veig una mica enfadat amb el concepte que també ha fet un comentari que m'he sentit molt de dretes, ha dit la primera vegada. Però bueno. Interlocutor 4 Primer és el problema un altre puesto. El problema és el problema actual que estem tenint. Vale joventut que hi ha jugat comú que no es pot dir. Interlocutor 1 Aquí una joventut igualtat. Interlocutor 4 La joventut la desigualtat però joventut. Interlocutor 3 Com a persones amb. Interlocutor 4 Problemes per al FMFM hi ha una dada molt, molt xula, molt interessant que ens fiquen context. En quin moment polític i social ens trobem a dia d'avui. El 60% del món concentra la meitat de riqueses de tot el món i l'altre 1% concentra l'altra meitat de riquesa. Això és un problema, però espectacular no lo següent i per això tenim el món que estem dibuixant. Si ho centrem aquí, lo que passa és que no. Ho repeteixo. Una joventut treballadora que no es pot emancipar fins als 30 anys, cada cop més persones o com la situació amb la que són famílies senceres que no tenen on anar a viure. I en contraposició, això que és algo que no podeu negar, que tu mateix Àngel ho has acceptat. Hi ha persones que s'estan enriquint de la precarització de la classe treballadora. Interlocutor 5 Això no és el que vivim. Interlocutor 3 Si comencem a fer si són Guillem. Interlocutor 4 Vale no vale me'n cap punt i per tant. Interlocutor 3 Això agafi i tingui un problema amb una persona i agafi l'atropelli, pues igual sí que és just, però està bé. No? Evidentment, no està. Interlocutor 1 Bé volia dir clar. Interlocutor 2 A veure és que una cosa és legal i una altra cosa és lo moral. Jo trobo que la gent que sou propietaris potser tindríem que tindre potser una mica més de desolidaritat, perquè molta gent que es queda el pis. Si ja tens una família que s'estava apagant i en sec ja et deixa de pagar IA sobre no marxen. També podries pensar. És que no arriben, que no vull dir que siguin tots els casos no i. I jo crec que a vegades quan el estat no fa lo que ha de fer, potser nosaltres com a societat estendríem que que regular una mica i ser més. Interlocutor 5 D'un problema que en aquest cas és d'una persona que, per desgràcia no pot arribar a final de mes. N'estem creant un altre. No sabem si que hi ha persona té una hipoteca sobre aquell pis. No sabem si hi ha moltes despeses que té fora d'aquell pis. Fiquem nos el cas que jo ara tinc el un pis aquí a Barcelona no i per per necessitat, jo me'n vaig a Madrid a treballar. Jo vull un pis si em deixen de pagar el pis aquí a Barcelona estic creant no un el problema que té la persona que va pagar jo que no podré pagar de Madrid i un. Interlocutor 4 Tercer. A diferències que tu estàs vivint de que l'altra persona està treballant i s'està pagant el teu pis i aquella persona en el moment que deixa clar perquè tu estàs dient treballant la gent a Madrid. Repeteixo, perquè clar, tu has ficat l'exemple més ficat en el mateix pla que has dit, no clar és que si tu et fiques ocupar perquè no tens on viure generés una altra problemàtica. Una altra persona que està especulant amb un pis només vull. Interlocutor 5 No. Interlocutor 4 No és el. Interlocutor 1 Mateix home amb vale és veritat que moltes vegades posem en el mateix nivell, no amb els afectats petits propietaris vale i les persones que estan ocupant amb part necessitat. Evidentment, evidentment, les dues situacions són dramàtiques, són injustes i com tu deies, tampoc sabem el que hi ha darrere, no de la situació, un petit propietari. Les dues són injustes, inclús inclús s'estan vulnerant drets. En les dues ocasions val. Tot i que les dues siguin injustes, les dues són igual d'injustes endavant. Interlocutor 3 Endavant, sincerament, em ficaria analitzar si certament és a bueno, pues a en el meu cas, pues que fes tu no vull dir com humana ets o com s'ofereixen les mateixes coses que sofreixen els demés no i si és just o no, segons que ocupin o no té ocupin vale i després, pues hauria que mirar també la part de de la persona que ocupa en quines condicions s'ocupa. I si es fa responsable i si treballa i si no treballa i si cotitza mantens el que et vull dir. Interlocutor 1 Si jo dic en una situació de vulnerabilitat. 8 més la de l'olga, eh? Vull dir, en plan repressió va no vull. Interlocutor 2 Dir quan ja treballen situem la idea de viure a Barcelona pagant ho és. Interlocutor 5 Que saps que que això és un altre problema? Interlocutor 3 Perdó, perdó 8 menys 6 aquí perquè jo vull fer una pregunta que a mi em sembla com com no, no sóc de Barcelona. A mi em sembla molt interessant. El concepte de viure a Barcelona perquè jo no podria, jo moriria, doncs sietat. Llavors, per què? Per què tothom vol viure al centre? El problema? Jo veig també que. Interlocutor 4 És perquè és on hi ha feina. Interlocutor 3 Clar que no perquè ja no és veritat. La pregunta és perquè anem a un puesto que sabem que no podem viure perquè no intentem anar a un poble, eh? Interlocutor 4 Vull dir, vull dir. Interlocutor 3 Un tren per anar a treballar o no? Interlocutor 4 Que si pots agafar un tren per anar a treballar pregunto. Interlocutor 5 Molta gent com va deixar clar. Interlocutor 4 Perquè tal o sigui a nivell estatal, en serio ens pensem que es parla de i parlo estatal perquè és més fàcil. Interlocutor 5 De 300€ a Lleida. Interlocutor 4 L'espanya de Espanya. Espanya va ser bueno visc a Lleida. Interlocutor 5 Eh, pues mira ho sé algunes trobat. Interlocutor 4 Fa alguna pisos de 300€ de Lleida? I tant sí que m'ha fet una Gràcia perquè jo obertament augment a argumento que defenso els interessos de la meva classe. I jo quan abans t'he preguntat lo del pis, tu has remarcat que vius en una habitació i ha remarcat que vius entre quatre i fins a dalt va anotar. Preguntat que si tu tens alguna cosa no has dit i és algo que a mi em molesta una mica. Interlocutor 5 Eh. Interlocutor 4 Perquè crec, perquè crec ja perquè crec que ja, perquè crec en el que realment tu et costa molt argumentar desdel.de vista que no estan al mateix pla. No ni molt menys. Li va apropar una persona que no té un viure, una altra persona que vol especular amb la vivenda, eh? Lo que tu has volgut aquí, en aquest cas és amagar-ho almenys almenys lligues, no? Interlocutor 5 Perdona res de la meva vida, doncs fent res perdona i. Interlocutor 4 Perdona i no ho dic a males, no ho dic de Mas no, però sí que crec que és molt. Crec que és molt, és molt. És molt més fàcil que tu agafis hi diguis estic defensant uns interessos concrets, que és el de Podem i benefici amb la vivenda. Interlocutor 5 Per la teva gran. Interlocutor 3 Oposició s'ha guanyat. La vida està. Interlocutor 1 Molt bé, nascuda defensa les seves. Interlocutor 3 Posicions, vull dir. Interlocutor 2 On tot lo que estàs dient. Perquè podia sament i no me'n vaig molt lluny, eh? Parlo de l'estiu passat jo vaig intentar anar-me a treballar a un Poblet perquè a veure si pugui fer el Salt perquè Barcelona és molt car i tal i si te quan tu no t'ho creuràs, però és una zona molt rica i no tenen gent per treballar. Per això vaig trobar feina de seguida. No tenen gent per treballar perquè ningú vol el pilar, o sigui, la gent no vol jugar la seva. Interlocutor 5 Casa era llocs d'aquests. Interlocutor 2 Llavors no és tan fàcil, no és tan fàcil. Estic d'acord amb ell que en una ciutat, o sigui si és tot més car, però tens moltes més oportunitats de feina. En general. Interlocutor 3 Treball el poble on visc i si i si no realment. Interlocutor 1 Si estem parlant de casos aïllats i particular. Interlocutor 3 Sí, però ja ho sé, però sí que vull dir. Interlocutor 1 Àngel dret a rèplica. Interlocutor 5 No, no, bàsicament vull dir. És molt fàcil parlar quan no es coneix i realment no sembla casuística de ningú. Per sort, vivim en una societat on cadascú pot fer i desfer el que vulgui amb els seus diners i per molt que jo tingui 2, 5 o 10 pisos, tant de bo arreglés la societat i arregles. El problema que ara mateix té l'aigua perquè et dic jo que us posaré ara mateix a la venda, però no és el cas i penso que hi ha dos coses que es poden anar fent paral lelament que una cosa és la inversió privada en habitatge, que és una cosa que que és. Es pot seguir fent perquè és que no hi ha cap regulació que ho impedeixi i l'altra és la solució real de totes les persones que no poden accedir, que es construcció massiva d'habitatge públic no està, no hi ha més, no hi ha més. Vull dir és que és així. IA més a més dels ajuts al lloguer, si si si és el cas que ens necessita a una bona mediació, una bona llavorsí. Interlocutor 4 On està. Interlocutor 2 Això. Interlocutor 5 Jo diria que per llavors anem queixant tot el govern. Interlocutor 2 Perquè es litat és que no pas. Interlocutor 5 No i amb l'art saps què passa també? Interlocutor 2 Que sigui ple de pisos que estan buits i que la gent. Interlocutor 5 Però tinc preguntem-nos per què estan? Interlocutor 2 Vostè directe una altra pregunta. Hi ha pisos que són de l'ajuntament de Solsona de no sé què que estan buits. Jo conec un bloc que sense per allotjar gent si tan buits. Interlocutor 5 L'altra pregunta que ens hem de fer és, per què estan buits? O sigui, per què hi ha gent que no fica els seus pisos a lloguer? Jo. Interlocutor 2 No, no, no, sí, sí. Tinc de l'ajuntament. Interlocutor 5 Eh bueno, l'ajuntament vull dir perquè no es fiquen al lloguer. Realment a part de tot això que estem parlant, si hi hagués ni que sigui només per petits propietaris, eh? No parlo de de grans fonts. Però si hi hagués una mica més de protecció sobre la persona, en el cas de que hi hagi una ocupació delinqüencial. En cas que hi hagi una. Interlocutor 1 Acció propietari vols dir? Interlocutor 5 Però, a més si més protecció al propietari perquè pugui fer front a aquest tipus d'ocupació. Si és un cas de necessitat com és el seu cas, l'estat mateix gairebé dir, pues jo et pago el lloguer d'aquesta persona durant un any per poder ajudar a solucionar el seu problema. Ara sí, una ocupació d'aquestes que es deixa de pagar una ocupació. Aquestes que veiem allà ambito de morada. Vull dir. Amb tot això, el propietari està desprotegit i és per això que hi ha molts pisos que es podrien estar al mercat de lloguer i no hi són. Mira per la por que té el propietari a que deixin de pagar el que els hi ocupin i és real. Vull dir això. Interlocutor 2 Sí. Interlocutor 5 I l'altre dia una una conferència que vaig. Interlocutor 2 Anar tant i aquí a Barcelona no fa tant gent que tenia un informe de vulnerabilitat. S'ha acabat tirant per la finestra, perquè no perquè li tiro, li treien fora de casa i estava sobrepassat. O sigui, hi ha varios casos de suïcidis per per perquè té porten fora de la vivenda. Sí, vull dir, no. La gent que està en una situació com la que jo vaig passar en aquell moment i encara la tinc. És que és molt desesperat. És lo que li diu. No és molt injust, però no se pot comparar. Òbviament és un perjudici que tu ara estiguis perdent diners, però no pots comparar això en la desesperació. Una persona que no té un ficar-se ho. Interlocutor 3 Sento no solament no perden diners, vull dir o anem a un perquè també comporta altres coses. O sigui, jo estic ara en tractament perquè tinc ansietat i això ha generat l'ocupació. Vull dir, ja no només no estàs perdent diners o pobreta, no cuidado, cuidado que estem parlant de que això genera més coses a nivell mèdic. Vull dir, jo ja no tolero tant altres coses. Molta angoixa pateixo molt, per això estic tot lo dia. Mira el mòbil si me truco un número desconegut ja no ho puc agafar. M'entens amenaces, no sé què no sé quantos tota aquesta part que no diu ningú també passa, vale. Interlocutor 4 Vull dir preguntar. Molt IA la fi des d'allà em podeu contestar què passaria si tothom tingués una casa on viure, què faríeu vosaltres amb les cases que esteu llogant? Interlocutor 5 Pues possiblement si no seria possiblement possiblement alguna de les famílies i dius la teva casa on viure posterior jugant. A mi no sí clar, no, sí que m'estàs dient. Tu penses que tothom és propietari, aquest país que o que tenim 50 que té, no vull dir, aquí hi ha moltíssima gent vivint en pisos de lloguer fa molts anys i no passa absolutament. Interlocutor 4 També saps, encara que no vulguis dir és que si per exemple tu tots tothom tingués on viure la segurament. Interlocutor 5 És una cosa que es diu turistes, que habitatges temporals amb gent que no estudia a Barcelona. Interlocutor 4 On viure stopes no no clar, però. Interlocutor 5 És clar, però tot això són altres necessitats que també s'han de cobrir. Hi ha molts. Interlocutor 4 Desplaçaments deixes ja t'has preguntat, respost em deixes si tothom tingui. Si tothom tingués on viure tu no invertiries en el mercat en què invertiries inverteixes perquè és increïblement rentable, inverteixes perquè ho repeteixo a nivell estatal no sé perquè parteixo per 100, eh? No saps per què inverteixo clar, és que si ens volem inventar les, o sigui si ens volem inventar nova llei que pren la llei com funcionen o sigui com funcionen les lleis del capitalisme i les lleis del benefici clar, jo no sé res, o sigui clar, vull dir si si tu vols o sigui jo no sé res clar que inverteixes perquè esperes que repercuteixen en benefici perquè abans ho has intentat prendre. Abans ho has intentat vendre com no és que sinó no hi hauria dues persones o les famílies podran viure. És veritat, però tu tindràs. Interlocutor 5 Balanç molt això però tu. Interlocutor 4 Tindràs benefici amb això, no? Interlocutor 5 Òbviament no gasta uns diners és és el que vull. Interlocutor 4 Dir que el problema jo porto dient des del principi de la conversació, des del principi de la conversació. Comença aquí de la conversa. Moltes gràcies per la correcció amb el principi de la conversa és que aquí és el benefici o necessitat de la classe treballadora, que són contraposats. Si jo tenir cap benefici tu inverteixes. Interlocutor 1 Dret a replicar l'àngel i serà l'última pregunta. Interlocutor 5 Perfecte. Una cosa és tenir benefici d'un 15% anual. L'altre tenim benefici d'un 1% anualment 3 hi hagi un benefici, la gent ho seguirà fent i tant de bo hi haguessin més persones com jo que agafen habitatges que estan en runes o que estan per tirar que els rehabilitin i que hi hagi gent que pugui entrar a viure en aquells en aquells pisos i tant de bo tothom ara compres alhora un segon pis. Si tots fiquem si comprem un segon pis amb l'ànim d'invertir i fiquéssim lloguer, hi hauria tants pisos de lloguer, tants que el preu baixaria en picat més ràpid que se'n va a portaventura llavors és un és un tema d'economia. El tema de d'acceptar que hi ha una cosa que regeix que es diu la llei de l'oferta i la demanda. T'agradi o no t'agradi. Llavors, com que veiem aquesta societat on aquesta, aquest tipus de lleis són les que ens regeixen, anem a intentar buscar solucions. Aquest problemàtica tenint en compte l'economia que és molt important. Interlocutor 1 Ah per acabar voldria demostrant olga com Paula, amb com afectades que ens poguéssiu també donar un missatge final. I si vols aprofitar per afegir al camp, bueno. Interlocutor 3 Sabria dir què què farem, si tal, pues abans els nostres pares. El meu pare tenia un tros, tenia una casa al poble i tenia un pis, però cap llogat vull dir. Es tenien propietats per què? Perquè és lo que fem com persones en una societat que volem anar a llocs, pues anàvem al poble i tornàvem AA Tarragona i lo que fos teníem propietats perquè som així. Interlocutor 1 És a dir, que la propietat privada és una mica el que ordena la societat. Interlocutor 3 No clar que no, però, però i si tothom tingués una vivenda abans en tenien 3 els nostres pares al punt que vull anar és que si tothom tingués una vivenda igual apostava per una segona que no ens quedem només en en el.de que Si ja està ja tenim tots vivendes, no els nostres pares gaudien d'un cert nivell de vida que en aquells moments era molt bo perquè. La família tenia varies, vivendes i no eren per especular. Hi eren perquè les tenien per viatjar i ja està. Vull dir això també és dolent tindre 3 vivendes i anava en un puesto en un altre. Jo crec que no. Jo crec que si tothom tingués una vivenda també seguirem invertint perquè està xulo no en el poble i està xulo viatjar i està xulo tindre coses no, jo crec que clar. Interlocutor 2 Bueno jo, jo crec que sí. Tindria que canviar una mica les regles de del lloc perquè el meu pare, o sigui el el meu savi estava, tenien la seva masia i el meu pare d'haver sigut propietari en algun moment de la seva vida. Però és que ha canviat molt tot. És a dir, tu te'n vas comprar. Potser en el 2018 encara potser hi hauria possibilitat de comprar-ho, però si per exemple, ademés la gent que estem més a baix, les possibilitats que tenim de comprar-nos un pis són molt menors. Llavors jo jo lo que vull dir amb això, que jo crec que sí que se tenen que canviar una mica les regles del joc quan ens trobem en una societat que està passant lo que està passant aquí, que la gent no té on viure, que la gent no pot marxar de casa és que és un problema molt greu i jo crec que no és un problema molt greu que. Que no tindrà solució si no fiquem una mica a la nostra banda. Tots tots. II t'ho dic hi ha molta gent que està ocupant perquè directament és que no s'ho pot pagar, no que no ho vulgui pagar. És que no pot. I això, jo crec que ho tenim que tindre en compte i ho tenim que tindre present. Interlocutor 1 Doncs em quedo amb això perquè no tenim temps a. Interlocutor 5 Més una petita, una petita pròxima. Jo només us vull dir que realment com dèieu vós la l'ocupació, pues òbviament jo crec que no és la solució ideal, però sí i considero que és el símptoma d'una emergència, és a dir, el debat real. No crec que hauria d'estar centrat en si la propietat privada hauria d'existir o no, sinó com es limita i com es compensa perquè realment l'habitatge sigui un dret real. Interlocutor 1 Doncs petita rèplica madur ja que si no no serà justa. Interlocutor 4 No, jo crec que la la única solució. Sí, sempre que hem tingut més. Bàsicament un un dret de forma més universalitzada ha sigut a través de la lluita, exemples de la lluita de la classe obrera, o sigui tot lo que tenim és a través de la lluita de classe obrera, un treball més o menys unes hores de ciència a través de la lluita classe obrera. Una poden almenys és el metges a través de la lluita de la classe obrera i que crec que davant la problemàtica ens trobem davant d'una crisi tan generalitzada davant la gent que no té on viure davant la gent que està morint als carrers. Lo que nosaltres necessitem és lo que ha dit el que la gent vagi als seus sindicats que la gent s'organitzi i que la gent tingui molt clar que només a través de la lluita de la classe obrera pot generar això. Interlocutor 1 Bé, doncs fins aquí el debat i fins aquí la conversa. Interlocutor 5 Moltíssimes gràcies. Interlocutor 1 De fet, per acompanyar-nos a totes i ara una entrevista amb la Núria Moliner, divulgadora i arquitecte també, i parlarem una mica, doncs, de què vol dir avui en dia tenir una llar? Si és que vol dir alguna cosa, espero no anar sola i que t'ho vagis sols. Pots deixar-me de seguir list. Quina tonteria. Interlocutor 2 Matí. Interlocutor 1 Amb totes les no vull perdre més el temps. Avui ens acompanya el sofà de la tabarra, una persona que jo crec que he complert el somni de mitja Catalunya o almenys el meu que és entrar i colar-se a casa de persones famoses. A més a més, la tia és divulgadora, arquitecte, artista i música. Benvinguda Núria Moliner moltes gràcies per acompanyar-nos. Interlocutor 6 Contenta de ser aquí amb tu tenia ganes eh? Interlocutor 1 Miri una cosa que a mi m'encanta fer amb els amics o la gent coneguda que tinc que doncs es dedica, doncs el món de l'interiorisme, de l'arquitectura, del disseny d'interiors. M'agradaria saber què és tu. Núria, que és en el primer que et fixes quan entres en una casa. Interlocutor 6 Clar jo és com una mica el parc d'atraccions. Per mi saps perquè jo entro al pis d'algú i per mi és absolutament fascinant, però es que me em fascina. M'apassiona tot perquè m'agrada veure com viu la gent. Ja per començar, ja no només una qüestió més d'arquitectura o disseny més estètica superficial que també ha. Interlocutor 1 De ser disfrutem. Interlocutor 6 Per descomptadíssim, però és que em sembla apassionant veure com viu la gent perquè te n'adones que hi ha moltes maneres de viure i que a la llar o l'habitatge, encara que sigui circumstancial o de passada, no deixa de ser un reflex, una extensió de tu mateix. Dius moltes coses de tu mateix, el teu posicionament, la teva manera de veure el món. Interlocutor 1 I si entréssim a casa teva que sabríem de tu. Què pensaríem de tu. Interlocutor 6 Tinc una part molt racional. Per tant, aquest ordre i aquesta harmonia sempre la busco. O sigui jo quan em llevo el primer que faig és posar ordre al petit caos que s'hagi pogut generar II començar de zero no sóc com una mica més disciplinada en aquest sentit i busco molt la simplicitat, evitar el soroll visual perquè d'alguna manera exacte, jo sóc molt nerviosa i molt activa. Per tant, necessito aquesta cal. Interlocutor 1 No està soroll. Interlocutor 6 Efectivament, he vist com el lloc on visc. Em pot fer feliç o si podria arribar a quantificar la felicitat que m'ha donat l'habitatge. Malauradament, no sempre perquè m'he mudat. Moltes vegades he sentit molta pressió amb el conflicte de l'habitatge. La sento encara, però en la mesura del possible, quan he tingut la sort de d'un raig de sol que entra o d'una sensació d'espai d'amplitud o de bellesa, perquè la bellesa ostres sembla una cosa molt vanidosa, molt superficial o secundària, o que només ha d'estar lligada a un poder adquisitiu igual i no hauria de ser per tothom. 17 és que també ens fa feliços. No és un tema de de salut mental. Fins i tot llavors, si jo jo reivindico una mica això, la bellesa és important. Interlocutor 1 Tu què fa quan entres a un pis que fa que sàpigues que és una llar on hi ha gent feliç on s'hi està feliç. Interlocutor 6 Crec que. Que d'entrada que hi puguis passar temps o projectar te a llarg termini seria un factor important. No perquè si estàs sotmès a una pressió immobiliària de trial i saps que és de pas, perquè invertiràs energia i temps i per tant amor i per tant detalls i bellesa i cosetes que fan feliç. Sí, sí, ni tan sols pots concebre que aquest lloc és una llar. Una llar és part de la teva vida, tant de bo una fracció, una miqueta llarga de la teva vida, aquesta és la. Aquest és el problema, no que a vegades no ens hi podem projectar i per tant no podem prendre decisions vitals. I no podem crear una llar. Això és tristíssim. O sigui, això és una pena i que ens fa feliços també coses ja més objectives, no o sigui jo he passat d'un pis allò acotat en un barri dens que només veus la finestra del bar IA pocs metres i que no t'entra el sol i pensava que estava molt bé allà II realment ho estava, però he passat a un pis on mentre el sol que estaven orientat a sud que tinc radiació, tinc taques de sol al terra IA les parets. Interlocutor 1 I diu la meva ara. Interlocutor 6 Aquest cel he passat molts anys sense veure cel i sense veure horitzó i quan ho veus. Penses també amb més llibertat? Jo crec que que penses que més coses són possibles perquè l'espai t'ho permet o perquè d'alguna manera també avança. Si somies exacte és això. I això estaria bé que tothom pogués fer, no. Interlocutor 1 Dels pisos de Barcelona. Ara què creus que és allò que hem perdut i que i que era més identificatiu i més xulo també dels nostres, dels nostres pisos? No i que ara, avui en dia ja no es fa, no s'han perdut o no, no es valora. Interlocutor 6 Clar. Hem perdut un tema quantitatiu de metres quadrats, malauradament, perquè és així per l'especulació hem perdut un tema qualitatiu en quant a llum, radiació solar i llum natural perquè els pisos donaven a dues façanes, ventilació creuada. Per tant, també tenien donaven interior de mansana. Estic pensant molt en Eixample, sí, sí, sí. Construcció finals del segle 19 i principis del 20 donaven a interior de mansana IA carrer. Hem perdut també aquesta qualitat dels detalls i de l'artesania, perquè clar, eren promotors de la burgesia que feien aquests edificis per viure la planta noble i es llogaven els de dalt no. Llavors volíem demostrar que tenien capacitat econòmica, però també una passió i una cura de la cultura i de l'art i l'artesania. Llavors hi havia qualitat en els acabats. II formava part de la nostra cultura mediterrània. També tenien sentit en el nostre clima. Jo crec que tot això ho hem anat perdent perquè les promotores fan pisos del que creuen que es vendrà o el que creuen que ens interessarà. Jo crec que tothom ens interessa un pis meravellós amb rajoles. Interlocutor 1 Hidràuliques, bona volta catalana. Interlocutor 6 Volta catalana la tradició constructiva que no es perdi del tot. Tot això ho hem anat perdent-se greu, ah. Interlocutor 1 Mira, parlàvem de quatre parets que abans ho comentàvem que tu has complert el somni de moltes catalanes o almenys del meu de totes aquestes cases que vas visitar la primera temporada perquè si no m'equivoco estem preparant una segona temporada. Interlocutor 6 És el primer cop que ho dic? Eh, sí, sí, sí. Exclusiva esta bastant i estic buscant. Interlocutor 1 Ara, doncs estem preparant una segona temporada. Per tant, pot tindre uns capítols per veure quina és la que t'ha a tu cridat més l'atenció i perquè. Interlocutor 6 Crec que que potser els capítols que més m'han agradat no són els que com a arquitecte et diria perquè evidentment, la pedrera, la persona que viu a la pedrera, jo viuria allà mateix demà. Si pogués la Casa de la martina puigverd és una casa premi pritzker de RRA Olot, és a dir, és una obra d'art, és una escultura, m'encanta, però potser el que. Més m'emociona és és on hi ha aquesta part de caliu on hi ha una història d'una persona que que troba el seu lloc al món i potser que també reflecteix la realitat actual de de tothom o de la generacions de la qual formem part. Llavors potser el capítol de no sé de la rectoria o amant a mi em sembla un capítol important i també l'habitatge, perquè perquè ha aconseguit viure sola que sembla tota una proesa, no avui en dia. Interlocutor 1 En general, que la gent t'obri les portes. Interlocutor 6 D'accés és molt generós. Interlocutor 1 Teva és molt generós. I és molt difícil que així sigui. Tot i així tu deies eh que al final sobretot és un programa cultural que a més a les en els. Cada episodi està dedicat a una persona que viu i que treballa en el món de la cultura no. Tot i així, malgrat que sí que hi havia casos, la majoria de de cases i de pisos que es veien a la primera temporada, tampoc eren cases cap en el que tots hi podem accedir. IO sigui molt, molt fàcils de que no que siguin molt representatives de la gent que viu, que treballa al món de la cultura, no a tu et feia por aquesta lectura que es pogués fer aquesta primera lectura. Interlocutor 6 Absolutament Santiago. Molta responsabilitat d'entrada. Evidentment això parteix d'una obsessió que que tenia de com apropar la cultura i també traces de d'interiorisme, de disseny, d'habitatge, d'arquitectura. Interlocutor 1 A un públic hauria també et diré una cosa i el que la gent vol veure que al final no volem veure cases com les nostres. Al final també volem inspiracional. Hi ha un aspiracional. Vull dir que és que és, no vull dir que jo penso. Volem veure per veure una casa com la meva, doncs jo tinc la meva. Interlocutor 6 Dona, però també està bé. Al final jo pensava, ja estem fent una sèrie documental d'arquitectura que es diu animals arquitectes. La gent que no es posaria una sèrie documental de durada d'arquitectura, tot i que la fem molt accessible, intentem que agradi a tothom. Hi haurà gent que no suposarà això. Com puc arribar aquesta gent que no suposarà mai i tant de bo fer arribar algun missatge sobre habitatge i sobre cultura a través d'aquest del ganxo i de la curiositat de veure a la Casa de la gent que ens interessa o que seguim o coneixem és el ganxo, però ja amb calçador té un fotut allà, no? Llavors sí que és veritat que teníem com com una responsabilitat tot l'equip ho sentia moltíssim que ho estem vivint en primera persona, ho estem patint. El tema de l'habitatge és molt sensible. És un tema molt candent. És un problema que ens afecta a tothom i seria com una mica inconscient. No incorporar-ho en el guió. No parlar d'això sempre que puguem, perquè si no ens haguéssim sentit una hipocresia que que tot i que hi ha capítols llaminers que també vols veure aquest tipus de cases aspiracionals està bé. Sí que aquests capítols eren molt. Interlocutor 1 Important i que és una és es1.de vista estratègic, gairebé necessari perquè segurament bueno, no sé com ho veuràs tu. Però malgrat sigui també un programa divulgatiu i on hi hagin entrevistes amb gent del món de la cultura. El clic no o la la primera empenta la fas per veure la casa d'algú per fugir del clic el clic immediat i després et trobes no amb allò i allò és el que et farà que més veig la resta de. Interlocutor 6 Capítols tant de bo és la idea. Volíem aprofitar aquest gran soci a favor de del.de cultura pop i d'entreteniment amb el qual jo sempre, doncs mira coqueteja una mica sí. Això em permet, bueno, em sembla lícit sempre l'entreteniment en si mateix em sembla lícit, eh, però vaig dir val si ha funcionat tan bé els vídeos de youtube de la Casa de la kim kardashian, vaig aprofitar me d'això. Però home necessitem una en català. Posar aquí a Catalunya anem a fer-ho perquè no perquè ens agradarà. Clar IA favor d'aquesta cosa d'entreteniment i de Cultura pop. Però home, tant de bo la gent vegi que hem intentat en una entrevista més comoditat que hem parlat de Cultura, que sempre que hem pogut hem parlat de valors de socials i mediambientals. I tant de bo alguna cosa d'això arribi. Interlocutor 1 Amb Núria avui la tertúlia parlàvem de l'ocupació a tu. Creus que és normal que hi hagi cada vegada més gent que es vegi empesa, no o que valori l'opció d'ocupar. Interlocutor 6 És que hi ha una necessitat i una desesperació en el moment en què hem perdut aquest dret II, l'habitatge s'ha convertit en un bé d'inversió. Aquests nivells, que és per estar cada dia al carrer i agraeixo la gent que que s'ha s'implica activament perquè també és cal final. Estem tan apretades totes i tots que no tenim ni el privilegi del temps. Són pobres amb temps per pensar i fins i tot per revelar nos o per dir el que creiem que és un dret no per reivindicar un dret com és l'habitatge. O sigui és és tan greu com això, no? Llavors clar que em sembla normal que aquesta gran problemàtica generi les seves conseqüències i que la gent es busqui la vida o faci el que pugui és que és que és així de greu, no II. Per sort estan sorgint alternatives com les cooperatives o per sort, la gent s'organitza i reivindica lleis que regulin el mercat, com sí que està a reflectit en la Constitució i en molts estaments internacionals. Per tant, jo crec que l'organització és bastant important, però a vegades et sents sol. En aquesta lluita II pot ser desesperant. Llavors fas el que pots. Jo crec que que genera com una ansietat específica, la de l'habitatge no es converteix en el tema amb amb la gent del meu voltant. Dèiem si algun dia solventem el tema de l'habitatge, que és com el monstre final, no com el videojoc, la última pantalla del videojoc dic si algun dia arribem a aquesta pantalla de què parlarem parlarem de moltes coses, però és que ara mateix és és el tema que ens preocupa i que ens treu el so no trobar un lloc on caure morts II dormir tranquil les II saber que. Que si volem allà hi som no. Però a més a més, o sigui ens condiciona a nivell de salut real perquè hi ha habitatges que són insalubres i està demostradíssim per temes de contaminació, de materials tòxics, de d'humitat IA. Molts problemes amb humitat ens afecta a nivell de salut mental, ens afecta a nivell econòmic, evidentment social, i també jo crec que que el que deiem que no pots prendre decisions per desenvolupar la teva vida. Si tu no tens una cambra pròpia. Si tu no tens la possibilitat, per exemple, de dir, doncs no em projecto. Tenim fills si l'habitatge està condicionant decisions, aquest tipus de ah no podem tenir un fill, no perquè si no tinc aquesta independència espaial. Tampoc ho puc, o sigui és que hi ha és inconcebible. No és aquesta la la situació i crec que l'habitatge ja no només a nivell polític, social, sinó a nivell de disseny arquitectònic, també s'hauria d'oferir aquesta flexibilitat i aquesta quantitat de metres quadrats. Interlocutor 1 Tu ja abans ja has començat a parlar i has tret el cap pels models alternatius, no que deies existeix el cohabitatge i també n'hi ha altres. N'hi ha de nom. Ha de ser gent que viure furgoneta. Hi ha gent que viu a càmpings, vull dir de maneres de viure alternatives. N'hi ha moltes amb tenen avantatges i inconvenients, però tu quina destacaries o quina és la que et sembla? La que crida més l'atenció ara mateix. Interlocutor 6 L'habitatge cooperatiu són persones que diuen mira tu, imagina't tu i jo en un cas hipotètic que les coses de cop i volta ens ha anat molt bé i ens podem fer una casa unifamiliar cadascuna. Interlocutor 1 2026 a. Interlocutor 6 Tope hola et fas i dius va vaig a buscar l'arquitecte dels meus somnis perquè m'ho disseny a mida. Seria un somni no val, doncs en comptes de fer-ho per separat, diem escolta, ens organitzem, ho fem plegades i fem de promotores. D'alguna manera val enlloc de fer una caseta per separat. Fem un edifici sencer per nosaltres, per diferents famílies. Amigues coneguts tal i qual i juntes decidim com volem que sigui i juntes ho fem IA més. A més que és una cosa que un altre promotor immobiliari no voldrà fer. Decidim que tindrem plaques fotovoltaiques a la coberta, que potser tenim un hort que potser més enllà de que els pisos estan molt bé. Doncs tenim algun espai compartit per per optar coses que si no no tindries a casa, no repartirem costos, repetirem coses, vindrem un únic comptador elèctric, tindrem una comunitat de de consum fins i tot no i farem com una petita utopia escala arquitectònica de com podria ser el món perquè a part, saps que decidirem. Que no es podrà especular amb aquest edifici perquè no es podrà vendre. Aquí la té inversió. Has de saber que estàs a favor d'aquesta ètica per damunt de d'aquí uns anys tu puguis vendre més o menys simplificant molt. Això és un cohabitatge. És l'habitatge cooperatiu que permís força espanyol. Interlocutor 1 Creus que que aquest serà el model? No perquè diuen que avui dia com models més solitaris i models més comunitaris, també amb doncs hi ha pros i contres cap on creus que anem cap a quin model ens porta al futur cooperar o lo meu. Tanquem les portes de portes cap aquí. Interlocutor 6 Malauradament crec que cada cop són més individualistes. I quan el món entra en col lapse és com campi qui pugui no II que almenys jo em protegeixo. Jo em busco el meu refugi. Jo em busco la solució a aquest problema, però crec que que la utopia davant la distopia precisament passa des d'allò col lectiu i per això crec molt en les ciutats OO petites organitzacions crec en la densitat, crec en el fet de d'aglutinar nos per proveir nos de serveis, de tenir tot el que necessitem a prop de fer comunitat, de fer xarxa. Potser no sempre és i dir-li també els processos cooperatius II, jo ho sé, són molt intensos i tenen les seves contradiccions i parteixen d'un cert privilegi que és que hi pots dedicar temps i potser arriba un moment que estàs farta i també vols tenir com desvincular te, no de tot el que comporta. Però si vull creure que sí, que les cooperatives d'habitatge, que són gent molt conscienciada i l'habitatge públic està 100 punta de llança en quant a el que crec que hauria de ser l'arquitectura, almenys aquí a Catalunya i Illes Balears. Interlocutor 1 En podem treure una mica de pit. Interlocutor 6 Diguem sí, absolutament. Interlocutor 1 Tornant al tema de les cooperatives i tu ens ho deies, eh, que tenen moltes coses bones, són avantatge i són un habitatge alternatiu al que tant de bo molts hi poguéssim no posar l'ull, interessar-nos o apropar-nos hi, però també tenen coses negatives, no? O moltes vegades es parlen de les dificultats tu deies eh que hi ha per accedir-hi, perquè perquè tots puguem arribar aquestes converses. Perquè t'enteris de que això està passant el temps que hi has d'invertir després, òbviament em sembla que t'has format part d'una cooperativa des de la teva experiència com ho. Com quina anàlisi fas de tot això? Com com ho valores? Interlocutor 6 Exacte tant de bo fos un model més majoritari ara és de casos puntuals, no perquè costa incorporar-los. Sí que és veritat que hi ha ajuntaments que ho estan facilitant cedint parcel les durant 90 anys, per exemple, a una cooperativa, perquè després passa a ser habitatge públic i per tant, la cooperativa ho promou, li fa un favor a l'ajuntament que flipes en aquest sentit perquè inverteix el temps i els diners no. En fer-ho realitat i després serà habitatge públic per la ciutat. No, però, però sí que és veritat que si per exemple copenhaguen 1/3 dels habitatges són cooperatius. Aquí és minúcies. Aleshores crec que. Interlocutor 1 1/3 eh copinar. Interlocutor 6 Terça, copenhaguen. Clar clar podria ser IA altres llocs a uruguai és és la normalitat. Vull dir que és un model que podria funcionar molt bé, que surt del mercat especulatiu, que té molts valors positius. Però també a nivell arquitectònic, té té moltes coses interessants. Però què passa que com tu dius parteix d'un privilegi el privilegi d'uns petits estalvis perquè has de tenir una aportació inicial, potser 25.000€, amb el qual entre tothom pagués el 20% que no et donen hipoteca diguéssim per construir l'edifici que s'assembla molt. Però és que la gran el que faria estudi títol individual per comprar un pis no que pagues el 20% i el 80 tal deixa el banc més o menys. Potser és un banc ètic, eh, però però bé això, llavors aquests 25.000€ entre tothom és aquesta aportació inicial del 20% per construir l'edifici. IA part d'aquests estalvis que ja és un privilegi. És el privilegi del temps. Sobretot són molt pobres. En temps has de tenir durant no sé jo, jo porto molts anys, però hi ha gent que em doble. Els anys dedicats en aquesta mateixa cooperativa per fer-ho realitat, assemblees, reunions de comissions que si estàs en aquesta comissió, l'altre molta gent amb molta energia bolcada allà molta il lusió, molts alts i baixos, gestionar emocionalment tot. Interlocutor 1 Gestionar grups també. Interlocutor 6 Gent que ha escolaritzat els seus fills o filles. El barri on es construirà la cooperativa abans que es construeixi que al final la cooperativa no arriba imagina no casuístiques d'aquest tipus. Llavors és un privilegi. Interlocutor 1 Precisos llargs que acaben cremant també absolutament certes frustracions. I bueno, el que deies que molta gent també. Doncs després de tot el dia treballant arribes a casa i vols posar-te la teva manta a mirar una sèrie, no fer assemblees. Interlocutor 6 Clar exacte II és una feina més. Jo penso a més, el temps que li estem dedicant. Malauradament el temps són diners i el temps més que diners que això és més important és vida i és valuosíssim. Llavors el temps que jo li he dedicat a la cooperativa, penso em surt caríssima surt absolutament cara, però hi crec molt. Interlocutor 1 Doncs hauria sigut un plaer tenir-te aquí, tenir aquesta conversa igualment. Moltes gràcies a vosaltres. IA tu també estimada. Ens veiem la setmana que ve. Ja sabeu a buscar cel a buscar cel.