7. Competint contra gegants, amb Francesc Font

Tots coneixem la història de David Igoliat, recollida en la Bíblia, on un garrer llegant fou de rotat pel petit David amb una pedra i una fona, i de fet, encara que no l'agim llegit, sabem ben bé el que significa. És la victòria del petit amb bars del gran. Una història que ens recorda que encara que ho tinguem tot en contra, sempre hi ha la possibilitat de triomfar. De vegades pensem que només poden competir i aconseguir l'exil, les grans empreses, les multinacionals, els grans playes dels sectors, que juguen a les Champions, però la fortaleza és només una aparència. I amb una bona proposta de valor, tu també pots competir contra Igoliat. Sóc l'Aleia Corbella i us presento el podcast de Barcelona, activa on parlem amb persones de la cosistema d'embranedoria de Barcelona. Benvinguts i benvingudes al viatge amb les veus que més ens activen en el món de l'emprenedoria. Si tens una idea de negoci, aquest és el teu podcast. Trancarem tots els mites al voltant de l'emprenedoria. Ens acompanyes? Avui, en setem el programa, el capítol del podcast de Barcelona, activa amb el cofundador de l'empresa "Incaptocoff" i, en Francesc Font, amb qui deixifrarem com podem desenvolupar una proposta de valor disruptiva en un mercat on hi ha grans jugadors. Benvinguts, Francesc. Moltes gràcies. "Incaptocoff" és una empresa catalana que fa forma part de les encuadors de Barcelona activa. De fet, encara hi ets, no? Sí, sí, estem arribats al 7 de setembre al 2020. I allà, com ara comentàvem amb en Xavi, fins que ens hi deixin estar. Molt bé, en 2020, per tant, ja han passat de la idea del projecte. Quina fase està, "Incaptocoff"? Bé, no deixem constituir l'empresa una setmana abans del tankament de la pandèmia, a 6 de març, en constituir de 2020. Després ens vam enfonsar, no? Perquè entres, ens entenem en un tunnel que no veia un allum. I quan vam començar a veure el allum al mes de juny, vam decidir sortir el mercat. Com vam decidir començar a començar a iritzar la nostra experiència a cafè, vam poder tornar a la fàbrica, vam poder tornar a tornar a tornar a cafè, la logística, ja tornarà a funcionar i arribaven, doncs també les que feien es que compraren, que ara ho expliquem tot plegat. I és cert que, com a empresa que hem neix a tele treballant d'alguna manera, en aquell moment que estava construint la marca, les surts associals, tota la plataforma, la suspició, tot això ho vam poder fer en remot, per tant, no és que pareixim. Els meus que vam estar en pandèmia tancats, però bé, ara practiquem fa un any, un any i res que vam sortir al mercat. Com són els inícies, no em ve la idea? Jo no me'l meu soc si, en Joaquim Mack, després vam incorporar també a la Beatriz Messes, que ell és que tota la professional del cafè, i és l'ànima i la coneixadora d'aquest mercat, no? No t'és volíem llançar marques natives digitals, que en diuen. Diem "vivis", digital net i fvertical abranç. És una nova manera de comercialitzar marques, que és comercialitzada a través d'internet, molt més directe a consumidor, sense intermediaris pel mig, amb una connexió molt directa, molt fitba que molta proximitat, no? I vam analitzar diferents sectors i vam identificar que en el món del cafè, hi havia una oportunitat. Nosaltres volíem que el projecte que li anessin tingués dos components molt claus. Un era el de la sostenibilitat. Ens enganxava per a les de família en els petits, preocupats per el tema del canvi climàtic des de ja fa molts anys, no? I volíem que alguna manera aquest projecte, doncs, fos un projecte que tingués cert impacte. I l'altra tema era que fos un projecte amb molta recurrencia, no? De alguna manera identificàvem que estem entrant a l'era que diuen de l'amor suscriptor, no només a plataformes digitals, si no posar cestes de tot tipus de menjar, les cotxes van en rentings, tot va amb petits llogues als inscripcions, els deia molts tres. És un projecte una marca que tingui recurrencia i tingui, també, al final, el tema sostenibilitat. I després identificàvem les tendències que diuen del real fut, del tornar a menjar d'una manera més sana, molt més natural. I com a tal, jo soc una persona que sempre ha aconseguit molt cafè, que el tema de la capsula ja l'havia vendonat des de l'aluminic a les capsules compostables, però és veritat que era una solució que no em satisfaïa, perquè el tema de la compostabilitat a les capsules, afinal, el planeta logígen i oxidòlcafèles. Difícilment trobaràs un cafè amb capsules compostables que puguis apreciar. I en aquest sentit, doncs dèiem, els tres. Com pot ser que aquí espany el sud d'Europa seguim encara tan capsulats i no estem creant una nova experiència de cafè, no? Que és una onada mundial que hi ha de l'hoqués del cafè d'especialitat, que és cafè d'horigens i de molta qualitat. Jo anem amb cafè acabat de molt gran, que al final l'experiència doncs és molt més sana. És una mica, ara que pareu de mitges, no? No t'és parlant del mitre de la caverna de plató. Hi ha molts clients que ens diuen els tres. Ara, a casa meva, fa ull de cafè. Jo em pensava que disfrutava i vivien capsulat, vivia estava allà a la cova, pensant que ets disfrutava un cafè, i sors i descobreixes un nou món, una nova manera consumic a fer, i aquest van ser els indicis del projecte. Hem de portar en allà en capsules, sigues llars, com sigues al final les oficines, una nova experiència a cafè, que és més bona, que és més econòmica, i que és més sostenible. Voler amb el públic de la cápsula. I aquest és una mica a l'emfoc 92, perquè hi ha gent que pot pensar això que feu vosaltres. Estres, tu te'n pots anar al medi a mar, aconseguir, i comprar de màquines automàtiques. Em parlem d'aquest tema. Cafés de especialitat comença a haver-hi que fateries i torredors locals. Fantàstic, també. Plataformes de Suscripció, Amazon i tal que venen a tot, també. Però qui ho englova tot plegat? Nosaltres, però el més interessant és que dius, hi hauria dia gent un públic molt barista, fins i tot, sense que ningú som ofingui moltes nop del cafè. Cada sector que ha de nichot el seu públic molt entusiastei, molt friki, per dir-ho d'alguna manera, i ha gestia aquest públic barista. El públic barista ja fa anys que van donar la cápsula, perquè et diu que l'experència de cafè posés diferent. Nosaltres, el que ens volem és dirigir, no és un públic que es considera molt cafè, que és el de la cápsula. Difícilment trobaràs algú que tu li diguis. Escolta'm, com com som és la cafè? En capsules, que jo soc molt cafè, et diuen. No, si un cafè té de veritat, agú que li agrada molt cafè, ja fa anys que ha abandonat això i va buscar noves experiències, molt més ofatives, molt més aromàtiques, de disfrutar molt més de la cafè, no? I, en aquest sentit, no t'és ben dit. N'hem intentat democratitzar el cafè i acostar aquesta onada mundial del cafè especialitat a el públic de la cápsula. És ben bé que vosaltres sou l'exemple, d'un debit contragoliat d'intentar jugar una lliga, on hi ha grans players, on hi ha marques, impreses, consolidades. Què necessites per jugar en aquesta lliga? Doncs jo crec que necessites una proposta valor que sigui, bàsicament, molt superior. Perquè si els matisos són petits, és molt difícil, competint contra el marketing d'aquesta gent. Però és competint contra un mitre, que és un espesso, competint contra el cluny, competint contra l'estima aquest de jo sóc guai, perquè vaig amb cápsula en espesso, no? Aleshores, en aquest sentit, doncs nosaltres hem d'anar amb una proposta que sigui, doncs jo diria, disruptiva, no des de punt de vista tant de la tecnologia o de fer superciència, sinó des del plantejament. Comentava que feba per tu, de que fe el final tan ni donesis el nostre, que sí, que fe acabat de moltes, que si fos si m'ho sunt de tronja, no és un matí seu sunt de tronja que ha d'exprimer, que el final ha agafat d'un detrevic del supermercat. Allò que ja hi haien que les cadres tornen a fer un lot. Per tant, que fe, molt més bo. Que fe més econòmic, penseu que la cápsula s'està venint al voltant de 75 euros del kilo. Doncs estem parant de cafè de especialitat, que l'identent de molt creativitzar i el fer polítiques d'airec tu consumer que diem, no passen per intermediaris. Pagueu molt del cafè cultó i li retribuin també amb un molt ben preu amb el client, amb cafés de especialitat, però és molt continguts entre 25 euros al kilo. Això sí que ho passeixi amb a consum, et soroms entre 15 i 20 centims al cafè, que és molt més econòmic que la cápsula. I a l'últim és el teu insostenibilitat. Em insagreu, però no tinc cap problema en dir les coses com són. És espantós com les companies estan treballant al concepte de greenwashing, fent anuncis, els mitjans donant-li volada. Jo crec que qualsevol ciutadà pot ser una consulta a la gent se que tenen residus o el que sigui i preguntar què passa amb la cápsula. La cápsula no es pot reciclar, perquè no és molt material, de fet, ho podem veure. Si no podem tirar el contenidor groc. I tot el que són productes patides, per sota els 7 centímetres, ens van al forn, perquè són tan difíciles de reciclar. Aquí la solució no és dir, com i no vo'n tornar a la cápsula, m'en vaig acompor a capso. No és allò un factor d'innovació que dius, no? No, no, estigués tracta dir les coses per ser el nom, nevo buscar sostenibilitat, nevo buscar qualitat, nevo buscar un preu més contingut, i fent una mica una estratègia molt castumarsentric, que en diuen, no? Si parlant amb molta gent, què necessites tu per soltar la cápsula? Perquè hi ha gent que deia, sí, sí, jo sé, he provat que fes de bar molt més bo. I ha gent que deia, més a més la cápsula escaríssima, o a més a més és que se'n cau el cel de munt, que de vegada que he tirat les cápsules a descombraries. Aquí hi havia un factor de convínents, no? De practicitat. I va ser quan nosaltres vam pantinar tot el mercat amb busca de una màquina que complís amb el que nosaltres buscàvem. Fins que hem d'anar amb un fabricant, que ens fabricà una màquina, com nosaltres volíem. Una màquina que apretant amb un botó, en 20 secons, et treu un cafè, acabat de molt. Una màquina petiteta, amb molt usable, molt diferent a les màquines automàtiques que estem acostumades, acostumats a veure amb les tinteries de la media Mart, que són molt més grans, molt més cares. I aquí és un probablement bé l'altra innovació. Deia, nosaltres no som uns fabricants de màquina. Cerca ara, pues estem fent projectes a futur de màquines connectades, que fabricarem a Guispaña, màquines de mòlicòniques de 19 anys, són noves coses que treurem. Però, a final, el que volem és una experiència de cafè. I en aquest sentit, nosaltres, el que veiem és que la gent li vies d'una aquesta practicitat. No hi ha més. I una màquina petiteta, ben xula, fàcil de fer servir. Una preta és un botó, on ples una tolva de cafè. On s'implementes de retirar el marro com qui retirar les capsules on pli l'aigua. Això és el que volia a la gent. Per tant, només era posar-li fàcil a la gent. I, en aquí, vam donar la solució, però vam aplicar un model de negoci. Què faria el model de negoci? Vem fer un "back to basics", com a la època dels mòbils. Ara tu ja no et pots comprar un mòbil amb permanències, o descontenar el preu del mòbil. Nosaltres, diem, escoltem la màquina, te la venem a un preu molt contingut, pràcticament la més brata al mercat. Estem venint a 269 euros. I què li demanem a la gent? Que estiguin nosaltres un any, on li fem tot un trajecte als diferents que ha fet la especialitat de tot el món. Que després vol continuar amb nosaltres, fantàstic. Moltes gràcies, general, a l'àbit. Si fem com els fabricants de màquines que fan, reva la màquina i multipliquem el preu per dos o per tres, i van als canals tradicionals, als mediamer, continc cortingles o que sigui, i ja està, doncs nosaltres diem, escoltem, que no sigui un fre per tu al comprar de la màquina. Si només ens et dic que s'ha d'entrar a la màquina, haurien d'estar venint a la màquina a 400 o 500 euros. És una despesa. També és cert que fas d'una mica el càlcul de l'hoqueta estalvies amb el que feia, em funció del consum mitjaga de família. I us escoltem la màquina de l'espegada amb 8 mesos. És una màquina que la tindràs per 10 o 15 anys. El que acaba s'estalvien allar d'un any, és tan atractiu a nivell econòmic, que val la pena fer aquesta inversió. I, des de la bunda vista de la teva experiència, aquí no serien les claus per adorar-me una bona proposta de valor i, per tant, competir en marques consolidades. O com entres en un mercat, entres de manera disruptiva, entres en un posicionament més col·laboratiu? Nosaltres no vari'm a fer amistats aquí en la l'industi la que fa. Ens sembla que és un món que ha de evolucionar molt, que ha estat molt acomodat, que canganya molt a consumidor, i crec que ara estem d'estapant amb moltes grans marques que s'està veient, que no són tan saludables i que tot el que venen no és com ells ens havien vingut, no? I nosaltres venim a implementar una nova manera de consumir que fa. Més sana, més justa, més bona, més sostenible, i a partir d'aquí, doncs ho hem de fer sense pells de la llengua. Perquè la gent, al final, vas al carrer i li preguntes si les cápsules de reciclen i et diuen que sí. Després en canvi, te'n vas a altres regions que potser ja són més conscients de la problemàtica i, per exemple, el govern de les hiles veallars està fent en un sis a la televisió, patrocinat pel govern de les hiles veallars, demanar-li la gent que ha deixat de consumir en cápsules de cafè. Com això que això, com veiem a la tele que ha dia cápsules de cafè, dient que reciclen les cápsules quan és mentida. Aquestes empreses han patit com a midi després tu et meten, no? Per tant, hi ha un gran problema a la societat amb el tema del grino Washington d'explicar rament que passa amb els residus i nosaltres anem sense pells de la llengua, és que. I quins consens donaries a els emprenedors? Bueno, que val en competir contra tots aquests col·liats? Jo soc professor universitàrii, doncs classes de l'autono es fa 15 anys pràcticament i doncs la cina de tu la creació empreses i quan em presenten els projectes, ja els he dit, només hi ha dos maneres. Això és tirar-ho en una mica de teoria, com deia el porter i tu tens dos maneres. O per proposta de valor, és a dir, amb calcom diferent, o per preu. Però preu no han format de m'autoxplutaré, treballaré 24 hores set dies a setmana i impagarem molt malament. No, no, ets capaç de fer calcom, millor i més eficient, és a dir, amb menys recursos, i per tant pots oferir un menor preu. Els hores, ja en dos maneres. O fa una diferència ciò que siguin rellevant, perquè vegades la línia és massa fina com per decidir muntar un negoci, i ho que són de les ganes problemes de molts negocis, que, al final, és més de lo mismo amb llogés canvis que no són realment canvis disruptius o canvis significatius, com perquè la gent deixi de consumir d'una manera o no altra. Fixeu-vos que nosaltres anem a un consumidor que és una venta molt reflexiva. És un avit diari que fa 20 anys per dir que està inculcat i que, al consumir de nostra, supensa 10 vegades abans ens acaben comprant. De fet, nosaltres som una marca que va anem a través internet, va anem a aquesta suscripció, molt dolable, configurable i tot el que tu vulguis, però és una venta sistida. Més del 90% de les ventes que fem és per telèfon. La gent ens troca i ens diu sisplau, expliqueu-nos aquest concepte de cafè, perquè hauria de fer el canvi, que és un tema molt familiar, i que és una decisió molt reflexiva. Aleshores, has de trobar la manera de fer arribar al teu missatge i per què ets diferent? I certament, si no hi ha diferència, doncs el mercat serà aquí decidirà. Ara que comentàvem aquest tema, no? De què has de posar el termòmetre, per saber si tens una proposta de valor però o diferència, de comparar amb un mercat on hi ha grans players? Aquest termòmetre avui ens acompanya també el Xavier Dumont, responsabilitat de serveis d'embranedoria de Barcelona on activa. Xavier, tu has posat molts termòmetres, no? Vull dir, has vist moltes idees, molts projectes, de fet, que el dincaptop podríem dir que les vies Neix i Creixen, com podem saber els empranadors que tenen una proposta de valor però solida o fort a comparar-ne amb a jugar a aquest mercat on hi ha grans players. No ho sabrà, i qui só dirà ser el mercat. És un senyor d'aquí, el fan se s'ha dit tres coses, que jo crec que les ajuntem una mica totes per fer aquest resum, i jo crec que hi troba un públic objectiu molt concret, i jo crec que és la pàula fric del cafè o el barista, entenc que hi ha un tàriot al qual m'he de dirigi. Perdona que et digui, no és el que ens pensàvem nosaltres de pública. Jo també pensàvem que amb el factor sostenibilitat aniríem la gent jove, n'hem de mitxar la xeixant anys cap amunt, i segona margratiu digital, i el nostre gan canal de ventes ha acabat sent la televisió. És com t'he dit completament d'acord amb tu, encara que no ho saps fins que surts el mercat. No t'has de quedar dèiem, si és més bo. Si és més sà, si és més sostenible, si és més econòmic. Per què ningú ho està fent? Hi ha una la fan aquí entre l'habitació i no l'estem veient, i estic completament d'acord amb el xerè que moltes vegades des de llançar la piscina. S'ha de fer les teves obligacions per mirar-la que hi hagi aigua, però moltes vegades fins que no t'hi tiris, no acabarà sabent. I a vegades, al saber rectificar, no, fixeu-vos que no t'has quan vam sortir d'em. Ostres, rendem molt trafic a la pàgina web i no ens comparin-ho. Amb 5 dies, amb plèmies de juny, vam muntar un servei de telèfon de el que s'han dit clic t'ocol, trucant-s'que t'expliquarem i ens vam d'una contacte, que el nostre public era diferent el que ens havíem imaginat. I mira que havíem estat hores, i dies, i setmanes, i em perdina una plataforma de subscripció supervenfeta que cali que la fem servir, però al final la venta, la que hem fet n'assistida. I jo també faci dia del que has dit Francesc, per acabar aquí aquest tres punts, era aquesta para de tendències. Aquí el Francesc ha parlat de la tendència de la que és a subscripció, de que és un model de negoci que no només ho hem sabit per l'ossi, sinó que hi ha vingut per establir-se amb altres sectors. I també en aquest sentit, la para aquesta més de la tendència de tornar al cafè podíem dir de més qualitat. I jo puc d'una fe que, quan arriba el paquet i m'estrà, la farei pulgar-te a la titra. Fem ja en parlarem. La casa fa un ocafe. I jo no ho feia banjo. Aquestes tres coses. El final tanic, el meu public, aquest pot passar això que l'opinió, que em pensava que era, és un altre i ja de saber canvi aquesta història. El fet de que la meva proposta valor a porti un valor per aquest public, i jo saber-la connectar i després aquestes tendències, jo crec que aquí és on al Francesc i l'equip d'incapto, i jo crec que era un mercat que podria embeure amb altres empreses, que estan fent d'irrupció amb altres formats que potser la tendència camia, però és un triangle que, realment, es va repetir amb molts projectes aquest tipus. De fet, és un espai on el llegant ja t'ha fet que mi, on ja t'ha creat l'àbit. I, per tant, l'aventatge ja la tens. L'aventatge de l'àbit del consum, del client, del usuari, del subscriber, i tu el que has de fer és donar-li la volta com un mitjo. Si el consum de cafè en ell mundial és una desbaguda més consumida i, d'alguna manera, nosaltres anem a fer-hi una nova experiència cafè, però el cafè s'agraeix consumir en el cap i a la fi, no? En aquest sentit, jo crec que, com les coses que es plec a principi, de les marques d'airec tu consumer, no? Clar, és que et donen una informació tan gran, no t'esperen que ja hi ha clients i les clens et diuen, és que la màquina el primer cafè hauria sortit una mica més clent. Pams, no és un sistem après escalfament. No és que el cafè, a mi m'agrada una mica més torrat, com saps per generar aquest feedback? Jo crec que en la pandèmia, les coses que han passat hem vist era dramàtica la tensió a client de les grans empreses. Dramàtica, bancs, asseguradores. Era imposible parlar i que contestessin tant sols un mail. En aquest sentit, nosaltres per terra mariar aire, per WhatsApp, per mail, per telèfon, a tu que m'expliquem i anallarà amb el feedback del client que t'explica la seva experiència, i quines coses m'hi lluraria i a mi m'agradaria que fa més torrat o un tal, un qual que m'agrada molt, aquest no perquè es massa ásit, i et permet regular molt la teva proposta de valor i del teu producte. I això, clar, el que fabrica màquines, ben a través d'un distribuidor i a més a més, havia pensat en ben reu a la maña, però també ben en màquines d'Espanya, ni se'n terra, de aquest feedback. El del que feia, que ho ven els lignals de supermercats, com recupi les d'aquest feedback. Nosaltres estem raven feedback a diari i que si veiem que hi ha coses que s'han de canviar, l'endemà hi estem aplicant-ho. O llançant un nou producte que ens han demanat, no? Escoltem, no tindríeu gots de doble paret d'aquests vinga, els posem en marxa. Què feu amb el marro de cafè circularitat? Doncs vinga, va, anem a crear gots, no? I col·laborem amb una marca que es diu Husky, fet amb pallòfes de cafè. I tu creus que aquesta atenció tan personalitzada la pots fer perquè no tens el volume dels grans, perquè encara tens una dimensió en el que pots tenir que tracta tan personalitzat, o és un tema de metodologia? Aquesta atenció tan personalitzada, jo n'emperes que es diu Appel, que és l'empresa més capitalitzada del món, perquè sempre la clava tan a nivell de producte fa aquesta atenció, perquè solida els intermediaris. Parla directament amb el seu client. Té una experiència en temps de concelts, no? Sí, jo crec que al final s'està escursant, la cadena de distribució, i cada vegada més veiem les marques com van directament. Que al final genera un conflicte de canal, i no directa a consumidor, perquè sigui la industrial de la cosmètica, la industrial de la alimentació. Estan sortint marques amb aquest posicionament directo consumer, no? I clar, al final els estan avançant per la dreta, i moltes marques s'estan donant conta de tot això que s'estan perdent. I en aquest sentit, clar, ens trobem el que diuen el dilema a l'innovador, les marques que hi ha porten a ser de trajectòria, com innovant des del que ja tenen, per no fer malbé el que tenen, i hi ha vegades, no és com dius, si començéssim un banc des de zero, com ho faríem? No obriríem mil sucursals i dintre milers de regliors, potser faríem una atenció 24/7. Online, en poques oficines, molts programadors, fent plataformes superhusables, a un poder fer casi tota les gestions. Aleshores, és veritat que els empreses grans tenen aquest dilema de l'innovador i els estan acostant a adaptar-se. Abans parlàvem de l'experiència, fins a quin punt el producte servei és la base. Si hi ha hagut de fer una piràmida? Com parlem de marques natives digitals, no una de les coses que ens ho ha d'escomentar quan estàvem fent el concepte. No li dem, escoltem. Per sobre tot, som una empresa de producte servei. I això és el més important. Podem fer la tenda online més chula, la marca més cull, si va de producte. Si la gent, en algun moment, consumirà el que ha fet i li ha agradat. I ja ha de poder accedir nosaltres quan tingui dubtes de com descalcificar la màquina o de quin cafè amb aconselles i tal. Per tant, és important saber-ne com finançar la teva empresa, com fer un bon servei tècnic, com tot el que tu vulguis. Però, al final, som amb empreses de producte. I és la clau de tot plegat. I allà són ja la diferència. I per això tenim una persona al equip fundadora, la veia meses, que és una super divulgadora al cafè, té un canal de YouTube super seguit. On fa petits consells, ara bé l'estiu, anirà a fer un cofitònic, tònic amb cafè. Doncs bueno, la gent agraeix això. Prou de producte servei és la base. Per més perfume i imatge que li posis, si no tens el producte i el servei ben andressat. Tenim un bon producte, un bon servei. És clar, perquè tu, a l'humió, inicialment pots entre cometes substituir-ho per una campanya de marca que tinc que l'encertes, però, al moment de la veritat, la teva experiència social et canvia i és una cosa que fem, perquè aquí no fa el cafè, és veritat que pot fer una altra cosa, però que, en un moment, acabem fent un cafè. Jo crec que, si la producte és bo, ajuda i ajuda a transformar també, que hi ha una cosa que, com a mínim, ho estic veient amb el meu cercle més íntic, amb el cas d'incaptó, de crear inclús amb baixadores de la marca, sense que li dic que me n'hi no, i qui s'ultrena de fançar-la en qualsevol cas i a recomanar-la i a recomanar el seu ús, no? Jo crec que això és important que aquí, com veia la França de la producte, és clau, i jo crec que també hi ha altres coses que estan fent que és important, s'ha de saber com arriba aquest client, com han fet teïs, ho pensàvem que era aquest, ho fem així, però a cop i volta, crec que és aquest fit amb aquest anim, no hem de fer-ho d'aquesta altra forma, perquè ajuda aquest no-target que ens hem trobat. Ja per anar acabant, si us ve una persona, una emprena d'emprena d'hora, amb una idea de bit codragoliat, què li dieu? Aquí hi ha un molt de projecte amb el que ve. Jo crec que una de les coses que nosaltres intentem treballar amb aquesta persona, quan ens trobem amb aquests models de negoci, és el que diu el francés. La teva proposta de valor quina és, i sobretot que també hem parlat molt amb altres capits aquests postques, com la penses a executar, perquè al final nosaltres, com a persones emprenedores, tenim dos coses molt limitades, els temes i els diners. I un error nostra no és un mateix que un error d'una gran companyia. Perquè, a una manera que un companyia té un error, el seu problema reputacional, però l'empejar el segurament continuará, mentre que nosaltres un gran error ens pot portar altentament del negoci, jo crec que aquí el pla d'execució d'aquesta proposta de valor sol i de diferencial no cosmètica, si no, realment diferencial, i com l'executem és el que intentem treballar amb la persona emprenedora. Jo li preguntaria, donem per ser posat que té una vantatge competitiva, li preguntaria, quan de sostenible és aquesta vantatge competitiva? Si tenim en el temps. Si tu la claves, quina va reentrar de pots posar, perquè vingui algoliat, i al final et trapeixi, i està. En aquest sentit, clar, en funció d'aquesta sostenible és. Doncs ho vas de corrar més o menus, no? No has d'explicar. Vam decidir que volíem arribar a un públic molt gran, i no ens vam finançar amb capital risc que ens trocaven a la porta, inclús en competidors, vam decidir anar amb un croc fàndig, amb una inversió al poble que diuen "no", i molts petits inversors van identificar que hi havia una necessitat de canvi en aquesta industria i ens van invertir. I, de fet, vam captar 500.000 euros amb 7 hores, si va ser, com una fita dins del món del croc fàndig, i estava fet expressament el canal amb el que volien captar els recursos, perquè volíem arribar a molta gent i que fossin amb aixadors, també. Jo crec que també hi has d'entendre en quin punt està, quin és la teva entatge, i com l'hauràs de executar? Tindràs més temps, menys temps, seràs sostenible, i ara va reentrada o apret a córrer, no? Jo sempre va parlar de la gent de o la luz, que tu els coneixeràs també em passa per ser una activa. Co, també, una comercialitzadora elèctrica, ara són una superempresa, però era una mes. Ara van anar amb un discurs molt clar de energia renovable, si van executar 1.000 euros que ningú no. I en la seva velocitat i capacitat d'exacusió va estar a la gràcia. A vegades no estan aquella proposta valor ultra diferencial, sinó una capacitat d'exacusió impecable. I en el cas d'incaptó com continuem, com patint contra gegants, o com allargueu aquesta línia sostenible en el temps. Anant més ràpid, si quan al final, la industria vulgui aplicar solucions com les que no t'esfem. Els altres ja hem de tenir una penetració fort de marcat, i hem d'estar treballant conceptes com la circularitat del marro de cafè, com noves màquines, connectades i digitalitzades, i d'alguna manera entendant cobrir tota la cadena valor. I aquí és un estem, no? Per tant, no pertenem seus unics. Simplement, pertenem ser un dels que oferim una experiència molt satisfactòria. Estàs fent espoilers, sí. Sí, estic fent espoilers, però bueno, no passa res. Hem vingut aquí amb garnos de res. I de fer-nos altres, sabem els primers, que sempre fem la coña de hem. Escolta'm, si arribo un dia que hem aconseguit que la industria canvi que no sigui sostenible, si circular no hi generin residus i tal, podríem tenir l'empresa, obviamente no ho faràm, no? Però ja tindrem la missa complerta, perquè és el que veníem a oferir una nova experiència que fem és satisfactòria, sostenible, més econòmica, i aquí estem lluitant com un mes. Francesc, sabia moltes gràcies per haver-nos acompanyat, per compartir amb nosaltres tot el que són experiències i coneixements. I moltes gràcies també a tots els oïens, que en seguiu cada dia ho deixem aquí la pròxima setmana més. Des de Barcelona N'activa, tornem amb un no pot que es un no omite i un nou episodi d'emprene duria. # #